L’avantguarda europea ...Inclou els corrents estètics que posen de manifest la crisi de les arts i de la literatura produïda en el món occidental al començament del segle XX .
3.
Característiques R ebuig de la tradició cultural burgesa D estru cció de l'art tradicional R ecerca de noves formes expressives Plantejaments innovadors que revolucionen l’art I nconformisme social I ncorporació de tècnica, de la modernitat i de la màquina a la creació artística . Ú s d e les idees freudia nes .
4.
Cronologia Inici :pels volts l'any 1905 Màxima intensitat : el 1916 i el 1925 Declivi i desaparició : al voltant de l’any1930 fins 1940
5.
Contextualització històricaPrimera Guerra Mundial Crisi econòmica de 1929 Naixement de les ideologies totalitàries: feixistes i estalinistes Revolucions obreres
6.
La Primera GuerraMundial 1914 -1918 El conflicte provoca un gran trasbals econòmic, polític i social.
7.
Els moviments d’avantguada Els ISMES L’artista lluita contra la tradició acadèmica. Són caòtics i destructius Declaren els principis a través dels manisfestos. S’extingeixen amb rapidesa (poca capacitat d’incidència social - incomprensió)
El cubisme París,1907 Rebutgen la còpia exacta de la realitat. Aplicació simultània de diferents perspectives. Creació del cal·ligrama – Guillaume Apollinaire
11.
El cal·ligrama Composiciópoètica que respresenta o suggereix plàsticament algun motiu que té a veure amb la temàtica del poema. Joc tipogràfic
12.
Unique Forms ofContinuity in Space , Umberto Boccioni El futurisme Forces del carrer, Umberto Boccioni
13.
El futurisme París,1909 Teòric: Filipo Tomaso Marinetti Voluntat d’incidència social Atac frontal a passat.La nova cultura s’orienta al futur. Reivindicació del progrés, la tecnologia, la lluita,el combat (exaltació de la 1a Guerra Mundial). Fascinats per la velocitat, l’electricitat, l’automòbil, l’avió... etc. Creació poètica: paraules en llibertat. Destrueixen la tipografia convencional, destrueixen la sintaxi, destrueixen també la puntuació. Empren símbols gràfics,deixen espais en blanc i usen la sinestèsia.
El dadaisme NovaYork Impulsor: Tristan Tzara Da da és l’onomatopeia infantil Actitud transgressora i de rebuig a l’ordre establert. Es denuncia la inutilitat de l’art i de la literatura tradicional. Espontaneïtat, s’ultrapassa el límit de la lògica i la moralitat. Reivindicació de l’absurd, l’atzar i l’humor. Promouen una ideologia ètica de rebuig al bel·licisme Literatura: collage literari: barrejar textos amb materials; poema objecte i poema visual (substitueix paraules per elements plàstics (fotos, materials, dibuixos,..). Escriptura autòmatica: Les idees es plasmen sobre el paper sense rectificació posterior.
El surrealisme França,principis anys 1920 Derivació del dadaisme Teòric: André Breton Participà de la política comunista (Trotskisme). Reben influència de la psicoanàlisi de Freud. L’essència de l’esperit es troba en el subconscient. L’esperit es mostra en llibertat en el somni. Literatura: escriptura automàtica: reproduir els filtres de la ment Temes recurrents: l’erotisme, l’humor i l’absurd cruel.
MANIFEST GROC DENUNCIEMLa manca absoluta de joventut dels nostres joves DENUNCIEM La manca absoluta de decisió i d’audàcia DENUNCIEM La por als nous fets, a les paraules, a risc, al ridícul DENUNCIEM El soporime de l’ambient podrit de les penyes i els personalismes barrejats amb l’art DENUNCIEM L’Absoluta indocumentació dels crítics respecte l’art d’avui i l’art d’ahir. DENUNCIEM Els joves que pretenen repetir l’antiga pintura. DENUNCIEM Els joves que pretenen repetir l’antiga literatura DENUNCIEM L’arquitectura d’estil DENUNCIEM Els pintors d’arbres torts Fragment del Manifest groc (1928) Dalí, Guash i Montanyà
El grup desabadell, 1920 Joan Oliver , Armand Obiols , Francesc Trabal R ebuig a la burgesia D esig de provocar la societat del moment. Qüestionaven la cultura i els costums del seu temps, així com la funció dels artistes, escriptors i intel.lectuals en general. O rganitzaven actes provocadors : Anti-Jocs Florals, creació Club de Senyors , van celebrar conferències grotesques.