1. Arquitecte: Policlet el Jove
Cronologia: S. IV a C (350 aC)
Estil: grec clàssic
Materials: pedra
Sistema constructiu: arquitravat
Localització: Epidaure (Peloponès)
Dimensions: 120m diàmetre

2. Biografia de l’autor
Segons Pausànies, historiador grec, l’arquitecte del teatre d’Epidaure
va ser Policlet el Jove, potser fill o net del famós escultor, Policlet el
Vell. Va estudiar a l'escola d’aquest i es va distingir com a autor de
diverses estàtues d'atletes guanyadors olímpics.
Va néixer a Argos al segle V a C. Se sap molt poc de la seva vida. Com
a escultor fou eclipsat per la fama de Policlet el Vell. Fou més
conegut com a arquitecte, ja que fou també creador del temple
circular d’Epidaure, admirat per les seves innovadores columnes
corínties, a més del famós teatre

3. Planta d’un teatre
Orchestra circular
Prosceni i
escena Càvea superior
a 180º

5. Elements de suport i suportats
Aprofitaven els vessants de la muntanya per les graderies
dels teatres. A Epidaure, degut a les grans dimensions, van
construir uns murs laterals de contenció del terreny.
Teatre de Dionís, a Atenes
Teatre d’Heraklea Minoa

6. Els murs laterals
d’Epidaure
Passadissos
laterals
d’accés al
teatre

7. Espai interior i exterior
Orquestra (20,3m diàmetre). L’escena no s’ha conservat l’edifici.
El prosceni era l’espai elevat on actuaven els actors, entre l’escena
i l’orquestra. Càvea totalment integrada en el paisatge del voltant
(14.000 espectadors), dividida radialment per 13 escales
Càvea
Diazoma
passadís
Orquestra perimetral
120 m de
diàmetre Prosceni
Escena

8. Auditori (theatron)
24 escales
radials
koilon o càvea 13
escales
radials
La càvea s’eleva 24 m
aprofitant el pendent
trenta grades
orchestra
escena
Passadís (pàrodoi)
proskénion
passadís o
diathoma
Espai de caràcter religiós, pedagògic i lúdic.

9. Vistes de les grades
de la càvea
L’estil: grec hel-lenístic.
La construcció es basava
en una sèrie de càlculs
matemàtics precisos.
Tots tenien les mateixes
parts i característiques.

10. El teatre d’Epidaure podia reunir a 15.000
persones, que es disposaven en dos tipus
de seients: els del poble, les grades llises,
i els de les personalitat importants, amb
respatller i braços. A la foto seient del
Teatre de Dionís, a Atenes.

11. Entorn i integració urbanística
La càvea es construí sobre un pujol, aprofitant el pendent natural de la
muntanya, tal i com era típic dels teatres grecs. Es trobava als afores de
la ciutat (Pidhavro, actual Epidaure), situada al sud-est del Peloponès. La
integració amb el paisatge era perfecta, mostrant la relació art i natura
propia de l’art clàssic grec.

12. Interpretació
Les obres de teatre es feien en honor de Dionís (déu del vi i la festa). Primer
finalitat religiosa, oferint ofrenes al déu (altar al mig de l’orquestra), on el cor
explicava l’acció de les obres dramàtiques i el paper dels actors era secundari.
Quan el seu paper augmenta es situen al prosceni (lloc elevat). Al segle IV aC el
paper dels actors és més gran que el del cor.
El teatre tenia una acústica immillorable, i es veia perfectament de tots els
seients. Aquests es dividien en els dedicats al poble i els dels governants, que
tenien respatller i braços.

13. Funció
La ciutat d’Epidaure tenia un santuari
dedicat a Asclepi (déu de la medecina).
Visitada per molts malalts.
Teatre creat a l’època hel·lenística, el més
gran de Grècia i un dels més famosos. En ell
s’hi representaren les millos tragèdies de
Sòfocles, Eurípides i Èsquil.
Màscara de
Dionís
Imatge d’Asclepi trobada a Epidaure

14. Models i influències
El teatre d’Epidaure mostra l’evolució de l’arquitectura clàssica cap a
l'hel·lenisme, quan augmenta la càvea i s’aixeca el prosceni. Fou el
model a seguir per teatres posteriors, tant grecs (Segesta, Sicília)
com romans, tot i que aquests hi aportaren avenços tècnics molt
importants.
Teatres de Segesta i Taormina
(Sicília)
http://es.wikipedia.org/wiki/Epidauro

15. Reconstrucció del teatre
de Pompeu
Teatre romà de Mèrida