SlideShare a Scribd company logo
1 of 49
Antonio Núñez 2020
Índex
1.- Introducció:
2.- L’Antic Regim: Característiques
2.3- L’organització Social: Societat Estamental
2.1- L’economia de l’Antic Regim: Economia Agrària
2.2- L’organització Política: L’Absolutisme monàrquic.
2.4- La Cultura a l’Antic Regim: La Religió explica el món.
3.- La Crisi de l’Antic Regim: Primers canvis
3.2- L’ Il·lustració: Noves idees i Una Nova Visió del món.
3.1- El Comerç Colonial: Creixement Econòmic i Burgesia
3.3- Primera Revolució Política: La Revolució Francesa
1.- Introducció
INTRODUCCIÓ:
Al segle XVIII a les societats europees conviuen la tradició i la innovació.
La Tradició, perquè encara la societat presenta les característiques econòmiques, polítiques ,
socials i culturals pròpies de l’Edat Moderna que venia existint des de el s. XV a Europa.
Innovació perquè serà també durant aquest segle, que comencen a produir-se en aquesta
societat els primers canvis o transformacions econòmiques, polítiques, socials i culturals
(Revolucions parcials) que poc a poc, l’aniran transformant i donaran lloc a l’aparició d’un nou
tipus de societat: El Món contemporani. El nostre món.
Però …
Com era aquesta societat que havia venit
existint a Europa des de el segle XVI, i a la que
els francesos, quan al 1789 van voler posar-li fi
amb la revolució, van anomenar: L’Antic Regim
(L’antiga forma de viure)
O dit d’una altra manera: Quines eren les
característiques econòmiques, polítiques,
socials i culturals d’aquesta societat, a la que
el revolucionaris francesos anomenaven
L’Antic Règim ?
CARACTERÍSTIQUES
DE
L’ANTIC REGIM
(ECONOMIA, POLÍTICA , ORGANITZACIÓ SOCIAL I C ULTURA)
L’ECONOMIA DE L’ANTIC REGIM
ECONOMIA AGRARIA
Les activitats econòmiques principals eren l’agricultura i la
ramaderia (80% - 90% població viva i treballava al camp)
La Principal font de riquesa era la terra PROPIETAT VINCULADA
(Títol nobiliari, Església, municipi, corona))
Tant l’agricultura com la ramaderia es realitzaven amb tècniques tradicionals (antigues i poc
avançades tècnicament) i donaven molt poca producció.
Era una economia de subsistència (donava just per viure) la qual cosa provocava que la població
romandre's estancada. Pràcticament no creixia.
Era una economia de subsistència (donava just per
viure) la qual cosa provocava que la població
romandre's estancada. Pràcticament no creixia.
Quan la població començava a créixer, una mala
collita, provocava falta d’aliment suficient per a la
majoria de la població i provocava la fam.
Amb la fam, una població insuficientment alimentada
donava lloc a l’aparició de malalties i epidèmies com
“la peste”, i molta gent moria, fins a recuperar
l’equilibri població – aliment.
2.1- L’Antic Règim: Economia
LA PRODUCCIÓ DE BENS
(roba, calçat, estris…)
Basada en el treball artesanal (manufacturera)
També era escassa ( poca producció )
La majoria dels bens de consum eren produïts per la mateixa família pagesa, tot i que també hi havia
producció a les ciutats, on els artesans realitzaven en tallers productes manufacturats.
2.1- L’Antic Règim: Economia
Els tallers a les ciutats s’agrupaven en gremis que eren unes associacions de tallers i treballadors que
realitzen el mateix ofici. ( gremi de sabaters, de fusters, de ferrers....)
Els gremis tenia una reglamentació molt estricte: Decidien la quantitat de productes a realitzar, els
materials a utilitzar i el preu de venta.) També tenien una forta jerarquia: Mestre, oficials i aparenent.
No permetien la lliure competència ni l’establiment de nous tallers amb la qual cosa, també limitaven
la producció i provocaven que la producció de bens també fos molt escassa. .
2.3- L’Antic Règim: Economia
EL COMERÇ
També era escàs i poc
desenvolupat
Insuficient producció d’aliments i bens
Insuficiències en el transport (carros, caravanes) i poc
en mal estat i insegurs vies de comunicació (camins)
Es podien diferenciar dos tipus de comerç:
1- Comerç Interior: Intercanvi de productes agraris i manufacturats. Fires i mercats d’àmbit local
o comarcal.
2-Comerç Colonial : Intercanvi de productes amb les colònies. Es donava des del s. XVI, però
sols el podien practicar el llocs prop del mar i amb port. (caràcter marítim)
Per tant…
Poca producció d’aliments, poca producció
de bens i comerç escas
ECONOMIA DE SUBSISTÈNCIA
ABSOLUTISME
Concentració
dels poders
en mans
del rei
El Sistema Polític existent a l’Antic Règim era la Monarquia Absoluta o absolutisme.
Els monarques absolutistes reben la seva autoritat,
el seu poder absolut de Déu, del qual, es
considerava que eren el representants a la Terra
El seu poder
es justifica
per designació
divina
2.2.- L’Antic Règim: L’Organització Política
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE L’ANTIC REGIM
Luis XIV
( el rei Sol )“El rei acumula tots els poders en la seva
persona per designi diví.”
Un sistema polític en el que el monarca exerceix totes les funcions de govern sense
cap limitació: El rei fa les lleis, el rei les fa complir i el rei jutge el seu compliment.
El rei estarà auxiliat per un gran
aparell burocràtic (funcionaris) que
formen el que anomenen ESTAT
2.2.- L’Antic Règim: L’Organització Política
2.2.- L’Antic Règim: L’Organització Política
El poder dels reis absolutistes és manifestava en els luxe desmesurat dels seus palaus
que compartien amb els membres de la cort.
El mes representatiu és el Palau de Versalles que el rei francès Lluís XIV es va fer
construir a les afores de Paris
Imatges: Monarquia Absoluta
PALAU DE VERSALLES
Imatges: Monarquia Absoluta
2.3- L’Antic Règim: L’Organització Social
L’ORGANITZACIÓ SOCIAL DE L’ANTIC REGIM
L’Antic Règim, presentava una organització social estamental, es a dir una societat organitzada en
estaments (grup social tancat al qual es pertany per naixement)
La característica més significativa d’aquesta organització social es la DESIGUALTAT CIVIL, és a dir,
no tots els individus que formen la societat són considerats iguals.
DESIGUALTAT CIVIL
PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS
Minoria de la població (Nobles i Clergues) Majoria de la població (Tercer Estat)
El pertànyer a un grup o altre venia determinat pel naixement, i no hi havia mobilitat social, és a
dir, no es podia canviar de grup o estament.
2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social
LA NOBLESA
Constitueixen el grup dominant en la societat de l’Antic Regim. En general
gaudeixen de bones condicions de vida i tenen privilegis.
El seu poder i riquesa es basava:
La Propietat Territorial: Tenien grans possessions de terres sobre
les quals exerceixen el seu domini i explotació (cobren rendes)
Gaudeixen de privilegis: Lleis pròpies, drets per cobrar rendes...
Accés a alts càrrecs, dret a dur espasa, banc a l'església ...
Exempts de pagar impostos
Cal Diferenciar
Noblesa de
la Cort
Noblesa de
Províncies
Menys rendes i més modesta
Molt Rica i Poderosa. Ocupa els alts
càrrecs a l’administració i a l'exèrcit.
Porta una vida de luxe i ostentació
Imatges de la Noblesa
Noblesa de la Cort Noblesa de Províncies
Imatges de la Noblesa
Imatges de la Noblesa
EL CLERGAT
2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social
És l’altre grup privilegiat. ( Tampoc paguen impostos )
DIVIDIT
Alt Clergat:
Baix Clergat
- Bisbes
- Abats
- Cardenals
-Sacerdots
-Monjos
- Frares
Alt Clergat: Provenen de les classes nobiliàries. Vivien amb el luxe característic noblesa.
Gaudeixen dels seus privilegis.
Baix Clergat: Provenen de la pagesia. Vida senzilla i en contacte directe amb el poble.
VIUEN DELS
INGRESSOS
Delme: 10 % de la producció que els camperols paguen a l'església
Propietat vinculada a l'Església: Tenen moltes terres o propietats
urbanes de les quals reben rendes o impostos.
Donacions, almoines que els creients cedeixen o donen a l'església.
Constituïen la majoria de la població (90-95 %). Suportaven totes les carregues fiscals
(impostos) i no tenien privilegis.
Podem Diferenciar
EL TERCER ESTAT (ELS NO PRIVILEGIATS)
Agrupava a sectors socials molt diferents econòmica i socialment.
2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social
El Camperols Les classes populars urbanes La Burgesia
ELS CAMPEROLS ( PAGESIA )
Constitueixen el grup més nombrós de tota la població del Antic Regim.
Exemple: França 1789. Població 25 milions
Viuen i treballen al camp.
Realitzen tasques agrícoles i
ramaderes.
Pateixen pèssimes condicions
de vida: Dieta pobre i poc
variada. Gran mortalitat i curta
esperança de vida.
La major part dels impostos
requeien sobre ells (reials,
eclesiàstics, senyorials ...)
Manca de formació cultural:
Analfabetisme.
2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social
20 milions eren pagesos
Les condicions de vida de la majoria de la població (camperols) eren molt dures: Una
alimentació insuficient i condicions de vida molt precàries.
2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social
La formen els treballadors manuals de les ciutats : Artesans, Obrers, oficis,
personal domèstic ...
Viuen d’un salari. Les seves condicions de vida empitjoraren molt al llarg del segle
XVIII pel creixement de la població i la pujada dels preus dels aliments.
LES CLASSES POPULARES URBANES ( CPU )
2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social
Imatges: Classes Populars Urbanes
Es el grup dominant dins del
Tercer Estat.
Viuen a les ciutats i és dediquen
als negocis augmentant de forma
continuada la seva riquesa.
Alguns arriben a ser més rics que
els nobles.
Gaudeixen de bones condicions
econòmiques i bones condicions
de vida però no tenen privilegis.
No els satisfà la seva consideració social de no privilegiats.. Voldrien canviar la
societat per obtenir un major reconeixement social.
LA BURGESIA
2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social
Tenen formació cultural.
Imatges: Burgesia
Una legislació pròpia diferent a la dels
privilegiats.
Les Carregues Fiscals: Sols ells els
paguen el impostos
Malgrat les grans diferencies econòmiques i socials que hi havia entre els tres grups
que formaven el Tercer Estat, al segle XVIII hi ha tres aspectes que els uneixen:
L’ Oposició als privilegis i el desig
d’aconseguir la igualtat Civil (igualtat
davant la llei).
LA RELACIÓ ENTRE ELS DIFERENT GRUPS DEL TERCER ESTAT
2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social
La cultura a l’Antic Regim estava marcada per la religió. Tot s’explicava per la divinitat.
2.4.- L’Antic Règim: La Cultura
Es considerava que la societat havia estat creada per la divinitat, i el lloc que cada un
ocupava a la societat ho havia triat la divinitat ( naixement).
La divinitat triava els que havien de defensar, (nobles) donar gràcies (clergat) o produir
tot allò que la societat necessitava (tercer estat).
Per tal de vigilar que ningú s'apartés
d’aquesta explicació del món es van
crear uns tribunals, que
s’encarregaven de controlar a tots
aquells que no respectaven o
qüestionaven aquesta explicació del
món: LA SANTA INQUISICIÓ.
Milers de persones van morir per
mostrar una idees diferents a les
explicacions del món donades per
l'Església cristiana. .
LA CULTURA
LA CRISI DE L’ANTIC
REGIM
( ELS PRIMERS CANVIS )
Hem vists doncs, com al segle XVIII a Europa, continuava existint la mateixa societat que s’havia
format des de finals del segle XV, quan els europeus havien deixat enrere l’Edat Mitjana.
Un tipus de societat, que quan els revolucionaris francesos van voler posar-li fi, van anomenar:
“L’Antic Regim” (L’antiga forma de viure), i que nosaltres coneixem com: “L’Edat Moderna”
Economia
- Agrària (Agricultura i ramaderia tradicional)
amb baixa productivitat (Subsistència)
- Una producció de bens artesanal
(controlada pels gremis) també amb
producció escassa.
- Poc desenvolupament comercial
Societat
Estamental
-Privilegiats (noblesa, clergues)
-No privilegiats (Tercer Estat)
Estat
Absolutista
- Monarquia Absoluta d’origen diví
Cultura
- Marcada per la religió. Tot al món
s’explicava per Déu.
3.- La Crisi de l’Antic Règim: Primers canvis
Però …
Una societat que presentava com a principals característiques:
3.- La Crisi de l’Antic Règim: Primers canvis
Una societat, que tot i que portava existint tres segles, dins d’ella, al llarg del segle
XVIII, van començar a aparèixer canvis i novetats.
I, quins són aquest canvis o novetats ?
DESENVOLUPAMENT
DEL
COMERÇ COLONIAL
DESENVOLUPAMENT
DE LA
BURGESIA
APARICIÓ DE LES NOVES
IDEES DE
LA IL·LUSTRACIÓ
Una crisi, que farà, que molts europeus comencin a plantejar-se la necessitat de canviar-la i
buscar un nou model de societat que s’adapti millor al canvis que s’estaven produint.
Uns canvis i unes novetats que faran que aquesta societat entri en: CRISIS
3.1- La Crisi de l’AR: El Comerç Colonial
El Comerç Colonial era el comerç que el països europeus realitzaven amb les seves colònies en
altres continents ( nous territoris dominats) al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII des de que Colon
descobrí Amèrica a l’any 1492.
EL COMERÇ COLONIAL
És un comerç marítim (realitzat amb vaixell) i donava grans beneficis als que ho practicaven.
I també contribuí a desenvolupar les zones i poblacions situades al costat de la costa des d’on es
practicava.
Al llarg del segle XVIII el comerç colonial es va intensificar i va tenir va tenir un gran
desenvolupament .
Gran Bretanya, Holanda, França, Espanya i Portugal obtenien matèries primeres (sucre, cacau,
coto, pells) de les colònies. I a canvi ells, proveïen a les colònies de productes manufacturats
(roba, estris, calçat...)
I sobre tot...I sobre tot... d’esclaus de raça negre per treballar a les plantacions agrícoles.
3.1- La Crisi de l’AR: El Comerç Colonial
Al segle XVIII va anar deixant de banda els seu caràcter bidireccional per transformar-se
principalment en triangular.
Un comerç triangular, que tindria com a principal “producte” comerciar amb esclaus de raça negre
procedents d'Àfrica..
Uns 20 milions d’homes i dones van ser capturats a Àfrica i traslladats a Amèrica en grans vaixells
de càrrega i en condicions infrahumanes per a ser venuts com a esclaus.
3.1- La Crisi de l’AR: El Comerç Colonial
La riquesa generada pels comerç colonial
beneficiarà principalment a la burgesia, però
també, indirectament millorà una mica la situació
econòmica dels altres grups del Tercer Estat: A
les Classes Populars Urbanes (CPU) i els
Camperols.
El COMERÇ COLONIAL
Fa créixer la demanda de productes
manufacturats. (roba, estris...) pels
habitants de les colònies i els esclaus
Una demanda que els gremis no poden
satisfer perquè limiten la producció.
( No deixen produir més )
Per satisfer la demanda, la burgesia
desenvolupa una nova forma de
producció de bens manufacturats:
EL DOMESTIC SYSTEM
Els camperols tenen un ingrés extra i les
CPU troben més feina: mariners,
estibadors, tabernes, posades...
MILLOR SITUACIÓ ECONÒMICA
AUGMENT POBLACIÓ
*El Domestyc System consistia en portar als
camperols una part de les matèries primeres
que arribaven de les colònies perquè, en les
estones lliures, les transformessin en
productes manufacturats (roba, calçats...) A
canvi de lo qual, rebien una petita
compensació econòmica en forma de diners.
3.1- El Comerç Colonial: Creixement econòmic i burgesia
EL COMERÇ COLONIAL
ACTIVA L’ECONOMIA
Qui va ser el grup social que durant el segle XVIII es beneficiaria més del comerç colonial i del
creixement econòmic que aquest estava provocant ?
LA BURGESIA
Al llarg del segle XVIII, la burgesia anirà creixent i
incrementant la seva riquesa
Tot i la seva riquesa, els burgesos continuaven formant part dels no privilegiats. I també estaven
sotmesos a les mateixes i injustes lleis que aquests i tampoc gaudien del prestigi social que ells
creien que es mereixen per la seva fortuna. ( El Nobles els continuaven menyspreant)
La burgesia doncs, comença a estar descontenta amb la organització social de l’Antic Regim que no
els permet progressar i comença a pensar en la necessitat de canviar-la.
3.1- El Comerç Colonial: Creixement econòmic i burgesia
Però ...
LA BURGESIA que és el grup social que es dedica
als negocis i el comerç des de sempre i que a més
són els disposen, dels diners necessaris per
poder el comerç colonial. ( vaixells, mercaderies...)
Arribant inclús, alguns burgesos a ser més rics
que molts nobles
Però ...
A mitjans del segle XVIII un petit grup de persones, principalment nobles i burgesos, comencen a
desenvolupar noves idees i una nova visió del món.
La Il·lustració defensa que L'ÚS DE LA RAÓ és
l’únic mitjà per poder entendre el món.
3.2- La Crisi de l’Antic Regim: La Il·lustració
LA IL.LUSTRACIÓ: NOVES IDEES I UNA NOVA VISIÓ DEL MÓN
La Il·lustració és doncs, un moviment cultural que es va a desenvolupar a Europa en el segle XVIII
que aporta noves idees i una nova visió del món:
Són un grup de persones que creuen que el món s’ha d'explicar a partir de l’ús de la raó i no de la
religió, com s’havia fet fins ara. I donen lloc a un moviment cultural nou: La Il·lustració.
I s’hi oposa fermament (estan en contra) de
l’explicació que s’havia fet fins ara, de que el món
s’explicava en base a:
LA TRADICIÓ (Les coses sempre han sigut així)
LA REVELACIÓ DIVINA (Déu ho explica tot)
L’AUTORITAT ( El que mana té raó)
Felicitat L’ésser humà ha nascut per ser feliç. ( concepció optimista del món)
Llibertat i Igualtat Tots els éssers humans neixen lliures i iguals
Justícia El que és just i el que no ho és ho ha de dir la raó, no la religió.
Progrés
El progrés portarà als essers humans a aconseguir la felicitat a la Terra
(objectiu últim de la vida humana)
Tolerància El respecte i la tolerància han de ser la base de les relacions entre
els homes. ( respectant les creences i les opinions de cada un).
Els Il.lustrats prenent com a base l’ús de la raó (Intel·ligència humana) proposen un conjunt de
noves idees:
PRINCIPALS IDEES
3.2- Les noves idees de la Il·lustració
Aquestes noves idees de la Il·lustració es difondran principalment per mitjà de l'Enciclopèdia
(1751): Un conjunt de llibres escrits pel il·lustrats on es recullen les seves idees i tot el
coneixement científic existent i també per mitjà dels salons: Reunions que s’organitzen amb la
presència dels il·lustrats.
Saló de Madame Geoffrin: Es difonen les idees il.lustrades
3.2- Les noves idees de la Il·lustració
ELS MITJANS DE DIFUSIÓ DE LES NOVES IDEES DE LA IL.LUSTRACIÓ
Les noves idees de la Il·lustració és difondran ràpidament i tindran una favorable acollida entre la
burgesia, que estava buscant models per construir un nou model de societat. I també entre la resta
de membres del Tercer Estat (CPU i camperols)
Recolzant-se en aquest idees els il·lustrats CRITIQUEN i QÜESTIONEN tots els aspectes de la
societat de l’Antic Regim:
Rebuig de la
Societat Estamental
-No a la pertinença al grup social
per naixement
-Mobilitat social: promoció social
segons la vàlua de cadascú
Organització
SOCIAL
Organització
ECONÒMICA
No al control i
reglamentació dels
gremis.
LLIBERTAT ECONÒMICA
(lliure producció i venta de
productes)
Organització
POLÍTICA
Crítiquen
l’Absolutisme
-Defensen que el governats triïn
al governants.
-La divisió de poders
Camp de la
CULTURA
Condemna de la
Intolerància
religiosa i d’opnió
Proposen la Llibertat de
creences. La relació entre les
persones s’ha de basar en la
Tolerància i el Respecte
3.2- Les noves idees de la Il·lustració
Voltaire
-Llibertat de pensament i tolerància religiosa.
Molt crític ...
Rousseau -”Contracte social” “Sobirania nacional”
IL.LUSTRATS MÉS REPRESENTATIUS
Serà a França el lloc on el moviment il·lustrat tindrà més rellevància i on apareixen
els seus majors representants.
Montesquieu
- Planteja la Divisió de poders, al seu llibre
“L’esperit de les lleis”, 1748.
4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ
Montesquieu
PRINCIPALS
IL·LUSTRATS
Totes aquestes idees s’utilitzaran
posteriorment per donar origen a
un nou sistema polític que
substituirà al absolutisme:
EL LIBERALISME POLÍTIC
EL LIBERALISME : UN NOU SISTEMA POLÍTIC
El Liberalisme és un sistema polític en el que a diferencia del absolutisme el poder no
l’atorga (dona) la divinitat, sinó el poble o la nació.
A més a més...
És a dir, són els governats els que mitjançant el vot designen els governants.
El poders han
d’estar separats
Legislatiu
Executiu
Judicial
Al liberalisme les persones són
considerades ciutadans i no súbdits, és
a dir, tenen drets i deures
Ha d’haver una CONSTITUCIÓ, llei suprema
resultat de l’acord entre les ciutadans
(Contracte social)
5.- CONCLUSIÓ: L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISIS
CONCLUSIÓ: FINALS DEL S. XVIII : L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISI
Al llarg del segle XVIII hi ha tres elements que s’han anat n
desenvolupant:
CREIXAMENT DEL
COMERÇ COLONIAL
ENREQUIMENT
DE LA BURGESIA
LES NOVES IDEES DE
LA IL·LUSTRACIÓ
CREIXEMENT
ECONÒMIC
CREIXEMENT
DEMOGRÀFIC
DESCONTENTA (FORMA
PART DEL 3R ESTAT)
LLIBERTAT, IGUALTAT,
PROGRÈS, JUSTÍCIA …
A finals del segle, els canvis produïts per aquests tres factors faran entrar en crisis
a l’organització econòmica, social, política i cultural de l’Antic Regim
Per què ?...
Tres són les raons principals:
El Sistema Gremial de
producció de bens
No deixa augmentar la producció de bens
manufacturats que és necessiten pel
comerç colonial i per l’augment de la
població.
La Societat Estamental
Impedeix l’ascensió social de LA BURGESIA,
un grup social cada cop més ric i poderós.
5.- CONCLUSIÓ: L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISIS
L’explicació del món basada
en la tradició, la revelació
divina i l’autoritat
Xoquen amb les noves idees de la
Il·lustració basades en l'ús de la raó:
Progrés, Igualtat, llibertat ...
Calia doncs, posar fi a una
organització econòmica,
social i política que...
NO PERMETIA EL CREIXEMENT ECONÒMIC
(AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ)
NO PERMETIA LA MOVILITAT SOCIAL
(CANVI DE GRUP SOCIAL)
Quin serà el grup social més interessat en canviar aquesta situació ?
LA BURGESIA
PER QUÈ ?
El sistema de l’Antic Regim els impedia
desenvolupar-se econòmicament
El sistema de l’Antic Regim els impedia
ascendir socialment
5.- CONCLUSIÓ: L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISIS
Pels burgesos, havia arribat l’hora de
canviar la situació: era l’hora de...
LA
REVOLUCIÓ
1. L’ANTIC REGIM EN CRISIS
LES REVOLUCIONS LIBERALS
BURGESES
La Burgesia amb l’ajut de la resta del
Tercer Estat lluitarà per aconseguir El
Poder Polític
LEGISLAR I
CANVIAR EL MÓN
PER SABER-NE MÉS
Per saber-ne més i ampliar la vostra informació sobre la Crisi de l’Antic
Regim “cliqueu” sobre qualsevol de les següents imatges:
També pot comprovar el teu nivell d'assoliment sobre el tema treballat
realitzant els següents exercicis interactius
Exercici 2 Exercici 3
Exercici 5
Exercici 1
Exercici 4
“Pensad por cuenta propia y dejad que los demás disfruten del derecho a
hacer lo mismo.“
François Marie Arouet Voltaire
“No estic d’acord amb el que dius, però defensaré fins la mort el teu
dret a dir-ho”
“A França un noble és molt superior a un negociant. Però jo no sé qui és
més útil a un Estat: el senyor ben engalanat que sap amb precisió a
quina hora es lleva el rei i que es dona aires de grandesa, o ... un
negociant que enriqueix el seu país, practicant el comerç i contribueix a
la felicitat del món”
Voltaire: “ Cartes filosòfiques “(1734)
- També critica durament la societat francesa
4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ
-Defensor del racionalisme, (ús de la raó) La tolerància i la llibertat
política i religiosa..
“L’home es lliure en la natura i esclau en la societat”
El Contracte Social: Per poder viure en societat els individus fan un pacte que els
dona certs drets i deures i a canvi renuncien a la llibertat que tenien vivint a la natura.
Jean Jacques ROUSSEAU
Sobirania Nacional: El poder emana (sorgeix) del lliure consentiment de tots el
ciutadans , expressat mitjançant el vot. Els governats trien el governant.
PLANTEJA:
EL CONTRACTE SOCIAL
LA SOBERANIA NACIONAL
4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ
“ L’esser humà es bo per naturalesa., es la civilització qui el fa corrupte”
També s’acorda la creació de l’Estat com a element encarregat de fer complir el
contracte.
Només la voluntat general pot dirigir les forces de l’Estat.
El poder legislatiu pertany al poble i només d’ell pot emergir (...)
Per assegurar les lleis, cal un govern, però el govern només és el
representant del poble sobirà.
Jean-Jacques ROUSSEAU 1762
1.- Poder legislatiu: S’encarrega de legislar, és a dir de fer o aprovar les lleis.
(Parlament o assemblea)
2.- Poder executiu: S’encarrega de fer complir les lleis aprovades pel poder
legislatiu. El formen el president i els ministres i disposen dels mitjans per
poder fer complir les lleis: Exèrcit, policia, hisenda, funcionaris ....
3.-Poder Judicial: Independent i separat dels altres dos. Format per jutges i
fiscals
s’encarreguen de jutjar conforme a les lleis aprovades pel poder legislatiu
4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ
Charles Louis de Secondat, baró de Montesquieu
Montesquieu a la seva obra “L'esperit de les lleis” 1748 planteja la
necessitat de el poder ha d’estar dividit:
Per a Montesquieu aquests tres poders han d’estar separats i exercits per persones
diferents
En l'Estat en què un home sol .... administrés els tres poders i tingués la
facultat de fer les lleis, d'executar-les o fer-les complir i de jutjar si es
compleixen o no les lleis, tot es perdria completament.
No hi hauria llibertat , ni respecte per la decisió de la majoria, perquè és
de témer que el governant faci lleis tiràniques per executar-les de la
mateixa manera.
Montesquieu, "L'esperit de les lleis“ 1748

More Related Content

What's hot

Segona revolució industrial
Segona revolució industrialSegona revolució industrial
Segona revolució industrial
ahidalg_04
 
Imperialisme Colonialisme
Imperialisme ColonialismeImperialisme Colonialisme
Imperialisme Colonialisme
jestiarte
 
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
Antoni Aixalà
 
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrerPresentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
vicentaros
 
Tema 3; la revolució industrial
Tema 3;   la revolució industrialTema 3;   la revolució industrial
Tema 3; la revolució industrial
jcestrella
 

What's hot (20)

La Revolució industrial
La Revolució industrialLa Revolució industrial
La Revolució industrial
 
Segona revolució industrial
Segona revolució industrialSegona revolució industrial
Segona revolució industrial
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 
U3. rev industrial (2)
U3. rev industrial (2)U3. rev industrial (2)
U3. rev industrial (2)
 
Imperialisme Colonialisme
Imperialisme ColonialismeImperialisme Colonialisme
Imperialisme Colonialisme
 
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
Unitat 3   Les Revolucions Liberals   CaUnitat 3   Les Revolucions Liberals   Ca
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
 
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
 
7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modern7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modern
 
2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats
 
Tema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialitzacióTema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialització
 
5. Imperialisme
5. Imperialisme5. Imperialisme
5. Imperialisme
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
 
L'IMPERIALISME 1870-1914
L'IMPERIALISME 1870-1914L'IMPERIALISME 1870-1914
L'IMPERIALISME 1870-1914
 
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrerPresentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
 
EL SEGLE XIX: UN SEGLE DE REVOLUCIONS
EL SEGLE XIX: UN SEGLE DE REVOLUCIONSEL SEGLE XIX: UN SEGLE DE REVOLUCIONS
EL SEGLE XIX: UN SEGLE DE REVOLUCIONS
 
La cris de l'antic règim _ material adaptat
La cris de l'antic règim _ material adaptatLa cris de l'antic règim _ material adaptat
La cris de l'antic règim _ material adaptat
 
Tema 3; la revolució industrial
Tema 3;   la revolució industrialTema 3;   la revolució industrial
Tema 3; la revolució industrial
 
2. Liberalisme i nacionalisme
2. Liberalisme i nacionalisme2. Liberalisme i nacionalisme
2. Liberalisme i nacionalisme
 
La revolució industrial
La revolució industrialLa revolució industrial
La revolució industrial
 

Similar to EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)

TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4esoTEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
joanet83
 
Un.1 Antic RèGim
Un.1 Antic RèGimUn.1 Antic RèGim
Un.1 Antic RèGim
dolors
 
1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim
IES VIDRERES
 
1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim
IES VIDRERES
 
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...
sadikdoae
 

Similar to EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO) (20)

L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM
 
De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadans
 
Àntic Règim
Àntic RègimÀntic Règim
Àntic Règim
 
1.antic règim 24102011
1.antic règim 241020111.antic règim 24102011
1.antic règim 24102011
 
Introducció a l'antic règim.
Introducció a l'antic règim.Introducció a l'antic règim.
Introducció a l'antic règim.
 
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4esoTEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
 
Un.1 Antic RèGim
Un.1 Antic RèGimUn.1 Antic RèGim
Un.1 Antic RèGim
 
El segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
El segle XVIII, la crisi de l'Antic RègimEl segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
El segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
 
Els egle xviii la crisi de l`antic règim
Els egle xviii la crisi de l`antic règim Els egle xviii la crisi de l`antic règim
Els egle xviii la crisi de l`antic règim
 
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
 
TEMA-1.-LANTIC-RÈGIM.2.ppt
TEMA-1.-LANTIC-RÈGIM.2.pptTEMA-1.-LANTIC-RÈGIM.2.ppt
TEMA-1.-LANTIC-RÈGIM.2.ppt
 
Introducció a l’Antic Règim
Introducció a l’Antic RègimIntroducció a l’Antic Règim
Introducció a l’Antic Règim
 
Europa a l'Edat Moderna
Europa a l'Edat ModernaEuropa a l'Edat Moderna
Europa a l'Edat Moderna
 
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BATL'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
 
1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim
 
1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim1.l'europa de l'antic règim
1.l'europa de l'antic règim
 
T1 Antic Règim
T1 Antic RègimT1 Antic Règim
T1 Antic Règim
 
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xixUnitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix
 
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...
 
Unitat 1. La crisi de l'Antic Règim.pdf
Unitat 1. La crisi de l'Antic Règim.pdfUnitat 1. La crisi de l'Antic Règim.pdf
Unitat 1. La crisi de l'Antic Règim.pdf
 

More from Antonio Núñez

More from Antonio Núñez (20)

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previs
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
 

EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)

  • 2. Índex 1.- Introducció: 2.- L’Antic Regim: Característiques 2.3- L’organització Social: Societat Estamental 2.1- L’economia de l’Antic Regim: Economia Agrària 2.2- L’organització Política: L’Absolutisme monàrquic. 2.4- La Cultura a l’Antic Regim: La Religió explica el món. 3.- La Crisi de l’Antic Regim: Primers canvis 3.2- L’ Il·lustració: Noves idees i Una Nova Visió del món. 3.1- El Comerç Colonial: Creixement Econòmic i Burgesia 3.3- Primera Revolució Política: La Revolució Francesa
  • 3. 1.- Introducció INTRODUCCIÓ: Al segle XVIII a les societats europees conviuen la tradició i la innovació. La Tradició, perquè encara la societat presenta les característiques econòmiques, polítiques , socials i culturals pròpies de l’Edat Moderna que venia existint des de el s. XV a Europa. Innovació perquè serà també durant aquest segle, que comencen a produir-se en aquesta societat els primers canvis o transformacions econòmiques, polítiques, socials i culturals (Revolucions parcials) que poc a poc, l’aniran transformant i donaran lloc a l’aparició d’un nou tipus de societat: El Món contemporani. El nostre món. Però … Com era aquesta societat que havia venit existint a Europa des de el segle XVI, i a la que els francesos, quan al 1789 van voler posar-li fi amb la revolució, van anomenar: L’Antic Regim (L’antiga forma de viure) O dit d’una altra manera: Quines eren les característiques econòmiques, polítiques, socials i culturals d’aquesta societat, a la que el revolucionaris francesos anomenaven L’Antic Règim ?
  • 5. L’ECONOMIA DE L’ANTIC REGIM ECONOMIA AGRARIA Les activitats econòmiques principals eren l’agricultura i la ramaderia (80% - 90% població viva i treballava al camp) La Principal font de riquesa era la terra PROPIETAT VINCULADA (Títol nobiliari, Església, municipi, corona)) Tant l’agricultura com la ramaderia es realitzaven amb tècniques tradicionals (antigues i poc avançades tècnicament) i donaven molt poca producció. Era una economia de subsistència (donava just per viure) la qual cosa provocava que la població romandre's estancada. Pràcticament no creixia. Era una economia de subsistència (donava just per viure) la qual cosa provocava que la població romandre's estancada. Pràcticament no creixia. Quan la població començava a créixer, una mala collita, provocava falta d’aliment suficient per a la majoria de la població i provocava la fam. Amb la fam, una població insuficientment alimentada donava lloc a l’aparició de malalties i epidèmies com “la peste”, i molta gent moria, fins a recuperar l’equilibri població – aliment. 2.1- L’Antic Règim: Economia
  • 6. LA PRODUCCIÓ DE BENS (roba, calçat, estris…) Basada en el treball artesanal (manufacturera) També era escassa ( poca producció ) La majoria dels bens de consum eren produïts per la mateixa família pagesa, tot i que també hi havia producció a les ciutats, on els artesans realitzaven en tallers productes manufacturats. 2.1- L’Antic Règim: Economia Els tallers a les ciutats s’agrupaven en gremis que eren unes associacions de tallers i treballadors que realitzen el mateix ofici. ( gremi de sabaters, de fusters, de ferrers....) Els gremis tenia una reglamentació molt estricte: Decidien la quantitat de productes a realitzar, els materials a utilitzar i el preu de venta.) També tenien una forta jerarquia: Mestre, oficials i aparenent. No permetien la lliure competència ni l’establiment de nous tallers amb la qual cosa, també limitaven la producció i provocaven que la producció de bens també fos molt escassa. .
  • 7. 2.3- L’Antic Règim: Economia EL COMERÇ També era escàs i poc desenvolupat Insuficient producció d’aliments i bens Insuficiències en el transport (carros, caravanes) i poc en mal estat i insegurs vies de comunicació (camins) Es podien diferenciar dos tipus de comerç: 1- Comerç Interior: Intercanvi de productes agraris i manufacturats. Fires i mercats d’àmbit local o comarcal. 2-Comerç Colonial : Intercanvi de productes amb les colònies. Es donava des del s. XVI, però sols el podien practicar el llocs prop del mar i amb port. (caràcter marítim) Per tant… Poca producció d’aliments, poca producció de bens i comerç escas ECONOMIA DE SUBSISTÈNCIA
  • 8. ABSOLUTISME Concentració dels poders en mans del rei El Sistema Polític existent a l’Antic Règim era la Monarquia Absoluta o absolutisme. Els monarques absolutistes reben la seva autoritat, el seu poder absolut de Déu, del qual, es considerava que eren el representants a la Terra El seu poder es justifica per designació divina 2.2.- L’Antic Règim: L’Organització Política L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE L’ANTIC REGIM Luis XIV ( el rei Sol )“El rei acumula tots els poders en la seva persona per designi diví.” Un sistema polític en el que el monarca exerceix totes les funcions de govern sense cap limitació: El rei fa les lleis, el rei les fa complir i el rei jutge el seu compliment.
  • 9. El rei estarà auxiliat per un gran aparell burocràtic (funcionaris) que formen el que anomenen ESTAT 2.2.- L’Antic Règim: L’Organització Política
  • 10. 2.2.- L’Antic Règim: L’Organització Política El poder dels reis absolutistes és manifestava en els luxe desmesurat dels seus palaus que compartien amb els membres de la cort. El mes representatiu és el Palau de Versalles que el rei francès Lluís XIV es va fer construir a les afores de Paris
  • 13. 2.3- L’Antic Règim: L’Organització Social L’ORGANITZACIÓ SOCIAL DE L’ANTIC REGIM L’Antic Règim, presentava una organització social estamental, es a dir una societat organitzada en estaments (grup social tancat al qual es pertany per naixement) La característica més significativa d’aquesta organització social es la DESIGUALTAT CIVIL, és a dir, no tots els individus que formen la societat són considerats iguals. DESIGUALTAT CIVIL PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS Minoria de la població (Nobles i Clergues) Majoria de la població (Tercer Estat) El pertànyer a un grup o altre venia determinat pel naixement, i no hi havia mobilitat social, és a dir, no es podia canviar de grup o estament.
  • 14. 2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social LA NOBLESA Constitueixen el grup dominant en la societat de l’Antic Regim. En general gaudeixen de bones condicions de vida i tenen privilegis. El seu poder i riquesa es basava: La Propietat Territorial: Tenien grans possessions de terres sobre les quals exerceixen el seu domini i explotació (cobren rendes) Gaudeixen de privilegis: Lleis pròpies, drets per cobrar rendes... Accés a alts càrrecs, dret a dur espasa, banc a l'església ... Exempts de pagar impostos Cal Diferenciar Noblesa de la Cort Noblesa de Províncies Menys rendes i més modesta Molt Rica i Poderosa. Ocupa els alts càrrecs a l’administració i a l'exèrcit. Porta una vida de luxe i ostentació
  • 15. Imatges de la Noblesa Noblesa de la Cort Noblesa de Províncies
  • 16. Imatges de la Noblesa
  • 17. Imatges de la Noblesa
  • 18. EL CLERGAT 2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social És l’altre grup privilegiat. ( Tampoc paguen impostos ) DIVIDIT Alt Clergat: Baix Clergat - Bisbes - Abats - Cardenals -Sacerdots -Monjos - Frares Alt Clergat: Provenen de les classes nobiliàries. Vivien amb el luxe característic noblesa. Gaudeixen dels seus privilegis. Baix Clergat: Provenen de la pagesia. Vida senzilla i en contacte directe amb el poble. VIUEN DELS INGRESSOS Delme: 10 % de la producció que els camperols paguen a l'església Propietat vinculada a l'Església: Tenen moltes terres o propietats urbanes de les quals reben rendes o impostos. Donacions, almoines que els creients cedeixen o donen a l'església.
  • 19. Constituïen la majoria de la població (90-95 %). Suportaven totes les carregues fiscals (impostos) i no tenien privilegis. Podem Diferenciar EL TERCER ESTAT (ELS NO PRIVILEGIATS) Agrupava a sectors socials molt diferents econòmica i socialment. 2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social El Camperols Les classes populars urbanes La Burgesia
  • 20. ELS CAMPEROLS ( PAGESIA ) Constitueixen el grup més nombrós de tota la població del Antic Regim. Exemple: França 1789. Població 25 milions Viuen i treballen al camp. Realitzen tasques agrícoles i ramaderes. Pateixen pèssimes condicions de vida: Dieta pobre i poc variada. Gran mortalitat i curta esperança de vida. La major part dels impostos requeien sobre ells (reials, eclesiàstics, senyorials ...) Manca de formació cultural: Analfabetisme. 2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social 20 milions eren pagesos
  • 21. Les condicions de vida de la majoria de la població (camperols) eren molt dures: Una alimentació insuficient i condicions de vida molt precàries. 2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social
  • 22. La formen els treballadors manuals de les ciutats : Artesans, Obrers, oficis, personal domèstic ... Viuen d’un salari. Les seves condicions de vida empitjoraren molt al llarg del segle XVIII pel creixement de la població i la pujada dels preus dels aliments. LES CLASSES POPULARES URBANES ( CPU ) 2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social
  • 24. Es el grup dominant dins del Tercer Estat. Viuen a les ciutats i és dediquen als negocis augmentant de forma continuada la seva riquesa. Alguns arriben a ser més rics que els nobles. Gaudeixen de bones condicions econòmiques i bones condicions de vida però no tenen privilegis. No els satisfà la seva consideració social de no privilegiats.. Voldrien canviar la societat per obtenir un major reconeixement social. LA BURGESIA 2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social Tenen formació cultural.
  • 26. Una legislació pròpia diferent a la dels privilegiats. Les Carregues Fiscals: Sols ells els paguen el impostos Malgrat les grans diferencies econòmiques i socials que hi havia entre els tres grups que formaven el Tercer Estat, al segle XVIII hi ha tres aspectes que els uneixen: L’ Oposició als privilegis i el desig d’aconseguir la igualtat Civil (igualtat davant la llei). LA RELACIÓ ENTRE ELS DIFERENT GRUPS DEL TERCER ESTAT 2.3.- L’Antic Règim: L’Organització Social
  • 27. La cultura a l’Antic Regim estava marcada per la religió. Tot s’explicava per la divinitat. 2.4.- L’Antic Règim: La Cultura Es considerava que la societat havia estat creada per la divinitat, i el lloc que cada un ocupava a la societat ho havia triat la divinitat ( naixement). La divinitat triava els que havien de defensar, (nobles) donar gràcies (clergat) o produir tot allò que la societat necessitava (tercer estat). Per tal de vigilar que ningú s'apartés d’aquesta explicació del món es van crear uns tribunals, que s’encarregaven de controlar a tots aquells que no respectaven o qüestionaven aquesta explicació del món: LA SANTA INQUISICIÓ. Milers de persones van morir per mostrar una idees diferents a les explicacions del món donades per l'Església cristiana. . LA CULTURA
  • 28. LA CRISI DE L’ANTIC REGIM ( ELS PRIMERS CANVIS )
  • 29. Hem vists doncs, com al segle XVIII a Europa, continuava existint la mateixa societat que s’havia format des de finals del segle XV, quan els europeus havien deixat enrere l’Edat Mitjana. Un tipus de societat, que quan els revolucionaris francesos van voler posar-li fi, van anomenar: “L’Antic Regim” (L’antiga forma de viure), i que nosaltres coneixem com: “L’Edat Moderna” Economia - Agrària (Agricultura i ramaderia tradicional) amb baixa productivitat (Subsistència) - Una producció de bens artesanal (controlada pels gremis) també amb producció escassa. - Poc desenvolupament comercial Societat Estamental -Privilegiats (noblesa, clergues) -No privilegiats (Tercer Estat) Estat Absolutista - Monarquia Absoluta d’origen diví Cultura - Marcada per la religió. Tot al món s’explicava per Déu. 3.- La Crisi de l’Antic Règim: Primers canvis Però … Una societat que presentava com a principals característiques:
  • 30. 3.- La Crisi de l’Antic Règim: Primers canvis Una societat, que tot i que portava existint tres segles, dins d’ella, al llarg del segle XVIII, van començar a aparèixer canvis i novetats. I, quins són aquest canvis o novetats ? DESENVOLUPAMENT DEL COMERÇ COLONIAL DESENVOLUPAMENT DE LA BURGESIA APARICIÓ DE LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ Una crisi, que farà, que molts europeus comencin a plantejar-se la necessitat de canviar-la i buscar un nou model de societat que s’adapti millor al canvis que s’estaven produint. Uns canvis i unes novetats que faran que aquesta societat entri en: CRISIS
  • 31. 3.1- La Crisi de l’AR: El Comerç Colonial El Comerç Colonial era el comerç que el països europeus realitzaven amb les seves colònies en altres continents ( nous territoris dominats) al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII des de que Colon descobrí Amèrica a l’any 1492. EL COMERÇ COLONIAL És un comerç marítim (realitzat amb vaixell) i donava grans beneficis als que ho practicaven. I també contribuí a desenvolupar les zones i poblacions situades al costat de la costa des d’on es practicava.
  • 32. Al llarg del segle XVIII el comerç colonial es va intensificar i va tenir va tenir un gran desenvolupament . Gran Bretanya, Holanda, França, Espanya i Portugal obtenien matèries primeres (sucre, cacau, coto, pells) de les colònies. I a canvi ells, proveïen a les colònies de productes manufacturats (roba, estris, calçat...) I sobre tot...I sobre tot... d’esclaus de raça negre per treballar a les plantacions agrícoles. 3.1- La Crisi de l’AR: El Comerç Colonial
  • 33. Al segle XVIII va anar deixant de banda els seu caràcter bidireccional per transformar-se principalment en triangular. Un comerç triangular, que tindria com a principal “producte” comerciar amb esclaus de raça negre procedents d'Àfrica.. Uns 20 milions d’homes i dones van ser capturats a Àfrica i traslladats a Amèrica en grans vaixells de càrrega i en condicions infrahumanes per a ser venuts com a esclaus. 3.1- La Crisi de l’AR: El Comerç Colonial
  • 34. La riquesa generada pels comerç colonial beneficiarà principalment a la burgesia, però també, indirectament millorà una mica la situació econòmica dels altres grups del Tercer Estat: A les Classes Populars Urbanes (CPU) i els Camperols. El COMERÇ COLONIAL Fa créixer la demanda de productes manufacturats. (roba, estris...) pels habitants de les colònies i els esclaus Una demanda que els gremis no poden satisfer perquè limiten la producció. ( No deixen produir més ) Per satisfer la demanda, la burgesia desenvolupa una nova forma de producció de bens manufacturats: EL DOMESTIC SYSTEM Els camperols tenen un ingrés extra i les CPU troben més feina: mariners, estibadors, tabernes, posades... MILLOR SITUACIÓ ECONÒMICA AUGMENT POBLACIÓ *El Domestyc System consistia en portar als camperols una part de les matèries primeres que arribaven de les colònies perquè, en les estones lliures, les transformessin en productes manufacturats (roba, calçats...) A canvi de lo qual, rebien una petita compensació econòmica en forma de diners. 3.1- El Comerç Colonial: Creixement econòmic i burgesia EL COMERÇ COLONIAL ACTIVA L’ECONOMIA
  • 35. Qui va ser el grup social que durant el segle XVIII es beneficiaria més del comerç colonial i del creixement econòmic que aquest estava provocant ? LA BURGESIA Al llarg del segle XVIII, la burgesia anirà creixent i incrementant la seva riquesa Tot i la seva riquesa, els burgesos continuaven formant part dels no privilegiats. I també estaven sotmesos a les mateixes i injustes lleis que aquests i tampoc gaudien del prestigi social que ells creien que es mereixen per la seva fortuna. ( El Nobles els continuaven menyspreant) La burgesia doncs, comença a estar descontenta amb la organització social de l’Antic Regim que no els permet progressar i comença a pensar en la necessitat de canviar-la. 3.1- El Comerç Colonial: Creixement econòmic i burgesia Però ... LA BURGESIA que és el grup social que es dedica als negocis i el comerç des de sempre i que a més són els disposen, dels diners necessaris per poder el comerç colonial. ( vaixells, mercaderies...) Arribant inclús, alguns burgesos a ser més rics que molts nobles Però ...
  • 36. A mitjans del segle XVIII un petit grup de persones, principalment nobles i burgesos, comencen a desenvolupar noves idees i una nova visió del món. La Il·lustració defensa que L'ÚS DE LA RAÓ és l’únic mitjà per poder entendre el món. 3.2- La Crisi de l’Antic Regim: La Il·lustració LA IL.LUSTRACIÓ: NOVES IDEES I UNA NOVA VISIÓ DEL MÓN La Il·lustració és doncs, un moviment cultural que es va a desenvolupar a Europa en el segle XVIII que aporta noves idees i una nova visió del món: Són un grup de persones que creuen que el món s’ha d'explicar a partir de l’ús de la raó i no de la religió, com s’havia fet fins ara. I donen lloc a un moviment cultural nou: La Il·lustració. I s’hi oposa fermament (estan en contra) de l’explicació que s’havia fet fins ara, de que el món s’explicava en base a: LA TRADICIÓ (Les coses sempre han sigut així) LA REVELACIÓ DIVINA (Déu ho explica tot) L’AUTORITAT ( El que mana té raó)
  • 37. Felicitat L’ésser humà ha nascut per ser feliç. ( concepció optimista del món) Llibertat i Igualtat Tots els éssers humans neixen lliures i iguals Justícia El que és just i el que no ho és ho ha de dir la raó, no la religió. Progrés El progrés portarà als essers humans a aconseguir la felicitat a la Terra (objectiu últim de la vida humana) Tolerància El respecte i la tolerància han de ser la base de les relacions entre els homes. ( respectant les creences i les opinions de cada un). Els Il.lustrats prenent com a base l’ús de la raó (Intel·ligència humana) proposen un conjunt de noves idees: PRINCIPALS IDEES 3.2- Les noves idees de la Il·lustració Aquestes noves idees de la Il·lustració es difondran principalment per mitjà de l'Enciclopèdia (1751): Un conjunt de llibres escrits pel il·lustrats on es recullen les seves idees i tot el coneixement científic existent i també per mitjà dels salons: Reunions que s’organitzen amb la presència dels il·lustrats.
  • 38. Saló de Madame Geoffrin: Es difonen les idees il.lustrades 3.2- Les noves idees de la Il·lustració ELS MITJANS DE DIFUSIÓ DE LES NOVES IDEES DE LA IL.LUSTRACIÓ Les noves idees de la Il·lustració és difondran ràpidament i tindran una favorable acollida entre la burgesia, que estava buscant models per construir un nou model de societat. I també entre la resta de membres del Tercer Estat (CPU i camperols)
  • 39. Recolzant-se en aquest idees els il·lustrats CRITIQUEN i QÜESTIONEN tots els aspectes de la societat de l’Antic Regim: Rebuig de la Societat Estamental -No a la pertinença al grup social per naixement -Mobilitat social: promoció social segons la vàlua de cadascú Organització SOCIAL Organització ECONÒMICA No al control i reglamentació dels gremis. LLIBERTAT ECONÒMICA (lliure producció i venta de productes) Organització POLÍTICA Crítiquen l’Absolutisme -Defensen que el governats triïn al governants. -La divisió de poders Camp de la CULTURA Condemna de la Intolerància religiosa i d’opnió Proposen la Llibertat de creences. La relació entre les persones s’ha de basar en la Tolerància i el Respecte 3.2- Les noves idees de la Il·lustració
  • 40. Voltaire -Llibertat de pensament i tolerància religiosa. Molt crític ... Rousseau -”Contracte social” “Sobirania nacional” IL.LUSTRATS MÉS REPRESENTATIUS Serà a França el lloc on el moviment il·lustrat tindrà més rellevància i on apareixen els seus majors representants. Montesquieu - Planteja la Divisió de poders, al seu llibre “L’esperit de les lleis”, 1748. 4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ Montesquieu PRINCIPALS IL·LUSTRATS Totes aquestes idees s’utilitzaran posteriorment per donar origen a un nou sistema polític que substituirà al absolutisme: EL LIBERALISME POLÍTIC
  • 41. EL LIBERALISME : UN NOU SISTEMA POLÍTIC El Liberalisme és un sistema polític en el que a diferencia del absolutisme el poder no l’atorga (dona) la divinitat, sinó el poble o la nació. A més a més... És a dir, són els governats els que mitjançant el vot designen els governants. El poders han d’estar separats Legislatiu Executiu Judicial Al liberalisme les persones són considerades ciutadans i no súbdits, és a dir, tenen drets i deures Ha d’haver una CONSTITUCIÓ, llei suprema resultat de l’acord entre les ciutadans (Contracte social)
  • 42. 5.- CONCLUSIÓ: L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISIS CONCLUSIÓ: FINALS DEL S. XVIII : L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISI Al llarg del segle XVIII hi ha tres elements que s’han anat n desenvolupant: CREIXAMENT DEL COMERÇ COLONIAL ENREQUIMENT DE LA BURGESIA LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ CREIXEMENT ECONÒMIC CREIXEMENT DEMOGRÀFIC DESCONTENTA (FORMA PART DEL 3R ESTAT) LLIBERTAT, IGUALTAT, PROGRÈS, JUSTÍCIA … A finals del segle, els canvis produïts per aquests tres factors faran entrar en crisis a l’organització econòmica, social, política i cultural de l’Antic Regim Per què ?...
  • 43. Tres són les raons principals: El Sistema Gremial de producció de bens No deixa augmentar la producció de bens manufacturats que és necessiten pel comerç colonial i per l’augment de la població. La Societat Estamental Impedeix l’ascensió social de LA BURGESIA, un grup social cada cop més ric i poderós. 5.- CONCLUSIÓ: L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISIS L’explicació del món basada en la tradició, la revelació divina i l’autoritat Xoquen amb les noves idees de la Il·lustració basades en l'ús de la raó: Progrés, Igualtat, llibertat ...
  • 44. Calia doncs, posar fi a una organització econòmica, social i política que... NO PERMETIA EL CREIXEMENT ECONÒMIC (AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ) NO PERMETIA LA MOVILITAT SOCIAL (CANVI DE GRUP SOCIAL) Quin serà el grup social més interessat en canviar aquesta situació ? LA BURGESIA PER QUÈ ? El sistema de l’Antic Regim els impedia desenvolupar-se econòmicament El sistema de l’Antic Regim els impedia ascendir socialment 5.- CONCLUSIÓ: L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISIS Pels burgesos, havia arribat l’hora de canviar la situació: era l’hora de... LA REVOLUCIÓ
  • 45. 1. L’ANTIC REGIM EN CRISIS LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES La Burgesia amb l’ajut de la resta del Tercer Estat lluitarà per aconseguir El Poder Polític LEGISLAR I CANVIAR EL MÓN
  • 46. PER SABER-NE MÉS Per saber-ne més i ampliar la vostra informació sobre la Crisi de l’Antic Regim “cliqueu” sobre qualsevol de les següents imatges: També pot comprovar el teu nivell d'assoliment sobre el tema treballat realitzant els següents exercicis interactius Exercici 2 Exercici 3 Exercici 5 Exercici 1 Exercici 4
  • 47. “Pensad por cuenta propia y dejad que los demás disfruten del derecho a hacer lo mismo.“ François Marie Arouet Voltaire “No estic d’acord amb el que dius, però defensaré fins la mort el teu dret a dir-ho” “A França un noble és molt superior a un negociant. Però jo no sé qui és més útil a un Estat: el senyor ben engalanat que sap amb precisió a quina hora es lleva el rei i que es dona aires de grandesa, o ... un negociant que enriqueix el seu país, practicant el comerç i contribueix a la felicitat del món” Voltaire: “ Cartes filosòfiques “(1734) - També critica durament la societat francesa 4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ -Defensor del racionalisme, (ús de la raó) La tolerància i la llibertat política i religiosa..
  • 48. “L’home es lliure en la natura i esclau en la societat” El Contracte Social: Per poder viure en societat els individus fan un pacte que els dona certs drets i deures i a canvi renuncien a la llibertat que tenien vivint a la natura. Jean Jacques ROUSSEAU Sobirania Nacional: El poder emana (sorgeix) del lliure consentiment de tots el ciutadans , expressat mitjançant el vot. Els governats trien el governant. PLANTEJA: EL CONTRACTE SOCIAL LA SOBERANIA NACIONAL 4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ “ L’esser humà es bo per naturalesa., es la civilització qui el fa corrupte” També s’acorda la creació de l’Estat com a element encarregat de fer complir el contracte. Només la voluntat general pot dirigir les forces de l’Estat. El poder legislatiu pertany al poble i només d’ell pot emergir (...) Per assegurar les lleis, cal un govern, però el govern només és el representant del poble sobirà. Jean-Jacques ROUSSEAU 1762
  • 49. 1.- Poder legislatiu: S’encarrega de legislar, és a dir de fer o aprovar les lleis. (Parlament o assemblea) 2.- Poder executiu: S’encarrega de fer complir les lleis aprovades pel poder legislatiu. El formen el president i els ministres i disposen dels mitjans per poder fer complir les lleis: Exèrcit, policia, hisenda, funcionaris .... 3.-Poder Judicial: Independent i separat dels altres dos. Format per jutges i fiscals s’encarreguen de jutjar conforme a les lleis aprovades pel poder legislatiu 4. LES NOVES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ Charles Louis de Secondat, baró de Montesquieu Montesquieu a la seva obra “L'esperit de les lleis” 1748 planteja la necessitat de el poder ha d’estar dividit: Per a Montesquieu aquests tres poders han d’estar separats i exercits per persones diferents En l'Estat en què un home sol .... administrés els tres poders i tingués la facultat de fer les lleis, d'executar-les o fer-les complir i de jutjar si es compleixen o no les lleis, tot es perdria completament. No hi hauria llibertat , ni respecte per la decisió de la majoria, perquè és de témer que el governant faci lleis tiràniques per executar-les de la mateixa manera. Montesquieu, "L'esperit de les lleis“ 1748