1. El realisme El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. Si bé la majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l‘art abstracte), el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall , la màxima proximitat. Per això com a moviment autònom se situa al segle XIX , tant en escultura i en pintura com en la literatura.. Característiques generals Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis. Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada. - Els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una critica social. - Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials. (Viquipèdia)

2. El realisme pictòric Context històric general: El romanticisme, amb la seva idealització de la natura, de la història... Deixà pas, cap a mitjans del segle XIX, a un nou corrent interessat en la realitat concreta. El principals fets que hi varen contribuir van ser: La burgesia ja havia aconseguit triomfar definitivament, després de les revolucions de 1848. L’idealisme romàntic de l’època revolucionaria va deixar d’interessar-li. El positivisme filosòfic d’Auguste Comte, que considerava l’observació i l’experiència les fonts úniques de coneixement. El realisme també s'estén a la literatura (Zola). La conscienciació dels artistes dels greus problemes socials plantejats per la industrialització i les desigualtats. El desencís pels fracassos revolucionaris del 1848. L’art deixa de banda els temes polítics i es centra en temes socials.

3. El Realisme pictòric sorgeix a mitjans segle XIX. (Revolució burgesa de 1848) Realisme Realisme descripció objectiva de la realitat Els artistes compromesos davant els grans problemes polítics i socials. (acusats de socialistes i revolucionaris) Aparició de FOTOGRAFIA TEMES SOCIALS La gent humil, la seva feina, la vida a l’aire lliure (platja, picnic), la ciutat (carrers, cafès, balls), els paisatges, són la temàtica preferida. Creació de les ORGANITZACIONS OBRERES Prenen força les doctrines de MARX i ENGELS. El 1848 es l'any del “Manifest comunista" La industrialització ha provocat l’aparició del PROLETARIAT que pateix les conseqüències del capitalisme. Jornades extenuants, treball de dones i infants, pèssimes condicions d’habitacle...

4. Context històric a França Al febrer de 1848 esclatà a París la revolució que va dur a la creació de l’efímera II República. Durant varis mesos els ideals socialistes y republicans es manifestaren en tots els àmbits i en particular en l’art. La República va sol·licitar la participació dels artistes en el seu projecte social. El concepte modern, d’artista compromès neix, probablement, en aquesta època. En matèria d’art el 1848 coincidí amb una situació nova. Molts artistes abandonen la visió romàntica i s’inspiren en la nova societat per triar els seus temes. Se separen de les normes definides des de dalt, com l’Acadèmia. Revolució de París, 1848. Napoleó III

5. El Saló i l’Acadèmia franceses A França, al segle XIX, només aquells artistes que presentaven les seves obres al Saló (Exposició oficial d’art, celebrada cada dos anys) podien tenir alguna oportunitat al mercat d’art francès. L’admissió al Saló depenia de la decisió dels membres de l’ Académie des Beaux Arts, nomenats de manera vitalícia per l’Estat. La tutela del poder sobre els artistes datava de l’època de Lluís XIV. Des de 1673 es varen anar celebrant aquestes exposicions de manera regular, controlades per l’Acadèmia reial al Salón Carré , una sala del Louvre. Aquest és l'origen dels mots Saló o “art de saló” o acadèmic, és a dir, art que s’ajustava a les normes oficials. 1863, Venus. Obra de Cabanel que s’ajustava a les normes marcades per l’Acadèmia

6. El realisme no volia idealitzar cap imatge . Homes i dones es representen fent les feines quotidianes; la fatiga també fou un tema molt tractat. Jean-François Millet fou l’iniciador d’aquesta línia. Fou fill d’una família camperola, ell mateix treballà la terra. Els seus quadres són senzills, inspirats en la tranquil·litat de la natura. Res a veure amb la teatralitat i l’efectisme romàntics.

7. 1851. Camí de la feina

8. Descans al migdia

9. Pastora amb el seu ramat

10. 1857. Les epigolaires

11. 1857-59. Àngelus

12. Honoré Daumier (1808-1877) Fou un dels millors dibuixants de la seva generació. Posà el seu realisme al servei de la causa republicana i en contra de l’ordre establert. Caricatura de Víctor Hugo Capitulació de Sedan, 1870

13. El vagó de tercera. 1862

14. El col·leccionista Dibuixos i caricatures La bugadera En el teatre

15. The Legislative Belly. Perspective View of the Ministers' Seats of 1834.

16. Els captaires i Dona i nen (1845)

17. Volem Barrabà, 1852 La bugada, 1853

18. Jugadors d’escacs, 1863