PINTURA SEGLE XIX
INDEX
GOYA
NEOCLASSICISME
ROMANTICISME
REALISME
IMPRESIONISME
POSTIMPRESIONISME
EXPRESIONISME
3.
FRANCISCO DE GOYA
Francisco de Goya és un dels
genis de la pintura de tots els
temps
Va ser acadèmic i pintor de
càmara del rei.
La seva pintura no pertany a
cap estil i cada vegada es va
fent més personal.
La seva temàtica és molt rica:
pintura religiosa, històrica,
retrats, sèries de “desastres”
“capritxos”, pintures negres, ...
És un pintor molt tècnic i utilitza
una paleta rica en colors.
Destaca en la tècnica dels
gravats.
NEOCLASSICISME
El Neoclassicismeneix a
França i és un dels estils
artístics amb més éxit del segle
XIX.
Els artistes s’inspiren en l’
estètica dels models grecollatins
(especialment en la pintura
romana).
Tè molta Influència dels
descubriments arqueològics de
Pompeia .És el redescobriment
del món clàssic.
L’obra d’art ha de ser
moralitzadora i destinada a una
nova societat revolucionaria,
lluny de l’Antic Règim.
El màxim representant de la
pintura neoclàssica és el
francès Jacques-Louis David
ROMANTICISME
Moviment culturali artístic iniciat
desprès de la caiguda de Napoleó.
Neix en contraposició al
neoclassicisme, busca els arrels
medievals – especialment el gòtic -.
Fascinació pel món oriental i els
elements exòtics d’altres cultures
Reivindica els sentiments
individuals.
Plasma una representació
subjectiva del paisatge que es
vincula als estats d’ànim.
El color és més important que el
dibuix, a diferència de la pintura
neoclàssica
Les composicions són dinàmiques i,
dramàtiques
Temes: revolucionaris, desastres,
amb ells els artistes volen crear un
nou món.
REALISME
Moviment artísticque intenta
plasmar la realitat de forma
concreta.
Els artistes abandonen els
temes polítics desprès del
fracàs revolucionari de 1848.
Alguns artistes volen incorporar
experiències personals i
directes a les seves obres.
El Realisme a nivell ideològic
està vinculat al socialisme.
Plasmen en les seves obres les
classes més desfavorides de la
societat, com a conseqüència
de la industrialització.
Hi ha diferents graus de
realisme: des del més cru de
Courbet al més idealiste de
Millet.
IMPRESSIONISME• El nomdel moviment artístic
impressionista neix a l’exposició
realitzada a la galeria del fotògraf
Nadar a París, l’any 1874.
•Les seves obres plasmen la llum, a
través dels colors.
•Les ombres deixen de ser fosques i
passan a tenir els colors
complementaris.
•Per captar millor l’atmosfera i
l’instantaneïtat, els artistes utilitzen
pinzellades soltes.
•Els impressionistes surten dels
tallers i treballen a “plein air”.
•De vegades pinten un mateix tema
en diferents moments.: sèries.
•Conèixen la teoria dels colors de
Newton i la llei de contrastos
simultanis de Chevreul.
29.
IMPRESSIONISME
•La fotografia iles estampes japoneses tindran
també una gran influència en la pintura
impressionista.
(Autorretrat de Nadar i retrats de Victor Hugo i
Sarah Bernhardt )
POSTIMPRESSIONISME
Lider delgrup Gauguin
Cézanne, Van Gogh, Seurat i
Gauguin
El postimpressionisme serà un
concepte imprecís que
comprend des de l’última
Exposició Impressionista (1886)
i el naixement del cubisme.
Gauguin: color intenso
Van Gogh: expressió i
sentiment
Cézanne: Estructura, geometria.
Basa la seva pintura en
l’observació de la natura
Seurat: puntillisme
37.
POSTIMPRESSIONISME
Els pintorspostimpressionistes
creuen que la preocupació dels
impressionistes per la llum i el
color, ha fet que es perdi la
forma, així les seves creacions
es basen en la forma i el volum.
Cezanne, va treballar el color
sense perdre la forma. Segons
ell, a la natura hi ha tres formes
fundamentals: l’esfera, el con i
el cilindre. La recerca d’aquests
elements serà el punt de partida
del cubisme.
El postimpressionisme serà el
nexe entre la pintura del segle
XIX i la del XX.Malgrat que els
artistes d’aquest moviment no
es van associar mai. Tots
cerquen, de forma independent,
nous camins pictòrics .
EXPRESSIONISME
Una deles primeres avanguardes
pictòriques és l’ expressionisme.
Els artistes reflexen en les seves
obres l’angoixa i la soletat d’esser
humà.
Les pintures expressionistes
plasmen formes i colors exagerats
que mostren els sentiments dels
artistes.
El subjectivisme, tret present en tota
la tradició nòrdica, catalitza la
reacció del final del segle XIX contra
el positivisme racionalista.
El precursor de l’expressionisme és
Vincent Van Gogh.
El norueg Munch, tindrà una gran
influència en la pintura alemanya ,
on apareixen importants grups
d’artistes expressionistes com són
Die Brücke i Der Blaue Reiter.