Treball realitzat per: Josep Salvador Albert Ardenuy

1. Joan Maragall

2. VIDA

3. • Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10
d’octubre de 1860- Barcelona, 20 de
decembre de 1911).
• Va ser un poeta i escriptor català i es
considerat un dels pares de la poesia catalana
moderna.

4. • Fill de pares burgesos que es dedicaven a la
industria tèxtil.
• Més tard va fer la carrera de dret on si va
enfrontar amb el seu pare per aconseguir-ho,
ja que volia que el seu fill es fes càrreg de la
empresa.

5. • A ell el que l’interessava més de ser advocat
era relacionar-se amb la joventut il·lustrada i
formar-se com a intel·lectual.

6. • L’any 1890 Joan Maragall va iniciar la seva
activitat periodística on hi va publicar el seu
primer llibre de poemes amb el títol de
Poesies.
• Joan Maragall va fer de la seva obra poètica la
vessant literaria més coneguda, amb més de
450 textos escrits en prosa.

7. • Com a periodista va destacar pels seus articles
d’opinió i les seves ressenyes literaries.

8. OBRES
• Les disperses (1904)
• El sentimiento catalanista (1902)
• Visions i cants (1900)
• Joan Sardà (1900)
• Enllà (1906)
• Seqüències (1911)

10. LA VACA CEGA
Aquesta obra explica els moviments d’una vaca
cega, d’un cop de roc d’un vailet de can
Covilar de Sant Joan de les Abadesses.
Joan Maragall personifica i li dona un aire de
noble tragèdia i de fatalitat en un clima
d’elements morals i lírics.

11. Característiques del poema
• El poema està compost per versos decasíl·labs
llargs, d’art major i pel que fa a la rima, els
versos són blancs ,encara que hi han algunes
rimes assonants. El poema s’estructura de la
següent manera, hi ha tres tercets i un quartet
i per últim una dècima reial.

12. LA VACA CEGA
• Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Joan Maragall

13. Premis
• Mestre en Gai Saber.
• Va guanyar els Jocs Florals dels anys:
• 1881
• 1894
• 1896
• 1904

14. Aportació
• Gràcies a l’activitat poètica i periodística,
Maragall va ser un intel·lectual molt
reconegut, llegit i respectat.

15. • Aquest treball ha estat realitzat per:
• Josep Salvador
• Albert Ardenuy