Interior
holandès I
Joan Miró

Interior holandès I
Documentació general
Catalogació:
Autor: Joan Miró
Títol: Interior holandès I
Cronologia: 1928
Localització: Museu d’Art
Modern, Nova York
Estil: surrealisme
Anàlisi material:
Dimensions: 92 x 73 cm
Suport: Tela
Tècnica: oli
http://www.bcn.fjmiro.es/

SURREALISME
El Surrealisme apareix el 1924 amb el primer manifest surrealista elaborat per André
Breton (escriptor i ideòleg del grup). Aquest donà la definició:
“Surrealisme, nom masculí, pur automatisme psíquic pel qual s’intenta expressar
verbalment o per escrit l’autèntica funció del pensament. Pensament dictat en absència
de tot control exercit per la raó i al marge de tota preocupació moral o estètica”
El 1930 Bretón elaborà un segon manifest. Aquest moviment també s’anomenà
Superrealisme, ja que Bretón va dir:
“Crec en l’encontre futur d’aquells dos estats, tan contradictoris en aparença, com són
el somni i la realitat, en una espècie de realitat absoluta, de superrealitat”
Context històric:
Neix al període d’entreguerres, a partir de les teories de Freud: una persona té el món
del conscient que el controla, però el món del subconscient existeix sense el control
de la persona. Els surrealistes intenten pintar aquest món dels somnis. Per als
surrealistes la paraula discorre tant de pressa com les imaginacions i les associacions
verbals automàtiques, idea que podia servir per a la creació artística.

Teories de Breton
AUTOMATISME
• Coneixement de la Psicoanàlisi de Sigmund Freud. El 10
octubre de 1921 visita a Freud a casa seva.
• La teoria psicoanalítica es basa en l’associació lliure d’idees i
defensa l’AUTOMATISME.
• Breton ja havia tingut ocasió d’experimentar amb tècniques
derivades de les investigacions de Freud quan treballava
d’auxiliar en un hospital, durant la Primera Guerra Mundial.
• Practica a partir de 1921 l’AUTOMATISME (sessions
d’escriptura automàtica) i escriu “ELS CAMPS MAGNÈTICS”.
SOMNI
• Coneixement de “La interpretació dels somnis” de Freud,
publicat l’any 1900
• Importància del somni per evadir-se de la raó.
El gust estètic de Sigmund Freud era molt tradicional: Freud mai
no acceptà l’obra dels artistes surrealistes, només li interessà una
mica la pintura de Salvador Dalí, que el visità a Londres durant la
Segona Guerra Mundial.

Característiques dels Surrealisme
-Influència de les teories psdicoanalítiques de Freud: importància de l’inconscient,
rebuig de la omnipotència de la raó, cert nihilisme. Es produeix un cert conreu
del tema eròtic en les dimensions del sexe.
-Propugnaven un esteticisme involuntari basat en l’automatisme, en el grafisme
instintiu, en el qual la mà no es deixa conduir per cap dictat del pensament. Es
busca representar el fet psíquic elemental i pur.
-Trenquen amb les convencions socials, fan grans excentricitats... Les típiques
dites de Dalí són exemple de l’automatisme irracional.
-Pinten formes allargades, espais buits i opressius, metamorfosis, etc. Trets que
es troben molt clars en certes obres de Dalí.
-Principals pintors: Dalí, Miró, René Magritte, André Masson, Max Ernst, Yves
Tanguy, Marc Chagall.
Automatisme: Tècnica d’escriptura i de pintura surrealista. Es deixa la ment en blanc i
que la mà traci gargots i línies espontànies, sense guiar-la, cercant després formes que
suggereixin elements reconeixibles. Se suprimeix el control conscient de la ment i tota
preocupació estètica i moral, fent aflorar l’inconscient i els elements psíquics que
constitueixen la realitat més profunda de l’ésser humà.

El tocador de llaüt, 1661. Rijksmuseum, Amsterdam
El punt de partida d’aquesta pintura va ser una postal acolorida
d’aquest quadre del pintor holandès del s. XVII, Hendrick Sorgh,
que Joan Miró havia adquirit durant un viatge a Holanda l’any 1928.

Anàlisi formal
Elements plàstics
Colors vius, brillants, purs i
plans. Destaquen els primaris.
Formes que es distorsionen, molt
imaginatives. S’estenen pel
quadre de manera molt particular
(forma d’ameba).
Tres grans bandes de color
configuren l’habitació
Elements propis de la seva obra
posterior:
- línies de relació entre els
personatges i objectes,
- vigorosos traços negres que
travessen les taques de color,
- elements naturals i rurals
(animals, sol...)

Composició
L’escala és jerarquitzada:
Engrandeix considerablement la figura
del músic i també el llaüt, de manera
que les cames del protagonista, en
comptes d’aguantar-lo, sembla que
surtin del instrument musical.
Pel que fa a la forma oval que envolta
el cap, es diria que el cap s’allarga a
través de la blancor de la taula, on
amb prou feines s’endevina una noia
asseguda mirant una partitura. Un gat
juga amb un cabdell de llana sota la
taula.
A l’esquerra i a primer terme un gos va
rosegant un os.
A la part oposada veiem una petjada a
terra, un rat-penat volant i, penjat a
la paret, un quadre que representa un
paisatge. No perspectiva tradicional, però formes,
línies i colors es refereixen a un espai.

finestra i
paisatge Miró traduí al seu propi
llenguatge el quadre de
Sorgh, que com altres
pintors holandesos,
l’havia impressionat per
la seva precisió i el
quadre realisme.
home
dona
llaüt
taula
gos gat

El cap del músic s'estén per l’espai
com una forma orgànica blanca i té
la cara d’un sol enfurismat.
La dona és una silueta també
blanca, situada damunt la taula,
més difícil d’apreciar.
El gat sota la taula

Multitud de signes i animals
Triangles en negre
i en groc
Un peu en negre
Formes
biomòrfiques
Filaments en negre
Rectangles de colors

El centre de la
composició és El resultat és
el tocador de una invasió de
llaüt. personatges,
distorsionats,
del món rural,
Al seu voltant que han ocupat
s’hi forma una tota l’habitació.
espècie de Aquests eren
remolí que crea molt familiars a
un gran Miró, des de la
dinamisme seva infància.
(moviment).
Els detalls del
quadre original
Totes les foren
formes transformats
segueixen un per Miró en
ritme molt formes
dinàmic, i fantàstiques.
ocupen un lloc
concret per
mantenir-lo.

Estil
En les obres de Miró,
anteriors a la que
analitzem, basades en
paisatges catalans, es
detecta per primera
vegada un llenguatge molt
personal, en què els
objectes no tenen un valor
pel que són, sinó com a
signe de les projeccions
personals de l’artista.
El canvi sobre tot
La Masia, 1920-21. Adquirida per Ernest Hemingway
comença amb l’obra
National Gallery of Art, Washington Paisatge català (El
caçador), de 1923. En
"Té tot el que es pot captar d’Espanya aquesta Miró ja havia
quan hi ets i tot el que en recordes quan trobat el seu llenguatge
no hi pots ser“ particular.
Comentari de Hemingway sobre La Masia.

L’any 1923, a Montroig comença a pintar La
terra llaurada i Paisatge català (el caçador),
que marcaran una nova trajectòria en la seva
obra.
En aquestes obres aconseguí trobar el seu
llenguatge propi. Els objectes i figures són
reduïts a la seva essència i apareixen
configurats com formes orgàniques de
colors plans.
Terra llaurada, 1923-24.
Solomon R. Guggenheim Museum,
Nova York
Paisatge català (El caçador) 1923-24.
Montroig, vinyes i oliveres, 1919 Museu d’Art Modern, Nova York

“Per Miró els animals eren taques, ulls i orelles; les persones eren caps, mans,
peus, llengües, dents, pits i sexes: la terra era la mare nodridora, i per això a
vegades tenia mugrons; les muntanyes llançaven els seus secrets en forma de foc
o d’animals com serps que sorgien de les seves entranyes i que simbolitzaven rius;
els arbres eren presències verticals amb alguna fulla que envaïa l’espai. Eren
formes vagament orgàniques que semblaven adquirir vida pròpia. Reduí objectes i
figures a la seva essència, cercant una aproximació a la innocència dels nens i a la
manera d’expressar-se d’aquests” (Visualart)

Interpretació
Les figures de Miró sempre feien referència a alguna cosa, persona o animal
concret. El realisme de Miró elimina elements del quadre, com ell mateix
explica. El llenguatge de Miró que es configura als anys 20 és una fusió de
somni i realitat. Mai no es va deixar influir del tot per l’automatisme exposat
pels surrealistes.
Miró recrea una realitat (quadre de Sorgh)
amb un nou llenguatge, proper a una certa
innocència infantil, allunyada del món de
l’inconscient i dels somnis.
El que relaciona a Miró amb el moviment
surrealista és el caràcter al·lucinador de la
seva obra , a través de formes d’estil naïf o
ingenu.
Miró és el representant del primer període
surrealista dels anys 20 , juntament amb Max
Ernst, André Masson i Ives Tanguy, lligats al
primer manifest surrealista de 1924.
http://www.famousartistsgallery.com/gallery/miro-os.html
1928. Interior

L’any 1928 va a Bèlgica i
Holanda.
A Mont-roig pinta els
Interiors holandesos.
“Vaig pintar, doncs, aquest
"Interior holandès I" amb
la postal col·locada al
cavallet. No tenia pas la
idea de burlar-me de la
concepció realista de
Sorgh. El que passa és que
el resultat respon a la
mescla tràgico-humorística
que domina el meu
caràcter. No hi havia res
de preconcebut en la meva
manera de pintar aquesta
tela, sinó que em sortia
així”.

Funció
L’any 1928 Miró feu una exposició a la Galeria Bernheim, en la qual va vendre
totes les obres i rebé molt bones crítiques. Dins del surrealisme Miró va tenir
gran autonomia, preferí recuperar la innocència de la seva infantesa a seguir
els dictats de l’inconscient profund, com predicaven la majoria dels
surrealistes. S’inspirà sovint en l’art dels “no instruïts”, com els nens o els
malalts mentals, admirant la seva llibertat.
Juntament amb André Masson es considerat el representant més destacat de
l’automatisme surrealista.

Models i influències
Hi ha dos artistes que van ser punt de referència per a Miró: André Masson,
amic i company seu, del qual adquirí el concepte de l’automatisme (expressió
lliure, ràpida i fluida, lliure del control de la raó). Un altre model de Miró fou
Kandinsky, quan utilitzà formes suaument corbades i orgàniques, evocadores
d’un món microscòpic.
Miró va fer la més important aportació al surrealisme, ja que sempre va fer
prevaler l’inconscient sobre la raó. La seva iconografia particular li donà una
personalitat pròpia, inspirada en el primitivisme, així com les innovacions
fetes en el camp de l’abstracció.
André Masson, Onada del futur Kandinsky, En gris

• Joan Miró i Ferrà neix a Barcelona
l’any 1893.
• L’any 1907 assisteix a l'Escola de Comerç
de Barcelona, i al mateix temps a l'Escuela
Superior de Artes Industriales y Bellas
Artes (la Llotja), on va fins al 1910.
•Exposà per primer cop a les Galeries Dalmau,
l’any 1918, unes obres en les que es detecta la
influència de l’expressionisme, del fauvisme,
del cubisme. En una època en la qual a
Catalunya l’estil imperant era el neoclàssic
noucentista.
• L’any 1919 viatjà a París on conegué Picasso.
• Pot disposar a París, des del 1923 fins al
1925, del taller de Pablo Gargallo a la rue
Blomet, 45, durant els mesos lectius. Passa la
resta de l'any principalment a Mont-roig on la
família tenia una casa.
• Gràcies a la seva relació i amistat amb
André Masson, l’any 1925, té el primer
encontre amb André Breton, que visita el
taller de la rue Blomet.

Carnaval de l’Arlequí
1924-25
"Els meus amics d’aleshores eren els surrealistes. Vaig intentar de plasmar les al·lucinacions que em
produïa la fam que passava. No és pas que pintés el que veia en somnis, com propugnaven aleshores
Breton i els seus, sinó que la fam em provocava una mena de trànsit semblant al que experimenten
els orientals. (...) A la tela apareixen ja elements que es repetiran més endavant en altres obres:
l’escala, que és la de la fugida, de l’evasió, però també la de l’elevació; els animals i sobretot els
insectes, que sempre m’han interessat molt; l’esfera fosca que apareix a la dreta és una
representació del globus terraqui, perquè aleshores ja m’obsessionava una idea: "Haig de conquistar
el món!", el gat, que sempre era al meu costat mentre pintava. El triangle negre que apareix a la
finestra representa la torre Eiffel."

Interior holandès II
1928 Peggy Guggenheim Collection, Venècia
Jam Steen
La
lliçó de ball del gat, 1674.
Rijksmuseum, Amsterdam

Pintura, 1933
Interior holandès III 1928
És el més violent de tots tres. Representa una
dona en el moment d’infantar una cabra. Miró es
recrea en els forts contrastos de colors que
accentuen el dramatisme de l’escena.

El circ, 1933
1934.Shallow love

1938.Cap de dona
1935.Retrat de Joan Miro. Barcelona

1945. Cursa de braus
1940.Traces
fosforescents d'ungles
1944.Snob party at the
Princess's

1961.Silenci
1951.Drac volador amb ales vermelles...
1960.Disc vermell

1962.Blue I
1965.Pintura III

1966.Lliçó d'esquí
1966.Ubo roi
Dona i ocell

1970.Dona de nit
1973.Les agulles del pastor