Art i emocions

2,608 views

Published on


http://www.art-etic.educacionuniversal.org/

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,608
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
965
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Art i emocions

  1. 1. Ar t i e m o c i o n s
  2. 2. Tot i saber que la nostra mirada no és neutra, intentarem entendre quines podien ser les emocions i la motivació que van portar l’artista a fer les següents obres.
  3. 3. “ Per produir una perla perfecta, l’ostra necessita algun tros de matèria, un granet de sorra o una petita espurna al voltant de la qual formar-se. Sense aquest nucli pot convertir-se en una massa informe. Si el sentir de l’artista respecte a les formes i els colors ha de cristal·litzar en una obra perfecta, també necessita un nucli sòlid, una intenció determinada en la qual pugui desplegar els seus dots.” Ernest H. Gombrich
  4. 4. Caspar David Friedrich Matins de Pasqua, 1828-1835
  5. 5. Friedrich va néixer a Greifswald, petit poble situat a la riba del Bàltic. Friedrich no va deixar de viatjar, buscant la trobada amb la naturalesa, retornant una vegada i una altra a la seva terra natal. Els paisatges de Friedrich, silenciosos i d'una profunda quietud, contenen un simbolisme al·lusiu a la vida i a l'esperança que l'artista plasma a través d'una iconografia personal. "Tres dones caminen rígidament cap al cementiri a primera hora del matí. No ha clarejat, i la lluna, alta al firmament, encara hi és, ja no il·lumina el paisatge i no fa ombres. Els vells arbres al costat del camí, i als camps es veuen els verds brots que han sobreviscut a l’hivern. La naturalesa celebra el seu despertar.” Wilhel Wegener
  6. 6. Mark Rothko Sense títol (verd sobre morat), 1961
  7. 7. Rothko volia transmetre amb les seves obres una intensitat espiritual que portés l’espectador a la contemplació i a la meditació. Pinta sobre grans formats no per pretensió d'eloqüència i comenta: “Vull ser precisament íntim i humà. Pintar un quadre petit significa situar-te fora de l'experiència, abordar l'experiència des d’un microscopi. Si pintes quadres grans, tu estàs dins. No és quelcom que t’imposis” Robert Rosenblum, que troba semblances entre la pintura de Rothko i la de Friedrich, pintor romàntic que acabem de veure i que va viure dos segles abans, expressa: “Busquen el que és sagrat en un món profà” “ No m'interessen les relacions del color, de la forma o de cap altra cosa (...) Utilitzo els mitjans per transmetre emocions humanes fonamentals: la tragèdia, l’èxtasi, la funesta fatalitat…” Mark Rothko
  8. 8. Francis Bacon Retrat de George Dyer en un mirall, 1968
  9. 9. El quadre és el retrat de George Dven, l’amant de Bacon durant anys. La pintura convulsa i agitada de Bacon té a veure amb les dificultats amb què va haver d’enfrontar-se durant la seva vida; la seva dependència de l’alcohol, la seva homosexualitat, els seus problemes d’asma, les seves extravagàncies, la seva inclinació al joc... A Bacon sempre li va interessar l'aspecte més amarg de l'existència i les seves obres són metàfores de la lluita de l'ésser humà amb el seu entorn. El seu personal llenguatge pictòric mostra els aspectes més misteriosos i inquietants de la condició humana; els seus retrats no busquen la semblança dels trets físics del model, sinó la seva condició espiritual . “ Voldria algun dia atrapar un instant de la vida en tota la seva violència i en tota la seva bellesa. Això seria el quadre definitiu.” Francis Bacon
  10. 10. Paul Klee Casa giratòria, 1921
  11. 11. Klee veu la ciutat com un lloc on s'imposen la llei i l'ordre, on la naturalesa és modificada per l'home. Introdueix un element dinàmic en la concepció geomètrica de les cases i fa que girin al voltant d'un centre, com si imitessin la rotació d'una roda. Se l’ha considerat un dels pioners de l’art abstracte, però la seva obra no és del tot abstracta; hi ha sempre un diàleg amb la naturalesa. “ Així com un nen ens imita en el seu joc, així també nosaltres imitem en el joc de l'art les forces que han creat i segueixen creant el món.” Paul Klee
  12. 12. Vincent Van Gogh Atoretrat amb orella embenada, 1889
  13. 13. Van Gogh havia posat moltes esperances en la visita que li havia de fer Gaugin. Pensava compartir amb ell experiències sobre la pintura i sentir-se així menys sol. Sembla que al veure que les coses no anaven com esperava es va apoderar de Vincent una tremenda tensió que va esclatar una nit en què va veure el seu amic sortir de casa. Es va mutilar l’orella dreta amb una navalla d'afaitar. Després d’aquests fets va ingressar voluntàriament en un sanatori. “ Estimo molt Arles, encara que Gauguin l’hagi anomenat la ciutat més bruta del Midi Francès.” Vincent Van Gogh”
  14. 14. Eduardo Chillida Peine del viento, 1976
  15. 15. “ Abans que ningú ho sabés, abans fins i tot de ser escultor, jo ja havia escollit aquest lloc (…) En aquesta obra vaig buscar la relació directa amb la natura, i potser ho vaig aconseguir, més que en altres ocasions.” Eduardo Chillida A Chillida li interessava el tema de l’espai i la matèria. Ens diu que no són, de fet, tan distants; l’única diferència apreciable és que la matèria és més lenta, o bé l’espai més ràpid. La dicotomia entre còncau i convex ha estat present en la seva obra i es pregunta: “¿Quina és la raó que quan jo faig una corba la prioritat és per la forma còncava , i si la fa Miró la prioritat és per la convexa?”
  16. 16. Joan Miró L’esperança del condemnat a mort, 1974
  17. 17. Els darrers judicis sumaríssims dels anys de la dictadura no deixen indiferent Joan Miró, que pinta el tríptic L’esperança del condemnat a mort l’any 1974 , quan s’esperava una mesura de gràcia per al jove anarquista Salvador Puig Antich. Acaba l’obra el mateix dia que Salvador Puig Antich és executat. Miró va expressar el seu sentiment davant la injustícia amb les eines que tenia al seu abast: la pintura. Amb el gest tens, que delimita un cercle que la mort no permetrà que s’acabi de tancar, Miró intenta transmetre a l’espectador la tensió i la crispació del moment. “ Entenc que un artista és algú que, entre el silenci dels altres, fa servir la seva veu per dir alguna cosa, i que té l’obligació que aquesta cosa no sigui inútil, sinó que faci servei als homes.” Joan Miró b
  18. 18. Mary Cassatt Maternal Caress, 1890
  19. 19. Aquest text fa referència a la profunda admiració que la pintura d’Edgar Degas despertava en Mary Cassatt. La trajectòria d’aquesta pintora va estar lligada al moviment impressionista. Va dedicar la seva vida a l’art (no es va casar, ni va tenir fills), tot i les dificultats que el fet de ser dona li va comportar. Les escenes maternals amb un tractament suau i emotiu són una constant en la seva obra. “ Acostumava a aixafar el meu nas contra les finestres per absorbir tot el que podia el seu art… Va canviar la meva vida, des de llavors vaig poder veure l’art de la manera que sempre havia volgut veure’l.” Mary Cassatt
  20. 20. Juan Muñoz Many Times , 1999
  21. 21. Ha estat un dels grans escultors del segle XX. La seva obra convida l’espectador a deixar de ser-ho, de manera que acaba formant part de l’obra que esta observant. Un dels temes repetitius en la seva obra és la dualitat, el món de contraris. En la mateixa obra poden coexistir determinats aspectes aparentment oposats entre si, però que al mateix temps resulten complementaris: remor i silenci; multitud i soledat; absència i presència; familiaritat i desubicació; estatisme i mobilitat. “ M'agradaria que l’espectador entrés en l'obra d’art com un actor entra en la seva pròpia escena… M’agradaria que qui visita una exposició, ja sigui un museu o una galeria, es comportés com ho faria un actor, un actor immòbil.” Juan Muñoz
  22. 22. Marc Chagall L’aniversari, 1915
  23. 23. La pintura L’aniversari va ser realitzada el 1915, any en què es va casar amb Bella. En aquesta època Chagall pinta quadres on apareixen ell i la seva dona volant per les teulades a sobre de la ciutat, fent del seu amor un dels motius principals de les seves obres. Un dels altres motius recurrents a l’obra de Chagall són els que fan referència als seus orígens jueus i de la seva estimada Rússia. Ens transporta al món de la seva infantesa a partir d’imatges de teulades, vaques, llums de petroli i violinistes. “ La necessitat de pintar i aportar amor amb els meus somnis, les meves formes, els meus colors i potser aquesta facultat que m’ha estat donada i que jo mateix no sé explicar gaire bé, guia la meva mà.” Marc Chagall
  24. 24. Sophie Calle Prenez soin de toi (cuida’t), 1980
  25. 25. “ He decidit fer pública la carta, i això m’ha fet sentir molt bé. M’he cuidat, tal com em va demanar.” Sophie Calle El punt de partida d’aquesta obra és una carta de ruptura que va rebre Sophie Calle de qui fins llavors era la seva parella. El text estava molt ben escrit i expressava la necessitat de trencar la relació que jutjava d’impossible de forma definitiva. Acabava la carta dient: “Cuida’t” Sohie Calle crea una obra a partir de la carta. La dirigeix a 107 dones de diverses professions, edats i condicions, i els demana que hi reaccionin amb la seva subjectivitat i des de la seva professió. Aquests materials són presentats en forma d'instal·lació a la Biennal de Venècia.
  26. 26. Esther Ferrer Cadira Zaj, 1975
  27. 27. “ Assegui’s a la cadira i resti assegut fins que la mort els separi.” Esther Ferrer Aquest és el rètol que porta la cadira, que l’artista tradueix a diferents llengües segons el país on s’exposa l’obra. Esther Ferrer va realitzar la seva primera performance el 1967, i des de llavors la pràctica efímera es converteix en fil conductor de la seva obra. L’artista pretén provocar una presa de consciència, una reflexió crítica a partir de les performances . Intenta transmetre la consciència del pas del temps. El temps, l'espai (que inclou l'espai mental) i la presència (seva i dels altres) són elements que manipula en les seves accions, en les quals acostuma a treballar amb objectes ordinaris i quotidians: martells, rellotges, taules, cadires, marcs, fils, sabates, etc.  
  28. 28. Les imatges han estat cedides pel Museu Thyssen- Bornemisza de Madrid i pel MACBA de Barcelona

×