1. L’irradiador del port i
les gavines
Joan Salvat Papasseit
Laura Cánovas
Marina Martínez
1BAT CH

2. L’irradiador del port i les gavines
• Publicat el 1921
• Síntesi d’avantguarda i tradició
• Fidelitat al món veïnal obrer on va créixer
• Poesia més realista que Poemes en ondes herzianes
• Introducció de l’amor

3. Tot l’enyor de demà
A Marià Manent
Ara que estic al llit malalt,
estic força content.
Demà m’aixecaré potser,
i heus aquí el que m’espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.

4. Tot l’enyor de demà
I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra
m’angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.
I també l’aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d’un
terrat.
I les dones del barri
matineres
qui travesseen de pressa en direcció
al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d’un altre cireres vermelles.

5. Tot l’enyor de demà
I després l’adroguer,
que treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l’esfera
que ell volta.
I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà
dijous
i no anirà a l’escola.
I els cavalls assenyats
i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les
roderes.

6. Tot l’enyor de demà
I el vi que de tants dies no he begut.
I el pa,
posat a taula.
I l’escudella rossa,
fumejant.
I vosaltres amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.
Tot això bé m’espera
si m’aixeco
demà.
Si no em puc aixecar
mai més,
heus aquí el que m’espera
Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

7. Comentari:
• Transmet les ganes de viure de l'autor
• Escrit mentre pateix de tuberculosi
• Com tota la seva poesia, és molt vitalista i es fixa en
els fets quotidians i els petits
• Per a ell la mort no és un fet dolent
• El vailet que surt al poema representa la joventut i la
vitalitat; la claror i les flors, el color de la vida; i la
noia que porta la llet, la sensualitat, delicadesa i
bellesa

8. Vocabulari
• Aeroplà: Avió
• Sengles: Un o una per a cadascuna de dues o mes persones.
• Adroguer: Persona que té una adrogueria o qui hi despatxa
• Quitxalla: Conjunt de nens i nenes petites, canalla
• Fressa: Soroll, enrenou, brogit
• Baume: Bàlsam
• Roderes: Solc o senyal que deixa a terra el pas de la roda d’un
vehicle

9. Encara el tram
A D. Carles
Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,
i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!
Que les cames se't veuen
i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.

10. Encara el tram
I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà
vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de
bugada.
Però els ulls no els sabem!
I si jo ara baixés? -Mai no et sabria
els ulls...
Té, ara, ja he baixat!

11. Comentari:
• Barreja de dos estils: avantguarda i trobadoresc
(tramvia i enamorament)
• Introducció d’un nou tema: l’amor
• Noi que s’enamora al tramvia d’una noia que llegeix
• No visió dels ulls com a element de misteri
• El noi baixa del tram sense haver-li vist els ulls

12. FI