1. Panteó

2. Panteó
Autor: desconegut Materials: formigó, maó, marbre,
Cronologia: 118-125 gramot i fusta
Localització: Camp de Mart (Roma) Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Estil: romà imperial Dimensions:
Cúpula: 43,2 m alçada
Columna:
Pòrtic: 35 m ample
18 m alt
Tambor: 58 m diàmetre

3. Context històric
La construcció inicial del Panteó s'atribueix a Agripa, mà dreta d’August,
l’any 27 a C. L’any 80 un incendi destruí gairebé tot el temple, i fou
restaurat per Domicià i després reconstruït per Adrià entre el 118 i el 128.
L’arquitecte de la reconstrucció potser va ser Apol·lodor de Damasc.

4. Adrià (117 - 138), l'emperador
viatger En realitat resta incert si
Trajà va adoptar veritablement Publi
Eli Hadrià, un parent llunyà seu també
nascut a Itàlica, o si la adopció abans
de morir va ser obra de l'emperadriu
Plotina per coronar el seu favorit.
En comptes de la costosa política
expansiva del seu antecessor, Adrià
es va inclinar per l'opció defensiva:
la seva prioritat va ser cercar la pau
amb les fronteres més segures, tot
reforçant-les, si calia, amb
fortificacions com el mur d‘Adrià a
Britànnia o el limes del Rin al Danubi.
Amb la mateixa intenció Adrià va
firmar la pau amb els parts per
restituir-los els territoris envaïts i
tornar a la frontera més ferma de
l'Eufrates.

5. Va reestructurar l'administració i va codificar el dret civil. Fou un emperador
culte i cosmopolita, la seva preocupació principal va ser la prosperitat de les
províncies, per les quals va viatjar incessantment. Tenia gran admiració per la
cultura grega (per la qual cosa li deien Graeculus 'greguet' des de jove) i també
es va deixar una barba "a la grega" que acabà per posar-se de moda a Roma en el
seu temps i el dels seus successors. També va afavorir les ciutats gregues - en
especial Atenes, que va embellir amb noves edificacions com el temple de Zeus- i
la presència de les seves elits al senat, fins aleshores molt reduïda. De la seva
activitat constructora destaca també el Panteó de Roma i la Vil·la Adriana,
aTívoli.
Denari i muralla d’Adrià

6. Vistes des de dalt del Panteó

7. Anàlisi formal
Elements de suport
Tambor: cilindre de 3 pisos
El mur combina el morter o formigó
romà (opus cementicum) amb 3 sèries
superposades d’arcs fets amb maons
Pòrtic octàstil (façana) (opus latericium) els quals fan la funció
8 columnes corínties a de contraforts interns que distribueixen
l’interior que formen 3 naus la pressió de la cúpula.

8. El tambor per fora
Pilars interiors que suporten la
cúpula

9. Elements suportats
Sostre interior del pòrtic
Frontó de la façana (pòrtic)
Elements típics d’un temple grec
Coberta doble vessant,
recolzada sobre estructura
d’arcs damunt les columnes

10. Cúpula hemisfèrica
(sustentada pels 8 pilars i
els murs del cilindre)

13. Espai exterior
Plaça porticada original que només
mostrava el pòrtic, com un temple
grec clàssic.

14. Marc
Agripa, fill
de Luci,
cònsol per
tercer cop,
el va fer
El pòrtic: format per 16 columnes monolítiques de granit egipci de 18 m,
capitells corintis i bases marbre blanc, les quals suporten entaulament. Sota
frontó: inscripció antic temple d’Agripa

15. El tambor, exteriorment, sense el
revestiment de marbre i estuc, amaga
part inferior de la cúpula
De fora només es veu una part de la
cúpula, ja que la part inferior queda
amagada en la massa del mur del tambor

16. Les tres línies d’imposta
delimiten els tres pisos d’arcs
de maó superposats
perfectament visibles. La
funció de descàrrega
d’aquests reverteix en els
contraforts integrats al mur

17. porxo o pòrtic
Agripa
frontó
inscripció de l'antic Absis
temple d’Agripa estàtues
octàstil August i
rectangular Agripa
arquitravat
capitells coríntis
Naus laterals
columnes de granit egipci
amb base de marbre blanc
nau central amb accés a la zona cupulada

18. Espai interior
cúpula
òcul
cassetons
àtic
tambor
Vuit obertures
Adrià

19. Cel·la de planta circular, amb els vuit pilars que sostenen la cúpula, i entre
cada pilar s’obren vuit nínxols. Els murs interior estant formats per marbres i
materials nobles, plens de columnes, cornises i pilastres, que no aguanten res.
Al nivell superior hi ha una filera de finestres que obren una galeria superior. El
paviment està format de quadrats als que s’hi inscriuen quadrats i cercles més
petits. Aquest luxós conjunt ornamental serveix per amagar tot el sistema de
càrregues que sosté l’edifici, i és un homenatge a l’arquitectura grega.

20. Murs de maó revestits de marbre
Vuit nínxols entre pilar i pilar
Façana fictícia que amaga el
sistema de càrregues que aguanten
l’edifici.
Revela admiració per l’arquitectura
arquitravada grega.
Tomba de Rafael

21. La cúpula formada per una estructura d’anells i nervis amb casetons
Consta de cinc cercles amb 28
casetons cadascun.
Les tècniques constructives romanes
li han permès resistir sense
necessitat de cap reforma.
L’òcul (finestra circular) d’uns 9
m de diàmetre, protegit per
làmines d’alabastre, il·lumina i
ventila l’edifici. Aquest
simbolitza el sol, que recorre la
volta en avançar el dia.

22. Entorn i integració urbanística
Originàriament havia d’estar envoltat d’una plaça porticada, que mai es va fer
i que només hauria permès veure el pòrtic d’entrada. Actualment, situat al
centre de Roma, està perfectament integrat a l’entorn urbanístic, tot i no
superar l’alçada dels edificis del voltant. Es troba en la plaça de La Rotonda,
nom que li ve del Panteó.

23. Interpretació
Proporcions i l’estructura representen la concepció religiosa romana. Havia de ser la
morada de tots els déus, i es presenta com una arquitectura de síntesi entre el
cel i la terra.
A l’interior hi havia 7 absis on s’hi col·locaren les estàtues dels deus principals,
ocupant un lloc destacat la de Venus i la de Mart, com a protectors de la gens
Iulia, la família d’August. Les altres divinitats eren Mercuri, Júpiter i Saturn, a
més del Sol i la Lluna. Al pronaos
del temple hi havia les estàtues
d’August i d’Agripa, com a
promotors de l’edifici.
El projecte d’Agripa
constituïa l’esfera celeste
d’Anaximandre, ideada
per aquest cinc segles
abans. L’esfera té en la
seva part superior un
òcul o obertura circular,
que és l'única font de
llum per tot l’espai
interior.

24. Panteó significa temple de tots els déus (pan-tot, theos-déu)
L’interior al·ludeix a la cosmologia romana: La cúpula dividida en 5 cercles de
28 casetons, que simbolitzen els dies del mes lunar. També poden ser les 5
esferes concèntriques del sistema planetari antic, amb el sol al centre. La
forma semiesfèrica del la cúpula és una reproducció simbòlica de la volta
celeste, il·luminada pel sol al centre, fàcilment identificable amb Roma.
L’emperador
Adrià en feu la
tercera
reconstrucció,
entre el 118 i el
125, al mateix
lloc on hi havia
el d’Agripa, però
feu girar 180º
l’entrada per
poder fer la
plaça porticada
que en ressaltés
la façana. Adrià
també l’usà com
a tribunal.

25. Es construí per primer com l’any 27 aC,
projectat per Agripa, amic i col·laborador
d’August, però fou destruït per un incendi el
80 dC. Marcus Agripa fou un gran estrateg
militar, guanyant batalles importants (Accio),
defensant la Gàl·lia dels germànics, posant
fi a la guerra a Hispània... S’interessà per la
geometria, l’urbanisme, la geografia,
l’arquitectura...
Com arquitecte projectà moltes construccions
i obres d’urbanisme, no només a Roma sinó en
les colònies. L’edifici més important que
projectà es creu que fou el Panteó, el qual
va voler realitzar com analogia de l’esfera
celestial. Simbolitza l’esfera celeste, en la
qual les divinitats presencien les actuacions
humanes. Les proporcions i l’estructura del
Panteó representaven la concepció religiosa
dels romans: la morada de tots els déus, on
varen voler centralitzar-hi la gran varietat
de cultes que hi havia dins l’imperi. Apareix
com una síntesi del cel i la terra. La inscripció de l’entrada atribueix la
seva construcció a Marco Vipsanio
Agripa (any 27 aC), en les obres
fetes per aquest al Camp de Mart.

26. Agripa va fer el Panteó com analogia de l’esfera celeste. Les seves dimensions la
reprodueixen: la planta circular és tancada per una cúpula. Tant el diàmetre de la
paret circular com l’alçada de l’espai interior són 43,20 m, i es pot formar una
esfera completa, sembolitzant el globus celeste reposant al terra. Aquesta té un
radi de 21,60 m, el qual es correspon al radi del cilindre i de l’alzada.

27. Models i influències
Antecedents: Antics tholoi grecs (temples circulars)
Influència orientalitzant en coberta (món mesopotàmic i micènic i etruscs)
Influí en el Renaixement i Barroc
(Brunelleschi, Borromini...)