1. ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM
Autor: desconegut Materials: marbre
Cronologia: -188 aC Sistema constructiu: arquitravat
Localització: Dimensions: 36,44m x 34,29m
- actual: Pergamonmuseum (Berlín) Estil: grec hel·lenístic
- original: Pèrgam (actual Bergama, Turquia)

2. Localització:
Lloc de
l’altar
Construït sobre la segona terrassa de l’
acròpolis
Mapa de l’acròpolis de
Pèrgam

3. Context històric:
Època del regnat d’Èumenes II, de la dinastia atàlida (fill d’Atal I), que
feu aixecar l’altar per commemorar les seves victòries al Pont i a
Bitínia. Els reis de Pèrgam es van guanyar el títol de defensor de
Grècia aturant les diverses invasions, con les dels gàlates o gals
(Galàcia, regió d’Àsia Menor)
En l’època hel·lenística es varen posar de moda els grans altars, dedicats
a un gran déu, normalment Zeus.
Gal moribund i Gal suïcidant-se, d’Epígon

4. Dins l’etapa hel·lenística hi trobem una sèrie d’escoles destacades:
• Pèrgam: destaquen els relleus i l’altar de Zeus, de l’època d’Eumenes
II, grups que representen la lluita d’aquest regne contra els gals (Gal
moribund, Gal suïcidant-se, d’Epígon) Epígon en serà un escultor
destacat (tema dels gals invasors).
b) Rodes: afany pel colossalisme i per l’expressió del dolor i el moviment
contorsionat. Escultors: Cares de Lindos: El Colós de Rodes.
Pitòcritos: Victòria de Samotràcia. El Toro Farnesi. Agesandre,
Aternodor i Polidor: Laocoont i els seus fills.
• Alexandria: Estàtues de nans, negres, escenes costumistes…
L'Al·legoria del Nil
d) Atenes: es fan moltes còpies, més o menys lliures del passat (Tors
Belvedere, d’Apol.loni, Jove orant de Boethas...)
e) Antioquia: la Tyché o Fortuna, figura al·legòrica de la ciutat

5. ESTIL: Grec hel·lenístic (Característiques de l’arquitectura)
Pertany a l’escola de Pèrgam. És l’altar més gran de l’antiguitat. Es
caracteritza pel colossalisme de les construccions, i pel patetisme (emoció) de
les escultures (relleus del fris).
El centre de gravetat es traslladà de Grècia a Orient, a les noves capitals
hel·lenístiques. Pèrgam fou una de les més importants. Es donà una influència
mútua (eclecticisme)
En arquitectura es barregen els ordres i s’obliden els canons, com és el cas
de l’altar de Pèrgam. Es desenvoluparen simultàniament diferents estils i
formes, reflex d’una amplitud i varietat de gustos.
El gust pel colossalisme i el luxe ornamental hi són patents (fi sobrietat
clàssica).
Gran virtuosisme constructiu: l’esperit clàssic grec s’impregna del colossalisme
i luxe orientals.
Gran varietat de tipus de construccions. Les relacions entre l’ordre i l’edifici
ja no són gaire rígides. S’abandona el dòric.

6. Anàlisi formal:
- Elements de suport
Columnata
jònica
sobre
Murs de càrrega
del pòdium
Gran pòdium massís (uns 7 m alt) amb una gran escala, del qual en
forma part el gran fris, en comptes de formar-ne de
l’entaulament.
Les parets exteriors del podi decorades amb un fris continuat de
més de 120 m de llarg, així com el pati interior.

7. La impressionant escalinata, que conduïa pel davant al pati
interior de l’altar, per la part de baix envoltava tot el podium,
com es veu en aquesta reconstrucció.
També es veuen els relleus que decoraven tot el voltant del
mateix podi.

8. - Elements suportats
Columnes sostenen un entaulament pla, coronat
per figures (acròteres) d’animals fantàstics i
mitològics, i amb forma d’U. Sistema arquitravat:
predomini línia recta (horitzontal). Desproporció
entre alçada
Del que es veu a la maqueta només ens ha quedat pòdium (7 m) i
la façana. columnata

9. Espai exterior
Fonaments de l’altar de Zeus
a Bergama
Façana de l’altar conservada a
Berlín.
Fris parets externes pòdium (100m
x 2,5m) decorat amb alt relleus
plens d’expressivitat.
Tres pòrtics de columnes jòniques
que emmarquen la monumental
escala

10. Relleus del fris
Figures retorçades, ritme violent,
convulsiu. Musculatures en tensió,
vestidures desplegades en totes
direccions. Expressions facials
torturades… Moltes s’identifiquen
amb el seu nom escrit al marc.

11. Espai interior
Part perduda
-B: pati amb
altar a cel obert
-Planta quadrada
B
Part conservada
A -A: escalinata

12. Interpretació
La Gigantomàquia: lluita del principi dels temps entre els déus,
representants del l’ordre, contra els gegants, les forces del
desordre i el caos.
Victòria
alada
Alcioneu
Atena Gea

13. Al fris hi treballaren més de 40 escultors, que signaren a les plaques
(Dionisiades, Menècrates, Melanip...). Unificaren la seva feina, fent
difícil diferenciar les obres. Crearen l’estil conegut com “segona escola
pergàmica”, que coindidí amb el regnat d’Èumenes II.
Zeus lluitant contra tres gegants

14. Les moires lluitant
Artemisa i un gegant mossegat

15. El tema del fris permetia fer una extrapolació de la narració mitològica a
la realitat del regne de Pèrgam. El rei d’aquest tenia el seu model en Zeus,
i Atena era la seva protectora i li donava la victòria sobre els seus
enemics. El fris significava que, igual com els déus havien triomfat sobre
els brutals gegants, també els atàlides ho havien fet sobre els bàrbars
invasors. Tant els déus com els reis, que representaven la civilització,
varen aconseguir imposar aquesta i la pau.
Els elements en comú del fris de Pèrgam amb els relleus del Partenó
(frontó occidental, Atena i Posidó) significa l'interès dels sobirans de
Pèrgam per proclamar-se hereus culturals dels atenesos.
Les cares interiors de l’altar estaven decorades amb un fris més reduït,
que explicava la vida de l’heroi Tèlef, fundador de la dinastia atàlida, i era
un relleu molt més senzill, per alguns antecedent de la columna de Trajà.

16. L’altar monumental es convertí en un element importantíssim a l’època
hel·lenística. Significava l'agraïment i respecte al déu suprem
ordenador de l’univers, en aquest cas Zeus, el principal déu de l’Olimp
grec.
Lloc original de l’altar de Zeus, a
Bergama (Turquia), i lloc actual,
el Pergamon Museum (Berlín).

17. Entorn i integració urbanística
L’altar de Zeus esta construït a l’Acròpolis de Pèrgam, sobre una terrassa a la
que s’hi accedia per un propileu. Formava part, per tant, de l’espai sagrat de la
ciutat, juntament amb altres construccions, com un santuari dedicat a Atena, un
teatre...
Destruït en part, la façana principal es conserva al Pergamonmuseum de Berlín,
on es pot veure una maqueta amb tot el monument i l’entorn urbanístic original.

18. “Es el ingeniero alemán Carl Humann, amante de la arqueología, quien envía a Berlín en
1871 tres fragmentos de lo que definió como una "lucha". Las piezas pasarán
desapercibidas durante cinco años en el "Altes Museum" (museo antiguo). No será hasta
1877 que el arqueólogo Alexander Conze centra su interés en los fragmentos y pide a
Humann que inicie la excavación. El respaldo político y económico es total. Bismark quiere
hacerse con una obra de referencia que legitimice su recién inaugurado imperio, las leyes
en Grecia son muy estrictas en lo referente a la exportación de antigüedades, siendo más
apropiado Turquía para las intenciones de Bismark. Las negociaciones tienen lugar en
1878-1879 quedando estipulado que los hallazgos pertenecientes al altar serán
trasladados a Berlín, que compensará con 20.000 marcos al Imperio Otomano (Turquía).
La búsqueda del altar se centrará en el muro bizantino de la ciudad al sur de la acrópolis.
Los elementos del altar habían sido utilizados para la construcción de la muralla, de tal
forma que el relieve quedaba hacia el interior. En 1880 ya se habían desenterrado 97
láminas. Las prospecciones en la acrópolis pusieron al descubierto la base del altar. El
traslado a Berlin se inicia ya en 1879. El Museo de Pérgamo es inaugurado en 1930.
Allí ha permanecido siempre, a excepción del periodo comprendido entre 1945 y 1959,
cuando las tropas soviéticas lo desmantelaron y se lo llevaron como botín de guerra al
Museo del Hermitage de Leningrado (hoy San Petesburgo)”.
http://es.wikipedia.org/wiki/Altar_de_Zeus_de_P%C3%A9rgamo

19. Imatges dels relleus de l’altar

28. Models i influències
Va ser l’altar més gran de l’Antiguitat i segueix l’esquema establert en
aquest tipus de monuments. Té la peculiaritat de presentar un enorme
podi i una escalinata que prengué com a model l’altar de Zeus a Olímpia,
del qual no queda pràcticament res en l'actualitat, com es veu a la foto
de l’esquerra. A la dreta la reconstrucció del frontó occidental del
Partenó, on Atena i Posidó lluiten pel domini de d’Atenes, ciutat model en
tots el sentits per als reis de Pèrgam.

29. Al fons del fris de Telef (interior) hi aparegué per primer cop paisatge.
Les escenes estan disposades de forma narrativa, fent-lo un precedent
de la Columna Trajana i d’altres columnes commemoratives romanes.
El dinamisme, la teatralitat, els gestos forçats i tràgics, mostren
clarament les característiques de l’escultura hel·lenística (Laocoont) i
anticipen l’escultura barroca i la d’altres èpoques posteriors.

30. Porta d’Ishtar,
de Babilònia, al
Pergamon
Museum, Berlín
http://biztravels-monuments.net/biztravels/monuments.php?id=326&lg=es
http://www.smb.museum/smb/sammlungen/index.php?lang=en&p=3&n=1