EL TRES DE MAIG DE 1808

El nostre anàlisi s’estructura:
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
3. L’ANÀLISI FORMAL
4. L’ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
5. ALTRES CONSIDERACIONS
EL TRES DE MAIG DE 1808
PRIMERA APROXIMACIÓ

- Nom de l’obra
- Autor
- Estil
- Cronologia
- Tècnica i suport
- Localització
- Dimensions
El Tres de Maig de 1808
Francisco de Goya (1746-1828)
1814. Inicis del segle XIX
Oli sobre tela
Museu del Padro (Madrid)
Gran format. (2,66 x 3,45 m.)
Difícil de classificar (cronològicament Neoclàssic)

2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
Francisco de Goya
(1746-1828)
Carles III
(1759-1788)
Carles IV
(1789-1808)
Josep I
(1808-1813)
Ferran VII
(1808)
(1814-1833)
La vida de Goya abarca desde el reinado de Carlos III hasta el de Fernando VII.
2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA
La seva vida transcorre entre la fi de l’Antic Regim i l’establiment del Liberalisme
La Il·lustració, la Revolució Francesa (1789-1799), la invasió napoleònica (la Guerra del
Francès 1808-1814), la Restauració amb Ferran VII, juntament amb el trienni liberal,
emmarcaren i influenciaran la seva vida i la seva obra.

Aquest quadre fou pintat el 1814, sis anys després dels fets que representa.EPOCA
2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA
A començaments de 1808 les tropes napoleòniques van entrar a Espanya i van ocupar
les principals ciutats. L'ocupació francesa va provocar una llarga guerra per la
independència (1808 -1814), i que a Catalunya es coneix com la guerra del Francès.
Aquesta pintura, fa al·lusió als fets que es produïren a Madrid el maig de 1808 i que
provocaren l’inici de la Guerra del Francès.
El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid va
rebel·lar-se, en un aixecament popular
espontani contra les tropes d’ocupació
francesa.
Com a represàlia per aquest aixecament,
la matinada del 3 maig es produí
l'afusellament (a la Muntanya del
Príncipe Pío) dels rebels de Madrid,
2 de maig de 1808 3 de maig de 1808

AUTOR
Goya va néixer a Fuendetodos, un poble de Saragossa. Fins als 40 anys va pintar
escenes costumistes. Posteriorment es convertirà en pintor oficial de la Cort (Carles
III i Carles IV) i es convertirà en el retratista de l'aristocràcia espanyola.
Francisco de Goya (1746-1828)
1.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: AUTOR
Va aprendre l’ofici de pintor a Saragossa. Més tard viatjà a Itàlia on va adquirir
l’estètica neoclàssica i el gust per les figures al·legòriques i mitològiques.

1.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: AUTOR
Quan retornà a Espanya va pintar el frescos de la basílica del Pilar de Saragossa.
Després es traslladà a Madrid tutelat pel pintor de cort Francisco Bayeu .
El 1799 en pintor de cambra de Carles IV. Això li obrí les portes dels salons
aristocràtics i fou el pintor de moda del moment.
Dos fets van marcar la seva
vida i també la seva obra: la
sordesa, ( a partir de 1790) i
la guerra contra Napoleó, a
partir de 1808.
Després de la guerra del
francès fou pintor de cambra
de Ferran VII.
També ho havia estat de
Josep Bonaparte.
Liberal convençut amb la restauració absolutista de Ferran VII, decidí marxar
d’Espanya i anà a Bordeus, (França) on va morir el 1828

ESTIL Cronològicament l’hem d’enquadrar en el neoclassicisme
Però ... Goya és molt difícil d’inscriure dins d’un estil determinat. Podríem dir que
presenta un estil personal, fora dels cànons i les regles acadèmiques. Ell forja el
seu propi estil i s’anticipa a estils posteriors.
Així podem observar que...
2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: ESTIL
D’altre banda pel tipus de pinzellada solta,
ràpida, llarga, en grans taques, totalment
independent del dibuix, anuncia formalment
aspectes propis de l’Impressionisme
En suma, podem afirmar que Goya tant pels
temes que tracta, com per l'ús del color o la
pinzellada s’allunya de manera evident de
l’estil vigent: el Neoclassicisme
La seva obra tant pel tema com per la forma
presenta aspectes precursors del
romanticisme: visió subjectiva de la realitat,
triomf dels sentiments ... intensitat i força
expressiva del color...

A) ELS ELEMENTS PLÀSTICS
3.- L’ANÀLISI FORMAL
- El Color
- La llum
B) LA COMPOSICIÓ
C) EL RITME
D) El TEMPS
- La Línia, dibuix, pinzellada
3.- L’ANÀLISI FORMAL

3.- L’ANÀLISI FORMAL: LÍNIA, DIBUIX, COLOR
A) ELS ELEMENTS PLÀSTICS: LÍNEA, DIBUIX PINZELLADA I COLOR
En aquesta obra hi ha predomini del color sobre la línia. Tot i que Goya ressegueix les
figures en negre, defuig l’academicisme. Cares i cossos estan deformats. (Fuig del
model escultòric propi del neoclassicisme). Les seves formes, doncs, són pictòriques.
La gamma cromàtica és
reduïda: Ocre, negre
blanc, groc, vermell
Colors càlids a la part
esquerra i colors freds
a la part dreta.
La pinzellada és solta,
ràpida, llarga, en grans
taques, totalment
independent del dibuix.
Destaca especialment
el color blanc i groc de
la camisa ,el pantaló i
del fanal.
EL COLOR

A) ELS ELEMENTS PLÀSTICS: LA LLUM
La llum és un element clau del quadre: L’únic focus lumínic està situat al terra
davant l’escamot francès i il·lumina amb força el grup d’espanyols ajusticiats i deixa
en penombra al grup de soldats.
3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA LLUM
La llum del fanal separa
el dos grups (víctimes i
soldats)
il·lumina la figura amb
els braços oberts de
l’esquerra, convertint-la
en el centre d’atenció.
El tenebrisme emprat
per Goya, el contrast
entre llums i ombres
incrementen el
dramatisme de l’escena
La resta de personatges
es distribueixen al seu
voltant

B) LA COMPOSICIÓ
3.- L’ANÀLISI FORMAL: LA COMPOSICIÓ
La composició s’articula en dos grups: els de les víctimes (esquerra) i el dels soldats
(dreta) que els estan afusellant. Clarament delimitats per la llum del fanal que
il·lumina al es víctimes i deixa en penombra a l’escamot de soldats.
El “camisa blanca” és
el centre de la imatge,
Però, és el fanal que
divideix clarament la
composició en dues
parts: il·luminant a les
víctimes i deixant la
resta en penombra.
L’aresta del fanal, a més a més, constitueix un eix vertical amb la torre del fons que
remarca aquesta dualitat.
Intensament il·luminat
contrasta amb tota la
resta tant pel color com
per l’actitud acaparant
tota la nostra atenció.

El quadre presenta una sensació d’espai profund tridimensional aconseguit
principalment mitjançant l’aplicació de la perspectiva aèria (dissolució de les formes).
La inclusió del fanal, el
qual amb unes arestes
molt marcades constitueix
en si mateix una realitat
tridimensional manifesta.
l’aplicació del clarobscur
accentuant el volum de les
formes.
L a superposició dels
diferents plans.
La gradació del tamany de
les formes especialment
visible en la filera de
condemnats i l’edifici del
fons.
Però que s’accentua per mitjà d’altres recursos com:

També contribueix a accentuar la sensació d’espai profund que presenta el quadre la
inclusió de dos diagonals que trenquen l’horitzontalitat dels fusells i l’horitzó.
Aquestes dues diagonals
tot i que no configuren
una perspectiva lineal o
cònica, trenquen
l’horitzontalitat de les
línies dels fusells i de
l'horitzó, incrementant la
sensació de profunditat.
La línia de l’horitzó
situada alta, converteix a
l’espectador en un
protagonista més de
l’escena
L’espectador, doncs, amb aquest recurs compositiu, es converteix en un protagonista
més de l’escena, la qual cosa accentua el realisme de l’escena representada.
Potenciant el realisme del
tema representat.

A l’hora d’estructurar la composició d’aquesta pintura la idea que més destaca és
el contrast:
Contrast entre llum i
ombra
Contrast entre
víctimes i soldats
Contrast entre la
Individualitat de les
víctimes i la
uniformitat dels
soldats
Contrast entre la
verticalitat del
“camisa blanca” i
l’horitzontalitat dels
fusells.
Per últim, els violents escorços en les figures dels morts en primer pla també,
contribueixen a incrementar la sensació de profunditat.

3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL RITME
C) EL RITME Aquesta obra presenta un marcat dinamisme que te com a
principal objectiu a accentuar el dramatisme del tema representat
Mitjançat l’ús de contrastos
de llum: zones molt
il·luminades i d’altres en
penombra.
Aquest dinamisme s’aconsegueix:
L’ús de contrastos de color:
Colors càlids i colors freds.
Contrastos entre línies
horitzontals i línies verticals
També mitjançant l’ús de dues diagonals molt marcades que trenquen l’horitzontalitat
dels fusells i de l'horitzó.
Contrast entre els cossos
caiguts dels morts i els dels
que estan a punt de ser
executats.

3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL RITME
Un altre element que també contribueix a accentuar el dinamisme d’aquesta pintura
són les diferents actituds i emocions que davant la mort mostren les víctimes que
contrasta amb la uniformitat i absència d’emocions de l’escamot de soldats.

3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL TEMPS
C) EL TEMPS
Aquesta pintura mostra de manera dinàmica un moment instantani referencial de
caràcter històric, però també mostra una voluntat d’eternitat
Al seu llenç Goya recull un moment instantani referencial de caràcter històric:
L’afusellament per part de l’exèrcit napoleònic la matinada del 3 de maig de 1808 d’alguns
dels espanyols que el dia anterior s’havien rebel·lat contra la invasió dels francesos.
I això ho fa d’una forma dinàmica
al mostrar-nos dins de la mateixa
pintura la temporalitat d’un fet
que és succeeix en el temps.
Així podem veure tres moments:
El que ha passat (Els morts
ensangonats caiguts a terra) el
que està passant (els que estan a
punt de matar) i el que passarà
(els que es desesperen fent cua
abans de morir).
És a dir present, passat i futur
d’un mateix fet.

3.- L’ANÀLISI FORMAL: EL TEMPS
Però l’obra també presenta una voluntat d'eternitat.
Donat què, també ens mostra quelcom més allà del fet representat: El quadre és
també, un crit contra el horror, la irracionalitat i la crueltat de la guerra.
Valors que tenen un caire universal i atemporal.

4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMÀ, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
El tres de Maig és un llenç que mostra els fets reals que van succeir a Madrid
durant el primers dies de maig de 1808 i amb el quals s’inicia la Guerra del Francès.
Tema històric
Concretament el quadre mostra els afusellaments que les tropes franceses van fer
la matinada del 3 de Maig de 1808 a la Muntanya del Principe Pio dels rebels que
s’havien manifestat contra l’ocupació dels invasors el dia anterior.
Episodi que també ens il·lustra Goya a l’obra “El 2 de maig”, coneguda també com
“La càrrega dels mamelucs” i amb la qual “el tres de maig” fa parella.

No sabem si Goya en va ser testimoni directe, però és molt fidel a la realitat dels fets.
L’acció se situa a la muntanya
del Príncipe Pio de Madrid,
des de la qual es possible
veure la caserna militar del
Conde-Duque, l’arquitectura
de la qual apareix dibuixada al
fons de la composició.
Goya també inclou en la
escena la figura d’una dona, la
qual cosa accentua el verisme
dels fets, donat que, les
dones també havien participat
a la lluita i van ser també,
víctimes de la repressió.
La inclusió també d’un frare fa referència a la participació d’alguns eclesiàstics en la
revolta i és una al·lusió directa, a que aquella nit va ser afusellat l'eclesiàstic
Francisco Gallego i Davila.
Al quadre hi ha diferents elements que accentuen el realisme dels fets representats
tant del lloc com dels personatges.

SIGNIFICAT
Aquest quadre és un crit universal contra el horror, la irracionalitat i crueltat de la
guerra.
Goya presenta els fets amb una
gran expressivitat perquè el que
més l’interessa es mostrar un
sentiment, un punt de vista
personal, més que no pas,
realitzar un document dels fets.
Goya presenta un nou concepte
de la pintura històrica.
Goya ressalta el patiment de les víctimes. Els militars francesos són màquines de
matar, estan despersonalitzats, no tenen cara.
S’allunya de la visió heroica
tradicional i la substitueix per la
crítica d’ una realitat: la guerra,
com a element, que genera
patiment humà..
matar, estan despersonalitzats, no tenen cara. Per contra, les víctimes estan
individualitzats, tots viuen el moment segons la seva personalitat.
matar, estan despersonalitzats, no tenen cara. Per contra, les víctimes estan
individualitzats, tots viuen el moment segons la seva personalitat. Al·legòricament
La zona il·luminada seria el bé, i el mal la foscor.

La posició dels braços en creu de la
figura central representaria
iconogràficament la figura de Crist,
la de l’heroi, el màrtir, l'innocent.
L’obra presenta diferents elements simbòlics i al·legòrics que reforcen el seu significat
Per alguns autors els colors groc i
blanc (símbols heràldics del Papa) hi
simbolitzarien l'església.
El fanal situat als peus dels soldats
il·luminant a les víctimes – veritables
protagonistes del quadre- Ha estat
vist segons els autors:
Atribut reforçat, tant pels estigmes
que apareixen en les mans, com pel
color blanc de la camisa (innocència)
- bé com una metàfora de la
presència de Déu.
-bé com un símbol de la il·lustració.

El tres Maig transcendeix la plasmació d’un fet concret per convertir-se en un símbol
del pacifisme i l’antibel·licisme de la humanitat.
Amb aquesta pintura Goya va dotar de valor universal un episodi particular.

FUNCIÓ Funció decorativa o commemorativa
Tot i que no se sap amb seguretat la funció exacte que van tenir aquests quadres.
Algunes hipòtesis suggereixen que podrien
haver tingut una funció decorativa en un arc
de triomf efímer construït en honor de Ferran
VII, amb motiu del seu retorn a Espanya.
Altres apunten que es podrien haver exposat
amb motiu de la celebració commemorativa
del 2 de maig.
Sigui quina sigui el que si es evident és que
els quadres no van agradar i es guardaren al
fons del Museu del Prado, i no s'exhibien.
No va ser fins unes dècades després, un cop
el Romanticisme i l'Impressionisme, es van
desenvolupar, que aquestes excepcionals
pintures van obtenir reconeixement i fama
mundial.

Dos són les figures principals en les que Goya s’inspira per elaborar el seu propi
estil: Velázquez i Rembrandt
MODELS I INFLUÈNCIES
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
De Velázquez rep la
perspectiva aèria, la
utilització de la llum i la
llibertat de la pinzellada
De Rembrandt rep la
perfecció del joc de
clarobscur, la voluntat
realista, naturalista, que
l’apartà de d'idealisme
neoclàssic i també el
gust pels autoretrats.

Goya és considerat per molts com l’iniciador de la pintura moderna i amb aquesta
obra anticipa aspectes plàstics i temàtics propis de moviments pictòrics posteriors
tals com:
El Romanticisme: l’ús violent del color i el
moviment i el protagonisme que dona al
poble, a la heroïcitat col·lectiva.
L’Impressionisme: El traç lliure, l’abandó
de l’academicisme, les seves pinzellades
soltes i els contrastos cromàtics
L’Expressionisme: Per la utilització de
l’expressivitat del color per mostrar
emoció i sentiments i per la deformació de
la realitat per manifestar l’interior.
El Cubisme: Manifesta en la deformació
geomatitzant dels soldats.

Des de un punt de vista compositiu i temàtic, aquest quadre va influir en obres com:
La execució de Maximilià
Manet (1867)
La “Matança de Corea de
Pablo Picasso (1951),

AMPLIAR INFORMACIÓ
AMPLIAR INFORMACIÓ
TEXTOS
Monografia sobre el Tres de Maig
VIDEOS
EXERCICIS INTERACTIUS
El Tres de Maig (Museu del Prado)

EL TRES DE MAIG DE 1808

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to EL TRES DE MAIG DE 1808

More from Antonio Núñez

Recently uploaded

EL TRES DE MAIG DE 1808