Unitat 6: La Gran Guerra

3,176 views

Published on

Published in: Education
1 Comment
5 Likes
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
3,176
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
599
Actions
Shares
0
Downloads
179
Comments
1
Likes
5
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 6: La Gran Guerra

  1. 1. Unitat 6.La Gran Guerra (1914-1918) C.Aranda & J.Manero
  2. 2. La Gran GuerraEl 1914 esclatà la Gran Guerra,després anomenada Primera GuerraMundial. Primer va ser un conflicteeuropeu, després mundial. Finsaleshores només s’havien donatguerres locals, ara el conflicte eramundial. Participa gairebé tota Europa(amb les excepcions d’Espanya, Suïssa,Holanda, Dinamarca, Noruega i Suècia).També hi participen les colònies(Canadà, Austràlia, africans…) i elteatre d’operacions és molt ampli(Europa, Àfrica, Proper Orient, mar…). C.Aranda & J.Manero
  3. 3. C.Aranda & J.Manero
  4. 4. La situació a Europa A l’Europa d’inicis del segle XX destacaven dues potències democràtiques: França i Gran Bretanya. Gran Bretanya era una monarquia liberal, l’imperi més destacat del món i una potència econòmica. A França hi havia la Tercera República. Es tractava d’una democràcia que impulsà la laïcització de l’Estat. Tenia relacions tenses amb Alemanya per la qüestió d’Alsàcia i Lorena. C.Aranda & J.Manero
  5. 5. El Segon Reich alemany era un estat federal. Molt autoritari, no era unaveritable democràcia (encara hi havia sufragi censatari).Era una potència industrial que inicialment aspirava a ser la potènciahegemònica a Europa. Més endavant Guillem II aspirava a convertirAlemanya en una potència mundial. Destacaven els ideals pangermanistes.L’Imperi Rus era un estat autocràtic dirigit per Alexandre II Romanov. Estractava d’un imperi endarrerit, de base agrícola i amb unaindustrialització molt localitzada.L’Imperi Austrohongarès tampoc era una democràcia. L’emperadorFrancesc Josep tenia un poder gairebé absolut. El seu gran problema erenles pretensions nacionalistes dels territoris. C.Aranda & J.Manero
  6. 6. L’Imperi Turc Otomà era un règim autocràtic enfranca decadència. Havia anat perdent territoris enla zona dels Balcans (Sèrbia, Romania, Bulgària,Montenegro...).Fora d’Europa destacaven com a potències els EUA iel Japó.Les causes de la guerraLa Pau Armada (1870-1914)Hi ha crisis diplomàtiques constants en relació a les rivalitats econòmiques,territorials, colonials, “psicològiques”... 1905-1906, crisi del Marroc; 1908-1909, crisi de Bòsnia- Herzegovina; 1912-1913, I i II guerres balcàniques;1914, assassinat de Sarajevo, causa directa de la I Guerra Mundial.Es tracta d’un període de tensió diplomàtica i rivalitat entre les potèncieseuropees. És el moment de la creació i consolidació de les aliances. C.Aranda & J.Manero
  7. 7. La formació de les aliances internacionalsEntre finals del segle XIX i principis delsegle XX a Europa es va anant teixint uncomplex sistema d’aliances internacionals,iniciat per Bismarck.D’una banda hi havia la Triple Aliança (1882) Trobada dels emperadorsentre Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. El Francesc Josep d’Àustria i el1907 es creà la Triple Entesa entre Gran Kaiser Guillem II d’AlemanyaBretanya, França i Rússia. Trobada entre el Kaiser i el Tsar C.Aranda & J.Manero
  8. 8. La rivalitat entre les grans potències L’Imperialisme significa la unió d’economia i política. Per això hi ha l’aflorament de rivalitats econòmiques. Especialment França i GB tenen por de la potència industrial d’Alemanya. D’altra banda, Alemanya amenaça el domini del mar de GB, am la política mundial de Guillem II (Weltpolitik). Tot plegat incrementa la tensió, desenvolupant-se polítiques armamentístiques (PAU ARMADA). La guerra es comença a veure com quelcom inevitable.Per això augmenta el pressupost en defensa i el tamany dels exèrcits, quemilloren l’equipament. Els governs crearen un clima de por i tensió, i aixíjustifiquen el futur conflicte (just, necessari). Aquestes polítiquesultranacionalistes defensen que en la hipotètica guerra cal cercar la victòriatotal, la destrucció definitiva de l’enemic. C.Aranda & J.Manero
  9. 9. La cursa d’armaments: La pau armadaFàbrica de canons alemanys Fàbrica d’avions britànica C.Aranda & J.Manero
  10. 10. C.Aranda & J.Manero
  11. 11. Els enfrontaments colonialsLes rivalitats estratègiques i colonials van augmentant la tensió. Sobretotdestaquen les crisis marroquines i balcàniques.Les hostilitats entre imperis es centraren a inicis del segle XX en el nordd’Àfrica, enfrontant especialment a alemanys i francesos.Primera crisi marroquina (1905-1906).França i Espanya cobegen el Marroc, tot i la desconfiança de GB. Alemanyaprotesta i ofereix ajuda al soldà. El kàiser arriba a Tanger.Per solucionar la tensió es celebrà la Conferència dAlgesires, 1906. Així,França i Espanya obtindran un protectorat sobre el Marroc. Hi haurà lasupervisió d’un inspector general suís. Es respectarà l’autoritat del soldà. Visita de Guillem II a Tànger C.Aranda & J.Manero
  12. 12. Segona crisi marroquina (1911) o crisi d’Agadir.Es produí una insurrecció al sud Marroc. Alemanya aprofità el moment peracusar a França d’excedir-se i envia un vaixell de guerra a Agadir. Alemanyavol colònies, per això demana o el sud del Marroc o el Congo. Finalmentobtindrà l’ampliació del Camerun.El desig de revenja per part de França s’incrementa (Alsàcia, Lorena, elCongo). Vaixell de guerra alemany al port d’Agadir (1911) Caricatura francesa que mostra les rivalitats amb Alemanya. C.Aranda & J.Manero
  13. 13. Els BalcansTurquia (el gran malalt) és un imperi en crisi. Així Grècia, Montenegro,Sèrbia, Bulgària, aconsegueixen territoris.La debilitat turca incrementa la tensió als Balcans. Són un punt calent, car hiha una gran confluència d’interessos. Àustria vol una sortida a laMediterrània, per això el 1908 s’annexiona Bòsnia-Herzegobina. Rússia voltambé una sortida al mar, per això signarà una aliança amb Sèrbia. Itàlia volcontrolar Albània.La primera guerra balcànica esclatà el1912. La Lliga Balcànica (Grècia,Montenegro, Sèrbia i Bulgària) atacaTurquia, que és derrotada. Perd territoris iha de reconèixer la independència d’Albània.La segona guerra balcànica (1913)enfrontà els serbis amb els búlgars. Sèrbiaaconseguí la victòria i importantsconcessions territorials. C.Aranda & J.Manero
  14. 14. L’esclat del conflicteL’Atemptat de SarajevoEl 28 de juny de 1914 va ser assassinat aSarajevo l’arxiduc Francesc Ferran, hereud’Àustria. L’assassí és Gavrilo Príncep (serbianarquista). Aquest fet va fer entrar enfuncionament el sistema de les aliances militars[Àustria dóna un ultimàtum a Sèrbia, 23/VII;Àustria declara la guerra a Sèrbia, 28/VII;Rússia decreta la mobilització general, 30/VII;Alemanya dóna un ultimàtum a Rússia i França...].En realitat, l’atemptat de Sarajevo és nomésuna excusa, i l’agost del 1914 s’inicià la GranGuerra.Arreu es crearen les Unions Sagrades. Totes lesforces polítiques s’unien a cada país perafrontar la guerra. Els qui s’oposaven erenperseguits. Abans de l’atemptat de Sarajevo, l’atemptat i la detenció de Prinzip C.Aranda & J.Manero
  15. 15. AlemanyaImperi AustríacBulgàriaImperi Turc Gran Bretanya França Rússia Itàlia Sèrbia Grècia Romania EE.UU. Japó C.Aranda & J.Manero
  16. 16. Soldats alemanysdesfilant Soldats austríacs C.Aranda & J.Manero
  17. 17. Agost de 1914. Soldats francesos camí del front.“Unions sagrades”. Onada de patriotisme. Propaganda C.Aranda & J.Manero
  18. 18. Les fases de la guerraTradicionalment, es divideix la Gran Guerra en quatreetapes: Guerra de moviments (1914-1915), Guerra deposicions (1915-1916), Crisi de 1917, i Any de les gransofensives (1918).La Guerra de moviments (1914-1915).Els imperis centrals formaven un bloc més homogeni itenien més força militar. El seu gran problema erahaver de lluitar en dos fronts simultàniament. Peraquesta raó el pla era aconseguir una ràpida victòria alfront occidental per després acabar amb Rússia.Alemanya comença a posar en marxa el Pla Schlieffen.Moltke ataca a través de la neutral Bèlgica iràpidament arriba prop de París. Joffre atura elsalemanys en la batalla del Marne.Alemanya queda atrapada entre dos fronts i Moltke éssubstituït per Falkenhayn. La guerra de movimentss’atura. El conflicte ara serà diferent, una guerra deposicions. C.Aranda & J.Manero
  19. 19. La Guerra de posicions (1915-1916)El fracàs de la guerra de moviments dónapas a la guerra de posicions o detrinxeres (símbol de la guerra). Esdemostra que el conflicte serà molt llarg,i que és una nova forma de fer la guerra:- Mobilització massiva de recursos iefectius. Economia de guerra(subordinació total a la guerra,planificació per part dels governs).- Guerra econòmica per entorpir lesactuacions dels enemics (guerrasubmarina).- Utilització de la propaganda com a armade guerra (guerra psicològica).- Desenvolupament de noves i poderosesarmes: armes químiques, tancs, avions,metralladores ... La combinació dementalitat del XIX i armes del XXdonarà una dimensió terrible a la guerra,autèntica carnisseria (milions de morts)mai vista. C.Aranda & J.Manero
  20. 20. - La guerra afectà a la població de manera generalitzada (economia de guerra,lleves massives de la població masculina, bombardejos de ciutats...). D’altrabanda, s’iniciaren els grans moviments de refugiats que fugen dels conflictes.Malauradament, la gran guerra inicià la tendència actual a incrementar demanera brutal les víctimes civils en les conflagracions actuals.Trinxera al front rus. Ciutat d’Ypres, Bèlgica, el 1915 C.Aranda & J.Manero
  21. 21. Hospital alemany a Berlín Treball femení a la reraguarda C.Aranda & J.Manero
  22. 22. C.Aranda & J.Manero
  23. 23. El front occidental era el més estable. Es vamantenir pràcticament inalterable durant gairebé3 anys. Aquesta situació fa que sigui necessàriauna gran capacitat de resistència (econòmica,psicològica). Les potències centrals es trobenenvoltades i GB domina el mar, per això Alemanyainicià la guerra submarina.Per trencar aquesta dinàmica, es donaren gransbatalles i ofensives (Verdún, Somne, 1916) que noaconsegueixen però trencar l’equilibri de forces.Al front oriental Alemanya es va veure sorpresainicialment per l’ofensiva russa. Després però, esdonaren grans victòries alemanyes (Tannenber,febrer 1917). Rússia es trobava paralitzada pelsproblemes interns.També es donaren victòries dels aliats alemanysals Balcans. Ara bé, la victòria definitiva dependràdel front occidental. C.Aranda & J.Manero
  24. 24. Canvis enl’armament C.Aranda & J.Manero
  25. 25. C.Aranda & J.Manero C.Aranda & J.Manero
  26. 26. Durant la segona etapa del conflicte es produíla mundialització d’aquest. Els aliats demanarenprèstecs als EUA.Les colònies (tropes i voluntaris) participarenamb les seves respectives metròpolis,estenent-se el conflicte a l’Àfrica, el PròximOrient i l’Extrem Orient.L’entrada d’Itàlia obre un nou front perÀustria-Hongria (1915), que el novembre de Cavalleria Índia1917 aconseguí la victòria de Caporetto.L’entrada de l’Imperi otomà (1914) i Bulgària(1915), al costat de les potències centrals,traslladà el conflicte als Balcans.Japó entrà al costat dels aliats portant la lluitaal Pacífic.La guerra s’estengué al mar. Batalles navals Soldats colonials francesos(Jutlàndia, 1916) i guerra submarina. C.Aranda & J.Manero
  27. 27. La Crisi de 1917L’any 1917 és l’any clau de la guerra. Arreu es manifesta clarament elcansament, la qual cosa provoca problemes interns a diferents països.A França les tropes es revolten, no volen anar al front. Petain substitueixNeville, imposant 600 penes de mort (60 execucions).Alemanya pateix una gran desmoralització, en gran part provocada pelsproblemes de subministrament. A més, a la desfeta turca cal afegir larevolució que viu Rússia. Inicialment, el nou govern al febrer afirma quecontinuarà en la guerra. L’octubre però, el nou govern de Lenin anuncia ladecisió de sortir del conflicte (març 1918, Pau de Brest-Litovsk). C.Aranda & J.Manero
  28. 28. Revolució russa (octubre 1917) i sortida de la guerra(Pau de Brest-Litovsk) Kerenski amb les tropes russes. Tsar Nicolau II Presoners russos Lenin Pau de Brest-Litovsk, març 1918 C.Aranda & J.Manero
  29. 29. La Pau de Brest-Litovsk implica lasortida de la guerra de Rússia i potpossibilitar la victòria alemanya. A bandade tancar el front oriental obtéimportants territoris (Ucraïna, Polònia,països bàltics...).El mateix 1917 es produirà l’entrada en elconflicte dels EUA. Aquests eren un aliatclau de l’Entesa (préstecs, material).Inicialment Wilson (gener) es declaraneutral. Ara bé, el 2/IV declara la guerra.El canvi es deu a una sèrie de factors. Elgovern alemany promet la col·laboració aMèxic amb el telegrama Zimmerman. Laguerra submarina entorpeix lesexportacions (l’afer del Lusitània és unaexcusa). Sobretot però, la retirada deRússia pot fer guanyar Alemanya i,aleshores, qui pagarà els crèdits? C.Aranda & J.Manero
  30. 30. Les grans ofensives (1918)El 1918 es produí el desenllaç definitiu del conflicte. Els aliats s’imposen alfront dels Balcans (desfeta turca, búlgara i austríaca). L’Imperi Otomà il’Imperi Austrohongarès demanaren armisticis.Per la seva banda Alemanya, debilitada, llença grans ofensives. Vol lavictòria abans de l’arribada de tropes dels EUA. De març a juliol es donaren5 grans ofensives alemanyes, fracassades. Finalment, els exèrcits alemanyspatiren la desfeta del Marne.Al fracàs militar cal afegir els greus problemes interns (revoltes militars,vagues). El 9 de novembre de 1918 Guillem II abdicà i el dia 11 es signà unarmistici. C.Aranda & J.Manero
  31. 31. L’any 1918, quan la guerra encara no havia acabat, Wilson publicà el 14punts. Es tracta d’una declaració de com hauria de ser la pau (rebuig a ladiplomàcia secreta, recolzament de la democràcia, principi de lesnacionalitats...). En teoria aquests punts es consideraren a l’hora deredactar els tractats de pau.L’organització de la pauEs signaren diversos tractats de pau, elmés destacat dels quals serà el deVersalles. En aquests tractats hi ha duesqüestions claus: les reparacions de guerrai les reivindicacions territorials.Aquests tractats han de considerar lainstauració del règim bolxevic rus (por a laseva extensió); la força d’Alemanya(gairebé guanya, pràcticament en solitari);l’esfondrament dels grans imperis (Tur, A-H); la necessitat d’evitar una nova guerra;i la diversitat d’interessos delsguanyadors. C.Aranda & J.Manero
  32. 32. ClemenceauEl Tractat de VersallesHi van prendre part Clemenceau (F), LloydGeorge (GB), Wilson (EUA) i Orlando (I). És eltractat més destacat, car tracta la qüestióalemanya i la reconstrucció europea.Alemanya ho considerarà una imposició Lloyd George(diktat), car és humiliada, imposant-liduríssimes condicions. A la llarga generà greusproblemes (IIGM). Manifestació a Berlín contra Versalles Wilson Orlando C.Aranda & J.Manero
  33. 33. Alemanya ha d’acceptar:• Clàusula de la responsabilitat.• No pot entrar en organitzacions internacionals.• Pèrdues territorials (Alsàcia, Lorena, Prússia oriental, Eupen, Malmèdy,Schlesvig, totes les colònies) i la prohibició de l’Anschluss.• Limitació de la seva força militar (desmilitarització marge esquerra del Rin(Renània), pèrdua de la força aèria, limitació de la flota, reducció exèrcit acent mil homes).• Ocupació del Sarre durant 15 anys.• Pagament de reparacions de guerra (220M marc or; totalment exagerada iimpossible de fer front). Ocupació del Ruhr (1923) C.Aranda & J.Manero
  34. 34. Les condicions són tan dures que provoquen tensió entre els mateixosguanyadors. GB no vol ser tan dura (vol mantenir el control del mar).ElsEUA no volen tanta humiliació (conscients de la seva força). Itàlia noobtindrà totes les seves demandes (protesta). Per la seva banda França volencara ser més durs (és qui més ha patit la guerra).La resta de tractatsEl tractat de Saint Germaintracta la qüestió Àustria-Hongria. L’Imperi quedaesquarterat, car perdràHongria, Iugoslàvia, Galitzia,Txecoslovàquia... Ha d’acceptarla prohibició de l’Anschluss i lalimitació de l’exèrcit a 30.000efectius. C.Aranda & J.Manero
  35. 35. El tractat de Nevilly tracta laqüestió de Bulgària. Patirà lapèrdua de la Tràcia i la limitacióde l’exèrcit a 20.000 efectius.El tractat de Trianon tracta laqüestió d’Hongria. A banda de lespèrdues territorials, es limital’exèrcit a 35.000 efectiusEl tractat de Sèvres tracta laqüestió de Turquia. L’Imperi esdesmembra i passa a grecs iàrabs (els territoris àrabs sotamandats de França i GB). Tambés’estableix la limitació del’exèrcit a 40.000 efectius C.Aranda & J.Manero
  36. 36. La creació de la Societat de NacionsLa Gran Guerra fou un conflicte senseprecedents per la magnitud del desastre. Jadurant la guerra Wilson proposa crear unaorganització per preservar la pau mundial.Així sorgí la Societat de Nacions. Voliagarantir la pau (negociació, transparència) ifomentar la cooperació internacional. La sevaseu es trobava a Ginebra. Tenia dosorganismes bàsics, l’Assemblea General (45estats) i el Consell (guanyadors (F, EUA, GB, I,Japó) i 4 estats).No tenia força moral, car els vencedors no hiingressaren, com tampoc ho va fer l’URSS niels mateixos EUA.Fracassarà. No evitarà la II GM. C.Aranda & J.Manero
  37. 37. Les conseqüències de la guerraEls efectes demogràficsLa guerra produí 10M de morts, desapareguts, a mésd’uns 6M de ferits i mutilats. Aquest fet provocà ungran dèficit de joves, població activa, la qual cosaincidí en un elevat descens de la natalitat(generacions buides). Paral·lelament, augmentà lamortalitat.Els efectes econòmicsEuropa perdrà de manera definitiva l’hegemonia econòmica mundial. Patí unagran devastació, sobretot França. Es donà la subproducció, una gran inflació...Alemanya ho tindrà pitjor (reparacions de guerra).Cal destacar l’endeutament d’Europa respecte els EUA. Els nordamericans sónels grans beneficiats del conflicte (atorgaren crèdits, realitzaren gransvendes).El Japó també resultà molt beneficiat econòmicament, car augmentà la servaproducció industrial. C.Aranda & J.Manero
  38. 38. C.Aranda & J.Manero
  39. 39. Les conseqüències geopolítiquesA Europa, moltes de les dinasties tradicionals(autoritàries) són enderrocades. Hi ha un avenç de lademocràcia, s’aplica el sufragi universal i comença laimplantació del vot femení. Malgrat això, la crisid’entreguerres veurà com sorgiran els movimentstotalitaris.La Revolució Russa significarà l’aparició de l’URSS.El declinar europeu és molt clar, mentre es produeixl’ascensió dels EUA i el Japó.S’inicia el procés d’emancipació de les colònies.Aparició de les nacionalitats europees que afegida a unapolítica fronterera nefasta, a la llarga ocasionaràmultitud de conflictes. C.Aranda & J.Manero
  40. 40. Els tractats de pau Hongria, Txecoslovàquia, Iugoslàvia, modificaren els límits Polònia, Finlàndia, Estònia,territorials i provocaren Lituània, Letònial’aparició de nous Estats C.Aranda & J.Manero
  41. 41. Els canvis socialsLa guerra significarà grans canvis enl’estructura social de molts països. Mentrela misèria afectava a una part de lapoblació, “nous rics” feien ostentació de laseva riquesa.El conflicte trencà el moviment obrer, tot ique la crisi de la postguerra estimularà latensió social, incrementada per lesdificultats d’integració dels excombatents.Augmentarà el racisme, la xenofòbia i elpuritanisme.La crisi de consciència europea possibilitàl’arribada influències orientals.Hi haurà una clara presa de consciènciafemenina (sufragisme). C.Aranda & J.Manero
  42. 42. Les dificultats dels primers anys de postguerra provoquen una crisipolítica. Alemanya no pot pagar les reparacions de guerra i França ocupael Ruhr (1923). La tensió augmenta.Per tal de solucionar aquest problema es realitzà el Pacte de Locarno,1925. Aquest pacte va permetre la teòrica reconciliació francoalemanya,amb l’acceptació de les fronteres occidentals d’Alemanya, així coml’acceptació del Pla Dawes, per afavorir el pagament de les reparacions deguerra.Milloren les relacions diplomàtiques, i això fa possible el Pacte Briand-Kellogg, 1928, sobre seguretat col·lectiva. C.Aranda & J.Manero

×