Comentari de l'obra

1. La Victòria de
Samotràcia
Autor: atribuït a Pitòcrit de Rodes
(pithokristos)
Època: 190 aC.
Mida: 245cm
Material: Marbre
Estil: Escola de Rodes. Grec
hel·lenístic
Ubicació original: Santuari dels Cabirs
a l‟illa de Samotràcia
Ubicació actual: Museu del Louvre

2. 1. Context històric
Després de la mort d'Alexandre el Gran els seus generals es varen repartir
l'Imperi, aquest fet va donar lloc a vint anys de lluites per obtenir el
poder.
L'enorme imperi d'Alexandre el Gran es va repartir a la seva mort de la
següent manera:
• Àsia per Antígon Monòftalmes. Era el que tenia més poder i més
extensió de terres. Els seus successors donarien lloc posteriorment a la
Dinastia Antigònida a Macedònia.
• Egipte per a Ptolomeu que va esdevenir la dinastia més estable de totes,
(Dinastia Ptolemaica).
• Tràcia i Àsia Menor per a Lisímac.
• Babilònia i Síria per a Seleuc, (dinastia Selèucida). S'entenia per Síria a
una enorme extensió de terres que arribaven fins a les fronteres amb
l'Índia.
• Grècia i Macedònia per a Casandre, fill del veterà general Antipatre.
Els ptolemeus, governen Egipte entre el 323 aC i el 30 aC. El primer rei fou
Ptolomeu I Soter, que era un general d'Alexandre el Gran que va rebre el
govern d'Egipte a la mort d'Alexandre el 323 aC i va assolir el títol reial el 305
aC. Fou el sobirà que va introduir l'hel·lenisme a Egipte.

3. • L'Imperi Selèucida (Àsia) fou un dels estats sorgits de la descomposició de
l'imperi d'Alexandre el Gran. L'imperi Selèucida va ser fundat per Seleuc I
Nicàtor, després de la derrota i mort del general Antígon Monòftalmes.
L'imperi fou establert a l'any 305 aC, en plena edat hel·lenística.
• Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC–187 aC) fou rei selèucida del 223 aC
al 187 aC. El 204 aC adoptà el títol de Megas Basileos (gran rei) propi dels
perses i per això se'l coneix com "el gran".

4. Antecedents
Obra de Paionios de
Mende de Chalkidike.
Dedicada als pobles de
Mesene i Naupactos per
la victòria sobre els
espartans en Spactheria
(425 a.C.). Esculpida al
voltant de 421 a.C. el cos
te una alçada de 216 cm
Fou descoberta per un
grup d‟ arqueòlegs
alemanys en el santuari d‟
Olimpia, el 1875.
Nike de Paionios en el museo de Olimpia

5. 2. Anàlisi formal
• La Victòria de Samotràcia (en grec Νίκη τῆς Σαμοθράκης, Niki
tis Samothrákis o Níke tes Samothrákes) és una escultura de
marbre que representa la deessa Atena Nike (Atena portant la
victòria), pertanyent a l'escola de Rodes del període hel·lenístic.
Actualment l'original -del qual part d'un ala s'ha reconstruit a
posteriori- es troba al Museu del Louvre, tot i que n'hi ha còpies
a Grècia i a Montpeller, per exemple.
• Té una alçada de 245 cm i es va elaborar en marbre cap a l'any
190 a.n.e.. Amb la tècnica del biudatge o talla. Consisteix a
treure partícules al bloc ja escalabornat fins a obtenir la figura
desitjada. Antigament la talla s'efectuava amb instruments de
ferro. En algunes escultures encara s'observa el senyal de
punxons i cisells.

6. PROCÉS d’ESCULPIR ESCULTURA DE MARBRE
1.Es realitza un model en terracota per a que el comitent pogués saber què
s’anava a fer i perquè l’artesà pogués delegar als seus deixebles.
2.Després es buscava un bloc o estrat de marbre, un bloc cúbic amb les
proporcions adequades i per no trobar-se esquerdes a dins. Per alleugerir el
pes, la figuras’esbossava a la mateixa pedrera i es deixava amb la forma que
tidria amb 1 o 3cm de més del que finalment seria.Sabem que és així perquè a
les pedreres de Naxos s’han trobat figures quequedaren sense realitzar-se
perquè tenen imperfeccions, forats...
3.Es transportava amb vaixell, per rius o mar, perquè era la forma més fàcil, ràpida
i segura.
4.Al taller se li dona la forma definitiva. Les eines que s’usen són :
-“Cincel” punxegut, que es colpejava contra la superfície de forma obliqua
Es polia amb pedra pómez
Es retocava amb un cisell tallant (parpelles, plecs del vestit...)
A més s’usaven el cisell de cap rom i un “taladro” continu.
5. Se suposa que l’acabat definitiu no es feia fins que estava col·locada (sobretot
lesmés grans) per por a què es fes malbé la superfície.Normalment les
escultures no estaven fetes per blocs sinó que s’ensamblaven lesparts. Si
l’escultura tenia vestit, aquest tapava les juntes.

7. • La figura femenina de la Victòria amb ales es posa sobre la proa
d'un navili, què actua de pedestal de la figura femenina, el cos de
la qual presenta una lleu i graciosa torsió.
Les robes s'adhereixen al seu cos Les robes agitades pel vent li
deixant intuir la seva anatomia; confereixen un dramatisme, joiós
tractament que recorda la tècnica en aquest cas, molt caracterísitc
de "panys molls" de Fídies de l'escola escultòrica rodia.

8. El mant fa un rotlle
sobre la cuixa dreta
per caure després
entre les cames, donant
lloc a una composició
molt característica de
les figures femenines
de la mateixa època.
Abundància de plecs a
la part inferior de
l‟escultura organitzats
en diferents
direccions, donen la
impresió de que la
Victòria s‟enfrenta a un
veritable remolí que vol
atrapar-la.
La vestimenta es
projecta amb
rotunditat cap enrrera
al costat dret del
personatge

9. El seu nom, Victòria, evoca un
triomf militar. Les seves ales e
plomes semblen fer referència a
la llibertat que dóna el vol. El cos
petreo, vestit amb una subtil tela
i les insinuants corbes femenines
ofereixen una carga d‟erotisme a
l‟escultura. La posició avançada de
la cama dreta denota fermesa
però , a l‟hora confereix sensació
de lleugeresa.
Trobem a faltar el cap i els
braços, però podem imaginar la
gran bellesa i els moviments
acords amb la formosa figura.
Al seu voltant es pot sentir l‟olor
a mar i si prestem atenció
podríem sentir l‟ oleatge, mentre
un fort vent s‟agita contra
l‟escultura.

10. La longitud de les
ales i la seva
disposició de les
plomes, sotmeses
al ritme i la
direcció del vent.
Tot plegat la
figura transmet
una delicada
sensació de
moviment i
inestabilitat.

11. 3. Estil
• Tot i no conèixer amb certesa l‟autor de l‟ obra, sembla no haver-hi
dubtes sobre la seva pertinença a l‟Escola de Rodes.
• L‟ autor representà el moment en que la Victòria alada es posa
sobre la proa d‟un vaixell fent front al propi moviment del mateix i
a la força del vent.
• S‟ aconsegueix un dels moments àlgids de la escultura no solament
hel·lenística, sinó de tota la cultura grega antiga, per no dir de
totes les èpoques.
• Accentuació de les formes, que ens porta a un “barroquisme” i que
es manifesta en els sentiments, major moviment i gran varietat d‟
actituds

12. Estil: Grec hel·lenístic (323 aC – 31 aC)
• - Trenca amb la serenitat i l‟equilibri clàssics. Teatralitat.
• - Valora el “phàtos” (intensitat extrema dels sentiments)
• - Més moviment i dinamisme
• - Importància al grups escultòrics
• - Influència de cultures asiàtiques, Grandiositat.
• - Temes anecdòtics (Nen de l‟espina)
• - Busquen provocar sensacions immediates
• - Els artistes es recreen en el seu art i busquen resoldre
problemes tècnics.

13. Dins l’etapa hel·lenística hi trobem una sèrie d’escoles destacades:
• Pèrgam: destaquen els relleus i l‟altar de Zeus, de l‟època d‟Eumenes
II, grups que representen la lluita d‟aquest regne contra els gals
(Gal moribund, Gal suïcidant-se, d‟Epígon) Epígon en serà un escultor
destacat (tema dels gals invasors).
• Rodes: afany pel colossalisme i per l‟expressió del dolor i el
moviment contorsionat. Escultors: Cares de Lindos: El Colós de
Rodes. Pitòcritos: Victòria de Samotràcia. El Toro Farnesi.
Agesandre, Aternodor i Polidor: Laocoont i els seus fills.
• Alexandria: Estàtues de nans, negres, escenes costumistes…
L'Al·legoria del Nil
. Atenes: es fan moltes còpies, més o menys lliures del passat (Tors
Belvedere, d‟Apol.loni, Jove orant de Boethas...)
• Antioquia: la Tyché o Fortuna, figura al·legòrica de la ciutat

14. Escola d’Alexandria:
Al·legoria del Ni
Tors Belvedere, Escola d’Atenes
Gàlata ferit, Escola de Pèrgam

15. Escola de Rodes
Laocoont
El Colós de Rodes
El Toro Farnesi

16. 4.Interpretació – significat - temàtica
Va ser descoberta al 1863 a
l'illa de Samotràcia, pel
cònsol francès Charles
Champoiseau, un arqueòleg
aficionat.
• La figura femenina representa a la deessa
Niké ( Victòria). Capaç de còrrer i volar a
gran velocitat. Era considerada portadora de
bona sort. Acostumava a anar associada a
algú altre deu com Zeus i Atenea.
• Desprès de la batalla de Salamina 480 a.n.e.
és associada i identificada amb la mateixa
Atenea filla de Zeus.
• Destaca el seu temple a l‟ acròpolis d‟
Atenes.
• La representació més coneguda és la mateixa
Victòria de Samotràcia.

17. 5.Funció
Quan es va descobrir, es va pensar que la va fer Dimitri Poliorcetes
per commemorar la victòria naval en Salamina sobre la flota de
Ptolemeu Sòter, cap al 306 a.C, ja que en les monedes emeses
entre el 244 i el 288 a.C apareixia l„ imatge de l'escultura.
Encara que més tard van veure que pertanyia a principis del segle
II a.C, ja que era més lògic que van elaborar l'escultura per
celebrar les victòries sobre Antíoc III el Gran.

18. La figura femenina de la
Victòria amb ales es posa
sobre la proa d'un navili,
què actua de pedestal de
la figura femenina, el cos
de la qual presenta una
lleu i graciosa torsió.
La veritable meravella és quan s'és als seus peus. Sents com el vent bufa a favor; ets dalt
d'una nau solcant la mar Egea camí de la Victòria; saps que ets un defensor de la Llibertat.
La seva presència silent et fa tancar els ulls i meditar la nostra existència.

19. Els comitents de
l‟obra no solament
commemoraren un
triomf bèl·lic; també
van fer un cant, una
al·legoria a les forces
de la naturalesa, al
vent i al mar.
Sempre, però, sota
antropocentrisme que
va caracteritzar la
cultura grega van
deixar constància de
que aquestes forces
naturals podien ser
dominades per la
figura d‟una Victòria.
Amb forma humana,
encara que tingués
ales.

20. La seva elaborada
talla i posició en
una de les més
àmplies sales del
Museu del Louvre,
que la fan ser
objecte de les
mirades de milers
de persones cada
dia, han fet d‟ ella
una de les més
conegudes
escultures del món
grec. la Victoria
de Samotràcia.

21. Altres interpretacions del mateix tema
Yves Klein
Yves Klein (Niça, 28 d'abril de 1928 - París, 6 de juny de 1962) va ser un artista francès
considerat com una important figura dintre del moviment Neo-Dadà entre d'altres.

22. La firma esportiva
Nike, pren el seu
logotip de l‟ala dreta
de l‟ Atenea Niké o
Atenea alada.
La Victòria de
Samotracia