Avantguardisme i avantguarda catalana

1. L’AVANTGUARDISME 1907-1924

2. MARC POLÍTIC I SOCIAL Burgesia vs obrers I Guerra Mundial Crac del 29 INOPERÀNCIA DEL SISTEMA CAPITALISTA FI DE LA <<BELLE ÉPOQUE>> INICI DE L’ÈPOCA DE MASSES FEIXISME

3. MOVIMENTS D’AVANTGUARDA 1907 1909 1916 1924

4. CUBISME PICTÒRIC: PICASSO CUBISME LITERARI: APOLLINAIRE COLLAGE CAL·LIGRAMA CUBISME (1907-1914) 1907 1913

5. MANIFEST FILIPPO TOMASI MARINETTI FUTURISME (1909)

6. Nosaltres afirmem que la magnificència del món s’ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat MANIFEST FUTURISME (1909)

7. SUPRESSIÓ DE MAJÚSCULES ÚS DE L’INFINITIU VERS LLIURE SUPRESSIÓ D’ADJECTIUS I ADVERBIS SUPRESSIÓ DELS SIGNES DE PUNTUACIÓ SUPRESSIÓ DE NEXES ASSOCIACIÓ LLIURE DE PARAULES FUTURISME (1909)

8. Activitats sobre el Cubisme i el Futurisme A classe i individualment: <<Oda a Guynemer>> A classe i per parelles: <<Com sé que es besa>> A casa i per parelles: Elaboració d’un collage Trieu un tema genèric Seleccioneu frases, material gràfic… Retalleu els materials Elaboreu el collage (poseu-hi títol!)

9. Com sé que es besa de Joan Salvat-Papasseit Expliqueu l’escena amorosa que es produeix. Quantes veus apareixen dins del poema i què diu cada una? Quina llengua parla la noia? On podem situar l’acció? Es pot dir que el poema usa la tènica del “collage” en la mesura que incorpora textos de procedència diversa. Quins són aquests textos?

11. ANARQUIA DEMOLICIÓ DE L’ORDRE ESTABLERT NEGACIÓ DE TOT RETORN AL PUNT ZERO CABARET VOLTAIRE (ZURICH) DADAISME (1916)

12. COM TORNAR AL PUNT ZERO? NEGACIÓ D’IDEALS I NORMES ESCANDALITZAR INSULT, GROLLERIA, ESCARNI LLENGUATGE INCOHERENT EL PENSAMENT S’INVENTA A LA BOCA L’ART ÉS UN PRODUCTE FARMACÈUTIC PER A IMBÈCILS ELS CUBISTES HAN CUBICAT LA MERDA DADÀ NO VOL DIR RES MÉS CAGARADES DE MOSCA A LES PARETS DADAISME (1916)

13. SUPRESSIÓ DELS SIGNES DE PUNTUACIÓ CAL·LIGRAMA RETALLAR – SACSEJAR - TREURE DESTRUCCIÓ TOTAL DE LA SINTAXI TIPOGRAFIES DIVERSES PARAULES EN LLIBERTAT DADAISME (1916)

14. Activitats sobre el Dadaisme Retalla – Sacseja – Enganxa (Poema dadaista) - Agafeu un diari - Agafeu unes tisores - Trieu un article de la longitud que vulgueu donar-li al poema - Retalleu l’article - Retalleu cadascuna de les paraules - Poseu-les en una bossa i sacsegeu-la - Traieu els retalls, un rere l’altre - Copieu en l’ordre que hagin sortit de la bossa - El poema se us assemblarà

15. TABÚS EDUCACIÓ HÀBITS CONVENCIONS MORAL SURREALISME (1924) EXPLORACIÓ DEL SUBCONSCIENT SENSE CONTROL

16. MÈTODES Espontanis Hipnosi Drogues Creació en grup Text espontani Passa d’un autor a l’altre fins que s’acaba SURREALISME (1924) ESCRIPTURA AUTOMÀTICA NARRACIÓ DE SOMNIS I AL·LUCINACIONS COLLAGE CADÀVER EXQUISIT

17. Activitats sobre el Surrealisme Text amb escriptura automàtica: A casa, posa una música que t’agradi Escriu veloçment allò que et suggereixi No hi ha d’intervenir la preocupació estètica o moral ni la raó Elaboració d’un <<Cadàver exquisit>> (grups de 6 persones) és un joc inventat pels surrealistes consistent en la creació i invenció col·lectiva. Cercava la creació lúdica, espontània, intuïtiva, grupal i anònima alhora, accidental i tant automàtica com fos possible. El seu origen es troba a un joc de saló on els participants escrivien una part del relat i el passaven a un altre per que aquest el continués.

18. AUTORS Guillaume Apollinaire Josep M. Junoy Joan Salvat-Papasseit Joaquim Folguera Filippo Tomasi Marinetti Joan Salvat-Papasseit Vicenç Solé de Sojo Sebastià Sánchez Juan André Breton - Paul Eluard Luís Buñuel – García Lorca Salvador Dalí – J. V. Foix Joan Miró – Rafael Alberti CUBISME FUTURISME DADAISME SURREALISME Tristan Tzara Francis Picabia André Breton J.V. Foix

19. JOAN SALVAT-PAPASSEIT Encara no he escrit mai sense mullar la ploma al cor, esbatanat Mai no he tingut fortuna, ni mai no la tindré. Però la joia és meva, perquè la sé sentir, professió de Poeta que sóc Hi ha joves de vint anys que en volen dir setanta. Jo ara en tinc vint-i-tres que no passen de deu Jo no vull allistar-me sota cap bandera. Són el ver distintiu de les grans opressions

20. JOAN SALVAT-PAPASSEIT Barcelona (1894-1924) Pare fogoner de vaixell i mare gitana Orfe als 7 anys, ha d’anar a l’Asil Naval Als 13 anys comença a treballar per ajudar la família Als 23 anys entra en una llibreria: allà entra en contacte amb el futurisme i amb molts intel·lectuals Emmalalteix de tuberculosi Es casa i té dues filles Mor als 30 anys: un any abans ha mort la seva filla petita

21. OBRA

22. Si en saps el pler no estalviïs el bes que el goig d’amar no comporta mesura. Deixa’t besar, i tu besa després que és sempre als llavis que l’amor perdura. No besis, no, com l’esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada; deixa’t besar –sacrifici fervent– com més roent més fidel la besada. ¿Què hauries fet si mories abans sense altre fruit que l’oreig en ta galta? Deixa’t besar, i en el pit, a les mans, amant o amada –la copa ben alta. Quan besis, beu, curi el veire el temor: besa en el coll, la més bella contrada. Deixa’t besar i si et quedava enyor besa de nou, que la vida és comptada. MESTER D’ A M O R La gesta dels estels

23. A Marià Manent Ara que estic al llit malalt, estic força content. -Demà m'aixecaré potser, i heus aquí el que m'espera: Unes places lluentes de claror, i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna del vespre; i la noia que porta la llet que té un capet lleuger i duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca. I encara aquell vailet que cridarà el diari, i qui puja als tramvies i els baixa tot corrent. I el carter que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa perquè no sé el secret de les altres que porta. TOT L'ENYOR DE DEMÀ

24. I també l'aeroplà que em fa aixecar el cap el mateix que em cridés una veu d'un terrat. I les dones del barri matineres qui travessen de pressa en direcció al mercat amb sengles cistells grocs, i retornen que sobreïxen les cols, i a vegades la carn, i d'un altre cireres vermelles. I després l'adroguer, que treu la torradora de cafè i comença a rodar la maneta, i qui crida les noies i els hi diu: -Ja ho té tot? I les noies somriuen amb un somriure clar, que és el baume que surt de l'esfera que ell volta. I tota la quitxalla del veïnat qui mourà tanta fressa perquè serà dijous i no anirà a l'escola.

25. I els cavalls assenyats i els carreters dormits sota la vela en punxa que dansa en el seguit de les roderes. I el vi que tants dies no he begut. I el pa, posat a taula. I l'escudella rossa, fumejant I vosaltres amics, perquè em vindreu a veure i ens mirarem feliços. Tot això bé m'espera si m'aixeco demà. Si no em puc aixecar mai més, heus aquí el que m'espera: -Vosaltres restareu, per veure el bo que és tot: i la Vida i la Mort. L’irradiador del port i les gavines

26. DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val que vinguis ara. Ara no temo gens el teu bes glacial, i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara de més enllà del gual. Dels sofriments passats tinc l’ànima madura per ben morir. Tot allò que he estimat únicament perdura en el meu cor, com una despulla de l’ahir, freda de tan pura. Del llim d’aquesta terra amarada de plors el meu anhel es desarrela. Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç en una nau sense timó, ni rems, ni vela, ni llast de records! I tot el meu futur està sembrat de sal! Tinc peresa de viure demà encara… Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara, el dolor que m’espera em fa mal… I gairebé donaria, per morir ara --morir per sempre--, una ànima immortal. Màrius Torres