El teatre modernistaRenovació teatral Introducció de tècniques i models teatrals naturalistes i simbolistes. La música, la llum i la decoració contribueixen a crear una determinada atmosfera.
3.
Tipus de teatremodernista Teatre d’idees H. Ibsen Teatre simbolista M. Maeterlinck
4.
Teatre d’idees Inspiraten les idees de Henrik Ibsen. S’hi reflecteix el conflicte i la crítica social. (artista – societat; individu – massa) Compromès ideològicament. Exitós en cercles obrers i anarquistes, intel·lectuals i petit burgesos Retrat de H. Ibsen E. Munch
5.
Autors catalans delteatre d’idees Ignasi Iglésias Josep Pous i Pagès Joan Puig i Ferreter Juli Vallmitjana
6.
Teatre simbolista Inspiraten les idees de Maurice Maeterlinck. “ La intrusa” de Maeterlinck es va representar a la segona festa modernista de Sitges 1893. Característiques de les peces teatrals: Brevetat, intensificació sentimental, silencis, escassa decoració, lleguatge suggerent, temàtica al voltant de la mort... És un teatre minoritari . E. Munch
7.
LA INTRUSA Rètol de la rerpesentació a l’Espai Escènic Joan Brossa, 2005
8.
Autors catalans delteatre simbolista Adrià Gual Santiago Rusiñol Santiago Rusiñol
9.
Ignasi Iglésias Autormés representatiu del teatre d’idees. Evidencia el conflicte col·lectiu. Els personatges actuen en funció del sentiment i l’intint natural. No se sotmeten ni a la convenció ni a la moral. Obra El cor del poble (1902) Els vells (1903) Les garses (1905) Foc nou (1909)
10.
Joan Puig iFerreter Caràcter autobiogràfic en les seves obres. Teatre d’idees de base naturalista. Evidencia el conflicte col·lectiu. Obra La dama alegre (1904) Aigües encantades (1907) La dama enamorada (1908) El gran Aleix (1909) La innocent (1912)
11.
Santiago Rusiñol Emblemadel modernisme Pintor, novel·lista i dramaturg. Promotor de les Festes modernistes de Sitges. Obra L’alegria que passa (1902) El jardí abandonat (1903) Cigales i formigues (1905) Jocs Florals de Canprosa (1909) L’hèroe La mare L’auca del senyor Esteve
12.
L’auca del SenyorEsteve Vinyetes de l’auca, Ramon Casas El jorn que va nàixer l'Estevet, el seu pare, el senyor Ramon, després d'esperar anys i anys aquella criatura tardana, per les contingències del comerç, no va poguer estar perenne al costat de la seva esposa . Les compradores batxilleres, semblava que s'havien avingut, per no deixar-lo complir com a pare, i allí a «La Puntual», la botiga de vetes-i-fils de més crèdit i de més giro de quatre carrers de llarg a llarg, que ara una cana de trenzilla, que ara una ruixa, que ara quatre pams de floc, entre compra i tafaneria, el van tenir entretingut allà a darrera del taulell, mentres la pobra muller, allí sobre, a l'entresol, complia la missió materna de donar fruit an En Ramon, amb la llevadora a l'alcova, i dugues veïnes a la sala.
![Avantguardisme[1]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/avantguardisme1-110119021652-phpapp02-thumbnail.jpg?width=640&height=640&fit=bounds)
![El%20calligrama[1]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/el20calligrama1-110119023107-phpapp02-thumbnail.jpg?width=640&height=640&fit=bounds)
