August de Prima Porta
Autor: desconegut                           Tècnica: fosa (còpia talla)
Cronologia: 19 aC (còpia: 14 dC)            Material: bronze (marbre)
Estil: romà imperial                        Formes: exempta
Dimensions: 2,04 m alt                      Tipologia: dempeus
Localització original: vil·la Ad Gallinas   Cromatisme: policroma
Albas (propietat de Lívia, de Prima
Porta (Roma)
Localització actual:
Museus Vaticans
Context Històric
 Octavi August fou el primer emperador de Roma
      (27 aC al 14 dC), i posà fi a les guerres de
 conquesta, començant un període de pau, que amb
   excepció de guerres a les fronteres, durà dos
   segles (Pax Romana). En art, concretament en
  escultura, hi hagué importants canvis: en època
    republicana predominava el realisme extrem,
durant l’Imperi la influència grega es deixà sentir
al retrats dels emperadors, que eren idealitzats,
 i resumien totes les virtuts que havia de tenir un
   ésser excepcional, digne de governar l’Imperi.
August va ser representat de diferents maneres:
  a demés de com a cap militar absolut, com és el
  cas que en ocupa, també fou representat com a
Pontifex Maximus, amb un vel al cap oficiant com a
   cap religiós o summe sacerdot. O bé amb toga
  senatorial, com a cap civil absolut: August com a
    Pretor. L’any 19 August ja en feia 5 que havia
  mort, i l’havia succeït Tiberi, fill de Lívia, el qual
   cosa sembla que és representat a la cuirassa.
Estil (Característiques de l’escultura romana)

L’escultura romana va rebre una gran influència de la grega, sobre tot de
l’hel·lenística. Moltes escultures gregues les coneixem gràcies a les còpies
romanes.

Té un gran realisme, en contraposició a l’idealisme grec, tot i que en l’època
imperial es tendia a idealitzar la figura de l’emperador, com és el cas
d’August, però sempre conservant el trets característics del retratat.

Sovint l’escultura està subordinada a l’arquitectura, com és el cas dels relleus
commemoratius de columnes i arcs triomfals. També escultures exemptes es
feien pensant en l’espai o marc arquitectònic on havien de situar-se.

Els materials més comuns eren el bronze, la pedra o el marbre.

Els retrats varen ser una aportació romana, inspirada en el realisme dels
retrats funeraris etruscs. Procuraven ser fidels als models, marcant defectes,
arrugues... Dins del retrat destacà la realització de bustos i retrats eqüestres,
com el de Marc Aureli.

Els relleus solien explicar esdeveniments històrics gloriosos per la Roma
imperial, com victòries importants.
Anàlisi formal
Descripció




Cromatisme original, on
August porta el capot roig
de general
Composició

Mides lleugerament superiors al
natural.

Braç dret alçat i braç esquerre
sosté la túnica i porta una llança

Al mig una vertical marca el
centre clarament.

Típica postura de contrapposto on
el braç dret, alçat, es correspont
a la cama dreta avançada i en
tensió, mentre el braç esquerra
està doblegat, com la cama
esquerra, més relaxada, ambdós
més enrere

El dofí i l’Eros resolen el problema
de la sustentació de l’escultura.

Composició oberta
Mostrava insígnies                              Còpia en marbre de Carrara
de la legió / Gest de                           d’un original de bronze
comandament                                              2 m. apx




      Com un general victoriós                       Dempeus



              Cuirassa molt cenyida

              Capot roig de general

                                                         Ceptre
                                                         Sosté
                                                         túnica
                              Eros/Cupido
                              i dofí de Venus
                              Recorda origen
                              diví d’August
                                                CONTRAPPOSTO
                                                Pes equilibrat
                                                Dona vida i força

                                                               És la romanització del
                                                               Dorífor de Policlet



                   Descalç,
                   original
                   calçat
Retrat idealitzat ple
 de serenitat
 També comença
 el realisme en
 faccions rostre,
 representat més
 jove



Cabell arrissat




                         Relleu narratiu
                         de les gestes de
                         l’emperador i dels seus
                         deus protectors
Aquesta escultura va donar lloc a un nou
prototip, a partir del qual es representaren
moltes de les màximes autoritats, tot i que
porten sandàlies, fet que fa al.lusió a la
grandesa terrenal.

D’August hi ha més de 80 representacions
dels diversos moments de la seva vida.
Interpretació
August de Prima Porta és un retrat de cos sencer on August està representat
com a cap suprem de l’exèrcit. L’original en bronze degué formar part d’un
monument commemoratiu de les últimes victòries de l’emperador a la Gàl.lia i a
Hispània i de l’inici de la Pax Augustea.

August fou divinitzat després de morir (14 dC) i Lívia, la seva dona, fou la seva
sacerdotessa. El fet d’anar descalç significa que l'estàtua es feu quan ja August
era a l’Olimp, entre els altres déus.



 L’escultura revela un moment de
 màxima autoritat, ja que amb el
 braç enlaire (signe d’autoritat)
 arenga les tropes, com un orador, o
 les dirigeix, i es mostra victoriós.
 Aquesta representació constata el
 fet de que el Senat ha perdut el
 poder que mantenia davant d’un
 únic governant.
El retrat d’August és més proper a l’idealisme grec que al realisme romà,
malgrat l'exactitud amb que es descriuen les seves faccions, el seu rostre,
d’expressió tranquil·la i distant, ha estat idealitzat. També ho ha estat la
postura grega i les proporcions. Es representà descalç, com els antics herois
olímpics, i amb un Eros damunt un dofí, que simbolitzen la seva immortalitat
com a hereu de la deessa Venus a través d’Enees. Tots aquests símbols revelen
la clara inspiració grega del retrat oficial, convertit en instrument de
propaganda pels emperadors romans. Es tractava de demostrar al poble que
l’emperador, August en aquest cas, era un ser excepcional.


                                         En la primera versió (20 aC),
                                         August anava calçat, com un cap
                                         de l’exèrcit. En la còpia feta
                                         després de la seva mort és quan
                                         el trobem descalç, segurament
                                         per ordre de Lívia, per deixar
                                         clar que el difunt ja era a l’Olimp,
                                         entre tots els déus i com a un
                                         més d’ells.
Els parts tornen als romans uns
estendards que els havien pres (el rei
part l’aguanta). El romà que el rep
representa a Ròmul o a Tiberi, fill de
Lívia i successor d’August. Tiberi va amb
la lloba capitolina al costat. A una banda
i l’altra, unes dones representen els
territoris derrotats (Galia, dreta, i
Hispània, esquerra). A la part de dalt
Apol.lo portant un carro cap al sol. A la
dreta Aurora porta una urna cap a la
lluna i una torxa. A sota la Terra, i
Diana, protectors d’August.
Funció

Del realisme extrem de la República passen ara a un verisme més retòric i
propagandístic
La decoració de l’armadura representa la devolució dels estendards que
August va aconseguir per mitjans diplomàtics com un oracle li havia indicat,
amb la qual cosa l’emperador surt del temps dels mortals i es posa sota la
protecció i destí dels déus
El fet d’anar descalç també el situa en aquest àmbit de la divinitat

Fou feta per glorificar a August i marcar la seva entrada a l’Olimp. Exalta
les gestes d’August com a fundador i pacificador de l’Imperi.
Instrument per tant de propaganda política, tant de la família d’August
com de l’imperi, en tots els racons del qual aparegueren escultures d’aquest
estil. També serví a Lívia per promocionar la figura del seu fill, Tiberi, hereu
d’August.

L’art romà tenia una voluntat històrica que no tenia el grec. Volien deixar
constància dels seus èxits, sempre glorificant el seu present i el seu passat.
Això es veu clarament en l’Ara Pacis, també d’època d’August, però anterior
a l’escultura que ens ocupa.
L’Ara Pacis
(13-9 aC)
Models i influències

August de Prima Porta té un esquelet estructural semblant al Dorífor de
Policlet, el qual deuria conèixer l’escultor de l’obra. La idealització grega la
barrejaren els romans amb el realisme etrusc, com hem vist, per tant, la
influència era doble: grega i romana.
Amb el retrat d’August s’inicià la tipologia del retrat imperial, que es
convertí en un prototip que va ser àmpliament imitat a l’imperi.




 Juli César                        Tiberi                        Caracalla
Claudi   Marc Aureli
Adrià   Còmode   Constantí

August de Prima Porta

  • 1.
    August de PrimaPorta Autor: desconegut Tècnica: fosa (còpia talla) Cronologia: 19 aC (còpia: 14 dC) Material: bronze (marbre) Estil: romà imperial Formes: exempta Dimensions: 2,04 m alt Tipologia: dempeus Localització original: vil·la Ad Gallinas Cromatisme: policroma Albas (propietat de Lívia, de Prima Porta (Roma) Localització actual: Museus Vaticans
  • 2.
    Context Històric OctaviAugust fou el primer emperador de Roma (27 aC al 14 dC), i posà fi a les guerres de conquesta, començant un període de pau, que amb excepció de guerres a les fronteres, durà dos segles (Pax Romana). En art, concretament en escultura, hi hagué importants canvis: en època republicana predominava el realisme extrem, durant l’Imperi la influència grega es deixà sentir al retrats dels emperadors, que eren idealitzats, i resumien totes les virtuts que havia de tenir un ésser excepcional, digne de governar l’Imperi. August va ser representat de diferents maneres: a demés de com a cap militar absolut, com és el cas que en ocupa, també fou representat com a Pontifex Maximus, amb un vel al cap oficiant com a cap religiós o summe sacerdot. O bé amb toga senatorial, com a cap civil absolut: August com a Pretor. L’any 19 August ja en feia 5 que havia mort, i l’havia succeït Tiberi, fill de Lívia, el qual cosa sembla que és representat a la cuirassa.
  • 3.
    Estil (Característiques del’escultura romana) L’escultura romana va rebre una gran influència de la grega, sobre tot de l’hel·lenística. Moltes escultures gregues les coneixem gràcies a les còpies romanes. Té un gran realisme, en contraposició a l’idealisme grec, tot i que en l’època imperial es tendia a idealitzar la figura de l’emperador, com és el cas d’August, però sempre conservant el trets característics del retratat. Sovint l’escultura està subordinada a l’arquitectura, com és el cas dels relleus commemoratius de columnes i arcs triomfals. També escultures exemptes es feien pensant en l’espai o marc arquitectònic on havien de situar-se. Els materials més comuns eren el bronze, la pedra o el marbre. Els retrats varen ser una aportació romana, inspirada en el realisme dels retrats funeraris etruscs. Procuraven ser fidels als models, marcant defectes, arrugues... Dins del retrat destacà la realització de bustos i retrats eqüestres, com el de Marc Aureli. Els relleus solien explicar esdeveniments històrics gloriosos per la Roma imperial, com victòries importants.
  • 4.
    Anàlisi formal Descripció Cromatisme original,on August porta el capot roig de general
  • 5.
    Composició Mides lleugerament superiorsal natural. Braç dret alçat i braç esquerre sosté la túnica i porta una llança Al mig una vertical marca el centre clarament. Típica postura de contrapposto on el braç dret, alçat, es correspont a la cama dreta avançada i en tensió, mentre el braç esquerra està doblegat, com la cama esquerra, més relaxada, ambdós més enrere El dofí i l’Eros resolen el problema de la sustentació de l’escultura. Composició oberta
  • 6.
    Mostrava insígnies Còpia en marbre de Carrara de la legió / Gest de d’un original de bronze comandament 2 m. apx Com un general victoriós Dempeus Cuirassa molt cenyida Capot roig de general Ceptre Sosté túnica Eros/Cupido i dofí de Venus Recorda origen diví d’August CONTRAPPOSTO Pes equilibrat Dona vida i força És la romanització del Dorífor de Policlet Descalç, original calçat
  • 7.
    Retrat idealitzat ple de serenitat També comença el realisme en faccions rostre, representat més jove Cabell arrissat Relleu narratiu de les gestes de l’emperador i dels seus deus protectors
  • 8.
    Aquesta escultura vadonar lloc a un nou prototip, a partir del qual es representaren moltes de les màximes autoritats, tot i que porten sandàlies, fet que fa al.lusió a la grandesa terrenal. D’August hi ha més de 80 representacions dels diversos moments de la seva vida.
  • 9.
    Interpretació August de PrimaPorta és un retrat de cos sencer on August està representat com a cap suprem de l’exèrcit. L’original en bronze degué formar part d’un monument commemoratiu de les últimes victòries de l’emperador a la Gàl.lia i a Hispània i de l’inici de la Pax Augustea. August fou divinitzat després de morir (14 dC) i Lívia, la seva dona, fou la seva sacerdotessa. El fet d’anar descalç significa que l'estàtua es feu quan ja August era a l’Olimp, entre els altres déus. L’escultura revela un moment de màxima autoritat, ja que amb el braç enlaire (signe d’autoritat) arenga les tropes, com un orador, o les dirigeix, i es mostra victoriós. Aquesta representació constata el fet de que el Senat ha perdut el poder que mantenia davant d’un únic governant.
  • 10.
    El retrat d’Augustés més proper a l’idealisme grec que al realisme romà, malgrat l'exactitud amb que es descriuen les seves faccions, el seu rostre, d’expressió tranquil·la i distant, ha estat idealitzat. També ho ha estat la postura grega i les proporcions. Es representà descalç, com els antics herois olímpics, i amb un Eros damunt un dofí, que simbolitzen la seva immortalitat com a hereu de la deessa Venus a través d’Enees. Tots aquests símbols revelen la clara inspiració grega del retrat oficial, convertit en instrument de propaganda pels emperadors romans. Es tractava de demostrar al poble que l’emperador, August en aquest cas, era un ser excepcional. En la primera versió (20 aC), August anava calçat, com un cap de l’exèrcit. En la còpia feta després de la seva mort és quan el trobem descalç, segurament per ordre de Lívia, per deixar clar que el difunt ja era a l’Olimp, entre tots els déus i com a un més d’ells.
  • 11.
    Els parts tornenals romans uns estendards que els havien pres (el rei part l’aguanta). El romà que el rep representa a Ròmul o a Tiberi, fill de Lívia i successor d’August. Tiberi va amb la lloba capitolina al costat. A una banda i l’altra, unes dones representen els territoris derrotats (Galia, dreta, i Hispània, esquerra). A la part de dalt Apol.lo portant un carro cap al sol. A la dreta Aurora porta una urna cap a la lluna i una torxa. A sota la Terra, i Diana, protectors d’August.
  • 12.
    Funció Del realisme extremde la República passen ara a un verisme més retòric i propagandístic La decoració de l’armadura representa la devolució dels estendards que August va aconseguir per mitjans diplomàtics com un oracle li havia indicat, amb la qual cosa l’emperador surt del temps dels mortals i es posa sota la protecció i destí dels déus El fet d’anar descalç també el situa en aquest àmbit de la divinitat Fou feta per glorificar a August i marcar la seva entrada a l’Olimp. Exalta les gestes d’August com a fundador i pacificador de l’Imperi. Instrument per tant de propaganda política, tant de la família d’August com de l’imperi, en tots els racons del qual aparegueren escultures d’aquest estil. També serví a Lívia per promocionar la figura del seu fill, Tiberi, hereu d’August. L’art romà tenia una voluntat històrica que no tenia el grec. Volien deixar constància dels seus èxits, sempre glorificant el seu present i el seu passat. Això es veu clarament en l’Ara Pacis, també d’època d’August, però anterior a l’escultura que ens ocupa.
  • 13.
  • 16.
    Models i influències Augustde Prima Porta té un esquelet estructural semblant al Dorífor de Policlet, el qual deuria conèixer l’escultor de l’obra. La idealització grega la barrejaren els romans amb el realisme etrusc, com hem vist, per tant, la influència era doble: grega i romana.
  • 17.
    Amb el retratd’August s’inicià la tipologia del retrat imperial, que es convertí en un prototip que va ser àmpliament imitat a l’imperi. Juli César Tiberi Caracalla
  • 18.
    Claudi Marc Aureli
  • 19.
    Adrià Còmode Constantí