4. Henri MatisseHenri Matisse Color simple i contorns
definits.
Enemic dels forts
contrastos, cerca un art
ple d’equilibri.
Transmet una barreja de
refinament i
ingenuïtat.
Deixen de banda tot els
sentiments espirituals i
l'expressivitat.
5.
6. En aquesta composició, el meu primer i principal element de construcció
era el ritme; el segon, una superfície blava (el cel del Mediterrani en el
mes d’agost), el tercer un turó verd (el verd dels pins ). Amb aquestes
dades, els meus personatges despullats només podien ser vermells
per aconseguir un acord lluminós...
8. “L’obligació de l’artista és la donar, a través dels
seus quadres, tot allò més estimat que hi ha dins
seu; la seva ànima, les seves penes, les seves
alegries, la sang del seu cor”.L'endemà 1895
9. El crit
1893 Nasjonalgalleriet
(Oslo) (hi ha quatre
còpies)
91 cm x 73,5 cm
Suport: cartró
Tècnica: oli i tremp
Originàriament es titulà
Desesperació
Caminàvem amb dos amics pel
passeig, el sol es ponia, de sobte el
cel es tornà roig, jo em vaig parar,
cansat em vaig recolzar a la barana,
sobre la ciutat i el fiord blau fosc
només veia sang i llengües de foc,
els meus amics continuaven
caminant i jo seguia parat al mateix
lloc tremolant de por, i sentia un
bram infinit que travessava tota la
natura “
“Vaig pintar aquest quadre, vaig
pintar els núvols com a sang
autèntica. Els colors cridaven”
10. L’expressionisme va tenir a Alemanya dos nuclis força diferents entre si
Die Brücke (El pont)
Dresde i Berlín,
1905
Impulsos primaris
Colors violents
Figura humana
No abandonen la
figuració.
Kirchner
Der Blaue Reiter (El
Genet Blau) Munich,
1911
Poètics
Color harmònic
Diferents temàtiques
Evolucionen cap a
l’abstracció
Representants:
Kandinsky
Mark
Die Brücke
1905 - 1914
Format l’any 1905 a Dresden.
L’any 1910 el grup es
traslladà a Berlín.
Karl Schmidt-Rottluf Otto Mueller
Erich Heckel
Ernst Ludwig Kirchner
12. Der Blaue Reiter – Expressionisme líric
1911 – 1914
Munic
Franz Marc
Vasily Kandinsky
Sobre el títol Kandinsky va dir:
" A tots dos ens agradava el
blau: Marc - cavalls, i a mi- els
genets. Així que el nom es va
inventar .
13. Cavalls blaus
1911
Franz Marc
(1880-1916)
Guineu
1911
Només pintava animals, però
no per estudiar les seves
característiques anatòmiques
o formals, sinó perquè els
seus moviments espontanis li
revelaven una naturalitat
originària o primordial que
l'home ha perdut.
Franz veia els animals com criatures innocents en un món ideal, no corrompuda per l'home.
14. Carreró de Grün a Murnau 1909
Inicialment llenguatge fauviste
viure un any a París i s’impregnà
del color i del llenguatge fauvista
Molt aviat s’interessà
pels estudis artístics,
en especial per les
icones medievals i l’art
popular rus
Vasily Kandinsky
(1866-1944)
Lyrisches 1911Genet blau. 1903
Inici de l’abstracció
als voltants de 1908, en
entrar al seu taller, descobrí
la bellesa d’un quadre en que
els colors destacaven per un
raig de sol...............
La montanya blava 1908
15. (1910 o 12) Llapis, tinta xinesa i aquarel·la sobre paper.
Musée National d’Art Moderne, Centre Georges Pompidou, París
Primera aquarel·la abstracta
Defensen la
possibilitat
d’un art
abstracte
sense
referències a
la realitat
visual com a
mitjà
d’expressió de
les forces
interiors de
l’artista.
20. No va ser exposada
fins el 1916. L’artista va
realitzar més de 800 estudis
preparatoris per fer aquesta
obra.
21.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
31.
32.
33.
34.
35.
36.
37.
38.
39.
40.
41.
42.
43.
44.
45. Nosaltres afirmem que la magnificència del món s'ha
enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la
velocitat. Un cotxe de carreres amb el seu capó adornat
amb grans tubs semblants a serpents d'alè explosiu...
un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la
metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia.
46.
47. EL SURREALISME
El surrealisme és un moviment
fundat el 1924 pel poeta francès
André Breton
El surrealisme tractava
d’eliminar la intervenció
reguladora de la raó durant el
procediment pictòric:
automatisme psíquic
50. El Carnaval de l’Arlequí 1924 – 1925 Oli, sobre tela 66 x 93 cm
Galeria d’Art Albrightde,Buffalo,Nova York
-
51.
52.
53.
54. DALÍ (1904-1989)
La tècnica pictòrica de Dalí es caracteritza
per:
-un dibuix meticulós,
-una minuciositat gairebé fotogràfica en el
tractament dels detalls i
-un color brillant i lluminós.
Va convertir en art les seves obsessions
personals i les seves experiències vitals.
Cara a l’exterior Dalí convertí en seu art en
una espècie de show mediàtic, sembla que
dominat per l’interès mercantil i també per
la seva postura vital.
1924.Dalí basket-of-bread
1925.figura en finestra,
55. L’any 1929, durant la seva segona estada a París, va conèixer a Picasso, i
el 1930 es va adherir al moviment surrealista, del qual fou apartat més
endavant per les seves idees materialistes i monetàries. La seva pintura
d’aquesta època es basa en el seu mètode “paranoic-crític”, inspirat en
bona part en les teories de Freud: representava imatges oníriques i
objectes quotidians en formes compositives impossibles i sorprenents, com
els seus rellotges tous de la “Persistència de la memòria”, de 1931.
1931.Dalí soft-construction
56. Documentació general
Catalogació:
Autor: Salvador Dalí
(1904-1989)
Títol: El gran masturbador
Cronologia: 1929
Localització: Museu d’Art
Reina Sofia (Madrid)
Estil: surrealisme oníric
Anàlisi material:
Dimensions: 1,1 m x 1,5 m
Suport: tela
Tècnica: oli
El gran masturbador
http://personal.telefonica.terra.es/web/jack/dali/dali.htm
57. Circumstàncies
Dalí el pinta l’estiu de 1929.
• En aquest any realitzà un segon
viatge a París. El motiu fou
rodar la pel·lícula “Un Chien
andalou” amb Luís Buñuel.
• Retorn a l’estiu a Cadaqués i
rep la visita del matrimoni
Magritte i de Paul Eluard i la
seva esposa Gala.
• Dalí s’enamora de Gala però,
Gala retorna amb P. Eluard a
París.
El record de l’amor, d’aquells
passeig amb Gala per la platja i
la seva absència, encenen les
fantasies eròtiques de Dalí.
1945.mi mujer desnuda...
59. Composició
Figura
central:
Autoretrat
recolzat en
un gran nas.
La cara és
groga,
allargada...
Al rostre hi
ha adherits
diferents
objectes i
figures: una
llagosta, una
dona (Gala),
un lliri,
pedres...
Aquestes figures es troben emmarcades per un paisatge desolat, solitari, que pot
ser una platja buida, amb un cel molt blau, que augmenta la intensitat a mesura que
s’eleva. La composició és impossible, ja que associa elements que no es troben junts
en la realitat, i les proporcions entre els diferents objectes són també
absolutament irreals.
60. Tots els elements són simbòlics
La llagosta, amb el ventre ple de
formigues, representa les pors
infantils de Dalí, que els tenia
pànic. La seva forma allargada és
un símbol fàl·lic. Les formigues
representen la mort, que l’impuls
sexual podria superar.
Dalí sembla que tenia problemes de
definició sexual. Lorca se’n va
enamorar, i la implicació de Dalí mai
va quedar clara.
La figura de la dona (Gala) es
representada en una fantasia
fel.latòria, i amb un lliri a
sota, que tradicionalment
representa la puresa, és a dir,
la masturbació com a forma
pura de la relació sexual.
Aquí es veu l’obsessió de Dalí
per la falta de la dona, i la
representació de tots els
sentiments, carnals i passionals,
que ella li provocava.
61. L’ham pot simbolitzar
els intents de la seva
família per retenir-lo
al seu costat i fer-lo
tornar a una vida més
tradicional. Amb la
corda trencada se’n
desprèn
definitivament.
Dues figures que
s’abracen, record dels
pasejos per la platja,
amb Gala. També les
petxines i les pedres.
Figura solitària, el
propi Dalí, quan
Gala ha marxat. El
present
Lleó, amb una gran
llengua, també símbol
sexual. Es troba,
significativament, sota la
dona.
62. Les seves últimes obres, sovint de contingut religiós, són d’un estil més
clàssic. Entre elles destaca la Crucifixió, de 1954 i L’última Cena, 1955.
65. (1910???) Llapis, tinta xinesa i aquarel·la sobre paper.
Musée National d’Art Moderne, Centre Georges Pompidou, París
ABSTRACCIÓ
KANDINSKY
Defensen la
possibilitat d’un art
abstracte sense
referències a la
realitat visual com a
mitjà d’expressió
de les forces
interiors de
l’artista.
Primera aquarel·la abstracta
66. Composició IV
1911
Harmonia de colors, formes i línies
Cada color, un so
Mirar el quadre és igual que escoltar una simfonia musical.
Cada nota aquí es converteix en un to, una línia, una forma.
108. A partir de 1909 realitza
tres extenses sèries de
quadres que anomena:
Impressions, Improvisacions i
Composicions.
Impressions
IMPRESSIÓ: Impressió
directa a partir de la
natura, de l’exterior.
Improvisacions
IMPROVISACIÓ:
Impressió
inconscient que
sorgeix
espontàniament del
món interior de
l’artista.
Composicions
COMPOSICIÓ:
resultat d’una
elaboració lenta a
partir d’impressions i
improvisacions
prèvies
Editor's Notes
El ball circular de la composició és un tema recurrent des de la més remota antiguitat; fins i tot, sembla que Matisse es va inspirar en algunes peces de ceràmica grega. Els dansaires formen un motiu circular de rítmic moviment que comprèn tot el llenç i, així, aconsegueix una sensacional tensió dinàmica. El resultat és un quadre d’una senzillesa més aparent que real, reforçada amb un dibuix decidit i resolutiu que transmet una innegable sensació d’optimisme. Reflecteix la incipient fascinació de Matisse envers l’art primitiu: els intensos colors càlids contra el fred verd blavenc del fons i la rítmica successió de dansaires nus transmeten els sentiments d’alliberament emocional i hedonisme. A aquest cromatisme se li ha donat una interpretació simbòlica:. També aconsegueix un moviment extraordinari.Tot i això, fou una de les obres més durament criticada per la seva bidimensionalitat, la seva falta de perspectiva i l’aparent tosquedat de dibuix, encara que dites crítiques recorrien a uns convencionalismes pictòrics molt allunyats de la modernitat de Matisse.
<number>
v
<number>
<number>
<number>
<number>
<number>
L’Almanac un dels documents programàtics més importants per al l'art del segle XX.
Sota el títol de Der Blaue Reiter, era una mena de llibre o anuari publicat l’any 1912. Estava format per un conjunt d'assajos reproduccions d'obres dels membres del grup, i fotografies d'art medieval alemany, art japonès, africà i art popular rus i bavarès.
(un estudi de Kandinsky titulat "Sobre el problema de la forma", un assaig del músic Arnold Schoenberg sobre música contemporània, partitures de Schoenberg, i articles curts de Marc, Macke i altres),
<number>
Marc creu que el color tenia un vocabulari de les claus emocionals: "El blau és el principi masculí, sever i espiritual. El groc és el principi femení, delicat, suau i sensual. El vermell és la matèria, la realitat dura i brutal, el color que ha d'entrar en conflicte amb els altres dos i sucumbir davant seu ".
<number>
<number>
Es distingeixen fonamentalment dues etapes dins del cubisme: cubisme analític (1910-1912) descompont plans i colors foscos i grisosos, cubisme sintètic (1912-1914) tornada senzilla, colors clars i colorejat.
Encara que es considera que va ser Picasso qui va inventar el collage el 1912 amb la seva pintura Naturalesa morta amb cadira de reixeta, està en discussió si va ser primer Picasso o Georges Braque. En tot cas, trobem un precedent amb l'art trobatdel dadaista Marcel Duchamp. Amb aquest gènere artístic, l'artista tria un objecte,objecte trobat, el qual sacralitza com "art", des d'una pedra que crida la seva atenció en un camí a una imatge que li agrada en una revista. Dels objectes trobats al collage hi ha només un pas. El collage ha estat utilitzat, doncs, en les avantguardes històriques de principis del segle XX:Futurisme, Cubisme, Dadaisme, Surrealisme, Constructivisme... Així mateix és una tècnica habitualment emprada pels creadors del Mail art en la difusió dels seus treballs.
La ubicació dels personatges està perfectament calculada com es veu en el dibuix
preparatori i es cerca un equilibri compositiu. Per tant, no és una obra fruit de l'atzar, de
l'espontaneïtat o de l'inconscient. L'autor diu que volia plasmar les al·lucinacions que li
produïa la fam, però és evident, que després de fer esboços dels éssers que veia en
aquestes al·lucinacions els emprava per fer una composició final bastant meditada.
Colors destaquen sobre un fons bastant neutre.
Les formes orgàniques simplificades, les línies sinuoses, els cossos filiformes, les formes
planes trencant la perspectiva... són recursos freqüents en l'obra de Miró d'aquella època.
Aquí els éssers vius, són encara bastant identificables, progressivament aniran
evolucionant cap a imatges més sintètiques que constituiran un vocabulari propi del món mironià, plegat d'estels, sols, però també sexes.
Arlequín: Aunque no encontramos una jerarquía establecida en el cuadro, por el título sabemos que Arlequín es el protagonista. Porta sombrero, bigote,...
Carnaval: La escena es un carnaval, donde las apariencias pueden transformarse para ver otrsa que hay debajo. Por eso, las formas tan extrañas tienen un simbolismo concreto. Este cuadro, según el propio Miró, fue realizado cuando sufría alucinaciones por el hambre.
<number>
<number>
<number>
<number>
<number>
<number>
El suprematisme fou una tendència artística ideada i encapçalada pel pintor i teorètic ucraïnès de l'avantguarda soviètica Kazimir Malèvitx,[1] i que sorgí uns anys després del cubisme. En aquesta tendència, els elements formals es reduïxen al triangle, el quadrat, la creu i el cercle; els elements cromàtics es circumscriuen a vermell, negre, blau, blanc i verd. Aquesta tendència defensa un art alliberat de fins pràctiques i estètics, l'abstracció pura, expressada per mitjà de les figures geomètriques, prescindint de l'aparença dels objectes
