Presentació dels poemes "Sol solet" i "Dimecres de cendra", de l'obra "Visions i Cants", de Joan Maragall. La presentació ha anat a càrrec de les alumnes de segon de batxillerat (modalitat: Literatura catalana). INS Isaac Albéniz. Curs 2019-20

1. Sol solet…
Joan Maragall
Estel Marín i Rita Traver

2. Índex
1. Poema Sol Solet
2. Tema
2.1. Mètrica i rima
1. Anàlisi per estrofes

3. Sol solet…
Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre.
El mar hi era humit,
pro el sol hi era alegre.
Per’llà a Sant Josep
el bon sol, solet,
lliscava i lluïa
pel carreró estret.
I en mon cos neulit,
llavors jo sentia
una esgarrifança
de goig i alegria.

4. Tema
Record d’infantesa de l’autor en què el sol és considerat un
element positiu de consol. L’element que desencadena el
record és la cançó popular Sol Solet.

5. Mètrica i rima
Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre.
El mar hi era humit,
pro el sol hi era alegre.
Per’llà a Sant Josep
el bon sol, solet,
lliscava i lluïa
pel carreró estret.
I en mon cos neulit,
llavors jo sentia
una esgarrifança
de goig i alegria.
● Mètrica curta imitant el model
de cançó popular:
5 síl·labes
● Tres estrofes amb quatre i cinc
versos d’art menor
● Manté la rima als versos
parells. Hi ha certa llibertat de
rima en els altres versos
● Alternança entre rima
masculina i femenina
5a
5a
5b’
5a
5b’
5 5c
5c
5d’
5c
10 5a
5d’
5e’
5d’

6. Primera estrofa
L’autor comença a descriure el seu record
d’infantesa: acostumat a passar els dies
protegint-se del fred, el sol és l’únic element
positiu.
Per explicar-ho utilitza la personificació del sol
al fragment subratllat.
Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre.
El mar hi era humit,
pro el sol hi era alegre.
Vocabulari: Arraulit: arronsat, protegit del fred.

7. Segona estrofa
Per’llà a Sant Josep
el bon sol, solet,
lliscava i lluïa
pel carreró estret.
Continua amb l’explicació de com el sol
il·luminava el carrer estret de casa seva, on
poques vegades hi arribava. Continua amb la
personificació del sol.

8. Tercera estrofa Explica la sensació que sent quan el sol toca el
seu cos escàs de salut, i la felicitat que li
proporciona aquest simple fet.
Elogi de la paraula: mostra un nen innocent que
es deixa encisar per la naturalesa.
I en mon cos neulit,
llavors jo sentia
una esgarrifança
de goig i alegria.
Vocabulari: Esgarrifança: Calfred
Neulit: Que ha perdut forçes,
pes o vitalitat

9. Gràcies per la vostra atenció!
FI

10. Dimecres de cendra
Joan Maragall
Estel Marín i Rita Traver

11. Dimecres de cendra
No et facis posar cendra, —no et facis posar cendra,
patró de joventut,
que no té res que veure —la mort, la cendra, amb tu.
No entelis am mementos
ton front rosat i pur.
Tu no has pas d'haver esment —de la trista paraula
que diu el sacerdot
girant-se de la taula.
Que aquest color rosat —que duus al front i als llavis
no t'ha sigut donat —per cendrosos agravis,
que t'ha sigut donat,
verge de la sang tendra,
per uns altres esblaims—que no són pols ni cendra.
1896
A UNA NOIA

12. Índex
1. Poema Dimecres de cendra
2. Moviment
3. Tema
2.1. Mètrica i rima
1. Anàlisi per estrofes

13. Context i moviment del poema
● El poema parla de la tradició cristiana que consisteix en la cerimònia i imposició
de la cendra com a signe de penitència.
Això passa en Dimecres de cendra, el primer dels 40 dies d’austeritat i dejuni de
la quaresma.
● Es tracta d’un cant vitalista:
El vitalisme és un corrent literari que propugna l'exaltació de la voluntat:
l’autor mostra atracció per allò carnal.
Joan Maragall n’és el principal representant.

14. Tema
Exhortació del poeta a una noia, que simbolitza totes les noies
joves, a satisfer tots els seus desitjos, gaudir dels plaers de la
joventut i no sacrificar-se seguint les obligacions religioses.

15. Estructura interna
No et facis posar cendra, —no et facis posar cendra,
patró de joventut,
que no té res que veure —la mort, la cendra, amb tu.
No entelis am mementos
ton front rosat i pur.
Tu no has pas d'havê esment —de la trista paraula
que diu el sacerdot
girant-se de la taula.
Que aquest color rosat —que duus al front i als llavis
no t'ha sigut donat —per cendrosos agravis,
que t'ha sigut donat,
verge de la sang tendra,
per uns altres esblaims—que no són pols ni cendra.
● Hi ha un continu contrast entre la
religió, la cendra, la mort, les
obligacions, el que no ha de fer la
noia... i la joventut, la vitalitat, el
plaer, el que ha de fer...
● Presència constant del moviment
vitalista: aprofitar la joventut per
gaudir dels plaers de la vida
● Ús de l’apòstrofe en tot el poema
negatiu
positiu

16. Estructura externa
No et facis posar cendra, —no et facis posar cendra,
patró de joventut,
que no té res que veure —la mort, la cendra, amb tu.
No entelis am mementos
ton front rosat i pur.
Tu no has pas d'havê esment —de la trista paraula
que diu el sacerdot
girant-se de la taula.
Que aquest color rosat —que duus al front i als llavis
no t'ha sigut donat —per cendrosos agravis,
que t'ha sigut donat,
verge de la sang tendra,
per uns altres esblaims—que no són pols ni cendra.
● Quatre estrofes:
5, 3, 2 i 3 versos respectivament.
● Versos d’art menor:
hexasíl·labs
● Versos d’art major:
alexandrins dividits amb cesura
en dos hemistiquis hexasíl·labs.
● Alterna entre la rima assonant a
la primera estrofa i la consonant a
les altres tres.
5
10

17. Primera estrofa
No et facis posar cendra, —no et facis posar cendra,
patró de joventut,
que no té res que veure —la mort, la cendra, amb tu.
No entelis amb mementos
ton front rosat i pur.
Vocabulari: Mementos: es refereix a la frase llatina
memento mori que pronuncia el sacerdot el dimecres de
cendra: significa "recorda que ets mortal".
L’autor es dirigeix a una noia que simbolitza
totes les noies joves: “patró de joventut”.
La cendra és una metonímia, símbol de la
condició mortal i penitència, en canvi, la noia
representa la vida.
Front rosat i pur: símbol de vitalisme, de
joventut i de bellesa que no ha de reprimir.
Utilitza l’hipérbaton per aïllar i donar èmfasi.
A UNA NOIA

18. Segona estrofa
Tu no has pas d'havê esment —de la trista paraula
que diu el sacerdot
girant-se de la taula.
Incita aquesta noia a no fer cas del memento
mori del sacerdot i fer tot el contrari:
gaudir dels plaers que la joventut li dóna.

19. Tercera estrofa
Que aquest color rosat —que duus al front i als llavis
no t'ha sigut donat —per cendrosos agravis,
Vocabulari: Agravis: perjudici ofensa a l’honor d’algú.
Torna a parlar del front i els llavis com elements
vitalistes, tendres i de joventut:
La donzella es troba en la flor de la vida.
Inicia un encavalcament: no ha de malgastar la
joventut ni deixar-se corrompre per
remordiments.

20. Quarta estrofa
Reprèn l’encavalcament: si ha de sofrir, ha de
ser per disfrutar al màxim els plaers de la carn.
La sang tendra és un element vitalista. Fa
referència a la joventut de la noia.
Segueix amb la metonímia de la cendra.que t'ha sigut donat,
verge de la sang tendra,
per uns altres esblaims—que no són pols ni cendra.
Vocabulari: Esblaims: ofensa

21. Gràcies per la vostra atenció!
FI