Diari del 4 de desembre del 2017

www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà a www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dilluns, 4 De Desembre Del 2017 núm. 3.449 / Any 14
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
Desitgem
BONES FESTES
Vàlid fins 31/12/2017
Com a obsequi de Nadal tindrà un 20%de descompte
en tots els nostres tractaments presentant aquest anunci
MÈDIC
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
LA DIETA
QUE FUNCIONA
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 7 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 15%
presentant
aquest anunci
vàlid fins al 31 de DesembreT’ESPEREM
NOVA
TENDA
Els països prosperen
si les institucions
treballen per tothomPROGRESSISTES
OPINIÓ
Sostenibilitat i Seguretat
Social; reptes immediats
Jordi gallardo
Vicepresident del grup
parlamentari liberal
La tassa i ‘La treva’
roser porta
Filòloga i periodista
Bon inici de la temporada a
les estacions abans del pont
La circulació a l’RN-22 es va restablir ahir, però es manté la restricció per a vehicles de més de 19 tones
avuI éS NOtícIa pàgina 3
acb PHOtO
eSPOrtS pàgina 24
eNtrevISta a
mireia porras
pàgines 8 i 9
“els que tractem
temes socials
necessitem
suport
psicològic”
aNDOrra pàgina 7
Les despeses de personal
de l’aDi s’incrementaran
un 45,2% el 2018
aNDOrra pàgina 16
el concurs per a l’alberg
de la Comella obre la porta
a reduccions del cànon
València
Basket
BC MoraBanc
Andorra
89 87
el BC MoraBanc regala els primers
vint minuts i perd contra el València

2 Dilluns, 4 De Desembre Del 2017
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Andorra la Vella
Farmàcia del Pont
Av. Meritxell, 38 - Tel. 801 111
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Quina paraula catalana
hem d’emprar per evitar
el barbarisme *tragaluz?
Hem d’emprar lluerna o
claraboia.
Entra claror per la claraboia.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Que no et diguin ximpleries,
el secret de l’autèntica pizza italiana
és que no té secret:
Respecte per la tradició italiana
Forn de llenya
Massa mare
Pizzers professionals italians
Productes vinguts d’Itàlia d’alta qualitat.
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
Nadal a River
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cota mínima cm
Cota màxima cm
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cota mínima cm
Cota màxima cm
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Circuit de fons
Cota mínima cm
Cota màxima cm
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
ENCAMP / PAS DE LA CASA/
GRAU ROIG
CANILLO / EL TARTER /
SOLDEU
40
60
Pols
Tancats
0/15
0/27
739 600
Tancat
-
-
-
Oberts
741 444
30
40
Pols
Equipaments
9/31
7/44
878 000
30
70
Pols
Oberts
7/33
7/55
872 900
30
70
Pols
Oberts
11/37
19/68
890 500
EL TEMPS
FRED INTENS PERÒ AMB SOL
Després d’uns dies molt freds arreu del Pirineu, sem-
bla que torna la tranquil·litat meteorològica. De totes
maneres, l’aire fred no marxarà i, a poc a poc, s’anirà
dipositant al fons de les valls. Això farà que hi hagi
inversió tèrmica amb gelades cada cop més pronunci-
ades en zones obagues i baixes. En altura, el vent bu-
farà moderat del nord-oest, amb tendència a afluixar
durant la jornada. Les màximes poden arribar dels 10
als 12 graus, al sud. A l’alta muntanya, la isoterma de
zero graus pujarà cap als 2.000 metres. El cel estarà
poc ennuvolat, amb molt de sol, tot i que al final del
dia arribarà nuvolositat des del nord sense precipita-
cions. Que tinguin un BonDia.
Avui
12 12
-4
-2 -2
mín.
mín. mín.
max.
max. max.
diMARTS diMecReS
-12/0
-6/5
-5/7
-4/9
-4/9
-5/10
-5/7
-5/6
-6/5
-8/7
-6/12
9

3Dilluns, 4 De Desembre Del 2017
Avui és notícia
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
Les estacions van passar aquest
cap de setmana el primer “test”
de cara al pont de la Constitu-
ció espanyola i la Puríssima,
una “cita estrella”, tal com van
recordar des de Grandvalira.
Dissabte, la neu, el vent i el fred
van complicar les coses, però
ahir va ser un bon dia d’esquí,
segons van confirmar els dos
dominis esquiables. Així, els
esquiadors que es van despla-
çar ahir a Vallnord van trobar
el 60% de les pistes obertes i el
80% dels remuntadors en funci-
onament. Les darreres nevades
han deixat uns gruixos d’entre
30 i 40 centímetres de neu pols
a Arinsal i Pal i, entre 80 i 40
centímetres, a Ordino-Arcalís.
Aquest darrer camp de neu no
va poder obrir dissabte pel vent
(divendres va arrencar amb una
desena de pistes), mentre que
Pal i Arinsal, al matí, tenia set
pistes operatives, però se’n van
anar obrint progressivament
fins al pla de la Cot.
Des del domini, van remar-
car que la intenció és ampliar
instal·lacions a poc a poc, per
estar al cent per cent per a la
Puríssima, tot i que això depen-
drà de la meteorologia. El direc-
tor d’EMAP, Josep Marticella,
va destacar que les perspectives
per a aquest pont són “excel-
lents”, i així ho corroboren els
hotelers. En aquest sentit, va
remarcar que aquest any l’aflu-
ència serà més concentrada,
però que les dades són positi-
ves. “Amb l’obertura de pistes
que tindrem pel pont, serà un
moment fort de la temporada”,
va avançar.
Des de Grandvalira, tam-
bé es va coincidir en qualificar
aquest cap de setmana de bona
arrencada de la temporada. Les
nevades van deixar un gruixos
d’entre 35 i 70 centímetres i es
va poder passar dels 35 quilò-
metres esquiables als 52 quilò-
metres, el que suposa 28 pistes
obertes de 128. Així, ahir ja es
va poder enllaçar Pas de la Casa i
Grau Roig, i ara s’està treballant
per poder obrir, de cara a la Pu-
ríssima, els sectors d’Encamp i
Canillo, que van estar tancats,
i poder assegurar l’enllaç entre
Grau Roig i Soldeu.
La jornada de dissabte va
ser més complicada per la me-
teorologia. Les temperatures se
situaven entre -8 i -14 graus i el
vent va impedir obrir a cotes al-
tes. A banda, la neu dificultava
la visibilitat. També va pena-
litzar el tall de l’accés a França.
Tot i així, des del domini esquia-
ble, van remarcar que això no va
impedir que alguns esquiadors
s’apropessin a les pistes. Grand-
valira també preveu una bona
afluència d’esquiadors pel pont.
En aquest sentit, va informar
que el ritme de reserves està
igualant el de l’any passat.
Les estacions passen el primer test i
encaren la Puríssima amb optimisme
Ahir va ser un bon dia per a les pistes, després que la neu i el vent impedissin dissabte una alta afluència
Neu
M.S.C.
aNdorra la Vella
Esquiadors a les pistes de Vallnord, ahir.
VallNord
restablerta la circulació a l’rN-22 d’accés a
França, però es manté la restricció per als camions
ahir, poc abans de les dotze del migdia, es va
restablir la circulació a l’rN-22 d’accés a França,
que es va haver de tancar dissabte al matí per
la neu i el fort vent. amb tot, els equipaments
eren necessaris per circular per aquesta via i es
va mantenir la restricció del pas dels vehicles
de més de 19 tones.
durant la jornada, es van anar reduint les
carreteres del Principat en què eren necessaris
els equipaments especials. així, a les 12.45
hores eren obligatoris a la CG-2 a Incles, i
s’havia de conduir amb precaució a la CG-2 a
Canillo i a la CG-3, a arcalís. a les 15.35 hores,
calien equipaments a la CG-2 per passar pel
port d’envalira.
També ahir es van produir cues de sortida
del Principat per la frontera hispano-andorrana.
a les 14.44 hores hi havia dos quilòmetres a la
CG-1 de sortida del país i, a les 17.42 hores,
encara hi havia retencions de tres quilòmetres.
A les 20.29 hores, la circulació ja era fluïda a
tota la xarxa viària.
Vallnord va obrir el
60% de les pistes
i el 80% dels
remuntadors
Grandvalira tenia 52
quilòmetres oberts i
gruixos d’entre 35 i
70 centímetres

OPINIÓ4 Dilluns, 4 De Desembre Del 2017
La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit GeReNT Ricard Vallès
boNdIa CaP de RedaCCIÓ Julià Rodríguez ReSPoNSabLe d’oPINIÓ andrés Luengo RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, andrés Luengo, Víctor duaso, Pepa Gallego
CoRReCCIÓ bruna Generoso MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido FoToGRaFIa Jonathan Gil CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
La resposta del Govern a una pregunta
del grup parlamentari liberal sobre An-
dorra Desenvolupament i Inversió (ADI)
va permetre que es coneguessin, el passat
novembre,elselevatsemolumentsqueco-
bren algunes persones d’aquesta entitat.
Ara, a través del projecte de pressupost
per a l’any vinent elaborat pel Govern,
transcendeix que les despeses de perso-
nal d’aquesta societat pública s’incremen-
taran un 45,2% l’any vinent. D’aquesta
manera, els més de 419.000 euros pressu-
postats per a aquest any passen a 609.000
euros, amb la finalitat, segons es pot lle-
gir a la memòria del projecte, de disposar
de més recursos “per poder desenvolupar
satisfactòriament la tasca encomanada”.
La impressió, així doncs, és que no s’esca-
timen mitjans per al funcionament d’una
societat que està donant uns resultats
que, com a mínim, es poden qualificar de
minsos, tenint en compte el que fins ara
està significant la implantació de noves
empreses per a l’economia del país. Veiem
que la realitat és que els empresaris encara
troben a faltar informació quan es volen
establir a Andorra, un buit que havia de
cobrir l’ADI. Per aquesta raó, caldrà estar
atents per veure si aquest important aug-
ment de pressupost de l’ADI repercuteix
realment en una feina més efectiva.
Un 45% més de pressupost per a l’ADI
EDITORIAL
Quan un nouvingut ve a Andor-
ra, al Pirineu, se li dona tot un
seguit d’informació que cal que
sàpiga, perquè no és el mateix
viure a la muntanya..., i perquè
s’ha d’estar preparat. He tingut
l’ocurrència d’escriure un seguit
de columnes (no tenen per què
ser seguides) de cosetes que
potser cal saber quan algú de
terres més planeres i costaneres
s’atreveix a canviar de vida. De
fet, aquest és el concepte: els Pi-
rineus et canvien la vida. Com
que ja han obert pistes i han
caigut les primeres nevades,
estaria bé començar per la neu.
És fantàstic tenir aquest blanc,
que fa una olor i un silenci molt
especials i personals per a cada
persona. La neu és idíl·lica per
als que venen de fora. Però cal
estar preparats, i no només en
allò de l’equipament del vehi-
cle i la roba per no patir fred.
Cal estar preparats perquè aquí
la neu no significa una jorna-
da sense col·le o sense feina, i
veure-la amb la manteta des de
la finestra de casa teva. La vida
continua i, per molts dies se-
guits que nevi, has de continu-
ar amb la teva jornada laboral,
ja que res s’atura. Aleshores, la
predicció del temps i la mobili-
tatalescarreterssónduesfonts
molt recurrents per consultar
diàriament. Malgrat que a An-
dorra la neteja és excel·lent, se-
gons el gruix de neu, hi ha dies
que els carrers i les voravies són
intransitables. Però tothom es-
tima l’or blanc. És font d’ingres-
sos, però també aquella vacuna
esperada que cura molts mals.
La gent puja a la muntanya a
esquiar i veu un horitzó més
ampli, i això psicològicament
s’agraeix. A més, la neu referma
el sentiment de ser de munta-
nya, de sentir-te d’aquí. El blanc
representa puresa i pau, però
també fredor, i no sols meteo-
rològicament parlant.
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
(I) Viure al
Pirineu no és
el mateix
eLS eMPReSaRIS TRobeN a
FaLTaR MéS INFoRMaCIÓ
DONANT LA NOTA
Josep Pol
La Creu Roja organitza avui
i demà una nova col·lecta
de sang que tindrà lloc a la
sala d’actes de la seu central
de MoraBanc, a l’avinguda
Meritxell
12345
Jordi Cinca
El Pla d’Estadística 2017-
2010, un nou pas perquè
el país disposi finalment
de dades fiables, en tots els
àmbits, va rebre el suport
de tot l’arc parlamentari.
1234 5
Josep M. Missé
Les despeses de personal
de la societat pública An-
dorra Desenvolupament i
Inversió (ADI) s’incremen-
ten durant l’any 2018 més
d’un 45%.
12345
Marc Rossell
El ministeri de Medi Am-
bient té previst eliminar
l’any vinent els 20 punts
d’abocament al riu d’aigües
residuals que encara hi ha
al país.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Diari de la Neu
@diaridelaneu
@Grandvalira inaugura el primer Tea
Lounge d’Europa en una estació
d’esquí
Comú de la Massana
@comudelamassana
Tarda de contes a la Caseta del Pare
Noel del Mercat de Nadal de #lamas-
sana, amb la narradora Olga Cercós.
TUITENQUESTA
¿Creus que des de les
administracions es fa prou a
favor de les persones amb alguna
discapacitat?
A: Sí
B: No
PePa gallego
Periodista
a: 6% B: 94%

OPINIÓ 5Dilluns, 4 De Desembre Del 2017
El passat 15 de novembre del
2017 el cònsol d’Encamp feia de-
claracions que deixaven clar que
els projectes o actuacions previs-
tes per al Pas de la Casa quedaven
en pausa, aparcats.
També deia, amb relació a
l’ampliació del nombre de pa-
trulles de vigilància policial que
es demanava, que “aquest incre-
ment d’efectius de policia no serà
una realitat”, fins l’any vinent.
El que també està de moment
en pausa és el famós acord d’in-
tencions amb Saetde, a l’espe-
ra que el Sr. Viladomat lliuri al
Comú els documents que pu-
guin demostrar que els terrenys
de Concòrdia formen part de la
concessió. Això sí, el cònsol Jordi
Torres ha donat a Joan Vilado-
mat temps fins a final d’any per
presentar-los.
En pausa, també, la proposta
del Govern de transformar el Pas
de la Casa en un gran centre de
comerç outlet, que tant agradava
al Govern. El cònsol i el Govern
ho venien com un gran projecte
i la solució per a aquest fantàstic
peu de pistes, i així ho van mani-
festar.
El cònsol ho deixa aparcat per-
què reconeix que els comerciants
i habitants de la població hi ve-
ien dubtes, que no s’han resolt.
Després d’adonar-se que les reu-
nions mantingudes amb actors
del Pas de la Casa no han servit
per calmar el neguit, el Comú ens
deia, doncs, que s’ha decidit no
tirar-ho endavant.
Sobta, però, que, pocs dies
després, el ministre de Turisme
encara no el dona per perdut i
vol parlar amb empresaris, amb
comerços del Pas i amb grans ca-
denes “per veure si s’hi podria fer
alguna cosa”.
El ministre hauria de saber
que al Pas de la Casa els comerci-
ants aposten per millorar les bo-
tigues, però l’etiqueta d’outlet no
la volen ni en els seus comerços
ni per a la parròquia.
Quan pensem en la paraula
outlet, el primer que ens ve al cap
és fora de temporada, mercaderies
descatalogades, preus baixos, sal-
dos, etc. Si ens prenem la molès-
tia de buscar la definició correcta
del mot, no és altra que: un tipus
de comerç dedicat a la venda de
roba o estris i objectes de tempo-
rades anteriors, restes de sèries i
descatalogats, amb reduccions de
preus significatives. Fa referència a
qualsevol botiga o sucursal de ven-
da d’una marca concreta. El terme
català ha adoptat aquest signifi-
cat de lloc de venda d’articles de di-
ferents marques a preus reduïts per
tenir defectes de fabricació o per ser
de temporades passades.
Fent una passejada pel Pas
de la Casa, trobem carrers molt
atrotinats i descuidats pel Comú,
però amb botigues amb primeres
marques i de dissenyadors exclu-
sius. També hi trobem botigues
de records; una gran quantitat
de supermercats; i un gran cen-
tre comercial que també és a la
capital. Tots aquests comerços i
altres establiments es mereixen
no sentir-se tractats com a saldo.
Han après a conviure i coexis-
tir entre ells. Tots formen part
del dia a dia, i fan front a les for-
tes nevades, que són necessàries
perquè aquelles pistes continuïn
sent un actiu molt important per
a l’economia del país. Els que han
de treballar malgrat les nevades
han d’obrir les portes dels seus
negocis igualment, de manera
que la vida és difícil de portar
aquells dies. Per descomptat, es
mereixen un pla estratègic per
tenir més visibilitat, però no vo-
len ser un gran centre de comerç
outlet, i així ho han manifestat.
Tot i això, el ministre no els
vol escoltar.
El Pas, en pausa o aparcat?
Els comerciants mereixen un pla estratègic, però no volen convertir-se en un gran ‘oulet’ Proactiva Open Arms anuncia
un regal solidari que tothom
pot comprar per col·laborar amb
aquesta ONG que tantes vides
està salvant al Mediterrani. Es
tracta d’unes bosses i unes tasses
blanques amb el ja mític vaixell
Astral il·lustrat al mig en color
vermell. És una estratègia ben
habitual per recollir diners, un
regal solidari, com diu l’enunciat.
Però no em quadra. No és una
crítica a la iniciativa, tots els di-
ners del món són necessaris per
treure gent del mar, vinguin de
la venda de tasses o de la venda
de xinxetes de colors. Proactiva
Open Arms manté una dignitat
impressionant en l’Europa actual
igual que Metges sense Fronte-
res, per exemple. Allò que em gri-
nyola és la utilitat i l’actitud del
comprador. Què ha de fer? Exhi-
bir-los com a mostra de bondat?
Acaben sent objectes d’exhibició
per rentar consciències? Soc tan
bona persona que col·laboro amb
aquesta ONG, mireu, sembla el
missatge que emet mentre pren
un cafè amb llet solidari tan
tranquil a la seva casa europea o
passeja pel carrer europeu amb la
bossa a l’esquena. Acabarem con-
vertint el drama aliè en estètica
per a nosaltres, i ja està?
Ho explicava molt millor que
jo David Selvas dalt de l’escenari
de l’auditori Claror de Sant Julià
fa uns dies, en la pell d’un per-
sonatge de La treva de Donald
Margulies (felicitats a qui va pro-
gramar aquesta obra tan brillant
dins la Temporada de teatre). La
treva és una reflexió àgil i intel-
ligent sobre la nostra relació amb
el món, amb els drames, guerres i
injustícies que passen lluny, però
que ens acaben afectant, i també
sobre les relacions de parella, els
models de família, el matrimoni,
la maternitat i, finalment, sobre
el sentit del fotoperiodisme i del
periodisme. Sí, tot això, -i més-
en una hora i mitja de teatre a
càrrec de quatre personatges:
una fotògrafa de guerra (Clara
Segura), un periodista (Selvas),
un editor d’una prestigiosa revis-
ta (Ramon Madaula) i una jove
i innocent organitzadora d’es-
deveniments (Mima Riera), tots
quatre intèrprets brutals.
El periodista esclata indignat
després de veure a Nova York
una obra de teatre, amb actrius
amb burca i discursos molt intel-
lectuals, que converteix en pura
estètica un drama que ell ha vist
en directe i encara no ha paït psi-
cològicament. En la seva indig-
nació critica feroçment la gent
d’esquerres ben pensant, per
buscar el rentat de la consciència
i prou.
Però a La treva enmig de tan-
tes visions interessants –cap té
la raó absoluta– també hi ha es-
perança, sovint a càrrec de la mi-
rada del personatge de Riera que,
lluny de la intel·lectualització
dels altres tres, des de la bondat
i la senzillesa, els convida a dei-
xar-se d’afectar constantment
pels drames del món i a deixar-se
afectar per la bellesa de la vida.
“Per què si no, quin sentit té tot
plegat?”, diu.
La tassa i ‘La treva’
El missatge, quin
és? ‘Soc tan bo que
col·laboro amb l’ONG
Proactiva’?
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
bondia
roser porta
Filòloga i periodista
sandra Cano
Coordinadora del comitè local d’SdP d’Encamp

OPINIÓ6 Dilluns, 4 De Desembre Del 2017
Els darrers dies han aparegut
notícies alarmants que afecten
les jubilacions dels pensionistes,
ja que posen en dubte la sosteni-
bilitat del sistema actual. Parlar
de propostes com la de reduir un
30% l’import de les jubilacions
que es perceben; o allargar fins
als 72 anys el moment del retir
laboral són mesures que creen
alarmisme i preocupació en les
persones que ja es troben en
aquesta etapa de la vida, i també
en aquelles que volen planificar
el seu futur personal i familiar un
cop es jubilin.
Les propostes sorgeixen dels
assessors contractats per la ma-
teixa CASS: són mesures que cal-
drà valorar, però que tindran un
gran impacte negatiu en els drets
dels cotitzants. Per tant, difícil-
ment es poden compartir. No
podem arribar a aquesta situació
sense no haver fet abans altres
esforços personals, col·lectius,
públics i privats. És evident que,
tal com està dissenyat el nostre
sistema de seguretat social, les
dues branques, la branca general
i la de jubilació, són vasos comu-
nicants. De fet, difícilment una
branca pot funcionar bé si l’altra
no ho fa també. Si una branca no
és sostenible, l’altra se n’acaba
ressentint, i el pitjor escenari és
l’actual, ja que totes dues estan
en tensió i la seva perdurabilitat
perilla.
La reforma de la Llei de la
CASS de l’any 2008 va ser una re-
forma consensuada políticament
entre els grups parlamentaris,
però el govern d’aquell moment
ja va manifestar un criteri amb
moltes reserves, atès que les pro-
jeccions i estudis actuarials ja
apuntaven que els canvis propo-
sats no eren suficients per asse-
gurar la perdurabilitat del nostre
estat del benestar. Amb poste-
rioritat, les dues decisions que
s’han pres sobre la CASS, sota la
majoria de Demòcrates per An-
dorra, han estat per aplicar un
transvasament de punts de cotit-
zació de la branca de jubilació a la
branca de malaltia, en un primer
moment; i l’altra ocasió ha estat
per augmentar la cotització que
els treballadors i els empresaris
han d’assumir.
Eren inajornables totes dues
decisions? No. Hauria calgut
prendre abans altres decisions,
cosa que no s’ha volgut fer. Mou-
re punts de la branca de jubilació
a la de malaltia no ha tingut un
impacte directe sobre els assala-
riats ni les empreses a curt ter-
mini, però sí que el podia tenir a
futur, en tant que es reduïen els
fons de la branca de jubilació per
cobrir la branca de malaltia. Això
vol dir que s’han aportat menys
recursos a la bossa de jubilació.
Augmentar la cotització sí que ha
representat un impacte directe
perquè s’ha produït un augment
de la pressió fiscal als treballa-
dors i empresaris del país.
Al programa electoral dels Li-
berals del 2015 ja proposàvem
una modificació de la Llei de la
CASS que fixés uns paràmetres
i llindars de jubilació assumibles
pel sistema i, alhora, en coherèn-
cia amb el nivell de vida del país.
L’opció podria venir per la possi-
bilitat de vincular la cotització a
la branca de jubilació al creixe-
ment del PIB del país, un cop dei-
xi de ser estimatiu i sigui el PIB
real. Si creix el PIB, creix l’eco-
nomia, creixen la demanda i la
producció, i milloren els salaris.
No es poden adoptar decisions
que incrementen la pressió fiscal
quan l’economia està en recessió
o simplement no creix perquè els
salaris difícilment augmenten, i
a més el nombre de treballadors
que cotitzen a la CASS es redueix.
També proposàvem fixar un
sostre màxim a les pensions més
altes per contribuir a la sosteni-
bilitat del sistema i, finalment,
manteníem el compromís de res-
pectar els drets adquirits per les
persones que han contribuït amb
els seus recursos al sistema de ju-
bilació del país.
Comentava més amunt que
totes dues branques són vasos
comunicants i, per tant, no solu-
cionarem el problema si les me-
sures no són efectives en totes
dues bosses, la de jubilació i la
de malaltia. Referent a aquesta
darrera, una proposta que surt
a debat és la d’incrementar la
imposició directa sobre determi-
nats productes, com l’alcohol i
el tabac. Es tracta d’unes mesu-
res per analitzar, però que han
d’anar acompanyades de mesu-
res de control efectiu de la gestió
de la CASS i el SAAS. Això passa
per fixar indicadors de salut i
protocols que permetin unificar
criteris en el tractament de les
patologies més costoses i més
recurrents, i tot això acompanyat
de la implementació d’una comp-
tabilitat analítica de la CASS que
permeti fer el control rigorós dels
actes, i aquí portem molt de re-
tard.
Finalment, i com a reflexió, cal
fixar el sostre d’endeutament que
l’Estat (Govern, comuns i para-
públiques) pot assumir i, un cop
fixat, establir prioritats. Arribats
a aquest punt, és imperatiu deci-
dir si assegurar les pensions de
la gent que han contribuït amb
esforç durant la seva vida labo-
ral ha de passar, si és necessari,
per davant d’altres projectes als
quals es destinen grans quanti-
tats de milions del pressupost del
Govern, amb un retorn o necessi-
tat real del país més que qüestio-
nables. Jo entenc que sí, perquè
el Govern, a banda de ser garant
de la branca de malaltia, ha d’as-
segurar les pensions dignes de
les persones.
Nosaltres proposem
vincular al PIB la
cotització de la
branca de jubilació
TRIBUNA
Jordi gallardo
Vicepresident del grup parlamentari liberal
Sostenibilitat i Seguretat Social; reptes immediats
Les propostes de reduir un 30% la pensió i d’allargar fins als 72 l’edat de jubilació ha generat una lògica alarma entre els ciutadans, futurs pensionistes
L’actual escenari,
que compromet la
perdurabilitat del
sistema, és el pitjor
Dimecres, 6 de desembre amb el BONDIA
No et perdis
el Nou
Número
joNathaN gIL

Andorra
Les despeses de personal de
la societat pública Andorra
Desenvolupament i Inversió
creixeran de forma conside-
rable l’any vinent, passant
dels 419.723.18 euros pres-
supostats per a aquest 2017
als 609.441,33 euros, i dispa-
rant-se d’aquesta manera un
45,20% més.
Així es desprèn del projecte
de pressupost per al 2018 de
l’ADI, on la societat justifica
aquests 189.718,15 euros de
més que es destinaran al ca-
pítol de despeses de personal,
que representen ja el 37,17%
de les despeses de l’ADI, en la
necessitat de dotar-se de més
recursos “per poder desenvolu-
par satisfactòriament la tasca
encomanada”.
D’aquesta manera, la memò-
ria del projecte de pressupost de
la societat explica aquest incre-
ment de les despeses de perso-
nal per la necessitat de disposar
d’una direcció especialitzada en
l’impuls d’entitats de promo-
ció econòmica, per la possible
reincorporació d’un tècnic que
es troba en excedència, per la
incorporació d’un coordinador
de l’àrea de Projectes amb l’ob-
jectiu de reforçar aquesta àrea
d’activitat, així com amb un nou
còmput que s’ha fet de compen-
sacions remunerades als càrrecs
del consell d’administració.
A més a més, per determinar
aquest increment en el capítol
1, des de l’ADI s’assegura que
s’ha previst també l’increment
de l’IPC, així com possibles in-
crements per promoció, en cas
d’assumpció de noves respon-
sabilitats per part d’algun dels
tècnics o responsables de la so-
cietat, si es dona el cas.
Quant a la distribució de
les despeses de personal,
472.676,48 euros seran per al
personal fix, en una partida que
l’any vinent s’incrementarà en
159.193,81 euros, respecte als
313.482,67 euros que hi havia
pressupostats per al 2017, fet
que suposaunaugment del 51%.
Quant a la partida destina-
da a les retribucions bàsiques
dels alts càrrecs, l’increment
serà del 25%, i es passarà dels
21.600 euros previstos al pres-
supost del present exercici als
27.000 que es preveuen als
comptes de l’any vinent. Tam-
bé augmenta un 25% la partida
d’altres remuneracions i salaris
dels membres del consell d’ad-
ministració, que passa també
dels 21.600 euros d’enguany a
27.000 euros.
De la resta, 109.764,85 eu-
ros, un 47,06% de la partida
del 2017 (74.639,91 euros),
són per fer front a les quotes
de la seguretat social i altres
prestacions, i 36.500 euros, un
48,98% més que enguany, que
es preveuen destinar a formació
i perfeccionament del personal.
Precisament, des de l’ADI,
i entre els arguments esgri-
mits per justificar l’augment
del 45,20% de les despeses de
personal previst per al 2018,
s’assegura que “la partida de
formació a càrrec de la societat
també pateix un increment que
resta justificat en l’incís d’acon-
seguir un equip professional i
amb excel·lent grau d’atenció
als empresaris”.
suport a emprenedors
D’altra banda, i dins de les des-
peses del capítol dos (béns cor-
rents i serveis), l’ADI ha inclòs
una partida de 130.000 euros
per, segons s’assegura en la me-
mòria explicativa del projecte
de pressupost, “realitzar un pas
endavant” i mirar de “poten-
ciar també aquells andorrans
que volen emprendre més enllà
d’Andorra”, i “ajudar-los en el
seu procés d’internacionalitza-
ció”.
Així, Andorra Desenvolupa-
ment i Inversió considera que
“és essencial disposar d’una pla-
taforma empresarial” que pu-
gui acompanyar, en el dia a dia
de les seves activitats, aquests
emprenedors andorrans que
comencen projectes fora del
país i, per aquest motiu, es vol
“establir acords amb un centre
d’emprenedoria de referència
estranger”, amb la finalitat que
“els joves emprenedors puguin
desenvolupar la seva activitat a
l’interior d’aquest centre”.
Pel que fa a les iniciatives de
promoció econòmica, i seguint
amb la línia oberta per la prova
pilot d’aquest any de tenir dos
representants, un cobrint Fran-
ça i l’altre Espanya, es preve-
uen signar convenis d’adhesió
a cambres i confederacions que
puguin proporcionar contac-
tes, seguir les relacions amb les
cambres de comerç europees a
Madrid i les cambres de comerç
estrangeres de París, promoure
desplaçaments a Andorra per
a empresaris espanyols i fran-
cesos, així com signar un con-
veni amb Business France per
accedir a informes econòmics,
formacions i contactes.
Les despeses de personal de l’ADI
s’incrementen un 45,2% el 2018
L’entitat destina una partida per donar suport a emprenedors andorrans que vulguin fer iniciatives fora el país
Societats públiques
m.s.
andorra la Vella
L’ADI vehicula tot el procés d’obertura econòmica a través de la iniciativa Actua.
jonathan gil
Partida de
86.900 € per
participar en
fòrums i fires
amb l’objectiu de “reforçar
la captació i la promoció
d’andorra com una des-
tinació d’inversió”, l’adi
continuarà sent present
i participant en diferents
fòrums i fires profession-
als, accions per a les quals
s’ha previst una partida de
fins a 86.900 euros.
així, entre els certà-
mens en què andorra
desenvolupament i inver-
sió preveu ser present,
destaca el Fitur Salut, que
tindrà lloc el mes de gener
a Madrid; l’international
Medical travel journey,
que s’ha de celebrar a fi-
nals d’abril o principis de
maig, però que encara no
té la seu concretada; el
World Forum for Foreign
direct investment, que es
farà el juny al regne Unit;
i el global Wellness Sum-
mit, previst per a l’octubre,
però també encara sense
lloc fixat.
a més, l’adi preveu par-
ticipar també a l’Smart
City expo World Congress
de Barcelona, al Fòrum
Portugal exportador, i tenir
presència en esdeveni-
ments al país, com el Con-
grés Mundial de turisme
de neu i muntanya i a les
jornades inntec.
l’adi destinarà un
48,98% més en la
formació del seu
personal

ANDORRA8 Dilluns, 4 De Desembre Del 2017
Una de les raons per les quals
es crea un col·legi oficial és
per reivindicar la professió.
Què li sembla si ens expli-
ca, abans que res, quina és
la definició d’un educador o
educadora social?
És una carrera que actu-
alment és un grau, i neix per
transformar, per canviar no no-
més a nivell individual, sinó a
grups, a col·lectius que puguin
presentar alguna característica
o algun problema que els faci
estar exclosos de la societat. La
idea és que, mitjançant l’educa-
ció, es poden canviar rutines i
hàbits que no acaben d’ajudar
la persona perquè pugui tenir
una vida més plena, més inclo-
sa i més saludable.
Potser perquè porteu el ma-
teix adjectiu o treballeu en
àmbits molt similars, sovint
us confonen amb el treballa-
dor o treballadora social.
Tots treballem en àmbits so-
cials. Però canvia l’enfocament.
Per a nosaltres, el nostre mitjà
bàsic és l’educació i la trans-
formació, i fem molta feina co-
munitària. La idea és treballar
molt amb la societat i transfor-
mar allò que no acaba d’anar bé.
Estem en tots els camps socials,
des de la violència de gènere, in-
fants en risc, persones excloses,
drogodependències, gent gran,
persones amb discapacitat.
Per tant, és l’educació el
mitjà que utilitzeu per so-
lucionar disfuncions de la
societat?
No només són disfuncions,
però sí, utilitzem l’educació per
a la prevenció i sensibilització
quan hi ha una problemàtica
en la societat. Perquè es pugui
erradicar i transformar el pro-
blema.
Ha comentat els àm-
bits teòrics en els quals
treballen. Aquí al Principat,
en quins àmbits físics po-
dem trobar treballadors i
treballadores socials?
Cal diferenciar entre l’edu-
cació formal i la no formal. En
la no formal, és tot el que té a
veure en tema d’educació, però
no reglamentada; mentre que,
en la formal, és als centres edu-
catius. Andorra ja té l’educació
no formal en diferents àmbits
i des de fa molts anys, com al
ministeri d’Afers Socials, per a
persones amb discapacitat, in-
fància en risc, joventut en risc o
vulnerable, dones que pateixen
violència de gènere, gent gran
i drogoaddiccions. I, en el for-
mal, dins de l’escola. A diferèn-
cia del psicopedagog, que tracta
més en l’àmbit pedagògic, aca-
dèmic, els problemes que pugui
detectar en l’alumne, l’educador
social tracta més problemàti-
ques socials. Des de l’escola, és
un punt important per detec-
tar si un menor està patint una
problemàtica social.
Això vol dir que l’ideal seria
que a cada escola hi hagués
un educador social?
Actualment hi ha tres edu-
cadors socials, un per cada sis-
tema educatiu. Per tant, queda
cobert. La part positiva és que
s’ha inclòs l’educador social
dins de l’escola.
En educació no formal, po-
dem trobar educadors so-
cials a la residència, centre
sociosanitari...
Serveis socials, centre peni-
tenciari, l’hospital... De fet, hi
ha educadors socials a la Unitat
de Conductes Addictives, però
a Urgències també podria ha-
ver-n’hi. En tots els àmbits en
què hi ha problemàtiques soci-
als.
Als comuns?
Sí, alguns sí que en tenen.
Calen també campanyes de sen-
sibilització, d’hàbits saludables,
per canviar tota la societat o al-
guns aspectes.
Teniu xifres aproximades
de quants socis podrà tenir
el col·legi que haureu creat
després dels tràmits?
Una trentena, segurs. Són
els que estem localitzats. Fa
un any, quan vam tenir aques-
ta idea, vam començar a reunir
gent, i ja som trenta persones
que estem al grup de whatsapp.
La gran majoria estan exercint
d’educadors socials. Un altre ob-
jectiu del Col·legi era donar-ho
a conèixer, perquè hi hagi més
educadors que ens contactin i
puguin entrar a formar-ne part.
Trenta segurs, amb la idea
d’ampliar-ho.
Sí, jo crec que podem arribar
a uns quaranta o cinquanta al
Principat.
Es crea el Col·legi, com altres
col·lectius professionals,
per definir bé les funcions
del treballador, i per do-
nar-ho a conèixer, però tam-
bé per evitar intrusisme.
Abans, a les escoles, molts
cops els psicopedagogs han ha-
gut de fer tasques que li perto-
ca a l’educador social. Un dels
objectius és donar a conèixer bé
la carrera, la professió, intentar
diferenciar-la molt de les que
sempre se’ns confonen, i perquè
la gent i les empreses ho tinguin
clar, ja que molts cops no saben
quina és la figura que han de
contractar. Al final, el tema ve
pel desconeixement. En serveis
socials, també cal remarcar que
molts cops és molt difícil limi-
tar el que és pròpiament de tre-
ball i el que és d’educador social.
La casuística social que molts
cops tenen algunes persones
és molt difícil encasellar-la i dir
que l’educador arriba fins aquí i
el treballador fins aquí.
En alguns casos ha d’ha-
ver-hi un equip professional
divers.
Sí, interdisciplinari.
De fet, fa poc, al Comú d’Es-
caldes, l’associació de tre-
balladors socials també feia
una conferència per explicar
la professió.
Sí, perquè es barreja molt les
dues professions.
Caldria una llei per als edu-
cadors socials, com també
reclamen altres professions
liberals?
Estaria més regulat. És que
la carrera d’Educació Social és
molt nova, és del 95; va sortir
després de la de Treballador So-
cial.
També es crea el Col·legi per
donar facilitat als futurs
educadors socials.
Sí, ens hem trobat que quan
vam donar veu, a través de les
xarxes socials, de la creació del
Col·legi, molts professionals de
proximitats com la Seu d’Urgell,
però també d’altres zones de
Catalunya, ens han fet moltes
preguntes perquè tenien inten-
ció de venir a treballar a Andor-
ra i els sorgien molts dubtes,
“Els que treballem en problemes
socials necessitem suport psicòlogic”
Reivindicar i diferenciar quin és el paper de l’educador/a social és
un dels principals motius pels quals s’ha creat COESA. Porras n’és la
presidenta de manera provisional i ens obre una finestra per saber
més coses d’aquesta professió que vol transformar allò de la societat
que no va bé des de l’educació. Professió vocacional, frustrant, però
també gratificant i, sobretot, necessària per a un futur millor.
Mireia Porras, presidenta del Col·legi Oficial d’Educadors/es Socials d’Andorra (COESA)
Pepa Gallego
AndOrrA lA VEllA
Actualment hi ha
tres educadors
socials a l’escola, un
per a cada sistema
Aquesta legislatura
ha marcat un abans
i un després en
afers socials
jOnAthAn gil

ANDORRA 9Dilluns, 4 De Desembre Del 2017
però també professionals que ja
són aquí al Principat. Dubtes de
burocràcia, d’exercir. Era aquest
un dels objectius, el de resoldre
dubtes dels mateixos profes-
sionals o, fins i tot, alumnes o
estudiants que encara no tenen
clar què volen triar a la univer-
sitat. Poden contactar, si ho vo-
len, amb educadors per acabar
de destriar ben bé què volen.
A diferència de les regions
veïnes, a un educador social
al Principat encara li que-
da...
A Catalunya, la figura de
l’educador social a les escoles
està molt més ben desenvolu-
pada, tot i que cal destacar que
a Andorra ja és un gran pas te-
nir-lo a les escoles. Jo crec que
anirà in crescendo.
Podria ser que, aquí a An-
dorra, s’hagin detectat més
tard les necessitats socials
perquè abans no hi eren?
No. Jo crec que les drogoad-
diccions sempre hi han estat, i
també l’exclusió de joves. L’edu-
cació no formal està bastant re-
coneguda i la formal ha comen-
çat ara, però ja és un gran pas.
És una professió nova, però
amb un futur prometedor, si
veiem que, en matèria de po-
lítiques socials, es fan més
esforços.
És una carrera de futur per-
què el mitjà que utilitza és
l’educació, en el sentit de sen-
sibilització, conscienciació i
prevenció. És mitjançant l’edu-
cació que canviarem coses de la
societat que no van bé.
Però la figura de l’educador
social sí que està reconegu-
da com a professió i està a la
cartera de serveis.
Sí que està en la cartera de
serveis socials i sociosanitaris,
en tots els àmbits. Però falta un
reconeixement en el sentit de
donar informació i que la gent
conegui més aquesta figura i
no la confongui amb les altres.
També per delimitar funcions.
Un educador social s’empor-
ta la feina a casa? Requereix
d’atenció psicològica?
Figures professionals com
treballadors i educadors socials,
i d’altres, com psicòlegs, que
treballen amb casuístiques de
problemàtiques socials, hauri-
en de poder tenir un supervi-
sor psicòleg, per netejar-se. Per
evitar la síndrome de Burnout,
que col·loquialment significa
t’has cremat. Són carreres en
què és molt fàcil cremar-te per-
què el tracte del dia a dia amb
les problemàtiques és molt difí-
cil. Aleshores, si hi ha la possi-
bilitat de tenir un supervisor o
anar al psicòleg, per tractar-te
a tu, molt millor. Hi ha casos
en què el professional ja no
pot més. S’ha de tenir cura del
professional, pel bé de tothom.
Això també s’anomena super-
visió de casos. No podem estar
sols.
Com a cap d’àrea en políti-
ques d’igualtat, aquí a An-
dorra s’ha evolucionat en
matèria de serveis socials?
Fa 10 anys que soc a l’admi-
nistració. En el departament
d’Afers Socials, que és on jo es-
tic, hi ha hagut un abans i un
després.
Aquesta legislatura ha mar-
cat un abans i un després?
Sí, jo crec que faltaven recur-
sos humans, àrees, i s’han creat
lleis, s’han consolidat places,
i s’han creat nous programes.
Per mi ha estat un canvi molt
positiu. S’ha de fer més, però ja
s’està fent molt i molt.
¿Quines activitats teniu
previst organitzar des del
Col·legi?
S’han creat comissions des
de la junta en diferents temàti-
ques en les quals treballem, com
joventut, infància en risc, igual-
tat de gènere, discapacitat, etc.
Volem organitzar xerrades i fer
estudis.
“Ser educadora social és molt frustrant, és anar
picant pedra, no tens un remei màgic”
És una professió vocacional, ser educadora
social?
Ho és, com moltes altres. En educació social,
moltes vegades treballes amb problemàtiques
i amb temes que no són fàcils de tractar.
L’educació social consisteix en gran mesura a
picar pedra i és molt frustrant. Les casuístiques
que tractem, com drogoaddiccions, violència de
gènere, infants en risc... no tenen una solució
d’avui per demà, no hi ha un remei màgic. No és
com a les pel·lícules, en què l’educador social
tracta un problema i el soluciona de seguida.
No. L’educador social va picant pedra i, molts
cops, veus que hi ha algú que no se’n surt, tot i
el suport que li dones. És molt frustrant.
Posa algun exemple d’aquesta frustració.
Per exemple, en violència de gènere,
quan una víctima torna amb la parella que
l’havia maltractat. Per això, és una professió
vocacional, perquè potser de cada cinc casos,
només n’hi ha un que se’n surt, per exemple,
que ha deixat les drogues. El treball amb les
persones és molt difícil, no és mai de dos més
dos. Quan se’n surt una persona, aleshores et
sents eufòric i això et fa continuar.
Que Andorra sigui un estat de petites
dimensions facilita o posa traves en la tasca
de l’educador social?
Hi ha coses positives i negatives. Quant a
les positives, tens més a prop el professional.
Les ràtios són diferents. La persona que ho
necessita té el professional més proper i pot
establir-hi un vincle i un treball més continu i
constant. Quant a les negatives, a Andorra
ens coneixem tots i totes, i de qualsevol
problemàtica que puguis tenir se n’assabenta
tothom. És més difícil preservar l’anonimat i
confidencialitat.
Com a professió vocacional, què és el que més
t’agrada?
Trobar el final feliç, aconseguir els objectius
que t’havies marcat en alguna persona, i veure-
la feliç. Veure-la que se’n surt. Que una dona
que ha patit violència de gènere se’n surti, que
es compleixin els objectius, i ella torni al cap
d’un any a donar-te les gràcies.
I el que menys? La frustració?
La frustració que molts cops no pots ajudar.
L’educador fa acompanyament, suport, però el
canvi real el fa la persona. No ets tu. I molts
cops, si no pot fer el canvi i la persona deixa
de venir, o no s’assoleixen els objectius, o va
de menys a més, cap a pitjor, aleshores és molt
frustrant.
joNAtHAN gIL

Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016
#TheWaytoGo
Servei porta
a porta
Et recollim?
Andbus andorrabybus@andorrabybus
El conseller general del grup
parlamentari liberal Carles
Naudi d’Areny-Plandolit vol
conèixer de prop “les oportu-
nitats comercials i d’inversió
en les quals està treballant An-
dorra Telecom”, segons s’expli-
ca en la memòria que acompa-
nya el projecte de pressupost
del 2018 de la societat pública.
Per això, segons va informar
el grup parlamentari, Naudi
ha presentat una demanda
d’informació en què sol·licita
que se li facin arribar “una
relació de totes les inversions
descartades fins al dia d’avui,
juntament amb aquella infor-
mació de caràcter econòmic
que es va estudiar per la presa
de la decisió”.
També reclama “una relació
de totes les inversions en via
d’estudi, especificant la in-
formació econòmica de l’ope-
ració, el sector i el mercat on
opera” l’empresa o empreses
en què Andorra Telecom tin-
gui la intenció d’invertir.
D’altra banda, en una altra
demanda d’informació i “amb
la vocació d’entendre millor
les partides del pressupost
d’Andorra Telecom per a l’any
2018”, el conseller general del
grup liberal sol·licita el compte
de resultats complet del servei
Som Cloud (el servei d’emma-
gatzematge de dades al núvol
d’Andorra Telecom).
En concret, es demanen to-
tes les despeses directes i indi-
rectes d’aquest servei. A més,
també se sol·licita una relació
de les tarifes i prestacions que
ofereix, juntament amb un
comparatiu amb els mateixos
serveis i preus d’empreses de
la competència.
LdA reclama per les oportunitats
d’inversió d’Andorra Telecom
Demandes d’informació
Redacció
anDorra la vella
Consell General
El conseller general de Soci-
aldemocràcia i Progrés, Víc-
tor Naudi, ha presentat dues
esmenes al projecte de llei
de modificació de la Llei de
l’INAF encaminades a frenar
l’increment de les taxes que
ha previst l’executiu, “una
pujada excessiva”, per SDP.
Així, la primera esmena
proposa suprimir l’article 23
del projecte de llei amb la fi-
nalitat de deixar sense modi-
ficació l’actual article 38 de la
llei. Naudi proposa aquesta
supressió en la mesura que
el text del Govern suposa un
increment del màxim de les
taxes referides del 1.000%
al 1.250%. Amb l’increment
proposat per l’executiu, les
taxes passarien de tenir un
màxim de 10.000 euros i de
4.000 euros, a tenir-los de
100.000 euros i de 50.000
euros, respectivament.
En la segona esmena, es
proposa modificar el punt
4 de l’article 25 amb la fina-
litat de reduir la taxa per a
la sol·licitud d’autorització
d’inici d’activitat d’una enti-
tat asseguradora o reassegu-
radora. Concretament, pro-
posa reduir aquella taxa dels
15.000 euros proposats pel
Govern a 10.000 euros.
Redacció
anDorra la vella
SDP vol frenar
l’increment de
taxes de la llei
de l’INAF
Una delegació de Liberals d’An-
dorra (LdA), encapçalada pel
president de la formació, Jordi
Gallardo, i els consellers gene-
rals Ferran Costa i Judith Palla-
rés, ha participat en el congrés
de l’Aliança dels Liberals i De-
mòcrates Europeus (ALDE), que
s’ha celebrat aquest cap de set-
mana a Amsterdam. Allà, han
tingut l’oportunitat de mantenir
contactes d’alt nivell, segons va
informar ahir LdA.
Així, Gallardo va poder esta-
blir trobades amb els primers
ministres d’Holanda i Eslovènia,
Mark Rutte i Miro Cerar, respec-
tivament. També va conversar
amb l’exprimer ministre d’Estò-
nia i actual parlamentari, Taavi
Rõivas. Amb tots ells es va co-
mentar l’actualitat política euro-
pea i els reptes que té al davant
Andorra amb la negociació de
l’acord d’associació amb la UE.
Precisament, i sobre l’acosta-
ment a la Unió Europea, es va
fer una trobada amb represen-
tants del partit liberal maltès
(Partit Demokratiku) per conèi-
xer de primera mà com aquesta
illa mediterrània, amb la meitat
d’extensió que el Principat d’An-
dorra i amb uns 400.000 habi-
tants, es va convertir en mem-
bre de ple dret de la UE l’1 de
maig del 2004.
D’altra banda, la delegació
de LdA va aprofitar el congrés
de l’ALDE, que va aplegar més
de 1.500 participants, per re-
unir-se amb els representants
d’Iniciativa Liberal de Portugal,
amb la voluntat d’establir línies
de treball conjuntes entre les
dues formacions i avaluar de
quina manera poden cooperar
més. Tant Liberals d’Andorra
com Iniciativa Liberal es van
emplaçar a futures trobades per
seguir dissenyant les línies d’ac-
tuació conjuntes.
Finalment, la delegació de
LdA al congrés de l’ALDE va par-
ticipar en les votacions que van
servir per renovar càrrecs direc-
tius del bureau dels liberals euro-
peus. A més, també van assistir
a xerrades i workshops de caràc-
ter tècnic, relacionats, principal-
ment, amb les noves estratègies
comunicatives de cara a les elec-
cions, i amb la manera d’arribar
de forma efectiva als electors.
En el congrés de l’ALDE, va
intervenir també el president de
la Internacional Liberal, l’andor-
rà Juli Minoves, que va remar-
car que “estem preparats per
cooperar amb ALDEParty per
preparar les eleccions europees
del 2019, proporcionant el Ma-
nifest Liberal signat a Andorra”.
En aquest sentit, Minoves va ex-
plicar als assistents el contingut
d’aquest Manifest Liberal del
“segle XXI”.
Gallardo es reuneix amb els primers
ministres d’Holanda i Eslovènia
Una delegació de Liberals d’Andorra participa al congrés de l’ALDE, que té lloc a Amsterdam
Partits
Un moment de la reunió de les delegacions de Liberals d’Andorra i d’Iniciativa Liberal de Portugal.
liberals D’anDorra
Redacció
anDorra la vella
Carles naudi reclama
una llista de “totes
les inversions en via
d’estudi”

publicitat 11Dilluns, 4 De Desembre Del 2017

andorratelecom.ad
BENVINGUTALA
GIGALLIBERTAT
Gaudeix de més dades
mòbils a Andorra
Navega a Espanya, França i
Portugal com si fossis a casa*
Descobreix les novetats a
andorratelecom.ad
* Fins al 50% dels gigues inclosos i a partir del forfet de 35 €
El ministeri de Medi Ambi-
ent té previst eliminar els vint
punts d’abocament al medi (al
riu) d’aigües residuals que té
localitzats. És un objectiu que
s’ha marcat per al 2018, i en el
qual ja fa temps que treballa. En
els darrers anys, s’han pogut
solucionar disset altres punts,
segons va assegurar el director
de Medi Ambient, Marc Rossell.
Dels 20 punts d’abocament,
vuit són privats i la resta, co-
munals. Rossell assegura que
la solució d’alguns és compli-
cada perquè potser tenen el
col·lector llunyà i és complicat
reconduir-los-hi.
L’empitjorament de la qua-
litat de l’aigua superficial dels
rius durant el 2016 va ser degu-
da en gran part a aquests punts,
encara que l’índex de la qualitat
de l’aigua continuï sent alt. Des
del2008,nos’haviadetectatcap
mostreig massa dolent, mentre
que l’any passat va haver-hi un
mínim percentatge com a con-
seqüència dels abocaments. Per
tot això, s’ha posat fil a l’agulla
i, malgrat que el termini marcat
per la separativa d’aigües és el
2020, Medi Ambient vol erra-
dicar aquesta vintena de punts
d’abocament d’aigua bruta du-
rant l’exercici vinent.
Per altra banda, des de Medi
Ambient també es vol que l’ai-
gua que vagi a la depuradora
sigui totalment bruta. Per això,
treballa amb alguns col·lectors
que, pel pas del temps o per
alguna incidència, filtren ai-
gua neta. És el cas d’un dels
col·lectors que passa pel riu a
l’altura de l’Estació Nacional
d’Autobusos. S’hi està treba-
llant gràcies a un edicte que va
sortir el passat 27 de setembre
per unes obres que costen més
de 71.000 euros, i que volen
solucionar les fuites d’entrada
d’aigües netes al col·lector. Les
obres es fan al riu, que és per
on passa aquest tub, d’entre 20
i 30 metres, que té les fuites.
Per fer-ho han calgut treballs
de canalització del riu en aquest
tram de pas per la capital. En
aquest cas, a diferència de l’abo-
cament, el que passa és que es
filtra aigua neta al col·lector.
Aquest fet implica un volum
d’aigua superior per a la depu-
radora, i que no cal depurar. Per
tot això, des de Medi Ambient
es treballa per donar rendibili-
tat a les depuradores, i perquè
la separativa d’aigües sigui cor-
recta.
Medi Ambient es proposa eliminar
els vint punts d’abocament al riu
El departament també treballa perquè l’aigua que vagi a la depuradora sigui totalment bruta
Aïgues residuals
P.G.
AndorrA lA vellA
Hi ha algun col·lector que té filtracions d’aigua neta.
jonAthAn gil
energia
El consum elèctric durant el
mes de novembre ha estat de
50,5 GWh, una xifra que su-
posa una reducció de l’1,1%
respecte al mateix mes de
l’any passat, segons FEDA.
D’altra banda, cal destacar
que el consum acumulat du-
rant els onze primers mesos
del l’any ha estat de 513,9
GWh, el que representa un
1,2% menys respecte al ma-
teix període del 2016. Pel
que fa a la producció pròpia,
Andorra ha generat 4,5 GWh
entre la central hidràulica de
FEDA (2,5 GWh), el Centre
de Tractament de Residus de
la Comella (1,9 GWh) i la cen-
tral de cogeneració de Soldeu
(0,1 GWh). El que representa
el 15% del consum total del
país. També remarquen que
la producció fotovoltaica de
l’Estació Nacional d’Autobu-
sos durant aquest darrer mes
ha estat de 9.445 kWh.
El consum
elèctric baixa
un 1,1% al
novembre
Agències
AndorrA lA vellA

F4
F3
F1
F2
The Future of Private Banking
F1| Seguretat
Ara, les millors
inversions a l’abast
de tothom.
Vine a descobrir els nostres nous fons.
Per a més informació, visiti’ns, entri a
www.vallbanc.ad o truqui’ns al + 376 750 760
F4| Oportunitat
F3| Equilibri
F2| Diversiﬁcació
®®

publicitat14 Dilluns, 4 De Desembre Del 2017

Tens
el millor
Banc
Comercial
d’Andorra.
Rebem el premi al Millor Banc
Comercial d’Andorra 2017
d’International Banker amb el
compromís de continuar treballant per
ser el millor banc per a tu.
PREMI INTERNATIONAL BANKER AL
MILLOR BANC COMERCIAL
D’ANDORRA 2017
www.morabanc.ad
MoraBancGrup,SA,RegistreINAF:EB06/95
Compromesos
amb Andorra.
Compromesos
amb tu.
L’evolució a l’alça dels casos de
violència de gènere i els pos-
sibles canvis a la Llei del sòl
seran dos dels temes per abor-
dar durant la sessió de control
a Govern, prevista per al 14 de
desembre al Consell General.
Tots dos assumptes centren les
preguntes orals que els parla-
mentaris del Partit Socialdemò-
crata (PS) Rosa Gili i Pere López
han tramitat a Sindicatura. En
el primer cas, la formació veu
necessari que el ple abordi l’in-
crement de casos detectat en el
darrer any i que s’expliqui qui-
nes actuacions ha portat a ter-
me el Govern. En el segon, Gili
demana saber en quin estat es
troben els treballs promesos pel
ministre Jordi Torres Falcó so-
bre les possibles modificacions
a introduir en el text legislatiu.
Una de les preguntes orals
l’ha formulada López. El conse-
ller general recorda “les dades
presentades dels casos de vio-
lència de gènere al llarg de l’any
2017” i, davant d’això, pregun-
ta “quin és el posicionament del
Govern sobre aquestes dades”.
El parlamentari posa en relleu
que, ara fa uns dies, es va fer
balanç del darrer any del Ser-
vei d’atenció a les víctimes, i el
nombre de casos havia expe-
rimentat un important incre-
ment –gairebé el doble. “Sem-
blen unes xifres significatives,
superiors als anys anteriors”, ha
indicat el conseller, que entén
que “les explicacions que es van
donar no ens han satisfet del
tot perquè ens va semblar una
anàlisi no gaire aprofundida”.
Per tant, “és bo fer un debat a
través de la pregunta de control
de quina és la situació al país i
quines actuacions s’estan fent
per part de les administracions
públiques, tant davant dels ca-
sos en concret com per treballar
en la línia de reduir-los amb
actuacions, com ara formació o
seguiment de col·lectius de més
risc”. Per la seva banda, Gili vol
demanar a Govern si s’ha avan-
çat en el compromís d’analitzar
possibles nous canvis en la Llei
d’urbanisme (LOGTU).
El PS pregunta per l’evolució
de la violència de gènere i
els canvis a la Llei del sòl
Política
Redacció
andorra la vella
L’hospital Nostra Senyora de
Meritxell ha atès, entre el 2013
i el primer semestre del 2017,
1.689 persones per consum
d’alcohol, de les quals 1.111
eren homes i 578, dones. En
aquesta xifra, hi ha 217 perso-
nes que, quan se’ls va efectuar
el control d’alcoholèmia, van
superar la taxa de 3 grams per
litre en sang. Fins a 168 eren
homes i 49, dones. La taxa su-
perior a 3 es defineix com a fase
anestèsica o d’estupor i coma; en
altres paraules, hi ha el risc que
el pacient entri en coma etílic.
En general, les persones que
van arribar a aquest estat d’em-
briaguesa se situen a la franja
que va dels 35 als 54 anys.
Així mateix, donant un cop
d’ull a l’evolució de les dades
des del 2013, es constata un
augment progressiu de la xifra
de casos atesos per intoxicació
elevada d’alcohol, per sobre
d’aquests 3 g/l: 33 el 2013, 41
el 2014, 54 el 2015, 60 el 2016,
i 30 durant el primer semestre
del 2017. L’evolució és similar
si el que s’analitza és el total de
casos atesos. L’any passat en
van ser 402, la mateixa xifra
que el 2015, i una seixantena
més que el 2014. Durant el pri-
mer semestre del 2017, ja s’ha
arribat fins als 222.
Per sobre del coma etílic hi
ha la franja més enllà dels 5 g/l
en sang, que s’anomena fase
bulbar o de mort, i en què la
persona pot arribar a patir atu-
rada cardiorespiratòria i, fins
i tot, morir. En aquest punt,
l’hospital ha registrat tres ca-
sos des del 2013, el darrer l’any
passat, d’un home d’entre 35 i
44 anys.
Anant ara a una anàlisi per
franges d’edat, entre el 2013 i
el 2015 va augmentar conside-
rablement el nombre de casos
de joves que van ser atesos a
l’hospital per consum d’alco-
hol. El 2013, 63 joves d’entre
15 i 24 anys van ser atesos, que
van passar a ser 74 el 2014, i
fins a 108 el 2015. L’any passat,
però, la xifra va baixar fins a
85. Durant els primers sis me-
sos del 2017, l’hospital ha trac-
tat 35 joves. La projecció, si es
mantingués el que ha passat el
primer semestre, seria de tan-
car l’any amb 70 joves atesos.
En les edats, sobresurten
també els casos de persones
per sobre dels 75 anys en estat
d’embriaguesa. Aquest any se
n’han registrat cinc casos, però
el 2016 en van ser set, i l’any en
què més n’hi va haver va ser el
2014, amb setze.
A banda de les franges de 3 i
5 g/l en sang, també es dividei-
xen els casos per la franja per
sobre dels 2 g/l (hipnòtica o de
confusió), per sobre dels 0,5 g/l
en sang (d’eufòria o excitació) i
per sota dels 0,5 g/l. En línies
generals, la franja en què hi ha
més casos és, en el cas dels ho-
mes, la que està per sobre dels
2 g/l i, en el cas de les dones,
per sobre dels 0,5 g/l.
Segons estableix el Codi Pe-
nal, i pel que fa a la conducció
sota els efectes de l’alcohol, es
procedeix a detenir les perso-
nes que superen una taxa supe-
rior a 0,5 g/l de sang, en el cas
que siguin conductors profes-
sionals, i superior a 0,8 g/l per
als no professionals. Pel que fa
a les sancions, s’apliquen a par-
tir dels 0,2 g/l als conductors
professionals i, a partir dels 0,5
g/l, a la resta.
L’hospital ha atès 217 persones
amb una taxa superior a 3 g/l
Hi ha hagut un augment progressiu dels casos d’intoxicació elevada d’alcohol
Salut
Agències
andorra la vella
L’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.
jonathan gil

El plec de bases del concurs
nacional per adjudicar la con-
cessió de l’alberg de la Come-
lla recull que l’adjudicatari no
podrà presentar cap facturació
complementària per treballs o
materials efectuats a l’immoble,
ni deduccions del cànon fix ni
del variable. Amb tot, apunta la
possibilitat de fer-ho si aques-
tes actuacions han estat objec-
te d’un conveni separat amb el
Comú. Cal recordar que el plec
preveu un cànon fix i un variable
que haurà d’assumir el conces-
sionari. El primer és un import
de 42.680,70 euros al qual hau-
rà de fer front una sola vegada,
i també una aportació mínima
de 3.600 euros mensuals. Quant
a l’import variable, es calcularà
en funció de la facturació anual
bruta. Si és inferior a 100.000
euros, no s’aplicarà. En el cas
d’una facturació entre 100.000
i 300.000 euros, serà de l’1%;
entre 300.000 i 600.000 euros,
de l’1,5%; i de més de 600.000
euros, del 2%.
Així mateix, el plec de bases
elaborat pel Comú d’Andorra la
Vella preveu que el cànon serà
revisat anualment amb l’IPC i
que, en cas que l’adjudicatari no
faci el pagament total o parcial
d’una sola quota de cànon, serà
causa de resolució automàtica
del contracte.
Amb relació als criteris d’ad-
judicació, el que té més pes
(40%) és la proposta d’explota-
ció del negoci en base al projecte,
la qualitat i l’interès del projecte,
“segons el criteri d’oportunitat
del Comú”. En segon lloc, hi ha
la proposta econòmica del cànon
fix (30%), seguida de l’experièn-
cia professional (20%) en el sec-
torquevolimplantari,perúltim,
la inversió proposada (10%) –en
la qual es valorarà el compromís
i els terminis d’execució i posada
en funcionament de l’activitat.
De fet, el plec de bases fixa que el
negoci haurà d’estar operatiu en
un termini màxim de 12 mesos
des de la data de la signatura del
contracte d’adjudicació.
També es recull que, en el cas
de fer obres a la instal·lació, el
Comú les haurà de validar prèvi-
ament i, si poguessin produir un
menyscapte en el valor dels béns
concessionats, la corporació i
el privat cofinançaran la inter-
venció d’un pèrit independent
perquè valori l’import econòmic
de la pèrdua, que s’haurà d’abo-
nar al Comú abans d’iniciar els
treballs. A banda, s’indica que,
en el cas que el concessionari
pretengués fer obres derivades
d’usos provisionals admesos en
la legilació urbanística, el Comú
autoritzarà una ampliació d’un
màxim del 50% de la superfície
construïda.
El concurs per adjudicar l’alberg
obre la porta a reduccions del cànon
El concessionari haurà d’iniciar l’activitat en un màxim d’un any des de la signatura del contracte
Andorra la Vella
L’alberg de la Comella serà externalitzat pel Comú d’Andorra la Vella.
JONATHAN GIL
M.S.C.
ANdOrrA LA VeLLA
Cap rendiment
mínim assegurat
El plec de bases indica que
el Comú no assegura al
concessionari cap recapta-
ció ni rendiment mínim ni
li atorgarà cap subvenció.
Acord del Comú
per a nous usos
En cas que el concessionari
vulgui implantar noves ac-
tivitats no prevites a l’ofer-
ta haurà de tenir l’acord
favorable previ del Comú.
Sense obligació
amb el personal
El Comú no tindrà l’obli-
gació de subrogació del
personal contractat pel
privat un cop finalitzi la
concessió.
No podrà
subcontractar
L’adjudicatarinopotcedira
tercers,nitotalmentnipar-
cialment, les obligacions ni
subcontractar una o vàries
parts dels serveis sense
l’autorització del Comú.
AltrEs condicions
extinció del contracte si suspèn
les obres més de 90 dies
el plec de bases indica que tindrà una consideració d’infracció
molt greu l’abandó per part de l’adjudicatari de l’execució de les
obres durant més de 90 dies naturals sense causa justificada.
Això comportaria l’extinció de la concessió de forma automàtica i
unilateral per part del Comú. També s’adoptarà aquesta mesura
si s’incorre en defectes greus en la realització dels treballs, si es
destina part o tot l’immoble a usos diferents pels quals ha estat
concessionat, o un canvi accionarial que impliqui el traspàs de
negoci o un canvi de control de la societat adjudicatària sense
l’autoritzacióprèviadelComú.Enelcasques’interrompil’activitat
sense motiu més de 30 dies consecutius o 45 d’alternatius, es
podrà imposar una sanció d’entre 1.000 i 10.000 euros.

q u a l i t a t i p r e v e n c i ó
Unida Qualitat i Prevenció vol ser el líder i referent al
Principat d’Andorra en l’assessorament, certiﬁcació i formació
en les àrees de prevenció de riscos laborals, qualitat, medi
ambient i sostenibilitat, per tal de satisfer les necessitats
presents i futures dels seus clients, i vol fer-ho mitjançant la
integració de serveis tot acompanyant-los en la seva
internacionalització, contribuint així a la generació
d’avantatges competitius per als seus clients i afavorint la
millora dels seus negocis.
PROFESSIONALS
EN LA PREVENCIÓ,
LA SEGURETAT I LA SALUT
EN EL TREBALL A ANDORRA
www.unidaqp.com | C/ Pau Casals 10, 3a planta | AD500 Andorra la Vella
Telèfon: +376 73 04 73 - Fax: +376 73 04 74 | info@unidaqp.com

en aquest espai
808888
Anuncia’t
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
PÀRQUING CLIENTS
Informació: 816 256 / 359 817
PLACESLIMITADES
Ctra. Os de Civis – AD600 Aixirivall
CELEBRA
LES FESTES
4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
El nou refugi guardat de l’Illa,
situat a la vall del Madriu i in-
augurat el mes de juny, ha re-
gistrat fins a l’octubre un total
de 1.838 pernoctacions, i s’ha
convertit en el primer refugi
guardat amb més visites. La
instal·lació, gestionada per Sa-
etde, ha concentrat el 32% del
total d’estades, mentre que el
del Comapedrosa (la Massana)
n’ha acumulat 1.400 (24%); el
de Juclà, a Canillo, 1.371 (tam-
bé un 24%); i, finalment, el de
Sorteny, a la parròquia d’Ordino
i el més proper a un accés rodat,
n’ha registrat 1.153, una xifra
que suposa el 20% del total.
Segons les xifres recollides
pel Govern, el mes amb més
activitat als refugis guardats ha
estat el juliol, amb gairebé 2.000
pernoctacions, seguit de l’agost i
del juny, tot i que hi ha lleugeres
variacions en funció de cadas-
cun. Així, el segon mes amb més
visites al de l’Illa va ser el juny,
principalment pel fet de trac-
tar-se d’una novetat. En canvi, a
Sorteny,elmesambméspernoc-
tacions va ser l’agost i, en segona
posició, el juny. Pel que fa al Co-
mapedrosa, l’agost va ser el mes
amb més visites, seguit de prop
pel juliol i, en tercera posició, hi
trobem el setembre, de manera
que sembla que, en aquest refugi
massanenc, la temporada d’estiu
és més tardana que en els altres.
També cal remarcar que, pel que
fa al mes d’octubre, Sorteny ja
no ha registrat pernoctacions,
Comapedrosa i Juclà n’ha tin-
gut una quarantena, i el de l’Illa,
170, superant la xifra del setem-
bre. El refugi de l’Illa està situat
al bell mig de la vall del Madriu,
en territori encampadà i a 2.500
metres d’altitud. Té una capaci-
tat de 50 llits, a més de servei de
restauració, i l’edifici destaca per
la seva integració en el paisatge
i per la seva autonomia energè-
tica.
Amb l’obertura del refugi de
l’Illa, també es va posar en mar-
xa la nova ruta Coronallacs, que
uneix els quatre refugis guar-
dats del país en cinc etapes, que
es poden fer seguides o en dies
no consecutius. En total, la ruta
ha atret 151 usuaris, dels quals
64 ja l’han finalitzat i 87, encara
no. La majoria dels usuaris són
de nacionalitat espanyola (77) i
andorrans o residents (63). Pel
que fa a la resta, només hi ha ha-
gut 7 excursionistes francesos,
3 noruecs i 1 argentí. Dels que
encara no han finalitzat la ruta,
la majoria són muntanyencs del
país.
El refugi de l’Illa és el que registra
més pernoctacions aquest estiu
La instal·lació ha concentrat el 32% del total de les estades; i el del Comapedrosa, el 24%
Turisme
El refugi de l’Illa està situat a 2.500 metres d’altura, a la parròquia d’Encamp.
agències
Agències
andorra la vella
la ruta coronallacs
ha atret 151 usuaris,
dels quals 64 ja l’han
finalitzat
Tradicions
Els infants del Pas de la Casa
estan enguany d’enhorabona.
I és que per primera vegada
el nucli encampadà tindrà
un calendari d’advent per re-
cordar als més petits de cada
casa que cada dia que passa
falta un dia menys per Nadal.
Així, i des de divendres passat
amb l’obertura de la primera
de les finestres, cada dia fins
al 24 de desembre, a les sis
de la tarda, s’obrirà una de
les finestretes del calendari i
en sortiran caramels per als
infants.
Enguany, també s’ha am-
pliatlail·luminaciónadalenca
del Pas de la Casa, amb nous
elements, i s’ha col·locat un
arbre de Nadal al capdamunt
del carrer Sant Jordi.
Agències
andorra la vella
El calendari d’advent del Pas.
agències
Els infants del
Pas estrenen
calendari
d’advent

La junta directiva del grup de
folkloreCasadePortugalhare-
novat els càrrecs per al període
2017-2019. L’entitat cultural,
fundada l’1 de maig del 1996,
continuarà presidida per To-
màs Pires; Vania Novais reno-
va com a vicepresidenta; i José
Luis Carvalho com a secretari
i director artístic. El càrrec de
tresorer passarà a ser ocupat
pel jove Patrick Ferreira; i els
vocals seran Candida de Bar-
ros, Manuel Gonçalves i Cami
Medeiros, que també té la co-
ordinació del vestuari. Durant
els propers dos anys, aquests
membres tindran la missió de
coordinar la intensa activitat
cultural de la col·lectivitat,
mantenir la representativitat
de la cultura tradicional por-
tuguesa a les valls d’Andorra i
fomentar els intercanvis amb
les institucions i entitats an-
dorranes per enriquir l’oferta
cultural del Principat.
Un objectiu de la nova jun-
ta és entrar a formar part del
moviment folklòric portu-
guès, ostentat per la Federa-
ció de folklore portuguès, fet
que situaria el Principat en el
mapa dels grups portuguesos
federats, integrats per prop de
600 entitats. Els membres del
grup iniciaran la seva activitat
al gener, amb la tradicional
visita del cant de les Janeiras,
i tenen previst el Festival de
folklore, a finals d’abril, el
Mercat tradicional O Feirão,
a inicis de juliol, i la participa-
ció a la Festa de la diversitat,
al maig, i a la fira d’Andorra la
Vella, a l’octubre.
El grup de folklore Casa
de Portugal elegeix una
nova junta directiva
Entitats
Els membres de la nova junta directiva del grup de folklore Casa de Portugal.
GFCP
Redacció
andorra la vElla
Més d’una trentena de volun-
taris fan diferents tasques
socials a la Massana desinte-
ressadament. Ahir a la tarda,
el Comú de la Massana els va
fer un acte de reconeixement,
emmarcat en el Dia mundial
del voluntariat. “A la Massana,
tenim sort perquè hi ha mol-
tes persones que de manera
desinteressada ajuden els al-
tres o col·laboren amb les fes-
tes populars”, va assegurar el
cònsol major, David Baró. Ja
fa cinc anys que es va posar en
marxa a la Massana l’equip de
Voluntaris per al Benestar, que
ajuden les persones que tenen
alguna malaltia, a través de te-
ràpies alternatives.
Però hi ha altres tipus de vo-
luntaris, com els que ofereixen
tallers gratuïts a la gent gran.
Ahir també es va reconèixer la
feina dels joves del Punt 400,
que col·laboren amb les activi-
tats que organitza el Comú; a
més de la botiga benèfica Ca-
risma; i també la implicació
de molts ciutadans actius, que
participen en la vida cultural
i en les festes populars de la
Massana, com l’escudellada de
Sant Antoni. Després de l’en-
trega de diplomes, hi va haver
una exhibició a càrrec del taller
de coreografies, dirigit per la
voluntària més antiga, la Ma-
ria Antonia Gili. Aquest acte
va ser un dels més celebrats
ahir al Mercat, que es va inau-
gurar divendres passat i que
s’allargarà fins passat el pont
de la Puríssima. Una de les
propostes que està tenint més
èxit està sent la caseta del Pare
Noel, on es fan contacontes i
els infants poden escriure-hi
la seva carta personalitzada.
També tenen una gran accep-
tació els tallers infantils de de-
coració nadalenca, la pista de
patinatge i els espectacles de
carrer, com el concert de l’An-
dorra Gospel Cor.
Per combatre el fred, dos
restaurants –Versió Original i
la Borda Secreta- van repartir
gratuïtament als seus estands
caldo i vi calents, una inici-
ativa molt ben acollida pels
visitants. Entre les activitats
programades per aquesta set-
mana, cal remarcar l’especta-
cle itinerant La Princesse des
glaces, que tindrà lloc dijous.
Per al llarg cap de setmana, hi
haurà propostes tan variades
com l’espectacle multimèdia
Ginnungagap, l’actuació de la
Grossband o el muntatge titu-
lat Món Titella.
El Comú massanenc reconeix
la tasca que fan els voluntaris
Més d’una trentena de persones fan tasques socials de forma desinteressada
oci
L’acte d’homenatge als voluntaris es va fer ahir al Mercat de Nadal.
Eduard ComEllas
Redacció
andorra la vElla

publicitat20 Dilluns, 4 De Desembre Del 2017
7 D E S E M B R E 2 1 h
d’andorra
big band
actuacio
alondra
carina ventura
ester peralba
ishtar ruiz
jonaina salvador
laura estiarte
mar capdevila
susanne georgi
cantants
c e n t r e d e c o n g r e s s o s d ’ a n d o r r a l a v e l l a
U S P R E S E N T A :
patrocina: organitza:
GrossbanD
I ANIVERSARI
Associació
www.morabanc.ad/entrades
entrades
col·labora:
C O N C E R T H O M E N A T G E
1 0 0 A N Y S

Pirineus
Al Pirineu de Lleida, les estaci-
ons de Boí-Taüll, Espot i Portai-
né van estrenar la temporada
aquest cap de setmana amb
poca afluència d’esquiadors per
culpa del fred intens i, sobretot,
del vent que ha bufat a les pis-
tes. La part positiva és que van
sumar nous gruixos i les baixes
temperatures permeten produ-
ir neu per ampliar la superfície
esquiable pel pont de la Purís-
sima.
Entre les tres estacions, van
rebre uns 1.500 esquiadors que
han desafiat unes condicions
meteorològiques complicades.
Va ser una estrena a mig gas,
amb les parts altes tancades
pel vent, però que va servir per
posar a prova les instal·lacions
amb la vista posada a la setma-
na que ve, quan s’espera que es
disparin els visitants. A Baquei-
ra-Beret, on ja s’esquia des del
18 de novembre, van acumular
més de 60 centímetres de neu
nova. Aquest diumenge va obrir
70 pistes amb 110 quilòmetres
esquiables. Dimecres obrirà la
tercera estació del Pallars, la de
Tavascan, i els complexos d’es-
quí nòrdic per a usos turístics.
Divendres les tres estacions
del Pirineu de Lleida que estre-
naven temporada van fer jorna-
da gratuïta de portes obertes
i, durant el cap de setmana,
van reduir el preu del forfet.
Per Espot i Portainé van fer
les primeres baixades uns 950
esquiadors i mig miler més ho
han fet a Boí-Taüll, xifres molt
discretes, però que serveixen
per començar a rodar i generar
ganes de neu.
L’estació de Port del Comte,
al Solsonès, va engegar dissabte
amb la zona de debutants i de
trineus, i també espera poder
sumar quilòmetres esquiables
pel pont de la Puríssima.
El Patronat de Turisme de
la Diputació de Lleida preveu
una mitjana d’ocupació del 80%
entre el 5 i el 10 de desembre
a les zones amb oferta d’esquí.
Aquest percentatge es pot veu-
re incrementat a mesura que
els complexos hivernals del Pi-
rineu lleidatà també vagin aug-
mentant l’oferta de neu a les
pistes.
La Vall d’Aran és ara com ara
el territori que té un nivell més
alt de reserves pel bon estat de
l’estació de Baqueira Beret. Si
es compleixen les previsions,
les xifres enguany seran sen-
siblement millors que les del
pont de l’any 2016, quan amb
els mateixos dies festius, però
situats en diferents dies en el
calendari, la mitjana d’ocupació
a les comarques del Pirineu de
Lleida va ser del 60% entre els
dos ponts.
Cal recordar que els onze
complexos hivernals lleidatans
d’esquí alpí i nòrdic, que han
invertit enguany 13,25 milions
d’euros per modernitzar les se-
ves instal·lacions, esperen ven-
dre aquesta temporada un total
d’1.331.000 forfets, un 4% més
que la passada. La campanya
s’allargarà fins a l’abril.
Boí, Espot i Portainé obren amb
pocs esquiadors a causa del vent
Els complexos de Lleida esperen una bona afluència de visitants pel pont de la Puríssima
Temporada
L’estació d’Espot, ahir, amb els primers esquiadors de fons que van estrenar la temporada.
agències
Agències
lleida
cultura
Aquest Nadal els nens que
visitin el Museu Municipal
de Llívia es convertiran en
superherois. Sota el lema
Aquest Nadal la teva aventu-
ra comença al Museu es volen
promocionar les visites de
públic familiar als museus
de la xarxa de museus de les
comarques de Girona du-
rant les vacances de Nadal,
amb premis, jocs i activitats
per descobrir tot el seu pa-
trimoni. Els 26 museus que
conformen la xarxa oferiran
una àmplia oferta d’activitats
familiars programades amb
motiu de les vacances de Na-
dal: tallers infantils, casals de
Nadal, pessebres, audicions
de música... pretenent que
els museus entrin dins l’ima-
ginari familiar com un espai
obert, lúdic, amable i acolli-
dor per descobrir durant el
període nadalenc. Els museus
oferiran la possibilitat de pas-
sar-s’ho bé i participar en un
sorteig. Enguany, els museus
oferiran una activitat conjun-
ta als seus visitants: un rep-
te on els més petits hauran
de cercar les 4 estrelles del
Nadal que s’han perdut a les
instal·lacions dels museus.
Per fer-ho, disposaran d’un
antifaç que els convertirà
en superheroi/superheroïna
dels museus. Un cop hagin
aconseguit la seva missió, els
nens rebran un premi directe.
Tercera edició
de ‘Nadal al
Museu’ al
Museu de Llívia
Redacció
llívia

22 dilluns, 4 de desembre del 2017
Cultura
Dèiem l’altre dia, i a compte del
“centre urbà” que, a finals dels
80, el Comú de la capital va en·
carregar a Ricardo Bofill, que la
història del nou santuari de Me·
ritxell –l’obra magna de l’arqui·
tecte català per aquí dalt, no pas
l’única– era prou coneguda. I ho
dèiem amb l’alegria i la precipi·
tació dels ignorants: Enric Dilmé
acaba de reconstruir la prehistò·
ria del santuari en una altra de
les estupendes, imprescindibles
monografies que consagra l’ar·
quitectura del nostre segle XX.
I la conclusió –una de les mol·
tes i molt suculentes, vaja– és
que l’aspecte actual és tan sols
l’últim estadi d’un llarg itine·
rari que arrenca quasi dos anys
abans de l’incendi que va arrasar
Meritxell –ja saben, la nit del 8
de setembre del 1972–, i que in·
clou mitja dotzena de projectes
finalment desestimats, fins i tot
la molt il·lustre intervenció de...
Salvador Espriu!
Es veu que el poeta tenia vel·
leïtats arquitectòniques i que,
consumada la catàstrofe, va es·
criure una carta al Consell Ge·
neral on es permetia aportar la
seva opinió sobre com s’hauria
de reconstruir: “Cal, al meu en·
tendre, refer·lo prescindint del
tot del record del vell edifici. Jo
aconsellaria de seguir les ten·
dències de la més nova i noble
arquitectura, però sense exage·
racions ni estridències genialoi-
desidemagògiques,itenintmolt
en compte l’ambient, el paisatge
i el sentit de continuïtat històri·
ca andorrana”. Espriu, fins i tot,
suggeria els noms de l’arquitecte
Antoni de Moragues –a l’època,
degà del Col·legi d’Arquitectes
de Catalunya–, i dels escultors
que hi havien d’intervenir: Subi·
rachs, d’una banda i, de l’altra
–atenció–, Sergi Mas, que s’en·
carregaria de la reproducció
“exacta, fidelíssima de l’antiga
imatge per dissort cremada”.
La proposta d’Espriu es va
quedar al calaix, com és obvi, i no
va tenir cap influència en el nou
santuari més enllà de recollir la
idea que la reconstrucció s’ha·
via de basar en un llenguatge,
diguem·ne, contemporani. En
canvi –i aquesta és una de les
moltes i sensacionals revelaci·
ons de Dilmé–, sí que hi va tenir
certa incidència el concurs per
“salvaguardar, ampliar, millorar
i valorar” el santuari convocat a
principis del 1971 pel Consell,
sota el mandat del síndic Fran·
cesc Escudé. S’hi van presentar
tretze projectes –entre els quals,
un de l’equip MAD, integrat per
Pere Aixàs, Josep Urgell, Sergi
Godia i Antoni Palau– i el gua·
nyador va ser el dels arquitec·
tes francesos Charles Cervelló i
Zygmund Knyszewski. Incloïa,
diu Dilmé, referències a la crea·
ció d’un llac artificial i saltar, de
banda a banda de la vall, “idees
que veurem en el projecte capi·
tanejat per Bofill: massa coinci·
dències per no pensar que van
ser traspassats d’aquest primer
concurs”.
el que queda de meritxell
És evident que ni el llac ni el
pont que havia de saltar Mereig
es van acabar construint. El cas
és que la primera pedra del nou
santuari, ja sota la direcció ex·
clusiva de Bofill –tot i que el pro·
jecte el firmava el seu pare, Emi·
lio, perquè com és sabut ell no
tenia el títol: privilegis d’arqui·
tecte estrella– es va posar ofici·
alment la diada de Meritxell del
1974. Però entre el 8 de setem·
bre del 1972 i aquell dia havien
passat moltes coses. La primera
de totes, que el síndic Julià Reig
–al càrrec des de desembre del
1972– va encarregar la redacció
d’un projecte de reconstrucció
a un equip format pel Taller de
Arquitectura de Ricardo Bofill,
l’estudi MBM –Josep Martorell,
Oriol Bohigas i David Mackay–
i, per part andorrana, Albert
Pujal i, de nou, Pere Aixàs. Se’ls
demanava de “respectar les ruï·
nes del Santuari i proposar una
arquitectura nova que representi
un monument arquitectònic del
nostre temps dins la línia d’aus·
teritat que caracteritza l’estètica
de les Valls”.
El primer resultat tangible va
ser la memòria, datada l’agost
del 1973 i que conceptualment
preveia, és clar, un cambril per
a la patrona, i també un àmbit
més gran per a les celebracions
litúrgiques, una esplanada a l’ai·
re lliure, espais per a les reuni·
ons del Consell General i instal·
lacions perquè els consellers i
convidats hi poguessin pernoc·
tar; menjadors, hostaleria, amfi·
teatre i, atenció, la seu del futur
Institut d’Estudis Andorrans,
amb auditori, biblioteca, aules i
tallers. Tot això s’havia de tradu·
ir en un complex arquitectònic
que des del santuari salvaria la
vall a través d’un carrer·pont,
dos viaductes i una escalinata
que conduiria en un monumen·
tal amfiteatre popular. I, al fons,
el llac artificial.
Un any després, el 7 d’agost
del 1974, el Consell donava llum
verda al projecte i, immediata·
ment després, tant els andor·
rans com MBM abandonen la
nau. En endavant, la capitane·
jarà Bofill en exclusiva, segons
el projecte definitiu, que data
del gener del 1975, i que de tot
el conjunt monumental –pont,
amfiteatre, llac...– només con·
servarà el santuari. Entremig,
en fi, també van quedar descar·
tades altres dues propostes: una,
de l’arquitecte asturià José Vigil
i impulsada per Maria Reig, amb
una església que es tancava –diu
Dilmé– “amb una curiosa cúpu·
la retràctil que recorda molt les
que anys després intentarà Ca·
latrava”. L’altra, de l’aparellador
Joan Ignasi Raduan, “d’eviden·
tíssimes reminiscències gaudini·
anes”. Fascinant. O no?
Meritxell: els santuaris que no van ser
Enric Dilmé reconstrueix la prehistòria del nou temple i exhuma els projectes que van precedir el definitiu de Bofill
Patrimoni
a. luengo
canillo
Croquis del projecte original del santuari, amb el pont que travessava la vall de costat a costat, escalinata, amfiteatre i llac artificial.
col·lecció Pere aixàs / ‘el nou santuari de nostra senyora de meritxell’ (enric dilmé)
consell general / ‘el nou santuari de nostra senyora de meritxell’ (enric dilmé)
El projecte de l’arquitecte asturià José Vigil, amb una cúpula retràctil similar a les de
Calatrava; i el de l’aparellador Joan Ignasi Raduan, de reminiscències gaudinianes.
consell general / ‘el nou santuari de nostra senyora de meritxell’ (enric dilmé)

cultura 23Dilluns, 4 De Desembre Del 2017
Què és, exactament, Ginnun-
gagap: teatre, dansa, video-
art?
Dansa contemporània amb
projeccions.
Amb argument? O a pèl?
Està inspirat en històries que
he agafat dels mites nòrdics so-
bre la creació de l’univers i que
explico amb animacions, ja sigui
en 2D o en stop motion. No hi ha
un protagnista únic. Van apa-
reixent personatges al llarg de
l’espectacle, que està articulat al
voltant de nou cançons.
Thor, Odin i tota la pesca?
Més aviat éssers fabulosos,
com gegants de gel, de neu,
gnoms, serps... Bèsties d’aques-
tes.
Què ens vol explicar, amb
aquesta història?
Partint com ja he dit dels mi-
tes nòrdics sobre la creació de
l’univers. I això –l’origen de tot–
és el que significa ginnungagap:
un forat on ja hi és, concentrat,
tot el que ha d’existir: el foc més
roent i el gel absolut. Tot això i,
és clar, una substància màgica
que és l’èter, que és el que donarà
vida en aquesta tropa d’éssers.
D’acord, però, què ens vol
dir?
El que he intentat és reflexio-
nar sobre una preocupació uni-
versal: d’on venim? I la dèria nò-
mada dels víkings, en constant
moviment rere un nou món, em
semblava un bon punt de parti-
da. Per això, l’espectacle arrenca
amb el ginnungagap i acaba –als
títols de crèdit final– amb projec-
cions de les nostres ciutats. En-
tremig, el llarg viatge que ens ha
dut fins aquí. I tot, amb dansa i
projeccions. Molt conceptual, ho
adverteixo: no és una pel·lícula.
Què té a veure Ginnungagap
amb Clown Palace?
Res, més enllà que compartim
equip creatiu. Expliquem una
altra història amb un llenguatge
completament diferent.
Expliqui, expliqui.
Treballem amb cinc pantalles,
quatre de les quals semitranspa-
rents, i la cinquena, de fum.
Perdoni!?
Sí, perquè projectarem so-
bre una capa de fum. El públic
no estarà assegut, com al teatre
convencional, sinó que hi assisti-
rà dempeus i podrà moure’s per
l’espai per triar el punt de vista
que li agradi més.
I per això estrenen a la
Closeta, i no a les Fontetes.
Exactament. I per aquest
motiu també el format és mit-
jà: trenta minuts, aproximada-
ment. Ens interessa aquest plus
de llibertat i, a més, pensem que
ens serà més fàcil d’exportar que
no Clown Palace. Ginnungagap és
un espectacle molt més totter-
reny. El meu consell, en fi, és que
l’espectador vingui com si anés a
un concert més que a una obra
de teatre.
Per què els seus muntatges
són sempre tan difícils d’ex-
plicar... i d’entendre?
Per la meva formació, suposo.
I les meves inquietuds: sempre
he tirat cap a la fusió. Una cosa
està clara: són propostes que
s’han de viure Explicades, cos-
ten, sí.
Un motiu per sortir de casa
amb aquest fred que fa i pu-
jar el 9 de desembre a la Mas-
sana?
Ginnungagap és un espectacle
únic –no hauràs vist mai res de
semblant– i en farem dues úni-
ques funcions. Gratuïtes, per
cert. L’apartat de dansa és radi-
calment contemporani; i els vi-
suals, també.
No té por que no l’enten-
guem?
L’experiència de Clown Palace
ens ha servit per corregir els er-
rors que el convertien en un es-
pectacle inintel·ligible. Vam fer
una mena d’auditoria: on hem
punxat? I vam aplicar-nos a re-
soldre aquests punts febles.
Doncs ara ens els haurà de
dir.
Bàsicament, el fet que ningú
no entenia la història. A Ginnun-
gagap el plantejament argumen-
tal és molt senzill, són petites
històries que expliquem en les
projeccions, amb la música i la
dansa com a fils conductors.
Tornem al llunyà Nord: d’on li
ve, a vostè, la falera vikinga?
La culpa és d’Islàndia...
Vaja, com Landry Riba! No-
més falta que el seu músic de
capçalera sigui Olaf Arnalds.
Però, què té, una illa semi-
despoblada, semiglaçada i
semiremota?
És que allí tothom és artista;
els encanta explicar històries.
Què té, el país? Potser el clima
extrem, que fa que les nits siguin
molt llargues a l’hivern, men-
tre que a l’estiu pràcticament
no hi ha nit. I la terra, d’ori-
gen volcànic, és d’una fertilitat
exhuberant. Tot això s’encoma-
na, suposo.
“La ‘culpa’ és d’Islàndia: allí tothom
és artista; pel clima extrem, suposo”
Fa tres anys va sorprendre tothom –fins i tot ell mateix,
diríem– amb ‘Clown Palace’, i ara hi torna amb ‘Gin-
nungagap’. Comparteixen equip creatiu i també vocació
multidisciplinària –dansa i projeccions– per explicar-nos
l’origen de l’univers i com hem arribat fins aquí... segons
la mitologia nòrdica. El 9 de desembre, a la Closeta.
Daniel Arellano, guionista i director de ‘Ginnungagap’
A. L.
lA mAssAnA
Hem corregit els
errors que feien de
‘Clown Palace’ una
proposta inintel·ligible
D. A.

24 Dilluns, 4 De Desembre Del 2017
Esports
Van fer com els mals estudiants,
és a dir, ho van deixar tot per a
última hora i, novament, va sor-
tir creu i no pas cara. El Bàsquet
Club MoraBanc va patir la sisena
derrota de la temporada i va pa-
gar cars uns 20 primers minuts
per oblidar contra el campió de
la Lliga ACB: el València Basket.
Els de Txus Vidorreta, amb una
infermeria gairebé a vessar amb
cinc baixes importants (Joan
Sastre, Bojan Dubljevic, Alberto
Abalde, Antoine Diot i Latavious
Williams) i amb cinc derrotes
consecutives i molts dubtes, es-
taven guanyant de 21 punts de
diferència (48 a 27) cap al final
del segon quart. Després, van
patir contra un BC MoraBanc
que hi va creure fins al final –tot
i posar-se només una vegada per
davant en el marcador amb el 0 a
2 inicial. Els valencians van gua-
nyar a la pròrroga per un ajustat
89 a 87 i una actuació prodigiosa
del veterà aler de Santander, Fer-
nando San Emeterio, San Eme,
que va anotar 35 punts i va valo-
rar 42. Números d’MVP.
El BC MoraBanc, sense Vla-
do Jankovic i John Shurna, van
fer una posada en escena fluixa
en tots els sentits. En atac, sense
idees i, en defensa, febles. Ador-
mits. Com si no juguessin amb el
vigent campió de la Lliga ACB. El
parcial va ser de 21 a 7, i el tècnic
egarenc del BC MoraBanc, força
emprenyat i decebut amb el seu
cinc inicial, va decidir canviar els
cinc jugadors d’una tacada, mal-
grat que, en atac, Przemek Kar-
nowski estava sent el millor dels
andorrans. Ni ell va sobreviure
perquè, en el bàsquet, no només
s’ha d’atacar, sinó que s’ha de de-
fensar. Els cinc que van entrar a
pista, és a dir, Jaime Fernández,
Guille Colom, David Jelínek, Oli-
ver Stevic i Moussa Diagne van
sortir amb més tensió que els
homes que van substituir. Van
entendre el missatge i el base
madrileny Jaime Fernández va
maquillar el marcador al primer
quart deixant un 26 a 16.
Als següents 10 minuts, les
diferències entre uns i altres van
ser abismals. El València Basket
gaudia a dins de la pista i a fora,
i el BC MoraBanc patia com si
el partit se li estigués fent més
llarg del compte. La màxima dife-
rència va arribar a tocar del des-
cans, amb 21 punts de diferència,
amb el 48 a 27. San Emeterio
feia estralls i el canadenc Aaron
Doornekamp feia mal des de més
enllà de 6,75. Un triple de Chris
Copeland va deixar el 48 a 30 al
descans.
A la represa, el missatge es-
tava clar: o es defensava al límit
o, de València, el BC MoraBanc
estava a punt de sortir-ne força
malmès.EltècnicJoanPeñarroya
va aconseguir convèncer els seus
jugadors de quina era la recepta
per despertar: ritme en atac, en-
cert i també defensa, com si no
hi haguessin més partits aquesta
temporada. Tot entès, perquè el
parcial va ser de 3 a 14 per deixar
un 51 a 41. Els 10 punts, que els
entesos diuen que són la barrera
psicològica per buscar una re-
muntada. San Emeterio va evitar
el pitjor i, al final del tercer quart,
58 a 50, es somniava amb la re-
muntada. Jaka Blazic, que va fer
uns 20 primers minuts fatídics,
va despertar quan més el necessi-
tava l’equip, i ell i Jaime Fernán-
dez van ser els líders de la reacció.
Jelínek va forçar la pròrroga amb
una entrada a cistella, que va em-
patar el matx (73 a 73). Els errors
en els tirs lliures apuntaven ser
clau i el BC MoraBanc no va estar
gens encertat en aquesta face-
ta. Això sí, els de Peñarroya van
tenir l’opció de forçar la segona
pròrroga, però Jaime Fernández
i Oliver Stevic van fallar les seves
opcions. Ser mal estudiant mai és
una bona opció, si es vol aconse-
guir l’aprovat... Lliçó per apren-
dre (un cop més).
Vint minuts regalats i sisena derrota
El MoraBanc passa de la desfeta a tocar la sorpresa contra un València amb cinc lesionats i amb molts dubtes
Bàsquet
Redacció
andorra la Vella
València
Basket
BC MoraBanc
Andorra
89 87
Parcials: 26-16, 48-30 –descans–; 58-50 i
73-73 –pròrroga– 89-87.
Àrbitres: Pérez Pizarro, Rial Barreiro i Olivares
Iglesias.
Eliminat: Guillem Vives –València Basket–.
Guillem Vives 2
Erick Green 8
Will Thomas 8
Doornekamp 12
Tibor Pleiss 11
San emeterio 35
Van rossom 9
Hlinason 0
damjan rudez 4
rafa Martínez 0
Albicy 8
Jaka Blazic 22
David Walker 0
Chris Copeland 5
Karnowski 9
david Jelínek 10
Guille Colom 0
Jaime Fdez. 19
Moussa diagne 9
oliver Stevic 5
Pavelló Municipal Fuente San Luis de València:
6.900 espectadors (segons la Lliga ACB)
L’eslovè Jaka Blazic, que va despertar al tercer quart, va anotar 22 punts i va fer 24 de valoració, contra el València Basket.
aCB pHoto / M. á. polo
Joan peñarroya: “els 20 primers minuts i l’actuació
de San emeterio ens priven de la victòria”
Va buscar la lectura positiva, com no podia ser
d’altra manera, però el tècnic egarenc del BC
MoraBanc Joan peñarroya sap que ahir es va
perdre una oportunitat d’or per aconseguir una
victòria important en l’intent d’assolir una plaça
per a la Copa del rei. “Ha estat un partit que
no ha començat com havíem parlat i planejat.
Comencem sense ritme i deixem que el València
anoti fàcilment, com si nosaltres ens acabéssim
d’aixecar. Contra el València, no es pot jugar
amb tan poca energia, com hem fet en els dos
primers quarts. Han jugat fàcilment i tenien el
partit controlat. tot i això, hem aconseguit canviar
aquesta dinàmica després del descans. estem
contents d’aquests 25 minuts perquè hi hem
posat agressivitat i no hem jugat amb un ritme
pesat”. Joan peñarroya també va lamentar haver
perdut la tercera pròrroga de la temporada. “Hem
arribat a un final ajustat i, per tercera vegada,
perdem la nostra tercera pròrroga. Gran esforç i
gran mentalitat, fins i tot sense estar encertats.
Quasi aconseguim una victòria important per a
nosaltres. els 20 primers minuts i l’actuació de
San emeterio ens han privat del triomf”.
Lliga ACB (desena jornada)
89 València Basket - BC MoraBanc 87
96 reial Madrid - Herbalife GC 72
85 Baskonia - Monbus obradoiro 78
86 Unicaja Màlaga - divina Seguros 74
62 retabet Bilbao - San pablo Burgos 78
87 Iberostar tenerife - reial Betis ep 70
86 tecnyconta - Barça lassa 99
79 Movistar ‘estu’ - UCaM Múrcia 91
81 delteco GBC - Montakit ‘Fuenla’ 76
ClassifiCaCió
PJ PG PP
1 reial Madrid 10 9 1
2 FC Barça lassa 10 8 2
3 València Basket 10 8 2
4 Monbus obradoiro 10 7 3
5 Montakit ‘Fuenla’ 10 7 3
6 Herbalife GC 10 6 4
7 Baskonia 10 6 4
8 Unicaja Màlaga 10 5 5
9 Iberostar tenerife 10 5 5
10 UCaM Múrcia 10 5 5
11 delteco GBC 10 4 6
12 BC MoraBanc 10 4 6
13 tecnyconta 10 4 6
14 Movistar ‘estu’ 9 3 6
15 divina Seguros 9 3 6
16 retabet Bilbao 10 3 7
17 San pablo Burgos 10 2 8
18 reial Betis ep 10 0 10

Diari del 4 de desembre del 2017

Diari del 4 de desembre del 2017

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Diari del 4 de desembre del 2017

Similar to Diari del 4 de desembre del 2017 (20)

More from La Veu del Poble, S.A.

More from La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 4 de desembre del 2017