1. JOAN SALVAT-PAPASSEIT Tot l’enyor de demà

2. VIDA: Joan Salvat Papasseit va néixer Barcelona al 1894 i va morir de tuberculosis al 1924, amb trenta anys. La seva obra es troba estretament lligada en la seva vida. La vida de l’autor està marcada per: -L’autodidactisme -La vinculació amb la bohèmia negra -La influència dels avantguardes -La conciència de la mort

3. AVANTGUARDISME Pretenien destruir l’art tal i com era entès tradicionalment i valoraven tot el que era nou, diferent i original. Va ser en el període d’entreguerres quan es va expandir ràpidament enfrontant-se amb tota la tradició occidental i la burgesia. És un corrent estètic que va aflorar al segle XX. A Catalunya es va manifestar més en les arts plàstiques que no pas en la literatura. PRINCIPALS MOVIMENTS AVANTGUARDISTES Cubisme Futurisme Daisme Surrealisme Expressionime CUBISME: En art es va abolir la perspectiva i van introduir el collage. En poesia, Guillaume Apollinaire va compondre poemes a partir de les converses que sentia al carrer i va crear els cal·ligrames Pablo Picasso

4. FUTURISME: Buscaven moviment, l’esport i elogiaven les màquines i la vida moderna en general. En poesia introdueixen les anomenades “paraules en llibertat” que manquen d’una tipografia fixa. Filippo Tomasso Marinetti DADAISME: Defensen la destrucció de l’art i la cultura. Es fonamenta en la provocació constant i la falta de lògica. Tristan Tzara

5. SURREALISME: Defensava l’alliberament del subconscient i l’expressió dels somnis Salvador Dalí EXPRESSIONISME: Reflecteix l’angoixa del moment a través de l’exageració. En l’art usa colors estridents, perspectives impossibles i expressions turmentades. Wassily Kandinsky

6. Tot l’enyor de demà Va ser publicat en el llibre L’irradiador del port i les gavines a l’any 1921. És un dels poemes considerats més emotius de la literatura catalana. TRETS BÀSICS DE LES OBRES DE L’AUTOR Predominen els cal·ligrames i la llibertat tipogràfica. Abús d’espais en blans i versos trencats. To directe. Vitalisme. Força expressiva.

7. Ara que estic al llit malalt, estic força content. -Demà m'aixecaré potser, i heus aquí el que m'espera: Unes places lluentes de claror, i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre; i la noia que porta la llet que té un capet lleuger i duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca. I encara aquell vailet que cridarà el diari, i qui puja els tramvies i els baixa, tot corrent. I el carter, que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa, perquè no sé el secret de les altres que porta. I també l'aeroplà que em fa aixecar el cap el mateix que em cridés una veu d'un terrat. I les dones del barri, matineres, qui travessen de pressa en direcció al mercat amb sengles cistells grocs, i retornen que sobreïxen les cols, i a vegades la carn, i d'un altre cireres vermelles. I després l'adroguer, qui treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta, i qui crida les noies i els diu: —Ja ho té tot? I les noies somriuen, amb un somriure clar, que és el baume que surt de l'esfera que ell volta. I tota la quitxalla del veïnat qui mourà tanta fressa perquè serà dijous, i no anirà a l'escola. I els cavalls assenyats, i els carreters dormits sota la vela amb punxa, que dansa en el seguit de les roderes. I el vi que de tants dies no he begut. I el pa, posat a taula. I l'escudella rossa, fumejant. I vosaltres amics, perquè em vindreu a veure i ens mirarem feliços. Tot això bé m'espera, si m'aixeco, demà. Si no em puc aixecar, mai més, heus aquí el que m'espera: — Vosaltres restareu, per veure el bo que és tot: i la Vida i la Mort. Tot l’enyor de demà http :// www.youtube.com / watch ?v=Hg42qRELSlA

8. VOCABULARI Les oracions que apareixen són simples i amb un vocabulari comú, però pot haver dificultat amb les següents paraules: - Aeroplà: Avió - Sengles: Un o una per a cadascuna de dues o mes persones. - Adroguer: Persona que té una adrogueria o qui despatxa. (Adrogueria: Botiga on venen espècies i altres articles de consum corrent, amb exclusió generalment del pa, la carn, el peix, les verdures i el vi). - Quitxalla : Conjunt de nens i nenes petites, canalla. - Fressa: Soroll, enrenou, brogit. - Baume : Aroma TEMA PRINCIPAL: En un primer pla Salvat- Papasseit reflexiona sobre la malaltia sent conscient d’una mort propera.Durant tot el poema descriu un dia quotidià de la Barcelona dels anys XX.

9. ESTRUCTURA EXTERNA: -No presenta un esquema mètric fix. -Apareixen espais en blancs propis del futurisme. -No es manté constant el nombre de síl·labes en els versos. Tot i així tendeix a l’hexasíl·lab i l’octosíl·lab. -Absència de rima. Tot l’enyor de demà

10. CONTINGUT Salvat-Papasseit presenta ganes de viure de l’autor tot i que es mostra conscienciat davant la mort. Descriu tot el que veu per la finestra un dia quotidià de la seva Barceloneta. Mostra un sentiment d’enyorança ja que a causa de la seva malaltia només ho pot contemplar. Contrasta la llum, l'alegria, la cridòria, el moviment, la quantitat de gent de fora amb la quietud, solitud, malaltia, tristesa de la seva habitació. - Si demà no s’aixeca seguiràn la vida i la mort sense ell.

11. Ara que estic al llit malalt, estic força content. -Demà m'aixecaré potser, i heus aquí el que m'espera: Unes places lluentes de claror, i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre; i la noia que porta la llet que té un capet lleuger i duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca. I encara aquell vailet que cridarà el diari, i qui puja els tramvies i els baixa, tot corrent. I el carter, que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa, perquè no sé el secret de les altres que porta. I també l'aeroplà que em fa aixecar el cap el mateix que em cridés una veu d'un terrat. I les dones del barri, matineres, qui travessen de pressa en direcció al mercat amb sengles cistells grocs, i retornen que sobreïxen les cols, i a vegades la carn, i d'un altre cireres vermelles . I després l'adroguer, qui treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta, i qui crida les noies i els diu: —Ja ho té tot? I les noies somriuen, amb un somriure clar, que és el baume que surt de l'esfera que ell volta. I tota la quitxalla del veïnat qui mourà tanta fressa perquè serà dijous, i no anirà a l'escola. I els cavalls assenyats, i els carreters dormits sota la vela amb punxa, que dansa en el seguit de les roderes. I el vi que de tants dies no he begut. I el pa, posat a taula. I l'escudella rossa, fumejant. I vosaltres amics, perquè em vindreu a veure i ens mirarem feliços. Tot això bé m'espera, si m'aixeco, demà. Si no em puc aixeca r, mai més, heus aquí el que m'espera: — Vosaltres restareu, per veure el bo que és tot: i la Vida i la Mort. RECURSOS DE L’AUTOR Hi predominen els noms i els adjectius sobre els verbs. Metàfora Polisíndeton Paral·lelisme i anàfora Epítet Al·literació Paradoxa Enumeració Tot l’enyor de demà

12. CONCLUSIÓ El poema de Salvat-Papasseit, d’estètica avantguardista, ens presenta la mort de manera positiva, prescindint del dramatisme, mitjançant els petits detalls de la vida quotidiana de la que ell està privat a causa de la seva malaltia i que nosaltres no valorem. ANNA CLUA I CRISTINA RICO