CARACTERÍSTIQUES
GENERALS
L’ART ROMÀ
Antonio Núñez 2017
IMPERIAL
L’ART ROMÀ DURANT L’IMPERI
Índex
1.- El Context Històric
2- Característiques Generals de l’Art Romà
Imperial
3.- Obres més significatives de l’Art Romà
Imperial (PAU 2017)
EL CONTEXT HISTÒRIC
L’IMPERI (27 aC – 476 )
( I )
1.- EL CONTEXT HISTÒRIC
L ‘IMPERI (27 aC - 476 dC)
L’Imperi s’inicia amb el nomenament d’Octavi com a emperador l’any 27 aC pel SENAT,
que li atorga també el nom d’August, que significa “escollit pels déus”.
Durant l’Imperi cal diferenciar dues etapes:
A) ALT IMPERI ( I – III ) : Un període d’esplendor i prosperitat
B) BAIX IMPERI ( III – 476 ) : Crisi i enfonsament de l’Imperi Romà
VESPASIÀ ADRIÀ MARC AURELIAUGUST
Durant aquest període la civilització romana aconsegueix la seva màxima expansió i
la seva màxima prosperitat:
Roma es converteix en la capital del món.
1.- EL CONTEXT HISTÒRIC
1.- EL CONTEXT HISTÒRIC
Es realitzen les últimes conquestes i s’envolten amb “ limes” (mena de fronteres
emmurallades i vigilades per un exèrcit poderós) per defensar-se dels bàrbars.
És una època de gran prosperitat econòmica: Millora la producció agrícola, ramadera
i artesanal. Es milloren les vies de comunicació i el comerç.
1.- EL CONTEXT HISTÒRIC
1.- EL CONTEXT HISTÒRIC
Aquesta prosperitat es veurà reflectida a les ciutats, que es va embellir amb la
construcció de gran obres arquitectòniques.
També és un període en que les
arts i les lletres assoliren un
gran desenvolupament .
L’Art es va convertir en un instrument bàsic de demostració de poder. Per tot arreu
es va difondre imatges de l’emperador per tal magnificar el càrrec i de fidelitzar a la
població amb aquest, creant tipologies, que podien arribar inclús a la divinització.
LA CRISI DE L’IMPERI ( BAIX IMPERI ROMÀ de mitjans del s. III – 476 )
A mitjans del segle III una profunda i llarga crisi marcarà l’inici de la decadència
i desaparició de l’Imperi Romà.
Tres són les causes principals que provocaren la caiguda i desaparició d’aquest
imperi:
a) La Corrupció interna: Corrupció política, abús de poder, primacia de
l’interès personal sobre l’interès públic.
b) Aparició i difusió del Cristianisme: Nova religió monoteista que
presenta noves idees: igualtat, llibertat... que són contraries a la societat
romana.
c) Invasions Barbares: Els bàrbars envaeixen l’imperi i tallen les vies de
comunicació. Disminueix el comerç, abandonament de les ciutats i
ruralització de la civilització romana.
1.- EL CONTEXT HISTÒRIC
2.- EL CONTEXT HISTÒRIC: ETAPES
Al segle V un conjunt de
pobles germànics van
invaïr l’Imperi Romà.
LES INVASIONS BÀRBARES DEL SEGLE V
L’Imperi Romà d’Orient va
poder resistir les
invasions, però l’Imperi
Romà d’Occident va ser
ocupat pels pobles
bàrbars.
L’any 476 un cap bàrbar,
Odoacre, va destituir a
Ròmul Augustulus, el
darrer emperador de
l’imperi Romà d’occident.
Aquest fet marca pels historiadors la fi de l’Edat antiga i l’inici de l’Edat mitjana.
L’Imperi romà d’Orient sobreviurà fins al segle XV trasformat en l’Imperi Bizantí.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
ART ROMÀ IMPERIAL
( II )
2.- CARACTERÍSTIQUES GENERAL DE L’ART ROMÀ IMPERIAL
CARACTERÍCTIQUES GENERALS DE L’ART ROMÀ IMPERIAL
1.- Art pragmàtic i funcional: el més important és que l’obra compleixi la missió
per a la qual s’ha realitzat, tant si es tracta d’una obra arquitectònica com escultòrica
Es passa del platonisme de l’art grec, que buscava la bellesa per damunt de tot
(idealisme), a l’aristotelisme romà, centrat en allò pràctic, concret i funcional .
2.- Art eclèctic: Els romans realitzaren les seves obres d’art assimilant i utilitzant
moltes i variades influències procedents dels diferents pobles que van conquerir
(etruscs, grecs, ...) les quals van barrejar i fusionar creant un art nou
Barregen, per exemple, amb total llibertat elements propis de l’arquitectura
arquitravada amb elements de l’arquitectura voltada, creant així noves tipologies
arquitectòniques i nous espais.
2.- CARACTERÍSTIQUES GENERAL DE L’ART ROMÀ IMPERIAL
3.- Art realista, especialment en l’escultura i la pintura. Desenvolupen el retrat i el
relleu històric representant individus i fets concrets
Hi ha una marcada Individualització dels personatges i
fets representats en les escultures i els relleus. Un
efecte que també trobem a les pintures.
2.- CARACTERÍSTIQUES GENERAL DE L’ART ROMÀ IMPERIAL
4.- Art propagandístic i commemoratiu: l’art és per a fer propaganda d’aquell qui
paga: l’Estat , l’emperador.... (els grans edificis i obres públiques, les escultures)
Arc de triomf de Constantí: dedicat pel Senat per
commemorar la victòria de l'emperador romà
Constantí contra Maxenci.
2.- CARACTERÍSTIQUES GENERAL DE L’ART ROMÀ IMPERIAL
5.- Monumentalitat i colossalisme: Moltes de les obres arquitectòniques mostren
una gran monumentalitat. (molt grans, colossals )
2.- CARACTERÍSTIQUES GENERAL DE L’ART ROMÀ IMPERIAL
Això permetia donar cabuda a grans masses de públic, a l’hora que exaltava el poder
d’aquell que l’havia fet construir i pagat (funció propagandística)
Colosseu (Emperadors
Vespasià i Titus 70 -80 dC)
Termes de Caracal.la
(s. III dC)
6.- Anonimat dels artistes: A Roma els artistes (pintors, escultors o arquitectes)
tenien la mateixa consideració social que un artesà. Allò que importava no era el
nom del que havia realitzat l’obra, sinó del que la pagava o encarregava (el mecenes)
• “Si te haces escultor, no serás más que un peón, agotarás tu cuerpo (…),
• no percibirás más que un salario vil y módico (…), no serás más que un
• obrero, un hombre perdido entre la multitud, arrodillado ante los grandes,
• humilde servidor de los que poseen la elocuencia; vivirás como una liebre
• destinada a ser presa del más fuerte,. Y, aunque llegues a ser un Fidias o
• un Policleto, aunque realizases mil obras maestras, lo que se alabará será
• tu arte, y entre aquellos que lo contemplen no habrá uno solo que desee
• emularte, ya que, por muy hábil que seas, siempre serás considerado un
• artesano, un vil obrero que vive del trabajo de sus manos.”
• LUCIANO, siglo II d. C.
2.- CARACTERÍSTIQUES GENERAL DE L’ART ROMÀ IMPERIAL
RESUM CARACTERÍSTIQUES
1.- Art pragmàtic i funcional
2.- Eclecticisme (Barreja
d’influències)
2.- CARACTERÍSTIQUES GENERAL DE L’ART ROMÀ IMPERIAL
3.- Realisme i individualització
4.- Art propagandístic i commemoratiu
5.- Monumentalitat i colossalisme
6.- Anonimat (escassa consideració
social de l'artista )
3.- OBRES MÉS SIGNIFICATIVES PAU 2016
Durant el Alt Imperi Romà (27 aC – al s. III) es duran a terme les produccions
artístiques més genuïnes de l’art pròpiament romà.
S. I aC.
S. I dC.
Octavi August
(27aC – 14 dC)
S. II dC.
Casa del poeta tràgic (Pompeià)
Maison Carrè (16 aC.)
Ara Pacis Agustae (13 – 9 aC.)
Aqüeducte de les Ferreres (13 – 9 aC.)
August de Prima Porta (20 aC. / 14 dC.)
Colosseu o Amfiteatre Flavi (72 -80 dC.)
Panteó de Roma ( 118 – 128 dC.)
OBRES MÉS REPRESENTATIVES DE L’ART ROMÀ IMPERIAL (PAU 2017)
Retrat eqüestre Marc Aureli ( 175 dC.)
S. I aC.
S. I dC.
Octavi August
(27aC – 14 dC)
Casa del poeta tràgic (Pompeià)
Maison Carrè (16 aC.)
Ara Pacis Agustae (13 – 9 aC.)
Aqüeducte de les Ferreres (13 – 9 aC.)
S. II dC.
August de Prima Porta (20 aC. / 14 dC.)
3.- OBRES MÉS SIGNIFICATIVES PAU 2016
AUGUST (27 aC-14 dC)
VESPASIÀ (69 -74 dC)
ADRIÀ (117-138 dC)
MARC AURELI
(161-180 dC)
OBRES MÉS REPRESENTATIVES DE L’ART ROMÀ IMPERIAL (PAU 2017)
UBICACIÓ CRONOLÒGICA
Colosseu o Amfiteatre Flavi (72 -80 dC.)
Panteó de Roma ( 118 – 128 dC.)
Retrat eqüestre Marc Aureli ( 175 dC.)
AMPLIAR INFORMACIÓ
AMPLIAR INFORMACIÓ
TEXTOS
1.- Característiques de l’Art Romà
2.- Primera aproximació a les obres
arquitectòniques romanes PAU 2017.
VIDEOS
3.- Comentaris sobre les obres d’Art
Romà PAU 2017

ART ROMÀ IMPERIAL

  • 1.
  • 2.
    L’ART ROMÀ DURANTL’IMPERI Índex 1.- El Context Històric 2- Característiques Generals de l’Art Romà Imperial 3.- Obres més significatives de l’Art Romà Imperial (PAU 2017)
  • 3.
    EL CONTEXT HISTÒRIC L’IMPERI(27 aC – 476 ) ( I )
  • 4.
    1.- EL CONTEXTHISTÒRIC L ‘IMPERI (27 aC - 476 dC) L’Imperi s’inicia amb el nomenament d’Octavi com a emperador l’any 27 aC pel SENAT, que li atorga també el nom d’August, que significa “escollit pels déus”. Durant l’Imperi cal diferenciar dues etapes: A) ALT IMPERI ( I – III ) : Un període d’esplendor i prosperitat B) BAIX IMPERI ( III – 476 ) : Crisi i enfonsament de l’Imperi Romà VESPASIÀ ADRIÀ MARC AURELIAUGUST
  • 5.
    Durant aquest períodela civilització romana aconsegueix la seva màxima expansió i la seva màxima prosperitat: Roma es converteix en la capital del món. 1.- EL CONTEXT HISTÒRIC
  • 6.
    1.- EL CONTEXTHISTÒRIC Es realitzen les últimes conquestes i s’envolten amb “ limes” (mena de fronteres emmurallades i vigilades per un exèrcit poderós) per defensar-se dels bàrbars.
  • 7.
    És una èpocade gran prosperitat econòmica: Millora la producció agrícola, ramadera i artesanal. Es milloren les vies de comunicació i el comerç. 1.- EL CONTEXT HISTÒRIC
  • 8.
    1.- EL CONTEXTHISTÒRIC Aquesta prosperitat es veurà reflectida a les ciutats, que es va embellir amb la construcció de gran obres arquitectòniques. També és un període en que les arts i les lletres assoliren un gran desenvolupament . L’Art es va convertir en un instrument bàsic de demostració de poder. Per tot arreu es va difondre imatges de l’emperador per tal magnificar el càrrec i de fidelitzar a la població amb aquest, creant tipologies, que podien arribar inclús a la divinització.
  • 9.
    LA CRISI DEL’IMPERI ( BAIX IMPERI ROMÀ de mitjans del s. III – 476 ) A mitjans del segle III una profunda i llarga crisi marcarà l’inici de la decadència i desaparició de l’Imperi Romà. Tres són les causes principals que provocaren la caiguda i desaparició d’aquest imperi: a) La Corrupció interna: Corrupció política, abús de poder, primacia de l’interès personal sobre l’interès públic. b) Aparició i difusió del Cristianisme: Nova religió monoteista que presenta noves idees: igualtat, llibertat... que són contraries a la societat romana. c) Invasions Barbares: Els bàrbars envaeixen l’imperi i tallen les vies de comunicació. Disminueix el comerç, abandonament de les ciutats i ruralització de la civilització romana. 1.- EL CONTEXT HISTÒRIC
  • 10.
    2.- EL CONTEXTHISTÒRIC: ETAPES Al segle V un conjunt de pobles germànics van invaïr l’Imperi Romà. LES INVASIONS BÀRBARES DEL SEGLE V L’Imperi Romà d’Orient va poder resistir les invasions, però l’Imperi Romà d’Occident va ser ocupat pels pobles bàrbars. L’any 476 un cap bàrbar, Odoacre, va destituir a Ròmul Augustulus, el darrer emperador de l’imperi Romà d’occident. Aquest fet marca pels historiadors la fi de l’Edat antiga i l’inici de l’Edat mitjana. L’Imperi romà d’Orient sobreviurà fins al segle XV trasformat en l’Imperi Bizantí.
  • 11.
  • 12.
    2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALDE L’ART ROMÀ IMPERIAL CARACTERÍCTIQUES GENERALS DE L’ART ROMÀ IMPERIAL 1.- Art pragmàtic i funcional: el més important és que l’obra compleixi la missió per a la qual s’ha realitzat, tant si es tracta d’una obra arquitectònica com escultòrica Es passa del platonisme de l’art grec, que buscava la bellesa per damunt de tot (idealisme), a l’aristotelisme romà, centrat en allò pràctic, concret i funcional .
  • 13.
    2.- Art eclèctic:Els romans realitzaren les seves obres d’art assimilant i utilitzant moltes i variades influències procedents dels diferents pobles que van conquerir (etruscs, grecs, ...) les quals van barrejar i fusionar creant un art nou Barregen, per exemple, amb total llibertat elements propis de l’arquitectura arquitravada amb elements de l’arquitectura voltada, creant així noves tipologies arquitectòniques i nous espais. 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERAL DE L’ART ROMÀ IMPERIAL
  • 14.
    3.- Art realista,especialment en l’escultura i la pintura. Desenvolupen el retrat i el relleu històric representant individus i fets concrets Hi ha una marcada Individualització dels personatges i fets representats en les escultures i els relleus. Un efecte que també trobem a les pintures. 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERAL DE L’ART ROMÀ IMPERIAL
  • 15.
    4.- Art propagandístici commemoratiu: l’art és per a fer propaganda d’aquell qui paga: l’Estat , l’emperador.... (els grans edificis i obres públiques, les escultures) Arc de triomf de Constantí: dedicat pel Senat per commemorar la victòria de l'emperador romà Constantí contra Maxenci. 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERAL DE L’ART ROMÀ IMPERIAL
  • 16.
    5.- Monumentalitat icolossalisme: Moltes de les obres arquitectòniques mostren una gran monumentalitat. (molt grans, colossals ) 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERAL DE L’ART ROMÀ IMPERIAL Això permetia donar cabuda a grans masses de públic, a l’hora que exaltava el poder d’aquell que l’havia fet construir i pagat (funció propagandística) Colosseu (Emperadors Vespasià i Titus 70 -80 dC) Termes de Caracal.la (s. III dC)
  • 17.
    6.- Anonimat delsartistes: A Roma els artistes (pintors, escultors o arquitectes) tenien la mateixa consideració social que un artesà. Allò que importava no era el nom del que havia realitzat l’obra, sinó del que la pagava o encarregava (el mecenes) • “Si te haces escultor, no serás más que un peón, agotarás tu cuerpo (…), • no percibirás más que un salario vil y módico (…), no serás más que un • obrero, un hombre perdido entre la multitud, arrodillado ante los grandes, • humilde servidor de los que poseen la elocuencia; vivirás como una liebre • destinada a ser presa del más fuerte,. Y, aunque llegues a ser un Fidias o • un Policleto, aunque realizases mil obras maestras, lo que se alabará será • tu arte, y entre aquellos que lo contemplen no habrá uno solo que desee • emularte, ya que, por muy hábil que seas, siempre serás considerado un • artesano, un vil obrero que vive del trabajo de sus manos.” • LUCIANO, siglo II d. C. 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERAL DE L’ART ROMÀ IMPERIAL
  • 18.
    RESUM CARACTERÍSTIQUES 1.- Artpragmàtic i funcional 2.- Eclecticisme (Barreja d’influències) 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERAL DE L’ART ROMÀ IMPERIAL 3.- Realisme i individualització 4.- Art propagandístic i commemoratiu 5.- Monumentalitat i colossalisme 6.- Anonimat (escassa consideració social de l'artista )
  • 19.
    3.- OBRES MÉSSIGNIFICATIVES PAU 2016 Durant el Alt Imperi Romà (27 aC – al s. III) es duran a terme les produccions artístiques més genuïnes de l’art pròpiament romà. S. I aC. S. I dC. Octavi August (27aC – 14 dC) S. II dC. Casa del poeta tràgic (Pompeià) Maison Carrè (16 aC.) Ara Pacis Agustae (13 – 9 aC.) Aqüeducte de les Ferreres (13 – 9 aC.) August de Prima Porta (20 aC. / 14 dC.) Colosseu o Amfiteatre Flavi (72 -80 dC.) Panteó de Roma ( 118 – 128 dC.) OBRES MÉS REPRESENTATIVES DE L’ART ROMÀ IMPERIAL (PAU 2017) Retrat eqüestre Marc Aureli ( 175 dC.)
  • 20.
    S. I aC. S.I dC. Octavi August (27aC – 14 dC) Casa del poeta tràgic (Pompeià) Maison Carrè (16 aC.) Ara Pacis Agustae (13 – 9 aC.) Aqüeducte de les Ferreres (13 – 9 aC.) S. II dC. August de Prima Porta (20 aC. / 14 dC.) 3.- OBRES MÉS SIGNIFICATIVES PAU 2016 AUGUST (27 aC-14 dC) VESPASIÀ (69 -74 dC) ADRIÀ (117-138 dC) MARC AURELI (161-180 dC) OBRES MÉS REPRESENTATIVES DE L’ART ROMÀ IMPERIAL (PAU 2017) UBICACIÓ CRONOLÒGICA Colosseu o Amfiteatre Flavi (72 -80 dC.) Panteó de Roma ( 118 – 128 dC.) Retrat eqüestre Marc Aureli ( 175 dC.)
  • 21.
    AMPLIAR INFORMACIÓ AMPLIAR INFORMACIÓ TEXTOS 1.-Característiques de l’Art Romà 2.- Primera aproximació a les obres arquitectòniques romanes PAU 2017. VIDEOS 3.- Comentaris sobre les obres d’Art Romà PAU 2017