Impressionisme i Puntillisme

ARTS FIGURATIVES 2ª meitat XIX i pas al segle XX IMPRESSIONISME PUNTILLISME Història de l’Art IES Ramon Llull Maria Assumpció Granero Cueves

Esquema general En pintura, el segle XIX es va caracteritzar per què, en cada una de les seves dues meitats , es va donar la presència de dos estils: Primera meitat Neocla s sicisme Romanticisme Segona meitat Realisme Impressionisme , Neoimpressionisme o Puntillisme i Postimpressionisme

Introducció: Pas del XIX al XX L’art del segle XX es caracteritza per la manifestació de múltiples corrents que es denominen ”ismes” . No totes les tendències artístiques se succeeixen linealment en el temps, sinó que moltes són coetánies i s’entrellacen entre si. Així, les avantguardes no es poden entendre intentant establir un ordre cronològic precís i rigurós. És un tòpic, per una altra part, considerar l’art del segle XX com una ruptura amb els moviments artístics anteriors, perquè els canvis ja es varen començar a notar a finals del XIX. Es pot prendre com a data d’ inici de la pintura moderna l’any 1863 . Aquest any Manet pinta Déjeuner sur l’herbe (L’esmorzar a l’herba) , i l’exposa en el Saló dels Refusats . La temàtica de l’obra tenia ja precedents en el Renaixement italià, però el nou plantejament va causar un gran escàndol. Els canvis que suposaren l’Impressionisme i, després, el Postimpresionisme constituixen el punt de partida dels corrents del segle XX.

EL CAMÍ CAP A LA MODERNITAT LA PINTURA IMPRESSIONISTA

Impressinisme. Definició L'Impressionisme és l’estil artístic, fonamentalmet pictòric, però també escultòric, nascut a França en l’últim quart del segle XIX , caracteritzat per pinzellades soltes de taques de colors purs, juxtaposades, amb la qual cosa intenta captar la llum reflectida en els objectes . És l’escola artística que va marcar la ruptura de l’art modern amb l‘academicisme . Destaca la seva tendència a recollir les impressions fugitives, la mobilitat dels fenòmens, més que l'aspecte estable i conceptual de les coses. L'impressionisme és considerat el fenomen més important de l’art europeu des del Renaixement. Cada pintor impressionista dedicava temps a l’estudi de la tècnica pictòrica. Durant la guerra de 1870, Monet, Pissarro i Sisley van anar a Anglaterra, on admiraren l’obra de Constable i Turner . En tornar treballaren junts a la vora del Sena i les seves obres mostren elements comuns durant un temps. Monet Sisley

IMPRESSIONISME “ L’artista ha de pintar el què veu, però de la manera en què ho veu”

Impresionisme i l’art de final segle XIX Context històric Els impressionistes viuen al París de la 2ª ½ del segle XIX, l’escenari de totes les revolucions: el 1848, el Segon Imperi, la Comuna i la III República. Després del fracàs de la Comuna de París (1871) i la brutal repressió de les classes populars, la burgesia francesa es consolidà en el poder amb la III República . El capitalisme, que s’havia començat a desenvolupar amb el 2n Imperi, es consolidà a França. Les forces productives van créixer com mai, els avenços en la investigació científica i la creació de nous materials transformaren radicalment l’aspecte d’Europa. La concepció de la realitat, de la naturalesa i de l’home canvià a un ritme vertiginós, que en molts aspectes no s’havia produït des del Renaixement. Per exemple, París és l’escenari, també, dels grans canvis urbanístics dirigits pel baró Hausmann : apareixen els grans boulevards, les exposicions universals creen monuments emblemàtics com la Torre Eiffel i l’especulació urbanística afavoreix grans negocis, que possibiliten l’aparició d’una burgesia de nous rics. Tots aquests canvis afectaren profundament l’art.

Impresionisme i l’art de final segle XIX Context històric París bull amb l’activitat dels artistes i intel·lectuals que es reuniexen en els cafés (el centre de reunió dels impressionistes fou el Café Guerbois ), on discuteixen d’art, de política, de poesia, dels avenços científics, etc. L’impressionisme s’identifica amb la bohèmia, l’esquerra política, el món dels intel·lectuals crítics amb el poder com Émile Zola. El món artístic continua girant entorn als Salons , grans exposicions anuals organitzades per les Acadèmies sota el patrocini del govern i on momés s’exposaven les obres que superaven la selecció oficial. El conservadurisme oficial queda contrarestat per la importància, cada cop més gran, de la figura del marxant , que aconsella i dirigeix artistes i clients, i els allibera de la dependència dels Salons i les Acadèmies. La crítica d’art és present a la premsa escrita i l’interès per l’art creix; una crítica adversa és preferible al silenci que condemna l’artista a l’oblit. És significatiu que el moviment impressionista prenguès el seu nom d’una frase despectiva del crític Louis Leroy . Davant aquesta realitat canviant, l’ impressionisme i el simbolisme , suposen el final del cicle pictòric iniciat al Renaixement i, per l’altra part, l' origen de l’art contemporani després dels postimpressionistes .

Antecedents 1) La preocupació històrica per la llum (captar-la a través del color). La característica fonamental de l’impressionisme és el seu afany per captar, mitjançant tocs cromàtics, la llum que canvia constantment . Aquesta captació de la llum va ser una ambició present des del Renaixement: Piero della Francesca (s. XV), Leonardo i Ticià (s. XVI), Velázquez i Rembrandt (s. XVII). Però els antecedents més directes els trobem en el s. XIX: a) Enquadraments lluminosos que acompanyen la temàtica revolucionària del romanticisme ( Delacroix i la seva Llibertat ). b) El realisme de Coubert en el que es forma Manet , però els impressionistes descriuen la percepció del món natural sense missatge moral o social. c) Paisatges poètics de l’ escola de Barbizon , que pintaven a l’exterior des de 1840, encara que les pintures eren acabades al taller. Millet , a la vegada influït per Corot i els paisagistes holandesos del s. XVII , encara que aquestos glorifiquen la vida dels camperols i els impressionistes faran una observació directa del paisatge natural, lliure d’elements narratius.

Antecedents d) L’expressivitat d’ Honoré Daumier , caricaturista i crític social, que retrata allò esencial de l’expressió facial humana i el gest corporal, influirà en Degas . e) Paisatgisme anglès de Constable i Turner , que a més de preocupar-se per la llum, mostraven el seu interès per captar el vent, la pluja i el sol. Aplicaven colors purs i, a certa distància, provocaven els efectes desitjats. f) Estampes japoneses . L’art japonés començà a difondre’s a París amb l’obertura de la botiga La Porte Chinoise . Els gravats de Hokusai mostren la composició obliqua, línies simplificades, formes esquematitzades, utilització de colors plans, sense ombres ni modelats, sense preocupació per la perspectiva, amb enquadraments insòlits, la seva capacitat per a captar fugissers efectes atmosfèrics , la temàtica basada en la vida quotidiana.

Théodore Géricault, El rai de la Medusa , 1819, Oli sobre llenç, 491 x 717 cm, Museu del Louvre, París

Delacroix, Llibertat guiant el poble , 1830, oli sobre tela, 260 x 325 cm., Museu del Louvre, París, França

Turner Constable Escola paisagística anglesa Escola de Barbizon (França) Millet Rousseau Antecedents de l’ Impressionisme

Estampes japoneses Sota la gran ona de Kanagawa . Hokusaki

La gran onada de Kanagawa (1823-1829) de Hokusai

Antecedents Impressionisme Culminació d’una evolució de l’art afavorit per les circumstàncies històriques de finals s. XIX: A) El Positivisme filosòfic i la teoria de les sensacions de Locke, així com els progressos científics (interès creixent dels físics pel fenomen de la llum): accentuen la importància de l’experiència i estimulen la recerca dels pintors de la veritat visual: una manera diferent de mirar, de contemplar... “el combat del temps i la llum contra la matèria sòlida”. És a dir, rebutgen el realisme clàssic i el culte a la matèria i cerquen una pintura més sensitiva, que plasmi l’experiència de les sensacions visuals fugitives . B) L’aparició de la fotografia fa qüestionar la identitat de la pintura, que ja no es pot limitar a ser una simple imitació de la realitat. C) Les teories òptiques de Chevreul i de Maxwell : d’aquí que els colors no s’obtinguin a partir de la mescla en la paleta, sinó per mescla òptica en el llenç, que es cerque l’exaltació dels colors complementaris i es prescindeix del negre (negació de la llum), amb la finalitat d’aconseguir colors nets, purs, lluminosos i vibrants.

El impressionistes coneixen les teories de Newton sobre la descomposició de la llum llum color Llei de constrastos simultanis de Chevreul P = Primaris o generadors S = Secundaris o complementaris Cadascun dels colors secundaris és el complementari del color primari Teoria del color Tècnicament aplicaven els colors sobre la tela, sense barrejar-los a la paleta. Les pinzellades eren soltes (punt, coma, esborrany) i a certa distància del llenç els colors es barregen en la retina de l’espectador “trompe l’oeil ”. Pinzellades soltes i lliures

Característiques I 1) Rebuig del realisme academicista: la línia, el volum i el clarobscur no tenen cap importància. Desaparició del dibuix : l’exclouen i queda reduït a traços lleugers, i diluït entre el color, desapareix el clarobscur (no utilització del negre per enfosquir els colors, queda proscrit, ni grisos, ni terres). Les ombres del color deixen de ser fosques i es redueixen a espais acolorits amb un estudi de les relacions entres les tonalitats complementàries. 2) R epresentació plàstica de la vibració òptica de la llum . Teoria dels colors : de Newton sobre la descomposició dels colors, i de Chevreul la combinació dels colors. Hi ha 3 colors primaris o generadors (groc, vermell i blau) i 3 secundaris o complementaris (viola, taronja i verd). Cadascun dels colors secundaris és el complementari del primari que no entra en la seva composició. La fusió no es fa al pinzell sinó a la retina de l’espectador, que confon tocs pròxims de colors primaris. La “llei dels contrastos simultanis” de Chevreul , els colors difonen una orla del cromatisme complementari . 3) F iguració amb eliminació del detall i de tot caràcter descriptiu. Recerca de la claretat i la lluminositat. Indiferència pel tema, l’única preocupació és la plasmació de la llum i la fugacitat del color : Els objectes només es veuen en la mesura que la llum hi incideix.

Característiques II 4) En la recerca de la bellesa d’aquesta sensació directa, les formes es plasmen de forma inacabada, insinuada i vaporosa, arribant, fins i tot, a desmaterialitzar-se . 5) Preocupació per fixar les impressions momentànies de la naturalesa: Repetició dels temes en diferents circumstàncies d'il·luminació cromàtica, intensitat solar, boira..., etc., per captar la diversitat d’un mateix paisatge. 6) E l pintor cerca la llum fugaz i el ràpid canvi dels colors . Treball a l’aire lliure : van fugir del convencionalisme dels tallers i es traslladaren al camp. 7) Pinzellada solta : feta de taques de color pastoses i gruixudes, sense retocar-les, per traduir les vibracions atmosfèriques més fidelment. Exemple de l’interès per plasmar els efectes canviants de la llum: Catedral de Rouen en 5 moments diferents del dia (Monet, FITXA 140 ). 8) Temes quotidians , a més de paisateges vibrants: curses de cavalls, ballets de dansa, vida de París, cabarets, music-hall, passejos en barca, banys, distraccions populars... 9) Prescindeixen de la perspectiva basada en les regles de geometria : primer pla fins la línea de l’horitzó mitjançant disminuació dels tons .

TÈCNICA No artistes intuïtius estudiosos Teoria dels colors Plasmació de la llum (“Els objectes es veuen en la mesura que la llum hi incideix”) Aparences successives: El quadre és un efecte de llum (repetició temes) Coloració de les ombres (no clarobscurs): no perspectiva geomètrica Pinzellada solta Sortida a l’aire lliure

Història moviment impressionista: Origen del nom I 1863 , Édouard Manet exposa el quadre L’esmorzar a l’herba que va escandalitzar els sectors tradicionals, vinculats a les exposicions oficials d’art, però que va entusiasmar als innovadors, que s’uneixen per lluitar plegats pel triomf dels seus ideals. Van aconseguir que al costat del Saló, s’obrís un annex on poder exposar les obres no admeses. El Saló del Refusat va tenir gran afluència de públic que anava per a riure. Va ser un fracàs econòmic i de crítica. 1874, els innovadors organitzen, paral·lelament al Saló oficial, una exposició a l’estudi del fotògraf Nadar : l ’impressionisme es dóna a conéixer. Manet, que era partidari d’enviar els quadres al Saló, no va voler participar. Sí que ho van fer Monet, Pissarro, Degas, Renoir, Cézanne, Sisley i altres . Manifesten la seva voluntat col·lectiva de fer un art nou que trenqui amb l’academicisme i la trivialitat artístic a imperant en l’època.

L E D É J E U N E R S U R L’ H E R B E Édourd Manet , L’esmorzar a l’herba , 1863, oli sobre tela, 206 x 265 cm, Museu d’Orsay, París, França

Mestres de l’Impressionisme i del Neoimpressionisme o Puntillisme MANET , Édouard (francès) MONET , Claude (francès) RENOIR , Auguste (francès) DEGAS , Edgard (francès) PISSARRO , Camille (francès) SISLEY , Alfred (anglès) MORISOT , Bherte (francesa) CASSAT , Mary (amaricana) SEURAT , Georges (francès, Puntillisme) SIGNAC , Paul (francès, Puntillisme)

Claude Monet Auguste Renoir Camille Pissarro Paul Cézanne Edgar Degas Berthe Morisot La història de l’Impressionisme comença a París, el 15 d’abril de 1874 quan una colla de joves pintors rebutjats del Saló Oficial d’aquell any, decidiren, malgrat tot, exposar llurs creacions en la galeria-saló del fotògraf Nadar, en el 3r pis de la casa 35 del Boulevard des Capucines. «Société Anonyme des artistes» Alfred Sisley

GASPARD FÉLIX TOURNACHON NADAR Atelier Nadar, 35 Boulevard Des Capucines, 1860

Història moviment impressionista: Origen del nom II Els treballs exposats motivaren el rebuig generalitzat de la crítica i del públic . No n’hi va haver comprensió cap aquelles pintures que no contaven històries, sinó que eren temes vulgars: regates als rius, dames en el jardí, etc. L’exhibició del quadre de Claude Monet ”Impression, soleil levant” (Impressió: sol naixent) , va batejar el nou moviment amb el nom despectiu d’ impressionistes . Un periodista, Louis Leroy , va criticar sarcàsticament i amb menyspreu aquells artistes i l’obra dient: “Aquesta pintura, vaga i brutal a primera vista, ens sembla que és alhora l’afirmació de la ignorància i la negació de la bellesa”. 1876 , segona exposició al carrer Le Peletier (no va rebre millor acollida).

MONET : ”Impression, soleil levant” Port de Le Havre, 1872. Predomini absolut de la taca solta de color per aconseguir efectes de llum. Llum del sol naixent entre la boirina de l’albada.

Història moviment impressionista: Origen del nom III 1877 , tercera exposició . Les burles van caure ara especialment sobre Cézanne , que realitza una geometrització de la realitat . Però paral·lelament al rebuig majoritari de la crítica, es va formar un grup d’ incondicionals de l’impressionisme, com Zola . Poc a poc, les vendes van millorant i Durand-Ruel es converteix en el marxant francès del grup , cosa que allibera als pintors de la tirania del Saló (un marxant d’EUA els comprà quadres i això suscita el respecte de la societat francesa). Entre 1887 i 1890 es pot dir que l’impressionisme és acceptat , i entre 1890 i 1900 l’ èxit comercial el consagra. A més a més de l’èxit comercial i de crítica que tindrà a partir d’aquell moment, aquest estil representa l’ autentica ruptura amb la pintura tradicional i el punt de partida de l’art pictòric del s. XX . En definitiva, el començament fou una reacció social contra l’impressionisme tot i l’entusiasme dels innovadors.

M anet M onet Renoir Degas Pissarro Sisley (anglès) Morisot (tots francesos) Cassatt (nord-americ ana ) COMENÇA … Impressionisme

É douard Manet (1832-1883) Se’l sol incloure en l’impressionisme, però en realitat és més realista que no impressionista . El fet cert és que és l’antecedent immediat de l’impressionisme: Manet utilitzava una pinzellada ràpida i empastada . Pertanyia a una família acomodada, i era un home bastant culte . Viatja a Espanya i queda captivat per l’obra de Goya i Velázquez . És el pintor de la vida moderna, de l’esdevenir quotidià .

É douard Manet Característiques pintura És transcendental, banderer i inspirador del moviment impressionista però, malgrat les analogies amb ell no adoptar, totalment, els principis, i mai no es va comprometre amb el moviment, ni va participar en les seves exposicions. Els impressionistes es van apropiar de la importància que Manet donava a la llum , de l’intent de transmetre la sensació , dels temes de l’actualitat quotidiana , dels colors clars i de l’ arbitrarietat de la perspectiva . I, a diferència d’ells , Manet no va suprimir de la seva paleta el blanc, el negre i el gris , la seva pinzellada no es fragmentava en petites comes, practicava amb reticència la pintura a l’aire lliure i treballava el paisatge però introduint-hi figures. Es proposava demostrar la sensació en estat pur, el que impressiona mitjançant els sentits, la sensació immediata que produeix la plasmació de la llum, abans que sigui elaborada i corregida per l’intel·lecte . La seva pintura, sense clarobscurs i sense relleus, està feta a partir de zones de colors plans. No hi ha distinció entre la llum i l’ombra , només una juxtaposició de colors de diverses tonalitats .

L’obra de Manet te varis antecedents en la història de l’Art, però cap va produir tant d’escàndol…, tal vegada per tractar-se del retrat d’una jove de tan sols setze anys molt coneguda en París, Victorine Meurent, que seria la seva model favorita i a qui retratarà en altra de les seves obres més conegudes, Olympia. James Tissot - La partie de carrée Ticià - Concert campestre

Giorgione/Tizià - Concert campestre (1510)

James Tissot - La partie de carrée

Judici de Paris ( Gravat de Raimondi a partir de Rafael )

Picasso - Le déjeuner sur l’herbe

Édouard Manet Bar del Folies-Bergère Olympia El Balcó L’ execució de Maximilià

La maja nua Goya Manet rep influències de

Édouard Manet , Olympia , 1863, Oli sobre llenç, 130´5 x 190 cm, Musée d´Orsay, París

L’academicisme i la inspiració de Manet en els grans mestres és evident. Ticià - Venus d’Urbino Manet - Olympia

Édouard Manet , Pífano , 1866, oli sobre llenç, 160 x 98 cm, Musée d´Orsay, París Velázquez , Pablo de Valladolid

Édouard Manet , Natura morta: fruita i meló en un aparador , 1866, oli sobre tela, 60 x 92 cm, The National Gallery of Art, Washington, DC, Estats Units

Édouard Manet , L’estació , 1873, oli sobre tela, 94 x 115 cm, The National Gallery of Art, Washington, DC, Estats Units

Édouard Manet Retrat d’Émile Zola

Édouard Manet Pintant al seu estudi flotant

Édouard Manet El bar del Folies Bergère

Edouard Manet (1 832-1883) El més poètic dels pintors impressionistes; la seva principal aportació és la sensibilitat i la seva voluntat de captar les formes que canvien contínuament. En les sèries de variacions d’un mateix tema: El Parlament de Londres , La Catedral de Rouen ( FITXA 140 ) , Les Nimfees ..., experimenta els efectes de la llum en diferents hores del dia i en diverses condicions atmosfèriques ; no pretén fixar el que és, sinó plasmar el que canvia. Són composicions planes, sense perspectiva . Preocupat pels efectes estètics de la combinació de colors , realitza un art essencialment decoratiu . Pinta atmosferes més que objectes, i sobrepassa la simple figuració. En les seves sèries, Monet obre el camí de la investigació cap a l’art abstracte . Kandinsky va aprendre de Monet que la forma i el color expressen emocions per sí mateixos . Va pintar més de 3.000 quadres, sobretot paisatges, marines i escenes fluvials. Destaquen les Regates d'Argenteuil , on capta, mitjançant pinzellades ràpides i soltes, els reflexos lluminosos de l’aigua.

Claude Monet , El pont d’Argenteuil No es busca la profunditat sinó la lluminositat i realitat canviant

Claude Monet , El pont d’Argenteuil

Claude Monet , Regates a Argenteuil

Claude Monet , La platja a Trouville

Claude Monet , Sol naixent, Impressió (1872)

L’obra dels paisagistes anglesos Turner i Constable influeix en els impressionistes.

Turner , El gran canal de Venècia , 1835, oli sobre tela, Metropolitan Museum of Art, Nova York, Estats Units

Turner , Pluja, vapor i velocitat (1844)

Claude Monet , Impression, soleil levant , Oli sobre tela , 48 x 63 cm, Musee Marmottan, Par ís

Claseshistoria Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata Claude-Oscar Monet Impressió: sol naixent Colores puros y brillantes Pinceladas divididas en bandas horizontales o verticales (suele preferir las redondeadas para el agua y las nubes) Desaparición del dibujo (contornos difuminados) Claroscuros sustituido por yuxtaposición de colores Pinceladas en diferentes direcciones Diagonal de las tres barcazas Sol naranja (cálido) rodeado de azules fríos El título del cuadro hizo que un crítico de arte (Louis Leroy) denominara despectivamente al movimiento “ impresionismo” y los artistas que participaron en la exposición en la sala del fotógrafo Nadar (antiacademicismo) lo aceptaron Monet prefiere Reflejar la atmósfera y el agua (va a ser el único que permanece fiel al estilo toda su vida) Equilibrio de la composición: Formas que están por encima del horizonte se reflejan en el mar

Claude Monet Estany amb nimfees o nen ú fars ( 1899 ) Oli sobre llenç, 88,3 x 93,1 cm, Museu National Gallery, Londres

Claude Monet , Palau de Mula en Venècia (1908) Oli sobre llenç, 62 x 81,1 cm, National Gallery of Art

Claude Monet Interior de l’ estació de Saint Lazare

Claseshistoria Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata Claude-Oscar Monet Sèrie de l’Estació de Saint Lazare Temática revolución industrial Serie de al menos siete cuadros Espacio enmarcado por el triángulo del techo de la estación Objetos captado a través de las densas manchas de color del vapor de agua Características generales

Claude Monet , La catedral de Rouen ( FITXA 140 )

John Constable (1776-1837), La catedral de Salisbury vista des del jardí del palau episcopal , (1823), Oli sobre llenç, 87’6 x 111’8 cm, Victoria and Albert Museum, Londres

Claude-Oscar Monet , Catedral de Rouen A ple sol Amb temps gris Primer sol

Claude-Oscar M o net , Sèrie Catedral de Rouan , 1894

Claseshistoria Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata Claude-Oscar Monet Sèrie Catedral de Rouen Serie de más de cuarenta lienzos Desmaterialización de las formas Le interesa más que el edificio en sí, cómo se ve afectada la catedral por la incidencia de la luz en distintos momentos del día y desde diferentes ángulos (se iba desplazando hacia la derecha)

Claseshistoria Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata Características generales Captar lo efímero de la realidad Pintan al aire libre (para poder aprehender las variaciones de luz) Tema principal el paisaje Escenas de la naturaleza Escenas urbanas Interés por lo cotidiano Análisis de la incidencia de la luz sobre los objetos Pinceladas rápidas, enérgicas Relación espacio, tiempo y luz (series sobre un mismo tema) Composición Diversidad de encuadres (por influjo de la fotografía ) Multitud de puntos de vista Distribución libre de volúmenes y vacíos Colores Colores puros, claros y luminosos Salvo Renoir no suelen emplear el negro Sombras conseguidas con el color complementario correspondiente Estudio teórico de los colores Rueda cromática Toques rápidos y sueltos. Yuxtaposición de manchas muy saturadas de color Dibujo relegado. Colores industriales Más variedad y viveza Se fusionan en retina del espectador Ausencia de perfiles Primarios, Secundarios, complementarios

Claude-Oscar M o net , El Tamesi a Westminster , Londres

Claude-Oscar M o net , Les cases del Parlament, El sol a través de la boira

Claude-Oscar M o net , Les cases del Parlament , Londres

Claude-Oscar M o net , Nenúfars, Els núvols

Claude-Oscar M o net Nenúfars

Claude-Oscar M o net , Nenúfars, Reflex verd

Claseshistoria Historia del Arte © 2006 Guillermo Méndez Zapata Claude-Oscar Monet Sèrie nimfees En algunas busca un encuadre que elimina cualquier referencia espacial (ni horizonte, ni fondo). Va a tener gran repercusión en la posterior pintura abstracta Doce obras Una enfermedad ocular le hace percibir los colores de forma diferente: Antes de operarse dominan los amarillos, después dominan los azules

Claude-Oscar Monet , El jardí de l’artista a Giverny

AUGUSTE RENOIR El gronxador , 1876

Fou un revolucionari i al mateix temps mantingué el pes de la tradició . En les seves obres es poden apreciar aspectes tradicionals com ara la tècnica que recorda a Ticià i les seves formes plenes de les figures femenines rememoren l’estètica de Rubens . Però, també, es poden identificar aspectes revolucionaris: utilització de taques amb tonalitats intenses de colors primaris que reflecteixen les vibracions de la llum ondulant entre les fulles, com es pot comprovar en la seva obra més famosa, on les formes semblen tremolar plenes de dinamisme ( Le Moulin de la Galette , 1886). Encara que les figures dels seus quadres reclamen l’atenció de l’espectador, de fet, no existeixen punts més importants que els altres. L’artista omple totes les seves teles de flamejades de color i les figures humanes són també molt importants en la seva obra. Auguste Renoir (1841-1919) Le Moulin de la Galette , 1876

Pierre-Auguste Renoir , La llotja , 1874

Pierre-Auguste Renoir , Retrat de Monet , 1875

Pierre-Auguste Renoir , La primera sortida , 1875

Pierre-Auguste Renoir , Le Moulin de la Galette , 1876, oli sobre llenç, Musée d´Orsay, París ( FITXA 141 )

Pierre-Auguste Renoir , El gronxador , 1876

Pierre-Auguste Renoir , Alfonsine Fournais , 1879

Pierre-Auguste Renoir , Dinar dels barquers , 1879

Pierre-Auguste Renoir , Le déjeuner des canotiers, Esmorzar dels barquers o de remers , 1881, oli sobre llenç, Philips Memorial Gallery, Washington

Pierre-Auguste Renoir , Esmorzar dels remers , 1881

Joves al piano , 1892 Després del bany , 1888 Pierre-Auguste Renoir

Pierre-Auguste Renoir , El passeig ,1906

Pierre-Auguste Renoir , Banyistes ,1919

La seva preparació clàssica (va estudiar a Rafael i va ser seguidor d’ Ingres a França), va fer que valorés més el dibuix, la forma, que no pas el color . A partir de 1862 es convertí en un defensor de les teories impressionistes, després d’haver passat per altres fases pictòriques. El seu és un impressionisme més de la forma que del color. Són molt innovadores les seves composicions, en les quals mostra un especial interès per les contorsions i el moviment de les figures i amb enquadraments molt originals, que evidencien la influència de les estampes japoneses . La llum sorgeix en els reflexos de faldilles de ballarines, captades en un instant fugaç. També demostra una gran preocupació per la llum interior , no pas per la de l’aire lliure. Té gran interès en la figura humana, en les seves múltiples posicions. Els seus temes preferits van ser les ballarines i les curses de cavalls , on el moviment era l’element bàsic. També realitzà escultures d’aquests temes. Edgar Degas (1834-1917) La classe de dansa , 1873 -1876

L’estrella 1878 L’assaig 1873-1878 Dues planxadores , 1884 D E G A S

A l e s curses , 1879 D E G A S La desfilada de cavalls davant la tribuna 1866-1868 Curses de cavalls 1885-1888

Hilaire-Germain-Edgar de Gas , L a desfilada dels cavalls davant la tribuna , 1866-68

E dgar Degas L’orquestra de l’òpera 1870

Hilaire-Germain-Edgar de Gas DEGAS La classe de dansa . Novedós en el tema: No l’apoteosi del teatre, sinó durant la classe, l’assaig o el descans.

E dgar Degas Classe de dança 1 873-1875 Oli sobre llenç Musée d´Orsay París

Hilaire-Germain-Edgar de Gas , Assaig del ballet , 1874

L’absenta , 1876 L’orquestra de l’òpera , 1870

Hilaire-Germain-Edgar de Gas L’absenta , 1876

E dgar Degas Bailarina a l’escenari , 1878 Musée d´Orsay, París

Hilaire-Germain-Edgar de Gas Ballarina en verd , 1877-79

Hilaire-Germain-Edgar de Gas Ballarina de catorce anys en tu-tú , 1879

E dgar Degas Les planxadores 1884

Hilaire-Germain-Edgar de Gas Carrera de cavalls , 1885

E dgar Degas Tres ballarines en tu-tú violeta 1895

Hilaire-Germain-Edgar de Gas Dona pentinant-se , 1895

Era un dels membres més importants del grup i va fer el paper d’ element cohesionant entre els pintors del Cafè Guerbois . Es va instal·lar a Portoise , on va captar la llum als arbres, als camins, a les teulades. D’aquest període anomenat de Pontoise daten les seves millors obres inspirades en Monet i Cézanne . A partir de 1885 es va interessar pels assaigs de Seurat i de Signat , després d’aquest període neoimpresionista , va tornar al lirisme i a l'esplendor cromàtic de l' impressionisme . El 1895 , un empitjorament de la malaltia ocular que patia el va obligar a pintar paisatges urbans de París des de la finestra: Avinguda de l'Òpera , Jardí de les Tulleríes i Efecte de neu . Camille Pissarro (1830-1903)

CAMILLE PISSARRO CAPTA LA LLUM... als camins, als arbres, A les Teulades...

Camille Pissarro El Jardí de Pontoise , 1877 Jardí de les Tullerías

Camille Pissarro Efectes de neu Alfred Sisley: Refracció de la llum

Camille Pissarro El Pont Neuf un matí d’hivern

Camille Pissarro Els terrats rojos , 1877

Camille Pissarro El mercat de Dieppe un matí assolellat , 1901

Camille Pissarro Boulevard de Montmartre

Sisley, pintor anglès resident a França, va viure durant uns anys en aquest poble i va pintar diferents versions de Port-Marly inundat. Alfred Sisley (1839-1899) Pont de Villeneuve-la-Garenne , 1872 Inundació a Port-Marly , 1876

ALFRED SISLEY Estudia els efectes de refracció de la llum a la neu

Alfred Sisley Pont de Villeneuve-la-Garenne , 1872

Alfred Sisley , Inundació , 1873

Alfred Sisley Neu a Louveciennes 1874

Alfred Sisley , Matí boirós , 1874

Alfred Sisley , Inundació a Port Marly , 1876

Alfred Sisley , Moret-sur-Loing , 1891

Berthe Morisot (1863-1935) Va pintar el seu entorn social, sobretot dones, nens, escenes domèstiques... Pertanyia a l’alta burgesia i pintava el seu entorn, com tots els impressionistes. Estava casada amb el germà de Manet . Retrat d’Éduard Manet a Berthe Morisot . Fou la cunyada i l’alumna de Manet.

Berthe Morisot , Marina , 1869

Berthe Morisot La lectura 1870

Berthe Morisot En el balcó 1870

Berthe Morisot El bressol 187 2

Èdouard Manet Berta Morisot Joaquim Sorolla

Mary Cassat (1844-1926) Americana instal·ladà a Europa i relacionada amb els impressionistes. Pintà, sobretot, escenes domèstiques, plenes d'espontaneïtat i naturalitat . Mares amb els seus fills, retrats plens de llum... Després evolucionà cap a diferents tècniques (postimpressionisme). Autoretrat , 1878 Mare després del bany , 1880 Nen a l'habitació blau fosc , 1889

EL CAMÍ CAP A LA MODERNITAT NEOIMPRESSIONISME, DIVISIONISME O PUNTILLISME

Neoimpressinisme o puntillisme. Definició Estil pictòric desenvolupat a França a finals del segle XIX i caracteritzat per pintar aplicant colors purs sobre la tela mitjançant tocs o punts que ja no es mesclen a la paleta , sinó s’havien de fondre a la retina de l’espectador , amb la qual cosa s’obté una gran sensació de vibració lluminosa. A la dècada dels 80, Georges Seurat i Paul Signac , formats en el moviment impressionista, rebutgen el caràcter intuïtiu i sensorial , i intenten donar un fonament científic. Opinaven que la recreació poètica de la llum no responia a les exigències científiques de l’estudi del color amb què s’havia iniciat l’escola impressionista. Seurat Signac

Antecedents i influències En l’octava exposició impressionista de 1886 , es va donar una alternativa a la crisi del llenguatge artístic. El canvi de l’Impressionisme al Puntillisme es deu a les aportacions científiques i teòriques de l’obra de Chevreul Llibre sobre la complementarietat dels colors . L’apliquen: els colors difonen una orla de cromatisme complementari, així el blanc oposat al vermell sembla enverdir. “ Ara la natura cal mirar-la amb els ulls de la ment”. S’allunyen de la impressió visual ràpida i transitòria de Monet. Cal superar, per tant, la visió retiniana i incidir en una concepció més conceptual. És el punt de partida de l’art abstracte posterior.

NEOIMPRESSIONISME “ L’artista ha de pintar el què veu, però de la manera en què ho veu” IMPRESSIONISTES Georges Seurat: Puntillisme “ Ara la natura cal mirar-la amb els ulls de la ment”. S’allunyen de la impressió visual ràpida i transitòria de Monet. Divisionisme o impressionisme científic.

Diferències amb l’impressionisme Substitució de la pinzellada llarga per punts de color purs , com si es tractés d’un mosaic . La imatge adquireix una entitat desconeguda. L’obra parteix del “ plein air" , però a diferència de l’Impressionisme s’acaba en el taller . Es recupera la divisió entre obra definitiva i esbós . Tenen una marcada tendència a l’esquematització de les formes i als volums simplificats. La seva oposició a l’impressionisme també es constata en la preocupació del volum , que es manifesta en les estructures geomètriques , gairebé cubistes, de les masses i les figures. Dóna la sensació que la llum emana dels cossos. En l’Impressionisme el procediment era a la inversa, ja que la llum era la que incidia sobre els cossos, les figures o els volums. El resultat de la pintura neoimpressionista són unes figures poc naturals , ja que les formes són simplificades, monumentals i rígides, com a sortides d’una investigació de laboratori . Els seus quadres conserven la intensitat de la llum, però pel seu art fred i sever s’allunyen de l’espontaneïtat dels impressionistes clàssics .

TÈCNICA No artistes intuïtius estudiosos. Es basen en les teories dels contratos simultanis de Chevreul. Donen un fonament teòric i cinetífic al procès artístics. El color pur es situat sobre la tela en forma de punts. La mescla de colors es realitza en la retina de l’espectador.

Seurat , Georges Signac , Paul Matisse , Henri (tots francesos) COMENÇA … Neoi mpressionisme , Divisionisme o Puntillisme

Georges Seurat (1859-1891) Encara que parteix de l’impressionisme , el teòric i fundador del puntillisme, Seurat, va mirar d’imposar una disciplina científica . Tots els seus quadres fan la sensació d’estar molt elaborats. Per a realitzar-los prenia apunts al natural que convertia en el seu estudi, en grans composicions. Per a Seurat el quadre resulta de l’aplicació de les lleis del contrast simultani, amb pinzellades breus i pròximes que no arriben a juxtaposar-se . llum es descompon en punts de colors que la pupil·la ha de tornar a ajuntar. En la seva producció destaca el quadre Un diumenge a la tarda a l’illa de la Grande-Jatte . En aquesta obra els personatges i els paisatges són formes geomètriques i tenen un desenvolupament volumètric. Es crea un ambient estàtic i immòbil. S’aplica el puntillisme en barrejar el color dominant amb punts de pigment groc i taronja per a les parts banyades directament pel Sol. Per a les zones d’ombres es combinen els blaus.

Georges Seurat , El circ , 18 91 Un diumenge a la tarda

Georges Seurat , Un diumenge d’estiu a l’illa de la Grande Jatte , 1884-86

Georges Seurat , Bany en Ansiers

Paul Signac (1863-1935) Va ser deixeble de Seurat . Després d’estudiar les obres dels impressionistes, va arribar a les lleis de contrast simultani . Es va sentir més inclinat cap al paisatge , al qual va aplicar el puntillisme, per mitjà de punts que augmenten de grandària es converteixen en curtes pinzellades , que recorden els mosaics . Concep el quadre com a un estímul visual, com una realitat i no com una representació. Es va dedicar més als temes marins i va conrear aquesta tècnica fins a la seva mort, quan l’art de la pintura ja havia canviat molt. Les veles grogues (1935), és un dels seus millors quadres.

P aul Signac , Les veles grogues , 1935

P aul Signac , El palau papal en Avignó , 1900, oli sobre llenç, 73´5 x 92´5 cm, Musée d´Orsay, París

EL CAMÍ CAP A LA MODERNITAT LA PINTURA POSTIMPRESSIONISTA… comença….

Impressionisme i Puntillisme

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to Impressionisme i Puntillisme

More from Assumpció Granero

Impressionisme i Puntillisme