1. ANTÒNIA VICENS, AUTORA DE L'ANY
IES SANTANYÍ CURS 2012-13
Va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 1999 i el premi Ramon
Llull al conjunt de la seva obra el 2004.
Novel·les:
La festa de tots els morts
La santa
Quilòmetres de tul per a un petit cadàver
Gelat de maduixa
Terra seca
Febre alta
Lluny del tren
Ungles perfectes
Poemari:
Lovely
Santanyí,1941. Novel·lista catalana de ferma i interessant
trajectòria.
De ben petita li agrada sentir la llengua que parlen al seu poble i
escoltar la gent gran, i és a partir d'aquestes experiències que
neixen els primers relats. El 1965 rep el primer reconeixement
per la seva obra, en guanyar el concurs literari de Cantonigrós
amb un recull de tres contes. Però l'autèntica prova de foc de la
seva literatura és el premi Sant Jordi 1967 que obté amb la
novel·la 39º a l'ombra, una obra que rep comentaris ben
entusiastes dels crítics de l'època. Aquest premi impulsa la seva
literatura i, des d'aleshores, ha publicat nombroses novel·les,
mentre la crítica i el lector hi continuen veient una escriptora
tenaç i intel·ligent, preocupada per temes com la condició de la
dona, la soledat i la terra pròpia, és a dir, els canvis que ha patit
l'illa de Mallorca durant els últims 30 anys i com ha influït aquest
fet en les darreres generacions.

2. Pòrtic
Vas al Cortes Inglés i a la planta dels cosmètics
t'embadaleixes davant les promeses de joventut eterna.
Antònia Vicens
La dependenta de la firma Lancaster
Lovely pintada com una geisha et ven un pintallavis que no
empraràs mai
perquè si bé et precisa la forma de la boca
t'accentua les fines y transversals línies del llavi superior.
Pagues i et regala una mostra de perfum Lovely
de Sarah Jessica Parker.
La dependenta de la firma Helena Rubinstein
de pell madura mal dissimulada
sota dos dits de Face Sculptor Make-up Rich Lifting
Foundation
et ven una crema de nit reafirmants que no et posaràs mai.

3. Perquè després de desar la cuina desar les paraules
escurades amb els plats i les culleres
després de ficar a la banyera
els somnis bruts i els pensaments opacs
t'estiraràs al sofà i t'ompliràs de la porqueria
que llença la televisió.
Pagues i et regala una mostra de perfum Lovely ABSÈNCIES
de Sarah Jessica Parker.
Però no et perfumaràs. L'aroma de Lovely
no és compatible amb la pell dels teus records.

4. Els peus sempre li feien mal
Giscaven bales lliscaven estrelles
de sang quan jo aprenia a escriure el meu nom.
No volia ser un peó qualsevol.
Els peus sempre li feien mal
al pare.
Ranquejant recorria totes les sabateries
cercant unes sabates prou còmodes que l'ajudessin I deia la mare:
a dur el pes de tots els traus És una home plantós. Llàstima
els treps i els talls que no sàpiga escriure. Tu
que la mar li havia fet. has d'anar a escola Antònia. No
No les va trobar mai. Va haver d'anar-se'n has de ser una ignorant com ton pare filla.
descalç amb el rellotge de polsera i el ganivet
de llescar pa de llescar llàgrimes dins la butxaca del gec i
una cara blanca com l'escuma de les ones I el blavet dels ulls se li escampava per les galtes quan
que tantes vegades va muntar. diluviana
plorava la seva absència.
M'ho deia sempre:
No vaig tenir infància.
No s¡ho treia del cap:
Vaig aprendre a escriure el meu nom al front.

5. (No era amor la mà (No era amor la veu
que t'ensenyava a caminar. que et va ensenyar l'abecedari.
No era tendresa la cullera Vares aprendre a llegir
que t'ensenyava el camí de la boca. amb sang als genolls.
Deien: Deien:
Aquesta nena ens pertany Com als arbre novells perquè no es vincli
tenim tan poques cosses!) li posarem estaques.)

6. Arrels
La gent fugia de la seva figura de la Mort amb pebres
però ell tornava a casa amb una bossa plena de raïm
content de sentir-se alat.
M'ho deia sempre:
A la memòria li han sortit arrels. Els records Als deu anys
són minúsculs com les monedes d'un cèntim. Cal vaig conèixer els temporals.
tenir-ne les butxaques plenes per poder anar al forn Els dofins. Els paranys del horitzons.
a comprar pa.
El pare sempre m'ho deia: No s'ho treia del cap:
Amb les butxaques buides perds l'equilibri. Una vegada vaig perdre la roba i el rellotge.
El pa omple un home. Escrivia Joan
L'orgull omple una camisa. en l'aire
quan la barca es va enfonsar. No
volia ser un negat anònim.
Caminava satisfet pels passadissos del supermercat sota
els neons.
Escopia el lleu d'un verd alga devora les pomer i les
taronges.
I deia la mare:
Camina empinat. Com si governés el vent.
Escopia flegmes d'un groc rovell davant la parada del peix.

7. Llàstima que no sàpiga guardar la seva roba. Tu
has d'anar més viva Antònia
no amollis mai allò que és teu.
I el camí dels llavis li regalimava pel mentó
igual que la sang
regalima (No era amor la paraula
per les cames de les dones. que t'obligava a anar ben dreta.
No era tendresa la paraula
que t'obligava a anar amb el cap sempre alt.
Deien:
De la seva joventut
en traurem benefici.)

8. Una instantània
M'ho deia sempre:
Als tretze anys la mar ja em feia mal a l'esquena.
Als quinze anys encara no coneixia la cassalla i ni l'aspirina.
Els pits sota el jersei desafien la plaça
a la fotografia. *
Era molt jove quan un espontani em va fotografiar I deia la mare:
baixant els esglaons de l'església. (Al fons el campanar Encara somia platges. Tu no has de ser
contra el cel.) com ton pare filla. Ell sempre
s'ha deixat seduir fàcilment.
Els homes sortiren del bar amb una cassalla a la mà.
Somreien
etílics i concupiscents. I un rast de planys se li va encallar a les genives
Era diumenge. igual que els hams dels palangres s'encallen
en les prades de posidònia.
De tots ells només la mirada del pare era aigua de la mar
amb veles.
No posseïa fortuna però teixia xarxes:
Atrapar el temps.
Recobrar el minut exacte de la puresa.

9. (Mai no et varen dir una paraula
que fes olor
OLORS
de tendresa.)

10. La barca
I diu la mare:
Està ple de tubs i d'agulles.
Fermat al llit. Lligat
a les olors de la mar.
Els llavis se li fonen i creu que és
Déu caminant sobre les aigües d'un vaixell.
Després de perdre la barca
va bregar amb les onades
que remolcaven negats que pareixien llunes
damunt la mar
i vagueries d'enamorats
el pare.
La seva dèria era abastar l'eternitat:
Una amant bruna a la costa de Tànger i una amant rosa
a la platja de la Cala.
M'ho deia sempre:
Si als vint anys fonyava onades
era perquè la pena em tornés vi.

11. Aigua
La mort només es deixa veure quan surt a robar l'aire
que respirem.
(Li corre pel dits
de la mà esquerra
li corre pel braç El pare l'havia clissat desendollant-li l'inhalador
li arriba al cor a través de les mans finíssimes
d'una metgessa jove.
un intens aroma
de lliris.) Però jo
només veia un home acabat que volia fugir
del seu llit de dolor.
Va dir me'n vaig
el pare.
A on? Vaig demanar jo.
No ho sé però me'n vaig
va dir el pare.

12. Què vols que et prepari? Vaig demanar jo.
Aigua
va dir el pare.
Una llesca de pa? Vaig demanar jo.
Aigua
va repetir el pare.
T'hi poso qualque peix? vaig demanar jo.
Ja vindran tot sols els peixos (Pudor de peixos morts
només vull aigua. li va fer arrufar el nas
estrènyer els ulls
els punys
les dents.)

13. Només gavines
No es veia res (El vent aspergia per les cases
tret de gavines negres una flaire penetrant
dins la gleva sangonosa del sol morent. d'àngels
caducs.)
Ja no tenia la forma
d'un home
el pare.
Ja no tenia la forma
d'una barca
la seva barca.
Muntant el celistre havia creuat l'horitzó
havia espoltrit el temps.
Després va ploure sobre
la mar.
Pluja i vent varen formar remolins d'aigua: Petges
per atrapar els somnis dels navegants. Però
no varen poder atrapar la seva veu quan deia: Ja he arribat
al país del mercader de perles fines.

14. Peixos
Ara encara pesca
encara puny boira i memòria.
Al crit de l'alba a la Cala austera de la seva infància
cada matinada tirava l'àncora Orgullós de no haver deixat l'estructura dels seus ossos
i saltava del llit a cap port ni a cap enclavament
el pare. contempla el carrer ple de reclaus amb el nen
(que va ser) acostant-se
sota el cel de la lluna.
Sabatilles de franel·la
i pantalons beixos de cotó amb cordons Els peus descalços i les cames tortes
eren la seva indumentària sostenen un pit escanyolit.
de somnàmbul Els braços prims alçats en angle
que cerca aguanten el cove que du damunt el cap.
la seva barca.
Molt alerta que no li vessin
els peixos.

15. Un dia qualsevol
(Ha florit el cascall marí Dos jocs de plats
a les parets estupefactes plans.
del menjador. Dos jocs de plats
fondos.
Mentre
el julivert badalla al cossiol.) Les culleres i els ganivets corresponents
devora els tovallons de paper.
Les tovalles són
blanques
amb randa de mundillo i xifres
brodades.
Dins la cuina es respira l'efluvi d'herba-sana de l'aguiat i
l'efluvi
marí de la presència invisible del pare.

16. Tots dos somriem davant el meu plat ple a vessar. Ell
un somriure estufat a la paret còmplice. Jo
observant la mare sense prendre part
en la nostra conxorxa.
I és que una vegada buit el plat em transporta a
una infància erugada.
COLORS
*
Sempre el pare m'havia de defensar dels eixabucs de la
mare que no tolerava que deixés res dins el plat. Temps de
llesques de pa d'ordi comú untades de saïm i somnis de
niló.

17. La meva primera llibreria
Era de caoba vermella
amb portes vidrieres
(Regalima el vermell de vidres fumats
igual que regalima el vi i rivets de laca
blancs.
pel paisatge de la fusta.)
Un metre d'alçada
per un metre cinquanta d'amplària.
Tres prestatges de vint.
Vàrem rompre la guardiola de terrissa
i tot un capvespre de gener
per anar a comprar-la.
Aviat a casa veren anar arribant Albert Camus. William
Faulkner. Virginia Woolf. Víctor Català. Carson
MacCullers. I James Joyce amb el seu Retrat
d'un artista adolescent que

18. em va crear una úlcera a
la ploma.
En canvi el pare calcigava estufera
quan hi passava per davant.
A poc a poc deixava
de ser moble
i passava a Santuari. Satisfet d'haver pogut comprar
La llibreria. la mar a la seva filla.
Les pregàries de la nit
les feia davant el cor obert de la fusta
i no davant el Cordejesús amb els ulls girats
de damunt la capçalera del llit.
A la mare
que no havia obert mai un llibre
també l'amarava de devoció. La llibreria.
Llibres a una casa de pobres!
Religiosament es cuidava que la pols
no es fiqués per les escletxes i envaís el paper.
Que el polls del llibres
no espipellessin les lletres.

19. La casa
Va nàixer a Santanyí en una casa humil del carrer
del Rafalet amb corral d'aviram
gàbia de conills i hortet
(De sobte el color lluminós del dia el pare.
va caure dins la nit
Hi havien viscut i hi havien mort ja xarucs els padrins
de la cisterna.) paterns
llavors de lassitud hi va morir sa mare. I molt vellet son pare
i
que de jove
se n'hagués anat pel món a fer fortuna deixant
tres fills pucers
la dona prenyada.
Hi va nàixer i hi va morir la germana petita
minada de tifus.
I ell
quan es va jubilar
tenia la delera

20. d'un descans florent al sofà de la casa
en què de nen havia vist créixer la mort
entre ceballots lliris En canvi el pare calcigava estufera
sargantanes. quan hi passava per davant.
Quan va saber que l'havia d'abandonar Satisfet d'haver pogut comprar
la casa la mar a la seva filla.
se li van adormir els peus de pena.
I una vegada va ser a Palma
a la casa de la filla
se li van adormir definitivament les cames.
No coneixia les cadires.
Li eren estranyes les finestres
les paret que juntament amb la taula
de la cuina i el cassó d'encalentir la llet els matins
li deien que escoltés com al pati
la llimonera escopia les llimones
els teuladers baixaven en picat a beure l'aigua dels gossos
les erugues rosegaven els brots de la bignònia.

21. (De sobte el color lluminós del dia (El gris del capvespre tirava a lleixiu.
va caure dins la nit
No hi havia un pam de net ni al
de la cisterna.) cel ni a la terra.)

22. Desolació
com es buida i es mor lentament un cranc roquer
amb una mordala rompuda si està fora de l'aigua.
Tampoc no coneixia les cases
ni la gent d'aquell carrer estret
el pare. A vegades estenia la mirada cap al cel
igual que un captaire estén la mà cap als qui passen.
Ningú no alçava el cap per dir-li:
Joan
bon dia.
Tot per llegir a les estrelles
Era com si se li hagués fos la fesomia. que el déu que tantes vegades va capturar amb les xarxes
era simplement cargol marí o tortuga.
Com si hagués perdut el nom.
Bastava veure'l assegut a la taula camilla.
Capficat. Fitorat. Mirant-se els peus inflats
per saber que resava amb tota la seva ànima:
Putes sagrades ajudeu-me!
Bastava mirar-li els ulls sense gens de verdet
per saber que es buidava

23. La ruta del tabac
De sobte el pòrtland del cel
va caure a manades dins la mar
i li va fer sang.
(Al blanc li deien
Puresa. L'aigua es va quedar (des)assistida
de blaus.
El color de la llet
estava prohibit.)
Postes de sol acubades
es varen acaramullar dins la barca.
Tant de pes
va obrir una via d'aigua a la quilla.
S'enfonsava.
Blanca.
Trista.
La barca.

24. La por els arribava als genolls als mariners.
Perquè a la riba no els esperava cap fetiller
per obrar el prodigi. (no eren apòstols
de res
ells. Si havien deixat pare
i mare i dona i fills
era per matar el cuc de la fam.
Abans que no els rosegués els budells.
Abans que no els buidés els ulls).
CAMINS
*
Es va despertar ferit de profecia el pare. El
pubis canyella de la dona mora que li gombol-
dava l'enyorança no li va poder aturar la febrer
de partir cap a l'aeroport per tornar a casa en
lloc d'anar-se'n al moll i salpar per fer la ruta
del tabac com tenia previst.
L'endemà prenia una ginebra a la barra d'un
cafè de Melilla on feia escala quan la pantalla
del televisor es va omplir de taurons.

25. Absències
No només era el perfil del seu cos absent
al llit de matrimoni
(Al camí de la infantesa desolat
amb lluquets amb la mare jove
i esparregueres i enamorada.
ara No només era la carència del seu cul
ufanós a la cadira de la cuina
hi floreix el quitrà.) al voltant de la taula.
Els matins.
Els migdies.
Les nits.
Es va fer un esvoranc de la seva mida
en l'aire.
Un tall. Una porta
per on va entrar l'Altre.

26. El Suplantador.
El Conrador de glòries.
El Lladre etern.
En lloc de fremir-me la pell
em tremolava l'ànima. (Ni tan sols hi creixen
pedres.
En lloc de beure el semen vivificador d'un mascle Han reblit de ciment
combregava l'hòstia sollada de sacrifici. la vida de les cunetes.)
Llavors
m'ajeia amb els braços en creu
damunt les Tres maries
i m'immolava.
Encara no sabia que l'amor de Déu
que omple totes les coses
no omple els cossos de les dones.
Ni llepa les ferides dels innocents.

27. Decència
Els botons saltaven i la bata se li obria de dalt a baix.
Se li veia una ferida com feta amb la punta llimada
d'una ungla.
Una tira de pell crispada. (Han aturat la transmigració de les
ànimes:
De pell enyorada. Ja no floreixen els ametlers
a les voreres dels camins.)
Amb el sexe que li bategava a la intempèrie del desig.
Però no es queixava.
Si el marit pescava en aigües privades a ella li tocava
estalviar
diners i passió.

28. Oblit
Si al front va aprendre a escriure
el seu nom
el pare.
(Buidada fragmentada
Enmig de la mar gran castrada:
va voler conèixer els números Cotorreta cul cosit.
i les regles més elementals
de la comptabilitat: Volien convertir el camí de les dones
“Que mai + cap home – jo travessi de sol a sol
el portal de casa nostra”. en una vagina
en una flor
Enviava aquest exercici barroer muda.)
d'equació de balanç
com qui envia una combinació de seda
o una ampolla de perfum.
Per les ondulacions de la frase
la mare podia ensumar
una flor de perjuri
en cada lletra.
Sota els embats de
la nit africana.

29. Em va enviar una màquina d'escriure de contraban
quan a les altres cases les cadires de bova
estaven esfondrades
el pare.
La gent no tenia temps per seure.
Per no gastar electricitat
feien fills.
Eren els anys de l'èxtasi
EPÍLEG i de la submissió als astres.
A la claror d'una espelma
desafiava els manaments de la relativitat
teclejant amb ràbia.
Les Tres Maries varen desaparèixer
de la constel·lació de la meva pell.
Els llambrecs celestials
es varen diluir
dins la meva substància
de dona.

30. Però ara que la vida
m'ha esborrat tants camins
m'ha esvaït tantes aromes
m'ha despintat tants colors
m'ha obert tantes absències...
humilment
em trec les sabates
em trec la roba
em tallo les ungles
em tallo els cabells
deso els ulls damunt la tauleta de nit
i
de puntetes
per no desvetllar la soledat adormida
com un infant sadoll del pit de la mare
parteixo
a la recerca del corall.