1. Palau de Versalles

2. Documentació general
Localització: Versalles (França)
Estil: Barroc
Nom: Palau de Versalles Materials: pedra, marbre i
Autors: Louis Le Vau (1612-1670), miralls entre altres nobles.
Jules Hardouin-Mansart (1646- Sistema constructiu: arquitravat
1708), André Le Nôtre (1613- i voltat
1700). Charles Le Brun (decoració Dimensions: 600 m aprox.
interiors) (façana i ales laterals que donen
Cronologia: 1661-1710 al pati)
Tipologia: palau

3. Context històric
El palau de Versalles va ser el gran palau dels reis de França, situat a la ciutat
que li dóna el nom a uns 20 km de París. El va iniciar Lluís XIII i el va fer ampliar
Lluís XIV. Aquest rei representa millor que cap l’absolutisme que es va anar
imposant al segle XVII a les corts europees. El Palau de Versalles va ser el
símbol d’aquest poder absolut. La més famosa de les estances és el Saló dels
Miralls. Lluís XIV va deixar París i va decidir construir Versalles, com una petita
ciutat allunyada dels problemes. Van haver-hi diverses etapes constructives:
Primera etapa (1661-1668): Seria un palauet de cacera al que se’n van afegir
dues ales laterals que, en tancar-se va conformar la plaça d'armes.
Segona etapa (1668-1678): Lluís XIV va traslladar la cort a Versalles
definitivament. Va fer construir els tres pisos i les escultures que el rematen.
Tercera i última etapa (1678-1680): És l'ampliació realitzada per Mansart el
qual va construir la Capella Reial.
Al segle XVII França s’havia convertit en la gran potència europea, desplaçant a
Espanya.

4. Imatges del Rei Sol
Jules Hardouin-
Mansart, el principal
arquitecte del palau.
Charles Le Brun,
responsable de la
major part de la
decoració interior

5. Anàlisi formal: Elements de suport i suportats
Murs, columnes i pilastres fan la funció de càrrega.
Les cobertes són planes o voltades, segons l’estètica de cada recinte.
La Capella Reial té sostre de creueria amb una capçalera semicircular.

6. Espai exterior
Té dues façanes:
La principal a la banda que dona a la ciutat
L’altra que s’obre al jardí (oest), amb les dues ales que s’estenen als dos
costats de l’edifici. Tot fa més de 600 m de longitud.

7. El conjunt de les façanes és clàssic, sobri i majestuós, amb volums definits i
harmonia entre els elements que les conformen.
Tot i ser producte de dues ampliacions, manté l’estructura inicial dividida en
3 cossos: el basament o part inferior, el cos principal, caracteritzat per la
repetició de pilastres i columnes jòniques gegantines que emmarquen les
immenses portes finestra i el cim, un àtic coronat per trofeus.

8. Predomina l’horitzontalitat
La monotonia la trenca un enginyós sistema d’entrants i sortints de la
façana que compensen la línia horitzontal i li donen ritme i moviment.

9. Exterior de la Capella Reial

10. El pati de marbre és la part més antiga del palau, es troba a la
façana que dona al poble de Versalles.

11. L’edifici actua com a separació
entre el món urbà i la natura
“ordenada” dels jardins. Els
projectà el paisatgista Le Nôtre.
Tenen un traçat pràcticament
geomètric i són a banda i banda
d’un eix longitudinal central
imaginari que s’allarga més enllà
de la vista i que vol donar la
sensació d’infinitud. És un disseny
molt racional
Estan ocupats per boscos, canals,
estanys, camins, rotondes,
estàtues, fonts.
També hi ha edificis, com el petit
i el gran Trianon,

12. El petit Trianon,
El gran Trianon,

14. El palau està plenament integrat en el paisatge, subordinant-se a l’eix i
convertint-se en el fons del parc quan s’hi arriba des dels jardins.

15. Espai interior
L’interior s’articula al voltant d’una escala construïda al cos central del
palau, lloc on hi ha les habitacions del rei i la reina. Hi ha un pati central en
forma d’U esglaonada i obert, com era típic a França.
Uns 600 m
Als dos costats del pati i del cos central s’estenen dues grans ales, a les quals
hi trobem diversos patis interiors. A la part esquerra hi havia la zona de
residència dels prínceps i nobles, i a la dreta les oficines i ministeris.
La majoria de les sales interiors són rectangulars i molt il·luminades, adaptades
a la funció que desenvolupaven. La decoració interior és d’estil rococó.

16. Planta del cos
central del palau

17. Hi destaca la Capella Reial, de Mansart, mostra del Barroc tardà francès.
Té més caràcter reial que religiós. Capçalera semicircular i tres grans
naus. Es divideix en 2 pisos: l’inferior, amb arcades sobre pilars, reservat a
cortesans i a la noblesa, i el superior, que comunicava directament amb les
dependències reials, més esvelt i amb una elegant columnata.
Decoració preciocista
i acurat estudi de la
direcció de la llum.
Contrast entre la
pedra blanca i el blau
dels frescs de caire
il·lusionista dels
sostre anticipen
l'estètica de les
properes dècades.

18. La Capella Reial va ser construïda per
Hardouin Mansart. El sostre està
profusament decorat, seguint
l’estètica de l’època del Rei Sol. A la
galeria de dalt s’hi situava el tro del
rei, i era reservada als membres més
destacats de la cort.

19. La Galeria dels Miralls és un afegit al cos central de l’edifici. La decorà Le
Brun, representa el màxim refinament artístic. Té 75 m de llarg. Al costat que
dona als jardins els murs han desaparegut per uns grans finestrals que es
corresponen a l’altra banda amb enormes miralls que reflecteixen la claror,
dels sol i les espelmes, creant un gran joc de llums. Això afavoreix la
integració dels paisatge interior i exterior.

20. Està situada en la façana posterior, la que dona als jardins. Té 17 balconades
entre arcs de mig punt, que a l’altre costat es corresponen amb els miralls. Les
pilastres, de marbre roig, tenen bases i capitells daurats, color que hi abunda.

21. Interpretació
El palau de Versalles havia de ser la residència de Lluís XIV i de la seva cort. Per
la seva grandiositat i sumptuositat va ser un element important de propaganda
de la monarquia absoluta de l’esmentat rei, així com la mostra el poder i
l’hegemonia de França a Europa en aquells moments.
Lluís XIV, el Rei Sol, és la personificació més clara del poder absolut, gairebé
diví. La seva identificació amb l’astre solar era total. La seva jornada transcorria
de manera paral·lela a la trajectòria del sol.

22. El palau es construí d’acord amb
aquesta concepció. L’habitació del
rei era al cor del palau, al costat
del pati de Marbre, al centre de
l’eix est-oest. A partir d’aquí tot
s’estructurava segons els seu
recorregut diari, i era accessible
als cortesans o no en relació a la
seva jerarquia.
Cambra de la reina i cambra del rei

23. Establí una nova concepció d’urbanisme “a la francesa”. És un “urbanisme obert”
pel seu contacte amb la natura i concep els espais, jardins i edificis, com un tot
unitari en el qual es complementa cada part. Tot l’espai arquitectònic és en
realitat l’ampliació d’un antic palauet de Lluís XIII.
Els jardins eren plens d'instal·lacions líriques, edificis de lleure, fonts, glorietes
i grups escultòrics. Eren l’escenari ideal per les grans festes que s’hi
celebraven.
La influència de la dona es nota en la decoració interior i l’etiqueta de les
cerimònies. És un edifici carregat de significacions i simbolisme: símbol del
poder del monarca, seu del govern i exemple de centralització política, ja que
des de Versalles es dominava tota França.

24. Funció
L’arquitectura del Gran Segle
(XVIII) francès era més palatina
i cortesana que religiosa. França,
potència hegemònica de l’època,
marcà la pauta a tot Europa
durant el regnat de Lluís XIV, el
qual explotà a consciència el
valor propagandístic dels palaus.
Els de Versalles havia de fer
evident el gran poder del règim
absolutista, i ho va fer a través
d’una art sumptuós als interiors i
uns exteriors que mantenien el
sentit de l’equilibri i la mesura
amb una estètica gairebé
clàssica.
També tenia una funció més
pràctica, era el centre
administratiu del regne, ja que en
el palau hi havia els ministeris.

25. Els noms dels salons també tenen molt de simbolisme, relacionats amb la
mitologia clàssica. També hi ha moltes pintures de batalles.
Escultura del Saló de Venus,
quadre del saló d’Apol·lo i llit
del saló de Mercuri

26. Entorn i integració urbanística
Palau i jardins formen una unitat, com hem vist, i es complementen entre si.
La riquesa i l’ordre arquitectònics, també els trobem als jardins, on s’ha
manipulat la naturalesa (paisatge humanitzat). El palau és un nexe entre el
poble de Versalles i la natura, representada en els jardins, boscos., estanys,
etc.

27. Models i influències
El palau de Versalles es convertí en un nou model arquitectònic per a tots els
palaus europeus del segle XVIII, a més de ser el millor exponent del Gran
Siècle francès.
Palau Reial de Madrid
Palau d’Aranjuez

28. Fets històrics al palau de Versalles
Reunió dels Estats Generals i Sala
del Jurament del Joc de Pilota

29. Coronació de Guillem I i proclamació del
II Reich
Firma del Tractat de Versalles en
acabar la I Guerra Mundial