Presentació dedicada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

1. FITXA 72: ENTERRAMENT A ORNANS
Júlia López Valera

2. DOCUMENTACIO GENERAL
Títol: L´enterrament d´Ornans
Autor: Courbet, Gustave
Datació: 1849 – 1850
Estil: realisme
Tècnica: oli
Suport: tela; 3,15 m x 6,68 m
Localització actual: Museu d´Orsay, a Paris

3. La industrialització ha provocat
l’aparició del PROLETARIAT que viu
explotat pel sistema capitalista
(jornades extenuants, treball de
dones i infants, pèssimes
condicions d’habitacle...).
Realisme
Descripció objectiva de la
realitat
Prenen força les doctrines
de MARX i ENGELS.
“Manifest comunista”
(1848)
Es creen organitzacions
obreres.
Els artistes compromesos
davant els grans
problemes polítics i
socials.
(Acusats de socialistes i
revolucionaris)
TEMES SOCIALS
La gent humil, la seva feina,
la vida a l’aire lliure (platja,
picnic), la ciutat (carrers,
cafès, balls), els paisatges,
són la temàtica preferida.
Aparició de FOTOGRAFIA

4. BIOGRAFIA
Neix a Ornans el 1819, dins una família de
propietaris agrícoles.
El 1841 va a París a estudiar lleis, però de
seguida es passa a la pintura, i comença a
copiar als grans artistes.
El 1844 el seu autoretrat, Courbet amb un
gos negre, fou acceptat al Saló de París (una
exposició anual d’art pagada per la Reial
Acadèmia).
La revolució de 1848 a París va portar també
una revolució en l’art, fent que la gent s’obrís
més a noves idees.
Les obres de Courbet s’exhibiren amb èxit el
1849. Aquest mateix any va visitar la seva
família a Ornans, i pintà els Talladors de pedra,
i l’Enterrament a Ornans.

5. BIOGRAFIA
El 1855 completà un gran llenç, que fou refusat pel Saló, muntant ell la seva pròpia
exposició paral·lela. Al costat dret pintà els seus amics, artistes i intel·lectuals, i a
l’esquerra representats de les diferents classes socials del moment. Al centre, ell pintant
un paisatge observat per un nen (innocència) i una model.

6. El 1856 visità Alemanya, on fou molt ben rebut pels seus artistes.
El 1859 fou el líder indiscutible del moviment realista francès.
 Pintà tot tipus de temes, com sensuals dones nues, escenes de natura, marines...
BIOGRAFIA
Políticament socialista i republicà, va prendre part en els esdeveniments
revolucionaris de la Comuna de París, de la qual formà part del govern. Proposà
retirar la columna de la Vendôme, que acabà sent destruïda. Quan va caure la
Comuna fou jutjat i condemnat a 6 mesos de presó, i a pagar una gran multa.
 Després d’això s’exilià a Suïssa (1873-77), on va morir sense acabar de pagar el seu
deute amb el govern francès. La seva activitat artística no s’aturà durant aquests
anys.

7. DESCRIPCIÓ FORMAL
Vermell a
togues i
birrets
Blanc: camisa de l’enterrador, gos
i còfies. També clergues de
l’esquerra.
Tons ocres al
paisatge
Llum tènue
de l’alba
Predomina el
color negre
Gamma cromàtica reduïda

8. DESCRIPCIÓ FORMAL
Crucifix del
ritual, trenca
l’horitzontalitat
Simetria en torn a
la fosa mortuòria
Paisatge
d’Ornans
Personatges
disposats
horitzontalment
Figures de
mida natural
Clergues i escolans Enterrador
Fosa
Cap tipus de jerarquia
Gos en primer terme
Ploracossos
Figures disposades com en un fris

9. DESCRIPCIÓ FORMAL
Horitzontalitat: 2 penya-segats i núvols contraposada amb verticalitat personatges
L’acció central en l’obertura dels penya-segats
Centre desplaçat cap a l’esquerra
Figures de mida real i rostres intensos. Temps referencial. Plasma de manera real un simple enterrament.
Acció concentrada en els plors de les ploracossos i l’home amb un mocador del centre. També el capellà.

10. L’ESTIL
L’estil: basat directament en la realitat, sense cap ideologia preestablerta.
Courbet volia mostrar la realitat tal com és, però no feu un art fotogràfic, ja que ell
triava, d’aquesta realitat, els detalls capaços d’expressar el que volia.
Rebé influència dels mestres holandesos: Hals i Rembrandt, dels venecians,
Veronese i Giorgione, i espanyols com Ribera, Zurbaran, Murillo i Velàquez.
De l’escola de Barbizon (Millet) aprèn a prestar atenció als mínims detalls. De
Velàzquez i Caravaggio aprengué a plasmar la realitat circumdant objectivament.
 Va influenciar en Monet i la seva recerca de la realitat amb l’estudi de la llum.
També Picasso va fer una versió de Les demoiselles des bords de la Seine, i fou
considerat un referent pels cubistes.

11. INTERPRETACIÓ
Novetat en la temàtica: Fins aquest moment l’enterrament d’un camperol no havia
despertat cap interès per un pintor.
La crítica comentà:
“Com es pot pintar gent tan horrible? Li fan perdre a un les ganes que l’enterrin a Ornans.”

12. INTERPRETACIÓ
Théophile Gautier comentà, al contemplar l’obra en el Saló de 1851 a París:
“Un enterrament a Ornans ocupava tota la paret del gran Saló, amb la qual cosa
Courbet atorgava dimensió històrica al que en realitat havia estat una cerimònia
fúnebre mes aviat discreta”
L’aspecte més polèmic del llenç fou precisament la desproporció entre el tema i la
realitat, entre els mitjans i el contingut. Hagués estat diferent si s’hagués tractat d’un
tema històric rellevant, com una batalla, o mitològic... Courbet tenia una actitud de
protesta davant la pintura històrica, o la jerarquia dels gèneres, per a ell molt
obsoleta. A la dècada següent ell mateix va escriure:
“Considero que els artistes d’un determinat segle no estan en condicions de representar
escenes d’una època diferent, en altres paraules, són incapaços de pintar el passat. La
pintura històrica ha de ser coetània...”
i una altra vegada va afirmar:
“No puc pintar un àngel, perquè no n’he vist mai cap”
L’enterrament a Ornans es convertí en una obra de caràcter programàtic, que es
corresponia perfectament amb les pretensions de Courbet, de modernitzar la pintura
històrica.
L'enterrament era el d’un familiar llunyà de l’artista, la majoria dels assistents
s’identifiquen com a familiars i amics seus. Hi ha unes 50 persones a la tela.

13. INTERPRETACIÓ

14.  El sacerdot i els acòlits oficien la
cerimònia per rutina. Es distreuen i se’n
desentenen. Pocs semblen sentir la
mort del difunt. La majoria compleixen
un deure social.
 Cruel com la mateixa realitat.
 Transmet de forma directa la
tosquedat, la simplicitat i la monotonia
de l’existència al camp.
 Monumentalitza el que és banal. Dóna
categoria artística a la gent corrent,
senzilla.
INTERPRETACIÓ

15. Tema revolucionari: l’enterrament d’un simple camperol, del poble natal de Courbet.
Els models foren familiars, amics i veïns, i les tres germanes.
Personatges disposats sense cap tipus de jerarquia. El gos, en primer terme, i proper a la
fossa, pot ser un símbol que contrasta amb la indiferència general.
El quadre el presentà al Saló amb altres obres, i provocà gran escàndol. El 1855, a
l’Exposició Universal de París, s’acceptaren altres obres, però rebutjaren aquesta i el Taller de
l’artista. Ell muntà el seu propi pavelló, que anomenà “Pavelló del Realisme”
INTERPRETACIÓ

16. FUNCIÓ
Deixar constància d’un fet real, plasmar un
esdeveniment social mancat de transcendència. Es
tracta d’un fet normal i corrent en una societat
camperola (vida quotidiana).
També vol ser una crítica social, per la manera de
representar els personatges, però sobretot per les
seves actituds.
També com s’ha dit és l’obra símbol de les intencions
de l’artista a l’hora de pintar. Pintà llocs i gent corrent,
que formen part de la història contemporània.

17. Es va inspirar en retrats holandesos de grup al S.XVII , mentre que
els negres sumptuosos recorden l'art espanyol.
 La composició rigorosa de fris recorda al fris de les Panatenees al
Partenó i la tomba oberta plena d'ossos ens convida a reflexionar
sobre la condició humana.
El seu estil està molt influenciat pels mestres holandesos
(Rembrandt, Hals), venecians (Giorgione i Veronese) i espanyols (
Murillo, Velázquez, Zurbarán) que va poder veure al Louvre.
L’escola de Barbizon el va portar a prestar atenció als detalls.
Va ser una gran influència per Monet en els seus estudis de la
llum.
MODELS I INFLUÈNCIES