SlideShare a Scribd company logo
1 of 19
1397-1459
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
El segle XV és el Segle d’Or de la literatura catalana. El centre cultural és  València, la majoria d'autors pertanyen a la petita noblesa i a la burgesia. La influència del Renaixement provoca canvis en les idees i en l’actitud moral. València esdevindrà la nova capital cultural per causes econòmiques, socials (pesta a Catalunya),  religioses (els papes Borja eren valencians), polítiques (guerres civils a Catalunya i l’antipatia de la noblesa catalana cap als Trastàmara) i estratègiques (els ports valencians són més cèntrics per moure’s pel Mediterrani). Sorgirà tota una generació de poetes (Andreu Febrer , Jordi de Sant Jordi...) que aniran introduint canvis en la poesia trobadoresca, fent-la així més propera a l’Humanisme. En prosa destacarà l’Escola Valenciana, representada per Joan Roís de Corella i Jaume Roig.
Ausiàs March, fill del poeta Pere March i de Lionor Ripoll, va néixer, probablement a Gandia, l'any 1397. Pertanyia a una família de burgesos enriquits i funcionaris, incorporada a l'estament de la cavalleria. Pere March va emancipar  el seu fill l'any 1409; des d'aquest moment es va convertir en el cap de la branca valenciana de la família, i ja el 1415 va assistir  a les  Corts de València  com a "donzell" i el 1419 li fou conferit l'orde de cavalleria . BIOGRAFIA:
Ausiàs March va viure a la societat feudal de la Valencia del segle XV. Va actuar plenament com a membre de l'estament de la cavalleria: fou senyor de terres properes a la ciutat de València, vassall del rei Alfons el Magnànim, i no va deixar mai d'actuar com un senyor feudal gelós de les seves prerrogatives.  Entre el 1420 i el 1424 participà en la vida militar de la Corona al servei d'Alfons el Magnànim, primer a Sardenya i Còrsega, (assistint als setges de Calví i Bonifazio), i després al Nord d'Àfrica
El rei va recompensar generosament els seus serveis atorgant-li diferents privilegis sobre terres i la possibilitat de prosperar a la cort reial. Així, té el privilegi d’administrar la justícia civil i criminal en algunes localitats de l’horta de Gandia, el 1425 és falconer major de la casa del rei al Regne de València, és a dir, encarregat de la cura dels serveis de falconeria que el monarca havia establert prop de l'Albufera de València. Es va casar dues vegades, una el 1437 amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, autor de  Tirant lo Blanc , i una altra el 1443 amb Joana Escorna. Ni amb l'una ni amb l'altra no va tenir fills, però sí que en va tenir de naturals, dels quals tenim notícia testamentària .  Escriu els  Cants de Mort , possiblement motivats per la mort d'alguna de les seves esposes, la crítica no acaba de tenir clar quina. Durant el seu matrimoni amb Joana Escorna, i després de la seva mort, compon la majoria dels seus poemes didàctics i d'apassionants meditacions. Ausiàs March va morir el 3 de març de 1459, als 62 anys, a València .
El que caracteritza el poeta és la seva sinceritat, i la capacitat de dir la veritat. Va escriure, en total,  128 poemes , més de 10.000 versos, que deixà en manuscrit i que no van ser publicats en llibre fins prop d’un segle més tard.  La característica més destacada i coneguda de l'estil d'Ausiàs March és el recurs de desenvolupar una quantitat considerable dels seus poemes mitjançant un sistema discursiu basat en la comparació.  March escriu amb clara consciència que la poesia ja no és un complement de la personalitat o un simple instrument d'expressió galant, sinó que s'ha convertit en l'espai principal i essencial de l'autoconfessió. March va optar pel model de Petrarca: -la poesia considerada com a trajectòria vital i intel·lectual-, i ho va fer d'acord amb les característiques de la pròpia tradició: agrupant els poemes per cicles, és a dir, per sèries de poemes que responen en la tornada a un mateix senyal.
El cançoner d'Ausias March és variat i contradictori, però el senyal heretat dels trobadors apareix apareix gairebé sempre al primer hemistiqui del primer vers de la tornada. Aquest fet ha permès establir diversos criteris filològics a partir dels senyals més característics: “Plena de seny”, “Llir entre cards”, “Amor, amor”, “Oh folla amor”. Plena de Seny  és un cicle de 19 poemes dedicat a una dama el nom de la qual el poeta amaga sota el senyal. És característica de  Plena de seny  la  referència als envejosos. Ens diu també que l'amor es pot malmetre per l'absència de perills. Al llarg  de tot el cicle, el poeta manifesta que vol ésser  amat, però que allò que més estima d'ella és el seny i l'honestedat. Anomena sovint la dama aimia. Hi és visible també la insistència en la desigualtat de l'amor.
Llir entre cards  constitueix un altre cicle, format per trenta-cinc poemes, en els quals ens diu el nom de la dama, “dona Teresa”, ens fa una fugaç descripció física i ens diu que era casada, amb fills, i que li agradava ésser cantada pel poeta. L'ull de l'hom pec no ha tan fosca vista que vostre cos no jutge per gentil; ...................................................... Verge no sou perquè Déu ne volc casta. Sol per a vós basta la bona pasta Que Déu retenc per fer singulars dones. El poeta suposa que “Llir entre cards” no el desama, sinó que més aviat li plau la seva conversa, i que pensa que els poemes que li dedica són sincers. Si bé mostrau que mi no avorriu, Ans vos altau de ma simpla paraula, E mos escrits no creeu ésser faula El poeta parla d'un amor total, físic i espiritual. En aquest cicle comença a aparèixer l'obsessió per la mort, el tema del mutisme degut a la timidesa i la vacil·lació entre el desig d'honestedat i el de deshonestedat. Cronològicament el podem situar entre el 1425 i el 1438.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Amor, amor :   Aplega dotze  composicions, entre les quals es poden destriar dos grups.  En el primer grup Marc s'adreça a un amor abstracte. En un dels poemes utilitza dues paradoxes típiques d'ell Tot amador prenga en açò esment que sens tristor no es pot molt alegrar. .......................................................... Cremat vull ser, d'amor, per sa calor, car dins son foc jo em trobe refrescat. En un altre poema afirma que fa setze anys que serveix amor sense recompensa e són setze anys que lo guardó esper Els poemes del segon grup s'adrecen novament a un amor concret. El poema número  77 es clou amb una tornada que fou imitada per Garcilaso de la Veg a Amor, amor, un hàbit m'he tallat de vostre drap, vestint-me l'esperit: en lo vestir ample molt l'he sentit e fort estret quan sobre mi és posat. El to reflexiu predomina. Foren escrits  probablement al final de la seva vida i el poeta  es dol molt  del mal d'amor. A la tornada diu Amor, amor, los vostres lletovaris són molt amargs i a sanitat contraris.
[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Altres cançons d'amor
Cants de mort ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Els cants morals ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
El cant Espiritual És una llarga oració de 224 versos estramps on el poeta invoca Déu en segona persona i li demana que l'ajudi a anar al seu encontre, confessa la seva manca de religiositat i diu que tem Déu més que no pas l'ama. Demana que li abreugi la vida abans no li arribin mals pitjors Prec-te senyor, que la vida m'abreuges Ans que pejors casos a mi enseguesquen. En   el  Cant Espiritual  fa una confessió dels seus dubtes, dels seus temors, i analitza la seva consciència de culpa.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 

More Related Content

What's hot

Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
Mònica Herruz
 
Les Cròniques
Les CròniquesLes Cròniques
Les Cròniques
carme
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
Dolors Taulats
 
Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...
Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...
Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...
imsosu
 
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XVLiteratura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
Sílvia Montals
 

What's hot (20)

La decadència
La decadènciaLa decadència
La decadència
 
Literatura catalana dels segles XVI, XVII I XVIII
Literatura catalana dels segles XVI, XVII I XVIIILiteratura catalana dels segles XVI, XVII I XVIII
Literatura catalana dels segles XVI, XVII I XVIII
 
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
 
Les Cròniques
Les CròniquesLes Cròniques
Les Cròniques
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xxLITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Ausiàs March (Margarida Pérez)
Ausiàs March (Margarida Pérez)Ausiàs March (Margarida Pérez)
Ausiàs March (Margarida Pérez)
 
Tirant lo Blanc
Tirant lo BlancTirant lo Blanc
Tirant lo Blanc
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
 
A Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
A Mallorca, Durant La Guerra Civil PwpA Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
A Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
 
Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...
Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...
Tirant lo blanc personatges femenins, l. palahí, sònia, a. cateura, jessica, ...
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIILiteratura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
 
Oda a la pàtria
Oda a la pàtriaOda a la pàtria
Oda a la pàtria
 
El Llenguatge Literari
El Llenguatge LiterariEl Llenguatge Literari
El Llenguatge Literari
 
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XVLiteratura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
 
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
 
A mallorca, durant la guerra civil
A mallorca, durant la guerra civilA mallorca, durant la guerra civil
A mallorca, durant la guerra civil
 
Tirant Lo Blanc (apunts)
Tirant Lo Blanc (apunts)Tirant Lo Blanc (apunts)
Tirant Lo Blanc (apunts)
 
Els primers textos en llengua catalana
Els  primers  textos  en llengua  catalanaEls  primers  textos  en llengua  catalana
Els primers textos en llengua catalana
 

Viewers also liked

Literatura valenciana: Jaume Roig, Isabel de Villena i Joan Roís de Corella
Literatura valenciana: Jaume Roig, Isabel de Villena i Joan Roís de CorellaLiteratura valenciana: Jaume Roig, Isabel de Villena i Joan Roís de Corella
Literatura valenciana: Jaume Roig, Isabel de Villena i Joan Roís de Corella
lluchvalencia
 

Viewers also liked (19)

Guillem de cabestany
Guillem de cabestanyGuillem de cabestany
Guillem de cabestany
 
modelo de examen de matematicas IB
modelo de examen de matematicas IB modelo de examen de matematicas IB
modelo de examen de matematicas IB
 
Ausias march
Ausias marchAusias march
Ausias march
 
Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs March
 
ausiàs march
ausiàs marchausiàs march
ausiàs march
 
Ausiàs march
Ausiàs marchAusiàs march
Ausiàs march
 
Literatura valenciana: Jaume Roig, Isabel de Villena i Joan Roís de Corella
Literatura valenciana: Jaume Roig, Isabel de Villena i Joan Roís de CorellaLiteratura valenciana: Jaume Roig, Isabel de Villena i Joan Roís de Corella
Literatura valenciana: Jaume Roig, Isabel de Villena i Joan Roís de Corella
 
Trabajo religión
Trabajo religiónTrabajo religión
Trabajo religión
 
T 9 c. sociales
T 9 c. socialesT 9 c. sociales
T 9 c. sociales
 
Societat del segle xiv xv i la seua literatura
Societat del segle xiv xv i la seua literaturaSocietat del segle xiv xv i la seua literatura
Societat del segle xiv xv i la seua literatura
 
La desnutrició
La desnutricióLa desnutrició
La desnutrició
 
Bosque mediterráneo
Bosque mediterráneo Bosque mediterráneo
Bosque mediterráneo
 
Enfermería
EnfermeríaEnfermería
Enfermería
 
La pneumònia
La pneumòniaLa pneumònia
La pneumònia
 
Clash of clans
Clash of clansClash of clans
Clash of clans
 
Presentación valencià
Presentación valenciàPresentación valencià
Presentación valencià
 
Las primeras expresiones artísticas cristianas
Las primeras expresiones artísticas cristianasLas primeras expresiones artísticas cristianas
Las primeras expresiones artísticas cristianas
 
Rois de corella
Rois de corellaRois de corella
Rois de corella
 
Fallas (biologia)
Fallas (biologia)Fallas (biologia)
Fallas (biologia)
 

Similar to Ausiàs March

Ausiàs march
Ausiàs marchAusiàs march
Ausiàs march
dolors
 
Ausiàs Marc
Ausiàs MarcAusiàs Marc
Ausiàs Marc
P. J.
 
Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs March
ctorrijo
 
Un segle d'or per a la poesia tema 5
Un segle d'or per a la poesia tema 5Un segle d'or per a la poesia tema 5
Un segle d'or per a la poesia tema 5
Amparo
 
Presentació d'ausiàs march
Presentació d'ausiàs marchPresentació d'ausiàs march
Presentació d'ausiàs march
Moneta Jc
 
Un segle d'or per a la poesia tema 5
Un segle d'or per a la poesia tema 5Un segle d'or per a la poesia tema 5
Un segle d'or per a la poesia tema 5
Amparo
 
Ausiàs march (1)
Ausiàs march (1)Ausiàs march (1)
Ausiàs march (1)
KathyM_
 
Unitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS March
Unitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS MarchUnitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS March
Unitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS March
Fàtima
 
Unitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS March
Unitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS MarchUnitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS March
Unitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS March
Fàtima
 
Antolog Finalitzada
Antolog FinalitzadaAntolog Finalitzada
Antolog Finalitzada
suridellasaz
 
Antologia De Poesia Catalana
Antologia De Poesia CatalanaAntologia De Poesia Catalana
Antologia De Poesia Catalana
070123
 
Xavier I Albert G
Xavier I Albert GXavier I Albert G
Xavier I Albert G
dolors
 

Similar to Ausiàs March (20)

Ausiàs march, exposició oral
Ausiàs march, exposició oralAusiàs march, exposició oral
Ausiàs march, exposició oral
 
Exposició oral català literatura
Exposició oral català literaturaExposició oral català literatura
Exposició oral català literatura
 
Ausiàs march
Ausiàs marchAusiàs march
Ausiàs march
 
Ausiàs Marc
Ausiàs MarcAusiàs Marc
Ausiàs Marc
 
1.2 la poesia trobadoresca
1.2 la poesia trobadoresca1.2 la poesia trobadoresca
1.2 la poesia trobadoresca
 
Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs March
 
1.4 . la poesia post trobadoresca
1.4 . la poesia post trobadoresca1.4 . la poesia post trobadoresca
1.4 . la poesia post trobadoresca
 
El Gran Jordi de Sant Jordi!
El Gran Jordi de Sant Jordi!El Gran Jordi de Sant Jordi!
El Gran Jordi de Sant Jordi!
 
Un segle d'or per a la poesia tema 5
Un segle d'or per a la poesia tema 5Un segle d'or per a la poesia tema 5
Un segle d'or per a la poesia tema 5
 
Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs March
 
Presentació d'ausiàs march
Presentació d'ausiàs marchPresentació d'ausiàs march
Presentació d'ausiàs march
 
Un segle d'or per a la poesia tema 5
Un segle d'or per a la poesia tema 5Un segle d'or per a la poesia tema 5
Un segle d'or per a la poesia tema 5
 
Ausiàs march (1)
Ausiàs march (1)Ausiàs march (1)
Ausiàs march (1)
 
Els Inicis De La Literatura
Els Inicis De La LiteraturaEls Inicis De La Literatura
Els Inicis De La Literatura
 
Unitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS March
Unitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS MarchUnitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS March
Unitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS March
 
Unitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS March
Unitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS MarchUnitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS March
Unitat 2. Versió 1. La Poesia Medieval. AusiàS March
 
Antolog Finalitzada
Antolog FinalitzadaAntolog Finalitzada
Antolog Finalitzada
 
Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés Estellés
Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés EstellésGabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés Estellés
Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés Estellés
 
Antologia De Poesia Catalana
Antologia De Poesia CatalanaAntologia De Poesia Catalana
Antologia De Poesia Catalana
 
Xavier I Albert G
Xavier I Albert GXavier I Albert G
Xavier I Albert G
 

Recently uploaded (6)

Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels polsRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
 
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdfFESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestacióRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
 
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoApp del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
 
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxPresentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
 
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESOsopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
 

Ausiàs March

  • 2.
  • 3.
  • 4. El segle XV és el Segle d’Or de la literatura catalana. El centre cultural és València, la majoria d'autors pertanyen a la petita noblesa i a la burgesia. La influència del Renaixement provoca canvis en les idees i en l’actitud moral. València esdevindrà la nova capital cultural per causes econòmiques, socials (pesta a Catalunya), religioses (els papes Borja eren valencians), polítiques (guerres civils a Catalunya i l’antipatia de la noblesa catalana cap als Trastàmara) i estratègiques (els ports valencians són més cèntrics per moure’s pel Mediterrani). Sorgirà tota una generació de poetes (Andreu Febrer , Jordi de Sant Jordi...) que aniran introduint canvis en la poesia trobadoresca, fent-la així més propera a l’Humanisme. En prosa destacarà l’Escola Valenciana, representada per Joan Roís de Corella i Jaume Roig.
  • 5. Ausiàs March, fill del poeta Pere March i de Lionor Ripoll, va néixer, probablement a Gandia, l'any 1397. Pertanyia a una família de burgesos enriquits i funcionaris, incorporada a l'estament de la cavalleria. Pere March va emancipar el seu fill l'any 1409; des d'aquest moment es va convertir en el cap de la branca valenciana de la família, i ja el 1415 va assistir a les Corts de València com a "donzell" i el 1419 li fou conferit l'orde de cavalleria . BIOGRAFIA:
  • 6. Ausiàs March va viure a la societat feudal de la Valencia del segle XV. Va actuar plenament com a membre de l'estament de la cavalleria: fou senyor de terres properes a la ciutat de València, vassall del rei Alfons el Magnànim, i no va deixar mai d'actuar com un senyor feudal gelós de les seves prerrogatives. Entre el 1420 i el 1424 participà en la vida militar de la Corona al servei d'Alfons el Magnànim, primer a Sardenya i Còrsega, (assistint als setges de Calví i Bonifazio), i després al Nord d'Àfrica
  • 7. El rei va recompensar generosament els seus serveis atorgant-li diferents privilegis sobre terres i la possibilitat de prosperar a la cort reial. Així, té el privilegi d’administrar la justícia civil i criminal en algunes localitats de l’horta de Gandia, el 1425 és falconer major de la casa del rei al Regne de València, és a dir, encarregat de la cura dels serveis de falconeria que el monarca havia establert prop de l'Albufera de València. Es va casar dues vegades, una el 1437 amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanc , i una altra el 1443 amb Joana Escorna. Ni amb l'una ni amb l'altra no va tenir fills, però sí que en va tenir de naturals, dels quals tenim notícia testamentària . Escriu els Cants de Mort , possiblement motivats per la mort d'alguna de les seves esposes, la crítica no acaba de tenir clar quina. Durant el seu matrimoni amb Joana Escorna, i després de la seva mort, compon la majoria dels seus poemes didàctics i d'apassionants meditacions. Ausiàs March va morir el 3 de març de 1459, als 62 anys, a València .
  • 8. El que caracteritza el poeta és la seva sinceritat, i la capacitat de dir la veritat. Va escriure, en total, 128 poemes , més de 10.000 versos, que deixà en manuscrit i que no van ser publicats en llibre fins prop d’un segle més tard.  La característica més destacada i coneguda de l'estil d'Ausiàs March és el recurs de desenvolupar una quantitat considerable dels seus poemes mitjançant un sistema discursiu basat en la comparació. March escriu amb clara consciència que la poesia ja no és un complement de la personalitat o un simple instrument d'expressió galant, sinó que s'ha convertit en l'espai principal i essencial de l'autoconfessió. March va optar pel model de Petrarca: -la poesia considerada com a trajectòria vital i intel·lectual-, i ho va fer d'acord amb les característiques de la pròpia tradició: agrupant els poemes per cicles, és a dir, per sèries de poemes que responen en la tornada a un mateix senyal.
  • 9. El cançoner d'Ausias March és variat i contradictori, però el senyal heretat dels trobadors apareix apareix gairebé sempre al primer hemistiqui del primer vers de la tornada. Aquest fet ha permès establir diversos criteris filològics a partir dels senyals més característics: “Plena de seny”, “Llir entre cards”, “Amor, amor”, “Oh folla amor”. Plena de Seny és un cicle de 19 poemes dedicat a una dama el nom de la qual el poeta amaga sota el senyal. És característica de Plena de seny la referència als envejosos. Ens diu també que l'amor es pot malmetre per l'absència de perills. Al llarg de tot el cicle, el poeta manifesta que vol ésser amat, però que allò que més estima d'ella és el seny i l'honestedat. Anomena sovint la dama aimia. Hi és visible també la insistència en la desigualtat de l'amor.
  • 10. Llir entre cards constitueix un altre cicle, format per trenta-cinc poemes, en els quals ens diu el nom de la dama, “dona Teresa”, ens fa una fugaç descripció física i ens diu que era casada, amb fills, i que li agradava ésser cantada pel poeta. L'ull de l'hom pec no ha tan fosca vista que vostre cos no jutge per gentil; ...................................................... Verge no sou perquè Déu ne volc casta. Sol per a vós basta la bona pasta Que Déu retenc per fer singulars dones. El poeta suposa que “Llir entre cards” no el desama, sinó que més aviat li plau la seva conversa, i que pensa que els poemes que li dedica són sincers. Si bé mostrau que mi no avorriu, Ans vos altau de ma simpla paraula, E mos escrits no creeu ésser faula El poeta parla d'un amor total, físic i espiritual. En aquest cicle comença a aparèixer l'obsessió per la mort, el tema del mutisme degut a la timidesa i la vacil·lació entre el desig d'honestedat i el de deshonestedat. Cronològicament el podem situar entre el 1425 i el 1438.
  • 11.
  • 12. Amor, amor : Aplega dotze composicions, entre les quals es poden destriar dos grups. En el primer grup Marc s'adreça a un amor abstracte. En un dels poemes utilitza dues paradoxes típiques d'ell Tot amador prenga en açò esment que sens tristor no es pot molt alegrar. .......................................................... Cremat vull ser, d'amor, per sa calor, car dins son foc jo em trobe refrescat. En un altre poema afirma que fa setze anys que serveix amor sense recompensa e són setze anys que lo guardó esper Els poemes del segon grup s'adrecen novament a un amor concret. El poema número 77 es clou amb una tornada que fou imitada per Garcilaso de la Veg a Amor, amor, un hàbit m'he tallat de vostre drap, vestint-me l'esperit: en lo vestir ample molt l'he sentit e fort estret quan sobre mi és posat. El to reflexiu predomina. Foren escrits probablement al final de la seva vida i el poeta es dol molt del mal d'amor. A la tornada diu Amor, amor, los vostres lletovaris són molt amargs i a sanitat contraris.
  • 13.
  • 14.
  • 15.
  • 16.
  • 17. El cant Espiritual És una llarga oració de 224 versos estramps on el poeta invoca Déu en segona persona i li demana que l'ajudi a anar al seu encontre, confessa la seva manca de religiositat i diu que tem Déu més que no pas l'ama. Demana que li abreugi la vida abans no li arribin mals pitjors Prec-te senyor, que la vida m'abreuges Ans que pejors casos a mi enseguesquen. En el Cant Espiritual fa una confessió dels seus dubtes, dels seus temors, i analitza la seva consciència de culpa.
  • 18.
  • 19.