SlideShare a Scribd company logo
1 of 36
Antonio Núñez (2016)
El nostre anàlisi s’estructura:
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
3. L’ANÀLISI FORMAL
5. ALTRES CONSIDERACIONS
PRIMERA APROXIMACIÓ
2. CONTEXT HISTÒRIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
4. ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
- Nom de l’obra
- Autor
- Estil
- Cronologia
- Material i tècnica
- Forma i Tipologia
Dona i ocell
Joan Miró
Mironià / Surrealista
- Cromatisme Textura
- Dimensions
- Localització
1983
Ciment , recobert en part de trencadís de diferents colors
Escultura exempta
Propis dels materials emprats. Rugosa / llisa
Grans dimensions (22 m. d’alçada)
Parc Joan Miró (Barcelona)
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
Finals del segle XX. Espanya ha sortit de la dictadura del general Franco
i la democràcia sembla plenament assentada.
EPOCA
Es un moment de creixement , tan econòmic com demogràfic i d’obertura cap a
l'exterior desprès del llarg període ostracisme i aïllament viscut durant gairebé 40
anys que havia durat la dictadura.
El mateix any que Espanya signa el tractat d’adhesió a la Unió Europea Miró
realitza Dona i Ocell per encàrrec de l’ajuntament de Barcelona que estava
preparant els jocs Olímpics de Barcelona 92.
Aquesta enorme escultura de 22 metres d’alçada , es troba
situada al parc d’en Joan Miró a Barcelona i va ser una de
les primeres expressions d'art públic de la ciutat comtal de
l'era democràtica.
L’obra forma part d’un projecte d’en Miró de crear tres
obres per donar la benvinguda als visitants de la ciutat
segons en el medi en que hi arribessin: Per terra, mar o aire
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
Mural aeroport de Barcelona (aire)
Paviment Pla de l’ós . Rambla de Barcelona (mar)
Dona i ocell (terra: cotxe o tren)
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
AUTOR
Joan Miró fill d’una família de tradició artesana, es forma com a pintor a la Llotja de
Barcelona. També desenvoluparà un ample activitat escultòrica i ceramista
Joan Miró ( Barcelona 1893 - 1983 )
Les seves primeres obres mostren influències fauvistes, cubistes i expressionistes.
L’any 1919 viatjà a París on contactà amb el grup dels surrealistes, moviment que
influirà de manera decisiva en la seva obra, tot i que ell no va arribar mai a
incorporar-se formalment a aquest moviment.
Entre 1921 i 1922 Miró realitza “La Masia”, pintura a partir
de la qual Miró inicia el camí cap a l’elaboració d’un
llenguatge sígnic personal.
La seva pintura evolucionà molt ràpidament, allunyant-se
cada cop més de la figuració. La influència de les teories
dels surrealistes el portà a pintar les coses tal com les
sentia, i no com les veia. (Miró pinta com un poeta)
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
A partir dels anys 30 comença una etapa d’experimentació on treballa principalment
escultura i el collage.
Cap de dona
Durant la Guerra Civil Espanyola, la pintura de Joan Miró reflecteix la violència del
conflicte armat.. adquirint un caràcter expressionista
El Segador (1937)
Aidez l’Espagne (1937)
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
Moment, en en Miró accentuà el seu camí cap a la construcció d’un llenguatge propi i
molt personal.
Un llenguatge, que cada cop girarà més entorn alguns signes concrets: la lluna, la
dona, l’ocell, les estrelles... i amb el que construirà un univers simbòlic, molt personal.
Al 1939, es refugia de la segona guerra mundial en un poble de Normandia on inicia
una sèrie de pintures coneguda com “Constel·lacions”
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
Al 1950 en Miró s'instal·la a Mallorca, on continuarà elaborant i construint el seu
propi llenguatge, un llenguatge que cada cop es farà més directe, més essencial, i en
el que progressivament anirà eliminant tot el que és accessori.
Un llenguatge que aplicarà a més de la pintura , a l’escultura, la ceràmica i el gravat.
L’or del blau del Cel (1967) Mural del sol (Edifici UNESCO. Paris) 1955-1958
ESTIL
L’obra de Miró presenta un estil marcadament personal que va anar desenvolupant
al llarg de la seva vida.
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
Però en Miró també desenvolupa
un llenguatge propi per expressar
la seva personal visió de la vida.
En la recerca del seu propi llenguatge Miro presenta influències del surrealisme,
moviment amb el que comparteix part de les seves premisses, com l’automatisme i
especialment la llibertat d’acció que va caracteritzar als artistes d’aquest moviment.
PROPI, MOLT PERSONAL AMB INFLUÈNCIES DEL SURREALISME
Un llenguatge que concretarà
plàsticament mitjançant la creació
i la utilització d’un conjunt de
símbols i signes que fan referència
a l'ésser humà, als animals, a la
vegetació, al cosmos...
És a dir, a la realitat del món que
l’envolta.
Al seu llenguatge, en Miró cerca I 'essencial dels objectes, dels homes, dels
animals de la natura, i el cosmos..
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
El llenguatge plàstic d’en Miró s’allunya de la representació descriptiva o imitativa
de la realitat
Les seves formes presenten un fort component al·legòric , però mai son abstractes
Amb aquesta representació depurada i simplificada de la realitat, en Mirò crea un
univers propi de signes plàstics ple de simbolisme: ulls ( ésser humà) escales
(infinit, l’evasió) cercles (el Sol, la Terra) vulva (dona) ...
Un primitivisme que li permetia plasmar allò que el considerava con I'únic important
d'aquesta vida: la vida en si mateixa.
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
En Mirò era un enamorat de la vida, i això és el que volia i va plasmar preferentement
a les seves obres.
Per expressar això, en Miró creà
un llenguatge de formes
simplificades, composicions
sencilles i acolorides amb colors
purs com el roig, el blau, el verd,
el groc, el negre i el blanc.
Les seves produccions mostren
una gran claredat, lluinositat i un
marcat dinamisme.
En suma, les obres d’en Miró
expressen una gran vitalitat.
Miró, com els primitius, captava la vida i I 'expressava plàsticament a través de
colors y de formes molt depurades i despullades de qualsevol element accessori.
Dona i ocell és una escultura exempta
realitzada en formigó i recoberta en part de trencadís de
ceràmica de color: vermell, blau, verd, groc i negre que
aporta a l’escultura la coloració típica mironiana.
3.- L’ANÀLISI FORMAL
DESCRIPCIÓ
3.- L’ANÀLISI FORMAL
L’escultura de dimensions colossals ( 22 m d’alçada)
presenta una estructura composada per tres elements.
A sobre, i en perpendicular a l’estructura vertical, hi ha
un tub cilíndric lleugerament desviat respecte de l’eix
central que el sosté.
Una estructura vertical de formes arrodonides i evident
aparença fàl·lica que s’aixeca sobre un estany artificial i
que presenta en el fust una marcada incisió negra, que
en forma de vulva encarna la representació de la
feminitat en l’escultura.
Sobre d’aquest una mitja lluna groga de banyes ben
definides corona finalment l’escultura.
3.- L’ANÀLISI FORMAL
El marcat caràcter auster del ciment de textura aspre i rugosa contrasta fortament
amb la brillantor i la polidesa de la ceràmica emprada en el fragments que
apareixen coberts de trencadís de vius colors.
Els materials emprats per la seva realització presenten un marcat contrast, tant de
textura com de color, la qual cosa contribueix de manera clara a incrementar
l’expressivitat i la vitalitat de l’obra.
Un contrast accentuat per la llum, que incideix de forma diferent sobre cada un
d’aquests materials.
3.- L’ANÀLISI FORMAL
Dona i Ocell presenta una composició asimètrica i
oberta.
LA COMPOSICIÓ
L’obra presenta una marcada verticalitat
desenvolupant-se el seu cos principal entorn d’un
eix central que li confereix un gran equilibri i
estabilitat .
Els dos elements (el cilindre i la lluna) que coronen
l’obra trenquen aquesta verticalitat i equilibri al
sustentar-se de forma horitzontal i desplaçats cap
un costat de l'eix entorn del qual es desenvolupa el
cos principal.
3.- L’ANÀLISI FORMAL
L’escultura també presenta multifacialitat , és a dir no està pensada per ser vista
des de un únic punt de vista sinó que potser contemplada des de diferents angles,
la qual cosa multiplica i incrementa la seva expressivitat.
3.- L’ANÀLISI FORMAL
VOLUM
L’obra presenta en general un marcat caràcter
volumètric, potenciat per les seves extraordinàries
dimensions (22 m d’alçada)
L’estructura vertical presenta un caràcter massís i
compacte, que contrasta amb el elements horitzontals
que la coronen: el cilindre i la mitja lluna, que doten a
l’obra en la seva part superior d’una certa lleugeresa.
Una lleugeresa que aquests dos element confereixen a
l’escultura en la seva part superior en raó de:
La seva disposició, lleugerament desviats respecte
a l’eix central, (sensació d’una certa inestabilitat).
Les seves formes: banyes de la lluna, i presencia
del buit en l’interior del cilindre. (penetra l’aire)
Per tant, una obra de volum massís i compacte, dotada
de certa lleugeresa en el seu extrem superior.
3.- L’ANÀLISI FORMAL
SUPERFÍCIES
Dona i ocell presenta en general unes formes arrodonides suaus , les superfícies de
les qual presenta una marcada diversitat de textures.
Així observem como la textura rugosa del formigó contrasta amb la polidesa de les
tessel·les de ceràmica que formen la decoració de trencadís que recobreix certes
parts de l’escultura.
El mateix contrast es dona a nivell cromàtic,
on la grisor cromàtica i l’opacitat del formigó
contrasta vivament amb la diversitat cromàtica
i la lluentor de les tessel·les que formen el
trencadís.
Aquests jocs de contrastos en les superfícies, tant de textura com de cromatisme
doten a l’obra d’una gran expressivitat.
LA LLUM
3.- L’ANÀLISI FORMAL
La llum te una important funció en l’obra: es reflecteix sobre la superfície ceràmica
del trencadís i es absorbida sobre la textura aspre del formigó
Especialment significatiu son els reflexos que l’aigua de l’estany provoca sobre el
cos de l’escultura accentuant de manera significativa la seva vitalitat i dinamisme
Això provoca un conjunt de contrastos i jocs lumínics que confereixen a
l’escultura una gran vitalitat.
3.- L’ANÀLISI FORMAL
Dona i ocell tot i el seu aspecte colossal i voluminós presenta un marcat
dinamisme que doten a l’escultura una accentuada vitalitat.
Varis són els recursos que en Miró utilitza per donar a aquesta escultura
dinamisme i vitalitat:
EL RITME
1.- Predomini absolut de les formes arrodonides en tota l’escultura
2.- Vitalitat i lluentor dels
colors del trencadís: Blau,
groc, vermell ... Uns colors
purs, la vitalitat dels qual
s’accentua pel contrast amb
la sobrietat i opacitat del
formigó. (parts no recobertes)
3.-El ritme ascendent que
presenten les diferents
formes creades amb el
trencadís de colors
3.- L’ANÀLISI FORMAL
5.- Un altre element que contribueix a dotar a l’escultura de ritme i vitalitat és el
marcat caràcter ascendent que presenta el cos principal.
6.- Per últim, també contribueixen a donar
lleugeresa i una sorprenent sensació de
moviment a esta voluminosa estructura de
formigó el joc gravitatori que suggereixen els
elements que coronen l’escultura: El cilindre i
la mitja lluna,
Un joc gravitatori que Miró aconsegueix
situant aquest elements perpendicularment, i
lleugerament desplaçats respecte a l’eix
entorn al qual es desenvolupa l'estructura
vertical.
Amb aquests recursos Miró trenca la simetria
i la verticalitat del cos principal, i acaba dotant
a l’escultura d’un cert caràcter d’inestabilitat.
(moviment)
Resumint: Dona i Ocell presenta un marcat ritme i vitalitat aconseguit per mitja de la predominança
de les formes arrodonides, els contrastos cromàtics i de textura i mitjançant l'oposició de les línies
compositives que conformen la seva estructura.
TRACTAMENT DELS MOTIUS
3.- L’ANÀLISI FORMAL
Dona i Ocell és un exemple clar de l’univers iconogràfic desenvolupat per Joan Miró.
Les formes dels motius representats presenten un marcat caràcter sintètic i
al·legòric, a través de lo qual en Miró ens vol mostrar l’essencial d’allò representat.
Aquestes formes poden resultar difícils
de reconèixer o identificar per la seva
llunyania amb la forma que presenten a
la realitat, però, en cap cas arriben a
l’abstracció.
Lluna - ocell
Vulva
(feminitat de
l’escultura)
Forma fàlica
(masculinitat
de l’escultura )
3.- L’ANÀLISI FORMAL
Dona i Ocell manifesta una clara voluntat d’eternitat como eterns o intemporals són
el missatge i els valors que en Miró en vols transmetre amb la seva obra.
EL TEMPS
Amb Dona i Ocell Miró ens transmet el seu amor i fascinació per la vida, la vida
entesa en el seu sentit més ampli, com la categoria màxima amb la qual se´ns
mostra i revela la naturalesa.
4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
TEMÀ ( ICONOGRAFIA )
Malgrat que el títol, Dona i ocell, el primer que suggereix fer una lectura figurativa:
Una forma femenina amb capell i un ocell que hi descansa a sobre.
Hem de tenir present que dona Dona i
ocell és sobretot un exemple molt clar
de l’univers iconogràfic desenvolupat
per Joan Miró al llarg de la seva vida
com artista.
Per tant, hem de prestar atenció, al
valor sígnic dels elements representats
Així, amb aquesta escultura el que
veiem és que en Miró estableix una
connexió entre el món masculí (forma
fàl•lica del cos central de l’escultura)
i el món femení, representat en l’obra
per una marcada incisió negre, en una
clara al•lusió al sexe femení. (vulva)
4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
L’escultura esdevé així, un tot hermafrodìtic, que combina elements de genitalitat
femenina i elements fàl·lics i al capdamunt del qual hi ha situat un cilindre, que ha
estat considerat per alguns autors, com la representació sintètica i estilitzada d’un
nadó enfaixat.
Finalment l’escultura és coronada per un ocell,
representat amb la forma de una lluna en quart creixent
Destacar, també com una part de la superfície dels
diferents cossos que integren l’escultura, es troben
recoberts de trencadís de colors típicament mironians
(groc, vermell, blau i verd) dotant-la d’una gran
expressivitat i vitalitat.
Cal remarcar per últim, com la base de l’escultura es situa
sobre un petit llac artificial.
SIGNIFICAT
4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
Partint del fet de que Dona i ocell és un clar exponent del llenguatge i de la
iconografia personals d’en Joan Mirò.
I tot i que el caràcter sintètic i al·legòric del llenguatge
d’en Miró, pot dificultar la interpretació de l’obra
Podríem afirmar que el significat últim de Dona i ocell, és
el de ser “un cant , una exaltació a la vida”. Un aspecte
que de manera recurrent en Miró va tractar a la seves
obres al llarg de tota la seva trajectòria artística.
Per mitjà del seu personal llenguatge sígnic en Miró, ens
presenta una estructura de caràcter hemafrodític, que no
és més que una representació de la dona, tal com ell la
concep: com tot un univers, un generador de vida, i que
per acomplir el seu destí, necessita del seu contrapunt
masculí.
En definitiva una estructura, en la que s’expressa una
connexió entre el món femení i el masculí representats
en l’escultura per la marcada incisió negre, en al·lusió al
sexe femení i en la forma fàl·lica del volum principal, en
al·lusió al món masculí.
4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
Al capdamunt del qual, en Miró, hi situa un cilindre, que segons, alguns autors,
podria suggerir la forma d’un nadó enfaixat., la qual cosa, vendria a reforçar la idea de
la dona com a esser generador de vida.
Aquesta idea de que Dona i ocell és un cant, una
exaltació de la vida, es veu reforçada pel fet que
l’escultura emergeix d’un llac artificial ple d’aigua,
referent inequívoc de vida i fecunditat.
Una imatge de vida, que finalment l’artista corona amb
un ocell, en forma de lluna creixent, un element poètic
amb qual en Miró apropa o connecta la realitat terrenal
humana amb la immensitat del cosmos: el cel i les
estrelles.
4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
Com ja hem comentat anteriorment aquesta escultura forma part d’un conjunt de
tres obres amb les que Miró volia donar la benvinguda als que arriben a Barcelona,
ja sigui per aire, mar o terra.
Per últim, destacar que Dona i ocell, també presenta un significat iconogràfic
relacionat amb un dels pobles més representatius del Mediterrani : Els romans
En el cas de Dona i Ocell per la seva ubicació en un espai a mig camí entre
l’Estació de Sants i la Gran Via , portes d’entrada a la ciutat amb ferrocarril i
carretera respectivament donaria la benvinguda als visitants que arriben a
Barcelona per terra.
I és aquí, on atenen a l’evident forma fàl·lica del cos principal de l’escultura, l’obra
d’en Miró entroncaria amb el costum existent a l'Antiga Roma de gravar un fal·lus
a les portes d'entrada de les ciutats, per desitjar salut i força als que hi arribaven.
A Catalunya hi tenim un exemple d’això a l'entrada
de la ciutat romana d'Empúries.
FUNCIÓ Dona i Ocell presenta varies funcions:
4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
L’escultura es troba ubicada en el Parc de Joan Miró de
Barcelona. Lloc on anteriorment havia estat situat l’antic escorxador de la ciutat,
el qual va ser enderrocat al 1979, per a construir un espai d’oci per a la ciutat.
Estètica i decorativa
Per tant, unes de les seves funcions bàsiques és decorar l’espai urbà,
4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
Però la seva funció no es sols la decoració de l’espai urbà, sinó que va més enllà.
En tant que ordena el teixit
urbà a partir de crear un element significatiu i referent
d’un espai a la ciutat.
Funció urbanística
En tant que, l’escultura
també presenta una vinculació, més o menys directa,
amb la projecció de la ciutat com a destinació
turística.
Funció propagandística
Aquesta, junt amb altres
obres que en Miró creà per ubicar-les en espais
públics, és una mostra de la intenció de l’artista per
apropar l'art contemporani a un públic majoritari.
Funció democratitzadora
5.- ALTRES CONSIDERACIONS (MODELS I INFLUÈNCIES)
L’obra de Joan Miró és una de les més originals de l’art contemporani gràcies a la
seva particular iconografia, inspirada en el primitivisme
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
MODELS I INFLUÈNCIES
Són molts els artistes que, en major o menor mesura, van esdevenir un punt de
referència per en Miró, en la creació del seu propi llenguatge personal.
I entre ells volem destacar a tres:
Artista surrealista del
qual en Miró va rebre l’automatisme...
Andrè MASSON
Un element a partir del qual sorgirà
l'espontaneïtat, l’associació lliure
d’idees i la llibertat creativa que
caracteritza el llenguatge d’en Miró.
5.- ALTRES CONSIDERACIONS (MODELS I INFLUÈNCIES)
Un escultor que realitzà obres amb una forta dimensió poètica,
resultat de la utilització de formes orgàniques i la lliure associació d’idees.
Jean ARP
Tres conceptes que influïren de forma determinant en Miró. Essent provablement
l’artista que més ha influït en algunes de les escultures monumentals d’en Miró.
D’aquest pintor, creador de l'abstracció, en Miró va
adquirir el gust pel color, especialment l'ús dels primaris, i les formes corbades
que evoquen un món microscòpic, i que indirectament també influencià a Miró
en la creació d’alguns dels signes que configuren el seu llenguatge.
Wassily KANDINSKY
5.- ALTRES CONSIDERACIONS (MODELS I INFLUÈNCIES)
Amb aquets arquitecte modernista, aquesta obra d’en Miró,
comparteix l'ús del trencadís com a element ornamental i la utilització de formes
orgàniques procedents de la natura.. Elements presents en gairebé totes les
obres que aquests arquitecte realitzà a la ciutat de Barcelona: Casa Batlló, casa
Milà, La Sagrada Família, el Parc Guell....
Antoni GAUDI
En aquest sentit, fins i tot hi ha algun autor, ha arribat a afirmar que Dona i ocell
és un homenatge a Antoni Gaudí.
ALTRES OBRES
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
Inerior Holandes ( 1928 ) Dona , ocell i estrella 1942
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
Parella d'enamorats dels jocs de flors d'ametller, 1975
AMPLIAR INFORMACIÓ
AMPLIAR INFORMACIÓ
INFO 1
INFO 2
INFO 3
VIDEOS

More Related Content

What's hot (20)

Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
 
Courbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a OrnansCourbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a Ornans
 
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
 
Sopa Campbell
Sopa CampbellSopa Campbell
Sopa Campbell
 
Frank Lloyd Wright: Casa Kaufmann
Frank Lloyd Wright: Casa KaufmannFrank Lloyd Wright: Casa Kaufmann
Frank Lloyd Wright: Casa Kaufmann
 
Monet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. ImpressióMonet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. Impressió
 
Fitxa 93 maman
Fitxa 93 mamanFitxa 93 maman
Fitxa 93 maman
 
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
Goya.el 3 maig
Goya.el 3 maigGoya.el 3 maig
Goya.el 3 maig
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
 
Bourgeois: Maman
Bourgeois: MamanBourgeois: Maman
Bourgeois: Maman
 
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
 
Fitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansFitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornans
 
Fitxa 80 casa milà
Fitxa 80  casa milàFitxa 80  casa milà
Fitxa 80 casa milà
 
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de llunaLeandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
 

Viewers also liked

ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)Antonio Núñez
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIAntonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)Antonio Núñez
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)Antonio Núñez
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)Antonio Núñez
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAAntonio Núñez
 
Características y evolución de la arquitectura del hierro en el siglo XIX en ...
Características y evolución de la arquitectura del hierro en el siglo XIX en ...Características y evolución de la arquitectura del hierro en el siglo XIX en ...
Características y evolución de la arquitectura del hierro en el siglo XIX en ...Ignacio Sobrón García
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicasbrunoculturaa
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsAntonio Núñez
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURALES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURAAntonio Núñez
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS) Antonio Núñez
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURAAntonio Núñez
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURAAntonio Núñez
 
32 d casa kaufman
32 d  casa kaufman32 d  casa kaufman
32 d casa kaufmanjgutier4
 

Viewers also liked (20)

ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 
SEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDESSEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDES
 
PICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICAPICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICA
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
 
Características y evolución de la arquitectura del hierro en el siglo XIX en ...
Características y evolución de la arquitectura del hierro en el siglo XIX en ...Características y evolución de la arquitectura del hierro en el siglo XIX en ...
Características y evolución de la arquitectura del hierro en el siglo XIX en ...
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURALES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
 
QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
 
32 d casa kaufman
32 d  casa kaufman32 d  casa kaufman
32 d casa kaufman
 

Similar to Dona i ocell. Joan Miró

Similar to Dona i ocell. Joan Miró (20)

Renaixement escultura
Renaixement esculturaRenaixement escultura
Renaixement escultura
 
Fitxa 71 els primers freds
Fitxa 71 els primers fredsFitxa 71 els primers freds
Fitxa 71 els primers freds
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 
Creu i R
Creu i RCreu i R
Creu i R
 
Escultura s.xx (1)
Escultura s.xx (1)Escultura s.xx (1)
Escultura s.xx (1)
 
H.Moore: Figura ajaguda
H.Moore: Figura ajagudaH.Moore: Figura ajaguda
H.Moore: Figura ajaguda
 
Desconsol. Miriam i Cristina
Desconsol. Miriam i CristinaDesconsol. Miriam i Cristina
Desconsol. Miriam i Cristina
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual art
 
Henry Moore: Figura jacent
Henry Moore: Figura jacentHenry Moore: Figura jacent
Henry Moore: Figura jacent
 
IMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnesIMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnes
 
8. a. segones avantguardes
8. a. segones avantguardes8. a. segones avantguardes
8. a. segones avantguardes
 
Neixement de Venus. Sandro Botticelli
Neixement de Venus. Sandro BotticelliNeixement de Venus. Sandro Botticelli
Neixement de Venus. Sandro Botticelli
 
Renaixement pintura
Renaixement pinturaRenaixement pintura
Renaixement pintura
 
Antoni tàpies
Antoni tàpiesAntoni tàpies
Antoni tàpies
 
11d. j. llimona. desconsol
11d. j. llimona. desconsol11d. j. llimona. desconsol
11d. j. llimona. desconsol
 
Fitxa 91 dona i ocell
Fitxa 91 dona i ocellFitxa 91 dona i ocell
Fitxa 91 dona i ocell
 
A.Tàpies,creu i r
A.Tàpies,creu i rA.Tàpies,creu i r
A.Tàpies,creu i r
 
Impressionisme i Puntillisme
Impressionisme i PuntillismeImpressionisme i Puntillisme
Impressionisme i Puntillisme
 
Presentació PowerPoint MAMAN.pdf
Presentació PowerPoint MAMAN.pdfPresentació PowerPoint MAMAN.pdf
Presentació PowerPoint MAMAN.pdf
 
15 COMENTAR UNA PINTURA.pptx
15 COMENTAR UNA PINTURA.pptx15 COMENTAR UNA PINTURA.pptx
15 COMENTAR UNA PINTURA.pptx
 

More from Antonio Núñez

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)Antonio Núñez
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMAntonio Núñez
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)Antonio Núñez
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIAAntonio Núñez
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)Antonio Núñez
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)Antonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020Antonio Núñez
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIAntonio Núñez
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONAntonio Núñez
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previsAntonio Núñez
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATXAntonio Núñez
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)Antonio Núñez
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)Antonio Núñez
 

More from Antonio Núñez (17)

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previs
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
 
L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM
 

Dona i ocell. Joan Miró

  • 2. El nostre anàlisi s’estructura: 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ) 3. L’ANÀLISI FORMAL 5. ALTRES CONSIDERACIONS PRIMERA APROXIMACIÓ 2. CONTEXT HISTÒRIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL 4. ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
  • 3. 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ) 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ) - Nom de l’obra - Autor - Estil - Cronologia - Material i tècnica - Forma i Tipologia Dona i ocell Joan Miró Mironià / Surrealista - Cromatisme Textura - Dimensions - Localització 1983 Ciment , recobert en part de trencadís de diferents colors Escultura exempta Propis dels materials emprats. Rugosa / llisa Grans dimensions (22 m. d’alçada) Parc Joan Miró (Barcelona)
  • 4. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC 2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL Finals del segle XX. Espanya ha sortit de la dictadura del general Franco i la democràcia sembla plenament assentada. EPOCA Es un moment de creixement , tan econòmic com demogràfic i d’obertura cap a l'exterior desprès del llarg període ostracisme i aïllament viscut durant gairebé 40 anys que havia durat la dictadura. El mateix any que Espanya signa el tractat d’adhesió a la Unió Europea Miró realitza Dona i Ocell per encàrrec de l’ajuntament de Barcelona que estava preparant els jocs Olímpics de Barcelona 92. Aquesta enorme escultura de 22 metres d’alçada , es troba situada al parc d’en Joan Miró a Barcelona i va ser una de les primeres expressions d'art públic de la ciutat comtal de l'era democràtica. L’obra forma part d’un projecte d’en Miró de crear tres obres per donar la benvinguda als visitants de la ciutat segons en el medi en que hi arribessin: Per terra, mar o aire
  • 5. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC Mural aeroport de Barcelona (aire) Paviment Pla de l’ós . Rambla de Barcelona (mar) Dona i ocell (terra: cotxe o tren)
  • 6. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC 2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL AUTOR Joan Miró fill d’una família de tradició artesana, es forma com a pintor a la Llotja de Barcelona. També desenvoluparà un ample activitat escultòrica i ceramista Joan Miró ( Barcelona 1893 - 1983 ) Les seves primeres obres mostren influències fauvistes, cubistes i expressionistes. L’any 1919 viatjà a París on contactà amb el grup dels surrealistes, moviment que influirà de manera decisiva en la seva obra, tot i que ell no va arribar mai a incorporar-se formalment a aquest moviment. Entre 1921 i 1922 Miró realitza “La Masia”, pintura a partir de la qual Miró inicia el camí cap a l’elaboració d’un llenguatge sígnic personal. La seva pintura evolucionà molt ràpidament, allunyant-se cada cop més de la figuració. La influència de les teories dels surrealistes el portà a pintar les coses tal com les sentia, i no com les veia. (Miró pinta com un poeta)
  • 7. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC A partir dels anys 30 comença una etapa d’experimentació on treballa principalment escultura i el collage. Cap de dona Durant la Guerra Civil Espanyola, la pintura de Joan Miró reflecteix la violència del conflicte armat.. adquirint un caràcter expressionista El Segador (1937) Aidez l’Espagne (1937)
  • 8. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC Moment, en en Miró accentuà el seu camí cap a la construcció d’un llenguatge propi i molt personal. Un llenguatge, que cada cop girarà més entorn alguns signes concrets: la lluna, la dona, l’ocell, les estrelles... i amb el que construirà un univers simbòlic, molt personal. Al 1939, es refugia de la segona guerra mundial en un poble de Normandia on inicia una sèrie de pintures coneguda com “Constel·lacions”
  • 9. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC Al 1950 en Miró s'instal·la a Mallorca, on continuarà elaborant i construint el seu propi llenguatge, un llenguatge que cada cop es farà més directe, més essencial, i en el que progressivament anirà eliminant tot el que és accessori. Un llenguatge que aplicarà a més de la pintura , a l’escultura, la ceràmica i el gravat. L’or del blau del Cel (1967) Mural del sol (Edifici UNESCO. Paris) 1955-1958
  • 10. ESTIL L’obra de Miró presenta un estil marcadament personal que va anar desenvolupant al llarg de la seva vida. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC Però en Miró també desenvolupa un llenguatge propi per expressar la seva personal visió de la vida. En la recerca del seu propi llenguatge Miro presenta influències del surrealisme, moviment amb el que comparteix part de les seves premisses, com l’automatisme i especialment la llibertat d’acció que va caracteritzar als artistes d’aquest moviment. PROPI, MOLT PERSONAL AMB INFLUÈNCIES DEL SURREALISME Un llenguatge que concretarà plàsticament mitjançant la creació i la utilització d’un conjunt de símbols i signes que fan referència a l'ésser humà, als animals, a la vegetació, al cosmos... És a dir, a la realitat del món que l’envolta.
  • 11. Al seu llenguatge, en Miró cerca I 'essencial dels objectes, dels homes, dels animals de la natura, i el cosmos.. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC El llenguatge plàstic d’en Miró s’allunya de la representació descriptiva o imitativa de la realitat Les seves formes presenten un fort component al·legòric , però mai son abstractes Amb aquesta representació depurada i simplificada de la realitat, en Mirò crea un univers propi de signes plàstics ple de simbolisme: ulls ( ésser humà) escales (infinit, l’evasió) cercles (el Sol, la Terra) vulva (dona) ...
  • 12. Un primitivisme que li permetia plasmar allò que el considerava con I'únic important d'aquesta vida: la vida en si mateixa. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC En Mirò era un enamorat de la vida, i això és el que volia i va plasmar preferentement a les seves obres. Per expressar això, en Miró creà un llenguatge de formes simplificades, composicions sencilles i acolorides amb colors purs com el roig, el blau, el verd, el groc, el negre i el blanc. Les seves produccions mostren una gran claredat, lluinositat i un marcat dinamisme. En suma, les obres d’en Miró expressen una gran vitalitat. Miró, com els primitius, captava la vida i I 'expressava plàsticament a través de colors y de formes molt depurades i despullades de qualsevol element accessori.
  • 13. Dona i ocell és una escultura exempta realitzada en formigó i recoberta en part de trencadís de ceràmica de color: vermell, blau, verd, groc i negre que aporta a l’escultura la coloració típica mironiana. 3.- L’ANÀLISI FORMAL DESCRIPCIÓ 3.- L’ANÀLISI FORMAL L’escultura de dimensions colossals ( 22 m d’alçada) presenta una estructura composada per tres elements. A sobre, i en perpendicular a l’estructura vertical, hi ha un tub cilíndric lleugerament desviat respecte de l’eix central que el sosté. Una estructura vertical de formes arrodonides i evident aparença fàl·lica que s’aixeca sobre un estany artificial i que presenta en el fust una marcada incisió negra, que en forma de vulva encarna la representació de la feminitat en l’escultura. Sobre d’aquest una mitja lluna groga de banyes ben definides corona finalment l’escultura.
  • 14. 3.- L’ANÀLISI FORMAL El marcat caràcter auster del ciment de textura aspre i rugosa contrasta fortament amb la brillantor i la polidesa de la ceràmica emprada en el fragments que apareixen coberts de trencadís de vius colors. Els materials emprats per la seva realització presenten un marcat contrast, tant de textura com de color, la qual cosa contribueix de manera clara a incrementar l’expressivitat i la vitalitat de l’obra. Un contrast accentuat per la llum, que incideix de forma diferent sobre cada un d’aquests materials.
  • 15. 3.- L’ANÀLISI FORMAL Dona i Ocell presenta una composició asimètrica i oberta. LA COMPOSICIÓ L’obra presenta una marcada verticalitat desenvolupant-se el seu cos principal entorn d’un eix central que li confereix un gran equilibri i estabilitat . Els dos elements (el cilindre i la lluna) que coronen l’obra trenquen aquesta verticalitat i equilibri al sustentar-se de forma horitzontal i desplaçats cap un costat de l'eix entorn del qual es desenvolupa el cos principal.
  • 16. 3.- L’ANÀLISI FORMAL L’escultura també presenta multifacialitat , és a dir no està pensada per ser vista des de un únic punt de vista sinó que potser contemplada des de diferents angles, la qual cosa multiplica i incrementa la seva expressivitat.
  • 17. 3.- L’ANÀLISI FORMAL VOLUM L’obra presenta en general un marcat caràcter volumètric, potenciat per les seves extraordinàries dimensions (22 m d’alçada) L’estructura vertical presenta un caràcter massís i compacte, que contrasta amb el elements horitzontals que la coronen: el cilindre i la mitja lluna, que doten a l’obra en la seva part superior d’una certa lleugeresa. Una lleugeresa que aquests dos element confereixen a l’escultura en la seva part superior en raó de: La seva disposició, lleugerament desviats respecte a l’eix central, (sensació d’una certa inestabilitat). Les seves formes: banyes de la lluna, i presencia del buit en l’interior del cilindre. (penetra l’aire) Per tant, una obra de volum massís i compacte, dotada de certa lleugeresa en el seu extrem superior.
  • 18. 3.- L’ANÀLISI FORMAL SUPERFÍCIES Dona i ocell presenta en general unes formes arrodonides suaus , les superfícies de les qual presenta una marcada diversitat de textures. Així observem como la textura rugosa del formigó contrasta amb la polidesa de les tessel·les de ceràmica que formen la decoració de trencadís que recobreix certes parts de l’escultura. El mateix contrast es dona a nivell cromàtic, on la grisor cromàtica i l’opacitat del formigó contrasta vivament amb la diversitat cromàtica i la lluentor de les tessel·les que formen el trencadís. Aquests jocs de contrastos en les superfícies, tant de textura com de cromatisme doten a l’obra d’una gran expressivitat.
  • 19. LA LLUM 3.- L’ANÀLISI FORMAL La llum te una important funció en l’obra: es reflecteix sobre la superfície ceràmica del trencadís i es absorbida sobre la textura aspre del formigó Especialment significatiu son els reflexos que l’aigua de l’estany provoca sobre el cos de l’escultura accentuant de manera significativa la seva vitalitat i dinamisme Això provoca un conjunt de contrastos i jocs lumínics que confereixen a l’escultura una gran vitalitat.
  • 20. 3.- L’ANÀLISI FORMAL Dona i ocell tot i el seu aspecte colossal i voluminós presenta un marcat dinamisme que doten a l’escultura una accentuada vitalitat. Varis són els recursos que en Miró utilitza per donar a aquesta escultura dinamisme i vitalitat: EL RITME 1.- Predomini absolut de les formes arrodonides en tota l’escultura 2.- Vitalitat i lluentor dels colors del trencadís: Blau, groc, vermell ... Uns colors purs, la vitalitat dels qual s’accentua pel contrast amb la sobrietat i opacitat del formigó. (parts no recobertes) 3.-El ritme ascendent que presenten les diferents formes creades amb el trencadís de colors
  • 21. 3.- L’ANÀLISI FORMAL 5.- Un altre element que contribueix a dotar a l’escultura de ritme i vitalitat és el marcat caràcter ascendent que presenta el cos principal. 6.- Per últim, també contribueixen a donar lleugeresa i una sorprenent sensació de moviment a esta voluminosa estructura de formigó el joc gravitatori que suggereixen els elements que coronen l’escultura: El cilindre i la mitja lluna, Un joc gravitatori que Miró aconsegueix situant aquest elements perpendicularment, i lleugerament desplaçats respecte a l’eix entorn al qual es desenvolupa l'estructura vertical. Amb aquests recursos Miró trenca la simetria i la verticalitat del cos principal, i acaba dotant a l’escultura d’un cert caràcter d’inestabilitat. (moviment) Resumint: Dona i Ocell presenta un marcat ritme i vitalitat aconseguit per mitja de la predominança de les formes arrodonides, els contrastos cromàtics i de textura i mitjançant l'oposició de les línies compositives que conformen la seva estructura.
  • 22. TRACTAMENT DELS MOTIUS 3.- L’ANÀLISI FORMAL Dona i Ocell és un exemple clar de l’univers iconogràfic desenvolupat per Joan Miró. Les formes dels motius representats presenten un marcat caràcter sintètic i al·legòric, a través de lo qual en Miró ens vol mostrar l’essencial d’allò representat. Aquestes formes poden resultar difícils de reconèixer o identificar per la seva llunyania amb la forma que presenten a la realitat, però, en cap cas arriben a l’abstracció. Lluna - ocell Vulva (feminitat de l’escultura) Forma fàlica (masculinitat de l’escultura )
  • 23. 3.- L’ANÀLISI FORMAL Dona i Ocell manifesta una clara voluntat d’eternitat como eterns o intemporals són el missatge i els valors que en Miró en vols transmetre amb la seva obra. EL TEMPS Amb Dona i Ocell Miró ens transmet el seu amor i fascinació per la vida, la vida entesa en el seu sentit més ampli, com la categoria màxima amb la qual se´ns mostra i revela la naturalesa.
  • 24. 4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ 4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ TEMÀ ( ICONOGRAFIA ) Malgrat que el títol, Dona i ocell, el primer que suggereix fer una lectura figurativa: Una forma femenina amb capell i un ocell que hi descansa a sobre. Hem de tenir present que dona Dona i ocell és sobretot un exemple molt clar de l’univers iconogràfic desenvolupat per Joan Miró al llarg de la seva vida com artista. Per tant, hem de prestar atenció, al valor sígnic dels elements representats Així, amb aquesta escultura el que veiem és que en Miró estableix una connexió entre el món masculí (forma fàl•lica del cos central de l’escultura) i el món femení, representat en l’obra per una marcada incisió negre, en una clara al•lusió al sexe femení. (vulva)
  • 25. 4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ L’escultura esdevé així, un tot hermafrodìtic, que combina elements de genitalitat femenina i elements fàl·lics i al capdamunt del qual hi ha situat un cilindre, que ha estat considerat per alguns autors, com la representació sintètica i estilitzada d’un nadó enfaixat. Finalment l’escultura és coronada per un ocell, representat amb la forma de una lluna en quart creixent Destacar, també com una part de la superfície dels diferents cossos que integren l’escultura, es troben recoberts de trencadís de colors típicament mironians (groc, vermell, blau i verd) dotant-la d’una gran expressivitat i vitalitat. Cal remarcar per últim, com la base de l’escultura es situa sobre un petit llac artificial.
  • 26. SIGNIFICAT 4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ Partint del fet de que Dona i ocell és un clar exponent del llenguatge i de la iconografia personals d’en Joan Mirò. I tot i que el caràcter sintètic i al·legòric del llenguatge d’en Miró, pot dificultar la interpretació de l’obra Podríem afirmar que el significat últim de Dona i ocell, és el de ser “un cant , una exaltació a la vida”. Un aspecte que de manera recurrent en Miró va tractar a la seves obres al llarg de tota la seva trajectòria artística. Per mitjà del seu personal llenguatge sígnic en Miró, ens presenta una estructura de caràcter hemafrodític, que no és més que una representació de la dona, tal com ell la concep: com tot un univers, un generador de vida, i que per acomplir el seu destí, necessita del seu contrapunt masculí. En definitiva una estructura, en la que s’expressa una connexió entre el món femení i el masculí representats en l’escultura per la marcada incisió negre, en al·lusió al sexe femení i en la forma fàl·lica del volum principal, en al·lusió al món masculí.
  • 27. 4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ Al capdamunt del qual, en Miró, hi situa un cilindre, que segons, alguns autors, podria suggerir la forma d’un nadó enfaixat., la qual cosa, vendria a reforçar la idea de la dona com a esser generador de vida. Aquesta idea de que Dona i ocell és un cant, una exaltació de la vida, es veu reforçada pel fet que l’escultura emergeix d’un llac artificial ple d’aigua, referent inequívoc de vida i fecunditat. Una imatge de vida, que finalment l’artista corona amb un ocell, en forma de lluna creixent, un element poètic amb qual en Miró apropa o connecta la realitat terrenal humana amb la immensitat del cosmos: el cel i les estrelles.
  • 28. 4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ Com ja hem comentat anteriorment aquesta escultura forma part d’un conjunt de tres obres amb les que Miró volia donar la benvinguda als que arriben a Barcelona, ja sigui per aire, mar o terra. Per últim, destacar que Dona i ocell, també presenta un significat iconogràfic relacionat amb un dels pobles més representatius del Mediterrani : Els romans En el cas de Dona i Ocell per la seva ubicació en un espai a mig camí entre l’Estació de Sants i la Gran Via , portes d’entrada a la ciutat amb ferrocarril i carretera respectivament donaria la benvinguda als visitants que arriben a Barcelona per terra. I és aquí, on atenen a l’evident forma fàl·lica del cos principal de l’escultura, l’obra d’en Miró entroncaria amb el costum existent a l'Antiga Roma de gravar un fal·lus a les portes d'entrada de les ciutats, per desitjar salut i força als que hi arribaven. A Catalunya hi tenim un exemple d’això a l'entrada de la ciutat romana d'Empúries.
  • 29. FUNCIÓ Dona i Ocell presenta varies funcions: 4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ L’escultura es troba ubicada en el Parc de Joan Miró de Barcelona. Lloc on anteriorment havia estat situat l’antic escorxador de la ciutat, el qual va ser enderrocat al 1979, per a construir un espai d’oci per a la ciutat. Estètica i decorativa Per tant, unes de les seves funcions bàsiques és decorar l’espai urbà,
  • 30. 4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ Però la seva funció no es sols la decoració de l’espai urbà, sinó que va més enllà. En tant que ordena el teixit urbà a partir de crear un element significatiu i referent d’un espai a la ciutat. Funció urbanística En tant que, l’escultura també presenta una vinculació, més o menys directa, amb la projecció de la ciutat com a destinació turística. Funció propagandística Aquesta, junt amb altres obres que en Miró creà per ubicar-les en espais públics, és una mostra de la intenció de l’artista per apropar l'art contemporani a un públic majoritari. Funció democratitzadora
  • 31. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS (MODELS I INFLUÈNCIES) L’obra de Joan Miró és una de les més originals de l’art contemporani gràcies a la seva particular iconografia, inspirada en el primitivisme 5.- ALTRES CONSIDERACIONS MODELS I INFLUÈNCIES Són molts els artistes que, en major o menor mesura, van esdevenir un punt de referència per en Miró, en la creació del seu propi llenguatge personal. I entre ells volem destacar a tres: Artista surrealista del qual en Miró va rebre l’automatisme... Andrè MASSON Un element a partir del qual sorgirà l'espontaneïtat, l’associació lliure d’idees i la llibertat creativa que caracteritza el llenguatge d’en Miró.
  • 32. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS (MODELS I INFLUÈNCIES) Un escultor que realitzà obres amb una forta dimensió poètica, resultat de la utilització de formes orgàniques i la lliure associació d’idees. Jean ARP Tres conceptes que influïren de forma determinant en Miró. Essent provablement l’artista que més ha influït en algunes de les escultures monumentals d’en Miró. D’aquest pintor, creador de l'abstracció, en Miró va adquirir el gust pel color, especialment l'ús dels primaris, i les formes corbades que evoquen un món microscòpic, i que indirectament també influencià a Miró en la creació d’alguns dels signes que configuren el seu llenguatge. Wassily KANDINSKY
  • 33. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS (MODELS I INFLUÈNCIES) Amb aquets arquitecte modernista, aquesta obra d’en Miró, comparteix l'ús del trencadís com a element ornamental i la utilització de formes orgàniques procedents de la natura.. Elements presents en gairebé totes les obres que aquests arquitecte realitzà a la ciutat de Barcelona: Casa Batlló, casa Milà, La Sagrada Família, el Parc Guell.... Antoni GAUDI En aquest sentit, fins i tot hi ha algun autor, ha arribat a afirmar que Dona i ocell és un homenatge a Antoni Gaudí.
  • 34. ALTRES OBRES 5.- ALTRES CONSIDERACIONS Inerior Holandes ( 1928 ) Dona , ocell i estrella 1942
  • 35. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS Parella d'enamorats dels jocs de flors d'ametller, 1975