Diari del 11 de desembre del 2017

www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dilluns, 11 De Desembre Del 2017 núm. 3.453 / Any 14
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
Desitgem
BONES FESTES
Com aobsequi de Nadal tindrà un10%de descompte
en tots els nostres tractaments presentant aquest anunci
MÈDIC
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
LA DIETA
QUE FUNCIONA
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 7 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 15%
presentant
aquest anunci
vàlid fins al 31 de DesembreT’ESPEREM
NOVA
TENDA
Els països prosperen
si les institucions
treballen per tothomPROGRESSISTES
OPINIÓ
Brindis darrer
toni caus
Llegidor
Un mes d’il·lusió i de
màgia
meritxell
mateu
Assessora
d’empreses
satisfacció de comerciants i
hotelers pel balanç del pont
L’estimació de Mobilitat és que entre l’1 i el 10 de desembre han entrat al país més de 130.000 vehicles
avUI és NOtícIa pàgina 3
JONatHaN GIL
aNdOrra pàgina 12
Els clients forans amb més patrimoni als
bancs es decanten per la regularització
aNdOrra pàgina 6
ENtrEvIsta a
JOSEP MARTICELLA
pàgines 8 I 9
“Volem tenir
més capacitat
financera per
connectar
Arinsal i Pal”
aNdOrra pàgina 7
Andorra la Vella té
un centenar més de
negocis que fa un any
aNdOrra pàgina 10
Un 70% dels dipòsits
d’hidrocarburs ja
compleixen la normaordino recupera la farsa de l’ossa

2 Dilluns, 11 De Desembre Del 2017
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Andorra la Vella
Farmàcia Valira
C/ Prat de la Creu, 15-25 - Tel. 829 160
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711
Què significa treure foc
pels queixals?
Significa ‘irritar-se
granment’.
La ciutadania treu foc pels
queixals.
PIZZERIA - ROSTIDOR
ITALIAda Corrado
Veniuaferelsvostressopars
dddddd'''d'ddd'd'd'ddd'd EmpresaEmpresaEmpresaEmpresaEmpresaEmpresa,,,Empresa,EmpresaEmpresaEmpresa,Empresa,Empresa,EmpresaEmpresaEmpresa,Empresa Nadal iNadal iNadal iNadal iNadal iNadal i
Cap dCap dCap d
Empresa
Cap d
EmpresaEmpresaEmpresa
Cap d
Empresa
Cap d
Empresa
Cap d
Cap d
Empresa
'''Cap d'Cap dCap dCap d'Cap d'Cap d'Cap dCap dCap d'Cap d Any originalsAny originalsAny originals
Empresa
Any originals
Any originals
Empresa
Any originals
Empresa
Any originals
Any originals
Empresa
!!!Any originals!Any originalsAny originalsAny originals!Any originals!Any originals!Any originalsAny originalsAny originals!Any originals
Feu la vostra reserva al telèfon 861 088
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu, 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Circuit de fons
Cota mínima cm
Cota màxima cm
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
80-40
1/5
-
Oberts
13/15
21/28
739 600
0 km
0
0
Primavera
Oberts
741 444
30-40
1/5
-
Oberts
26/30
26/44
878 000
30-60
1-2/5
Pols
Oberts
57/70
60/128
872 900
Nadal a River
EL TEMPS
PERTORBACIÓ ACTIVA
Avui ens creuarà una pertorbació molt activa a tota la
península Ibèrica. A partir del migdia, esperem preci-
pitacions, que seran de neu a cotes de 1.000 metres,
fet que suposarà altra vegada nevades destacades a
mitjana i alta muntanya. Les temperatures aniran a
la baixa, amb vent que, a partir del vespre, comença-
rà a ser cada cop més fort, del nord-oest. Al llarg de
la tarda, la nevada es restringirà a la cara nord, tot i
que la cota de neu baixarà per sota dels 700 metres.
Demà, el fred continuarà sent molt actiu a tot el Piri-
neu. Que tinguin un BonDia.
Avui
5 10
-1
-3 0
mín.
mín. mín.
max.
max. max.
diMARTS diMECRES
-5/0
-4/0
-3/2
-1/4
-1/5
0/6
-3/2
-4/0
-5/0
-3/2
0/7
5

3Dilluns, 11 De Desembre Del 2017
Avui és notícia
El Principat va acomiadar ahir
el pont de la Puríssima, amb
una “satisfacció” generalitzada
i amb un “reforç” de l’optimis-
me de cara a la propera campa-
nya de Nadal, però també per a
tota la temporada d’hivern.
El pont va acabar tal com va
començar. Amb retencions per
sortir del país, sobretot per la
frontera hispanoandorrana,
que van arribar als 9 quilò-
metres a les dotze del migdia.
Malgrat tot, la jornada no va
ser caòtica i, segons va remar-
car el cap de Mobilitat, Jaume
Bonell, la sortida va ser de
“forma progressiva” i el dispo-
sitiu habilitat, doble carril de
baixada des de l’estadi comunal
fins a la frontera, va funcionar
“prou bé”. Així, a les tres de la
tarda, eren set els quilòmetres
de cua; cinc, dues hores més
tard, i la circulació era ja fluïda
a tota la xarxa, a tres quarts de
vuit del vespre.
Pel que fa a l’entrada de ve-
hicles, i a manca de les xifres
definitives que es coneixeran
avui, uns 130.000 vehicles han
entrat al país aquests dies, ma-
joritàriament per la frontera
sud. La xifra global s’acosta-
rà molt als 157.000 que havia
previst l’Agència de Mobilitat
que ho farien entre l’1 i el 10
de desembre, tot i que segu-
rament quedarà una mica per
sota. En aquest sentit, Bonell
va situar els tancaments dels
accessos a França del primer
cap de setmana de desembre,
així com el fet que, malgrat
que es podia esquiar, la quan-
titat de neu “tampoc no hi ha
acompanyat”, com els factors
que finalment hauran fet que
les xifres quedin per sota de les
previsions.
Amb tot, el cap de Mobili-
tat va destacar l’“important”
volum de vehicles que ha en-
trat al país durant tot aquest
període, i va remarcar que si
s’agafen dies puntuals com,
per exemple, el 6 de desem-
bre, en què van entrar fins a
14.903 vehicles per la fronte-
ra hispanoandorrana i 4.150
per la francoandorrana, caldria
“remuntar-nos a 14 o 15 anys
enrere per trobar unes xifres
similars”.
cues a la N-145 i al cadí
Evidentment, les retencions
a la xarxa viària van continuar
fora de les nostres fronteres.
Així, segons va informar el
Servei Català de Trànsit (SCT),
a quarts de sis de la tarda, es
mantenien els 15 quilòmetres
de cua a la C-14, entre la Seu
d’Urgell i Organyà, que ja es re-
gistraven a les dues de la tarda,
principalment de vehicles que
tornaven d’Andorra. A les dues
del migdia, a la C-16, hi havia
4 quilòmetres de congestió a
l’accés al túnel del Cadí i 6 qui-
lòmetres més de cua a la C-162,
des d’Alp fins a l’enllaç amb la
C-16.
Així mateix, i també a
quarts de sis de la tarda, el SCT
va informar de retencions a la
N-145 de fins a set quilòme-
tres, en sentit la Seu d’Urgell,
mentre que a la N-230 hi havia
2 quilòmetres de circulació len-
ta a Vilaller. A la C-162 es van
registrar retencions des d’Alp
fins a l’enllaç amb la C-16 en
sentit sud, i a l’Eix del Llobre-
gat hi va haver retencions a
Urús i a la Nou de Berguedà.
boNa ocupació
El sector hoteler està també
“molt satisfet” amb el pont. I
és que les previsions fetes des
de la Unió Hotelera d’Andor-
ra (UHA), especialment entre
els dies 6 i 8, s’han assolit, i la
majoria d’establiments, sobre-
tot de les parròquies centrals,
“han fet el ple”. Així, i a l’espera
de poder disposar de les xifres
definitives, la mitjana d’ocupa-
ció als establiments hotelers
d’aquest pont s’haurà situat en-
tre el 90% i el 95%, segons fonts
properes a la UHA.
També hi ha una satisfacció
generalitzada al sector del co-
merç, si bé, i com és habitual,
amb opinions més desiguals.
Així, la presidenta de l’Associ-
ació de Comerciants de l’avin-
guda Carlemany i Travesseres,
Susagna Venable, va admetre
que “entre els comerciants hi ha
hagut opinions de tot” i que, en
funció “del concepte i la tipolo-
gia de comerç”, hi ha qui “està
molt content i qui, en canvi, no
ho està tant”.
Tot i això, Venable, que va
destacar que “restauradors i
hotelers sí que estan molt con-
tents”, es va mostrar conven-
çuda que aquest pont “ha estat,
segur, millor que el de l’any pas-
sat” que, de fet, va precisar, “no
hi va haver ni pont”.
Al Pas de la Casa també hi
ha hagut molt moviment, “més
gent que l’any passat”, segons
va assegurar el president de la
Iniciativa Publicitària del Pas
de la Casa, Jean-Jacques Carrié,
que va incidir, però, que els vi-
sitants, esquiadors sobretot, no
han gastat massa als comerços.
Satisfacció general pel pont, que
acaba amb cues de 9 quilòmetres
Uns 130.000 vehicles han entrat al país des del dia 1 de desembre i l’ocupació s’ha situat entre el 90% i el 95%
Turisme
M.s./ agències
andorra la Vella
Turistes caminant per Vivand el dissabte a la tarda.
jonaThan gil
Més de 29.000 esquiadors han escollit
Vallnord per practicar aquest esport els
dies del pont de la Puríssima, segons
va informar ahir el camp de neu en un
comunicat, en què s’assegura que “els
dominis esquiables han assolit les millors
dades dels darrers anys”.
d’aquesta manera, més de 18.000
persones han passat per Pal-arinsal,
una xifra que suposa que, des de dilluns
passat i fins ahir, el domini esquiable
hagi rebut una mitjana diària de 3.000
esquiadors, que han pogut gaudir de fins
al 60% de pistes obertes i del 87% de les
instal·lacions.
en el cas d’ordino-arcalís, Vallnord va
informar que el domini ha viscut el millor
pont de la Puríssima dels darrers sis
anys i que, en relació amb la temporada
passada, “ha registrat un augment del
30% dels visitants”. així, des del dilluns 4
de desembre, el domini ha rebut 11.000
esquiadors, una xifra que permet que,
a aquestes alçades de la temporada, el
camp de neu hagi registrat un 20% més
d’esquidors que en el mateix període de
l’any passat, i que hagi incrementat un
17% els seus ingressos respecte de l’inici
de la temporada passada.
ordino-arcalís ha disposat aquests
dies del 75% de les pistes obertes i d’un
90% dels remuntadors en funcionament.
El domini confia a poder incrementar
els propers dies aquests percentatges
gràcies a les nevades que es preveuen,
que permetran “millorar les condicions” ja
de cara a la campanya nadalenca.
des de Vallnord, es va voler remarcar,
també, “la bona acollida” que han tingut
entre els visitants algunes de les noves
propostes per a aquesta temporada,
com les excursions en moto de neu des
del Coll de la Botella i la tirolina de 340
metres de la Caubella, entre d’altres.
Més de 29.000 esquiadors passen pels
dominis de Vallnord aquests dies

OPINIÓ4 Dilluns, 11 De Desembre Del 2017
La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit GeReNT Ricard Vallès
boNdIa CaP de RedaCCIÓ Julià Rodríguez ReSPoNSabLe d’oPINIÓ andrés Luengo RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, andrés Luengo, Víctor duaso, Pepa Gallego
CoRReCCIÓ bruna Generoso MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido FoToGRaFIa Jonathan Gil CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
Els sectors comercial i hoteler van va-
lorar ahir positivament, en general, el
balanç del passat pont de la Puríssima.
Les expectatives eren bones i, almenys
pel que fa a l’afluència de visitants, s’han
acabat complint, fet que fa pronosticar
que aquesta pot ser una molt bona tem-
porada d’hivern. Una altre factor més di-
fícil de calcular és si la despesa d’aquests
visitants també es va, per fi, incremen-
tant progressivament. Com s’ha pogut
constatar, han estat molts els que, de
nou, han elegit Andorra com a destina-
ció per passar aquests dies festius. Al
costat negatiu, cal esmentar, altre cop,
les importants retencions que s’originen
per entrar al país i que, en alguns mo-
ments, van superar, en aquesta ocasió,
els 15 quilòmetres. Les llargues cues per
accedir al país són ja vistes com una cosa
natural, i no hauria de ser així, ni molt
menys, ja que, segurament, hi ha un im-
portant percentatge de persones que,
davant de l’experiència viscuda, poden
dubtar a l’hora de tornar a visitar Andor-
ra. El cert és que les vies de comunicació
que connecten amb Andorra tenen una
capacitat que queda clarament desbor-
dada en dates com aquesta, motiu pel
qual cal continuar reclamant les inversi-
ons necessàries per millorar-les.
Bon balanç, malgrat les cues
EDITORIAL
M’explicava en un dinar fa-
miliar aquest cap de setmana
el meu oncle, representant ja
jubilat d’una coneguda empre-
sa de perfumeria i cosmètica,
els maldecaps que patia quan
visitava, als anys 80 del segle
passat, Andorra. I és que tot so-
vint, i sempre amb la mateixa
empresa, es trobava que, quan
arribava al client amb les 200
unitats d’algun dels productes
que li havien encarregat, resul-
tava que hi havia un error en la
comanda i que només en volien
100 o 150. La jugada, tot i sem-
blar-ho, no era gens innocent. I
és que, en la majoria d’ocasions,
el transport i tota la burocràcia
de la duana tenia un cost per a
l’empresa superior al dels pro-
ductes que el client rebutjava,
de manera que el més fàcil era
deixar les 200 unitats, malgrat
només se’n cobressin 100 o
150.
Sortosament, Andorra ha
canviat, i els que no recorren
ni a la picaresca ni a l’engany
per obtenir uns euros més de
guany són majoria. El país
compta amb bons professio-
nals, a tots els sectors, que fan
les coses com toca, encara que
sovint l’actitud d’una minoria
tingui un efecte negatiu sobre
el conjunt. Sigui com sigui, el
canvi de xip o de mentalitat que
des de l’executiu es reclamava,
en el marc de la transformació
i obertura del país dels darrers
anys, és cada vegada més palpa-
ble i s’acabarà de consolidar del
tot amb el pas del temps. Tot i
això, seria convenient que, des
del Govern, es donés un bon
exemple a la ciutadania, un fet
que malauradament no sempre
ha estat així. ¿o és que crear un
impost de societats amb un ti-
pus del 10%, per complir amb
les exigències internacionals, i
muntar tot un seguit de règims
especials perquè, a la pràctica,
hi hagi qui acabi pagant el 2%
no es pot considerar de murri?
L’andorra
dels murris
CaL CoNTINuaR MILLoRaNT
eLS aCCeSSoS aL PaÍS
DONANT LA NOTA
Pilar Capdevila
La recuperació de la matan-
ça de l’última ossa d’ordino
va omplir la plaça Major i
ja es parla de fer la repre-
sentació d’aquesta tradició
cada any.
12345
Jordi Barceló
El concert Ella Fitzgerald,
100 anys, per celebrar el
primer aniversari de l’asso-
ciació Grossband, gairebé
va omplir la sala del Centre
de Congressos.
12345
Olga Gelabert
El ministeri de Cultura
destinarà 39.800 euros a
la restauració de cal Ribot
d’Engordany, la casa pairal
de construcció tradicional
més antiga del país.
12345
Josep Marticella
Les estacions d’EMAP aspi-
ren, aquesta temporada, a
registrar 515.000 dies d’es-
quí, fet que demostra que
avancen progressivament
en afluència d’esquiadors.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Colegio Español María Moliner
@CE_MariaMoliner
Hoy en #FiradeSantaLlúcia en Sant Ju-
lià nuestros alumnos obtienen fondos
para su viaje de fin de curso.
Bombers d’Andorra
@BombersAndorra
Un any més, moltes gràcies a tots (900)
per comprar el #calendarisolidari de
#BombersAmbCausa
TUITENQUESTA
¿Creus que s’ha de despenalitzar
l’avortament, almenys en els tres
supòsits bàsics?
A: Sí
B: No
MArC sEGAlés
Periodista
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
A: 76% B: 24%

OPINIÓ 5Dilluns, 11 De Desembre Del 2017
Tot comença a Bèlgica, al nord de
França i als Països Baixos, amb
SantNicolau,lanitdel5al6dede-
sembre, i acaba a Espanya i a Itàlia
amb –d’una banda– els Reis Mags
i –de l’altra– la bruixa Befana, la
nit del 5 al 6 de gener, passant pel
tió de la nit de Nadal als països
catalans i del Pare Noel o Santa
Claus a altres països occidentals,
des dels EUA als països nòrdics i
el Regne Unit. Durant un mes la
màgia i la il·lusió vestides per les
tradicions de cada país marquen
festes familiars on la solidaritat,
la germanor, l’amistat i l’amor a
l’altre són els protagonistes.
Sant Nicolau va ser bisbe de
Mira –avui, Turquia– i va obrar
generosament a favor dels més
necessitats i dels infants abans de
ser perseguit i empresonat pels
romans. Va morir un 6 de desem-
bre. Als Països Baixos, Bèlgica i
nord de França és celebrat per re-
cordar la seva bonhomia i genero-
sitat amb els infants.
El Pare Noel, també anome-
nat Santa Claus o Santa, és fruit
de l’evolució de Sant Nicolau. De
fet, Sant Nicolau, en neerlandès;
Sinter Klaas es va transformar
en Santa Claus als EUA, quan a
partir del segle XVII els protes-
tants holandesos van importar
la festa a Nova York, aleshores
Nova Amsterdam. Els anglosa-
xons van adoptar la festa i van
batejar Sinter Klaas com a Santa
Claus traslladant-lo, a més, al 24
de desembre per emmotllar-ho al
naixement de Jesús. Al segle XIX
i també als EUA, un pastor pro-
testant va escriure un conte de
Nadal on va vestir Santa Claus de
vermell –abans vestia de verd– i ja
a principis del XX l’empresa Coca-
Cola va acabar d’estilitzar-lo: ja
tenim el Pare Noel que coneixem
avui.
El tió és una tradició molt ar-
relada las països catalans i consis-
teix a anar al bosc a buscar un tros
de branca gruixuda o un tronc als
voltants de la Puríssima, 8 de de-
sembre, i col·locar-lo en un racó
de casa embolicat en una manta
perquè no tingui fred i alimen-
tant-lo fins al 24 de desembre.
Els Reis Mags d’Orient, Mel-
cior Gaspar i Baltasar, represen-
ten tres reis vestits com els perses
que, un cop assabentats del naixe-
ment de Jesús, van decidir anar-
lo a veure per portar-li presents. I
així, a Espanya, a partir del segle
XIX, la primera cavalcada va ser a
Alcoi, el 1866, i es va instaurar la
tradició d’organitzar cavalcades la
nit del 5 al 6 de gener i de trans-
formar la nit anterior a l’Epifania
en una festa d’il·lusió amb pre-
sents per als infants.
A banda, la tradició apunta que
la Bruixa Befana es va penedir
de no voler ajudar els Reis Mags
d’Orient quan li van demanar aju-
da en perdre’s per anar a veure el
nen Jesús. Penedida per aquest
acte, va decidir visitar totes les
cases dels nens damunt de la seva
escombra per omplir-los els mit-
jons de regals i de llaminadures.
La Befana porta, com els Reis
Mags, carbó als infants que no
s’han portat bé.
Sant Nicolau arriba uns dies
abans de la nit de 5 de desembre
al port d’Amsterdam en un vaixell
procedent d’Espanya, ben engala-
nat i esperonat per tots els seus
ajudants. Un cop en terra ferma
amb el seu cavall blanc es prepara
per mimar tots els infants que li
han deixat prop de les seves saba-
tes carrotes i menjar per a ell i el
seu cavall a canvi de llaminadures
i presents. De totes maneres, la fi-
gura del Père Fouettard roman per
recordar als nens i nenes que no
s’han portat bé que Sant Nicolau
no els deixarà res.
Els Reis Mags d’Orient també
arriben un mes més tard, el 5 de
gener, en vaixells majestuosos a
Barcelona i a Tarragona, mentre
que el Pare Noel marxa el 24 de
desembre amb trineu tirat pels
rens de Lapònia per arribar a les
llars. Tots, durant la nit màgica,
fan desfilades per mostrar als in-
fants que ja són a prop de les nos-
tres llars. A banda, als països ca-
talans i a Andorra, el tió, que s’ha
engreixat amb mandarines, fruits
secs o galetes, es fa cagar el 24 de
desembre al vespre al ritme de la
cançó del cagatió i colpejant-lo
amb un bastó perquè cagui llami-
nadures i presents. I, a Itàlia, La
Befana muntada sobre la seva es-
combra, durant la nit del 5 al 6 de
gener, s’endinsa dins de les llars
per omplir de llaminadures els
mitjons que els infants han pre-
parat per a la ocasió amb frenesí.
Molts es qüestionen sobre la
idoneïtat de fer creure els nostres
infantsdel’existènciad’éssersmà-
gics que un dia l’any potser els po-
den aportar allò que han somniat.
No soc especialista i tampoc m’he
parat a pensar-hi massa. L’únic
que se és que veure i sentir la il-
lusió i alegria de molts infants,
entre els quals els meus, quan
s’apropen aquestes festes ha estat
i és una felicitat immensa.
Un mes d’il·lusió i de màgia
Sant Nicolau, el Pare Noel, el tió, els Reis i la Befana: cinc noms per a una nit màgica L’any s’acaba, fins i tot al mes
desè, i abunden convits i comiats.
Un meu amic comparteix des de
fa anys quatre dotzenes d’ostres
amb una colla, en la qual m’ho-
nora que m’inclogui. Com tot el
que recomanen a cal Marquet,
bones de cor. L’excés de vi fa que
l’un rere l’altre caiguin en un es-
tat de felicitat catatònica. Aquest
meu amic s’espera mut fins que
ens deixen sols i aleshores, i no-
més aleshores, em parla. Tot i
que estic acostumat a aquest ri-
tual, em sorprèn la quantitat de
copes d’aquest petit blanc que és
capaç de beure fins a tombar-los.
L’escolto i llavors començo a beu-
re. El to és lànguid i malenconiós.
Manté l’esguard fix en un punt
perdut en la sensació de velocitat
del ciclista de la reproducció del
quadre de Metzinger del 1912.
Repassa la traïció de la revolució
dels soviets. La meva cara em
delata, mentre el meu hoste em
renya. Sí, traïció, en especial, als
anarquistes que van ser esbor-
rats del mapa rus com en una
càrrega de la cavalleria lleugera.
Continua el repàs històric amb
les guerres que van conformar la
independència de Finlàndia. Cu-
riós que ells s’anomenin Suomi i
que,perdeferènciainternacional,
deixin que en diguem el país dels
caçadors i no la terra de pantans
original. Quins habitants deuen
ser que no els importa com en
diguin, dels millors a les classifi-
cacions escolars. De l’única cosa
que sabia, el còctel molotov, ni
un mot. Amb la boca tancada
vaig seguir els arguments sobre
els exilis massius de la revolució
russa i la Gran Guerra i d’aquí al
que després, dies més tard, vaig
confirmar que era el motor del
seu discurs, el passaport Nansen,
llibret de paper que va permetre
que milers de desplaçats a Euro-
pa no es convertissin en cromos
d’intercanvi entre polítics ineptes
i ambiciosos. Com tots, vaig go-
sar introduir en el monòleg. Cap
comentari. Em va confessar que
no parlava per parlar, que havia
fet treball de camp i va somriu-
re. Va ser l’única concessió a la
galeria que va tenir amb mi. Va
visitar l’ambaixada i va demanar
cita al Col·legi d’Advocats i de tots
dos llocs en va sortir amb una
sèrie de constatacions que el van
prostrar en la indolència que feia
setmanes que arrossegava. Espe-
rant-ne el desenllaç i escoltant-lo
amb tota l’atenció de què era ca-
paç,jam’haviaacabattotselsculs
d’ampolla i em disposava a des-
tapar-ne la darrera en fred que
quedava, quan em va fer un gest
queemvadeixarglaçat,ajo–com
deia ma padrina–, que bullia per
l’efecte dels tanins, un gest de-
solador, com si s’acomiadés del
món dels humans i m’hagués
escollit per a la darrera actuació.
No importa qui ets ni què fas ni
el que pots arribar a ser, a fer o a
estimar, en absolut, a ningú. El
teu naixement, sobre el qual no
tens cap capacitat de decisió, ho
defineix tot. La resta no val. Ets
el que hi ha escrit en un tros de
paper que t’adjudiquen perquè sí,
perquè al poder no li calen raons.
Va callar. De l’infern de l’america-
naelvatreureielvadeixaralcen-
drer. El va cremar. Vam brindar
pel silenci, per les persones sen-
se papers i per tu, amable lector,
que m’has seguit fins a aquesta
darrera línia, perquè com bé saps,
wovon man nicht sprechen kann,
darüber muss man schweigen.
Brindis darrer
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
toni caus
Llegidor
meritxell mateu
Assessora d’empreses

Andorra
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
Tres han estat els canals que
han trobat els clients forans dels
bancs andorrans per donar solu-
ció als comptes que tenen en en-
titats bancàries del Principat que
mai han declarat, i per respondre
a la norma de l’intercanvi auto-
màtic d’informació fiscal que a
partir de l’any vinent es farà efec-
tiva. L’opció que més han triat els
clients que tenien comptes sense
declarar ha estat la regularitza-
ció, sobretot els clients amb més
patrimoni. La segona opció ha
estatlacancel·laciódelscomptes;
aquesta opció ha estat la que han
escollit els clients amb menys
patrimoni, que han anat buidant
els comptes des del 2015. La ter-
cera opció ha estat el canvi de re-
sidència; opció que han triat els
clients que tenen més patrimoni,
per tot el que suposa, i perquè
són canvis de residència reals
que impliquen tenir diners, pro-
pietats i canviar de vida.
Des de l’Associació d’Asses-
sors Tributaris i Fiscals (AATF),
neguen que, des dels bancs o
assessors del Principat, s’hagi
aconsellat a cap client que els
capitals siguin desplaçats a tra-
vés d’estructures a destinaci-
ons, com Malta o Singapur, tal
com alguns mitjans digitals van
apuntar en setmanes anteriors.
El vicepresident de l’AATF, Marc
Vilallonga, va manifestar que es
tracta de fakenews, o notícies fal-
ses, “aquí cap banc recomanaria
una opció com aquesta, després
de tot el que ha passat a BPA, i
perquè també es juguen la llicèn-
cia bancària”. De fet, segons Vi-
lallonga la primera recomanació
és la de regularitzar. Vilallonga, a
més, destaca que el paradís fiscal
per excel·lència actualment són
els Estats Units, i no aquests al-
tres països.
EL COST DE REGULARITZAR
Però, què està passant ara amb la
regularització? La majoria de cli-
ents francesos han regularitzat
perquè el cost és molt més baix
que a Espanya. De fet, els pot
costar entre un 20% i un 32%
d’allò no declarat. Els espanyols,
en canvi, tenen davant seu un
cost d’un 62%, és a dir, més del
doble d’allò no declarat. Aquest
és el cost si ho declaren ara, però,
si no ho fan, les sancions po-
den arribar fins al 150%. Des de
l’AATF, també han remarcat que
no s’han canviat mai les condi-
cions, sinó que Espanya sempre
ha dit que, si es declara, el cost
serà del 62%, però, si no es fa, i
les autoritats t’enxampen, ales-
hores les sancions s’incrementen
fins a aquest 150%. El col·lectiu
d’assessors contradiu així alguna
veu d’algun despatx d’advocats
del Principat que deia que havia
trobat la fórmula per rebaixar
aquest 150%. “Ja era vigent al
juny que el cost si es declarava
era del 62% i no s’aplicarien les
sancions de fins al 150%”, va co-
mentar Vilallonga. De fet, molts
clients espanyols de gran patri-
moni no han regularitzat encara,
tot i que tenen la intenció de fer-
ho, perquè esperen que aquests
alts percentatges canviïn.
En aquest sentit, després de
les denúncies contra la norma-
tiva espanyola, que remarquen
que és contrària a la lliure circu-
lació de capital i de persones, la
Comissió Europea ha obert un
expedient contra l’Estat espa-
nyol, per la vulneració d’aquestes
llibertats fonamentals europees
de la lliure circulació de perso-
nes i capitals. La resolució final
contra el que s’anomena la nor-
mativa 720 per part de la Comis-
sió Europea encara no està clara,
però un informe jurídic la quali-
fica de “molt coercitiva”, remarca
que no té en compte el fet de la
prescripció i subratlla la despro-
porcionalitat de les multes, “pri-
mer perquè no admet la pres-
cripció i també perquè considera
desproporcionada l’aplicació de
les sancions, que poden arribar a
un 150% d’allò no declarat, però
també, si et descuides una dada,
et posa una multa de 10.000 eu-
ros per dada”, va comentar Vila-
llonga.
Per tant, els clients amb
menys d’un milió de dolars o que
tinguin un compte a nom d’una
societat tenen de temps fins al
setembre del 2019 per regularit-
zar la situació. Per als clients de
més d’un milió de dolars, el ter-
mini marcat és el setembre del
2018. Des de l’AATF remarquen
que n’hi ha molts que esperen
aquesta decisió de la Comissió
Europea amb l’esperança que es
reduiran aquests percentatges
dels costos de la regularització,
“però també n’hi ha que ho fan
ja i després reclamaran l’efecte
retroactiu amb interessos”, fet
que els aportarà beneficis, va co-
mentar Vilallonga.
Els comptes amb més patrimoni es
regularitzen, la resta es cancel·len
L’AATF diu que tant els bancs com els assessors recomanen la regularització i nega que aconsellin desplaçaments
Intercanvi d’informació fiscal
Pepa Gallego
andorra la Vella
Marc Vilallonga és vicepresident de l’Associació d’Assessors Tributaris i Fiscals.
JonaTHan GIl
Marc Vilallonga
aquí cap banc
recomanaria
desplaçar els
capitals
Alguns regularitzen
i, si es redueix el
cost, demanaran
interessos

ANDORRA 7Dilluns, 11 De Desembre Del 2017
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
PÀRQUING CLIENTS
Informació: 816 256 / 359 817
PLACESLIMITADES
Ctra. Os de Civis – AD600 Aixirivall
CELEBRA
LES FESTES
4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Successos
Quatre persones van haver
de ser ateses ahir per in-
halació de fum pels serveis
d’emergències, arran d’un
incident a l’hotel Roc Blanc.
Segons van informar els
bombers, els fets van tenir
lloc a dos quarts de cinc de
la tarda, quan una errada
elèctrica va provocar molt de
fum a la zona de l’spa, tot i
que no va arribar a haver-hi
foc. Les quatre persones ate-
ses es trobaven a la zona i
probablement van intervenir
per evitar que l’incident aca-
bés derivant en un incendi,
segons els bombers.
Quatre ferits
per inhalació
de fum a
Escaldes
Redacció
andorra la vella
L’establiment on va tenir lloc l’incident.
jonathan gil
Andorra la Vella compta amb
més de 3.300 negocis registrats.
D’aquests negocis, 258 s’han
creat aquest 2017, des del ge-
ner fins a principi d’octubre. A
la vegada, durant l’any, s’han
donat de baixa 160 negocis. El
balanç d’obertures i tancaments
és de 98, una xifra molt positi-
va i que confirma la recuperació
comercial a la parròquia, segons
va manifestar la consellera de
Finances, Comptabilitat, Admi-
nistració i Noves Tecnologies
d’Andorra la Vella, Maika Nin.
Una recuperació que es va co-
mençar a fer visible sobretot a
partir del 2013 (anys abans, el
saldo de nous negocis era ne-
gatiu). A més, l’any passat es va
tancar amb 132 nous negocis, i
tot apunta que aquest 2017 es
tancarà amb una dada similar,
va pronosticar Nin.
Pel que fa a les tipologies
d’aquests nous negocis, el sub-
sector de consulta i assessora-
ment en direcció i gestió em-
presarial és el que més creix. En
total, 29 altes, per 13 baixes.
Bona part dels establiments es-
tan relacionats amb l’assessoria
fiscal. També creix pronuncia-
dament el nombre d’immobili-
àries. Fins a l’octubre, se n’han
creat dotze de noves, i se n’han
tancat cinc. Aquest creixement,
va plantejar Nin, està relacionat
també amb la recuperació de la
compravenda d’immobles.
A l’altra cara de la moneda,
s’hi troba el subsector de venda
al detall, pelleteria i calçat. A la
capital, hi ha hagut set altes, per
dotze baixes, el que representa
un balanç negatiu de cinc.
Anant ara a una anàlisi per
zones comercials, on s’han obert
més negocis és al carrer Prat de
la Creu i a l’avinguda Tarragona.
A l’avinguda d’Enclar i a la Bai-
xada del Molí també es registren
saldos positius. L’avinguda Me-
ritxell, per la seva part, presenta
dotze noves obertures i dotze
tancaments. En aquest sentit,
en línies generals, l’eix comercial
no pot créixer massa, i els nego-
cis que es van tancant se substi-
tueixen per comerços nous, ha
exposat la consellera.
Per èpoques de l’any, és a l’es-
tiu quan es registren més nous
negocis,mentrequeperNadalés
quan s’entren més tancaments,
just abans del canvi d’any, per no
haver de pagar nous impostos.
Cal recordar que a la capital es
mantenen els incentius d’ober-
tura de negocis per als joves de
menys de 35 anys que són em-
prenedors per primera vegada.
La capital compta amb un centenar
més de negocis que ara fa un any
Fins a l’octubre s’havien donat d’alta fins a 258 establiments, mentre que 160 havien tancat
economia
Agències
andorra la vella
L’estiu és l’època en què es comptabilitzen més altes de nous negocis a la capital.
jonathan gil

ANDORRA8 Dilluns, 11 De Desembre Del 2017
Aquest hivern volen créixer
un 2% en dies d’esquí. Què
ho fa pensar?
Primer de tot, la tendència
dels últims anys. Anem crei-
xent. L’any passat vam tenir
503.000 dies d’esquí, els ma-
teixos que la temporada an-
terior, però vam augmentar i
tenir una temporada rècord en
facturació. També, la tendèn-
cia que ens marca aquest estiu,
que hem crescut tant en clients
com en facturació; el forfet de
temporada també ha estat un
bon indicador d’un creixement
important; i les reserves que
tenim avui de la turoperació
i els diferents mercats en què
comercialitzem, que també ens
indiquen que aquest any hauria
d’anar en aquesta línia. També
és una temporada ideal per les
dates i acabem la temporada
el 8 d’abril, després d’haver fet
Setmana Santa. Una temporada
concentrada sempre és més in-
teressant i intensa. I, per últim,
aquest inici, en què vam obrir
com havíem previst, d’una for-
ma progressiva. Poder iniciar
temporada un 1 de desembre i
fer Constitució i Puríssima per
a nosaltres és una molt bona
manera de començar.
Hi ha hagut canvis en els
mercats respecte de l’any
passat?
El mercat anglosaxó augmen-
ta. Però el que es recupera més
és el mercat rus, que l’any pas-
sat ja va augmentar una mica.
Aquest any torna a venir, no de
forma tan potent com ho havia
fet abans, però torna a créixer
considerablement. A més, ve-
iem una recuperació de l’entorn.
Tant al mercat francès com l’es-
panyol, sembla que hi ha una
certa alegria, i el mercat francès,
que l’any passat va ser una sor-
presa agradable, aquest any es
consolida. Pel que fa als mercats
de proximitat, a través d’indica-
dors com el forfet de temporada,
la turoperació i el Black Friday,
indiquen que estan en forma i
amb ganes d’esquiar.
S’ha parlat molt de l’impac-
te que pot tenir la situació a
Catalunya i Espanya. És un
temor infundat o hi ha mo-
tius per preocupar-se?
Les reserves que tenim en
data d’avui són superiors a les
de l’any anterior. Això és un
bon indicador i semblaria que,
de moment, l’esquí no es veu
del tot afectat. Entenem que,
amb tot el respecte i la prudèn-
cia perquè no hi podem fer res,
l’únic que fem és estar a l’expec-
tativa i treballar amb la nostra
experiència al client des que ar-
riba a l’estació. Tot el que sigui
abans no depèn gaire de nosal-
tres.
La tendència en visitants és
a l’alça. Fins on hi ha capaci-
tat per créixer?
Hi ha molt marge. Al Pla es-
tratègic que vam presentar a
la reunió de poble l’any passat
vam indicar, d’una banda, que
en caps de setmana o moments
potents encara hi havia capa-
citat per créixer. Ara estem a
500.000 dies d’esquí i créixer
fins a 650.000 dies seria créixer
de forma endreçada. Ho volem
fer progressivament, tant pel
que fa al client particular o la
turoperació. Volem créixer de
forma sostenible. Per altra ban-
da, hi ha períodes de l’any que
són més tranquils, i també en-
tre setmana, en què queda pa-
lesa una capacitat important de
créixer. Per això estem desenvo-
lupant aquestes estratègies de
créixer cap al coll de la Botella,
diversificar els nostres punts
d’interès perquè l’esquiador es
reparteixi el millor possible,
i emfasitzar que, a dia d’avui,
l’estació encara té un marge de
creixement important perquè,
en cap moment i en cap de les
estadístiques que fem, les cues
són un problema.
Quines possibilitats hi ha
d’atraure clientela entre
setmana?
Ja es fa feina a través de la
turoperació, amb els escolars,
amb l’esquí escolar del país,
amb la comercialització de pro-
ductes més competitius i avan-
tatjosos durant la setmana. La
suma total fa que anem omplint
aquestes dates, però hi ha camp
per córrer.
Amb relació al període ante-
rior a la crisi, com ha evolu-
cionat l’afluència d’esquia-
dors?
Aspirem a tenir 515.000 dies
d’esquí aquesta temporada. En
relació amb anys anteriors, ens
posicionem un punt per sobre.
Però és cert que hi ha hagut
temporades –el 2005, 2006,
2007, 2008– que estaven molt
per sobre. Però crec que, de
mica en mica, es va recuperant.
I això succeeix de manera molt
sostenible. Augmentant el ti-
quet mitjà, la despesa mitjana,
l’estada mitjana. És important
saber les hores que el client està
a l’estació, ja que això vol dir que
hi està bé i, quan això succeeix,
no només esquia, sinó que tam-
bé s’alimenta, fa activitats... I
això fa que la nostra estratègia
sigui guanyadora.
Retenir el client més temps
és un dels objectius.
Interessa per la qüestió
econòmico-financera, perquè
augmenta la despesa i això pel
nostre compte d’explotació és
fantàstic. I després per l’expe-
riència del client. És el millor
indicador que tenim de la satis-
facció del client.
Aquest any la inversió ha
estat de 3,4 milions d’euros
respecte dels 1,7 milions de
l’any passat. Què ha permès
fer aquesta inversió tan su-
perior?
Una aportació per part del
“La voluntat és tenir més capacitat
financera per connectar Arinsal i Pal”
El director d’EMAP, Josep Marticella, parla d’aquesta temporada, que
inclou com a gran novetat l’edifici del coll de la Botella, que ofereix
una nova entrada. Remarca que les perspectives són bones i que es
preveu créixer fins als 515.000 dies d’esquí. També exposa que el
futur de l’estació passa per més inversió en neu de cultiu i altres actu-
acions, totes encaminades a unir Pal i Arinsal en deu anys.
Josep Marticella, director d’EMAP
Mireia Suero Comellas
PAl
El mercat anglosaxó
augmenta, però el
que es recupera
més és el rus
Estem a 500.000
dies d’esquí i volem
créixer a 650.000
dies progressivament
El 2018 s’activa
un segon pla
d’inversions amb
4,3 milions d’euros
JonAthAn gil

ANDORRA 9Dilluns, 11 De Desembre Del 2017
Comú de 2,4 milions destinada
al coll de la Botella i al pla de
la Cot. La resta està assumida
per capacitat i recursos propis
d’EMAP. Avui ens posiciona en
un primer any de Pla estratègic,
que s’està desenvolupant com
teníem previst. La segona fase
s’activarà a partir del 2018, amb
un segon pla d’inversions amb
4,3 milions d’euros d’inversió,
que es faran efectius durant el
2017 i 2018, sobretot potenci-
ant neu de cultiu i un dipòsit
d’aigua a Arinsal, que permetrà
millorar la producció de neu en
aquest sector.
El nou accés al coll de la Bo-
tella que s’inaugura aquest
any, quina importància té?
Permet cada cop més fer més
atractiva l’estació. És el punt in-
termedi entre Pal i Arinsal. És
una zona de serveis que millo-
rem i remodelem. Aquest nou
edifici forma part de l’estratègia
d’anar acostant Pal a Arinsal.
Segurament, l’hem fet sobre-
dimensionat perquè tenim clar
que aquest punt anirà agafant
força. A dia d’avui comencem
amb tres restaurants, amb unes
terrasses fantàstiques, amb ac-
tivitats. Però, en un futur, te-
nim espai per encabir-hi escoles
d’esquí... i més serveis que avui
no activarem.
Quan es produirà això?
Possiblement l’any que ve ja
farem alguna cosa.
La intenció és acabar unint
Pal i Arinsal.
Al Pla estratègic vam marcar
que l’objectiu en deu anys és po-
der fer la connexió física esquia-
ble entre Arinsal i Pal. Tot el que
es fa en aquesta línia és amb la
voluntat d’anar augmentant la
nostra capacitat financera per
poder fer front a unes inversi-
ons tan costoses com aquestes.
Fins ara, les inversions que hem
fet han tingut un retorn molt
ràpid. La temporada passada
vam créixer i la previsió és tor-
nar-ho a fer enguany. Ens estem
situant a dia d’avui per sobre
dels 18 milions de facturació.
Aquesta capacitat i aquest cash-
flow que tenim avui és el que ens
ha de permetre els anys vinents
poder fer front a les inversions
més potents que serien deriva-
des d’una possible connexió.
Què comportaria aquesta
connexió?
Milloraríem amb quilòme-
tres de pista, faríem que l’ex-
periència del client fos més sa-
tisfactòria perquè la unió seria
esquiable i no per ginys mecà-
nics, ens permetria millorar el
nombre d’esquiadors, i també
vendre un producte més potent
que el que tenim actualment,
quan parlem de dues estacions.
Quan estiguem units física-
ment serà una única i gran es-
tació.
Aquest any també hi ha hagut
una millora en la innivació.
Hem ampliat pistes, hem
ampliat la línia de canons, hem
posat un nou col·lector de 1.600
metresdellargada,hem augmen-
tatlacapacitatdeproducció.Això
és la primera fase. La segona fase
encara potencia més la capacitat
de neu de cultiu per poder aprofi-
tar aquestes finestres de fred que
són tan curtes, però intenses, i
que ens han de permetre amb
poca precipitació poder obrir l’es-
tació. Garantirà una major quali-
tat de la neu i més superfície.
S’han impulsat també nous
serveis i activitats que van
més enllà de l’esquí. Per quin
motiu?
Perquè els serveis són una de-
manda que cada cop té més cla-
ra el nostre client. Aquest any, a
més del nou edifici de serveis del
coll de la Botella, millorem l’ofer-
ta nocturna al pla de la Cot i dis-
parem amb una oferta nocturna
al Xalert Igloo d’Arinsal, amb la
compra d’una Ratrac amb cabina,
on ens hem marcat tenir la millor
fondue del país.
S’amplien els forfets de dies
no consecutius.
L’any passat ho vam fer a Pal-
Arinsal i aquest any ho fem amb
els de Vallnord. Els dies no con-
secutius donen molt de joc. El
compres i l’utilitzes quan vols i
això el client ho valora molt posi-
tivament. L’any passat va funcio-
nar molt bé.
Quin impacte té en els in-
gressos?
Acaba tenint un impacte per-
què, en el consecutiu, si no vens
ho perds i, en canvi, en aquest
altre, ho guardes. Entenem que
quan pagues per un servei l’has
de consumir i els dies no con-
secutius permeten utilitzar-los
com vulguis. Aquesta llibertat
el client l’ha valorada molt po-
sitivament i la venda d’aquest
forfet cada cop augmenta més.
Crec que en això hem estat pio-
ners, cada cop hi ha més estaci-
ons que estan copiant la nostra
forma d’actuar i, quan vam posar
el client al centre de l’estació, no
podíem fer-ho d’una altra mane-
ra que no fos aquesta.
“L’esquí és un sector estratègic del país i això ens
dona més sentit de la responsabilitat”
Com han funcionat les normes que es van
aplicar en l’esquí de muntanya?
Va ser una prova pilot que vam fer l’any
passat. Va funcionar força bé i aquest any
seguim amb aquesta prova. Paral·lelament,
hi ha una modificació de la llei a través d’una
disposició transitòria a la nova Llei de l’esport,
que ens permetrà assumir encara més la
responsabilitat de la integració d’aquest esport
dins de l’estació. Tenim clar que l’esquí de
muntanya ha vingut per quedar-se i volem posar-
hi l’organització o l’operativa perquè això no
afecti al funcionament de l’estació, que puguem
mantenir la seguretat tant dels esquiadors com
dels usuaris de l’esquí de muntanya.
Què permet aquesta disposició transitòria en
la Llei de l’esport?
Queda clar que és l’estació, tal com
marca la Llei de transport per cable i de les
estacions d’esquí, que té la responsabilitat de
controlar i vetllar per la seguretat dels usuaris.
Els usuaris no deixen de ser-ho, per no tenir
forfet. Per tant, les disposicions que prengui
l’estació són d’obligat compliment. Fins ara,
ja podíem aplicar normes, perquè el control
de la seguretat és nostre. Nosaltres sempre
hem estat molt didàctics en aquest tema i
molt pedagogs, i no canviarem aquesta manera
d’actuar. Seguirem fent pedagogia i insistint
que hi ha normes molt clares i línies que no es
poden travessar. Per exemple, després de les
deu del vespre fins a les set del matí no es pot
fer esquí de muntanya; l’accés de les mascotes
està prohibit i només autoritzat a les persones
que tenen algun tipus de discapacitat, entre
d’altres. Les normes bàsiques de sentit comú
que permeten la convivència dels usuaris de
l’estació.
S’han potenciat els circuits?
Els seguim potenciant, informant,
senyalitzant, prioritzant, perquè voldríem que
molta més gent els utilitzés. A nosaltres no
ens agrada prohibir i tenim clar que hi haurà
gent que encara voldrà anar per una pista.
Mirarem de seguir informant que algun espai
no es pot utilitzar i també que no es poden fer
conversions al mig de les pistes –cal anar per
un costat i en fila índia. Són coses que la gent
ha d’aprendre per conviure, i si no l’estació hi
és per recordar-ho.
Aquesta temporada arranca enmig de certa
incertesa arran dels canvis en les societats
del món de l’esquí. El cap de Govern va reunir
el sector per afrontar-ho. S’ha avançat?
Que el cap de Govern adoptés aquesta
disposició demostra que el sector és
important. Que és un sector estratègic i motor
de l’economia del país. Això ens dona més
sentit de la responsabilitat del que estem fent i
en som conscients. Sobretot Pal-Arinal, en què
el president del consell d’administració és el
senyor cònsol. Ell és el primer a liderar aquesta
estratègia en el sentit de la responsabilitat.
Nosaltres entenem que hem de seguir treballant
com ho hem fet, amb una estratègia de tot l’any,
amb una voluntat compartida,tant des del Comú
com des del Govern, de desestacionalització i
seguir creixent en serveis. És el missatge clar
que va transmetre el cap de Govern i que ens
ha traslladat el nostre president. I aquesta és
la voluntat que tenim a Pal-Arinsal.
El possible trencament de Grandvalira i
l’entrada de Saetde a Arcalís són temes que
han transcendit a l’estranger. Pot afectar la
imatge de l’esquí del Principat a fora?
Jo soc de caràcter optimista i això demostra
que estem de moda, que és un sector d’activitat
que està en creixement, que és estratègic.
Aquestes maniobres desperten interès per part
d’alguns, però nosaltres hem estat treballant a
l’estiu de forma plàcida i responsable i aquest
hivern farem el mateix. Nosaltres no estem
involucrats en cap d’aquestes situacions i quan
s’hagin fet ja actuarem en conseqüència.
jonaThan GiL
[De la situació a
Catalunya] semblaria
que l’esquí no es
veu del tot afectat

El ministeri de Medi Ambient va
començar el porta a porta per a
la inspecció dels dipòsits d’hidro-
carburs a principis del 2016, una
feina que encara s’està duent a
terme. Des de llavors s’han ins-
peccionat totes les instal·lacions
del Pas de la Casa i d’Arinsal, per
on es van començar, i es va conti-
nuarperErts,Xixerella, Pal iSan-
ta Coloma, que també estan fina-
litzades. A la Massana, Encamp
i Canillo les instal·lacions dels
habitatges i dels establiments co-
mercialsestangairebéacabades,i
ara es continua amb Ordino, An-
dorra la Vella, Sant Julià de Lòria
i Escaldes-Engordany. El resultat
de totes aquestes inspeccions ha
estat l’increment d’un 40% dels
dipòsits que compleixen la nor-
mativa en els punts on s’ha do-
nat per finalitzada. De manera
paral·lela, s’han començat a inco-
ar els primers expedients sancio-
nadors, disset en total.
Així, a l’inici de les inspecci-
ons, es va constatar que només
un 30% de les instal·lacions dis-
posava de la placa que acredita
que la instal·lació compleix la
normativa en matèria d’emma-
gatzematge d’hidrocarburs. Ara,
a les parròquies en què ja s’ha do-
nat per acabada, els percentatges
de compliment superen el 70%.
De fet, en aquest porta a porta
s’informaelspropietarisd’aques-
tes instal·lacions que és necessari
que els dipòsits tinguin aquesta
placa acreditativa.
Des del departament de Medi
Ambient, posen en relleu que,
després d’haver deixat “un ampli
termini” per adaptar les instal-
lacions a la normativa, ja s’han
començat a incoar els primers
expedients sancionadors a causa
d’un incompliment de la norma-
tiva, amb sancions de 600 euros
i multes coercitives fins que les
instal·lacions no s’adaptin a la
normativa. Tal com s’ha esmen-
tat, de moment se n’han obert
disset.
A més, cal destacar que el
nombre mitjà mensual de sol-
licituds de plaques gairebé s’ha
duplicat des de l’inici de la cam-
panya, i ha passat d’unes 30 o
40 al mes a unes 60 o 80. De fet,
s’ha arribat a sobrepassar puntu-
alment el centenar de peticions.
De fet, coincidint amb l’inici de
l’obertura d’expedients sanciona-
dors, sembla que es registra un
nou augment de les sol·licituds
de plaques.
Amésdelesvisitesalesinstal-
lacions privades, els tècnics han
incidit també en totes les instal-
lacions d’emmagatzematge d’hi-
drocarburs de l’administració i,
fruit d’aquest treball, s’ha acon-
seguit que la totalitat d’instal-
lacions dels comuns i del Govern
estiguin regularitzades i disposin
de la corresponent placa. També
s’han regularitzat la totalitat dels
dipòsits d’hidrocarburs de totes
les estacions de servei del país.
Un 70% dels dipòsits de gasoil
ja compleixen la normativa
El departament ha incoat disset expedients per no adequar-se a les normes
Medi ambient
L’objectiu de les revisions és impedir vessaments d’hidrocarburs.
jonathan gil
Agències
andorra la vella
La 10a edició del Mercat de
Nadal de la Massana va tan-
car portes ahir, després de deu
dies carregats de propostes.
La consellera de Cultura, Par-
ticipació Ciutadana i Igualtat,
Jael Pozo, es va mostrar molt
satisfeta per la participació del
públic a l’àmplia oferta cultu-
ral –com els concerts i espec-
tacles itinerants- i també als
tallers infantils, que han re-
gistrat fins a un centenar d’in-
fants. Una de les propostes
amb més èxit ha estat la ca-
seta del Pare Noel, on els nens
han pogut fer la seva carta
personalitzada, escoltar con-
tes i rebre la visita anticipada
del Pare Noel. La pista de pa-
tinatge continua sent un gran
reclam per al públic familiar i
ha registrat més de 600 entra-
des. Els dies de més afluència
de públic han estat de dijous
a dissabte, coincidint amb el
pont. El punts àlgids han co-
incidit sobretot en activitats
com l’espectacle de dansa ur-
bana de Trinity Company, el
muntatge Món titella i el taller
de l’Esbart Dansaire Valls del
Nord, entre d’altres. Entre el
públic, s’ha registrat tant visi-
tants locals com turistes, i una
dada destacada és que mol-
tes persones han repetit visi-
ta més d’una jornada, ja que
l’oferta ha estat diferent cada
dia. Pels 21 estands partici-
pants, a més de ser un punt de
venda, també és un bon apa-
rador per fer contactes per la
campanya de Nadal
El Mercat de Nadal de la
Massana tanca amb un
bon balanç de visitants
nadal
Els més petits s’ho han passat bé al Mercat de Nadal de la Massana.
C.l.M.
Redacció
andorra la vella

publicitat 11Dilluns, 11 De Desembre Del 2017
Andbank és soci fundacional del nou SJD Pediatric Cancer Center Barcelona.
Des d’Andbank col·laborem activament en la lluita contra el càncer.
Per això, us convidem a participar en la campanya #paralosvalientes amb
l’aportació d’un donatiu per a aquest nou Centre.
Si voleu conèixer més sobre el projecte, podeu visitar:
www.paralosvalientes.com
Per a donatius a Andorra:
Andbank AD46 0001 0000 0010 1452 0000
Vetllem per la salut dels
nostres infants

La plaça Major d’Ordino es va
omplir de gent, ahir al migdia,
per reviure la matança de l’úl-
tima ossa de la parròquia. L’ex-
pectació era plena, perquè feia
25 anys de l’última representa-
ció. Alguns dels actors, de fet,
eren els mateixos que els de fa
un temps, com el que s’ha vestit
d’ossa, amb una careta autènti-
ca, conservada des de fa molts
anys. Des de l’organització de
l’espectacle, però, han assegurat
que hi comença a haver jovent
interessat en aquestes tradici-
ons.
La llegenda de l’ossa data del
1875 i explica que uns dallaires
treballaven les terres d’un se-
nyor feudal quan, de cop, va apa-
rèixer l’ossa i la van matar. Pel
que fa a l’amo, des de dalt del seu
cavall, es dedicava a controlar
que els seus treballadors fessin
la feina, mentre també trobava
temps per festejar. La directora
de l’espectacle, Pilar Capdevila,
s’ha mostrat “molt satisfeta”
amb el resultat perquè el públic,
amb aplaudiments i alguns co-
mentaris, també va participar
indirectament de la farsa. Cap-
devila va dir que la idea és con-
tinuar any rere any, ara que s’ha
recuperat la representació, i que
la voluntat és millorar el text,
jugant amb les notícies de l’actu-
alitat, ja que molts dels comen-
taris i la improvisació dels actors
anaven lligats amb el context
dels anys seixanta. De fet, ja feia
uns quants anys que a Ordino es
parlava de recuperar la represen-
tació de l’ossa. Tradicionalment,
la farsa es representava el dia
de Sant Esteve. El cònsol major,
Àngel Mortés, va apuntar que
encara recordava l’últim cop que
havia vist la representació de
l’ossa i que havia estat com re-
tornar en aquells moments.
Màxima expectació per reviure
la matança de l’ossa d’Ordino
Els organitzadors veuen que hi ha jovent interessat en aquestes tradicions
Representació
Un moment de la representació de la matança de l’última ossa d’Ordino.
jonathan gil
Agències
andoRRa la vella
Successos
Una desena de vehicles es-
tacionats han patit diverses
destrosses la matinada de
divendres a dissabte. Els tu-
rismes estaven aparcats al
carrer Prada Motxilla, davant
del pavelló poliesportiu. Una
patrulla va constatar els des-
perfectes i va deixar un avís
als vehicles perquè els pro-
pietaris es posin en contacte
amb la policia i ho denunciïn,
si així ho desitgen. Entre els
desperfectes es compten, so-
bretot, retrovisors trencats.
La policia ha obert una inves-
tigació per identificar l’autor
o autors dels fets vandàlics.
Una desena
de vehicles
afectats per
vandalisme
Agències
andoRRa la vella
El retrovisor trencat d’un vehicle.
agèncieS
encamp
L’Àrea de Jovent d’Encamp
organitza, entre els dies 11
al 15 de desembre, la tercera
edició del Mercat de Nadal,
amb la finalitat de recaptar
diners destinats al Centre
d’Acolliment d’Infants i Jo-
ves la Gavernera, segons ha
informat el Comú.
Les nenes i els nens de
l’Àrea de Jovent han estat
treballant de valent aquests
dies en l’elaboració dels dife-
rents ornaments nadalencs
que ara es vendran. Els mo-
tius es posaran a la venda
en una parada situada a da-
vant de l’Àrea de Jovent i, si
el temps no ho permet, a la
recepció del Complex Espor-
tiu i Sociocultural d’Encamp.
L’horari de venda serà de
18 a 19 hores. El Mercat de
Nadal d’Encamp, organitzat
per l’Associació d’Empreses
d’Encamp es va celebrar dis-
sabte.
Mercat de
Nadal amb
una finalitat
solidària
Redacció
andoRRa la vella

Pirineus
Alta Ribagorça
Quatre joves treballaran du-
rant sis mesos en dues enti-
tats públiques de la comarca
de l’Alta Ribagorça, gràcies
al programa Joves en pràcti-
ques de Garantia Juvenil, on
podran millorar la seva ex-
periència a través de la pràc-
tica laboral. Els beneficiaris
es troben en situació d’atur i
disposen de titulació univer-
sitària o de cicles formatius.
Tres dels joves beneficiaris
s’incorporaran a mitjans de
desembre al Consell Comarcal
de l’Alta Ribagorça donant su-
port a les àrees de Medi Am-
bient i Serveis Socials, mentre
que el restant ho farà a l’Ajun-
tament de Vilaller. El progra-
ma Joves en pràctiques està
cofinançat pel Fons Social Eu-
ropeu i el Servei d’Ocupació
de Catalunya, que subvencio-
na els contractes de treball en
pràctiques dels joves durant
un període de 6 mesos a jor-
nada completa. La Garantia
Juvenil és un projecte euro-
peu per reduir l’atur juvenil a
través la formació.
‘Joves en
pràctiques’
dona feina a
quatre titulats
Redacció
el pont de sueRt
Els establiments turístics del
Pirineu de Lleida van arribar al
85% d’ocupació mitjana durant
el pont de Puríssima, segons el
Patronat de Turisme de la Dipu-
tació de Lleida, que destacava la
“gran satisfacció” del sector da-
vant d’unes dades que igualen i,
fins i tot, superen lleugerament
les expectatives.
El conjunt de les estacions
d’esquí lleidatanes van vendre
durant la setmana uns 97.300
forfets, un 9% més que l’any
passat. Aquesta xifra represen-
ta la segona millor dada regis-
trada per aquestes dates, no-
més superada l’any 2005 amb
115.000 forfets. Turisme rural
i bungalous van ser els allot-
jaments amb més demanda,
mentre que els establiments
més pròxims a les estacions han
vorejat la plena ocupació.
Ara, els complexos hivernals
estan pendents de noves ne-
vades per assegurar una bona
campanya de Nadal i Cap d’Any,
unes dates que ja registren un
bon nivell de reserves, segons el
Patronat de Turisme, que pre-
veu que les comarques de Llei-
da tanquin aquest 2017 amb el
rècord històric d’1,2 milions de
visitants.
L’ocupació mitjana d’aquest
pont ha superat la del mateix
període de l’any passat, que es
va quedar al 65%. Les dades del
Patronat de Turisme de la Dipu-
tació de Lleida indiquen que els
establiments hotelers han arri-
bat al 80% d’ocupació, mentre
que el percentatge ha arribat
al 95% en el cas de les cases
de turisme rural i bungalous.
El director de l’organisme, Juli
Alegre, va destacar que el temps
ha acompanyat i els amants de
l’esport blanc han pogut gaudir
de la neu. “Estem molt satisfets
dels resultats, fins i tot, si ens
comparem amb altres desti-
nacions de l’Estat espanyol, la
mitjana de Lleida està per so-
bre”, va destacar.
Des del Patronat, també re-
marquen que els festius que
coincideixen amb un cap de set-
mana anterior o posterior tenen
una millor resposta i una major
concentració de visitants, tal
com ha succeït enguany amb el
dia de la Puríssima, el divendres
La millor ocupació s’ha regis-
trat entre el 6 i el 8 de desem-
bre, quan s’ha arribat a la plena
ocupació en molts establiments
d’allotjament turístic situats
en proximitat de les estacions
d’esquí, així com també a altres
indrets del Pirineu. La nit del
dissabte els nivells d’ocupació
van ser inferiors, atès que molts
visitants van avançar la tornada
abans del diumenge.
Els establiments turístics arriben
al 85% de l’ocupació durant el pont
Les estacions d’esquí venen uns 97.300 forfets, el segon millor registre en aquestes dates
Balanç
L’estació de Baqueira Beret va obrir les pistes el 19 de novembre.
Agències
Agències
lleidA

q u a l i t a t i p r e v e n c i ó
Unida Qualitat i Prevenció vol ser el líder i referent al
Principat d’Andorra en l’assessorament, certiﬁcació i formació
en les àrees de prevenció de riscos laborals, qualitat, medi
ambient i sostenibilitat, per tal de satisfer les necessitats
presents i futures dels seus clients, i vol fer-ho mitjançant la
integració de serveis tot acompanyant-los en la seva
internacionalització, contribuint així a la generació
d’avantatges competitius per als seus clients i afavorint la
millora dels seus negocis.
PROFESSIONALS
EN LA PREVENCIÓ,
LA SEGURETAT I LA SALUT
EN EL TREBALL A ANDORRA
www.unidaqp.com | C/ Pau Casals 10, 3a planta | AD500 Andorra la Vella
Telèfon: +376 73 04 73 - Fax: +376 73 04 74 | info@unidaqp.com

Cultura
Juan Ramón Jiménez dedica-
va els seus poemaris “a la mi-
noría, siempre”. I vostè?
És que si els hagués dedicat a
la majoria no hauria escrit po-
esia, sinó best-sellers, i segura-
ment avui ni el recordaríem. En
la meva opinió, i veig que també
en la de Juan Ramón, la poesia és
per definició minoritària.
Un pelet esnob, potser?
A mi no m’ho sembla, però
naturalment pots pensar el que
vulguis. De fet, la meva dedicatò-
ria preferida és “Sigues diferent;
regala poesia”. Esnob? Ho crec de
veritat: la poesia ens fa diferents.
I ser diferent –sentir-s’hi–
ens fa millors?
Com a mínim, ens salva del
perill de diluir-nos en la massa,
avui omnipresent. La poesia –la
lectura, de fet– ajuda a estar sol
i, per tant, a pensar i a contrastar.
A prescindir del soroll ambiental.
Ens ajuda, en definitiva, a ser
persones; no ovelles.
Li citaré Gloria Fuertes, que
veig que és sant de la seva de-
voció: “Todo el mundo puede
escribir versos y no ser poeta;
solo el poeta puede no escri-
birlos, y serlo”. Vostè, escriu
versos o és poeta?
Escric poesia, això és indub-
table, i no sé si això m’inhabilita
per ser poeta que, d’altra banda,
és una cosa molt gran que fa com
vergonya dir-ho d’un mateix.
Però m’encantaria ser-ho, és clar.
Dit això, és evident que té tota la
raó: ser poeta és abans que res
una actitud; conec molts poetes
que no han escrit ni probable-
ment escriuran mai un sol vers.
Per cert: el centenari ha res-
catat Gloria Fuertes dels
llimbs. Content?
A mitges: s’ha posat de moda.
Si va a més, deixarà de molar. És
broma, és clar. Una oportunitat
per descobrir la seva poesia erò-
tica, que tocava l’homosexualitat
d’una forma subtilíssima. Als de
la meva generació, que probable-
ment la recordin per les aparici-
ons televisives, els sorprendrà
molt gratament.
Ens recita uns versos (de Glo-
ria Fuertes, no seus)?
Facilíssim, els de Padre. “Mipa-
dre nació/ hace cien años,/ como
decía Gloria Fuertes/ de sí mis-
ma,‘CuandolaVirgendeFátima/
se apareció a los pastorcitos./
Cuando en Rusia/ empezó el co-
munismo./ Cuando en Europa/
se acabó la guerra’”. Per ella vaig
poder escriure del meu pare, al
cap de tants anys. Sense haver-la
llegit ni molt menys ser poeta
–havia estudiat Dret i Teologia–
ell, que havia nascut el 1917, deia
exactament el mateix: els podria
haver escrit ell, aquests versos.
Aquests, que són seus, també
els podria haver escrit Gloria
Fuertes: “Prefiero un monte
de Venus/ a un monte de pie-
dad,/ un billete de tren/ a un
billete de banco,/ dos mujeres
besándose en un esquina/ a
una sola en una esquina/ ven-
diéndose por un beso”...
Doncs jo hauria dit que sona-
ven més a Sabina. Però no em
queixaré, no.
Ja que en parla: “Mujeriego
jubilado,/ sabelotodo insu-
frible,/ fetichista friki,/ad-
mirador de fracasos,/ colec-
cionista de errores...” Aquest
paio de qui parla a la ressenya
autobiogràfica, és vostè o el
gran Joaquín?
Qui em conegui et donarà fe
que el pobre home aquest soc jo.
Humilment, és clar.
Es duro el oficio/ de poeta
maldito,/ gastando la juven-
tud/ en desabrochar sujeta-
dores/ con una sola mano”.
Conserva tan rara habilitat?
La veritat és que últimament
practico molt menys. Però, pel
que recordo, això és com anar
en bicicleta, que una vegada
n’aprens mai no te n’oblides. Això
sí: sempre amb la mà esquerra.
Per motius ergonòmics o ide-
ològics?
Per una qüestió de principis.
Es posa al sac de Pedro An-
dreu, Elvira Sastre i Marwan,
els grans valors de la nova po-
esia en espanyol. Modèstia a
part?
La poca poesia que llegia no
em tocava, no em deia res. Fins
que vaig descobrir aquesta gent,
que em van semblar absoluta-
ment enlluernadors i que, per
sorpresa meva, parlaven el meu
llenguatge. Si em demanes refe-
rències, són aquestes. Posar-m’hi
al mateix sac ja són figues d’un
altre paner.
Vocació de poeta un-
derground?
Més aviat de poeta maleït, que
és molt còmode. A l’estil de Van
Gogh, que ja saps que no va ven-
dre ni un sol quadre en vida: això
et treu molta pressió de sobre.
“Mi úvula se entristece/ y te
echa de menos/ si te alejas un
poco/ así que se inflama para
llamar tu atención”. El seu
erotisme també pot ser sub-
tilíssim.
De subtil, res. Em va passar
certa tarda a Figueres. Una infla-
mació de la campaneta tan besti-
al que no podia parlar, i amb prou
feines respirar. Per què li dic úvu-
la? Pot sonar pedant, però és que
parlo així. Per deformació profes-
sional, suposo. Per això mateix li
dic escàpula a l’omòplat.
Els meus versos preferits
d’Heterotermia: “Si no has
conocido esto/ es porque te
quiero”. De Preguntas, per
cert.
Què puc dir-te més enllà que
tens bon gust?! Són dos versos
senzills, sense artificis, com en-
tenc jo la poesia, que sintetitzen
una idea. La resta és literatura.
Ja que el tinc aquí, diria que
Lewin és una elegia al desapa-
regut cantautor argentí...
...bon amic meu, i la persona
més creativa que he conegut en
la meva vida. Un geni. El que dic
al poema –“Volverás cada noche
a mis oídos/ en cuanto las lágri-
mas/ me permitan ver/ la pan-
talla del reproductor”– és literal:
durant molt de temps no podia
escoltar la seva música sense po-
sar-me a plorar.
Descobrir-hi Lewin és una de
les coses rares que poden pas-
sar a la Fada.
Una altra és conèixer-hi la teva
futura dona: és el que em va pas-
sar la primera vegada que hi vaig
llegir els meus poemes. Ella era
entre el públic. I fins ara.
Els poetes, ja se sap, ho tenen
fàcil.
A mi em va funcionar. Això
sí: una vegada i mai més. Potser
perquè des d’aleshores sempre
m’acompanya...
“La poesia ens salva de la massa;
ens ajuda a ser persones, no ovelles”
Fa tres cursos va debutar amb ‘Cantos amatorios’, poemari gairebé
clandestí, i ara hi torna amb ‘Heterotermia’, la gran notícia lírica de
la temporada –al costat del retorn de Manel Gibert. De Rafael Alberti,
gadità com ell i “el Messi del llenguatge” –diu– fins a Marwan, pas-
sant per Gloria Fuertes, Bukowski i Sabia.Vet aquí l’heteròclit santoral
poètic del nostre poeta d’avui, l’au més rara del panorama local.
Nacho Mayo, poeta
A. Luengo
aNdorra la Vella
MàxiMus

cultura 17Dilluns, 11 De Desembre Del 2017
Diu Jordi Barceló, l’ànima de
la Grossband i l’inventor d’Ella
Fitzgerald, 100 anys, el concert
amb què dijous va celebrar el
primer any d’existència (oficial),
que els objectius inicials eren
mínims: en feien prou a omplir
el 30% de les prop de mil locali-
tats del Centre de Congressos. A
l’hora de la veritat l’entrada va
vorejar el 80% de l’aforament.
“Ho vam petar”, diu, amb legí-
tim orgull, perquè el repte era
majúscul i el pati de butaques
del Centre de Congressos no
enganya. El cas és que la cosa va
anar tan bé que Barceló ja pensa
a repetir. Amb un format dife-
rent, “perquè no tindria gràcia
fer el mateix”, però la sensació
general –insisteix– és que la
Grossband pot aixecar cada any
un espectacle d’aquestes pro-
porcions. Més aviat que ho ha
de fer.
I què és el que va fer dijous?
Doncs una vetllada multitudi-
nària –el bis final, We Are Fa-
mily, va congregar una quaran-
tena d’artistes a l’escenari, entre
les vocalistes, els músics de la
Grossband i els de la Big Band–
i quasi exprés –una horeta i
quart i cap a casa: “Es tractava
que la gent marxés amb ganes
de tornar, no d’atipar-la”– que
amb la coartada del centenari
va repassar els hits d’Ella Fitzge-
rald. D’acord que allò era pràc-
ticament un win-win, per dir-ho
com els cursis, però l’ocurrència
de reunir a l’escenari vuit can-
tants de casa perquè versio-
nessin Ella calia primer de tot
tenir-la. Després, atrevir-s’hi.
I, finalment, no enganxar-s’hi
els dits. Perquè fos així, Barce-
ló ho tenia clar: no es tractava
d’imitar Ella –recepta segura
La Grossband ho ‘peta’
L’èxit del concert de dijous al Centre de Congressos augura que la festa es repetirà cada any
‘Ella Fitzgerald, 100 anys’
Redacció
andorra la vElla
Jonaina Salvador va acabar la versió de ‘Georgia On My Mind’ amb un celebradíssim ‘pinyol’, un dels moments àlgids de la nit.
FidEl bagan
per al fracàs– sinó que cada vo-
calista la portés al seu registre.
I això és el que van fer totes i
cadascuna des que Alondra va
arrencar amb el Fly Me To The
Moon fins al For Once In My Life
final, a càrrec de Mar Capdevila.
Reapareixia per cert Capdevila
després d’unes quantes tempo-
rades retirada, i ho va fer amb
un dels temes vocalment més
exigents de la nit. I un dels mo-
ments àlgids, com també ho
van ser Blues In The Night, que
Esther Peralba va resoldre amb
el sentiment habitual, i Georgia
On My Mind, probablement l’in-
vent més marcià de la nit: no era
evident què en sortiria de posar
Jonaina Salvador –a qui hem
vist (i sentit) com la Violetta a la
Traviatta i com l’Ana de La viuda
alegre– en la tesitura de versio-
nar la reina del jazz.
Doncs el resultat va ser el
pinyol amb què va rematar l’ac-
tuació, un agut com poques ve-
gades s’ha sentit al Centre de
Congressos, i que es va afegir
a altres instrants per a l’àlbum
com van ser el Cheek To Cheek
de Laura Estiarte i l’All Of Me
d’Ishtar Ruiz, totes dues amb
l’acompanyament a la trompe-
ta del mestre David Pastor. Un
luxe, tot plegat, que amb una
mica de sort podrem tornar a
tastar d’aquí a un any, si Ella vol.

Esports
Sense fer un joc espectacular.
Sense comptar amb el millor
moment de forma d’alguns juga-
dors. Amb una aposta clara per la
defensa i no pas per l’atac, i amb
baixospercentatges.Siguicomsi-
gui, el Bàsquet Club MoraBanc ja
està a tocar de la vuitena posició,
queésl’últimaperpoderassolirla
classificació per disputar la Copa
del Rei. Al cap de cinc partits pa-
tint derrotes com a forà, la sisena
va ser la bona. L’equip, dirigit per
Joan Peñarroya, sense Beqa Bur-
janadze, que encara necessita les
crosses per desplaçar-se, i Vlado
Jankovic, en l’última fase de la
seva recuperació, es van imposar
en un partit en què la brillantor
va destacar per la seva absència i
el més important va ser el triomf,
per 60 a 64, amb un últim quart
on l’equip va despertar per assolir
la primera victòria del curs a la
Lliga ACB lluny del poliesportiu
d’Andorra, i la cinquena del ba-
lanç general.
El Bàsquet Club MoraBanc
es troba a només una victòria de
l’Unicaja Màlaga, que ocupa la
vuitena posició. Els malaguenys,
que no estan tenint la seva mi-
llor temporada, es van imposar,
per 77 a 102, a la difícil pista del
Tecnyconta Saragossa, que aca-
ba de perdre el jove base Sergi
García. El director d’orquestra
mallorquí va fitxar pel València
Basket, després que el vigent
campió de Lliga ACB pagués
tota la seva clàusula de rescis-
sió. L’altre rival dels andorrans
per a aquesta vuitena posició és
l’Iberostar Tenerife. L’arribada
del tècnic grec Fotis Katsikaris
ha millorat l’equip després que
marxés Nenad Markovic. Un al-
tre que també hi és a prop és el
Monbus Obradoiro, ja que els ga-
llecs –on milita l’excapità del BC
MoraBanc, David Navarro– van
perdre per 83 a 77 contra el Reial
Betis Energia Plus, que per fi van
aconseguir el primer triomf del
curs. Queden encara sis partits
per acabar la primera volta. El BC
MoraBanc rep el Baskonia, el RE-
TAbet Bilbao Basket, San Pablo
Burgos i FC Barcelona Lassa i vi-
sita la pista del Monbus Obradoi-
roidelMovistarEstudiantes,ésa
dir, quatre partits al poliesportiu
d’Andorra i dos com a visitant. És
evident que el BC MoraBanc se
sent més a gust jugant els partits
com a local. Per tant, la classifica-
ció per a la Copa del Rei no és cap
utopia, i repetir per segon any
consecutiu seria complir un gran
repte.
ElsdeJoanPeñarroyanohan
millorat el joc. Ofensivament,
l’equip pateix, ja que té percen-
tatges de llançament força baixos
ilalíniadetirlliureésunautèntic
martiri. Hi ha jugadors que estan
en un moment ben dolç, com el
base madrileny Jaime Fernán-
dez, l’escorta eslovè Jaka Blazic,
que assumeix bona part del pro-
tagonisme ofensiu del seu equip,
i el pivot serbi Oliver Stevic és el
líder espiritual de l’equip. El seu
caràcter arrossega els seus com-
panys. Això sí, hi ha jugadors que
encara estan lluny del seu millor
nivell, com David Walker, que
continua sense confiar en les se-
ves qualitats i, en aquesta segona
temporada, no està confirmant
les bones coses que va fer en el
seu primer any. Està tímid i molt
desencertat. Andrew Albicy con-
tinua amb la punteria desviada
i ha perdut fluidesa a l’hora de
repartir assistències, i Przemek
Karnowski i John Shurna estan
instal·lats en la irregularitat. El
joc no està sent una festa, però
la solidesa ha portat l’equip a les
zones de privilegi.
A tocar de la vuitena posició
El primer triomf del MoraBanc de forà aquest curs a l’ACB situa els de Peñarroya a prop dels llocs de privilegi
Bàsquet
Víctor Duaso
andorra la Vella
aaron Ganal, MVP de la fase prèvia de la Minicopa
aaron Ganal continua complint somnis. el primer
va ser quan va fitxar per l’FC Barcelona i el segon
va ser el cap de setmana, quan va ser nomenat
MVP de la fase prèvia de la Minicopa endesa,
feta a L’Alqueria del Basket (València). L’escorta
andorrà, format també al Bàsquet Club Andorra,
va acabar la fase prèvia amb una mitjana de
22,7 punts en tres partits jugats. Contra el San
Pablo Burgos (147 a 16), va anotar 18 punts
i va capturar 8 rebots, amb 23 de valoració.
Contra el Reial Betis Energia Plus (86 a 53), va
anotar 24 punts, amb 5 rebots i 16 de valoració,
i contra l’Iberostar Tenerife (74 a 83), amb 26
punts i 25 de valoració. Per la seva banda, el BC
MoraBanc infantil va perdre per 72 a 48 contra
el Tecnyconta Saragossa, per 54 a 100 contra
el Movistar Estudiantes i, 44 a 112, contra el
Baskonia.
ACB PhoTo
Lliga ACB (onzena jornada)
87 reial Madrid - UCAM Múrcia 85
94 Baskonia - RETAbet Bilbao 71
91 Barça Lassa - Iberostar Tenerife 93
87 herbalife GC - San Pablo Burgos 80
73 Movistar Estudiantes - València 71
77 Tecnyconta Saragossa - Unicaja 102
60 Delteco GBC - BC MoraBanc 64
83 Montakit ‘Fuenla’ - Divina Seguros 78
83 Reial Betis EP - Monbus obradoiro 77
ClassifiCaCió
PJ PG PP
1 reial Madrid 11 10 1
2 FC Barça Lassa 11 8 3
3 València Basket 11 8 3
4 Montakit ‘Fuenla’ 11 8 3
5 Baskonia 11 7 4
6 herbalife GC 11 7 4
7 Monbus obradoiro 11 7 4
8 Unicaja Màlaga 11 6 5
9 Iberostar Tenerife 11 6 5
10 BC MoraBanc 11 5 6
11 UCAM Múrcia 11 5 6
12 Delteco GBC 11 4 7
13 Tecnyconta 11 4 7
14 Movistar ‘Estu’ 10 4 6
15 Divina Seguros 10 3 7
16 RETAbet Bilbao 11 3 8
17 San Pablo Burgos 11 2 9
18 reial Betis eP 11 1 10
Un nou ‘match-ball’ contra el
Cedevita Zagreb a l’EuroCup
nou match-ball per a dimecres a l’EuroCup. El Bàsquet Club
MoraBanc rep el Cedevita Zagreb. Els de Jure Zdovc busquen la
classificació per al Top-16 de l’EuroCup i, en els últims partits,
els croats estan demostrant que postulen per estar entre
els millors. De moment, el Cedevita Zagreb ocupa la tercera
posició, amb quatre victòries i tres derrotes, i dimecres volen
fer un pas de gegant contra un rival que tornarà a trobar-se amb
un partit a caixa o faixa, com contra el Fiat Torí. Els italians,
màxims rivals dels andorrans, reben el Levallois Metropolitans
París. Per tant, els de Joan Peñarroya tenen prohibit fallar. El
Top-16 continua sent un somni per fer realitat. Dissabte, els de
Jure Zdovc es van imposar a la pista del Partizan NIS Belgrad
per 82 a 92, amb 23 punts de l’exbase de l’FC Barcelona Roko
Leni Ukic i 16, del jove talent bosnià Dzanan Musa.

esports 19Dilluns, 11 De Desembre Del 2017
L’UEEngordanyjanoéslíderen
solitari i comparteix la primera
posició de la Lliga Multisegur
Assegurances, amb 26 punts,
amb el Vall Banc FC Santa Colo-
ma, després del triomf, per 5 a
3, contra l’FC Lusitans, i l’empat
sorprenent de l’UE Engordany
contra l’Inter Club Escaldes.
Els colomencs van convertir la
segona estrena del tècnic Raúl
Cañete a la banqueta de l’FC Lu-
sitans en amarga. Al minut 7,
Juanfer Laín va obrir la llauna i,
després, Iban Parra va convertir
un penal per situar el 2 a 0. Al
minut 22, Luis dos Reis va es-
curçar diferències des del punt
de penal, i llavors va empatar
a 2. Abans del descans, l’àrbi-
tre Robert González va expul-
sar el francès de l’FC Lusitans,
Alexandre Llovet. A la represa,
amb inferioritat numèrica, l’FC
Lusitans, Aleix Cisteró, va fer el
3 a 2, Xaime Noguerol, el 4 a 2,
i Juanma Torres, el 5 a 2. A tres
minuts del final, Diego Marin-
ho, Deco, va maquillar el marca-
dor final.
L’UE Engordany va sumar
un punt contra l’Inter Club Es-
caldes. Els d’Álex Somoza es
van avançar amb un gol de Jo-
sele Aguilar i Valentín Spano
va empatar. Els de Filipe Busto
van perdre, per expulsió, Rafa
Santos, per doble groga. L’UE
Santa Coloma va golejar per 5
a 0 l’FC Encamp, amb gols de
Miguel Ruiz, Alberto Molina,
Peter Muñoz, Sergio Crespo i
Àlex Martínez. El Tic Tapa UE
Sant Julià va golejar per 0 a 4 el
Penya Encarnada, amb gols de
Kiko Girau, Villanueva, Noah
Baffoe i Lucas Maciel.
El Vall Banc FC Santa
Coloma ja és colíder
Futbol
Aleix Cisteró, del Vall Banc, celebra el 3 a 2 amb Juanfer Laín.
jonathan gil
Redacció
andorra la vella
Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016
#TheWaytoGo
Servei porta
a porta
Et recollim?
Andbus andorrabybus@andorrabybus
atletisme
L’atleta del Club Atletisme
Valls d’Andorra, Nahuel Ca-
rabaña, va finalitzar en 43a
posició al Campionat d’Eu-
ropa de Cros que es va dispu-
tar a Samorin (Eslovàquia).
L’atleta andorrà, de només
18 anys, competia a la cate-
goria sub-20 i va acabar en
43a posició, amb un temps
de 19’39”. La primera posi-
ció va ser per al noruec Jakob
Ingebrigtsen, amb 18’39”, el
segon va ser el turc Ramazan
Barbaros, amb 18’41”, i, el
tercer, el francès Louis Gila-
vert, amb 18’45”.
Nahuel
Carabaña,
43è a l’Europeu
de cros
Redacció
andorra la vella
esquí alpí
Les condicions del segon
eslàlom FIS a l’estació de
Hochzillertal van tornar a
ser complicades, amb força
neu al traçat. Mireia Mimi
Gutiérrez, que va acabar la
primera mànega en sisè lloc,
va enforquillar a la segona i va
ser desqualificada quan havia
remuntat fins al segon lloc.
La millor andorrana va ser
Laura Arnabat, que va acabar
en 19a posició, amb un temps
d’1’38”68. Xènia Rodríguez i
Clàudia Mijares no van aca-
bar la segona mànega i Zoe
Ramírez, la primera.
‘Mimi’
Gutiérrez
no acaba a
Hochzillertal
Redacció
andorra la vella
esquí de muntanya
La incombustible Sophie Du-
sautoir es va imposar a la pri-
mera prova de la Copa d’An-
dorra d’esquí de muntanya, la
cronoescalada Nocturna del
Pas de la Casa. Als seus 45 anys,
esquiadora de muntanya de
l’ECPCGR, va fer un temps de
21’34”98 i va superar al podi
Imma Parrilla (SEC) i Pilar Que-
sada (Peñalara). En categoria
masculina, la victòria va ser per
al francès Will Juillaguet amb
16’47”90, seguit del català Joan
Reyné i del francès Titouan Ho-
lag. Per la seva banda, Gerber
Martín va ser quart.
Sophie Dusautoir
s’imposa a la
Nocturna del Pas
de la Casa
Redacció
andorra la vella
Objectiu: convertir l’Estadi Na-
cional en un autèntic fortí i, si
pot ser, mostrar un bon rugbi
a l’aficionat. El VPC Andorra va
sumar la segona victòria con-
secutiva com a local, i ho va fer
amb un dels millors partits de
les últimes temporades contra
un Ste. Foy de Peyrolieres que va
practicar un joc dur i que, al final
del partit, no va pair la derrota i
va provocar una picabaralla. Els
de Jonathan Xepi García i David
Kirikaixvili van fer un gran ini-
ci de partit i, al minut 9, Roger
Canturri va obrir el marcador
amb un assaig que després va
convertir Ramas Jinashvili. Els
francesos, rivals directes del
VPC, van reaccionar amb un
assaig que després no van con-
vertir en transformació. Lluny
de baixar la guàrdia, el VPC va
reaccionar de la millor mane-
ra i Tomi Moreno va fer un as-
saig, després de deixar enrere
tres rivals. Ramas Jinashvili va
transformar per deixar el 14
a 5. Abans del descans, assaig
d’Irakli Berdzenishvili, amb
transformació convertida del
seu compatriota Jinashvili, i un
altre de l’argentí Nico González,
però Jinashvili va enviar al pal
la transformació. Amb el 26 a 5
es va arribar al descans i, a la re-
presa, festival de joc ofensiu del
VPC Andorra. Els de Jonathan
Xepi García i David Kirikaixvili
es van passejar contra un rival
que no va saber com aturar el
joc dinàmic dels andorrans. Pri-
mer, això sí, assaig dels france-
sos per deixar un 26 a 10, però,
tot seguit, assaig de Roger Fité
sense transformació de Ramas
Jinashvili. Amb el 31 a 10, Irakli
Berdzenishvili va ser expulsat i
un jugador francès, també. Amb
els dos equips en inferioritat nu-
mèrica, Ramas Jinashvili va fer
un assaig espectacular després
d’enganyar els seus rivals simu-
lant una passada a un company.
El georgià va fallar la transfor-
mació. La festa va seguir amb
l’assaig de Dani Raya, que va si-
tuar un 41 a 10. El Ste. Foy de
Peyrolieres va reaccionar amb
un joc dur i molt soterrani que
va provocar més d’una expulsió.
L’argentíNicoGonzálezvaferun
assaig i ell mateix va convertir
la transformació (48 a 10). Tot
seguit, assaig de Correas i trans-
formació de Nico González. Un
jugador francès també va ser ex-
pulsat i, a la jugada següent, as-
saig de Benjamin Taurinyà amb
transformació de Nico González
i l’últim assaig de l’argentí amb
transformació d’ell mateix (69 a
10) i bonus ofensiu. El pitjor va
ser una picabaralla en finalitzar
el partit, quan el cos tècnic del
Ste. Foy de Peyrolieres i alguns
dels seus jugadors es van diri-
gir cap a David Kirikaixvili per
agredir-lo. El públic va respon-
dre i va començar una picaba-
ralla, però sense cap incidient
per lamentar. El proper partit
del VPC serà contra l’US L’Arize,
un altre rival directe, que visita
l’Estadi Nacional.
Festival i picabaralla final
El VPC no té pietat d’un rival directe i el Ste. Foy demostra que no sap perdre
rugbi
Els jugadors del Ste. Foy de Peyrolieres van provocar una picabaralla a l’acabar el partit.
jonathan gil
Víctor Duaso
andorra la vella
VPC
Andorra
Ste. Foy de
Peyrolieres
69 10
Vall Banc FC
Santa Coloma
FC Lusitans
5 3

Classificats
VEHICLES
NOU LEÓN ST4
TDi (150) STYLE
ARA PER 19.800 €
TECNOLOGIA PER GAUDIR
Europ-Auto, SA Carrer Josep Viladomat, 38 - Escaldes-Engordany - Tel. 825 671 - europauto@seat.ad
+ 4 PNEUMÀTICS D’HIVERN+ 4 PNEUMÀTICS D’HIVERN

classificats 21Dilluns, 11 De Desembre Del 2017
Consulta la nostra WEB:
www.bondia.ad
i sempre estaràs al dia.
O segueix-nos a:
diaribondia
@bondia
AUTÈNTIC
VIDENT AFRICÀ
més de 18 anys
d’experiència
Resol immediatament proble-
mes sentimentals, recupera la
parella, divorcis, negocis, mal
d’ull, impotència sexual.
100% garantit
en 3 dies
Consulta a la Seu d’Urgell
Telèfon:
(+34) 665 212 422
DIVERSOS
VENDA DE LLENYA
- Roure. Comanda mínima: 1/2 m3
(el
preu inclou també el
transport i la col·locació).
- Confecció de coms.
- Sacs d’encenalls.
835 800
IMMOBLES
MOTOR ESPAI
OFERTA RODES DE NEU
Av. d’Enclar, 50 Santa Coloma,
Principat d’Andorra
vda.skoda@andorra.ad
Tel. (376) 89 00 00
Mides rodes:
145/80R13
155/65R14
165/70R14
185/60R14
185/65R15
195/65R15
215/60R16
225/45R17
225/50R17
I MOLTES MÉS...
IMMOBLES
LES BONS - ENCAMP
Màxima
tranquil·litat a
prop del centre i
accés a peu al
FUNICAMP
Pisos de 2, 3 i 4
hab. amb pq. i
traster PLANTES
BAIXES amb grans
terrasses
PLACES DE
PÀRQUING EN
VENDA
Es vEn Hyundai i30
140.000 km. Corretja
nova, revisions a la casa.
En perfecte estat.
Completament equipat.
115 CV dièsel.
Consum mitjà 7.2 l. /
100 km.
4.500 €
interessats trucar:
646 344
Baixada del Molí, 3-5, edifici Molí, bloc D, 1r 4a,
AD500 Andorra la Vella
www.igserveis.com - imma@igserveis.com
Tel.: +376 801 055 / +376 360 361
TRUQUI'NS SENSE CAP COMPROMÍS, TROBAREM EL PIS QUE BUSCA
visiTi La nOsTRa ÀMPLia CaRTERa dE PisOs aL WEB: www.igserveis.com
LLOgUERS
ANDORRA LA vELLA
REF: 7210 2 dormitoris, 1 bany,
cuina, menjador, cèntric 850 €
REF: 7240 3 dormitoris, 1 bany,
1 lavabo, cuina, saló, garatge
790 €
REF: 7244 3 dormitoris,2 banys,
cuina, menjador, garatge 700 €
REF: 7237 3 dormitoris,2 banys,
cuina, menjador, garatge 825€
REF: 7221 Local comercial cèn-
tric de 37 m2
700€
ESCALDES
REF: 7160 Àtic de 4 dormitoris,
3 banys, cuina, menjador, ter-
rassa gran 1300 €
REF: 7208 2 dormitoris, 2
banys, cuina, menjador, garatge,
despeses incloses 850 €
ENCAMP
REF: 7209 1 dormitori, 1 bany,
cuina, menjador, garatge, mo-
blat 650 €
SANT JULIÀ DE LòRIA
REF: 7080 Àtic de 3 dormitoris,
2 banys, cuina, menjador, ter-
rassa, calefacció inclosa 850 €
REF: 7238 4 dormitoris, 2
banys, cuina, menjador, garatge,
cèntric 800 €
VENDES
ESCALDES
Pis de 91 m2
,
3 dormitoris,
2 banys, cuina,
menjador, balcó,
box tancat de 15 m2
.
Sol i vistes.
PREU 370.000 €
SANT JULIÀ
Casa adossada can-
tonera de 412 m2
, 6
dormitoris, 4 banys,
1 lavabo, cuina, men-
jador, 2 terrasses, 4
places de garatge.
Sol i vistes.
PREU: 550.000 €
PARTICULAR
VEN PIS A
LES TEULADES
DE 2 HABITACIONS
AMB TERRASSA,
PÀRQUING I
TRASTER.
TEL.: 805 575

classificats22 Dilluns, 11 De Desembre Del 2017
VENDA
www.ferrutx-immobles.com
capferrutx@gmail.com
núm. col·l. 376 - grup Solà Immobles
TEl.: 35 36 37
Pis a Encamp (Llenguaderes) seminou, 138 m2
,
3 dormitoris dobles (1 suite), 2 banys complets,
cuina office amb sortida a pati, i menjador amb
sortida a terrassa de 10 m2
. Pàrquing.
Preu: 450.000 €
Àtic dúplex en venda a Andorra la Vella (Santa
Coloma). Consta de 88 m2
repartits en 3 dormitoris
(2 dobles), bany complet, safareig, cuina equipada
amb electrodomèstics Miele i menjador amb
terrasseta. Orientació sud!! Vistes espectaculars!!
Pàrquing inclòs.
Preu: 218.000 €
Espectacular pis en venda al centre de
la Massana. Consta de 131 m2
repartits en
3 dormitoris dobles amb armaris encastats
(1 suite), 2 banys complets, safareig, cuina oberta
de disseny i menjador d’uns 40 m2
amb llar de
foc i sortida a balcó. Sol i vistes espectaculars al
Casamanya. Pàrquing i traster.
Preu: 378.810 €
Pisos nous, a estrenar, a Sant
Julià!! 2 dormitoris, bany
complet, cuina americana
i menjador. Pàrquing inclòs.
Preu: 157.500 €!!
Vol vendre o llogar
la seva propietat? Truqui’ns!
97 m2
. Seminou, Sala d'estar-menjador,
cuina office, 3 dormitoris, 2 banys. Tot
exterior. Sol i vistes. Pàrquing i traster.
178 m2
. Àtic dúplex. Sala d'estar-menjador,
cuina office, 3 dormitoris, 2 banys. Terrassa.
Sol i vistes. 2 pàrquings i traster.
OPORTUNITAT
ENCAMP - Ref. 2652
PREU: 125.000 €
Av. Meritxell, 106
www.immoreig.com80 83 80
IMMOBILIÀRIA REIG
cOnsuLtInG I GEstIó IMMOBILIÀRIA
col·legiat
núm. 88
ESCALDES
ENGORDANY
Ref. 2647
PREU: 367.500 €
LA MASSANA
Ref.2650
PREU: 350.000 €
83 m2
. Sala d’estar-menjador, cuina tancada,
3 dormitoris, 2 banys. Tot exterior.
Molt cèntric. Plaça d’aparcament.
50 m2
. Sala d'estar-menjador, cuina oberta,
1 dormitori, 1 bany. Balcó. Moblat.
Pàrquing i traster.
ANDORRA LA
VELLA
Ref. 2625
PREU: 220.000 €
ARINSAL
Ref.2655
PREU: 115.000 €
48 m2
+ jardí de 37 m2
. Sala d'estar-menjador, cuina
oberta, 1 dorm., 1 bany. Cèntric. Pàrquing i traster.
LLOGUERS
ESCALDES-ENGORDANY
Àtic dúplex a Can Noguer. 160 m2
. Sala
d’estar-menjador amb terrassa, 3 dorm.,
2 banys. Sol i vistes. 2 pàrquings + traster.
PREU: 1.200 €
PAL
Àtic dúplex. 180 m2
. Sala d'estar-menjador,
cuina oberta, 3 dormitoris, 3 banys, 1 lavabo.
Sol i vistes. Reformat. 2 pàrquings + traster.
PREU: 1.500 €
Av. Copríncep de Gaulle, 19
Escaldes-Engordany
Tel.: 621 100
immobiliaregiacomelli1963@gmail.com
ORDINO (LA CLOTA VERDA) Bonic pis en
venda d'uns 90 m2
. Consta de dos dormitoris amb
armaris encastats i terrassa; cuina independent
amb safareig; i gran saló-menjador amb terrassa i
llar de foc. Bany complet de disseny i lavabo. Plaça
d'aparcament al mateix edifici, tot exterior. Zona
molt tranquil·la. Calefacció elèctrica. Al costat dels
col·legis. Preu 228.000 €
SANTA COLOMA (EL CEDRE)
Bonic pis en venda de 82 m2
. Consta
de tres dormitoris, un bany complet i
lavabo. Tot exterior i assolellat. Refor-
mat: finestres PVC amb doble vidre.
Parquet, calefacció de gasoil, i aigua
calenta amb escalfador elèctric. To-
talment moblat. Pàrquing de lloguer
a 51 €. Despeses de comunitat amb
calefacció 728€ any. Preu: 189.000 €
ANDORRA LA VELLA (CÈNTRIC) Pis
de 160 m2
, al centre d'Andorra. Consta de
5 dormitoris: tres de dobles (un dels quals
tipus suite) i dos d'individuals, amb armaris
encastats. Dos banys complets; gran saló-
menjador amb sortida a terrassa de 4 m2
;
i cuina molt gran i independent. Finestres
d'alumini. Tot el pis és exterior i assolellat.
Plaça d'aparcament, al mateix edifici, inclosa
en el preu. Pis d'origen amb moltes possibi-
litats. Preu: 450.000 €
AndorrA lA VellA
ref. 5139, Àtic, 62 m², 1 hab., 1 bany, pq. opc., armaris encastats, cuina tancada, cèntric, safareig................600 €
ref. 4938, Pis, 55 m², 1 hab., 1 bany, assolellat, doble vidre, no animals, traster......................................................700 €
ref. 5101, Pis, 65 m², 2 hab., 1 bany, calefacció elèctrica, cuina oberta, cèntric, reformat...................................790 €
ref. 5110, Pis, 80 m², 3 hab., 1 bany, pàrquing, assolellat, despeses incloses, moblat, no animals .................970 €
encAmp
ref. 5099, Pis, 65 m², 2 hab., 1 bany, pàrquing, assolellat, terrassa.................................................................................650 €
ref. 5081, Pis, 60 m², 2 hab., 1 bany, calefacció de gasoil, reformat, terrassa, vistes...............................................600 €
escAldes-engordAny
ref. 5125, Pis, 60 m², 1 hab., 1 bany, pàrquing, assolellat, moblat, traster...................................................................751 €
ref. 3657, Pis, 112 m², 3 hab., 2 banys, pàrquing, assolellat, terrassa........................................................................1.391 €
lA mAssAnA
ref. 4515, Planta baixa, 140 m², 3 hab., 2 banys, 2 pàrquings, llar de foc, terrassa/jardí, traster...................1.300 €
ref. 5102, Àtic dúplex, 180 m², 3 hab., 3 banys, 2 pàrquings, assolellat, terrassa/balcó...................................1.500 €
ref. 2665, Pis, 90 m², 3 hab., 2 banys, pàrquing, assolellat, cuina tancada, llar de foc, traster, vistes..............700 €
ordino
ref. 5137, Àtic dúplex, 118 m², 2 hab., 2 banys, pàrquing, assolellat, llar de foc, terrassa....................................950 €
sAnt Julià de lòriA
ref. 508, Pis, 136 m², 4 hab., 1 bany, pàrquing, cuina tancada, no animals................................................................800 €
ref. 5123, Pis, 100 m², 3 hab., 2 banys, pàrquing, assolellat, cèntric, traster...............................................................800 €
ref. 5009, Àtic, 120 m², 3 hab., 2 banys, sol, cèntric, despeses incloses, llar de foc, terrassa/balcó, vistes....850 €
lloguer
AndorrA lA VellA ref. 4956: Pis de 83 m², se-
mireformat, al centre d’Andorra la Vella. Compta
amb un saló-menjador amb llar de foc; cuina semi-
oberta; tres habitacions (2 de dobles i 1 d’individu-
al); 2 banys; armaris encastats; ascensor; calefacció
de gasoil; calefacció central; doble vidre; terrassa/
balcó. És lluminós i assolellat. Té la porta blindada i
tancaments exteriors de fusta. Es troba en una zona
residencial amb molts serveis al voltant. Disposa
d’una plaça d’aparcament. 220.000 €
AndorrA lA VellA ref. 5001: Pis de 81 m². Té
un saló-menjador amb molta llum; tres habitacions
dobles amb armaris encastats (una és exterior i les
altres dues donen en un pati de llums); dos banys;
ascensor; calefacció de gasoil; calefacció central;
cuina tancada; doble vidre; façana de pedra; per-
sianes d’alumini; porter automàtic; radiadors d'alu-
mini; tancaments exteriors de fusta. És cèntric i
assolellat. Disposa de plaça d'aparcament. Està en
una zona amb molts serveis al voltant. 315.675 €
VendA

classificats 23Dilluns, 11 De Desembre Del 2017
Finest Real Estate Andorra
2
0 m2
0 m 0 m2
Vistes i tranquil·litat a Andorra la Vella
Andorra la Vella · ID. W-0244XR · Preu: 775.000 €
Un somni de llar al centre de La Massana
La Massana · ID. W-0280WT · Preu: 592.000 €
Espectacular pis amb extraordinari jardí a Aixirivall
Sant Julià · ID. W-02AP4N · Preu: 330.000 €
Espectacular i cèntric pis d’obra nova a Sant Julià
Sant Julià · ID. W-027WP8 · Preu: 256.950 €
0 m2
298 m2
4 3 2 60 m2
120 m2
3 2 1
2
0 m
Meravellos aptartament reformat a Escaldes
Escaldes · ID. W-029Z9H · Preu: 330.000 €
10 m2
106 m2
3 2 1
20 m2
167 m2
3 3 2
C/ Na Maria Pla, 2-6 · AD500 Andorra la Vella · Andorra · Tel.: +376 88 66 88 · andorra@engelvoelkers.com · www.engelvoelkers.ad
Luxós àtic-dúplex amb terrassa a La Massana
La Massana · ID. W-029IFE · Preu: 990.000 €
0 m2
9 m2
218 m2
4 3 20 m2
0 m2
105 m2
3 2 1
www.oradaimmobiliaria.ad
comercial@oradaimmobiliaria.ad
VENDA
CANillo. REf. 1451 Preciós àtic dúplex
de disseny als Refugis. 90 m², ampli
saló menjador amb llar de foc i sortida
al balcó. Cuina tancada, 3 habitacions, 2
banys, plaça de garatge + traster. PREu:
385.000 €
lloGuER
Sant Julià de lòria. REf. 1479
Cèntric, de 136 m2 amb 4 habitacions,
2 banys. Pàrquing inclòs. No s’admeten
animals. PREu: 800 €
andorra la Vella. REf. 1461
Impressionant pis nou de 90 m2
.
2 dormitoris dobles i 2 banys complets.
Terrassa de 25 m2
. Sol i vistes.
Pàrquing i traster inclosos.
PREu: 1.175 €
Soldeu – VeSSant incleS. REf. 1147
Nova urbanització. Parcel·la de 591 m².
Situació privilegiada, assolellada,
magnífiques vistes. Tots els serveis a peu
de parcel·la. Cessió efectuada.
PREu: 275.000 €
canillo. REf. 442
OPORTUNITAT: Magnífic àtic amb
vistes espectaculars a la vall i situació
privilegiada a 5 minuts de pistes i
el centre, moblat, 1 habitació, bany
complet. 1 plaça d’aparcament.
PREu: 90.000 €
engolaSterS. REf. 1380
Magnífica parcel·la en zona residencial.
Vistes impressionants i sol tot el dia.
PREu: 355.000 €
CANillo. REf 1031 Bonic pis de 110
m², Gran saló menjador, sortida al balcó,
vistes impressionants. Cuina tancada.
3 hab. dobles (1 suite), armari encastat.
2 banys +1 cortesia. Safareig, plaça
d’aparcament + traster. PREu: 290.000 €
arinSal. REf. 1378
Pis, ampli saló menjador amb llar de
foc i vistes a la vall. Cuina totalment
moblada i equipada, 2 habitacions,
1 bany, calefacció i aigua calenta
elèctrica. PREu: 174.000 €
II
cerQueM Producte Per a Venda i lloguer

classificats24 Dilluns, 11 De Desembre Del 2017
Ref. 1955 Anyós. 100 m2. Acollidor apartament amb grans
ﬁnestrals per gaudir de meravelloses vistes. Té 2 dormitoris,
2 banys. 2 places d'aparcament i un traster. Preu: 345.000 €
Ref. R1141 La Massana. 120 m2 . Apartament de dues
habitacions espaioses amb una vista espectacular i terras-
sa. Pàrquing i traster. Es ven moblat. Preu: 375.000 €
Ref. R1137 Anyós. 134 m2. Dúplex amb terrassa gran i sol tot
el dia. Consta de 3 habitacions dobles. Vistes espectaculars.
Garatge i traster. Preu: 385.000 €
Ref. 0985 La Cortinada. 130 m2. Apartament de recent
construcció molt espaiós. 3 dormitoris, saló menjador amb
llar de foc i accés a la terrassa. 2 places d'aparcament.
Preu: 360.000 €
Ref. 1708 La Massana. 123 m2. Un encantador apartament
amb 2 habitacions, gran saló amb xemeneia, àmplia
terrassa de 36 m2. 2 places d'aparcament i 2 trasters.
Preu: 450.000 €
Ref. 1936 La Massana. 91 m2. Apartament amb 3 dormi-
toris dobles, un bany complert amb dutxa i un lavabo de
cortesia. Terrassa i petit jardí, amb vistes. Pàrquing i
traster. Preu: 225.000 €

Diari del 11 de desembre del 2017

Diari del 11 de desembre del 2017

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Diari del 11 de desembre del 2017

Similar to Diari del 11 de desembre del 2017 (19)

More from La Veu del Poble, S.A.

More from La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 11 de desembre del 2017