SlideShare a Scribd company logo
Panteó
Panteó
  Autor: desconegut                   Materials: formigó, maó, marbre,
  Cronologia: 118-125                 gramot i fusta
  Localització: Camp de Mart (Roma)   Sistema constructiu: arquitravat i voltat
  Estil: romà imperial                Dimensions:


                                             Cúpula: 43,2 m alçada




Columna:
                Pòrtic: 35 m ample
18 m alt
                                      Tambor: 58 m diàmetre
Context històric
La construcció inicial del Panteó s'atribueix a Agripa, mà dreta d’August,
l’any 27 a C. L’any 80 un incendi destruí gairebé tot el temple, i fou
restaurat per Domicià i després reconstruït per Adrià entre el 118 i el 128.
L’arquitecte de la reconstrucció potser va ser Apol·lodor de Damasc.
Adrià (117 - 138), l'emperador
viatger En realitat resta incert si
Trajà va adoptar veritablement Publi
Eli Hadrià, un parent llunyà seu també
nascut a Itàlica, o si la adopció abans
de morir va ser obra de l'emperadriu
Plotina per coronar el seu favorit.
En comptes de la costosa política
expansiva del seu antecessor, Adrià
es va inclinar per l'opció defensiva:
la seva prioritat va ser cercar la pau
amb les fronteres més segures, tot
reforçant-les, si calia, amb
fortificacions com el mur d‘Adrià a
Britànnia o el limes del Rin al Danubi.
Amb la mateixa intenció Adrià va
firmar la pau amb els parts per
restituir-los els territoris envaïts i
tornar a la frontera més ferma de
l'Eufrates.
Va reestructurar l'administració i va codificar el dret civil. Fou un emperador
culte i cosmopolita, la seva preocupació principal va ser la prosperitat de les
províncies, per les quals va viatjar incessantment. Tenia gran admiració per la
cultura grega (per la qual cosa li deien Graeculus 'greguet' des de jove) i també
es va deixar una barba "a la grega" que acabà per posar-se de moda a Roma en el
seu temps i el dels seus successors. També va afavorir les ciutats gregues - en
especial Atenes, que va embellir amb noves edificacions com el temple de Zeus- i
la presència de les seves elits al senat, fins aleshores molt reduïda. De la seva
activitat constructora destaca també el Panteó de Roma i la Vil·la Adriana,
aTívoli.




    Denari i muralla d’Adrià
Vistes des de dalt del Panteó
Anàlisi formal
Elements de suport




                               Tambor: cilindre de 3 pisos
                               El mur combina el morter o formigó
                               romà (opus cementicum) amb 3 sèries
                               superposades d’arcs fets amb maons
Pòrtic octàstil (façana)       (opus latericium) els quals fan la funció
8 columnes corínties a         de contraforts interns que distribueixen
l’interior que formen 3 naus   la pressió de la cúpula.
El tambor per fora



Pilars interiors que suporten la
cúpula
Elements suportats




                                   Sostre interior del pòrtic




Frontó de la façana (pòrtic)
Elements típics d’un temple grec
Coberta doble vessant,
recolzada sobre estructura
d’arcs damunt les columnes
Cúpula hemisfèrica
(sustentada pels 8 pilars i
els murs del cilindre)
Espai exterior
Plaça porticada original que només
mostrava el pòrtic, com un temple
grec clàssic.
Marc
                                                                  Agripa, fill
                                                                  de Luci,
                                                                  cònsol per
                                                                  tercer cop,
                                                                  el va fer




El pòrtic: format per 16 columnes monolítiques de granit egipci de 18 m,
capitells corintis i bases marbre blanc, les quals suporten entaulament. Sota
frontó: inscripció antic temple d’Agripa
El tambor, exteriorment, sense el
revestiment de marbre i estuc, amaga
part inferior de la cúpula

De fora només es veu una part de la
cúpula, ja que la part inferior queda
amagada en la massa del mur del tambor
Les tres línies d’imposta
delimiten els tres pisos d’arcs
de maó superposats
perfectament visibles. La
funció de descàrrega
d’aquests reverteix en els
contraforts integrats al mur
porxo o pòrtic




   Agripa


        frontó


                                  inscripció de l'antic                        Absis
                                   temple d’Agripa                             estàtues
                                                          octàstil             August i
                                                          rectangular          Agripa
                                                          arquitravat




                            capitells coríntis
                                                               Naus laterals
columnes de granit egipci
amb base de marbre blanc


                                                                                 nau central amb accés a la zona cupulada
Espai interior




                 cúpula
                          òcul


                            cassetons

                                 àtic

                            tambor


                          Vuit obertures




                                        Adrià
Cel·la de planta circular, amb els vuit pilars que sostenen la cúpula, i entre
cada pilar s’obren vuit nínxols. Els murs interior estant formats per marbres i
materials nobles, plens de columnes, cornises i pilastres, que no aguanten res.
Al nivell superior hi ha una filera de finestres que obren una galeria superior. El
paviment està format de quadrats als que s’hi inscriuen quadrats i cercles més
petits. Aquest luxós conjunt ornamental serveix per amagar tot el sistema de
càrregues que sosté l’edifici, i és un homenatge a l’arquitectura grega.
Murs de maó revestits de marbre
Vuit nínxols entre pilar i pilar
Façana fictícia que amaga el
sistema de càrregues que aguanten
l’edifici.

Revela admiració per l’arquitectura
arquitravada grega.




                                      Tomba de Rafael
La cúpula formada per una estructura d’anells i nervis amb casetons


                                          Consta de cinc cercles amb 28
                                          casetons cadascun.



                                          Les tècniques constructives romanes
                                          li han permès resistir sense
                                          necessitat de cap reforma.




L’òcul (finestra circular) d’uns 9
m de diàmetre, protegit per
làmines d’alabastre, il·lumina i
ventila l’edifici. Aquest
simbolitza el sol, que recorre la
volta en avançar el dia.
Entorn i integració urbanística
Originàriament havia d’estar envoltat d’una plaça porticada, que mai es va fer
i que només hauria permès veure el pòrtic d’entrada. Actualment, situat al
centre de Roma, està perfectament integrat a l’entorn urbanístic, tot i no
superar l’alçada dels edificis del voltant. Es troba en la plaça de La Rotonda,
nom que li ve del Panteó.
Interpretació
Proporcions i l’estructura representen la concepció religiosa romana. Havia de ser la
morada de tots els déus, i es presenta com una arquitectura de síntesi entre el
cel i la terra.
A l’interior hi havia 7 absis on s’hi col·locaren les estàtues dels deus principals,
ocupant un lloc destacat la de Venus i la de Mart, com a protectors de la gens
Iulia, la família d’August. Les altres divinitats eren Mercuri, Júpiter i Saturn, a
més del Sol i la Lluna. Al pronaos
del temple hi havia les estàtues
d’August i d’Agripa, com a
promotors de l’edifici.

   El projecte d’Agripa
   constituïa l’esfera celeste
   d’Anaximandre, ideada
   per aquest cinc segles
   abans. L’esfera té en la
   seva part superior un
   òcul o obertura circular,
   que és l'única font de
   llum per tot l’espai
   interior.
Panteó    significa temple de tots els déus (pan-tot, theos-déu)
L’interior al·ludeix a la cosmologia romana: La cúpula dividida en 5 cercles de
28 casetons, que simbolitzen els dies del mes lunar. També poden ser les 5
esferes concèntriques del sistema planetari antic, amb el sol al centre. La
forma semiesfèrica del la cúpula és una reproducció simbòlica de la volta
celeste, il·luminada pel sol al centre, fàcilment identificable amb Roma.
L’emperador
Adrià en feu la
tercera
reconstrucció,
entre el 118 i el
125, al mateix
lloc on hi havia
el d’Agripa, però
feu girar 180º
l’entrada per
poder fer la
plaça porticada
que en ressaltés
la façana. Adrià
també l’usà com
a tribunal.
Es construí per primer com l’any 27 aC,
projectat per Agripa, amic i col·laborador
d’August, però fou destruït per un incendi el
80 dC. Marcus Agripa fou un gran estrateg
militar, guanyant batalles importants (Accio),
defensant la Gàl·lia dels germànics, posant
fi a la guerra a Hispània... S’interessà per la
geometria, l’urbanisme, la geografia,
l’arquitectura...
Com arquitecte projectà moltes construccions
i obres d’urbanisme, no només a Roma sinó en
les colònies. L’edifici més important que
projectà es creu que fou el Panteó, el qual
va voler realitzar com analogia de l’esfera
celestial. Simbolitza l’esfera celeste, en la
qual les divinitats presencien les actuacions
humanes. Les proporcions i l’estructura del
Panteó representaven la concepció religiosa
dels romans: la morada de tots els déus, on
varen voler centralitzar-hi la gran varietat
de cultes que hi havia dins l’imperi. Apareix
com una síntesi del cel i la terra.               La inscripció de l’entrada atribueix la
                                                  seva construcció a Marco Vipsanio
                                                  Agripa (any 27 aC), en les obres
                                                  fetes per aquest al Camp de Mart.
Agripa va fer el Panteó com analogia de l’esfera celeste. Les seves dimensions la
reprodueixen: la planta circular és tancada per una cúpula. Tant el diàmetre de la
paret circular com l’alçada de l’espai interior són 43,20 m, i es pot formar una
esfera completa, sembolitzant el globus celeste reposant al terra. Aquesta té un
radi de 21,60 m, el qual es correspon al radi del cilindre i de l’alzada.
Models i influències

Antecedents: Antics tholoi grecs (temples circulars)
Influència orientalitzant en coberta (món mesopotàmic i micènic i etruscs)
Influí en el Renaixement i Barroc
(Brunelleschi, Borromini...)

More Related Content

What's hot

ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
Antonio Núñez
 
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Julia Valera
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
Antonio Núñez
 
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Julia Valera
 
Marc Aureli
Marc AureliMarc Aureli
Aqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les FerreresAqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les Ferreres
ngr1
 
01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric
Julia Valera
 
Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.
Mercè Bigorra
 
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllFitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Julia Valera
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Julia Valera
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Julia Valera
 
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infantFitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
Julia Valera
 
Retrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureliRetrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureliRamon Pujola
 
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgamFitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Julia Valera
 

What's hot (20)

Laocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fillsLaocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fills
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
 
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)
 
Marc Aureli
Marc AureliMarc Aureli
Marc Aureli
 
Aqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les FerreresAqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les Ferreres
 
01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric
 
Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.
 
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllFitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
 
7. ARA PACIS AUGUSTAE
7. ARA PACIS AUGUSTAE7. ARA PACIS AUGUSTAE
7. ARA PACIS AUGUSTAE
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
Kouros I Kore
Kouros I KoreKouros I Kore
Kouros I Kore
 
Altar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a PèrgamAltar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a Pèrgam
 
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infantFitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
 
15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ
 
Retrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureliRetrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureli
 
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgamFitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
 
Santa Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de ConstantinobleSanta Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de Constantinoble
 

Viewers also liked

ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
Antonio Núñez
 
Panteó D’Agripa
Panteó D’AgripaPanteó D’Agripa
Panteó D’Agripa
Mercè Bigorra
 
T3 es societat i cultura processos de socialització
T3 es societat i cultura processos de socialitzacióT3 es societat i cultura processos de socialització
T3 es societat i cultura processos de socialització
dagaes
 
La sociabilitat humana
La sociabilitat humanaLa sociabilitat humana
Cultura i socialització.
Cultura i socialització.Cultura i socialització.
Cultura i socialització.
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre FlaviUnitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi
tomasggm
 
Análisis filosófico de El Show de Truman
Análisis filosófico de El Show de TrumanAnálisis filosófico de El Show de Truman
Análisis filosófico de El Show de Truman
Filosofía Mery
 
Panteón de Agripa
Panteón de AgripaPanteón de Agripa
Panteón de Agripa
claracan
 
P.P.Panteón de Agripa
P.P.Panteón de AgripaP.P.Panteón de Agripa
P.P.Panteón de Agripa
Santos Pardo Benito
 
Panteón de roma
Panteón de roma Panteón de roma
Panteón de roma
carmen rozas menendez
 
1. contexto histórico arte romano
1. contexto histórico arte romano1. contexto histórico arte romano
1. contexto histórico arte romano
Muchoarte
 
Panteón de Agripa
Panteón de AgripaPanteón de Agripa
Panteón de Agripa
Filomena López
 
Maison Carree
Maison CarreeMaison Carree
Maison Carree
Irene Sánchez Maestre
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURALES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
Antonio Núñez
 
QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?
Antonio Núñez
 

Viewers also liked (20)

Art romà. Característiques
Art romà. CaracterístiquesArt romà. Característiques
Art romà. Característiques
 
ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
 
Panteó D’Agripa
Panteó D’AgripaPanteó D’Agripa
Panteó D’Agripa
 
El Colosseu de Roma
El Colosseu de RomaEl Colosseu de Roma
El Colosseu de Roma
 
T3 es societat i cultura processos de socialització
T3 es societat i cultura processos de socialitzacióT3 es societat i cultura processos de socialització
T3 es societat i cultura processos de socialització
 
La sociabilitat humana
La sociabilitat humanaLa sociabilitat humana
La sociabilitat humana
 
Cultura i socialització.
Cultura i socialització.Cultura i socialització.
Cultura i socialització.
 
Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre FlaviUnitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi
 
Análisis filosófico de El Show de Truman
Análisis filosófico de El Show de TrumanAnálisis filosófico de El Show de Truman
Análisis filosófico de El Show de Truman
 
Panteón de Agripa
Panteón de AgripaPanteón de Agripa
Panteón de Agripa
 
P.P.Panteón de Agripa
P.P.Panteón de AgripaP.P.Panteón de Agripa
P.P.Panteón de Agripa
 
Panteón de roma
Panteón de roma Panteón de roma
Panteón de roma
 
1. contexto histórico arte romano
1. contexto histórico arte romano1. contexto histórico arte romano
1. contexto histórico arte romano
 
Aqüeducte de segòvia
Aqüeducte de segòviaAqüeducte de segòvia
Aqüeducte de segòvia
 
Panteón de Agripa
Panteón de AgripaPanteón de Agripa
Panteón de Agripa
 
Maison Carree
Maison CarreeMaison Carree
Maison Carree
 
Sarcòfag dels esposos
Sarcòfag dels espososSarcòfag dels esposos
Sarcòfag dels esposos
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURALES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
 
QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?
 

Similar to Panteó

16 Panteó D’Agripa M.B.
16 Panteó D’Agripa M.B.16 Panteó D’Agripa M.B.
16 Panteó D’Agripa M.B.Mercè Bigorra
 
Fitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripaFitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripa
Julia Valera
 
Unitat 19. El Panteó
Unitat 19. El PanteóUnitat 19. El Panteó
Unitat 19. El Panteó
tomasggm
 
El panteó
El panteóEl panteó
El panteó
sandroalfaro
 
Panteó d'Agripa (Història de l'art)
Panteó d'Agripa (Història de l'art)Panteó d'Agripa (Història de l'art)
Panteó d'Agripa (Història de l'art)
History4
 
Panteó de Roma
Panteó de RomaPanteó de Roma
Panteó de Roma
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
Art romà
Art romàArt romà
El panteó
El panteóEl panteó
El panteójcalav31
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
Toni Raya
 
Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)
Glòria Garcia
 
Arquitectura romana
Arquitectura romanaArquitectura romana
Arquitectura romana
Carmen Barrero
 
5. panteó de roma
5. panteó de roma5. panteó de roma
5. panteó de roma
inspirationmcg
 
Parteno
PartenoParteno
Parteno
llcullere
 
Parteno
PartenoParteno
Parteno
llcullere
 
Terminologia grecia roma
Terminologia grecia romaTerminologia grecia roma
Terminologia grecia romaEscola Cervetó
 

Similar to Panteó (20)

16 Panteó D’Agripa M.B.
16 Panteó D’Agripa M.B.16 Panteó D’Agripa M.B.
16 Panteó D’Agripa M.B.
 
Fitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripaFitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripa
 
Unitat 19. El Panteó
Unitat 19. El PanteóUnitat 19. El Panteó
Unitat 19. El Panteó
 
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
 
El panteó
El panteóEl panteó
El panteó
 
Panteó d'Agripa (Història de l'art)
Panteó d'Agripa (Història de l'art)Panteó d'Agripa (Història de l'art)
Panteó d'Agripa (Història de l'art)
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
Panteó de Roma
Panteó de RomaPanteó de Roma
Panteó de Roma
 
Art romà
Art romàArt romà
Art romà
 
1.Maison CarréE
1.Maison CarréE1.Maison CarréE
1.Maison CarréE
 
El panteó
El panteóEl panteó
El panteó
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)
 
El Partenó d’Atenes
El Partenó d’AtenesEl Partenó d’Atenes
El Partenó d’Atenes
 
Arquitectura romana
Arquitectura romanaArquitectura romana
Arquitectura romana
 
5. panteó de roma
5. panteó de roma5. panteó de roma
5. panteó de roma
 
Parteno
PartenoParteno
Parteno
 
Parteno
PartenoParteno
Parteno
 
Terminologia grecia roma
Terminologia grecia romaTerminologia grecia roma
Terminologia grecia roma
 
6. PARTENÓ
6. PARTENÓ6. PARTENÓ
6. PARTENÓ
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de CastellaCarme Aranda- Mònica Navarro
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 

Panteó

  • 2. Panteó Autor: desconegut Materials: formigó, maó, marbre, Cronologia: 118-125 gramot i fusta Localització: Camp de Mart (Roma) Sistema constructiu: arquitravat i voltat Estil: romà imperial Dimensions: Cúpula: 43,2 m alçada Columna: Pòrtic: 35 m ample 18 m alt Tambor: 58 m diàmetre
  • 3. Context històric La construcció inicial del Panteó s'atribueix a Agripa, mà dreta d’August, l’any 27 a C. L’any 80 un incendi destruí gairebé tot el temple, i fou restaurat per Domicià i després reconstruït per Adrià entre el 118 i el 128. L’arquitecte de la reconstrucció potser va ser Apol·lodor de Damasc.
  • 4. Adrià (117 - 138), l'emperador viatger En realitat resta incert si Trajà va adoptar veritablement Publi Eli Hadrià, un parent llunyà seu també nascut a Itàlica, o si la adopció abans de morir va ser obra de l'emperadriu Plotina per coronar el seu favorit. En comptes de la costosa política expansiva del seu antecessor, Adrià es va inclinar per l'opció defensiva: la seva prioritat va ser cercar la pau amb les fronteres més segures, tot reforçant-les, si calia, amb fortificacions com el mur d‘Adrià a Britànnia o el limes del Rin al Danubi. Amb la mateixa intenció Adrià va firmar la pau amb els parts per restituir-los els territoris envaïts i tornar a la frontera més ferma de l'Eufrates.
  • 5. Va reestructurar l'administració i va codificar el dret civil. Fou un emperador culte i cosmopolita, la seva preocupació principal va ser la prosperitat de les províncies, per les quals va viatjar incessantment. Tenia gran admiració per la cultura grega (per la qual cosa li deien Graeculus 'greguet' des de jove) i també es va deixar una barba "a la grega" que acabà per posar-se de moda a Roma en el seu temps i el dels seus successors. També va afavorir les ciutats gregues - en especial Atenes, que va embellir amb noves edificacions com el temple de Zeus- i la presència de les seves elits al senat, fins aleshores molt reduïda. De la seva activitat constructora destaca també el Panteó de Roma i la Vil·la Adriana, aTívoli. Denari i muralla d’Adrià
  • 6. Vistes des de dalt del Panteó
  • 7. Anàlisi formal Elements de suport Tambor: cilindre de 3 pisos El mur combina el morter o formigó romà (opus cementicum) amb 3 sèries superposades d’arcs fets amb maons Pòrtic octàstil (façana) (opus latericium) els quals fan la funció 8 columnes corínties a de contraforts interns que distribueixen l’interior que formen 3 naus la pressió de la cúpula.
  • 8. El tambor per fora Pilars interiors que suporten la cúpula
  • 9. Elements suportats Sostre interior del pòrtic Frontó de la façana (pòrtic) Elements típics d’un temple grec Coberta doble vessant, recolzada sobre estructura d’arcs damunt les columnes
  • 10. Cúpula hemisfèrica (sustentada pels 8 pilars i els murs del cilindre)
  • 11.
  • 12.
  • 13. Espai exterior Plaça porticada original que només mostrava el pòrtic, com un temple grec clàssic.
  • 14. Marc Agripa, fill de Luci, cònsol per tercer cop, el va fer El pòrtic: format per 16 columnes monolítiques de granit egipci de 18 m, capitells corintis i bases marbre blanc, les quals suporten entaulament. Sota frontó: inscripció antic temple d’Agripa
  • 15. El tambor, exteriorment, sense el revestiment de marbre i estuc, amaga part inferior de la cúpula De fora només es veu una part de la cúpula, ja que la part inferior queda amagada en la massa del mur del tambor
  • 16. Les tres línies d’imposta delimiten els tres pisos d’arcs de maó superposats perfectament visibles. La funció de descàrrega d’aquests reverteix en els contraforts integrats al mur
  • 17. porxo o pòrtic Agripa frontó inscripció de l'antic Absis temple d’Agripa estàtues octàstil August i rectangular Agripa arquitravat capitells coríntis Naus laterals columnes de granit egipci amb base de marbre blanc nau central amb accés a la zona cupulada
  • 18. Espai interior cúpula òcul cassetons àtic tambor Vuit obertures Adrià
  • 19. Cel·la de planta circular, amb els vuit pilars que sostenen la cúpula, i entre cada pilar s’obren vuit nínxols. Els murs interior estant formats per marbres i materials nobles, plens de columnes, cornises i pilastres, que no aguanten res. Al nivell superior hi ha una filera de finestres que obren una galeria superior. El paviment està format de quadrats als que s’hi inscriuen quadrats i cercles més petits. Aquest luxós conjunt ornamental serveix per amagar tot el sistema de càrregues que sosté l’edifici, i és un homenatge a l’arquitectura grega.
  • 20. Murs de maó revestits de marbre Vuit nínxols entre pilar i pilar Façana fictícia que amaga el sistema de càrregues que aguanten l’edifici. Revela admiració per l’arquitectura arquitravada grega. Tomba de Rafael
  • 21. La cúpula formada per una estructura d’anells i nervis amb casetons Consta de cinc cercles amb 28 casetons cadascun. Les tècniques constructives romanes li han permès resistir sense necessitat de cap reforma. L’òcul (finestra circular) d’uns 9 m de diàmetre, protegit per làmines d’alabastre, il·lumina i ventila l’edifici. Aquest simbolitza el sol, que recorre la volta en avançar el dia.
  • 22. Entorn i integració urbanística Originàriament havia d’estar envoltat d’una plaça porticada, que mai es va fer i que només hauria permès veure el pòrtic d’entrada. Actualment, situat al centre de Roma, està perfectament integrat a l’entorn urbanístic, tot i no superar l’alçada dels edificis del voltant. Es troba en la plaça de La Rotonda, nom que li ve del Panteó.
  • 23. Interpretació Proporcions i l’estructura representen la concepció religiosa romana. Havia de ser la morada de tots els déus, i es presenta com una arquitectura de síntesi entre el cel i la terra. A l’interior hi havia 7 absis on s’hi col·locaren les estàtues dels deus principals, ocupant un lloc destacat la de Venus i la de Mart, com a protectors de la gens Iulia, la família d’August. Les altres divinitats eren Mercuri, Júpiter i Saturn, a més del Sol i la Lluna. Al pronaos del temple hi havia les estàtues d’August i d’Agripa, com a promotors de l’edifici. El projecte d’Agripa constituïa l’esfera celeste d’Anaximandre, ideada per aquest cinc segles abans. L’esfera té en la seva part superior un òcul o obertura circular, que és l'única font de llum per tot l’espai interior.
  • 24. Panteó significa temple de tots els déus (pan-tot, theos-déu) L’interior al·ludeix a la cosmologia romana: La cúpula dividida en 5 cercles de 28 casetons, que simbolitzen els dies del mes lunar. També poden ser les 5 esferes concèntriques del sistema planetari antic, amb el sol al centre. La forma semiesfèrica del la cúpula és una reproducció simbòlica de la volta celeste, il·luminada pel sol al centre, fàcilment identificable amb Roma. L’emperador Adrià en feu la tercera reconstrucció, entre el 118 i el 125, al mateix lloc on hi havia el d’Agripa, però feu girar 180º l’entrada per poder fer la plaça porticada que en ressaltés la façana. Adrià també l’usà com a tribunal.
  • 25. Es construí per primer com l’any 27 aC, projectat per Agripa, amic i col·laborador d’August, però fou destruït per un incendi el 80 dC. Marcus Agripa fou un gran estrateg militar, guanyant batalles importants (Accio), defensant la Gàl·lia dels germànics, posant fi a la guerra a Hispània... S’interessà per la geometria, l’urbanisme, la geografia, l’arquitectura... Com arquitecte projectà moltes construccions i obres d’urbanisme, no només a Roma sinó en les colònies. L’edifici més important que projectà es creu que fou el Panteó, el qual va voler realitzar com analogia de l’esfera celestial. Simbolitza l’esfera celeste, en la qual les divinitats presencien les actuacions humanes. Les proporcions i l’estructura del Panteó representaven la concepció religiosa dels romans: la morada de tots els déus, on varen voler centralitzar-hi la gran varietat de cultes que hi havia dins l’imperi. Apareix com una síntesi del cel i la terra. La inscripció de l’entrada atribueix la seva construcció a Marco Vipsanio Agripa (any 27 aC), en les obres fetes per aquest al Camp de Mart.
  • 26. Agripa va fer el Panteó com analogia de l’esfera celeste. Les seves dimensions la reprodueixen: la planta circular és tancada per una cúpula. Tant el diàmetre de la paret circular com l’alçada de l’espai interior són 43,20 m, i es pot formar una esfera completa, sembolitzant el globus celeste reposant al terra. Aquesta té un radi de 21,60 m, el qual es correspon al radi del cilindre i de l’alzada.
  • 27. Models i influències Antecedents: Antics tholoi grecs (temples circulars) Influència orientalitzant en coberta (món mesopotàmic i micènic i etruscs) Influí en el Renaixement i Barroc (Brunelleschi, Borromini...)