Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

J. Miró: Interior holandès I

10,357 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

J. Miró: Interior holandès I

  1. 1. Interiorholandès I Joan Miró
  2. 2. Interior holandès IDocumentació general Catalogació: Autor: Joan Miró Títol: Interior holandès I Cronologia: 1928 Localització: Museu d’Art Modern, Nova York Estil: surrealisme Anàlisi material: Dimensions: 92 x 73 cm Suport: Tela Tècnica: oli http://www.bcn.fjmiro.es/
  3. 3. SURREALISMEEl Surrealisme apareix el 1924 amb el primer manifest surrealista elaborat per AndréBreton (escriptor i ideòleg del grup). Aquest donà la definició:“Surrealisme, nom masculí, pur automatisme psíquic pel qual s’intenta expressarverbalment o per escrit l’autèntica funció del pensament. Pensament dictat en absènciade tot control exercit per la raó i al marge de tota preocupació moral o estètica”El 1930 Bretón elaborà un segon manifest. Aquest moviment també s’anomenàSuperrealisme, ja que Bretón va dir:“Crec en l’encontre futur d’aquells dos estats, tan contradictoris en aparença, com sónel somni i la realitat, en una espècie de realitat absoluta, de superrealitat”Context històric:Neix al període d’entreguerres, a partir de les teories de Freud: una persona té el móndel conscient que el controla, però el món del subconscient existeix sense el controlde la persona. Els surrealistes intenten pintar aquest món dels somnis. Per alssurrealistes la paraula discorre tant de pressa com les imaginacions i les associacionsverbals automàtiques, idea que podia servir per a la creació artística.
  4. 4. Teories de Breton AUTOMATISME • Coneixement de la Psicoanàlisi de Sigmund Freud. El 10 octubre de 1921 visita a Freud a casa seva. • La teoria psicoanalítica es basa en l’associació lliure d’idees i defensa l’AUTOMATISME. • Breton ja havia tingut ocasió d’experimentar amb tècniques derivades de les investigacions de Freud quan treballava d’auxiliar en un hospital, durant la Primera Guerra Mundial. • Practica a partir de 1921 l’AUTOMATISME (sessions d’escriptura automàtica) i escriu “ELS CAMPS MAGNÈTICS”. SOMNI • Coneixement de “La interpretació dels somnis” de Freud, publicat l’any 1900 • Importància del somni per evadir-se de la raó. El gust estètic de Sigmund Freud era molt tradicional: Freud maino acceptà l’obra dels artistes surrealistes, només li interessà unamica la pintura de Salvador Dalí, que el visità a Londres durant laSegona Guerra Mundial.
  5. 5. Característiques dels Surrealisme-Influència de les teories psdicoanalítiques de Freud: importància de l’inconscient,rebuig de la omnipotència de la raó, cert nihilisme. Es produeix un cert conreudel tema eròtic en les dimensions del sexe.-Propugnaven un esteticisme involuntari basat en l’automatisme, en el grafismeinstintiu, en el qual la mà no es deixa conduir per cap dictat del pensament. Esbusca representar el fet psíquic elemental i pur.-Trenquen amb les convencions socials, fan grans excentricitats... Les típiquesdites de Dalí són exemple de l’automatisme irracional.-Pinten formes allargades, espais buits i opressius, metamorfosis, etc. Trets quees troben molt clars en certes obres de Dalí.-Principals pintors: Dalí, Miró, René Magritte, André Masson, Max Ernst, YvesTanguy, Marc Chagall.Automatisme: Tècnica d’escriptura i de pintura surrealista. Es deixa la ment en blanc ique la mà traci gargots i línies espontànies, sense guiar-la, cercant després formes quesuggereixin elements reconeixibles. Se suprimeix el control conscient de la ment i totapreocupació estètica i moral, fent aflorar l’inconscient i els elements psíquics queconstitueixen la realitat més profunda de l’ésser humà.
  6. 6. El tocador de llaüt, 1661. Rijksmuseum, AmsterdamEl punt de partida d’aquesta pintura va ser una postal acoloridad’aquest quadre del pintor holandès del s. XVII, Hendrick Sorgh,que Joan Miró havia adquirit durant un viatge a Holanda l’any 1928.
  7. 7. Anàlisi formalElements plàsticsColors vius, brillants, purs iplans. Destaquen els primaris.Formes que es distorsionen, moltimaginatives. S’estenen pelquadre de manera molt particular(forma d’ameba).Tres grans bandes de colorconfiguren l’habitacióElements propis de la seva obraposterior: - línies de relació entre elspersonatges i objectes, - vigorosos traços negres quetravessen les taques de color, - elements naturals i rurals(animals, sol...)
  8. 8. ComposicióL’escala és jerarquitzada:Engrandeix considerablement la figuradel músic i també el llaüt, de maneraque les cames del protagonista, encomptes d’aguantar-lo, sembla quesurtin del instrument musical.Pel que fa a la forma oval que envoltael cap, es diria que el cap s’allarga através de la blancor de la taula, onamb prou feines s’endevina una noiaasseguda mirant una partitura. Un gatjuga amb un cabdell de llana sota lataula.A l’esquerra i a primer terme un gos varosegant un os.A la part oposada veiem una petjada aterra, un rat-penat volant i, penjat ala paret, un quadre que representa unpaisatge. No perspectiva tradicional, però formes, línies i colors es refereixen a un espai.
  9. 9. finestra ipaisatge Miró traduí al seu propi llenguatge el quadre de Sorgh, que com altres pintors holandesos, l’havia impressionat per la seva precisió i el quadre realisme. home dona llaüt taula gos gat
  10. 10. El cap del músic sestén per l’espai com una forma orgànica blanca i té la cara d’un sol enfurismat. La dona és una silueta també blanca, situada damunt la taula, més difícil d’apreciar.El gat sota la taula
  11. 11. Multitud de signes i animals Triangles en negre i en groc Un peu en negreFormesbiomòrfiques Filaments en negre Rectangles de colors
  12. 12. El centre de lacomposició és El resultat ésel tocador de una invasió dellaüt. personatges, distorsionats, del món rural,Al seu voltant que han ocupats’hi forma una tota l’habitació.espècie de Aquests erenremolí que crea molt familiars aun gran Miró, des de ladinamisme seva infància.(moviment). Els detalls del quadre originalTotes les forenformes transformatssegueixen un per Miró enritme molt formesdinàmic, i fantàstiques.ocupen un llocconcret permantenir-lo.
  13. 13. Estil En les obres de Miró, anteriors a la que analitzem, basades en paisatges catalans, es detecta per primera vegada un llenguatge molt personal, en què els objectes no tenen un valor pel que són, sinó com a signe de les projeccions personals de l’artista. El canvi sobre totLa Masia, 1920-21. Adquirida per Ernest Hemingway comença amb l’obraNational Gallery of Art, Washington Paisatge català (El caçador), de 1923. En "Té tot el que es pot captar d’Espanya aquesta Miró ja havia quan hi ets i tot el que en recordes quan trobat el seu llenguatge no hi pots ser“ particular. Comentari de Hemingway sobre La Masia.
  14. 14. L’any 1923, a Montroig comença a pintar La terra llaurada i Paisatge català (el caçador), que marcaran una nova trajectòria en la seva obra. En aquestes obres aconseguí trobar el seu llenguatge propi. Els objectes i figures són reduïts a la seva essència i apareixen configurats com formes orgàniques de colors plans.Terra llaurada, 1923-24. Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York Paisatge català (El caçador) 1923-24.Montroig, vinyes i oliveres, 1919 Museu d’Art Modern, Nova York
  15. 15. “Per Miró els animals eren taques, ulls i orelles; les persones eren caps, mans,peus, llengües, dents, pits i sexes: la terra era la mare nodridora, i per això avegades tenia mugrons; les muntanyes llançaven els seus secrets en forma de foco d’animals com serps que sorgien de les seves entranyes i que simbolitzaven rius;els arbres eren presències verticals amb alguna fulla que envaïa l’espai. Erenformes vagament orgàniques que semblaven adquirir vida pròpia. Reduí objectes ifigures a la seva essència, cercant una aproximació a la innocència dels nens i a lamanera d’expressar-se d’aquests” (Visualart)
  16. 16. InterpretacióLes figures de Miró sempre feien referència a alguna cosa, persona o animalconcret. El realisme de Miró elimina elements del quadre, com ell mateixexplica. El llenguatge de Miró que es configura als anys 20 és una fusió desomni i realitat. Mai no es va deixar influir del tot per l’automatisme exposatpels surrealistes. Miró recrea una realitat (quadre de Sorgh) amb un nou llenguatge, proper a una certa innocència infantil, allunyada del món de l’inconscient i dels somnis. El que relaciona a Miró amb el moviment surrealista és el caràcter al·lucinador de la seva obra , a través de formes d’estil naïf o ingenu. Miró és el representant del primer període surrealista dels anys 20 , juntament amb Max Ernst, André Masson i Ives Tanguy, lligats al primer manifest surrealista de 1924. http://www.famousartistsgallery.com/gallery/miro-os.html 1928. Interior
  17. 17. L’any 1928 va a Bèlgica iHolanda.A Mont-roig pinta elsInteriors holandesos. “Vaig pintar, doncs, aquest "Interior holandès I" amb la postal col·locada al cavallet. No tenia pas la idea de burlar-me de la concepció realista de Sorgh. El que passa és que el resultat respon a la mescla tràgico-humorística que domina el meu caràcter. No hi havia res de preconcebut en la meva manera de pintar aquesta tela, sinó que em sortia així”.
  18. 18. FuncióL’any 1928 Miró feu una exposició a la Galeria Bernheim, en la qual va vendretotes les obres i rebé molt bones crítiques. Dins del surrealisme Miró va tenirgran autonomia, preferí recuperar la innocència de la seva infantesa a seguirels dictats de l’inconscient profund, com predicaven la majoria delssurrealistes. S’inspirà sovint en l’art dels “no instruïts”, com els nens o elsmalalts mentals, admirant la seva llibertat.Juntament amb André Masson es considerat el representant més destacat del’automatisme surrealista.
  19. 19. Models i influènciesHi ha dos artistes que van ser punt de referència per a Miró: André Masson,amic i company seu, del qual adquirí el concepte de l’automatisme (expressiólliure, ràpida i fluida, lliure del control de la raó). Un altre model de Miró fouKandinsky, quan utilitzà formes suaument corbades i orgàniques, evocadoresd’un món microscòpic.Miró va fer la més important aportació al surrealisme, ja que sempre va ferprevaler l’inconscient sobre la raó. La seva iconografia particular li donà unapersonalitat pròpia, inspirada en el primitivisme, així com les innovacionsfetes en el camp de l’abstracció.André Masson, Onada del futur Kandinsky, En gris
  20. 20. • Joan Miró i Ferrà neix a Barcelonal’any 1893.• L’any 1907 assisteix a lEscola de Comerçde Barcelona, i al mateix temps a lEscuelaSuperior de Artes Industriales y BellasArtes (la Llotja), on va fins al 1910.•Exposà per primer cop a les Galeries Dalmau,l’any 1918, unes obres en les que es detecta lainfluència de l’expressionisme, del fauvisme,del cubisme. En una època en la qual aCatalunya l’estil imperant era el neoclàssicnoucentista.• L’any 1919 viatjà a París on conegué Picasso.• Pot disposar a París, des del 1923 fins al1925, del taller de Pablo Gargallo a la rueBlomet, 45, durant els mesos lectius. Passa laresta de lany principalment a Mont-roig on lafamília tenia una casa.• Gràcies a la seva relació i amistat ambAndré Masson, l’any 1925, té el primerencontre amb André Breton, que visita eltaller de la rue Blomet.
  21. 21. Carnaval de l’Arlequí 1924-25"Els meus amics d’aleshores eren els surrealistes. Vaig intentar de plasmar les al·lucinacions que emproduïa la fam que passava. No és pas que pintés el que veia en somnis, com propugnaven aleshoresBreton i els seus, sinó que la fam em provocava una mena de trànsit semblant al que experimentenels orientals. (...) A la tela apareixen ja elements que es repetiran més endavant en altres obres:l’escala, que és la de la fugida, de l’evasió, però també la de l’elevació; els animals i sobretot elsinsectes, que sempre m’han interessat molt; l’esfera fosca que apareix a la dreta és unarepresentació del globus terraqui, perquè aleshores ja m’obsessionava una idea: "Haig de conquistarel món!", el gat, que sempre era al meu costat mentre pintava. El triangle negre que apareix a lafinestra representa la torre Eiffel."
  22. 22. Interior holandès II1928 Peggy Guggenheim Collection, Venècia Jam Steen La lliçó de ball del gat, 1674. Rijksmuseum, Amsterdam
  23. 23. Pintura, 1933Interior holandès III 1928És el més violent de tots tres. Representa unadona en el moment d’infantar una cabra. Miró esrecrea en els forts contrastos de colors queaccentuen el dramatisme de l’escena.
  24. 24. El circ, 1933 1934.Shallow love
  25. 25. 1938.Cap de dona1935.Retrat de Joan Miro. Barcelona
  26. 26. 1945. Cursa de braus1940.Tracesfosforescents dungles 1944.Snob party at the Princesss
  27. 27. 1961.Silenci1951.Drac volador amb ales vermelles... 1960.Disc vermell
  28. 28. 1962.Blue I1965.Pintura III
  29. 29. 1966.Lliçó desquí1966.Ubo roi Dona i ocell
  30. 30. 1970.Dona de nit 1973.Les agulles del pastor

×