SlideShare a Scribd company logo
L’ART GREC
L’ARQUITECTURA
Antonio Núñez 2016
L’ARQUITECTURA GREGA
L’Arquitectura Grega
1.- Característiques generals
3.- Els estils o ordres arquitectònics
2.- L’arquitectura religiosa: el temples
4.- L’arquitectura civil: el teatre
DÒRIC JÒNIC CORINTI
Introducció: Naixement de l’urbanisme
EL NAIXEMENT DE L’URBANISME
L’Urbanisme neix a Grècia: Els grecs són els primers que planifiquen i ordenen el
creixement de les ciutats, mirant que cada una de les parts que la formen; i cada
edifici, guardi proporció i harmonia amb la resta.
Tres factors van condicionar l’urbanisme grec:
- Caràcter independent de les polis (decideixen sobre elles mateixes)
Introducció: Naixement de l’Urbanisme
- La topografia muntanyosa del terreny
- la democràcia: els ciutadans prenen les decisions, es fan llocs per a les
reunions i es construeix una ciutat a escala humana (Antropocentrisme)
ORGANITZACIÓ DE LA POLIS
Es situen a l’interior d’un recinte emmurallat (qüestió defensiva)
Podem diferenciar:
- Acròpolis: zona alta i fortificada. Contenia edificis sagrats.
- Àgora :plaça pública de reunió i celebració d’assemblees públiques,
mercats i transaccions comercials i administració de justícia
- Edificis civils: situats prop de l’àgora (majoritàriament) i destinats
a la població (llocs de reunió, teatre, , palestra, estadi, stoa,...)
El Naixement de l’Urbanisme
Els grecs són també els inventors del traçat hipodàmic o ortogonal, de carrers rectilinis
que s’entrecreuen en angle recte.
EL PLA HIPODÀMIC
Aquesta forma de planificar la distribució de les
ciutats va sorgir quan Hipòdam de Milet va fer un
projecte per la reconstrucció de la Polis de Milet al
475 aC. Després que aquesta ciutat fos destruïda
pels perses durant les guerres Mèdiques
Aquesta forma de planificar i dissenyar les ciutats
exercirà una gran influència en etapes posteriors
des de els romans fins els nostres dies.
El Naixement de l’Urbanisme
EL PLA HIPODÀMIC
El Naixement de l’Urbanisme
Restes de la ciutat romana de Tingad (segle I)
2.- L’Arquitectura Grega: Característiques Generals
CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA GREGA
Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals.
(no utilitzen ni arcs ni voltes)
Principals elements constructius: les columnes i els murs isòdoms de carreus
perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa
Cerca l’harmonia visual total a partir de les proporcions i les línies, utilitzant càlculs
matemàtics complexos i correccions òptiques com l’èntasi
Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat. (Antropocentrisme)
La necessitat d’harmonia els porta a la creació de tres ordres arquitectònics: Dòric,
Jònic i Corinti.
Tipologia: Religiosa: temples i Civil: teatres, àgores, stoes, gimnasos i estadis
Les construccions es policromaven.
CARACTERICTIQUES DE L’ARQUITECTURA GREGA ( RESUM )
Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals.
(no utilitzen ni arcs ni voltes)
Principals elements constructius: les columnes i els murs isòdoms de carreus
perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa
Cerca l’harmonia visual total a partir de les proporcions i les línies, utilitzant càlculs
matemàtics complexos i correccions òptiques com l’èntasi
Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat. (Antropocentrisme)
La necessitat d’harmonia els porta a la creació de tres ordres arquitectònics: Dòric,
Jònic i Corinti.
Tipologia: temples, teatres, àgores, stoes, gimnasos i estadis
Les construccions es policromaven.
2.- L’Arquitectura Grega: Característiques Generals
3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple
L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE
El Temple és l’edifici principal de l’art grec, situat sobre un crepidoma o basament
esglaonat que l’eleva sobre els seus voltants
La seva funció principal era la de guardar la imatge del deu, però no era un lloc
preferentment de culte, donat que la major part de les cerimònies religioses es
realitzaven a l’exterior (major importància de l’exterior que de l’interior)
La planta dels temples més comuna és la rectangular.
Forma que deriva del mègaron de la cultura micènica, una estructura rectangular
dividida en 3 espais:
3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple
Però, en algunes ocasions, també pot tenir una forma circular (tholos).
En aquest cas, la forma circular prové de les tombes dels prínceps micènics
Tant si presenten una forma rectangular com circular, el més important és tenir present
que a la cultura grega la majoria de les cerimònies religioses es feien a l’exterior, per
la qual cosa els temples es van construir donant més importància a l’exterior que a
l’interior.(Els temples és van construir per ser vistos)
3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple
PARTS DEL TEMPLE: ESTRUCTURA INTERNA
Pronaos: “Davant de la Naos” era el pòrtic d’entrada o accès. Situat en la part davantera
Naos o cel·la: estància principal i central del temple, on es guardava la imatge del déu
Opistòdom: fals pòrtic posterior sense comunicació amb la naos on es podien guardar
les joies i tresors relacionades amb el déu.
PRONAOS
NAOS
OPISTÒDOM
PERISTIL
L’Arquitectura Religiosa: El Temple
La estructura interna del temple grec rectangular solia ser molt simple: Una sala
central flanquejada per dues de més petites, de caràcter similar i que li donaven un
aspecte simètric, però amb funcions diferenciades.
Pronaos Naos o Cel·la
Opistòdom
Peristil
Estereòbat
Estilòbat
L’Arquitectura Religiosa: El Temple
L’ESTRUCTURA EXTERNA (FAÇANA)
Els grecs mostren una forta preocupació per l’aparença externa dels
seus temples i en aquest sentit els treballen gairebé com si fos un
element escultòric per a ser contemplats des de l’exterior.
3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple
CLASSIFICACIÓ DELS TEMPLES
SEGONS SI PRESENTA COLUMNES EN UNA O EN
LES DUES FAÇANES:
- Pròstil: Amb pòrtic anterior sostingut amb columnes
- Amfipròstil: Amb pòrtic anterior i posterior
SEGONS LA SITUACIÓ DE LES COLUMNES
- In-antis: Amb dues columnes dites antae al davant
- Perípter: Voltat de columnes. Al costat llarg el doble
- Dípter: Doble filera de columnes o doble passadís
- Tholos: Temple circular rodejat de columnes
3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple
Dístil: (2) Tetràstil (4) Hexàstil (6) Octàstil (8) Decàstil (10)
TETRÀSTIL OCTÀCTIL
Les columnes sempre eren de nombre parell (dues, quatre, sis i vuit).
Segons el nombre de columnes que hi presenten en la façana es
classifiquen:
L’Arquitectura Religiosa: El Temple
4.- Els Ordres Arquitectònics
EL ORDRES ARQUITECTÒNICS
Els ordres es diferencien entre ells per la forma de la columna i del capitell
i per la manera com estan disposats els elements de cobertura
L’art grec té tres ordres arquitectònics que són:
DÒRIC JÒNIC CORINTI
La recerca de l’harmonia visual de l’edifici basada en la proporció portarà
als grecs a la creació de l’ordre arquitectònic. els qual podem apreciar
principalment en les façanes, tant en la disposició, com en la decoració
dels elements que la integren
Cada ordre consta de les següents parts:
BASAMENT o CREPIDOMA
Element esglaonat que eleva el
temple del terra
COLUMNA (SUPORT)
Element de suport, de secció circular.
Consta de tres elements: base, fust i
capitell
ENTAULAMENT
Part superior que consta de tres
elements: arquitrau, fris i cornisa
COBERTA
Formada per dos aiguavessos i que
dona origen al Frontó i el timpà
4.- Els Ordres Arquitectònics
Ordres arquitectònics: Parts
Els Ordres Arquitectònics
DÒRIC JÒNIC CORINTI
ORDRE DÒRIC
És l’estil més sobri (menys ornamental)
Basament en tres graons: estereòbat
(els dos inferiors) i estilobat (el superior)
Columna: sense basa, descansa directament a
l'estilobat, fust estriat i amb èntasi i capitell dividit
en tres parts (collarí, equí i àbac)
Entaulament: arquitrau llis, fris que alterna
tríglifs (motllures verticals) i mètopes (espais
quadrangulars amb relleus esculpits) i cornisa
Coberta a dues aigües que dóna lloc a dos
frontons decorats amb escultures
4.- Els Ordres Arquitectònics
ORDRE DÒRIC
4.- Els Ordres Arquitectònics
ORDRE JÒNIC
Més esvelt i ric en ornamentació
Crepidoma o basament en tres graons: estereòbat
(els dos inferiors) i estilobat (el superior)
Columna: basa formada per dos toros separats per
una escòcia, fus acanalat i d’una sola peça i capitell
decorat amb dues volutes en espiral
Entaulament: arquitrau format per tres bandes
horitzontals o platabandes; fris llis (sense divisions)
amb decoració contínua de relleus o pintures; i cornisa
que sobreïx poc (menys que la d’ordre dòric)
Coberta a dues aigües que dóna lloc a dos frontons
decorats els timpà amb escultures
4.- Els Ordres Arquitectònics
ORDRE JÒNIC
4.- Els Ordres Arquitectònics
EL FUST EN L’ORDRE DÒRIC I EL JÒNIC: DIFERÈNCIES
El fust de la columna en l’ordre Jònic és més esvelt que en l’ordre Dòric,
però la diferència fonamental està en les estries
En l’ordre dòric, les estries s’uneixen i deixen
un fil tallant, és a dir, són a aresta viva.
Els fusts dels ordres jònic i corinti s’estrien
amb llistells, o motllures amb un perfil
quadrangular
4.- Els Ordres Arquitectònics
ORDRE CORINTI
És una variant de l’ordre jònic amb algunes
diferències: fust més esvelt i capitell decorat
amb fulles d’acant i una àbac de costats
còncaus.
És el més ornamental o decoratiu dels tres
ordres.
4.- Els Ordres Arquitectònics
En ocasions el fust de les columnes és substituït per escultures femenines (cariàtides)
o masculines (atlants)
ELEMENTS DECORATIUS
4.- Els Ordres Arquitectònics
L’Arquitectura Grega
Un altre element decoratiu molt freqüent en els temples grecs són els acroteris
Acroteri: Element decoratiu (o ornament) amb forma de figura o de
palmeta, situat als extrems o al vèrtex d’un frontó en els temples grecs.
DÒRIC JÒNIC CORINTI
EL ORDRES ARQUITECTÒNICS ( RESUM )
PAU17
4.- Els Ordres Arquitectònics
PAU17
EXEMPLE DE TEMPLE DÒRIC EL PARTENÓ: (447 – 438 aC.)
PAU17PAU17
PAU17
4.- Els Ordres Arquitectònics
PAU17
EXEMPLE DE TEMPLE JÒNIC ATENEA NIKÉ ( 421 aC. )
PAU17PAU17
4.- Els Ordres Arquitectònics
PAU17
EXEMPLE DE TEMPLE JÒNIC ERECTÈON ( 421 – 406 aC. )
Considerat un dels temples més complexos i refinats, fou projectat per Mnèsicles dins del
pla d'obres de Pèricles, per la reconstrucció de l’Acròpolis, que havia estat destruït durant
la Guerres Mèdiques amb els perses.
Últim temple que es va realitzar a l’Acròpolis. La seva construcció s’inicià al 421 aC, i no
s’acabà fins el 406 degut a constants interrupcions provocades per la Guerra de Peloponès.
4.- Els Ordres Arquitectònics
El temple va ocupar el lloc d'un antic santuari dedicat a Atena Poliàs, que havien destruït els perses.
Va ser dedicat a aquesta mateixa divinitat i a altres déus i herois mítics fundadors de la polis, com
Posidó, Cècrops i Erecteu, primer rei d’Atenes, i del qual rep el seu nom.
El temple, de dimensions més reduïdes
que el ´Partenó, presenta un caràcter
poc unitari, per la necessitat d'adaptar-
se a les característiques del irregular
terreny i respectar les restes dels
antics santuaris de culte (Cècrops,
Erecteo...)
Mnèsicles construeix un edifici
complex, integrat per varis cossos en
diferents plànols, format per tres
portics i diferents espais dedicats a les
diferents divinitats i herois.
Santuari
d’Atena
Posidó
Erecteu
v
e
s
t
í
b
u
l
Pòrtic de les Cariàtides
(tomba de Cècrops)
Resulta difícil saber quina era la
distribució original, donades les
successives reformes que ha patit.
El que és inqüestionable és que aquest temple, situat enfront del Partenó fou edificat per donar un
lloc a la pràctica de vells cultes, que després de la construcció del Partenó havien quedat sense
santuari.
4.- Els Ordres Arquitectònics
L’Erectèon presenta un ordre jònic evolucionat respecte a altres temples, com el de Nike Àptera.
Columnes més primes, i entaulaments i frontons més lleugers.
Menció especial mereix el pòrtic de les Cariàtides, que representen sis dones joves que aguanten
sobre el cap l'arquitrau i la cornisa d'una tribuna petita de la part meridional del temple.
Segons la tradició, representen les dones de Cària (a l’Àsia Menor) agafades com esclaves pels grecs
per haver ajudat als perses durant les guerres mèdiques.
PAU17 PAU17
4.- Els Ordres Arquitectònics
UN CAS SINGULAR ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. )
És un ALTAR, no un temple, per tant és un edifici religiós de tipologia i una estructura
diferent.
Una altra característica que el diferencia dels exemples anteriors és que fou construït
en l’època hel·lenística, la qual cosa implica que l’edifici ja no cerca ni l’harmonia, ni
la proporció, ni tampoc es construït a escala humana (Antropocentrisme).
4.- Els Ordres Arquitectònics
Ben al contrari, aquesta construcció trenca amb els canons clàssics, mostrant una
clara tendència a la monumentalitat. (influència del món oriental)
UN CAS SINGULAR ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. )
4.- Els Ordres Arquitectònics
DISTRIBUCIÓ DELS ESPAIS:
L’edifici es compon d’una sala rectangular, elevada sobre un pòdium massís rodejada
de pòrtics amb columnes jòniques, al mig de la qual s’ubicava altar pels sacrificis.
A la façana, destaquen dues ales laterals que emmarquen una escala monumental
d’accés , i que és la única part que es conserva al Pergamun Museum de Berlín
UN CAS SINGULAR ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. )
L’obra és un excel·lent exemple d’unió d’arquitectura i escultura.
4.- Els Ordres Arquitectònics
Un fris exterior envolta el pòdium, amb alts relleus, d’una grandària superior a la natural,
fets per escultors de l’escola de Pèrgam, els quals presenten les característiques
pròpies de l’època hel·lenística: teatralitat, gran dinamisme i expressivitat (pathos)...
PAU17
PAU17
PAU17
UN CAS SINGULAR ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. )
Al fris es representa la gigantomàquia (lluita mitològica entre els déus i els gegants).
4.- Els Ordres Arquitectònics
Els gegants eren una raça monstruosa nascuts de Gea, ( la Terra ), i Uranos, ( el Cel ).
El triomf dels déus sobre
els gegants, simbolitza el
triomf de l’ordre sobre el
caos.
Amb això es volia
associar la victòria del
poble atàlida (identificat
amb el déus) sobre els
bàrbars enemics gàlates
(identificats amb els
gegants)
PAU17 PAU17
5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre
L’ARQUITECTURA CIVIL: EL TEATRE
L’arquitectura civil va tindre una importància enorme a la Grècia antiga, com
correspon a una societat que posa al ciutadà en el centre del seu pensament
Edificis civils més importants:
La stoa: pòrtics coberts que envoltaven l’àgora i els carrers del voltant per
protegir la gent de les incidències meteorològiques i acollir els comerços)
El gimnàs i la palestra: llocs de reunió cívica i per a l’exercici físic
L’estadi: d’estructura rectangular i amb les grades o cavea aprofitant
el desnivell del terreny; servia per a les competicions atlètiques
El Teatre: Construcció civil de caràcter lúdic destinada a la representació
de comèdies i tragèdies
El teatre és la construcció civil més significativa. En ell es representaven tragèdies i
comèdies. El més gran i el més ben conservat és el teatre d’Epidaure
Els teatres es construïen aprofitant el desnivell d’una muntanya, on es disposaven les
grades o càvea en forma semicircular.
*Al teatre d’ Epidaure, degut a les
grans dimensions, van construir
uns murs laterals de contenció
del terreny.
Als seus peus hi havia l’escena i
el prosceni, on els actors feien
la representació,
5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre
I al centre es situava l’orquestra,
de forma circular, pel cor i els
músics.
càvea
Orquestra
Prosceni
Escena
Pàradoi
Diazoma
5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre
5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre
El teatre va néixer a partir les cerimònies que els grecs realitzaven en honor de Dionís
(déu del vi i la festa).
Primer aquestes cerimònies tenien una finalitat religiosa, la qual cosa explica que es
construís un altar al mig de l’orquestra destinat als actes rituals en honor del deu i on
el cor explicava l’acció de les obres dramàtiques (el paper dels actors era secundari).
Al segle IV aC., el paper dels actors adquireix més importància que el cor, llavors es
situaran al prosceni (lloc elevat).
5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre
La construcció dels teatres es basava en una sèrie de càlculs matemàtics precisos.
Tots tenien les mateixes parts i característiques: una acústica immillorable i la visió era
perfecta des de tots els seients.
PAU17
PAU17
PAU17
5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre
PAU17
L’Arquitectura Grega
Exercicis:
Identifica els ordres arquitectònics i explica les principals diferències que podem
observar entre ells.
2
1
3
4
5
1
2
3
4
5
6
A
B
C E
F
G
H
I
J
A
B
C
D
E
F
G
D
Exercicis: Completa els espais amb la nomenclatura específica
ORDRE DÒRIC ORDRE JÒNIC
L’Arquitectura Grega
ORDRES ARQUITÈCTÒNICS GRECS: VOCABULARI ESPECÍFIC
DÒRIC JÒNIC CORINTI

More Related Content

What's hot

ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
Antonio Núñez
 
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obresL'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
Tania Ramirez
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
Antonio Núñez
 
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
Antonio Núñez
 
Els Temples Grecs
Els Temples GrecsEls Temples Grecs
Els Temples Grecsfloopy.93
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
Julia Valera
 
Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.
Mercè Bigorra
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
Antonio Núñez
 
Teatre d'epidaure
Teatre d'epidaureTeatre d'epidaure
Teatre d'epidaure
Toni Raya
 
Fitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleFitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el peple
Julia Valera
 

What's hot (20)

August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
8. DISCÒBOL
8. DISCÒBOL8. DISCÒBOL
8. DISCÒBOL
 
ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
 
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obresL'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
 
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
 
Erectèon
ErectèonErectèon
Erectèon
 
Els Temples Grecs
Els Temples GrecsEls Temples Grecs
Els Temples Grecs
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Laocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fillsLaocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fills
 
Teatre d'Epidaure
Teatre d'EpidaureTeatre d'Epidaure
Teatre d'Epidaure
 
8. AUGUST DE PRIMA PORTA
8. AUGUST DE PRIMA PORTA8. AUGUST DE PRIMA PORTA
8. AUGUST DE PRIMA PORTA
 
Altar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a PèrgamAltar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a Pèrgam
 
Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.
 
Tema 1: Introducció d'història de l'art
Tema 1: Introducció d'història de l'artTema 1: Introducció d'història de l'art
Tema 1: Introducció d'història de l'art
 
Ara pacis
Ara pacisAra pacis
Ara pacis
 
2. DISCÒBOL. MIRO
2. DISCÒBOL. MIRO2. DISCÒBOL. MIRO
2. DISCÒBOL. MIRO
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
 
Teatre d'epidaure
Teatre d'epidaureTeatre d'epidaure
Teatre d'epidaure
 
Fitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleFitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el peple
 

Viewers also liked

VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
Antonio Núñez
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
Antonio Núñez
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURALES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
Antonio Núñez
 
QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?
Antonio Núñez
 
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
Antonio Núñez
 
Victòria de samotràcia
Victòria de samotràciaVictòria de samotràcia
Victòria de samotràcia
Fely Lucena
 
Arquitectura Grega
Arquitectura GregaArquitectura Grega
Arquitectura Grega
Mercè Bigorra
 
Tema 5. arte griego
Tema 5. arte griegoTema 5. arte griego
Tema 5. arte griego
Candela De Cruz Romero
 
Les construccions romanes
Les construccions romanesLes construccions romanes
Les construccions romanes3repsadako
 
Roma
RomaRoma
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Julia Valera
 
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.
Jaime P
 
La prehistoria P
La prehistoria PLa prehistoria P
La prehistoria P
AntonioNDominguez
 

Viewers also liked (18)

VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURALES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
 
QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?
 
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
 
Kouros I Kore
Kouros I KoreKouros I Kore
Kouros I Kore
 
Victòria de samotràcia
Victòria de samotràciaVictòria de samotràcia
Victòria de samotràcia
 
Gerrers De Riace
Gerrers De RiaceGerrers De Riace
Gerrers De Riace
 
Arquitectura Grega
Arquitectura GregaArquitectura Grega
Arquitectura Grega
 
Tema 5. arte griego
Tema 5. arte griegoTema 5. arte griego
Tema 5. arte griego
 
Art grec
Art grecArt grec
Art grec
 
Deus romans
 Deus romans Deus romans
Deus romans
 
Els déus romans
Els déus romansEls déus romans
Els déus romans
 
Les construccions romanes
Les construccions romanesLes construccions romanes
Les construccions romanes
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
 
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.
 
La prehistoria P
La prehistoria PLa prehistoria P
La prehistoria P
 

Similar to ART GREC: ARQUITECTURA

02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura
Julia Valera
 
Art clàssic_ Grècia_lourdes_hª_art2.pptx
Art clàssic_ Grècia_lourdes_hª_art2.pptxArt clàssic_ Grècia_lourdes_hª_art2.pptx
Art clàssic_ Grècia_lourdes_hª_art2.pptx
Lourdes Escobar
 
Artgrecresumit
ArtgrecresumitArtgrecresumit
Artgrecresumit
Remei Baldó Asensi
 
Artgrecresumit
ArtgrecresumitArtgrecresumit
Artgrecresumit
Remei Baldó Asensi
 
Aproximació a l'art grec i l'arquitectura
Aproximació a l'art grec i l'arquitecturaAproximació a l'art grec i l'arquitectura
Aproximació a l'art grec i l'arquitectura
sandroalfaro
 
Art clàssic grècia
Art clàssic grèciaArt clàssic grècia
Art clàssic grèciajcestrella
 
Art romànic arquitectura
Art romànic  arquitecturaArt romànic  arquitectura
Art romànic arquitectura
Julia Valera
 
Resum Romànic i Gòtic, història de l'art
Resum Romànic i Gòtic, història de l'artResum Romànic i Gòtic, història de l'art
Resum Romànic i Gòtic, història de l'art
cintacidcid4
 
1 Arquitectura grega: el temple
1  Arquitectura grega: el temple1  Arquitectura grega: el temple
1 Arquitectura grega: el temple
Mercè Bigorra
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
Julia Valera
 
Renaixement arquitectura
Renaixement arquitecturaRenaixement arquitectura
Renaixement arquitectura
Julia Valera
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
historialavilaroja
 
Arquitectura Renaixement
Arquitectura RenaixementArquitectura Renaixement
Arquitectura Renaixement
José Luis Garcia Salvador
 
Power Grècia
Power GrèciaPower Grècia
Power GrèciaGraupe
 
Grecia (iii)
Grecia  (iii)Grecia  (iii)
Grecia (iii)
AlbertJaimejuan
 
Barrocoarquitectura
BarrocoarquitecturaBarrocoarquitectura
Barrocoarquitectura
Libertango
 

Similar to ART GREC: ARQUITECTURA (20)

02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura
 
Art clàssic_ Grècia_lourdes_hª_art2.pptx
Art clàssic_ Grècia_lourdes_hª_art2.pptxArt clàssic_ Grècia_lourdes_hª_art2.pptx
Art clàssic_ Grècia_lourdes_hª_art2.pptx
 
6. PARTENÓ
6. PARTENÓ6. PARTENÓ
6. PARTENÓ
 
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
 
Artgrecresumit
ArtgrecresumitArtgrecresumit
Artgrecresumit
 
Artgrecresumit
ArtgrecresumitArtgrecresumit
Artgrecresumit
 
Aproximació a l'art grec i l'arquitectura
Aproximació a l'art grec i l'arquitecturaAproximació a l'art grec i l'arquitectura
Aproximació a l'art grec i l'arquitectura
 
Art clàssic grècia
Art clàssic grèciaArt clàssic grècia
Art clàssic grècia
 
Art romànic arquitectura
Art romànic  arquitecturaArt romànic  arquitectura
Art romànic arquitectura
 
Art grec i arquitectura
Art grec i arquitecturaArt grec i arquitectura
Art grec i arquitectura
 
Resum Romànic i Gòtic, història de l'art
Resum Romànic i Gòtic, història de l'artResum Romànic i Gòtic, història de l'art
Resum Romànic i Gòtic, història de l'art
 
1 Arquitectura grega: el temple
1  Arquitectura grega: el temple1  Arquitectura grega: el temple
1 Arquitectura grega: el temple
 
ROMA. ARQUITECTURA (I).
ROMA. ARQUITECTURA (I).ROMA. ARQUITECTURA (I).
ROMA. ARQUITECTURA (I).
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
Renaixement arquitectura
Renaixement arquitecturaRenaixement arquitectura
Renaixement arquitectura
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
Arquitectura Renaixement
Arquitectura RenaixementArquitectura Renaixement
Arquitectura Renaixement
 
Power Grècia
Power GrèciaPower Grècia
Power Grècia
 
Grecia (iii)
Grecia  (iii)Grecia  (iii)
Grecia (iii)
 
Barrocoarquitectura
BarrocoarquitecturaBarrocoarquitectura
Barrocoarquitectura
 

More from Antonio Núñez

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
Antonio Núñez
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
Antonio Núñez
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
Antonio Núñez
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
Antonio Núñez
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
Antonio Núñez
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
Antonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
Antonio Núñez
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Antonio Núñez
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
Antonio Núñez
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
Antonio Núñez
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
Antonio Núñez
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
Antonio Núñez
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Antonio Núñez
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previs
Antonio Núñez
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
Antonio Núñez
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
Antonio Núñez
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
Antonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
Antonio Núñez
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
Antonio Núñez
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
Antonio Núñez
 

More from Antonio Núñez (20)

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previs
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
 

Recently uploaded

Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
SuperAdmin9
 
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
EscolaRoserCapdevila18
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
EscolaRoserCapdevila18
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
LLuelles Perera Maria del Mar
 
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Institut-Escola Les Vinyes
 
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
Ernest Lluch
 
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Daniel Fernández
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
Ernest Lluch
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
Ernest Lluch
 

Recently uploaded (9)

Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
 
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
 
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
 
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
 
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
 

ART GREC: ARQUITECTURA

  • 2. L’ARQUITECTURA GREGA L’Arquitectura Grega 1.- Característiques generals 3.- Els estils o ordres arquitectònics 2.- L’arquitectura religiosa: el temples 4.- L’arquitectura civil: el teatre DÒRIC JÒNIC CORINTI Introducció: Naixement de l’urbanisme
  • 3. EL NAIXEMENT DE L’URBANISME L’Urbanisme neix a Grècia: Els grecs són els primers que planifiquen i ordenen el creixement de les ciutats, mirant que cada una de les parts que la formen; i cada edifici, guardi proporció i harmonia amb la resta. Tres factors van condicionar l’urbanisme grec: - Caràcter independent de les polis (decideixen sobre elles mateixes) Introducció: Naixement de l’Urbanisme - La topografia muntanyosa del terreny - la democràcia: els ciutadans prenen les decisions, es fan llocs per a les reunions i es construeix una ciutat a escala humana (Antropocentrisme)
  • 4. ORGANITZACIÓ DE LA POLIS Es situen a l’interior d’un recinte emmurallat (qüestió defensiva) Podem diferenciar: - Acròpolis: zona alta i fortificada. Contenia edificis sagrats. - Àgora :plaça pública de reunió i celebració d’assemblees públiques, mercats i transaccions comercials i administració de justícia - Edificis civils: situats prop de l’àgora (majoritàriament) i destinats a la població (llocs de reunió, teatre, , palestra, estadi, stoa,...) El Naixement de l’Urbanisme
  • 5. Els grecs són també els inventors del traçat hipodàmic o ortogonal, de carrers rectilinis que s’entrecreuen en angle recte. EL PLA HIPODÀMIC Aquesta forma de planificar la distribució de les ciutats va sorgir quan Hipòdam de Milet va fer un projecte per la reconstrucció de la Polis de Milet al 475 aC. Després que aquesta ciutat fos destruïda pels perses durant les guerres Mèdiques Aquesta forma de planificar i dissenyar les ciutats exercirà una gran influència en etapes posteriors des de els romans fins els nostres dies. El Naixement de l’Urbanisme
  • 6. EL PLA HIPODÀMIC El Naixement de l’Urbanisme Restes de la ciutat romana de Tingad (segle I)
  • 7. 2.- L’Arquitectura Grega: Característiques Generals CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA GREGA Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals. (no utilitzen ni arcs ni voltes) Principals elements constructius: les columnes i els murs isòdoms de carreus perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa Cerca l’harmonia visual total a partir de les proporcions i les línies, utilitzant càlculs matemàtics complexos i correccions òptiques com l’èntasi Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat. (Antropocentrisme) La necessitat d’harmonia els porta a la creació de tres ordres arquitectònics: Dòric, Jònic i Corinti. Tipologia: Religiosa: temples i Civil: teatres, àgores, stoes, gimnasos i estadis Les construccions es policromaven.
  • 8. CARACTERICTIQUES DE L’ARQUITECTURA GREGA ( RESUM ) Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals. (no utilitzen ni arcs ni voltes) Principals elements constructius: les columnes i els murs isòdoms de carreus perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa Cerca l’harmonia visual total a partir de les proporcions i les línies, utilitzant càlculs matemàtics complexos i correccions òptiques com l’èntasi Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat. (Antropocentrisme) La necessitat d’harmonia els porta a la creació de tres ordres arquitectònics: Dòric, Jònic i Corinti. Tipologia: temples, teatres, àgores, stoes, gimnasos i estadis Les construccions es policromaven. 2.- L’Arquitectura Grega: Característiques Generals
  • 9. 3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE El Temple és l’edifici principal de l’art grec, situat sobre un crepidoma o basament esglaonat que l’eleva sobre els seus voltants La seva funció principal era la de guardar la imatge del deu, però no era un lloc preferentment de culte, donat que la major part de les cerimònies religioses es realitzaven a l’exterior (major importància de l’exterior que de l’interior)
  • 10. La planta dels temples més comuna és la rectangular. Forma que deriva del mègaron de la cultura micènica, una estructura rectangular dividida en 3 espais: 3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple
  • 11. Però, en algunes ocasions, també pot tenir una forma circular (tholos). En aquest cas, la forma circular prové de les tombes dels prínceps micènics Tant si presenten una forma rectangular com circular, el més important és tenir present que a la cultura grega la majoria de les cerimònies religioses es feien a l’exterior, per la qual cosa els temples es van construir donant més importància a l’exterior que a l’interior.(Els temples és van construir per ser vistos) 3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple
  • 12. PARTS DEL TEMPLE: ESTRUCTURA INTERNA Pronaos: “Davant de la Naos” era el pòrtic d’entrada o accès. Situat en la part davantera Naos o cel·la: estància principal i central del temple, on es guardava la imatge del déu Opistòdom: fals pòrtic posterior sense comunicació amb la naos on es podien guardar les joies i tresors relacionades amb el déu. PRONAOS NAOS OPISTÒDOM PERISTIL L’Arquitectura Religiosa: El Temple La estructura interna del temple grec rectangular solia ser molt simple: Una sala central flanquejada per dues de més petites, de caràcter similar i que li donaven un aspecte simètric, però amb funcions diferenciades.
  • 13. Pronaos Naos o Cel·la Opistòdom Peristil Estereòbat Estilòbat L’Arquitectura Religiosa: El Temple
  • 14. L’ESTRUCTURA EXTERNA (FAÇANA) Els grecs mostren una forta preocupació per l’aparença externa dels seus temples i en aquest sentit els treballen gairebé com si fos un element escultòric per a ser contemplats des de l’exterior. 3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple
  • 15. CLASSIFICACIÓ DELS TEMPLES SEGONS SI PRESENTA COLUMNES EN UNA O EN LES DUES FAÇANES: - Pròstil: Amb pòrtic anterior sostingut amb columnes - Amfipròstil: Amb pòrtic anterior i posterior SEGONS LA SITUACIÓ DE LES COLUMNES - In-antis: Amb dues columnes dites antae al davant - Perípter: Voltat de columnes. Al costat llarg el doble - Dípter: Doble filera de columnes o doble passadís - Tholos: Temple circular rodejat de columnes 3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple
  • 16. Dístil: (2) Tetràstil (4) Hexàstil (6) Octàstil (8) Decàstil (10) TETRÀSTIL OCTÀCTIL Les columnes sempre eren de nombre parell (dues, quatre, sis i vuit). Segons el nombre de columnes que hi presenten en la façana es classifiquen: L’Arquitectura Religiosa: El Temple
  • 17. 4.- Els Ordres Arquitectònics EL ORDRES ARQUITECTÒNICS Els ordres es diferencien entre ells per la forma de la columna i del capitell i per la manera com estan disposats els elements de cobertura L’art grec té tres ordres arquitectònics que són: DÒRIC JÒNIC CORINTI La recerca de l’harmonia visual de l’edifici basada en la proporció portarà als grecs a la creació de l’ordre arquitectònic. els qual podem apreciar principalment en les façanes, tant en la disposició, com en la decoració dels elements que la integren
  • 18. Cada ordre consta de les següents parts: BASAMENT o CREPIDOMA Element esglaonat que eleva el temple del terra COLUMNA (SUPORT) Element de suport, de secció circular. Consta de tres elements: base, fust i capitell ENTAULAMENT Part superior que consta de tres elements: arquitrau, fris i cornisa COBERTA Formada per dos aiguavessos i que dona origen al Frontó i el timpà 4.- Els Ordres Arquitectònics
  • 19. Ordres arquitectònics: Parts Els Ordres Arquitectònics DÒRIC JÒNIC CORINTI
  • 20. ORDRE DÒRIC És l’estil més sobri (menys ornamental) Basament en tres graons: estereòbat (els dos inferiors) i estilobat (el superior) Columna: sense basa, descansa directament a l'estilobat, fust estriat i amb èntasi i capitell dividit en tres parts (collarí, equí i àbac) Entaulament: arquitrau llis, fris que alterna tríglifs (motllures verticals) i mètopes (espais quadrangulars amb relleus esculpits) i cornisa Coberta a dues aigües que dóna lloc a dos frontons decorats amb escultures 4.- Els Ordres Arquitectònics
  • 21. ORDRE DÒRIC 4.- Els Ordres Arquitectònics
  • 22. ORDRE JÒNIC Més esvelt i ric en ornamentació Crepidoma o basament en tres graons: estereòbat (els dos inferiors) i estilobat (el superior) Columna: basa formada per dos toros separats per una escòcia, fus acanalat i d’una sola peça i capitell decorat amb dues volutes en espiral Entaulament: arquitrau format per tres bandes horitzontals o platabandes; fris llis (sense divisions) amb decoració contínua de relleus o pintures; i cornisa que sobreïx poc (menys que la d’ordre dòric) Coberta a dues aigües que dóna lloc a dos frontons decorats els timpà amb escultures 4.- Els Ordres Arquitectònics
  • 23. ORDRE JÒNIC 4.- Els Ordres Arquitectònics
  • 24. EL FUST EN L’ORDRE DÒRIC I EL JÒNIC: DIFERÈNCIES El fust de la columna en l’ordre Jònic és més esvelt que en l’ordre Dòric, però la diferència fonamental està en les estries En l’ordre dòric, les estries s’uneixen i deixen un fil tallant, és a dir, són a aresta viva. Els fusts dels ordres jònic i corinti s’estrien amb llistells, o motllures amb un perfil quadrangular 4.- Els Ordres Arquitectònics
  • 25. ORDRE CORINTI És una variant de l’ordre jònic amb algunes diferències: fust més esvelt i capitell decorat amb fulles d’acant i una àbac de costats còncaus. És el més ornamental o decoratiu dels tres ordres. 4.- Els Ordres Arquitectònics
  • 26. En ocasions el fust de les columnes és substituït per escultures femenines (cariàtides) o masculines (atlants) ELEMENTS DECORATIUS 4.- Els Ordres Arquitectònics
  • 27. L’Arquitectura Grega Un altre element decoratiu molt freqüent en els temples grecs són els acroteris Acroteri: Element decoratiu (o ornament) amb forma de figura o de palmeta, situat als extrems o al vèrtex d’un frontó en els temples grecs.
  • 28. DÒRIC JÒNIC CORINTI EL ORDRES ARQUITECTÒNICS ( RESUM ) PAU17 4.- Els Ordres Arquitectònics PAU17
  • 29. EXEMPLE DE TEMPLE DÒRIC EL PARTENÓ: (447 – 438 aC.) PAU17PAU17 PAU17 4.- Els Ordres Arquitectònics PAU17
  • 30. EXEMPLE DE TEMPLE JÒNIC ATENEA NIKÉ ( 421 aC. ) PAU17PAU17 4.- Els Ordres Arquitectònics PAU17
  • 31. EXEMPLE DE TEMPLE JÒNIC ERECTÈON ( 421 – 406 aC. ) Considerat un dels temples més complexos i refinats, fou projectat per Mnèsicles dins del pla d'obres de Pèricles, per la reconstrucció de l’Acròpolis, que havia estat destruït durant la Guerres Mèdiques amb els perses. Últim temple que es va realitzar a l’Acròpolis. La seva construcció s’inicià al 421 aC, i no s’acabà fins el 406 degut a constants interrupcions provocades per la Guerra de Peloponès. 4.- Els Ordres Arquitectònics
  • 32. El temple va ocupar el lloc d'un antic santuari dedicat a Atena Poliàs, que havien destruït els perses. Va ser dedicat a aquesta mateixa divinitat i a altres déus i herois mítics fundadors de la polis, com Posidó, Cècrops i Erecteu, primer rei d’Atenes, i del qual rep el seu nom. El temple, de dimensions més reduïdes que el ´Partenó, presenta un caràcter poc unitari, per la necessitat d'adaptar- se a les característiques del irregular terreny i respectar les restes dels antics santuaris de culte (Cècrops, Erecteo...) Mnèsicles construeix un edifici complex, integrat per varis cossos en diferents plànols, format per tres portics i diferents espais dedicats a les diferents divinitats i herois. Santuari d’Atena Posidó Erecteu v e s t í b u l Pòrtic de les Cariàtides (tomba de Cècrops) Resulta difícil saber quina era la distribució original, donades les successives reformes que ha patit. El que és inqüestionable és que aquest temple, situat enfront del Partenó fou edificat per donar un lloc a la pràctica de vells cultes, que després de la construcció del Partenó havien quedat sense santuari. 4.- Els Ordres Arquitectònics
  • 33. L’Erectèon presenta un ordre jònic evolucionat respecte a altres temples, com el de Nike Àptera. Columnes més primes, i entaulaments i frontons més lleugers. Menció especial mereix el pòrtic de les Cariàtides, que representen sis dones joves que aguanten sobre el cap l'arquitrau i la cornisa d'una tribuna petita de la part meridional del temple. Segons la tradició, representen les dones de Cària (a l’Àsia Menor) agafades com esclaves pels grecs per haver ajudat als perses durant les guerres mèdiques. PAU17 PAU17 4.- Els Ordres Arquitectònics
  • 34. UN CAS SINGULAR ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. ) És un ALTAR, no un temple, per tant és un edifici religiós de tipologia i una estructura diferent. Una altra característica que el diferencia dels exemples anteriors és que fou construït en l’època hel·lenística, la qual cosa implica que l’edifici ja no cerca ni l’harmonia, ni la proporció, ni tampoc es construït a escala humana (Antropocentrisme). 4.- Els Ordres Arquitectònics Ben al contrari, aquesta construcció trenca amb els canons clàssics, mostrant una clara tendència a la monumentalitat. (influència del món oriental)
  • 35. UN CAS SINGULAR ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. ) 4.- Els Ordres Arquitectònics DISTRIBUCIÓ DELS ESPAIS: L’edifici es compon d’una sala rectangular, elevada sobre un pòdium massís rodejada de pòrtics amb columnes jòniques, al mig de la qual s’ubicava altar pels sacrificis. A la façana, destaquen dues ales laterals que emmarquen una escala monumental d’accés , i que és la única part que es conserva al Pergamun Museum de Berlín
  • 36. UN CAS SINGULAR ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. ) L’obra és un excel·lent exemple d’unió d’arquitectura i escultura. 4.- Els Ordres Arquitectònics Un fris exterior envolta el pòdium, amb alts relleus, d’una grandària superior a la natural, fets per escultors de l’escola de Pèrgam, els quals presenten les característiques pròpies de l’època hel·lenística: teatralitat, gran dinamisme i expressivitat (pathos)... PAU17 PAU17 PAU17
  • 37. UN CAS SINGULAR ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. ) Al fris es representa la gigantomàquia (lluita mitològica entre els déus i els gegants). 4.- Els Ordres Arquitectònics Els gegants eren una raça monstruosa nascuts de Gea, ( la Terra ), i Uranos, ( el Cel ). El triomf dels déus sobre els gegants, simbolitza el triomf de l’ordre sobre el caos. Amb això es volia associar la victòria del poble atàlida (identificat amb el déus) sobre els bàrbars enemics gàlates (identificats amb els gegants) PAU17 PAU17
  • 38. 5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre L’ARQUITECTURA CIVIL: EL TEATRE L’arquitectura civil va tindre una importància enorme a la Grècia antiga, com correspon a una societat que posa al ciutadà en el centre del seu pensament Edificis civils més importants: La stoa: pòrtics coberts que envoltaven l’àgora i els carrers del voltant per protegir la gent de les incidències meteorològiques i acollir els comerços) El gimnàs i la palestra: llocs de reunió cívica i per a l’exercici físic L’estadi: d’estructura rectangular i amb les grades o cavea aprofitant el desnivell del terreny; servia per a les competicions atlètiques El Teatre: Construcció civil de caràcter lúdic destinada a la representació de comèdies i tragèdies
  • 39. El teatre és la construcció civil més significativa. En ell es representaven tragèdies i comèdies. El més gran i el més ben conservat és el teatre d’Epidaure Els teatres es construïen aprofitant el desnivell d’una muntanya, on es disposaven les grades o càvea en forma semicircular. *Al teatre d’ Epidaure, degut a les grans dimensions, van construir uns murs laterals de contenció del terreny. Als seus peus hi havia l’escena i el prosceni, on els actors feien la representació, 5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre I al centre es situava l’orquestra, de forma circular, pel cor i els músics.
  • 42. El teatre va néixer a partir les cerimònies que els grecs realitzaven en honor de Dionís (déu del vi i la festa). Primer aquestes cerimònies tenien una finalitat religiosa, la qual cosa explica que es construís un altar al mig de l’orquestra destinat als actes rituals en honor del deu i on el cor explicava l’acció de les obres dramàtiques (el paper dels actors era secundari). Al segle IV aC., el paper dels actors adquireix més importància que el cor, llavors es situaran al prosceni (lloc elevat). 5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre
  • 43. La construcció dels teatres es basava en una sèrie de càlculs matemàtics precisos. Tots tenien les mateixes parts i característiques: una acústica immillorable i la visió era perfecta des de tots els seients. PAU17 PAU17 PAU17 5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre PAU17
  • 44. L’Arquitectura Grega Exercicis: Identifica els ordres arquitectònics i explica les principals diferències que podem observar entre ells.
  • 45. 2 1 3 4 5 1 2 3 4 5 6 A B C E F G H I J A B C D E F G D Exercicis: Completa els espais amb la nomenclatura específica ORDRE DÒRIC ORDRE JÒNIC
  • 46. L’Arquitectura Grega ORDRES ARQUITÈCTÒNICS GRECS: VOCABULARI ESPECÍFIC DÒRIC JÒNIC CORINTI