SlideShare a Scribd company logo
Antonio Núñez 2017
Des de mitjans del segle XVIII tres grans esdeveniments van endegar els
processos de transformació política, econòmica , social i cultural que van
posar fi al món existent fins aleshores ... donant lloc a l‘aparició del món
contemporani
- LA IL·LUSTRACIÓ (nova visió del món “raó”)
- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (igualtat i llibertat
- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (societat urbana i proletariat)
Aquest tres esdeveniments es van veure reflectits a l’art a finals del segle
XVIII I al llarg del segle XIX amb la aparició i el desenvolupament de nous
models, estils i corrents artístics.
1.- EL NEOCLASSICISME
LA PINTURA AL SEGLE XIX: ESTILS ARTÍSTICS
2.- EL ROMANTICISME
3.- EL REALISME
5.- L’IMPRESSIONISME
6.- EL POSTIMPRESSIONISME
7.- GOYA: UN ESTIL PROPI I PRECURSOR
4.- MANET: DEL REALISME A L’IMPRESSIONISME
El Neoclassicisme és un moviment artístic nascut a França al final del segle XVIII,
resultat de l’esperit racionalista que va caracteritzar aquest segle.
1. EL NEOCLASSICISME
Sorgeix com a reacció els excessos
decorativistes del Barroc i el Rococó.
Un estil que els autors neoclàssics
van considerar frívol, sensual i
superficial...
Un estil que va ser considerat com
l’expressió de la decadència moral
de l'aristocràcia. ( Noblesa )
Honoré FRAGONARD El gronxador (1766)
ESTIL EL NEOCLÀSSICISME
En canvi, l’art neoclàssic va voler ser un art modern i compromès amb la realitat del
seu temps.
1. EL NEOCLASSICISME
Aquest estil es va identificar amb els ideals
dels revolucionaris francesos (llibertat,
igualtat..), a diferència del rococó al qual se’l
identificava amb les antigues classes
privilegiades.
Impregnat del principis racionalistes i morals
defensats per la Il·lustració:
L’estil neoclàssic serà l’estil oficial de la nova
França revolucionaria i s’allargarà durant
l’època napoleònica.
“La finalitat de tot home honest que agafa la
ploma, la paleta o el cisell és fer atractiva la
virtut i ridícul el vici”
Diderot
L’epicentre del nou estil serà França, però la
seva influència arribarà a tota Europa.
Es caracteritza per:
i dels seus ideals ( raó, equilibri,
ordre, bellesa...). No mera copia, adaptació a la realitat del segle XIX.
1. EL NEOCLASSICISME
: Cerca de l’equilibri i l’harmonia
ideal de les formes clàssiques.
: Ajustament a unes normes establertes per les acadèmies.
propi del rococó al qual considera com una
manifestació del gust decadent de l'aristocràcia.
: es fan servir els elements imprescindibles per
expressar una idea.
EL NEOCLÀSSICISME
1. EL NEOCLASSICISME
L'obra de David, principal representant d’aquest estil, resumeix perfectament els trets
essencials de la pintura neoclàssica:
-Composicions ordenades, equilibrades
-Tendència a situar els personatges en un pla únic
-Predomini del dibuix sobre el color
-Cromatisme fred i llum freda i tallant
per donar més precisió als volums
-Es prescindeix de tota decoració superflua
-Aplicació de la perspectiva lineal. (terra i cornises)
-Representació d’escenes i accions de caracter heroic o moralitzant
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE LA PINTURA NEOCLÀSSICA
PAU 17 PAU 17
El Romanticisme sorgeix com a reacció al racionalisme del neoclassicisme i és
quelcom més que un estil artístic, és que defensa
per sobre de la raó.
2. EL ROMANTICISME
EL ROMANTICISME
Aplicat a l’Art, el romanticisme neix com a reacció contra les normes i regles del
classicisme academicista.
Es caracteritza per:
- ... per sobre de la raó.
- Reivindicar la singularitat
- amb i
els de l’època.
- per tot , ....
com a font d’emocions i sentiments.
CARACTERICTIQUES PRINCIPALS DE LA PINTURA ROMÀNTICA
2. EL ROMANTICISME
La pintura romàntica refusa els convencionalismes neoclàssics imposats per David i
els seus deixebles.
- Predomini del color sobre el dibuix .
- Pinzellades lliures, ràpides i pastoses
- Utilització de la llum com a valor expressiu
i per accentuar el cromatisme.
- Composicions dinàmiques, de figures
convulses i gestos dramàtics
- El temes mostren l'interès pels fets històrics contemporanis
PAU 17
A l'obra de Delacroix , principal representant d’aquest estil, podem observar els trets
principals de la pintura romàntica.
PAU 17
GÉRIACAULT: RAI DE LA MEDUSA (1819)
ALTRES PINTURES D’ESTIL ROMÀNTIC
DELACROIX: La mort de
Sardanàpal (1827)
EL REALISME
A mitjans del segle XIX el Romanticisme és desplaçat per una nova corrent pictòrica:
El Realisme, la qual defensa que la pintura ha de plasmar la realitat tal com és ,
sense ornaments, ni idealitzacions.
Enterrament a Ornans. G. Courbet 1850 La Vicaria . Marià Fortuny 1867-1870.
3. EL REALISME
A mitjans del segle XIX , el Romanticisme i la seva idealització de la història, de la
societat i de la natura, va cedir el pas al Realisme, un corrent que s’interessà, per la
realitat concreta.
A diferència del romanticisme on els protagonistes de les pintures eren els grans
homes, els grans fets, la naturalesa indomable o els llocs allunyats i exòtics, el
realisme va cercar en la realitat més pròxima i quotidiana els seus models i temes
A aquest canvi h i van contribuir :
- La difusió de les teories positivistes del filòsof d’August Comte, segons les
quals, les úniques fonts de coneixement són l’observació l’experimentació.
- La pressa de consciència per part dels artistes dels greus problemes socials
causats per la industrialització: treball infantil, horaris extenuants...
- El desencís pel fracàs de les revolució de 1848 genera abandó dels
grans ideals més en analitzar i plasmar el seu entorn
CONTEXT HISTÒRIC DEL REALISME
- La definitiva implantació de la burgesia com a classe dirigent. (nous mecenes)
3. EL REALISME
Amb el realisme s’abandonen els temes medievals, clàssics o orientals i es
substitueixen per temes contemporanis del propi entorn immediat .
MILLET: Les espigoladores (1857) MARTÍ i ALSINA: La Migdiada (1884)
Els artistes realistes representen de manera fidel allò que tenien davant dels ulls. La
representació de la realitat serà la finalitat de la pintura.
3. EL REALISME
CARACTERISTIQUES PRINCIPALS DE LA PINTURA REALISTA
- Prenen l’ésser humà com a protagonista (retrats enormement realistes).
COUBERT: Autorretrat
- Representació de la vida quotidiana: la feina dels pagesos, dels obrers,
celebracions com bodes... Sense ornamentacions ni idealismes
- Gust pels detalls, mostrant les qualitats dels materials i els objectes
- La tècnica és lliure i diversa segons els artistes.
3. EL REALISME
EL REALISME QUOTIDIÀ D’EN GUSTAVE COURBET
3. EL REALISME
Quan Courbet mostrà “L’enterrament a Ornans” al Saló de 1850, provocà un escàndol,
doncs havia donat tractament de pintura històrica a la representació d’un episodi de
caràcter banal: un enterrament de poble
Amb aquesta pintura en la qual
l’artista representa amb absoluta
fidelitat un conjunt de quaranta-sis
persones de diferent classe social
realitzats a mida natural, Courbet
manifesta el seu rebuig per
l’academicisme i converteix la seva
pintura en un manifest d’un nou
estil artístic: El realisme.
L’objectiu de l’artista era copsar la
realitat tal qual és, amb tota la seva
naturalitat i quotidianitat.
L'expressió dels rostres i els
gestos de la majoria dels assistents
no mostren cap sentiment de dolor
o angoixa per la mort d’un veí, sinó
que la viuen com un fet quotidià.
Com el que realment és: el compliment d’un deure social amb la comunitat..
PAU 17
PAU 17
PAU 17
PAU 17
3. EL REALISME
EL REALISME PRECIOSISTA DE MARIÀ FORTUNY
3. EL REALISME
Fortuny combinà una tècnica virtuosa amb temes anecdòtics, lluny de tota crítica
social. Per aquest motiu, se’l considera membre de la pintura preciosista
Aquesta obra és realista per l’amor
al detall
L’artista centra el seu interès en
recrear les qualitats dels materials i
dels objectes; el metall de la reixa,
el braser, la làmpada i l’escut, la
fusta de les cadires, la taula, la
llibreria i els bancs, les sedes dels
vestits
En aquesta obra hi ha un clar
predomini del color sobre el dibuix.
Fortuny també destaca per la
llibertat i el virtuosisme de la seva
pinzellada, la qual cosa s’evidencia
especialment en els vestits.
La funció és decorativa: Decorar la
llar d’algun burges adinerat.
PAU 17
PAU 17
PAU 17
TRANSICIÓ: DEL REALISME A L’IMPRESIONISME
Déjeuner sur l’herbe (Dinar campestre)
Édouard MANET (1863)
4. MANET : DEL REALISME A L’IMPRESSIONISME
A mig camí entre el realisme i l’Impressionisme apareix la figura d’Edouard MANET
Tot i que Manet no es va considerat mai a si mateix com un impressionista, el cert
és, que va trencar amb molts dels principis de la pintura tradicional i acadèmica.
Per la qual cosa, els joves pintors, que poc
després iniciarien aquest moviment, el van
considerar com el seu mestre.
La raó, les novetats formals que Manet va
introduir a les seves obres:
- Nou tractament del color: taques planes de
color juxtaposades, sense gradacions.
- El color , i no el dibuix defineixen els volums
- Pinzellada fluida i solta
- No fa ser servir el clarobscur, les ombres
són sols taques de color
- La llum emana dels propis colors.
Manet també trenca amb la perspectiva lineal tradicional i crea un nou tipus d’espai
La sensació d’espai tridimensional es crea per mitjà de plans superposats en alçada
situant en cada un d’ells les tres escenes que configuren l’obra (influència japonesa)
Manet accentua aquesta sensació de
profunditat amb la utilització de forts
contrastos cromàtics.
Així la Composició s’estructura en base tres plans horitzontals sobreposats.
El trencament que Manet mostrà amb
la seva innovadora manera de pintar,
va assentar les bases d’una revolució
estètica que obrirà les portes a un nou
estil:
L’IMPRESSIONISME
PAU 17
PAU 17
PAU 17
Dona la sensació de que el paisatge
és com un decorat , al qual s’han
afegit, al davant, les figures retalles
PAU 17
5. L ‘IMPRESSIONISME
L'impressionisme és un moviment artístic rupturista que es desenvolupa a França
l'últim terç del segle XIX, i que té com a objectiu principal captar la llum i l’instant,
En aquestes pintures la llum i l’atmosfera seran les protagonistes, per damunt del
tema, el qual passa a tenir un caràcter purament anecdòtic.
L’ IMPRESSIONISME
És a dir captar “La impressió visual” d’un moment donat.
5. L ‘IMPRESSIONISME
CONTEXT HISTÒRIC DE L’IMPRESSIONISME
L’Impressionisme neix a França durant l’últim terç del s. XIX en ple desenvolupament
de la segona revolució industrial, durant el període conegut com la III República.
Un moment de gran desenvolupament econòmic i cultural, que tindrà com epicentre
la ciutat de Paris: Remodelació urbanística, exposicions universals...
El món artístic en aquests moments gira
a l’entorn dels Salons, grans exposicions
organitzades per les acadèmies i en les
quals només s’exposaven les obres que
superaven la selecció oficial.
És un moment de grans canvis culturals i
científics que influïren sobre els artistes
donant lloc a l’aparició de nous corrents
artístics.
D’entre totes les innovacions tècniques i científiques especialment dos influenciaran
directament en la aparició de l’Impressionisme:
Consolidació de la burgesia com a grup
dominant amb una gran capacitat
econòmica (principal client d’obres d’art)
D’entre totes les innovacions tècniques i científiques especialment dos influenciaran
directament en la aparició de l’Impressionisme: la fotografia i la teoria del color de
Chevreul.
5. L ‘IMPRESSIONISME
La fotografia captava la realitat amb fidelitat perfecta. Només li faltava el color
Segons els estudis sobre color i llum
fets per la ciència del moment: la
gamma cromàtica ( els colors que
percebem al mirar ) deriva d’uns
quants tons purs que es mesclen
òpticament en la retina.
LA FOTOGRAFIA I LA TEORIA DEL COLOR
Els impressionistes volgueren
demostrar aquesta teoria pintant amb
pinzellades petites i pures, que unides
assolien la tonalitat volguda si
l’espectador es col·locava a distància
del quadre.
Pels impressionistes els colors no
s’han de fusionar al pinzell, sinó a la
retina de l’espectador.
5. L ‘IMPRESSIONISME
Segons la teoria del color els colors no existeixen per si mateixos, sinó en relació
als colors més pròxims. (La visió ajunta els colors amb la distància)
5. L ‘IMPRESSIONISME
També van descobrir que el colors no son immutables i que la incidència de la llum
és determinant.
“Segons com incideix la llum percebem els colors dels objectes”
El que volen és captar l’instant fugaç, la impressió d’un moment donat. Per això, els
pintors representen els colors tal com és veuen, sense que els importi gaire la
tonalitat que tenen objectivament les coses.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE LA PINTURA IMPRESSIONISTA
- El seu objectiu ja no és representar la realitat amb exactitud, sinó més aviat
la seva impressió. Plasmen impressions efímeres
-Apliquen les teories de la descomposició dels colors als seus quadres. Els
colors no s’han de fusionar al pinzell sinó a la retina de l’espectador.
- Desaparició del dibuix com a forma prèvia del color.
-Coloració de les ombres. Desaparició clarobscur (Les ombres sovint es
realitzen amb tonalitats complementaries).
- Plasmació de la llum, de l'atmosfera. Busquen la interpretació de la llum i els
seus efectes en els colors de les coses
- Pinzellada solta. Pinten amb una pinzellada més solta i gruixuda.
- Treballen a l’aire lliure. Els pintors fugen dels estudis al camp, volen
reproduir els colors purs la llum pura, “ Plein Air”
- El Tema adquireix caràcter anecdòtic. El que realment els interessa és allò
estrictament pictòric. No obstant presenten enquadraments innovadors.
5. L ‘IMPRESSIONISME
5. L ‘IMPRESSIONISME
Pràcticament totes les característiques de la pintura impressionista les poden apreciar
a l’obra “Sol ixent, Impressió” que Monet va realitzar al 1782 i que va donar nom al
moviment.
- Captació d’un moment donat (una impressió)
- Desaparició del dibuix (predomini del color)
- Coloració d’ombres
- Palsmació de la llum , de l’atmosfera
- Pinzellada solta
- Realitzat amb llum natural (plein air )
- Teoria del color: La barreja de colors es fa a la retina de l’espectador
- El Tema és anecdòtic i hi ha carència de significat (experimentació pictòrica)
PAU 17PAU 17 PAU 17
4. L ‘IMPRESSIONISME
4. L ‘IMPRESSIONISME
5. EL POSTIMPRESSIONISME
ESTIL EL POSTIMPRESSIONISME
El postimpressionisme és el terme que s’aplica als estils pictòrics de finals del segle
XIX posteriors al impressionisme
És un moviment que neix del trencament del grup impressionista perquè hi ha artistes
que volen anar més enllà.
Més que un estil, és un grup de pintors que partint de l’impressionisme, el superen i
amb els seus plantejaments personals prefiguren l’art del segle XX.
CARACTERÍCTIQUES MÉS SIGNIFICATIVES:
- Volen anar més allà de la mera captació de la llum i l'atmosfera: També volen
plasmar l’expressivitat de les coses i les persones il·luminades.
- Al igual que els impressionistes basen les seves obres en el ús del color però
lo utilitzen com un element expressiu no per representar fidelment la
naturalesa sinó, per mostrar una visió més subjectiva del món
- Recuperen la importància de la forma. Es mostren contraris a la dissolució que
d'aquestes realitzaven els impressionistes.
- Utilitzen colors vius i intensos, aplicats de manera compacta i amb una
pinzellada perfectament visible.
6. EL POSTIMPRESSIONISME
6. EL POSTIMPRESSIONISME
VAN GOGH: LA NIT ESTELADA (1889) CÈZANNE: ELS JUGADORS DE CARTES (1893)
Vincent. VAN GOGH, Paul CÉZANNE, Paul GAUGUIN i Henri TOULOUSSE-LAUTREC.
GAUGUIN: DONES DE TAHITI (1891) TOULOSE: EL SALO DE LA RUE MOULINS (1894)
Tots ells recullen en les seves pintures moltes de les troballes tècniques i estilístiques
del impressionisme, però les seves pintures presenten uns matisos personals que els
convertiran en els precursors de les primeres avantguardes del segle XX.
PRINCIPALS PINTORS POSTIMPRESSIONISTES
6. EL POSTIMPRESSIONISME
Vincent VAN GOGH
La seva obra transmet una gran càrrega passional, mitjançant la llum i el color
La pintura està aplicada amb
pinzellades ràpides i plenes de
pasta
Utilitza colors intensos, de
gran lluminositat, on reflecteix
els seus sentiments i el seu
caràcter impulsiu.
Remarca el contorn de les
figures amb una línia de tons
obscurs
PAU 17PAU 17 PAU 17PAU 17
6. EL POSTIMPRESSIONISME
La utilització simbòlica del color i la forma, així com l'ús d’una pinzellada vigorosa i
empastada converteix a Van Gogh en precedent clar del FAUVISME una de les
primeres avantguardes del segle XX.
VAN GOGH: La iglesia de Auvers (1890)
M. BLAMINCK: cases a Chatou (1904 )
VAN GOGH: Pintor camino del treball (1888)
A. DERAIN: Muntanyes a Collioure (1905 )
6. EL POSTIMPRESSIONISME
PAUL CÉZANNE
Comença amb el impressionistes però aviat abandonarà els pressupòsits d’aquest
moviment per arribar a ser un dels precursors més importants dels moviments
pictòrics del segle XX
Cézanne creu que els impressionistes
són massa superficials i el vol arribar
a l’essència dels objectes i les
persones, allò que roman i no varia
Per a ell aquestes formes essencials
seran les figures geomètriques: el cub
l’esfera, el cilindre, la piràmide ...
Pensa que tota la natura es pot reduir
a volums geomètrics,.
Per això estilitza geomètricament tots
els objectes, personatges i paisatges.
Podem observar com en aquesta pintura de La muntanya Sainte-Victoire descompon
les formes en molts quadrats de color. ( l’essència de la forma )
6. EL POSTIMPRESSIONISME
Cézanne concep la pintura com una construcció realitzada a partir de cossos
geomètrics: piràmides, prismes, cons, esferes... amb els quals intenta destacar el
volum dels elements representats
Cézanne utilitza el color
per subratllar les formes
de les coses, en comptes
de diluir-les com feien els
primers impressionistes
Per modelar els objectes i
ressaltar el seu volum no
utilitza el clarobscur ; sinó
que fa servir el color i els
contrastos de tons càlids i
freds.
Per la seva singular
manera concebre la
pintura....
Cézanne es considerat com el pintor de l’espai, el volum i les formes.
6. EL POSTIMPRESSIONISME
Aquesta recerca de l’essència de les coses , no de la seva aparença és clarament
visible en la seva obra “ Els jugadors de cartes” (1893)
En aquest quadre
s’evidencia de forma
clara la construcció
geomètrica de les
figures que hi son
representades.
Per una altra banda
també s’evidencia la
utilització del color com
a element clau per
ressaltar les formes i el
volum dels elements
representats.
PAU 17 PAU 17
PAU 17 PAU 17
6. EL POSTIMPRESSIONISME
El fet de que Cézanne prescindís en els seus quadres de l’obligació de copiar amb
precisió naturalista els colors i les formes el convertí, en una de les figures principals
que va assentar les bases de la revolució que al segle XX van representar per la
pintura l’aparició de les primeres avantguardes.
Per la seva capacitat de descompondre
la realitat en figures geomètriques se’l
considera antecessor del CUBISME que
més tard, al segle XX liderarien Picasso
i Braque
BRAQUE: Cases a l’Estaque (1908)
També influí en el FAUVISME i
l’EXPRESSIONISME, ja que no copià
colors i formes de la realitat, sinó que
els transformà segons la seva recerca i
interessos.
FRANZ MARC: Cavall blau II (1911)
En síntesi podem dir que la gran
aportació de Cézanne és:
“L’Art és una creació mental, s’ha de pensar..
No és pot limitar a ser una mera representació
de l’aspecte fugisser de les coses”
FRANCISCO GOYA:
UN ESTIL PROPI I PRECURSOR
7. GOYA: UN ESTIL PROPI
L’ obra i la vida de Francisco Goya (1746 -1828) es desenvolupen dins dels marges
cronològics del Neoclassicisme. Però ... Goya és una figura singular difícil
d’enquadrar dins d’un estil concret.
Goya un dels creadors més grans de tots els temps (amb ell s’inicia la pintura
moderna) forja un estil personal, al marge dels cànons i les regles acadèmiques, i amb
el que s’anticipa a estils posteriors que es desenvoluparan al llarg del segle XIX i inicis
del s. XX.
A una de les seves obres més emblemàtiques: “ Els tres de Maig de 1808” pintada
l’any el 1814. En ella podem observar molts dels elements que caracteritzen aquest
estil tan personal i precursor d’estils i tendències posteriors.
Goya és considerat per molts com l’iniciador de la pintura moderna i amb aquesta
obra anticipa aspectes plàstics i temàtics propis de moviments pictòrics posteriors
tals com:
El Romanticisme: l’ús violent del color i el
moviment i el protagonisme que dona al
poble, a la heroïcitat col·lectiva. El triomf
dels sentiments i visió subjectiva de la
realitat.
L’Impressionisme: La Pinzellada solta,
ràpida, llarga, en grans taques, totalment
independent del dibuix, creant atmosfera
L’Expressionisme: Per la utilització de
l’expressivitat del color per mostrar
emoció i sentiments i per la deformació de
la realitat per manifestar l’interior.
El Cubime: Manifest en el tractament
geometritzant dels soldats.
7. GOYA: UN ESTIL PROPI
PAU 17
PAU 17
AMPLIAR INFORMACIÓ
1.- EL NEOCLASICISME
2.- EL ROMANTICISME
3.- EL REALISME
4.- L’IMPRESSIONISME
5.- EL POSTIMPRESSIONISME
6.- GOYA: UN ESTIL PROPI I PRECURSOR
0.- LA PINTURA DEL SEGLE XIX ( INTROD. GENERAL)
EXERCICIS INTERACTIUS:
Clica la imatge per comprovar el teu nivell d’assoliment
dels conceptes treballats a la presentació.

More Related Content

What's hot

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
Antonio Núñez
 
Fitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansFitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornans
Julia Valera
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
Antonio Núñez
 
Fitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffelFitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffel
Julia Valera
 
Fitxa 80 casa milà
Fitxa 80  casa milàFitxa 80  casa milà
Fitxa 80 casa milà
Julia Valera
 
GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA
Antonio Núñez
 
Fitxa 70 el pensador
Fitxa 70 el pensadorFitxa 70 el pensador
Fitxa 70 el pensador
Julia Valera
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
Antonio Núñez
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
Antonio Núñez
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
Antonio Núñez
 
Postimpressionisme
PostimpressionismePostimpressionisme
Postimpressionisme
Julia Valera
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
Antonio Núñez
 
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Julia Valera
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
Antonio Núñez
 
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
Antonio Núñez
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
Antonio Núñez
 

What's hot (20)

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 
Fitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansFitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornans
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
 
Fitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffelFitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffel
 
Fitxa 80 casa milà
Fitxa 80  casa milàFitxa 80  casa milà
Fitxa 80 casa milà
 
GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA
 
Fitxa 70 el pensador
Fitxa 70 el pensadorFitxa 70 el pensador
Fitxa 70 el pensador
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
 
Dalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòriaDalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòria
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
 
Postimpressionisme
PostimpressionismePostimpressionisme
Postimpressionisme
 
Cézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartesCézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartes
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
 
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
 
Frank Lloyd Wright: Casa Kaufmann
Frank Lloyd Wright: Casa KaufmannFrank Lloyd Wright: Casa Kaufmann
Frank Lloyd Wright: Casa Kaufmann
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
 

Viewers also liked

PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
Antonio Núñez
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURALES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
Antonio Núñez
 
QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?
Antonio Núñez
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
Antonio Núñez
 
SEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDESSEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDES
Antonio Núñez
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
Antonio Núñez
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
Antonio Núñez
 
Losmadrazo
LosmadrazoLosmadrazo
Losmadrazo
maramartn70
 
Fortuny Acuarelas
Fortuny AcuarelasFortuny Acuarelas
Fortuny Acuarelas
Saturnino Martinez
 
Las Vanguardias
Las VanguardiasLas Vanguardias
Las Vanguardias
Kellman Martinez
 
L'impressionisme i...
L'impressionisme i...L'impressionisme i...
L'impressionisme i...
Julia Valera
 

Viewers also liked (16)

PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
 
E Munch El Crit
E Munch  El CritE Munch  El Crit
E Munch El Crit
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURALES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
 
QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
 
SEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDESSEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDES
 
Van Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrelladaVan Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrellada
 
Fortuny: La vicaria
Fortuny: La vicariaFortuny: La vicaria
Fortuny: La vicaria
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
 
03 Impressionisme
03 Impressionisme03 Impressionisme
03 Impressionisme
 
Moviment obrer
Moviment obrerMoviment obrer
Moviment obrer
 
Losmadrazo
LosmadrazoLosmadrazo
Losmadrazo
 
Fortuny Acuarelas
Fortuny AcuarelasFortuny Acuarelas
Fortuny Acuarelas
 
Las Vanguardias
Las VanguardiasLas Vanguardias
Las Vanguardias
 
L'impressionisme i...
L'impressionisme i...L'impressionisme i...
L'impressionisme i...
 

Similar to LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)

IMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnesIMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnesjoanet83
 
La pintura de paisatge segle XIX
La pintura de paisatge segle XIXLa pintura de paisatge segle XIX
La pintura de paisatge segle XIXvirtuals
 
Realisme - Impressionisme
Realisme - ImpressionismeRealisme - Impressionisme
Realisme - Impressionisme
ramonagusba
 
15. impressionisme i postimpressionisme
15. impressionisme i postimpressionisme15. impressionisme i postimpressionisme
15. impressionisme i postimpressionismejgutier4
 
avantguardes s. XX
avantguardes s. XXavantguardes s. XX
avantguardes s. XX
ramonagusba
 
Unitat 7. l'art del segle xix
Unitat 7. l'art del segle xixUnitat 7. l'art del segle xix
Unitat 7. l'art del segle xix
Julia Valera
 
Primeresavantg
PrimeresavantgPrimeresavantg
Primeresavantg
manelpir2
 
El realisme
El realismeEl realisme
El realisme
Rosa Curto
 
15. impressionisme
15. impressionisme15. impressionisme
15. impressionismejgutier4
 
Unitat 30 CaracteríStiques Generals De L Impressionisme
Unitat 30  CaracteríStiques Generals De L ImpressionismeUnitat 30  CaracteríStiques Generals De L Impressionisme
Unitat 30 CaracteríStiques Generals De L Impressionismetomasggm
 
Impressió. Sol ixent. Monet
Impressió. Sol ixent. MonetImpressió. Sol ixent. Monet
Impressió. Sol ixent. Monet
Irene Sánchez Maestre
 
HistòRia
HistòRiaHistòRia
HistòRiaj23
 
HistòRia
HistòRiaHistòRia
HistòRiaj23
 

Similar to LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS) (20)

IMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnesIMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnes
 
Impressionisme i Puntillisme
Impressionisme i PuntillismeImpressionisme i Puntillisme
Impressionisme i Puntillisme
 
La pintura de paisatge segle XIX
La pintura de paisatge segle XIXLa pintura de paisatge segle XIX
La pintura de paisatge segle XIX
 
Pintura s.xix
Pintura s.xixPintura s.xix
Pintura s.xix
 
Realisme - Impressionisme
Realisme - ImpressionismeRealisme - Impressionisme
Realisme - Impressionisme
 
15. impressionisme i postimpressionisme
15. impressionisme i postimpressionisme15. impressionisme i postimpressionisme
15. impressionisme i postimpressionisme
 
avantguardes s. XX
avantguardes s. XXavantguardes s. XX
avantguardes s. XX
 
Unitat 7. l'art del segle xix
Unitat 7. l'art del segle xixUnitat 7. l'art del segle xix
Unitat 7. l'art del segle xix
 
P.P.Realisme
P.P.RealismeP.P.Realisme
P.P.Realisme
 
14a realisme
14a  realisme14a  realisme
14a realisme
 
Primeresavantg
PrimeresavantgPrimeresavantg
Primeresavantg
 
El realisme
El realismeEl realisme
El realisme
 
15. impressionisme
15. impressionisme15. impressionisme
15. impressionisme
 
Realisme
RealismeRealisme
Realisme
 
Unitat 30 CaracteríStiques Generals De L Impressionisme
Unitat 30  CaracteríStiques Generals De L ImpressionismeUnitat 30  CaracteríStiques Generals De L Impressionisme
Unitat 30 CaracteríStiques Generals De L Impressionisme
 
L'impressionisme
L'impressionismeL'impressionisme
L'impressionisme
 
Impressió. Sol ixent. Monet
Impressió. Sol ixent. MonetImpressió. Sol ixent. Monet
Impressió. Sol ixent. Monet
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
HistòRia
HistòRiaHistòRia
HistòRia
 
HistòRia
HistòRiaHistòRia
HistòRia
 

More from Antonio Núñez

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
Antonio Núñez
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
Antonio Núñez
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
Antonio Núñez
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
Antonio Núñez
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
Antonio Núñez
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
Antonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
Antonio Núñez
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Antonio Núñez
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
Antonio Núñez
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
Antonio Núñez
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
Antonio Núñez
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Antonio Núñez
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previs
Antonio Núñez
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
Antonio Núñez
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
Antonio Núñez
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
Antonio Núñez
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
Antonio Núñez
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
Antonio Núñez
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
Antonio Núñez
 
L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM
Antonio Núñez
 

More from Antonio Núñez (20)

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previs
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
 
L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM
 

Recently uploaded

INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
EscolaRoserCapdevila18
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
Ernest Lluch
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
LLuelles Perera Maria del Mar
 
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Institut-Escola Les Vinyes
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
SuperAdmin9
 
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
EscolaRoserCapdevila18
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
Ernest Lluch
 
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Daniel Fernández
 
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
Ernest Lluch
 

Recently uploaded (9)

INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
 
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
 
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
 
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
 
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
 

LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)

  • 2. Des de mitjans del segle XVIII tres grans esdeveniments van endegar els processos de transformació política, econòmica , social i cultural que van posar fi al món existent fins aleshores ... donant lloc a l‘aparició del món contemporani - LA IL·LUSTRACIÓ (nova visió del món “raó”) - LA REVOLUCIÓ FRANCESA (igualtat i llibertat - LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (societat urbana i proletariat) Aquest tres esdeveniments es van veure reflectits a l’art a finals del segle XVIII I al llarg del segle XIX amb la aparició i el desenvolupament de nous models, estils i corrents artístics.
  • 3. 1.- EL NEOCLASSICISME LA PINTURA AL SEGLE XIX: ESTILS ARTÍSTICS 2.- EL ROMANTICISME 3.- EL REALISME 5.- L’IMPRESSIONISME 6.- EL POSTIMPRESSIONISME 7.- GOYA: UN ESTIL PROPI I PRECURSOR 4.- MANET: DEL REALISME A L’IMPRESSIONISME
  • 4. El Neoclassicisme és un moviment artístic nascut a França al final del segle XVIII, resultat de l’esperit racionalista que va caracteritzar aquest segle.
  • 5. 1. EL NEOCLASSICISME Sorgeix com a reacció els excessos decorativistes del Barroc i el Rococó. Un estil que els autors neoclàssics van considerar frívol, sensual i superficial... Un estil que va ser considerat com l’expressió de la decadència moral de l'aristocràcia. ( Noblesa ) Honoré FRAGONARD El gronxador (1766) ESTIL EL NEOCLÀSSICISME
  • 6. En canvi, l’art neoclàssic va voler ser un art modern i compromès amb la realitat del seu temps. 1. EL NEOCLASSICISME Aquest estil es va identificar amb els ideals dels revolucionaris francesos (llibertat, igualtat..), a diferència del rococó al qual se’l identificava amb les antigues classes privilegiades. Impregnat del principis racionalistes i morals defensats per la Il·lustració: L’estil neoclàssic serà l’estil oficial de la nova França revolucionaria i s’allargarà durant l’època napoleònica. “La finalitat de tot home honest que agafa la ploma, la paleta o el cisell és fer atractiva la virtut i ridícul el vici” Diderot L’epicentre del nou estil serà França, però la seva influència arribarà a tota Europa.
  • 7. Es caracteritza per: i dels seus ideals ( raó, equilibri, ordre, bellesa...). No mera copia, adaptació a la realitat del segle XIX. 1. EL NEOCLASSICISME : Cerca de l’equilibri i l’harmonia ideal de les formes clàssiques. : Ajustament a unes normes establertes per les acadèmies. propi del rococó al qual considera com una manifestació del gust decadent de l'aristocràcia. : es fan servir els elements imprescindibles per expressar una idea. EL NEOCLÀSSICISME
  • 8. 1. EL NEOCLASSICISME L'obra de David, principal representant d’aquest estil, resumeix perfectament els trets essencials de la pintura neoclàssica: -Composicions ordenades, equilibrades -Tendència a situar els personatges en un pla únic -Predomini del dibuix sobre el color -Cromatisme fred i llum freda i tallant per donar més precisió als volums -Es prescindeix de tota decoració superflua -Aplicació de la perspectiva lineal. (terra i cornises) -Representació d’escenes i accions de caracter heroic o moralitzant CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE LA PINTURA NEOCLÀSSICA PAU 17 PAU 17
  • 9. El Romanticisme sorgeix com a reacció al racionalisme del neoclassicisme i és quelcom més que un estil artístic, és que defensa per sobre de la raó.
  • 10. 2. EL ROMANTICISME EL ROMANTICISME Aplicat a l’Art, el romanticisme neix com a reacció contra les normes i regles del classicisme academicista. Es caracteritza per: - ... per sobre de la raó. - Reivindicar la singularitat - amb i els de l’època. - per tot , .... com a font d’emocions i sentiments.
  • 11. CARACTERICTIQUES PRINCIPALS DE LA PINTURA ROMÀNTICA 2. EL ROMANTICISME La pintura romàntica refusa els convencionalismes neoclàssics imposats per David i els seus deixebles. - Predomini del color sobre el dibuix . - Pinzellades lliures, ràpides i pastoses - Utilització de la llum com a valor expressiu i per accentuar el cromatisme. - Composicions dinàmiques, de figures convulses i gestos dramàtics - El temes mostren l'interès pels fets històrics contemporanis PAU 17 A l'obra de Delacroix , principal representant d’aquest estil, podem observar els trets principals de la pintura romàntica. PAU 17
  • 12. GÉRIACAULT: RAI DE LA MEDUSA (1819) ALTRES PINTURES D’ESTIL ROMÀNTIC DELACROIX: La mort de Sardanàpal (1827)
  • 13.
  • 14. EL REALISME A mitjans del segle XIX el Romanticisme és desplaçat per una nova corrent pictòrica: El Realisme, la qual defensa que la pintura ha de plasmar la realitat tal com és , sense ornaments, ni idealitzacions. Enterrament a Ornans. G. Courbet 1850 La Vicaria . Marià Fortuny 1867-1870.
  • 15. 3. EL REALISME A mitjans del segle XIX , el Romanticisme i la seva idealització de la història, de la societat i de la natura, va cedir el pas al Realisme, un corrent que s’interessà, per la realitat concreta. A diferència del romanticisme on els protagonistes de les pintures eren els grans homes, els grans fets, la naturalesa indomable o els llocs allunyats i exòtics, el realisme va cercar en la realitat més pròxima i quotidiana els seus models i temes A aquest canvi h i van contribuir : - La difusió de les teories positivistes del filòsof d’August Comte, segons les quals, les úniques fonts de coneixement són l’observació l’experimentació. - La pressa de consciència per part dels artistes dels greus problemes socials causats per la industrialització: treball infantil, horaris extenuants... - El desencís pel fracàs de les revolució de 1848 genera abandó dels grans ideals més en analitzar i plasmar el seu entorn CONTEXT HISTÒRIC DEL REALISME - La definitiva implantació de la burgesia com a classe dirigent. (nous mecenes)
  • 16. 3. EL REALISME Amb el realisme s’abandonen els temes medievals, clàssics o orientals i es substitueixen per temes contemporanis del propi entorn immediat . MILLET: Les espigoladores (1857) MARTÍ i ALSINA: La Migdiada (1884) Els artistes realistes representen de manera fidel allò que tenien davant dels ulls. La representació de la realitat serà la finalitat de la pintura.
  • 17. 3. EL REALISME CARACTERISTIQUES PRINCIPALS DE LA PINTURA REALISTA - Prenen l’ésser humà com a protagonista (retrats enormement realistes). COUBERT: Autorretrat - Representació de la vida quotidiana: la feina dels pagesos, dels obrers, celebracions com bodes... Sense ornamentacions ni idealismes - Gust pels detalls, mostrant les qualitats dels materials i els objectes - La tècnica és lliure i diversa segons els artistes.
  • 18. 3. EL REALISME EL REALISME QUOTIDIÀ D’EN GUSTAVE COURBET
  • 19. 3. EL REALISME Quan Courbet mostrà “L’enterrament a Ornans” al Saló de 1850, provocà un escàndol, doncs havia donat tractament de pintura històrica a la representació d’un episodi de caràcter banal: un enterrament de poble Amb aquesta pintura en la qual l’artista representa amb absoluta fidelitat un conjunt de quaranta-sis persones de diferent classe social realitzats a mida natural, Courbet manifesta el seu rebuig per l’academicisme i converteix la seva pintura en un manifest d’un nou estil artístic: El realisme. L’objectiu de l’artista era copsar la realitat tal qual és, amb tota la seva naturalitat i quotidianitat. L'expressió dels rostres i els gestos de la majoria dels assistents no mostren cap sentiment de dolor o angoixa per la mort d’un veí, sinó que la viuen com un fet quotidià. Com el que realment és: el compliment d’un deure social amb la comunitat.. PAU 17 PAU 17 PAU 17 PAU 17
  • 20. 3. EL REALISME EL REALISME PRECIOSISTA DE MARIÀ FORTUNY
  • 21. 3. EL REALISME Fortuny combinà una tècnica virtuosa amb temes anecdòtics, lluny de tota crítica social. Per aquest motiu, se’l considera membre de la pintura preciosista Aquesta obra és realista per l’amor al detall L’artista centra el seu interès en recrear les qualitats dels materials i dels objectes; el metall de la reixa, el braser, la làmpada i l’escut, la fusta de les cadires, la taula, la llibreria i els bancs, les sedes dels vestits En aquesta obra hi ha un clar predomini del color sobre el dibuix. Fortuny també destaca per la llibertat i el virtuosisme de la seva pinzellada, la qual cosa s’evidencia especialment en els vestits. La funció és decorativa: Decorar la llar d’algun burges adinerat. PAU 17 PAU 17 PAU 17
  • 22. TRANSICIÓ: DEL REALISME A L’IMPRESIONISME Déjeuner sur l’herbe (Dinar campestre) Édouard MANET (1863) 4. MANET : DEL REALISME A L’IMPRESSIONISME
  • 23. A mig camí entre el realisme i l’Impressionisme apareix la figura d’Edouard MANET Tot i que Manet no es va considerat mai a si mateix com un impressionista, el cert és, que va trencar amb molts dels principis de la pintura tradicional i acadèmica. Per la qual cosa, els joves pintors, que poc després iniciarien aquest moviment, el van considerar com el seu mestre. La raó, les novetats formals que Manet va introduir a les seves obres: - Nou tractament del color: taques planes de color juxtaposades, sense gradacions. - El color , i no el dibuix defineixen els volums - Pinzellada fluida i solta - No fa ser servir el clarobscur, les ombres són sols taques de color - La llum emana dels propis colors.
  • 24. Manet també trenca amb la perspectiva lineal tradicional i crea un nou tipus d’espai La sensació d’espai tridimensional es crea per mitjà de plans superposats en alçada situant en cada un d’ells les tres escenes que configuren l’obra (influència japonesa) Manet accentua aquesta sensació de profunditat amb la utilització de forts contrastos cromàtics. Així la Composició s’estructura en base tres plans horitzontals sobreposats. El trencament que Manet mostrà amb la seva innovadora manera de pintar, va assentar les bases d’una revolució estètica que obrirà les portes a un nou estil: L’IMPRESSIONISME PAU 17 PAU 17 PAU 17 Dona la sensació de que el paisatge és com un decorat , al qual s’han afegit, al davant, les figures retalles PAU 17
  • 25.
  • 26. 5. L ‘IMPRESSIONISME L'impressionisme és un moviment artístic rupturista que es desenvolupa a França l'últim terç del segle XIX, i que té com a objectiu principal captar la llum i l’instant, En aquestes pintures la llum i l’atmosfera seran les protagonistes, per damunt del tema, el qual passa a tenir un caràcter purament anecdòtic. L’ IMPRESSIONISME És a dir captar “La impressió visual” d’un moment donat.
  • 27. 5. L ‘IMPRESSIONISME CONTEXT HISTÒRIC DE L’IMPRESSIONISME L’Impressionisme neix a França durant l’últim terç del s. XIX en ple desenvolupament de la segona revolució industrial, durant el període conegut com la III República. Un moment de gran desenvolupament econòmic i cultural, que tindrà com epicentre la ciutat de Paris: Remodelació urbanística, exposicions universals... El món artístic en aquests moments gira a l’entorn dels Salons, grans exposicions organitzades per les acadèmies i en les quals només s’exposaven les obres que superaven la selecció oficial. És un moment de grans canvis culturals i científics que influïren sobre els artistes donant lloc a l’aparició de nous corrents artístics. D’entre totes les innovacions tècniques i científiques especialment dos influenciaran directament en la aparició de l’Impressionisme: Consolidació de la burgesia com a grup dominant amb una gran capacitat econòmica (principal client d’obres d’art) D’entre totes les innovacions tècniques i científiques especialment dos influenciaran directament en la aparició de l’Impressionisme: la fotografia i la teoria del color de Chevreul.
  • 28. 5. L ‘IMPRESSIONISME La fotografia captava la realitat amb fidelitat perfecta. Només li faltava el color Segons els estudis sobre color i llum fets per la ciència del moment: la gamma cromàtica ( els colors que percebem al mirar ) deriva d’uns quants tons purs que es mesclen òpticament en la retina. LA FOTOGRAFIA I LA TEORIA DEL COLOR Els impressionistes volgueren demostrar aquesta teoria pintant amb pinzellades petites i pures, que unides assolien la tonalitat volguda si l’espectador es col·locava a distància del quadre. Pels impressionistes els colors no s’han de fusionar al pinzell, sinó a la retina de l’espectador.
  • 29. 5. L ‘IMPRESSIONISME Segons la teoria del color els colors no existeixen per si mateixos, sinó en relació als colors més pròxims. (La visió ajunta els colors amb la distància)
  • 30. 5. L ‘IMPRESSIONISME També van descobrir que el colors no son immutables i que la incidència de la llum és determinant. “Segons com incideix la llum percebem els colors dels objectes” El que volen és captar l’instant fugaç, la impressió d’un moment donat. Per això, els pintors representen els colors tal com és veuen, sense que els importi gaire la tonalitat que tenen objectivament les coses.
  • 31. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE LA PINTURA IMPRESSIONISTA - El seu objectiu ja no és representar la realitat amb exactitud, sinó més aviat la seva impressió. Plasmen impressions efímeres -Apliquen les teories de la descomposició dels colors als seus quadres. Els colors no s’han de fusionar al pinzell sinó a la retina de l’espectador. - Desaparició del dibuix com a forma prèvia del color. -Coloració de les ombres. Desaparició clarobscur (Les ombres sovint es realitzen amb tonalitats complementaries). - Plasmació de la llum, de l'atmosfera. Busquen la interpretació de la llum i els seus efectes en els colors de les coses - Pinzellada solta. Pinten amb una pinzellada més solta i gruixuda. - Treballen a l’aire lliure. Els pintors fugen dels estudis al camp, volen reproduir els colors purs la llum pura, “ Plein Air” - El Tema adquireix caràcter anecdòtic. El que realment els interessa és allò estrictament pictòric. No obstant presenten enquadraments innovadors. 5. L ‘IMPRESSIONISME
  • 32. 5. L ‘IMPRESSIONISME Pràcticament totes les característiques de la pintura impressionista les poden apreciar a l’obra “Sol ixent, Impressió” que Monet va realitzar al 1782 i que va donar nom al moviment. - Captació d’un moment donat (una impressió) - Desaparició del dibuix (predomini del color) - Coloració d’ombres - Palsmació de la llum , de l’atmosfera - Pinzellada solta - Realitzat amb llum natural (plein air ) - Teoria del color: La barreja de colors es fa a la retina de l’espectador - El Tema és anecdòtic i hi ha carència de significat (experimentació pictòrica) PAU 17PAU 17 PAU 17
  • 36. ESTIL EL POSTIMPRESSIONISME El postimpressionisme és el terme que s’aplica als estils pictòrics de finals del segle XIX posteriors al impressionisme És un moviment que neix del trencament del grup impressionista perquè hi ha artistes que volen anar més enllà. Més que un estil, és un grup de pintors que partint de l’impressionisme, el superen i amb els seus plantejaments personals prefiguren l’art del segle XX. CARACTERÍCTIQUES MÉS SIGNIFICATIVES: - Volen anar més allà de la mera captació de la llum i l'atmosfera: També volen plasmar l’expressivitat de les coses i les persones il·luminades. - Al igual que els impressionistes basen les seves obres en el ús del color però lo utilitzen com un element expressiu no per representar fidelment la naturalesa sinó, per mostrar una visió més subjectiva del món - Recuperen la importància de la forma. Es mostren contraris a la dissolució que d'aquestes realitzaven els impressionistes. - Utilitzen colors vius i intensos, aplicats de manera compacta i amb una pinzellada perfectament visible. 6. EL POSTIMPRESSIONISME
  • 37. 6. EL POSTIMPRESSIONISME VAN GOGH: LA NIT ESTELADA (1889) CÈZANNE: ELS JUGADORS DE CARTES (1893) Vincent. VAN GOGH, Paul CÉZANNE, Paul GAUGUIN i Henri TOULOUSSE-LAUTREC. GAUGUIN: DONES DE TAHITI (1891) TOULOSE: EL SALO DE LA RUE MOULINS (1894) Tots ells recullen en les seves pintures moltes de les troballes tècniques i estilístiques del impressionisme, però les seves pintures presenten uns matisos personals que els convertiran en els precursors de les primeres avantguardes del segle XX. PRINCIPALS PINTORS POSTIMPRESSIONISTES
  • 38. 6. EL POSTIMPRESSIONISME Vincent VAN GOGH La seva obra transmet una gran càrrega passional, mitjançant la llum i el color La pintura està aplicada amb pinzellades ràpides i plenes de pasta Utilitza colors intensos, de gran lluminositat, on reflecteix els seus sentiments i el seu caràcter impulsiu. Remarca el contorn de les figures amb una línia de tons obscurs PAU 17PAU 17 PAU 17PAU 17
  • 39. 6. EL POSTIMPRESSIONISME La utilització simbòlica del color i la forma, així com l'ús d’una pinzellada vigorosa i empastada converteix a Van Gogh en precedent clar del FAUVISME una de les primeres avantguardes del segle XX. VAN GOGH: La iglesia de Auvers (1890) M. BLAMINCK: cases a Chatou (1904 ) VAN GOGH: Pintor camino del treball (1888) A. DERAIN: Muntanyes a Collioure (1905 )
  • 40. 6. EL POSTIMPRESSIONISME PAUL CÉZANNE Comença amb el impressionistes però aviat abandonarà els pressupòsits d’aquest moviment per arribar a ser un dels precursors més importants dels moviments pictòrics del segle XX Cézanne creu que els impressionistes són massa superficials i el vol arribar a l’essència dels objectes i les persones, allò que roman i no varia Per a ell aquestes formes essencials seran les figures geomètriques: el cub l’esfera, el cilindre, la piràmide ... Pensa que tota la natura es pot reduir a volums geomètrics,. Per això estilitza geomètricament tots els objectes, personatges i paisatges. Podem observar com en aquesta pintura de La muntanya Sainte-Victoire descompon les formes en molts quadrats de color. ( l’essència de la forma )
  • 41. 6. EL POSTIMPRESSIONISME Cézanne concep la pintura com una construcció realitzada a partir de cossos geomètrics: piràmides, prismes, cons, esferes... amb els quals intenta destacar el volum dels elements representats Cézanne utilitza el color per subratllar les formes de les coses, en comptes de diluir-les com feien els primers impressionistes Per modelar els objectes i ressaltar el seu volum no utilitza el clarobscur ; sinó que fa servir el color i els contrastos de tons càlids i freds. Per la seva singular manera concebre la pintura.... Cézanne es considerat com el pintor de l’espai, el volum i les formes.
  • 42. 6. EL POSTIMPRESSIONISME Aquesta recerca de l’essència de les coses , no de la seva aparença és clarament visible en la seva obra “ Els jugadors de cartes” (1893) En aquest quadre s’evidencia de forma clara la construcció geomètrica de les figures que hi son representades. Per una altra banda també s’evidencia la utilització del color com a element clau per ressaltar les formes i el volum dels elements representats. PAU 17 PAU 17 PAU 17 PAU 17
  • 43. 6. EL POSTIMPRESSIONISME El fet de que Cézanne prescindís en els seus quadres de l’obligació de copiar amb precisió naturalista els colors i les formes el convertí, en una de les figures principals que va assentar les bases de la revolució que al segle XX van representar per la pintura l’aparició de les primeres avantguardes. Per la seva capacitat de descompondre la realitat en figures geomètriques se’l considera antecessor del CUBISME que més tard, al segle XX liderarien Picasso i Braque BRAQUE: Cases a l’Estaque (1908) També influí en el FAUVISME i l’EXPRESSIONISME, ja que no copià colors i formes de la realitat, sinó que els transformà segons la seva recerca i interessos. FRANZ MARC: Cavall blau II (1911) En síntesi podem dir que la gran aportació de Cézanne és: “L’Art és una creació mental, s’ha de pensar.. No és pot limitar a ser una mera representació de l’aspecte fugisser de les coses”
  • 44. FRANCISCO GOYA: UN ESTIL PROPI I PRECURSOR
  • 45. 7. GOYA: UN ESTIL PROPI L’ obra i la vida de Francisco Goya (1746 -1828) es desenvolupen dins dels marges cronològics del Neoclassicisme. Però ... Goya és una figura singular difícil d’enquadrar dins d’un estil concret. Goya un dels creadors més grans de tots els temps (amb ell s’inicia la pintura moderna) forja un estil personal, al marge dels cànons i les regles acadèmiques, i amb el que s’anticipa a estils posteriors que es desenvoluparan al llarg del segle XIX i inicis del s. XX.
  • 46. A una de les seves obres més emblemàtiques: “ Els tres de Maig de 1808” pintada l’any el 1814. En ella podem observar molts dels elements que caracteritzen aquest estil tan personal i precursor d’estils i tendències posteriors.
  • 47. Goya és considerat per molts com l’iniciador de la pintura moderna i amb aquesta obra anticipa aspectes plàstics i temàtics propis de moviments pictòrics posteriors tals com: El Romanticisme: l’ús violent del color i el moviment i el protagonisme que dona al poble, a la heroïcitat col·lectiva. El triomf dels sentiments i visió subjectiva de la realitat. L’Impressionisme: La Pinzellada solta, ràpida, llarga, en grans taques, totalment independent del dibuix, creant atmosfera L’Expressionisme: Per la utilització de l’expressivitat del color per mostrar emoció i sentiments i per la deformació de la realitat per manifestar l’interior. El Cubime: Manifest en el tractament geometritzant dels soldats. 7. GOYA: UN ESTIL PROPI PAU 17 PAU 17
  • 48. AMPLIAR INFORMACIÓ 1.- EL NEOCLASICISME 2.- EL ROMANTICISME 3.- EL REALISME 4.- L’IMPRESSIONISME 5.- EL POSTIMPRESSIONISME 6.- GOYA: UN ESTIL PROPI I PRECURSOR 0.- LA PINTURA DEL SEGLE XIX ( INTROD. GENERAL) EXERCICIS INTERACTIUS: Clica la imatge per comprovar el teu nivell d’assoliment dels conceptes treballats a la presentació.

Editor's Notes

  1. 1
  2. 3
  3. 4
  4. 5
  5. 6
  6. 7
  7. 9
  8. 11
  9. 44
  10. 45
  11. 46
  12. 47