Presentació de "La Sardana", de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. 2020-21.

1. La Sardana
Visions & cants, Joan
Maragall
Marta Jara

2. I
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.
Ja es decanta a l’esquerra i vacil.la,
ja volta altra volta a la dreta dubtant,
i se’n torna i retorna intranquil.la,
com mal orientada l’agulla d’imant.
Fixa’s un punt i es detura com ella…
Del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant.
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
LECTURA
II
Els fadrins, com guerrers que fan via,
ardits la puntegen; les verges no tant;
mes, devots d'una santa harmonia,
tots van els compassos i els passos comptant.
Sacerdots els diríeu d'un culte
que en mística dansa se’n vénen i van
emportats per el símbol oculte
de l'ampla rodona que els va agermanant.
Si el contrapunt el bell ritme li estrella,
para’s, suspesa de tal meravella...
El ritme tornant,
la sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.

3. III
El botó d'eixa roda, quin era
que amb tal simetria l'anava centrant?
Quina mà venjativa i severa
buidava la nina d'aquest ull gegant?
Potser un temps al bell mig s'hi apilaven
les garbes polsoses del blat rossejant,
i els suats segadors festejaven
la pròdiga Ceres saltant i ballant...
Del contrapunt la vagant cantarella
sembla estrafeta passada d'aucella
que canta volant:
la sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
IV
No és la dansa lasciva, la innoble,
els uns parells d'altres desaparellant:
és la dansa sencera d'un poble
que estima i avança donant-se les mans.
La garlanda suaument se deslliga;
desfent-se, s'eixampla, esvaint-se al voltant;
cada mà, tot deixant a l'amiga,
sembla prometre que ja hi tornaran.
Ja hi tornaran de parella en parella!
Tota ma pàtria cabrà en eixa anella,
i els pobles diran:
la sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.

4. VOCABULARI
-Fadrins: els joves en edat de casar.
-Ardits: valents, atrevits.
-Devots: Que té un sentiment religiós molt intens.
-Garbes: Feix o manyoc d'espigues tallades.
-Aucella: ocell.

5. TEMA I INTENCIÓ
-El poema vol reproduir el moviment de la
dansa col·lectiva.
-Missatge patriòtic: la sardana és un
senyal d’identitat, que estreny el llaç de
germanor del poble.

6. CONTEXTUALITZACIÓ
-Joan Maragall introdueix, en la seva
poesia, els elements d’identitat del poble
català en un moment que el catalanisme
defineix les seves bases teòriques:
catalanisme polític d’inicis de segle, La
Nacionalitat catalana, de Prat de la Riba
(1906).

7. ESTRUCTURA
-El cant La Sardana està format per quatre estrofes.
-Va combinant versos de 5 síl.labes (pentasíl.lab), 9 síl.labes (enneasíl.labs), de 10
(decasíl.lab) i d’11 (hendecasíl.lab).
-Art menor i Art Major.
-Té una rima consonant i la mètrica és molt irregular.

8. -El moviment i el ritme de la sardana són els motius
del poema: és visible ja en la primera estrofa.
-La segona estrofa parla dels joves, dels guerrers, que
puntegen la dansa: són els cridats a regenerar la
comunitat.
-La tercera estrofa parla de Ceres, deessa de
l’agricultura i l’abundància. Quan els segadors tenien
collita abundant, ballaven la sardana, entorn d’una
ofrena de blat en agraïment pels dons de Ceres.
-La quarta estrofa, parla del poble, terme col.lectiu. El
poema vol fer palès els signes d’unitat i cohesió del
poble: la sardana n’és un.
SIGNIFICAT DE LES ESTROFES

9. FIGURES RETÒRIQUES
I
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.
Ja es decanta a l’esquerra i vacil.la,
ja volta altra volta a la dreta dubtant,
i se’n torna i retorna intranquil.la,
com mal orientada l’agulla d’imant.
Fixa’s un punt i es detura com ella…
Del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant.
La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
II
Els fadrins, com guerrers que fan via,
ardits la puntegen; les verges no tant;
mes, devots d'una santa harmonia,
tots van els compassos i els passos comptant.
Sacerdots els diríeu d'un culte
que en mística dansa se’n vénen i van
emportats per el símbol oculte
de l'ampla rodona que els va agermanant.
Si el contrapunt el bell ritme li estrella,
para’s, suspesa de tal meravella...
El ritme tornant,
la sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
Paral.lelisme
Anàfora
Comparació
Hipèrbaton

10. III
El botó d'eixa roda, quin era
que amb tal simetria l'anava centrant?
Quina mà venjativa i severa
buidava la nina d'aquest ull gegant?
Potser un temps al bell mig s'hi apilaven
les garbes polsoses del blat rossejant,
i els suats segadors festejaven
la pròdiga Ceres saltant i ballant...
Del contrapunt la vagant cantarella
sembla estrafeta passada d'aucella
que canta volant:
la sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
IV
No és la dansa lasciva, la innoble,
els uns parells d'altres desaparellant:
és la dansa sencera d'un poble
que estima i avança donant-se les mans.
La garlanda suaument se deslliga;
desfent-se, s'eixampla, esvaint-se al voltant;
cada mà, tot deixant a l'amiga,
sembla prometre que ja hi tornaran.
Ja hi tornaran de parella en parella!
Tota ma pàtria cabrà en eixa anella,
i els pobles diran:
la sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
Pregunta retòrica
Hipotiposi
Anadiplosi
Hipèrbaton

11. INTENCIÓ DE LA SARDANA
-La intenció és l’exaltació d’uns símbols que enforteixin els vincles de col·lectivitat
i d’esperit patriòtic.
-La sardana acompleix aquest objectiu:
● És un ball arrelat en la tradició del poble.
● Ballada pels joves guerrers i les verges, apunta cap al futur de la pàtria.
-La idea de joventut s’ha de relacionar amb les tesis regeneracionistes.

12. Espero que us hagi agradat!!!