Diari del 11 de maig del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
Prepara’t
per a
l’estiu!
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Ser el propietari del seu cotxe pot començar aquí i ara...
NECESSITA FINANÇAMENT?
Vingui al BSA
www.bsa.ad
DivenDres, 11 De maig Del 2018 núm. 3.554 / any 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
Els ingressos de duana baixen…
i els salaris dels membres
de Govern pugen.
OPINIÓ
Winnie mai no ho faria
txema
díaz-torrent
Lingüista i professor
Democràcia a Andorra
SUSanna
VeLa
Primera
secretària del Partit
Socialdemòcrata
jONAhtAN gIl
AvuI és NOtícIA pàgina 3
els veïns antiheliport alerten
del cost i del volum de l’obra
La plataforma considera que la inversió superarà els 10 milions d’euros i que l’edifici tindrà gairebé 6.000 m2
‘La corte del faraón’, a punt al Claror
culturA pàgines 20 i 21
ANDOrrA pàgina 7
Text de L’A per garantir
l’accés dels consellers
a la informació
ANDOrrA pàgina 10
El Sitca, en contra
dels complements
retributius del Comú
les cases rurals estan preocupades per la
competència hotelera en temporada baixa
ANDOrrA pàgina 6

2 DivenDres, 11 De maig Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Andorra la Vella
Farmàcia Pasteur
Av. Meritxell, 84 - Tel. 800 970
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Com es diu ingeniar en
català?
Es diu enginyar.
Va enginyar un aparell
submergible.
ITALIAda Corrado
Pizzeria - Asador Autèntic Italià
al foc de llenya
Prat de la Creu, 29
ad500 Andorra La Vella
Tel. 86 10 88
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
PREUS
IRRESISTIBLES
PATROCINADOR
OFICIAL DE:
Preus vàlids fins al 16 de maig. Excepte error tipogràfic o fi d’existències.
TENTH
samarreta
per a dona
8,99€
PURINA ONE
menjar per a
gat 450g
pollastre amb
cereals
2,65€
EL TEMPS Lloguer d’espai de
RESTAURANT
amb animació musical en viu
i en directe, dedicada a la segona
i tercera joventut
Bolero, vals, tango, txa-txa-txa, rock,
samba, bosanova, pasdoble, etc.
Festes particulars o grups concertats
(entre 6 a 80 persones).
INFo: 34 12 37
(records de joventut)
DIES MOLT VARIABLES
Aquest cap de setmana es preveu molt variable. Avui, el cel
estarà poc ennuvolat i les temperatures matinals seran bai-
xes, però les màximes pujaran. Dissabte esperem l’arribada
d’un front actiu a la tarda, amb tempestes i nevades a cotes
de 1.500 metres. Diumenge, el temps serà estable, amb
alguns núvols al nord i fred al matí. A la tarda, hi haurà algun
núvol i vent del nord. Que tinguin un BonDia.
Avui 21
15
19
9
7
5
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
màx.
màx.
màx.
diSSABTE
diUMENGE
Canillo
5/17
Pas de la Casa
-1/10Encamp
6/19
Ordino
5/18
La Massana
6/19
Escaldes - Engordany
8/21
Andorra la Vella
9/21
Sant Julià de Lòria
10/22
La Seu d’Urgell
11/23
Puigcerdà
5/18
L’Ospitalet
5/16

3DivenDres, 11 De maig Del 2018
Avui és notícia
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
La plataforma No a l’heliport
de Tresoles ha detectat en els
informes que el cap de Govern,
Antoni Martí, i el ministre d’Or-
denament Territorial, Jordi
Torres, els van passar que hi ha
un cost i una superfície superi-
ors als que inicialment s’havien
proposat. Tot i que expliquen
que encara no han vist la tota-
litat de l’informe, els ha alertat
la xifra superior a 10 milions
d’euros que costarà el projecte
i també el sobredimensiona-
ment de l’edifici i la superfície
que ocupa. Segons va explicar
Alfons Miralles, com a portaveu
d’aquest col·lectiu, l’edifici, que
tindrà quatre plantes, ocuparà
una superfície màxima de més
de 5.800 m2
.
Des de la plataforma, també
critiquen que no han vist en
camp moment que el projecte
contempli el fet que la zona on
ha d’anar l’heliport està situada
a menys de 100 metres d’una
zona habitada. “No parla en cap
moment de la zona habitada
per on sobrevolarà, només parla
del terreny en què s’ubicarà”, va
dir Miralles.
Altres aspectes que desta-
quen d’aquesta vista prèvia a
l’informe lliurat pel Govern
sobre l’heliport és que no es
contemplen altres zones d’ater-
ratge d’emergència. Però també
hi troben a faltar una protecció
de la gran canonada que va fins
a l’edifici de FEDA, ja que s’hi
haurà de passar per sobre a tra-
vés d’un pont que caldrà cons-
truir perquè el trànsit rodat ar-
ribi fins a l’heliport, segons van
explicar des de la plataforma.
Miralles va destacar que
aquesta protecció és important
perquè, tal com assegura, la
pressió i la quantitat d’aigua és
molt alta i, si hi hagués algun in-
cident, segons els van informar,
tardarien tres o quatre minuts a
tancar la vàlvula i tallar l’aigua,
un temps que consideren sufici-
ent perquè pogués passar algun
accident important.
A l’informe, també s’esmen-
ta que la borda de Tresoles i el
mur de granit són considerats
patrimoni nacional, i la infraes-
tructura, diuen, hi està engan-
xada. Pel que fa a la negativa
de les autoritats d’Aviació Civil
francesa a fer l’informe, des de
la plataforma ho interpreten
com que França no ha donat el
vistiplau a la infraestructura.
En cas que es contracti una em-
presa privada, també francesa,
perquè elabori aquest informe,
des de la plataforma consideren
que, com a privat, l’informe “val
el que val”, va dir Miralles.
Per altra banda, la platafor-
ma critica el ministre Torres
perquè va dir que s’adjudicaria
a l’empresa que presentés la
proposta més econòmica. “Con-
siderem que hauria de triar-se
la proposta més bona i amb
més reputació, perquè la segu-
retat no té preu”, va remarcar
Miralles.
REUNIÓ DE POBLE
La plataforma antiheliport ha
convocat una reunió de poble
el dimarts, 15 de maig, a les
nou del vespre, a la sala d’actes
del Comú d’Escaldes-Engor-
dany. Volen informar sobre el
posicionament contrari que te-
nen sobre aquesta ubicació per
a l’heliport i esperen omplir de
gom a gom l’espai perquè, di-
uen, són molts els veïns que hi
estan en contra. Miralles va dir
que ja s’hauran pogut llegir bé
l’informe del Govern sobre l’he-
liport i en comunicaran el con-
tingut al públic assistent.
Per altra banda, avui, a les sis
de la tarda, també tenen previs-
ta una reunió amb els cònsols
d’Escaldes-Engordany, Trini
Marín i Marc Calvet, i mem-
bres de la corporació. “Esperem
comptar amb el suport de la
cònsol d’Escaldes després de la
informació que hem rebut per
part del cap de Govern i del mi-
nistre”, va dir Miralles. Segons
el representant de la platafor-
ma, la cònsol ja va alertar que si
l’informe era negatiu s’hi opo-
saria, “i l’informe no es farà”, va
dir.
La plataforma compta ja amb
unes 2.000 signatures.
Els antiheliport alerten que l’obra
costarà més de 10 milions d’euros
La plataforma diu que la superfície és de gairebé 6.000 m2
i contempla un edifici de quatre pisos
Equipament
P. G.
andorra la VElla
Membres de la plataforma No a l’heliport de Tresoles, ahir a la roda de premsa.
jonathan gil
Alfons Miralles
l’informe no parla
en cap moment de
la zona habitada per
on sobrevolarà
Esperem comptar
amb el suport de la
cònsol d’Escaldes,
després de l’informe

OPINIÓ4 DivenDres, 11 De maig Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
El grup parlamentari liberal va presen-
tar ahir la proposició de llei de transpa-
rència i l’accés a la informació. L’objectiu
d’aquest text és facilitar que els ciuta-
dans puguin accedir a la informació pú-
blica de l’Estat i també que els consellers
generals puguin accedir a informació
que sigui considerada reservada o secre-
ta. A falta d’una anàlisi més profunda
del seu contingut, es pot afirmar que es
tracta d’una regulació necessària en un
país com el nostre en què, per desgràcia
massa habitualment, es nega la publici-
tat a moltes dades que haurien de ser pú-
bliques. Els mateixos consellers generals
que formen part de la comissió especial
creada arran de la crisi de BPA han tingut
moltes dificultats en aquesta legislatura
per poder disposar d’informació relativa
al procés que va portar a la intervenció
del banc. És inadmissible que entitats
com l’InAF, l’AREB o la Uifand puguin
negar informació als parlamentaris per
poder desenvolupar la seva tasca com a
elegits, i adduir que es tracta de matèria
reservada. Per aquesta raó, cal una regu-
lació en aquest àmbit que faci possible
que hi hagi una major transparència,
sempre, és clar, amb reserves, cosa que
també es contempla a la proposició de
llei dels liberals.
Una llei perquè hi hagi més transparència
EDITORIAL
Em diu el meu amic Jan que no
cal donar-hi més voltes, que és
una anècdota i prou. Doncs un
servidor pensa que sí, que si
Pepa Plana va voler concloure
Paradís pintat amb un missatge
de suport als Jordis i la resta de
“presos polítics” [sic] és preci-
sament per això, perquè hi ru-
miem. I nosaltres, ja ho saben,
el que calgui per la causa. El
cònsol menor de la capital tam-
bé opina que quan un artista
salta a l’escenari és lliure de dir
el que li roti. Doncs si l’artista
pot,nosaltrestambé.Perexem-
ple, que Paradís pintat no té res
a veure amb el circ processista,
res, i que Pepa Plana endossa el
pamflet precisament al final, a
la tanda d’aplaudiments, quan
(se suposa que) s’ha posat el
públic a la butxaca. Amb noc-
turnitat i traïdoria: a veure qui
és el valent que deixa d’aplau-
dir, seu a la butaca o directa-
ment abandona la sala per no
veure’s obligat a participar en
la pantomima. Si el cartellet
fos el colofó d’una obra de tesi,
res a dir-hi. Però col·locat amb
fòrceps acabat l’espectacle,
el que fa, tornem-ho a dir, és
forçar l’espectador a participar
en una cerimònia molt cool
però essencialment partidista
i sectària. En castellà en diuen
ventajismo, d’aquesta manera
de fer trampa. I tot això, amb
la coartada que els artistes som
gent compromesa i bla, bla,
bla. Imagini el lector que va a
l’hospital de Meritxell i en aca-
bar la visita el senyor doctor
aprofita per endossar-li el car-
tellet: “Visca el 155”. Perquè sí i
sense possibilitat de rèplica. o
el Xavi, hipòtesi improbable, si
esmorza al Sinquede. A veure
què en pensaria: hi tornaria?
Seguiria sent una anècdota?
Doncs això és exactament el
que va fer Pepa Plana diven-
dres al Comunal.
I si el cartell
digués: “Visca
el 155”?
eLS CoNSeLLeRS haN de
TeNIR ToTa La INFoRMaCIÓ
DONANT LA NOTA
Jonaina Salvador
La tercera Temporada
d’òpera culmina el cap de
setmana al Claror amb
dues funcions de La corte
del faraón, la sarsuela més
cèlebre del repertori.
12345
Carles Álvarez
La futura llei d’òrgans, cèl-
lules, teixits i sang farà
possible finalment la dona-
ció d’òrgans al país, fet que
significa, sens dubte, un
avenç.
12345
Gilbert Saboya
El nombre d’aturats es va
incrementar l’abril passat
un 17,9% en relació amb el
mes anterior, i es va situar
en 448 persones inscrites
al servei d’ocupació.
12345
Marta Alberch
Unicef organitza una classe
magistral solidària el di-
jous, 17 de maig, dins de la
campanya Cada vida comp-
ta, adreçada a protegir la
vida dels nounats.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Creu Roja Andorra
@creuroja
Les escoles #Safa d’#Andorra s’han
trobat aquest matí en una festa lúdica
que ha acabat amb una #gimcana al
#ParcCentral.
Institut d’Estudis Andorrans
@IEA_Andorra
Ahir al vespre 25 persones a la confe-
rència sobre Calcuta, de capital del Raj
a ciutat global, ara Kolkata #Geografies
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
AndRéS luEnGo
Periodista
TUITENQUESTA
Creus que hi haurà fusions
d’entitats bancàries del país?
Sí
no
67%
33%

OPINIÓ 5DivenDres, 11 De maig Del 2018
La sessió del Consell General
en què es discutia l’admissió
a tràmit de la proposició de
llei qualificada d’organització
i funcionament dels comuns
presentada pel PS, que va ser
rebutjada en rebre només el su-
port del grup liberal, va derivar
en un debat entorn de la quali-
tat democràtica de les nostres
organitzacions locals i s’hi va
posar de manifest el concepte
minimalista de democràcia què
entén el Govern de DA.
Per democràcia entenem el
sistema de govern basat en el
principi de la participació igua-
litària de tots els membres de
la comunitat en la presa de de-
cisions d’interès col·lectiu. El PS
fa temps que denuncia el dèficit
democràtic que pateix el nostre
país: una part molt important de
la ciutadania queda exclosa de la
presa de decisions que l’afecten
directament en no poder votar a
les eleccions comunals i l’alta (i
preocupant) abstenció entre les
persones amb dret a vot. Una
restrictiva llei de la nacionalitat
que no fa res per a la integració
dels residents, uns agents soci-
als com els sindicats amb moltes
dificultats per desenvolupar-se
en moviment col·lectiu fort,
amb recursos necessaris i amb
capacitat negociadora i repre-
sentar els interessos de la classe
treballadora o uns organismes i
entitats públics que estan molt
lluny de la paritat de gèneres en
la composició dels llocs de presa
de decisió.
Hem denunciat també un
règim electoral, en general, poc
representatiu i proporcional i,
per això, posàvem sobre la taula
la discussió d’un text de llei que
pretenia esmenar aquest dèficit
i dotar els comuns d’una eina
per democratitzar el seu funci-
onament: parlàvem d’acordar
i consensuar, la base de la de-
mocràcia. Se’ns va dir que no
calia, que la democràcia estava
salvada amb l’alternança cada
quatre, vuit anys i que era sufi-
cient. Es tractava de donar veu
al tant per cent d’electors de la
parròquia que queda emmudit
com els seus representants co-
munals. Les minories comunals
ja seran algun dia majories. Una
particular forma d’entendre la
democràcia representativa. Di-
ficultat per seguir els assump-
tes parroquials, manca d’infor-
mació. Poca transparència. Res
d’interaccions, acords ni debats
entre les diferents forces políti-
ques representades en aquests
organismes “gestors” i “poc po-
lítics”. Ben mirat, ens podríem
estalviar temps i recursos, i po-
sar-hi tecnòcrates.
DA sembla que no s’adoni
de l’evolució de les democràci-
es occidentals que ha implicat i
implica donar resposta a reptes,
entre d’altres, com satisfer les
cada cop més grans i hetero-
gènies necessitats i exigències
de la ciutadania respecte a les
prestacions vinculades a les ad-
ministracions centrals i locals.
Des de la nova gestió pública, a
la modernització de l’Estat i a la
necessitat de reforçar la demo-
cràcia amb noves formes més
innovadores i directes i fora de
les institucions per definir els
interessos generals. L’organit-
zació de la vida en comú està en
mans de les institucions que re-
presenten les persones i ho han
de fer de forma plural i això vol
dir donar les mateixes oportu-
nitats a tots els membres de les
corporacions locals.
És clar s’havia d’assegurar la
“governabilitat” dels de sempre
(hem d’afegir) i ja coneixem les
circumstàncies de la negociació
dels textos electorals i els de
les competències i transferèn-
cies amb la Constitució en joc,
de què ara en celebrem el 25è
aniversari. Canviar-ho tot per-
què res no hagi canviat. Polítics
ancorats en la política del pas-
sat quan la ciutadania reclama,
encara que tímidament, més
participació directa en els afers
polítics.
Sense hegemonia de la demo-
cràcia, no d’una opció política,
no hi ha política democràtica, i
sense això perdem capacitat per
decidir entre opcions diferents
per defensar els interessos de
la majoria. Amb l’alternança de
dues opcions és difícil d’obte-
nir-ho. Quan resulta que la frag-
mentació del sistema de partits
millora la qualitat de la demo-
cràcia, ja que hi ha més opcions
i evidentment més necessitat de
pacte i entesa. Resulta que ara
això és ser iconoclasta.
Democràcia a Andorra
Una part molt important de la ciutadania queda exclosa de la presa de decisions
Cal dotar els comuns
d’una eina per
democratitzar el seu
funcionament
Dubto que mai arribeu a conèi-
xer ningú que es trobi més lluny
de la santedat que jo mateix,
però tot i això juro i perjuro que
no recordo haver tractat mala-
ment una noia o una dona per
raó del seu gènere –tampoc, es-
pero que s’entengui, per altres
motius. Així és des que tinc ús
de raó, la qual cosa, en el meu
cas, potser és un concepte rela-
tiu.
Però qui sap: si faig cas de
l’advocada i penalista Laia Serra,
a propòsit del cas La Manada, a
Espanya, potser en el fons soc
simplement un pervertit bavós
més que espera la seva oportu-
nitat. La lletrada reflexionava
en una tertúlia sobre el cas dels
cinc individus acusats de viola-
ció i condemnats per abusos se-
xuals. La polèmica s’origina en el
fet que el tribunal no considera
que aquests energúmens exer-
cissin violència envers la seva
víctima, ni que ella fes explícita
la seva negativa. Desgraciada-
ment no és l’únic cas d’aquestes
característiques. Un altre, amb
molt menys ressò mediàtic, però
igual d’esfereïdor, és el d’una
adolescent que va ser assaltada
pel seu oncle. Les tres magistra-
des de l’audiència provincial de
Barcelona el condemnen a sis
anys de presó i a una multa de
20.000 euros sobre la base que
(permeteu-me que citi textual-
ment la resolució) “la penetró
vaginalmente sin que A. [la me-
nor], sorprendida y en estado de
shock, ofreciera resistencia”, i
que “no ha resultado acreditado
que el procesado… hiciera uso
de la fuerza física o amenazara a
la menor”. No sé què em fa ve-
nir més basques, si l’episodi en
si mateix o l’anàlisi que n’han
fet. Al marge d’això, em demano
com hem arribat a aquest punt.
Què provoca que es cometin bar-
baritats de tanta envergadura?
Com es podrien evitar? Si fem
cas de la nostra experta, no hi ha
res a pelar i els paios som un cas
perdut perquè (torno a copiar li-
teralment), “totes som víctimes
potencials de violència sexual, i
fins que entenguem que, a nivell
social, els homes, en termes ge-
nerals [ta-ta-ta-txan...], són po-
tencials agressors (...). No estic
dient que tots els homes...”. In-
terrompuda per un contertulià,
Serra no va concloure la frase i
ens va condemnar a tots els de-
pravats virtuals a vagar eterna-
ment dins el fosc reialme dels
punts suspensius, i dubtar, per
sempre més, si ens queda ni que
sigui un puto bri d’esperança.
Fa dies que em torturo en
la indefinició de la seva frase
inconclusa, que obre la porta a
mil tragèdies, i prego als espe-
rits perquè la bèstia potencial
que soc no surti un dia en boles
al carrer, amb les vergonyes su-
cades en purpurina, a atacar les
femelles que se’m creuin. Si mai
ho faig, ja ho sabeu: els mascles
(diu que potser no tots? Deu
ser Winnie the Pooh l’excepció
que confirma la regla?) som po-
tencials agressors, i sempre pot
passar.
Winnie mai no ho faria
Diu la penalista que
en termes generals
els homes som
agressors potencials
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
txema díaz-torrent
Lingüista i professor
SUSanna VeLa
Primera secretària del Partit Socialdemòcrata

Andorra
La competència dels hotels en-
torpeix l’activitat de les cases i
bordes rurals, principalment en
temporada baixa. De fet, si en
una cosa coincideixen tots els
negocis del sector és en la im-
possibilitat de reduir les tarifes
en la mateixa mesura que ho
fan els establiments hotelers.
“El preu que es ven a Andorra
és molt baix”, indiquen des d’R
de Rural (que gestiona quatre
cases rurals). Remarquen que
l’estacionalitat és ben marcada i
que en èpoques de menys aflu-
ència “tothom s’intenta ajus-
tar”. En el mateix sentit s’ex-
pressen des de la borda Patxeta
i lamenten que “si per 30 euros
tens pensió completa en un ho-
tel jo no puc fer res contra això”.
De fet, aquest allotjament no
varia la tarifa perquè pel fet de
tenir poques habitacions, si es
calcula el cost de la neteja i els
equipaments, surt més a comp-
te tenir-les desocupades.
També des de Casa Vella
Garibaldi van coincidir que en
temporada baixa “els hotels re-
dueixen preus i ens fan la guit-
za”. Això fa que costi més llogar
les bordes tenint en compte
que “surt més barat anar a un
hotel”. Així mateix, des de Cal
Batlle afirmen que “és difícil
aguantar preus”, ja que amb les
tarifes que apliquen els hotels
fora de l’època de més afluència
“no hi pots competir”. Amb tot,
destaquen que si s’ofereixen ca-
ses de qualitat els propietaris
tampoc les volen malvendre. A
la competència dels hotels cal
afegir-hi l’estacionalitat, que és
molt marcada. L’època de més
alta afluència per al turisme ru-
ral és també l’hivern i, tan bon
punt tanquen les estacions, les
reserves sofreixen una forta
caiguda.
Actualment, hi ha set bordes
i cases rurals a Andorra. Sobre
l’avui i el demà del sector hi ha
opinions de tot tipus. R de Ru-
ral especifica que cal diferenciar
entre els propietaris que tenen
una casa i la volen arreglar i
els que hi volen fer negoci. En
el segon cas, el futur no es veu
gaire optimista. En aquest sen-
tit, assenyalen que, si bé hi ha
un turista que busca allotjar-se
en cases rurals, “de negoci se’n
fa poc”. Així, remarquen que hi
ha molts serveis que aquests
allotjaments oferirien si s’hi
poguessin guanyar la vida. “Si
fos ara hauria obert una empre-
sa d’apartaments”, diuen des
d’aquesta societat, i critiquen
els desavantatges amb què es
troben amb relació a aquest ti-
pus d’allotjaments i als hotels.
Des de Borda Patxeta també
s’afirma que “treballem, vivim,
però just”. Consideren que els
“pressionen massa” amb els
controls de seguretat, que ve-
uen necessaris, però argumen-
ten que avui són excessius. A
banda, hi ha la despesa que
suposa el manteniment de la
casa. Per això, consideren que
s’hauria d’ajudar aquestes acti-
vitats, ja sigui directament amb
aportacions econòmiques o in-
directament. Des de Casa Vella
Garibaldi el sector es veu “bé”.
“Les cases funcionen, anem
treballant”, indiquen. També
des de Cal Batlle es veu futur
al turisme rural. Apunten que
la temporada d’hivern ha estat
molt bona i esperen que l’estiu
permeti registrar unes bones
xifres. Amb tot, apunten que
aquest tipus d’allotjament en-
cara és força desconegut pels
visitants que es desplacen fins a
Andorra. Per això, suggereixen
que potser caldria fer-ne més
promoció.
La competència dels hotels en
època baixa ofega el turisme rural
El sector diu que no pot fer front a aquesta reducció de preus i això provoca que costi més llogar les habitacions
Allotjaments
M.S.C.
AndorrA lA VellA
Una casa rural ubicada a la Cortinada, a la parròquia d’Ordino.
BondIA
les cases i bordes rurals no tenen
cap notícia sobre el reglament de
classificació d’aquests allotjaments que
ha d’aprovar en breu el Govern. Amb tot,
des del sector es preveu que el text no
introdueixi gaires canvis respecte de la
normativa actual, tenint en compte que
és molt recent.
En aquest sentit s’expressen des
de Casa Vella Garibaldi, que apunten
que el nou reglament “no ens afectarà
gaire perquè l’actual ja és força estricte”
i consideren que, si avui se segueix
la normativa, ja no caldrà introduir
pràcticament cap modificació. També
des de Cal Batlle coincideixen que el
text tindrà poc impacte en els negocis.
Es tracta de modificar “petits detalls”,
fins on ells saben. Per això, subratllen
que l’entrada en vigor del reglament
no hauria de ser traumàtic, tot i que
“potser ens enduem una sorpresa”,
tenint en compte que la darrera reunió
amb el ministeri de Turisme va ser fa
aproximadament un any.
De fet, va ser en el moment en què es
va redactar la nova Llei de l’allotjament
turístic que des del sector es va demanar
introduir alguns canvis. Un d’aquests
era eliminar l’obligatorietat de tenir un
registre de comerç per cada casa rural.
Des d’R de Rural defensen que això és
un greuge respecte dels apartaments
o hotels, per exemple, ja que una
empresa pot gestionar 200 llits amb un
sol registre de comerç, mentre que una
empresa dedicada al turisme rural n’ha
de tenir un per cada casa. Això, a banda
de suposar més taxes, també encareix
la comercialització per internet, ja que
cal fer-ho de forma individualitzada
per cada borda. Tot això s’afegeix als
impostos comunals, com ara l’impost de
radicació i la taxa d’higiene. En aquests
casos també es troben en desavantatge
amb les empreses d’apartaments,
denuncien, ja que les taxes s’apliquen
només per al despatx de la gestora.
Sense notícies del reglament de
classificació de les cases i bordes rurals
Alguns empresaris
afirmen que el
turisme rural permet
fer poc negoci
També es troba a
faltar més promoció
d’aquest tipus
d’allotjaments al país

ANDORRA 7DivenDres, 11 De maig Del 2018
Efectius de la guàrdia civil de
Valladolid, juntament amb el
servei de Vigilància Duanera,
van decomissar ahir 1.500 pa-
quets de tabac ros procedent
d’Andorra, segons van informar
fonts del cos de seguretat en un
comunicat. Els fets van tenir
lloc en una agència de trans-
ports de la localitat castellana
quan els agents van sorprendre
una persona que recollia dos pa-
quets de grans dimensions pro-
cedents del Principat.
Després d’identificar el pro-
pietari dels embalums i interro-
gar-lo sobre la mercaderia que
portaven al seu interior, van
procedir a l’obertura dels enva-
sos que contenien els paquets,
tots ells mancats dels precintes
reglamentaris i amb inscripci-
ons sanitàries en anglès.
Davant la troballa, els efec-
tius del cos de seguretat van
procedir a fer la denúncia i a
aixecar l’acta corresponent per
una infracció administrativa
de contraban, de les tipificades
en la Llei orgànica de repres-
sió del contraban. En total, es
van decomissar 750 paquets de
tabac ros de la marca Austin i
750 paquets més de Winston,
també ros.
Segons van explicar des de la
guàrdia civil, aquesta operació
s’emmarca dins de les tasques
de seguiment que els dos cossos
realitzen a les agències i em-
preses de transports per evitar,
com ha estat aquest cas, que pu-
guin ser utilitzades per l’envia-
ment de mercaderies i que no es
vulneri la llei.
Contraban
Redacció
andorra la vella
Decomissats a Valladolid 1.500
paquets de tabac d’Andorra
Amb l’objectiu de facilitar als
ciutadans la informació de l’Es-
tat que és pública i també per ga-
rantir les potestats que la Cons-
titució i el reglament del Consell
General atorguen als parlamen-
taris i que aquests puguin també
accedir a aquella informació que
es considera reservada o secreta,
el grup parlamentari liberal va
entrar ahir a Sindicatura la pro-
posició de llei de la transparèn-
cia i l’accés a la informació.
Així ho van explicar els
consellers generals liberals Jor-
di Gallardo i Judith Pallarés,
que confien que aquest text
pugui servir per corregir la si-
tuació que s’ha viscut aquesta
legislatura en què els parla-
mentaris “ens hem trobat amb
moltes dificultats per accedir a
informació i no només del Go-
vern, sinó també de determina-
des institucions”.
En aquest sentit, Gallardo,
que es va mostrar convençut
que “ha estat la legislatura en
què s’ha denegat més informa-
ció als consellers generals”, va
lamentar que “alguns organis-
mes de l’Estat s’han convertit
en caixes negres d’informació”
i va recordar les dificultats amb
què s’ha trobat per disposar de
determinada informació la Co-
missió especial de vigilància i
prevenció de risc per a l’estabi-
litat financera.
Per aquest motiu, en les dis-
posicions finals de la proposició
de llei es preveu una modificació
de la Llei de l’Institut Nacional
Andorrà de Finances, de la Llei
de mesures urgents per implan-
tar mecanismes de reestructura-
ció i resolució d’entitats bancàri-
es i de la Llei de cooperació penal
internacional i de lluita contra
el blanqueig de diners o valors
producte de la delinqüència in-
ternacional per deixar clar que
la informació reservada de què
disposen en virtut de les seves
funcions pot ser requerida des
del Consell General en el marc
de la seva tasca parlamentària.
I és que des del grup liberal
“entenem que hi hagi informa-
ció que sigui classificada com a
reservada, però aquest fet no
vol dir que hagi de ser inacces-
sible als càrrecs electes”, va re-
marcar Gallardo, que es va mos-
trar esperançat en el fet que la
proposició de llei “sigui ben re-
buda per tots aquells grups que
són partidaris de la transparèn-
cia”, i va assegurar que “no en-
tendríem que el text no fos pres
en consideració”.
Pallarés va explicar que el
text, basat en els principis de
legalitat, transparència, ido-
neïtat i raonabilitat, estableix
els mecanismes per classificar
la informació sensible i fixa
aquelles matèries en què es pot
declarar aquesta com a reserva-
da i aquelles en què no es pot
classificar com a informació re-
servada d’Estat.
En el primer cas, el text, que
també estableix els casos en què
no s’aplica la llei –processos ju-
dicials, coprínceps ni els seus
serveis i dades de caràcter per-
sonal ja regulades per la Llei de
protecció de dades–, inclou les
matèries relatives a la seguretat
civil de les persones i els béns
públics, les relatives a les relaci-
ons internacionals, a la segure-
tat nacional, als sistemes de te-
lecomunicacions i a les relatives
a operacions relacionades amb
la producció de signes moneta-
ris i títols de valors d’Estat.
En canvi, entre el que no es
podriaclassificar“encapcircum-
stància” com a informació reser-
vada d’Estat, hi hauria les dades
de caràcter personal ja regulades
per la Llei de protecció de dades,
la informació relacionada amb
la violació dels drets i llibertats
fonamentals de la persona, la
relativa a condicions mediambi-
entals i productes alimentaris, la
d’accidents, catàstrofes i perills
naturals, la relativa a la salut de
la població, la del mercat laboral
i, de forma genèrica, tota aquella
classificada com a no reservada
per indicació dels diferents trac-
tats internacionals.
Pel que fa a l’accés dels con-
sellers generals a la informació
classificada com a reservada,
la proposició de llei preveu que
els parlamentaris la sol·licitin
seguint els procediments ja
previstos en el reglament del
Consell General i que acabi sent
la junta de presidents la que de-
termini com s’ha de fer aquest
accés a la informació en cada
cas. En el cas que es denegui,
va precisar Pallarés, cal que el
rebuig de la sol·licitud estigui
“ben motivat” i només es podrà
denegar en aquells casos que
pugui comportar “un perill per
la seguretat nacional o els inte-
ressos de l’Estat”.
La proposició de llei també
inclou una disposició final per
modificar l’article 377 del Codi
Penal per incloure-hi un nou
apartat que deixi clar que “l’au-
toritat o funcionari que ometi
les més elementals mesures de
vigilància i protecció de la in-
formació classificada com a re-
servada d’Estat, i posi en perill
el seu contingut i reserva, ha
de ser castigat amb la pena de
presó de tres mesos a tres anys
i inhabilitació per a l’exercici de
càrrec públic fins a cinc anys”.
Consell General
Judith Pallarés i Jordi Gallardo van presentar ahir la proposició de llei de la transparència i l’accés a la informació.
liberals d’andorra
M. S.
andorra la vella
Text de L’A per garantir l’accés dels
consellers generals a la informació
La formació considera que hi ha algunes institucions que s’han convertit en “caixes negres”
Jordi Gallardo Judith Pallarés
Ha estat la legislatura
en què s’ha denegat
més informació als
consellers generals
Hi pot haver informació
sensible però els
parlamentaris hi han
de poder accedir
Una imatge de Valladolid.
aGenCia iCal

ANDORRA8 DivenDres, 11 De maig Del 2018
#thewaytogo
Estació Nacional d’Autobusos
Carrer de la Curia AD500 Andorra la VellaCarrer de la Curia AD500 Andorra la Vellawww.facebook.com/andorrabybus
@Novatelandorrabybus
www.andorrabybus.com
Estació Nacional d’Autobusos
Carrer de la Curia AD500 Andorra la Vella
www.andorrabybus.com
+376 803 789
+34 973 984 016
#thewaytogo
€
P
€
ndbuseja
i deixa el
cotxe a casa
TLS BCN
El preu dels carburants és entre
un 3% i un 5% més car que fa
un any, segons es desprèn de
les dades fetes públiques ahir
per Estadística. I és que a l’abril,
tots els carburants van aug-
mentar respecte al mateix mes
de l’any anterior.
Així, el preu del litre de ga-
soil, que s’ha incrementat un
5,2%, ha tornat a superar la
barrera de l’euro (1,002 euros),
i ha tornat d’aquesta manera
al nivell de l’estiu del 2015. El
gasoil de locomoció millorat,
amb un increment del 5,1%,
costa ara 1,032 euros per litre,
mentre que el preu de la gasoli-
na sense plom de 95 octans ha
crescut un 3,2% i s’ha situat en
1,146 euros per litre. En el cas
de la de 98 octans, que costa
1,206 euros per litre, l’incre-
ment ha estat del 2,9%.
Igualment, durant el primer
quadrimestre del 2018, tots els
carburants han augmentat de
preu respecte al primer quadri-
mestre de l’any anterior, i el que
més ha augmentat és el gasoil
de calefacció (5,4%). Pel que fa
a les dades dels darrers dotze
mesos (del maig del 2017 fins
a l’abril del 2018), el preu mit-
jà de tots els carburants s’ha
incrementat respecte al mateix
període anterior: el gasoil de ca-
lefacció (7,8%), el de locomoció
(5,4%), el de locomoció millorat
(5,2%), la gasolina sense plom
de 95 octans (3,2%) i la gasolina
sense plom de 98 octans (3%).
Per parròquies, els preus més
alts dels carburants es troben
a Escaldes-Engordany on, per
exemple, la gasolina sense plom
de 98 octans arriba als 1,209
euros per litre.
Els carburants costen entre un
3% i un 5% més que fa un any
Economia
Redacció
andorra la vElla
El preu del litre de
gasoil trenca la barrera
de l’euro i torna al
nivell del 2015
El conseller general d’Unió
Laurediana-Independents
de la Massana i president del
grup mixt, Josep Pintat, es va
mostrar ahir partidari de fer
una pausa legislativa malgrat
que comporti que alguns dels
projectes de llei que es troben
a tràmit parlamentari acabin
quedant al calaix.
I és que el parlamentari va
admetre que la càrrega de lleis
a tràmit, que va xifrar en una
trentena, i la seva importàn-
cia quan s’acosta el final de la
legislatura suposen una “tasca
molt feixuga”.
En aquest sentit, el conseller
general d’UL-ILM, que va avan-
çar que presentarà esmenes al
projecte de llei de modificació
de la Llei qualificada de trans-
ferències per corregir-ne els
“errors de tècnica legislativa”,
va assegurar no entendre per
què textos com les proposicions
de llei qualificada de relacions
laborals, qualificada d’acció sin-
dical i patronal i qualificada de
mesures de conflicte col·lectiu,
així com el projecte de llei de la
funció pública es presenten en
aquests moments de la legisla-
tura. Així mateix, Pintat va des-
tacar també textos legislatius
per donar compliment a l’Acord
Monetari que han d’entrar pro-
perament, com el de criteris de
solvència i el del codi bancari,
lleis que no faran res més que
“afegir més tensió a una màqui-
na en un moment en què som a
prop d’una escomesa electoral”.
A més, Pintat, que va fer
aquestes manifestacions al
programa La Rèplica d’Andor-
ra Televisió, va remarcar, en el
cas de les lleis relatives al sector
financer, la seva “transcendèn-
cia brutal” en un moment en el
qual precisament la plaça finan-
cera “necessita tranquil·litat”.
D’altra banda, i després de la
proposta de la CASS per incre-
mentar les cotitzacions, Pintat
va incidir en la importància que
es defineixi “una política fiscal
clara i nítida” i que es posi “or-
dre” en tota aquesta qüestió, ja
que l’existència d’una política
fiscal efectiva és cabdal per po-
der desenvolupar el model d’in-
versió estrangera.
En aquesta línia, el conseller
general d’UL-ILM va insistir en
la importància de determinar,
primer de tot, les necessitats
de despesa de l’Estat i, a partir
d’aquí, actuar en conseqüència.
Així, el president del grup mixt,
que va assegurar entendre que
la CASS vulgui augmentar les
cotitzacions tot i que va dir que
“ha de tenir un topall”, va re-
marcar que cal fer una reflexió
i dir si es vol incrementar la fis-
calitat directa o la indirecta, ja
que les dues coses no poden ser.
El parlamentari va demanar
també una reflexió, un replan-
tejament i una estratègia de
cara a les negociacions amb la
Unió Europea per a l’establi-
ment d’un acord d’associació.
En aquest sentit, Pintat va re-
cordar que fins ara Andorra
s’havia anat acostant progres-
sivament a la UE i va lamentar
que ara, amb l’acord d’associa-
ció, es plantegi “un tot o res”.
Així, el parlamentari, que va
celebrar que el cap de Govern
digués que la part del tabac es
tancarà bé, va incidir en el fet
que l’acord d’associació va molt
més enllà de les mercaderies i
del tabac i que de les implica-
cions de les altres qüestions
no se n’ha parlat. En aquest
sentit, Pintat va alertar de to-
tes les obligacions que caldrà
assumir amb aquest acord i va
assegurar que “Andorra no està
en condicions d’assumir tot el
que li ve a sobre”.
Pintat planteja una pausa legislativa
tot i que suposi deixar lleis al calaix
El president del grup mixt reclama “ordre” en l’àmbit impositiu i una política fiscal clara i nítida
Partits
El conseller general d’UL-ILM i president del grup mixt, Josep Pintat, durant la seva intervenció ahir al programa ‘La Rèplica’.
rtva
Redacció
andorra la vElla
Josep Pintat
Cal una política fiscal
clara i dir si es vol
apujar la imposició
indirecta o la directa
Cal un topall, la
CaSS no pot apujar
indiscriminadament
les cotitzacions
andorra no està
en condicions
d’assumir tot el que
li ve a sobre

publicitat 9DivenDres, 11 De maig Del 2018

Educació
El ministeri d’Educació i En-
senyament Superior ha ad-
judicat per 17.828 euros els
treballs per a la implemen-
tació del programa interna-
cional per a l’avaluació dels
alumnes PISA per a centres
educatius. Les tasques s’han
encarregat a l’empresa Estu-
dios, Evaluaciones e Investi-
gación SL, que té de termini
per desenvolupar el treball
fins al 31 de desembre. La
contractació d’aquestes tas-
ques s’ha fet de forma direc-
ta seguint la modalitat ordi-
nària.
17.800
euros per
implementar el
programa PISA
Redacció
andorra la vElla
Batllia
La societat Dionis SLU, que
va resultar adjudicatària de
la concessió de l’aparcament
dels Pouets d’Andorra la
Vella, ha estat citada per la
Batllia perquè comparegui en
un judici en què se li reclama
el pagament a Andorra Tele-
com de 194,31 euros. La cita-
ció va aparèixer publicada al
BOPA tenint en compte que
el legal representant de la so-
cietat avui es troba en igno-
rat parador. Cal recordar que
el Comú de la capital va aca-
bar rescindint el contracte.
L’empresa dels
Pouets, citada
per deure a
AndorraTelecom
Redacció
andorra la vElla
El Sindicat de treballadors del
Comú d’Andorra la Vella (Sitca)
considera que s’hauria d’acabar
amb la pràctica d’oferir com-
plements retributius a perso-
nal de la corporació que passa
a desenvolupar una feina de
més responsabilitat que el lloc
de treball inicial. La presidenta
de l’entitat, Emi Matarrodona,
afirma que aquesta forma de
procedir “no hi hauria de ser”,
ja que no és transparent i pot
fer pensar que hi ha cert favo-
ritisme en l’elecció d’aquesta
persona.
Per aquest motiu, des del
Sitca es defensa que si falten
empleats per cobrir certes pla-
ces es creïn edictes, fins i tot,
per un termini determinat.
Avui hi ha entre nou i deu per-
sones a la corporació que per-
ceben aquests complements.
El sindicat deixa clar que no té
res en contra d’aquests emple-
ats, però exposa que es tracta
d’una qüestió que neguiteja la
plantilla del Comú. La qüestió
va ser tractada en una reunió
que van mantenir ahir els re-
presentants de l’entitat amb la
cònsol major, Conxita Marsol.
En la trobada també es va
parlar de la proposta d’imple-
mentar un sistema de prejubi-
lació progressiva. El fet és que
el sindicat ha constatat que en
alguns casos, quan un treballa-
dor es jubila, deixa un buit, ja
que no ha pogut fer el traspàs
a l’empleat que el substitui-
rà. Per això, el que es planteja
és que un assalariat, a partir
dels 57 anys, pugui optar per
anar reduint la seva jornada
laboral, “i assegurar el relleu
generacional”. Matarrodona
va destacar que amb aquesta
mesura “no sols en surt bene-
ficiada la persona sinó també el
Comú”. La idea és que es pugui
aplicar amb els assalariats de
la corporació que hi han tre-
ballat 25 anys com a mínim i
cobrarien un 70% del sou com
a màxim. Marsol es va mostrar
oberta a analitzar la mesura,
segons van assenyalar des de
l’associació, i ara és el Sitca que
presentarà, de cara al mes de
juny, una proposta detallada de
com aquesta es podria desen-
volupar.
Així mateix, un altre aspec-
te que també es vol treballar, i
que es va tractar en la trobada
d’ahir, és la millora de les bai-
xes de maternitat. En aquest
cas, el sindicat també farà una
proposta que té per objectiu
que el retorn sigui flexible. En
aquest sentit, la presidenta de
l’associació de treballadors va
explicar que la intenció és que,
després del naixement d’un in-
fant, els progenitors tinguin la
possibilitat de reincorporar-se
al lloc de treball fent una jorna-
da reduïda i anar-la ampliant
progressivament, si així ho de-
cideixen, durant el primer any
després del naixement del fill.
El Sitca té previst celebrar
una assemblea amb tots els tre-
balladors comunals el dimarts,
15 de maig, a les vuit del ves-
pre (20.30 en segona convoca-
tòria), al Centre de Congressos
d’Andorra la Vella. En la reunió,
es preveuen debatre aquestes
qüestions tractades en la tro-
bada amb la cònsol major.
El Sitca demana acabar amb els
complements retributius al Comú
Indica que si falta cobrir certs llocs de treball es creï un edicte, per garantir així la transparència
andorra la vella
Les dependències comunals d’Andorra la Vella.
jonathan gil
M.S.C.
andorra la vElla
avui hi ha uns deu
empleats amb
aquest tipus de
complements
l’entitat diu que
aquesta pràctica
neguiteja la resta del
personal
Presentarà al juny
una proposta per les
prejubilacions i Marsol
s’hi mostra oberta

La fiscal va demanar ahir tres
anys i mig de presó per al ciu-
tadà alemany que entre el 15 de
febrer i el 9 de març del 2015 va
entrar a robar en setze establi-
ments. L’acusa del delicte major
continuat de furt amb força,
escalament i furt de cosa amb
valor superior als 6.000 euros
(perquè el vehicle que conduïa
era un Audi A-6, també robat).
Tots els indrets, menys un que
era una empresa de manteni-
ment a la pleta d’Ordino, eren
hotels i restaurants. A més, va
reclamar una responsabilitat
civil de gairebé 22.000 euros en
concepte de diners robats a al-
gunes caixes fortes dels locals i
pel cost pels perjudicis causats.
Val a dir que l’import robat i
reclamat era més alt, però que
moltes asseguradores ja havien
satisfet el cost als propietaris
dels establiments afectats.
El judici es va celebrar ahir
sense la presència del processat
que, segons va dir la policia, es
trobava en recerca i captura per
altres delictes fets després de
ser alliberat. El 9 de març del
2015 el ciutadà alemany no re-
sident i que aleshores tenia 35
anys va ser detingut al camp de
la Rabassa on també va robar i
va complir vuit mesos a la presó.
En ser alliberat, en un centre de
jardineria del prat central de la
capital, hi va robar una motoci-
cleta i diners i va fugir. Per això,
encara es troba en recerca.
L’home va reconèixer sis dels
setze robatoris de què se l’acu-
sa i la seva defensa es basa en
aquesta declaració i, per això,
reconeix que els actes són cons-
titutius d’un delicte major con-
tinuat de furt amb força i esca-
lament, i només demana per a
ell una pena d’un any i mig, amb
una responsabilitat civil per pa-
gar els danys i allò robat de poc
més de 4.000 euros.
EL MATEIX PATRÓ
Per part de la Fiscalia queda per-
fectament provat que l’home va
ser autor dels setze robatoris
perquè a tots hi ha el mateix
modus operandi, que els matei-
xos agents de policia que van
testificar ahir van confirmar.
L’home robava entre les onze
de la nit i les cinc de la matina-
da a establiments del sector de
l’hoteleria. A tots, volia robar-hi
diners, per això arrencava les
caixes fortes i, en un lloc prop
dels establiments, les obria amb
eines com una pota de cabra,
martell o d’altres, i en sostreia
els diners. La majoria dels es-
tabliments eren lluny del nucli
urbà, les empremtes de la roda
del vehicle i de les sabates coin-
cidien amb les del processat. A
l’habitació de l’hotel d’Arinsal
on s’allotjava en el moment de
la detenció, s’hi va trobar una
arma curta de fogueig, guants
i passamuntanyes, objectes per
perpetrar els furts amb força,
13.000 euros (que ell va al·legar
que eren estalvis per passar les
vacances), i altres objectes tec-
nològics. Al vehicle també hi ha-
via altres plaques de matrícules
i eines per obrir amb força por-
tes i finestres. També comptava
amb un mapa d’Andorra i foto-
grafies en una tauleta de molts
establiments, i anotacions en
una llibreta que, segons la po-
licia, formaven part del pla de
cada robatori. Els furts es van
cometre en establiments hote-
lers i restaurants d’Ordino, la
Massana, Canillo i Sant Julià de
Lòria, però també a l’edifici del
telecabina de Canillo i a Natur-
làndia.
Segons van explicar els po-
licies que van participar en la
investigació, el processat tenia
una ordre de recerca d’Interpol
per part d’Alemanya i era un ex-
pert en robatoris perquè perta-
nyia en una banda organitzada
d’Alemanya.
A M B L A C O M P R A
D ’ U N A E N T R A D A
F R E E S T Y L E E T
R E G A L E M E N T R A D A
A L ’ S K A T E P A R K
TOTS ELS DIUMENGES
DURANT EL MAIG
Promoció vàlida durant els diumenges del mes de maig. No acumulable en altres promocions.
Del 28 de maig a l’1 de juliol 360ºeXtrem romandrà tancat per agafar forces.
Tres anys i mig de presó per robar
en setze establiments l’any 2015
El ciutadà alemany processat va ser alliberat al cap de vuit mesos i ara està en recerca i captura
Tribunals
Part del material que la policia va trobar a l’habitació de l’hotel on s’allotjava el processat i al vehicle que conduïa.
servei de policia
P. G.
andorra la vella
l’home només va
reconèixer sis dels
setze furts pels quals
està processat
va complir vuit
mesos de presó i en
ser alliberat va robar
una moto i diners
Caixes fortes
Indrets aïllats
Horari nocturn
Eines per forçar
L’objectiu dels robatoris
era aconseguir diners en
efectiu; arrencava les cai-
xes fortes per obrir-les en
un altre lloc amb estris.
Els establiments, hotels i
restaurants on robava eren
o bé lluny del nucli urbà o
bé prop de la muntanya per
poder fugir ràpidament.
Tots els robatoris es van
cometre entre les onze de
la nit i les cinc de la mati-
nada per no tenir cap tes-
timoni presencial.
Entrava als establiments
per finestres i per portes
secundàries que forçava
amb una pota de cabra, un
martell o un tornavís.
‘modus operandi’

La salut al dia
FIBROMIÀLGIA I TRACTAMENT MULTIDISCIPLINARI
A càrrec de:
· Lluís Rosselló, doctor en Medicina i Cirurgia, especialista en reumatologia i cap clínic de la Unitat
de Reumatologia i de l’Aparell Locomotor de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida.
· Maria Josefa López, diplomada en Infermeria, referent en reumatologia i fibromiàlgia,
i infermera de consultes externes de reumatologia i hospitalització.
La Fundació Crèdit Andorrà i l’Associació de Malalts Reumàtics, Fibromiàlgics i de la Síndrome
de Fatiga Crònica us conviden a la conferència
16 de maig de 2018 · 19 h
Edifici Crèdit · 3a planta
Av. Meritxell, 80 · Andorra la Vella
Entrada lliure · Aforament limitat
MoraBanc ha seleccionat els fi-
nalistes de la Cistella dels teus
somnis. Un sorteig davant de
notaria va servir per designar
les dues persones que tindran
l’opció de tirar des del mig del
camp per un premi de fins a
100.000euros.Elsfinalistessón
el director de Medi Ambient,
Marc Rossell, i Joel Pradas. Tots
dos es jugaran el premi al des-
cans del darrer partit de la Lliga
Endesa que enfrontarà el Mora-
Banc Andorra amb el València
el 24 de maig. Per ajudar-los en
aquest repte, MoraBanc els ofe-
reix un entrenament amb Joan
Peñarroya i el seu equip uns
dies abans. En aquesta segona
edició, els finalistes tenen més
opcions d’emportar-se el premi,
ja que disposaran de fins a tres
intents. En una primera ronda
llençaran per 100.000 euros. Si
no l’encerten, faran una sego-
na ronda per 50.000 euros i, si
tampoc l’encerten, una tercera
per 5.000 euros.
Rossell i Pradas, finalistes
de la Cistella dels teus somnis
Concurs
Els dos finalistes de la Cistella dels teus somnis, Marc Rossell i Joel Pradas, ahir.
morabanC
Agències
andorra la vella
El Comú de Sant Julià de Lòria,
per facilitar l’entrada i la sortida
del centre del poble pel carrer
Isidre Valls un cop estigui aca-
bat el nou tram del vial, pro-
posa al Govern ubicar un punt
rodó a l’altura d’aquest mateix
carrer, just sobre del futur pont
que connectarà el vial de desvi-
ació del trànsit amb l’avinguda
Francesc Cairat (l’enllaç nord).
La voluntat, tal com van expli-
car fonts comunals, és perme-
tre que un vehicle que vagi en
direcció a Espanya per la CG1
pugui entrar directament al
centre del poble per Isidre Valls
i que aquells cotxes que surtin
d’aquest carrer puguin agafar el
tram del nou vial sense haver-se
de desplaçar fins a la rotonda de
la plaça Laurèdia. Cal recordar
que actualment el gir a l’esquer-
ra sortint del carrer Isidre Valls
ja està prohibit.
El ministre d’Ordenament
Territorial, Jordi Torres, va
presentar fa dues setmanes les
obres que es realitzaran a l’enllaç
nord del vial, amb una durada
prevista de 15 mesos i que el
període d’exposició pública ja
va finalitzar. El projecte conjunt
de desviament de trànsit a Sant
Julià de Lòria ja preveu instal-
lar un punt giratori a l’enllaç
sud, al pont de Fontaneda, però
no contempla la instal·lació
d’una rotonda ni la possibilitat
d’entrar i sortir del carrer Isidre
Valls directament des del futur
vial; per això, el Comú trasllada-
rà la proposta a l’executiu.
La majoria i la minoria co-
munal de Sant Julià de Lòria
van avalar, en comissió d’obres
aquesta setmana, la proposta
de la rotonda i també demanen
al Govern que, mentre durin les
obres de l’enllaç amb el vial, tant
a la zona sud com a la nord, es
respectin els passos de vianants
i els contenidors al màxim pos-
sible, per facilitar els desplaça-
mentsdelsciutadansipertemes
de seguretat. Tot i estar d’acord
amb la proposta, la minoria co-
munal comparteix la idea que
s’executi aquesta primera fase
del vial, però alerten que l’obra
no es podrà donar per acabada.
“La desviació total del trànsit
vindrà quan es construeixi el
túnel que connecti amb el de
la Tàpia, ara tindrem un pe-
gat momentani”, va recordar el
conseller per Unió Laurediana
Joan Albert Farré.
El Comú proposa que el nou tram
del vial comenci i acabi amb rotonda
El punt rodó facilitaria l’entrada i la sortida del centre del poble pel carrer Isidre Valls
Sant Julià de lòria
Agències
andorra la vella
Simulació de com serà l’enllaç nord de la desviació, on el Comú demana la rotonda.
Sfga
boPa
La Universitat d’Andorra
(UdA) ha encarregat l’elabo-
ració d’un treball tècnic per
a l’impuls i seguiment del
Pla d’internacionalització
de la Universitat d’Andorra,
segons es va acordar en la
reunió de la junta acadèmica
del 3 de maig i publicada al
Butlletí Oficial del Principat
d’Andorra (BOPA). El preu de
l’adjudicació del projecte és de
12.500 euros i la identitat de
l’adjudicatari és John Zvereff.
La finalització del contrac-
te és el 31 de desembre del
2018. De fet, el repte de la
internacionalització va ser un
dels que va assenyalar el rec-
tor de l’UdA, Miquel Nicolau,
en la inauguració d’aquest
curs escolar, i va remarcar
tant l’increment d’alumnes
andorrans en universitats
estrangeres, com d’alumnes
forans a les aules de l’UdA.
L’UdA segueix
apostant per
fer-se més
internacional
Redacció
andorra la vella

d e s d e s i m o n e t f i n s
a l a s e va c u i n a
c a r n f r e s c a d e q u a l i tat s u p e r i o r ,
ta l l a d a a l t e u g u s t
n o v e tat a a n d o r r a
. l l i u r a m e n t g r at u ï t .
. C o m p r a O n l i n e .
E l 5 % d e t o t e s l e s c o m a n d e s f e t e s e n l í n i a e s d o n a r à a l’A s s o c i a c i ó A n d o r r a n a C o n t r a e l C à n c e r
Sant Antoni 15, La Massana 835 290
w w w . c a r n i s s e r i a s i m o n e t. a d
Unicef demana als governs i al
sector privat que adoptin les
mesures necessàries perquè les
mares que ho desitgin puguin
alletar els seus fills fins als 2
anys. Aquesta recomanació ge-
neral, en parlar d’Andorra, pas-
sa en primer lloc per tenir unes
dades actualitzades sobre la lac-
tància, ja que les xifres que es
tenen són del 2004, va remar-
car ahir la directora d’Unicef
Andorra en la presentació d’una
nova acció solidària de l’entitat.
Segons Alberch, aquesta re-
comanació general a Andorra
es concreta en la petició al Go-
vern “que faci protocols o nor-
matives per animar les mares
que continuïn alletant els seus
fills fins als 6 mesos exclusiva-
ment i després fins als 2 anys i,
a les empreses privades, a posar
els mitjans perquè les mares
treballadores puguin conciliar
aquest alletament del seu fill
amb la vida laboral”, ja que, amb
les dades que es tenen, Andorra
se situaria per sota de la mitja-
na dels països desenvolupats.
“Però, com que les dades actuals
no les tenim, va continuar, hem
de fer recomanacions més gene-
rals”. Les peticions adreçades a
les empreses anirien en la línia
de tenir uns espais adequats
perquè les mares poguessin
alletar els seus fills, entre altres
aspectes, va dir Alberch.
En aquest sentit, la directora
d’Unicef va puntualitzar “que la
manca d’indicadors actualitzats
sobre aquesta i altres qüestions
referides a la infància fa que
Unicef no pugui fer recomana-
cions més acurades”.
Ioga per unIcef
La nova acció solidària que va
presentar ahir el comitè d’An-
dorra per l’Unicef s’emmarca
precisament en la campanya
Cada vida compta. Es tracta de
Ioga per Unicef, que dispo-
sa del patrocini de Financera
d’Assegurances. Aquesta classe
magistral solidària tindrà lloc
el dijous, 17 de maig, a la sala
gran de prat del Roure i compta
també amb la col·laboració del
Comú d’Escaldes-Engordany,
que cedeix aquest espai. L’ac-
tivitat es farà en dues parts.
La primera estarà dedicada als
infants, serà a les 19.30, de
franc, i durarà una mitja hora.
La segona consistirà en una ses-
sió per a adults a partir de les
20.30, a un preu de 15 euros,
que es destinaran íntegrament
a Unicef, gràcies al patrocini
de Financera d’Assegurances,
que s’ha volgut implicar per
fer visible la seva aposta “per
activitats solidàries i culturals
com aquestes”, va subratllar el
director general de la compa-
nyia, Enric Sorribas. Tots els
participants rebran una estora
per fer la classe, un regal sor-
presa de l’empresa patrocina-
dora i un refrigeri quan s’acabi
la classe. Les entrades s’han de
comprar a la web de MoraBanc.
La previsió ideal, va dir, és que
fossin unes 120 persones. Tota
la recaptació es destinarà a Uni-
cef Andorra. Alberch va animar
a comprar les entrades, encara
que no s’hi pugui participar
“perquè és una manera de fer un
donatiu” i també va informar
que el mateix dia de l’activitat
també es podrà fer. Pel que fa a
les recomanacions pràctiques,
el delegat de les associacions
de kundalini ioga al Principat,
Eugeni de Santiago, va dir que
s’aconsella portar roba còmoda,
d’esport i preferiblement blan-
ca “perquè és el color del ioga”,
un coixí i una manteta. També
va explicar que hi haurà música
en viu durant la sessió.
Unicef demana que les empreses
afavoreixin l’alletament matern
Les mares han de poder conciliar la lactància amb la vida laboral, segons l’entitat
Entitats
Presentació de l’acció solidària Ioga per Unicef, ahir a la tarda.
jonathan gil
M. p. a.
andorra la vElla
Marta alberch
El govern hauria de
fer protocols per
animar les mares a
alletar els seus fills

DIUMENGE 13 DE MAIG
A les 12:30H
MORABANC
ANDORRA
DELTECO
GBC
Entrades a la venda a www.bca.ad
i a les oﬁcines del club
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
anuncio_bondia_255x167_GBC.pdf 1 26/4/18 10:30
JornadaSAAS
La Diada d’infermeria se ce-
lebra avui al Principat amb
tot un seguit d’activitats or-
ganitzades pel Col·legi Ofici-
al d’Infermers i Infermeres
d’Andorra (COIA). La Uni-
versitat d’Andorra acollirà
al matí la presentació de la
metodologia de simulació, a
càrrec dels alumnes de l’Es-
cola d’infermeria, l’experièn-
cia de dos infermers volun-
taris al Senegal i a Tilobota
Ninsoma, i una taula rodona
amb Atida. La presentació
del llibre Relats de les infer-
meres: Qui som i què fem les
infermeres, a càrrec de la seva
autora, M. Àngels Piñol, tin-
drà lloc a les vuit del vespre,
a l’hotel Acta Arthotel. Tot
seguit, se celebraran els 25
anys de la segona promoció
d’infermers/es de l’Escola
d’infermeria de la Universi-
tat d’Andorra i dels membres
jubilats del COIA.
El Servei Andorrà d’Atenció
Sanitària (SAAS) ofereix de
nou aquest estiu estades
d’orientació professional
als estudiants de medicina
del país. La iniciativa es du
a terme com a continuació
del programa iniciat ara fa
un any amb l’objectiu d’ex-
plicar als estudiants com
funciona el SAAS i quines
són les seves necessitats,
les sortides professionals
dins la institució, i el mo-
del sanitari andorrà. Aquest
any s’ha enviat una carta a
un total de 39 alumnes de
medicina en què se’ls infor-
ma de la possibilitat de fer
l’estada d’orientació pro-
fessional. Aquesta estada
es pot organitzar per perí-
odes d’una o més setmanes
durant els mesos de juliol i
agost. L’estiu passat tretze
estudiants van fer aquestes
estades d’orientació.
Celebració avui
de la Diada
d’infermeria
al Principat
Nova proposta
d’estades
d’orientació
professional
Redacció
AndorrA lA vellA
Redacció
AndorrA lA vellA
L’Associació de Trasplantats i
Donants d’Andorra (Atida) va
manifestar la seva satisfacció
per l’aprovació del projecte de
llei d’òrgans, cèl·lules, teixits i
sang que ahir va aprovar el con-
sell de ministres. “Estem molt
contents perquè partíem de
zero”, va dir el vocal de l’entitat,
Víctor Torres. “Va ser muntar
l’associació i es va començar a
parlar”, va recordar.
D’això fa només tres anys.
Tres anys en què Atida va co-
mençar a parlar amb el Govern
i amb els diferents grups polí-
tics per impulsar la possibilitat
de ser donant d’òrgans al país,
va explicar Torres, que va ma-
nifestar que a Andorra hi ha
molta gent que vol ser donant.
Preguntat sobre si tenen una
mena de borsa de donants, el
vocal va puntualitzar que ells
són una associació i el que han
recollit són signatures d’unes
900 persones, fins ara, del país
que tenen la voluntat de ser
donants d’òrgans i de medul·la.
Les signatures les han recopi-
lat a través del web, de l’estand
a les dues fires d’Andorra la
Vella i en altres actes que han
organitzat.
Pel que fa a si prefereixen el
model francès o l’espanyol en la
donació d’òrgans, Torres va dir
que el que planteja el Govern és
el model espanyol, “que és líder
a nivell mundial”, i que l’im-
portant és que s’hagi aprovat
aquest projecte de llei que des-
prés, en seu parlamentària, es
pot acabar de decantar per l’un
o l’altre. Segons el vocal, “els
és indiferent” quin dels dos i el
que aplaudeixen és que el pro-
jecte de llei contempli el 100%
de cobertura de la CASS per a la
persona que sigui donant.
D’altra banda, Torres va
anunciar que per al mes de juny
tenen diverses accions prepa-
rades. D’una banda, celebraran
l’assemblea general de l’associ-
ació. També estan organitzant
“una activitat sorpresa” i una
trobada amb la Fundació Josep
Carreras.
De manera especial, Torres
va destacar la celebració de
l’Andorman 2942, un esdeveni-
ment esportiu popular, no com-
petitiu, de caràcter solidari que
es farà el dissabte, 9 de juny, a
favor d’Atida i de l’Associació
d’Afectats d’Autisme d’Andorra
(Autea). Aquesta prova consis-
teix a nedar 4 km a Cambrils
(Tarragona), pujar després en
bicicleta fins a Arinsal i, tot se-
guit, ascendir a peu al cim del
Comapedrosa.
Atida té registrades 900 persones
que volen ser donants d’òrgans
L’associació aplaudeix l’aprovació del projecte de llei que regula aquesta donació
entitats
M. P. A.
AndorrA lA vellA
el 9 de juny tindrà
lloc un esdeveniment
esportiu a favor
d’Atida i Autea

publicitat 15DivenDres, 11 De maig Del 2018
*costdelmissatge:1,50€ +cànon
TREK POWERFLY 5
BICICLETA DE MUNTANYA ELÈCTRICA
PVP: 2.300 €
SPECIALZIED TARMAC COMP.
BICICLETA DE CARRETERA DE CARBONI
PVP: 2.550 €
CANNONDALE F29 CARBON 3
BICICLETA DE MUNTANYA DE CARBONI
PVP: 2.700 €
AMB LA COL·LABORACIÓ DE
HORADECANVIARDEBICI?
Envia un
SMS al 789*
amb la paraula
clau BIKE i
el teu nom
Sorteig dia 11/07/18
una d’aquestes pot ser teva!

El divendres, 18 de maig, l’escola
andorrana d’Andorra la Vella or-
ganitza la 3a cursa Belluga’t, una
marxa popular a favor d’un estil
de vida saludable. Hi participa-
ran més de 1.000 persones: els
alumnes de segona ensenyança,
els de l’escola francesa de Santa
Coloma, els usuaris del centre
sociosanitari El Cedre i de l’Esco-
la de Meritxell. La cursa pretén
ser un espai de trobada entre
els estudiants, el personal dels
centres i les famílies per com-
partir una activitat esportiva a
l’aire lliure. Enguany, amb motiu
de les obres del carrer de la Pla-
na, s’ha modificat l’itinerari, i
gràcies a la col·laboració amb la
Federació Andorrana de Futbol
(FAF), es podrà comptar amb
una zona reservada per als alum-
nes als camps del centre d’en-
trenament de Santa Coloma. Hi
haurà un recorregut maternal,
de 500 metres, amb sortida a les
deu del matí de l’escola i arribada
als camps del centre d’entrena-
ment de la FAF de Santa Coloma.
L’altre recorregut, per a iniciats,
tindrà 2.000 metres i sortirà
a les 10.30 des dels camps del
centre d’entrenament de la FAF
de Santa Coloma. Serà un circuit
urbà per Santa Coloma i arribada
al mateix lloc. A l’arribada, l’esco-
la proporcionarà aigua i fruita a
tots els participants.
Campionat d’esCaCs
D’altra banda, l’escola andorrana
d’Andorra la Vella organitzarà el
dimarts, 15 de maig, el primer
campionat d’escacs dels alumnes
de primera ensenyança. La pro-
va aplegarà uns 230 alumnes i es
farà al llarg del dia. Començarà a
les 9.30 amb una fase de rondes
per punts entre els alumnes de
les mateixes edats i es clourà a
partir de les tres de la tarda amb
la gran final, d’on sortiran els
campions absoluts de l’escola per
al curs 17-18.
El campionat és una de les
accions del projecte 17-18
d’Escacs de l’escola, que pre-
tén introduir als alumnes en la
pràctica d’aquest esport, com a
metodologia idònia per treballar
un conjunt de competències
matemàtiques lligades al raona-
ment espacial, així com l’estra-
tègia, l’atenció, la concentració,
el respecte pels companys i el
control dels impulsos. Des de
l’any 2010, l’escola andorrana
d’Andorra la Vella, reforça l’àrea
de matemàtiques de 1r i 2n cicle
de primera ensenyança mitjan-
çant tallers d’escacs, vehiculats
per monitors de la Federació An-
dorrana d’Escacs. Amb l’objectiu
de consolidar el projecte, aquest
curs també s’ha impartit for-
mació als mestres de maternal
perquè tinguin algunes eines per
sensibilitzar els més petits en
aquest joc. El campionat compta
amb la col·laboració de la Federa-
ció Andorrana d’Escacs, i es pre-
veu la presència del gran mestre
escaquista Óscar de la Riva.
La tercera edició de Belluga’t
espera uns 1.000 participants
La marxa de l’escola andorrana d’Andorra la Vella tindrà lloc el 18 de maig
Cursa
La cursa infantil de l’any passat.
agènCies
agències
andorra la vella

ESTRÉS
INSOMNI
ANSIETAT
DEPRESSIÓ
Centre IME - Av. Príncep Benlloch, 30
AD500 Andorra la Vella
Núm. col·legiat 714 - Tel. 833 838
DR.TO-MATRINHBACH
AcupunturaiMoxibustió
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
en aquest espai
808888
Anuncia’t
Els dies 12 i 13 de maig torna
a Encamp la trobada de vehi-
cles antics Weekend Interna-
cional dels 60, organitzada per
l’Associació Andorrana de Ve-
hicles Antics (AAVA). Els actes
començaran dissabte amb la
concentració i exposició dels
vehicles, que aniran arribant
de les nou del matí a les dotze
del migdia. Aleshores, sortiran
agrupats en una rua que pas-
sarà per Escaldes-Engordany
i Andorra la Vella, i tornarà, a
la una del migdia, al prat Gran
d’Encamp, moment en què es
farà el concurs d’elegància, així
com altres activitats diverses. A
les dues del migdia, es farà un
dinar amb menú típic andorrà.
Les activitats de dissabte a
la tarda s’iniciaran, a les qua-
tre, amb una altra rua que, en
aquesta ocasió, es desplaçarà
cap a la Massana i Ordino, i
arribarà a Canillo a través del
coll d’Ordino, vila on es visitarà
el Museu de la Moto. En fina-
litzar la visita, els participants
podran gaudir d’unes hores
de relaxació a Caldea o bé fent
compres.
Es posarà punt final a la jor-
nadaales21.30alasaladecon-
ferències del Complex Esportiu
i Sociocultural d’Encamp amb
el sopar temàtic que, en aques-
ta edició, estarà ambientat en
el món del cinema. En acabar el
sopar,enquèelsassistentshau-
ran d’anar disfressats segons la
temàtica de la vetllada, la festa
continuarà amb el lliurament
depremisalconcursd’elegància
i de disfresses, un ball i una dis-
comòbil. Diumenge començarà
la jornada a les nou del matí,
amb l’exhibició dels vehicles per
al públic que s’hi vulgui acostar
i amb una gimcana d’habilitat
de conducció, que tindrà lloc
al mateix prat Gran. A les dot-
ze del migdia, es tornarà a fer
una rua en direcció a Escaldes-
Engordany i Andorra la Vella,
que culminarà cap a les 13.30 al
prat Gran d’Encamp, on es farà
un dinar de germanor. La tro-
bada finalitzarà cap a les qua-
tre de la tarda, amb el retorn
de tots els participants als seus
llocs d’origen.
Encamp acull el Weekend
Internacional dels 60
aquest cap de setmana
El prat Gran d’Encamp s’omplirà de nou de vehicles antics.
comú d’encamp
Redacció
andorra la vella
Trobada
Sis alumnes de la Massana es van
convertir ahir en consellers de
Comú, en representació dels tres
centres escolars de la parròquia:
escola andorrana (Santi Pons,
Gina Armengol i Arnau Grande),
escola francesa (Angèle Blanc-
hard, Chloée Bartolí i Noa Cod-
ja) i Col·legi del Pirineu (Adriana
Picard, Marta Rabat i Adrià Fijo).
L’antiga Casa Comuna es va om-
plir d’alumnes dels tres sistemes,
quevanseguiratentamentlases-
sió. El cònsol major, David Baró,
va presidir el Consell, acompa-
nyat per la consellera d’Educació,
Joventut i Esports, Natàlia Cus-
nir. També els va acompanyar la
directora d’Unicef Andorra, Mar-
taAlberch,quevaremarcarlaim-
portància que els infants puguin
exercir el dret a la participació i a
ser escoltats. A l’ordre del dia hi
havia les quatre propostes pre-
sentades pels escolars, que han
estat prèviament treballades a
les aules. Els alumnes de l’escola
francesa van proposar la creació
d’un espai per fer exercici a l’ai-
re lliure. Baró va explicar que la
proposta coincideix amb un dels
punts del programa electoral i va
exposar el projecte de remodela-
ció, emmarcat en la reforma inte-
gral del prat del Colat.
Es preveu que la primera fase
de les obres, que consisteix en la
remodelació de la zona de la pista
esportiva, comenci a principis de
juny. En aquest espai s’hi farà un
camp de futbol 5x5, una pista de
bàsquet 3x3 i un pump track (un
circuit per a bicicletes i skates).
La reforma es completarà a par-
tir del setembre per evitar molès-
ties durant l’estiu, que és l’època
de màxima utilització del parc.
La inversió prevista per a aquest
exercici és de 600.000 euros.
En el Consell dels Infants es
va donar llum verda al projecte i
es va acordar tenir en compte les
propostes dels alumnes, com el
logotip que han dissenyat per a
l’entrada del parc, el panell amb
les normes d’ús i el nom del pro-
jecte, Mantenint-nos en forma.
D’altra banda, el ple del Con-
sell també va aprovar per una-
nimitat la proposta de l’escola
andorrana de millorar la rua de
Carnaval i que acabi amb una
xocolatada. Aquesta era una de
les iniciatives que s’havien pre-
sentat per fomentar la relació en-
tre els infants dels tres sistemes
educatius de la parròquia.
També s’analitzarà la possibi-
litat d’organitzar una setmana
d’acampada a la muntanya du-
rant l’estiu. També hi ha hagut
consens en la creació d’una cam-
panya de sensibilització sobre
comportaments cívics i a dema-
nar a Govern més controls de
radars.
La reforma del prat del Colat
centra el Consell d’Infants
En aquest espai s’hi farà un camp de futbol 5x5 i una pista de bàsquet 3x3
la massana
Redacció
andorra la vella
Un moment del Consell d’Infants fet ahir a la Massana.
eduard comellas

publicitat18 DivenDres, 11 De maig Del 2018
R E A L C L U B D E G O L F D E L A C E R D A N Y A
UN COTXE PEL HOLE IN ON E!
CATE G ORI ES:
Scratch
Handicap inferior
Handicap superior
PRE MI S ESP E CI A LS:
Aproximacions
Driver Més Llarg
PLACES LIMITADES
Inscripcions abans del 10 de maig al Club
de Golf del Principat www.cgp.ad
Preu: 45 €
PREMI ESPECIAL:
Una nit a l’hotel Camiral de PGA
Catalunya Resort + 1 green fee al PGA
de Catalunya per a 2 persones
II T RNEIG
CISA IMMOBILIÀRIA
12 DE MAIG A LES 9.30 H
R E A L C L U B D E G O L F D E L A C E R D A N Y A
WELCOME PACK PER A TOTS ELS PARTICIPANTS, PREMIS EXCLUSIUS, SORTEIG,
ANIMACIÓ EN VIU AMB DJ SELVAS I MOLTES MÉS SORPRESES

19DivenDres, 11 De maig Del 2018
Pirineus
Els prats d’isòets aquàtics
(Isoetes lacustris) dels estanys
del Pirineu estan fortament
amenaçats per la invasió del
barb roig (Phoxinus phoxinus),
un peix petit que prolifera for-
mant denses poblacions, se-
gons es desprèn de les conclusi-
ons del primer estudi realitzat
per avaluar l’impacte dels pei-
xos introduïts sobre els herbas-
sars submergits dels estanys
d’alta muntanya del Pirineu.
Els isòets són plantes ancestres
de les falgueres terrestres que
van tornar a colonitzar el medi
aquàtic i estan perfectament
adaptats a les aigües transpa-
rents i a les condicions extre-
mes de baixa disponibilitat de
nutrients dels estanys.
L’informe, elaborat per un
equip investigador del Centre
d’Estudis Avançats de Blanes
(CEAB-CSIC) en el marc del
projecte europeu Life Limno
Pirineus i publicat a la revista
Frontiers In Plant Sciences, aler-
ta de la necessitat d’implemen-
tar urgentment mesures de
gestió per preservar, no només
els isòets, sinó la integritat eco-
lògica d’aquests estanys, que
són molt fràgils i estan prote-
gits per la Directiva Hábitats
europea.
La investigadora del CEAB
i primera autora de l’estudi,
Esperança Gacia, explica que
“encara que als estanys d’alta
muntanya no hi viuen peixos
de forma natural, històrica-
ment s’hi han introduït diver-
ses espècies, com ara la truita
i, més recentment, el barb roig,
usat il·legalment com a esquer
viu per a la pesca de la truita”.
A l’informe es constata que la
seva introducció causa un gran
impacte en la riquesa de la fau-
na i la qualitat d’aquests ecosis-
temes, a més de ser una ame-
naça per les mateixes truites,
que acaben desapareixent. És el
primer cop que s’estudia l’efecte
d’aquest peix sobre els herbas-
sars, ja que els prats subaquà-
tics s’havien mantingut en bon
estat als Pirineus, a diferència
del nord i centre d’Europa, on
estaven afectats.
Després d’estudiar deu es-
tanys del Parc Nacional d’Ai-
güestortes i del Parc Natural de
l’Alt Pirineu en tres escenaris
diferents (sense peixos, amb
truita i amb barb roig), entre
els estius del 2015 i 2016, els
investigadors del CEAB-CSIC
han comprovat que, en el ter-
cer escenari, els isòets entren
en regressió per la falta de llum
disponible, que limita la seva
capacitat reproductora. El barb
roig és el responsable d’aquesta
manca de llum, ja que aquests
peixos esgoten l’aliment pre-
sent a l’aigua i remouen el se-
diment del fons de l’estany per
cercar-ne més. Aquest fet pro-
voca, segons detalla l’informe,
l’augment de la concentració de
nutrients, sediment en suspen-
sió i el creixement desmesurat
d’algues i cianobacteris, la qual
cosa genera un desequilibri i
una pèrdua de la transparència
de l’aigua de l’estany.
La invasió del barb roig amenaça les
plantes subaquàtiques dels estanys
Aquest peix, usat il·legalment per a la pesca de truites, afecta negativament l’ecosistema
Medi ambient
Isòets que hi ha a l’estany de Gàrgolhes i que es veuen amenaçats pel barb roig.
agències
Agències
la guingueta d’àneu
Les voladures de prova que es
van fer ahir al congost de Tres-
ponts, a les proximitats de la
futura boca sud del túnel que
s’excavarà en aquesta zona, es
van desenvolupar sense inci-
dents i amb un resultat satisfac-
tori, segons van informar fonts
del departament de Territori i
Sostenibilitat, encarregat d’exe-
cutar les obres. Tot i que estava
previst que l’actuació comportés
talls intermitents, de cinc o deu
minuts, de la carretera C-14, en-
tre les dues del migdia i les tres
de la tarda, finalment es va optar
per fer una única restricció en
els dos sentits de la marxa que
ha durat uns quinze minuts. Es
va iniciar poc abans de les 14.30
i va comportar que desenes de
vehicles i camions s’haguessin
d’aturar a l’espera que es pogu-
és reprendre la circulació, quan
faltava menys d’un quart d’hora
per a les tres.
La prova va consistir bàsica-
ment a dur a terme deu deno-
tacions controlades de diferent
intensitat, que van tenir com a
objectiu analitzar les vibracions
i el comportament del terreny.
Abans de concretar quan es
podran iniciar les pròpiament
destinades a la construcció de
la galeria, caldrà comprovar els
resultats del seguiment que s’es-
tà fent a través d’un sismògraf,
instal·lat amb anterioritat a
l’operació.
El túnel, que entrarà en ser-
vei la tardor de l’any 2020, tin-
drà una longitud d’1,3 km, una
amplada de 12,60 metres i una
altura de 7,90 metres. El tram
d’actuació, però, arriba als 3 km,
entre la sortida del nucli d’Orga-
nyà (l’Alt Urgell) i el desviament
cap a la carretera LV-4001, que
va fins a Montant de Tost, al
municipi de Ribera d’Urgellet.
En aquest sentit, està previst ei-
xamplar la calçada actual fins als
10 metres, amb la qual cosa serà
necessari instal·lar en alguns
punts estructures en voladís.
Els treballs, a càrrec del depar-
tament de Territori i Sostenibili-
tat, compten amb un pressupost
de 35,4 milions d’euros. Fins
ara, en gran part s’han anat exe-
cutant sense la necessitat de ta-
llar totalment la via, a excepció
d’ahir.
Èxit de les voladures de prova
al congost de Tresponts
carreteres
L’actual túnel de Tresponts, un cop acabades les voladures de prova d’ahir.
agències
Agències
organyà
la seu d’urgell
La presentació de l’11a edi-
ció de l’Escanyabocs es va
fer ahir al matí. Es tracta
d’un esdeveniment espor-
tiu vinculat a la natura que
se celebrarà el dissabte 19
i el diumenge 20 de maig
al Ràfting Parc de la Seu
d’Urgell, centre neuràlgic
d’aquesta prova multies-
portiva. La presentació va
anar a càrrec de l’alcalde de
la Seu, Albert Batalla, i del
director del servei muni-
cipal d’Esports urgellenc,
David Vallvé.
En la roda de premsa,
Batalla, va remarcar que
“després d’onze anys cele-
brant de manera ininter-
rompuda aquesta proposta
multiesportiva vinculada a
la natura, podem afirmar
que l’Escanyabocs està ab-
solutament arrelat i conso-
lidat”. Sobre això, Batalla
va afegir que “el seu èxit rau
en la corresponsabilitat que
tenen el servei d’Esports
i els clubs i associacions a
l’hora d’organitzar cadascu-
na de les proves esportives
que s’hi porten a terme”.
Tot a punt per
a la onzena
edició de
l’Escanyabocs
Redacció
la seu d’urgell

Cultura
Com es passa de l’Andy al Cas-
to José sense que ni el Piolet
ni la Violeta rondinin?
Fent moltes classes amb la
Jonaina. Però moltes. Perquè el
cert és que, pel que fa a l’actuació,
són dos personatges sorprenent-
ment similars: tots dos tenen
molta energia, tots dos son més
aviat innocents... La situació és
tota una altra, això sí, perquè
l’Andy no té dues dones que li
vagin al darrere. Que jo sàpiga,
és clar.
N’hi ha prou amb dos mesos
per convertir un actor en can-
tant?
Insisteixo: la major part del
mèrit és de la Jonaina, que a part
d’una gran soprano és una gran
pedagoga. I això no és evident,
perquè una cosa és cantar i l’al-
tra, ensenyar a cantar. Però és
que a més hi hem invertit quasi
tres mesos.
Banderas va saltar del Casto
José a Hollywood: segur que
els últims temps s’ha fet al-
guna il·lusió.
Em queda remotament lluny.
Tant, que diria que en un altre
planeta. I trobaria a faltar el Pi-
rineu. Tampoc se m’ha ocorregut
mai comparar-me amb ell, tot
i que en aquella època –la pel-
lícula és del 1985– Banderas tot
just començava.
El que és inevitable és que
la referència sigui la versió
de José Luis García Sánchez,
amb Ana Belén donant-li la
rèplica.
És la primera que et ve al cap,
és clar, però són dues propostes
diferents. Hem utilitzat altres
versions que respecten més la
partitura original.
Qui canta millor, o qui canta
més: Banderas o vostè?
Tu diràs: a ell no el va triar la
Jonaina.
En la presentació de La corte
del faraón insistia que el que
Salvador ha fet amb la Tem-
porada és monumental. N’hi
ha que encara no tenen clar,
això.
En aquest país, com a tot ar-
reu, per tirar endavant un projec-
te escènic s’ha de picar molta pe-
dra. I ella n’ha picat moltíssima.
On posa la banya hi posa també
el cos. Però és cert que el que ha
fet és molt meritori.
Confessi: havia anat mai a
l’òpera, per no dir a la sarsu-
ela?
M’has enganxat: no. M’hi ha-
via d’estrenar amb L’elisir, i re-
sulta que em vaig posar malalt.
Així que la primera òpera –o sar-
suela– que veuré sencera serà La
corte del faraón.
No és el millor exemple, que
diguem.
És la veritat.
Hi ha a qui la sarsuela li sona
a cosa plistocènica, per no dir
resclosida.
Que vingui dissabte, que li
farem passar aquesta errònia im-
pressió. La corte del faraón és un
espectacle total, divertidíssim.
Combina vodevil, opereta, revis-
ta, cuplet i sarsuela. Es va estre-
nar fa més d’un segle però gasta
un humor intemporal i toca les
baixes passions, un tema que
no passa mai de moda. Ho fa de
forma subtil, sense caure mai en
la grolleria. I tot això, en un em-
bolcall líric, probablement la mà-
xima expressió artística perquè
combina totes les altres arts.
L’òpera continua sent cosa
d’una minoria. Per què?
Com s’ha vist, és un gènere
que a mi també em queda una
mica lluny. Primer de tot, per-
què no estem acostumats a rebre
inputs de cant líric. Tampoc no
ajuda gaire que l’òpera s’acostu-
mi a cantar en l’idioma original.
I el preu: són produccions molt
grans que mobilitzen desenes, de
vegades centenars de persones. I
això s’ha de pagar.
Com es reverteix, això?
Amb iniciatives com la Tem-
porada i muntatges com La corte
del faraón, destinades a un públic
general en el més ampli sentit de
la paraula: des de l’entès més lle-
pafils fins a l’absolut profà. Tam-
bé hi ajudarà el subtitulat, com ja
fa la Temporada. Tenir-ho com
qui diu al costat de casa, i a preus
assequibles. A partir d’aquí, no-
més és qüestió de temps.
Com que gasta la fe del con-
vers, acabi de convèncer-me
a mi, que mai no he trepitjat
l’òpera, perquè vingui dissab-
te al Claror.
És una qüestió que em podria
haver plantejat jo mateix fa uns
mesos. Prova-ho. Però és que a
més, entre el mig centenar de
persones que hi participen, se-
gur que en coneixeràs alguna,
que sempre fa una gràcia espe-
cial. Però és que, a més, és molt
senzilla, molt accessible. No cal
ser cap melòman per entendre-la
i passar-t’ho bé. I per acabar: és
en castellà, no hauràs de llegir els
subtítols.
A part de l’Ay,ba –“Ay, babilo-
nio que marea...”–, en quines
altres àries cal fixar-se?
Curiosament, les melodies
més treballades, més operísti-
ques no són les dels protagonis-
tes sinó les dels secundaris, Puti-
far, Raquel i companyia. La corte
del faraón és molt més que l’Ay,
ba, que és la part més de revista,
estil Molino. Atenció, perquè la
nostra Lota baixarà a platea i...
No puc avançar res més!
Si ens diuen fa cinc anys que
tindríem Temporada, amb
tres òperes i sis funcions...
...no ens ho hauríem cregut. El
mèrit és de la Jonaina i de mol-
ta gent que té al darrere i que ha
cregut des del primer moment
en el projecte. Ha sabut involu-
crar-hi actors, cantants i músics
de totes les parròquies, d’aquí,
de la Seu i de més enllà. És difícil
imaginar-s’ho sense el seu dina-
misme.
Fred continua lligant bolos.
Hi haurà pel·lícula?
Seguim buscant socis. Es mou,
però ara mateix no sabria dir-te
si n’hi haurà o no.
El tornarem a veure aviat als
escenaris?
A finals de juny a la Seu, amb
Pirineus Creatius i L’allau: adap-
tem La tercera onada, aquell ex-
periment que un professor va fer
ambelsseusalumnesperdemos-
trarquecapsocietatésimmunea
la manipulació ideològica. Inten-
tarem estrenar-la en un dels ins-
tituts, ara que està tan de moda
això de l’adoctrinament escolar.
“‘La corte del faraón’ serà la
primera sarsuela que veig sencera”
Tercer i últim muntatge de la temporada d’òpera, demà i diumenge al
Claror: Pla es posa en la pell de l’esclau José, que haurà de satisfer a
la vegada la reina i Lota, l’esposa del general Putifar. Pensin que som a
l’Egipte faraònic, i que es tracta d’una de les operetes més cèlebres del
repertori. Només cal recordar l’ària ‘Ay, ba’, que Ana Belén va convertir
en icona del cine espanyol dels 80. Demà la cantarà Jonaina Salvador.
Joel Pla, actor
A. Luengo
sant Julià de lòria
Jonathan gil

cultura 21DivenDres, 11 De maig Del 2018
Una setantena d’alumnes del
Col·legi Espanyol María Moli-
ner, acompanyats de la direc-
tora del departament de Mú-
sica, Eva García, van assistir
ahir a l’assaig de La corte del
faraón, que clausura la tercera
edició de la Temporada d’òpe-
ra. Els estudiants van veure
des de primera fila com els
protagonistes perfilaven l’es-
cenificació i els diàlegs i com
el director escènic coordinava
els moviments a dalt l’esce-
nari. Segons García, és una
bona manera d’ensenyar-los
com es prepara un espectacle
d’aquestes característiques.
Abans, a classe, ja havien
vist dues altres versions de
La corte del faraón, cadascuna
amb les seves particularitats
de vestuari, decorats i veus
dels actors i actrius. D’altra
banda, el cor femení del Ma-
ría Moliner, format a princi-
pi de curs i integrat per nou
noies d’entre 12 i 16 anys,
participarà directament en la
sarsuela amb un petit número
de cant i dansa, acompanyant
la soprano Jonaina Salvador
en el cuplet. Les cantaires re-
presentaran el paper d’escla-
ves i estan molt il·lusionades
de pujar a l’escenari i treba-
llar al costat de professionals.
Les dues funcions previstes
de La corte del faraón tindran
lloc demà i diumenge a l’au-
ditori Claror. A part de Joel
Pla (Casto José) i la mateixa
Salvador (Lota), el reparti-
ment el completen la sopra-
no Ximena Augusto (la rei-
na), el tenor Rafael Miralles
(el faraó) i el baríton Xavier
Fernádez (Putifar).
La Temporada d’òpera fitxa
el cor del María Moliner
Lírica
Salvador i Pla, en l’assaig d’ahir al Claror davant des alumnes del col·legi espanyol.
jonathan giL
Agències
sant juLià de Lòria
Els Michaud: una vida nòmada
“senyoreta, li agrada viatjar?”: aquesta és la pregunta que
un tímid roland Michaud li va fer a una jove marroquina, la
sabrina, que va conèixer mentre feia el servei militar a rabat.
dos anys després, el 1958, es van casar i van iniciar una vida
nòmada. als anys 60 van recórrer àsia i van viure a l’afganistan
i a l’Índia. roland Michaud (Clermont-Ferrand, 1930) i sabrina
Michaud (rabat, 1938) van impartir ahir a l’era d’ordino una
conferència sobre L’Inde dans un miroir, l’exposició fotogràfica
que presenten al cicle Geografies.
agènCies
Cicle Geografies
Sabíem del penós periple que
tretze compatriotes nostres van
patir entre el 1943 i el 1945 a
Buchenwald i Mauthausen per-
què Roser Porta i Jorge Cebrián
ens l’havien explicat a Andorrans
als camps de concentració nazi, el
revelador llibre-reportatge sobre
la matèria que van publicar el
2009 i que va significar una au-
tèntica revolució historiogràfica:
fins aleshores, només un andor-
rà, Anton Vidal Felipó (Prats,
1900-Mauthausen, 1945), havia
trepitjat oficialment els camps
de concentració alemanys i, grà-
cies al patracol pioner de Mont-
serrat Roig, Els catalans als camps
nazis. Dos anys abans, el 2007,
l’historiador castellà Benito Ber-
mejo en va treure a la llum dos
més –Miquel Adellach (Llorts,
1908-Pàmies, 1977) i Pere Man-
dicó (Prats, 1907–la Seu, 1971)–
a Españoles deportados a los cam-
pos nazis. Porta i Cebrián, primer
per separat i després conjunta-
ment, van estirar del fil en arxius
de França, Alemanya, Àustria
i els EUA. I tant van estirar que
van acabar descobrint vuit noms
més.
Ahir van evocar aquesta apas-
sionant aventura historiogràfica
a la segona i última conferència
amb què el CAEE ha vestit Més
enllà de Mauthausen, l’estupenda
exposició que fins al 19 de maig
consagra al fotògraf Francesc
Boix. Més oportú, impossible,
perquè es dona el trist, funest
cas que quatre d’aquests tret-
ze deportats van coincidir amb
Boix al camp austríac, i que no
és inimaginable que arribessin
a topar-se en alguna ocasió: als
tres que ja hem dit –Mandicó,
Adellach i Vidal– hi hem d’afegir
el nom d’Anton Pons (Blanhac,
1909–Melk, 1944). Com acabem
de veure, Vidal i Pons hi van dei-
xar la pell. No van ser els únics
andorrans que van morir als
camps nazis: aquest destí fatal el
van compartir el canillenc Josep
Franch (Prats, 1903), traspassat
a Buchenwald el 17 de juny del
1944, Francesc Mora (Sispony,
1912), assassinat d’un tret per
les SS en una de les caravanes
de la mort organitzades pels ale-
manys en el caos de la retirada, al
final de la guerra, i Bonaventura
Casal (Santa Coloma, 1911), que
va sobreviure al captiveri... però
no a la llibertat: va morir el juny
de 1945, després de l’allibera-
ment de Buchenwald.
La llista de deportats andor-
rans la completen Francesc Vidal
(la Margineda, 1919), Josep Cal-
vó (1913), Antoni Puigdellívol (la
Seu,1917),JosepGelabertiCàn-
did Rossell. Tots tretze, diuen els
autors, van caure en mans dels
alemanys entre el 1943 i el 1944
acusats de participar en la resis-
tència o de formar part de xarxes
de passadors, d’ajudar ciutadans
francesos a esquivar el servei de
Treball Obligatori o d’evitar-lo
ells mateixos, acusats també de
contraban, per circular indocu-
mentatsoperpuramalasort,per
haver pujat a un tren que anava
ple de fugitius jueus que van ser
enxampats pels alemanys.
Aquest és, en fi, el resultat
més espectacular de la investiga-
ció que fa deu anys van empren-
dre Porta i Cebrián. Però n’hi
ha d’altres de menys aparents,
però igualment inquietants,
ocults entre els centenars de do-
cuments que van passar per les
seves mans i que esperen encara
ser escatits. Entre ells hi ha la pa-
tètica peripècia dels Rosenthal,
matrimoni jueu que el setembre
del 1942 se les va arreglar per
plantar-se a la capital amb un fill
petit, i a qui el secretari Larrieu,
de qui algun dia en caldrà escriu-
re la negra carrera, no va dubtar
a empaquetar cap a Acs després
d’un intent de suïcidi perpetrat a
la vegueria: ho vam explicar aquí
mateix mesos enrere.
En aquesta mateixa i infame
línia, els autors van exhumar
un document firmat per un tal
inspector Dufour, assignat al Sé-
cretariat Général aux Questions
Juives, datat a Montpeller el 24
de novembre del 1942 i que dei-
xa constància de la repatriació de
vuit holandesos que “semblent
appartenir à la race juive” que
havien estat arrestats per la po-
licia andorrana (!) i després d’un
sumari “procès-verbal”. El do-
cument, sota la rúbrica Passage
clandestin de la fromntière par des
Juifs,consignatambéelpetittre-
sor que se’ls va requisar: 32.950
francs en bitllet; 20 lliures; 130
dòlars, 3.500 reichsmarks i tres
“pièces d’or de 20 grames chacu-
ne”.
No sabem ni els noms ni el
destí dels infortunats jueus de
Dufour, però no hi ha gaires mo-
tius per a l’optimisme. I ho de-
mostra un altre cas que només
figura, apuntat, als Apèndix do-
cumentals del llibre i que Porta i
Cebrián van recuperar ahir: el de
madame Bloch, que el 20 de juny
del 1946 es dirigeix al prefecte
dels Pirineus Orientals “comme
femme de déporté racial étant
seule sans conseils à 60 ayant
tout perdu”. En resum, li dema-
na, per no dir que li suplica al
prefecte que l’ajudi a recuperar el
commerce que el seu marit, Nat-
han Bloch, havia regentat a An-
dorraentreelnovembredel1941
i el maig del 1942, quan va tenir
la pèssima ocurrència de viatjar
a París: va ser capturat pels ale-
manys i va acabar a... Auschwitz:
“Je serais si heureuse, monsieur,
si vous pouviez m’aider dans mes
recherches étant sans appui...”
Els Rosenthal, ‘madame’ Bloch i
altres històries de la deportació
Porta i Cebrián evoquen els quatre andorrans que van passar per Mauthausen
andorra la ii guerra Mundial
A. L.
esCaLdes-engordany
Els autors d’‘Andorrans als camps nazis’, ahir a l’exposició ‘Més enllà de Mauthausen’.
jonathan giL
dels quatre deportats
a Mauthausen, en
van morir dos: antoni
Vidal i i anton Pons

Esports
Retorn a casa d’un muzungu.
Així és com els habitants de
Kènia anomenen l’home blanc.
L’atleta Guillem Dalmau, de 26
anys, ja té una experiència vital
més per explicar. Ha estat un
mes a Eldoret (Kènia), ElDorado
de l’atletisme al país africà. La
llar dels campions. El lloc dels
estruços. On s’entrena Eliud
Kipchoge, un dels millors mig-
fondistes dels últims temps, i
on també ho fa Ezekiel Kemboi
Cheboi, amb dos ors olímpics i
quatre mundials.
Amb ells van estar l’atleta
andorrà i dos companys seus
del Club Atlètic Palamós, Santi
Catrofe i Anasse Mahboub. Allà
es va adonar que a Kènia corren
per viure o per sobreviure. Alti-
tud, alimentació i genètica són
algunes de les característiques
que defineixen els atletes ke-
nians. Una fàbrica d’autèntics
campions, i Dalmau està en fase
de construcció com a atleta. Pas
a pas i amb moltíssima ambició,
però sabent també quins són
els seus punts febles.
Durant un mes només es va
dedicar a entrenar i descansar.
Al més pur estil dels professi-
onals. Cap altra preocupació:
“L’experiència ha estat molt
bona. Això sí, a mi, personal-
ment, els primers quatre dies
em van costar molt i em vaig
adonar que, si hi hagués anat
sol, no ho hauria aguantat. Em
va impactar veure com estan
els nens i nenes i xoca molt”.
El temps no els va acompanyar.
A les tardes van tenir més d’un
diluvi universal: “Les carreteres
no estaven asfaltades i com que
s’hi feia molt de fang no podí-
em entrenar en bones condici-
ons. A més, la pista de Kipcho-
ge estava en obres. A la primera
setmana d’entrenaments, vam
haver d’acostumar-nos a l’altu-
ra i vam treballar fort, fins que
el cos ens deia prou. A la sego-
na, vam començar a posar-nos-
hi de valent. Estic molt content
dels entrenaments que fèiem”.
Dues hores al matí i dos cops
a la setmana els doblaven: “A
nivell físic no puc dir encara
si he notat millora. Ara bé, pel
fet d’haver-hi estat no faré tres
rècords del món. El 9 de juny
competiré en un Míting a Pé-
zenas (França) a la prova dels
3.000 obstacles. Més endavant
crec que notaré els canvis per
haver-me entrenat a Kènia. Si-
gui com sigui, és el millor lloc
per preparar-te. De fet, hi vaig
conèixer el rècord d’Europa
de marató, el noruec Sondre
Moen, li vaig preguntar perquè
s’entrenava a Kènia i em va res-
pondre que allà només t’has de
preocupar d’això, d’entrenar”.
Dalmau torna a casa. Troba-
va a faltar la família i les como-
ditats que no va tenir durant
un mes a l’Àfrica: “Si em digues-
sin ara de tornar-hi diria que
demà no, però que l’any que ve
no ho descarto. Allà viuen com
poden i he tornat amb una ma-
leta amb 5 kg de pes, quan vaig
marxar amb 25. He regalat roba
i t’ho agraeixen molt. Valen
molt la pena, aquests gestos”.
I quina lliçó s’emporta d’aquest
mes? “La mateixa que vaig tenir
a Etiòpia: és a dir, que no et
regalen res. Tinc molt clar que
em vull dedicar a aquest esport.
M’ho treballo molt i aquesta ex-
periència m’ha donat forces per
continuar”.
Aquest projecte l’ha por-
tat a terme gràcies, en part, al
patrocini de Financera d’As-
segurances. El proper destí?
“Amb el meu company Anasse
Mahboub, que és nascut al Mar-
roc, hem posat sobre la taula
d’anar-hi, però ja es veurà”. Ara
només pensa a gaudir de la pri-
mera competició a Pézenas. La
seva millor marca en els 3.000
obstacles és de 9’54 s: “M’en-
cantaria rebaixar-la, però m’ho
prendré com una prova per gau-
dir sense posar-me pressió. Si
competís com entreno tot seria
diferent, però de moment, en
l’atletisme el crono mana”.
Després li tocaran les proves
de control de Serrahima i, pas a
pas, s’anirà formant com a at-
leta. A Kènia ja va fer un passet
i no renuncia a fer-ne més: “Les
coses sortiran”. Torna a casa
com un muzungu més: més en-
trenat i potser més preparat, i
amb una lliçó més, entre els mi-
llors, a les cames i a l’esquena.
Un ‘muzungu’ en fase de construcció
L’atleta andorrà, de 26 anys, torna d’Eldoret (Kènia) després d’un mes d’entrenaments a la terra dels millors
Atletisme
Víctor Duaso
AndorrA lA VellA
Guillem Dalmau rodejat de nens i nenes d’Eldoret; a la dreta, entrenant-se als terrenys on ho fan els millors del món.
Anasse Mahboub i Guillem Dalmau amb tot un campió com Ezequiel Kemboi.
fotos cedides per guillem dAlmAu
Guillem Dalmau
A nivell físic no puc
dir encara si he
notat millora. més
endavant es notarà
He après que no et
regalen res. tinc clar
que em vull dedicar
a aquest esport

Diari del 11 de maig del 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Diari del 11 de maig del 2018

Similar to Diari del 11 de maig del 2018 (20)

More from bondiand

More from bondiand (20)

Diari del 11 de maig del 2018