Antologia comentaris dels poemes de Salvat-Papasseit

13,306 views

Published on

Un power point on hem comentat dos poemes de Salvat-Papasseit

Antologia comentaris dels poemes de Salvat-Papasseit

  1. 1. J. Salvat-Papasseit: “Tot l'enyor de demà”, de L'irradiador del port i les gavines <ul><li>Ara que estic al llit </li></ul><ul><li>malalt </li></ul><ul><li>estic força content. </li></ul><ul><li>Demà m'aixecaré ...........potser, </li></ul><ul><li>i heus aquí el que m'espera: </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Unes places lluentes de claror, </li></ul><ul><li>i unes tanques amb flors </li></ul><ul><li>sota el sol, </li></ul><ul><li>sota la lluna al vespre; </li></ul><ul><li>i la noia que porta la llet </li></ul><ul><li>que té un capet lleuger </li></ul><ul><li>i duu un davantalet </li></ul><ul><li>amb unes vores fets de puntes de coixí, </li></ul><ul><li>i una rialla fresca. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>I encara aquell vailet qui cridarà el diari, </li></ul><ul><li>i qui puja els tramvies </li></ul><ul><li>i els baixa, </li></ul><ul><li>tot content. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>I el carter, </li></ul><ul><li>que si passa i no en deixa cap lletra m'angoixa, </li></ul><ul><li>perquè no sé el secret </li></ul><ul><li>de les altres que porta. </li></ul><ul><li>I també l'aeroplà </li></ul><ul><li>que em fa aixecar el cap </li></ul><ul><li>el mateix que em cridés una veu d'un terrat. </li></ul><ul><li>I les dones del barri </li></ul><ul><li>matineres, </li></ul><ul><li>qui travessen de pressa en direcció al mercat </li></ul><ul><li>amb sengles cistells grocs, </li></ul><ul><li>i retornen </li></ul><ul><li>que sobreïxen les cols, </li></ul><ul><li>i a vegades la carn, </li></ul><ul><li>i d'un altre cireres vermelles . </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>I després l'adroguer, </li></ul><ul><li>qui treu la torradora del cafè </li></ul><ul><li>i comença a rodar la maneta, </li></ul><ul><li>i qui crida les noies </li></ul><ul><li>i els hi diu: -Ja ho sé tot? </li></ul><ul><li>I les noies somriuen, </li></ul><ul><li>amb un somriure clar, </li></ul><ul><li>que és el baume que surt de l'esfera que ell volta. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>I tota la quitxalla del veïnat </li></ul><ul><li>qui mourà tanta fressa perquè serà dijous, </li></ul><ul><li>i no anirà a l'escola. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>I els cavalls assenyats, </li></ul><ul><li>i els carreters dormits </li></ul><ul><li>sota la vela amb punxa, </li></ul><ul><li>que dansa en el seguit de les roderes. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>I el vi que de tants dies no he begut. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>I el pa, </li></ul><ul><li>posat a taula. </li></ul><ul><li>I l'escudella rossa, fumejant. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>I vosaltres amics, </li></ul><ul><li>perquè em vindreu a veure </li></ul><ul><li>i ens mirarem feliços. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Tot això bé m'espera, </li></ul><ul><li>si m'aixeco, </li></ul><ul><li>demà. </li></ul><ul><li>Si no em puc aixecar, </li></ul><ul><li>mai més, </li></ul><ul><li>heus aquí el que m'espera: </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>-Vosaltres restareu, </li></ul><ul><li>per veure el bo que és tot: </li></ul><ul><li>i la Vida </li></ul><ul><li>i la Mort. </li></ul>
  2. 2. COMENTARI DEL POEMA <ul><li>AUTOR : Joan Salvat-Papasseit </li></ul><ul><li>VIDA I TRAJECTORIA : Va n é ixer el 1894 a Barcelona i va morir al 1924. Va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d‘Avanguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i rep ò s deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX. </li></ul><ul><li>DATA : Va ser publicat al 1921 en el llibre L ’ i rradiador del port i les gavines </li></ul><ul><li>FORMA : El poema es caracteritza per l’ús dels versos trencats disposats de manera que, sense signes de puntuació, conviden a trencar la lectura dels versos i remarquen en el discurs alguna idea o imatge grata del poeta. Hi podem trobar alguns versos de deu i dotze s í l·labes ven explícits, per ò també reunificant alguns dels trencats ens trobarem que són perfectes decas í l·labs i alexandrins. No hi ha rima establerta. </li></ul>
  3. 3. <ul><li>FIGURES RETÒRIQUES : Antítesis  (v.58-59) “si m’aixeco demà.si no em puc aixecar mai més”. </li></ul><ul><li>Paradoxa  (v.64-66) “per veure el bo que es tot: i la Vida i la Mort”. </li></ul><ul><li>Asíndeton  (v.10-11) “i la noia que porta la llet que té un capet lleuger “. </li></ul><ul><li>VOCABULARI : sobreeixir  Un recipient ple a vessar, deixar escapar, per damunt les vores, una quantitat de líquid quan el volum d'aquest augmenta per addició o per dilatació </li></ul><ul><li>rodera  Solc o senyal que deixa a terra el pas de les rodes d'un vehicle. fressa  Soroll continuat, brogit. </li></ul><ul><li>heus aquí  Expressió amb què hom assenyala a l'atenció algú o alguna cosa. </li></ul><ul><li>CONTINGUT : El port de Barcelona es un espai vital i poètic molt estimat per Salvat que va passar la seva infantesa i posteriorment se’n va anar a viure.El poeta hi descriu el seu barri i fa una enumeració dels espais que consisteix en el dubte que expressa el poeta sobre si podrà veure-ho i gaudir-ho de nou. Es una descripció en moviment. </li></ul>
  4. 4. COM SÉ QUE ES BESA
  5. 5. COMENTARI DEL POEMA <ul><li>AUTOR : Joan Salvat-Papasseit </li></ul><ul><li>DATA : Va ser publicat el 1923 en el llibre El poema de la rosa als llavis. </li></ul><ul><li>FORMA : Els cal·ligrames, ja utilitzats en el món clàssic i barroc, són recuperats i innovats pels cubistes. En el poema de Salvat, veiem que tot el que es immaterial apareix en lletres majúscules, mentre que el que es diu el mariner a si mateix i el que murmura la noia es representa amb lletres minúscules. Tot plegat queda fixat sobre dues barres blaves, l’una sencera i l’altra, segmentada, que fan com una base de tota la representació de tota la història amorosa. </li></ul><ul><li>FIGURES RETÒRIQUES : Absència de figures retòriques ja que aquest cal·ligrama alterna el català i el francès que en aquella època era una llengua de gran prestigi artístic. </li></ul><ul><li>VOCABULARI : aimia  Dona amada, respecte a l'home de qui és amada, amb qui té relacions amoroses. </li></ul><ul><li>batell  Vaixell de dimensions petites. </li></ul><ul><li>CONTINGUT : El cal·ligrama explicita plàsticament la història d’amor jove i sensual del llibre i ho fa tot recollint alguns dels aspectes centrals de la poètica salvatiana. Per això s’ha conver t it en un dels poemes més emblemàtics de Salvat i de l’avantguardisme català. </li></ul>

×