1. August de Prima Porta
Autor: desconegut Tècnica: fosa (còpia talla)
Cronologia: 19 aC (còpia: 14 dC) Material: bronze (marbre)
Estil: romà imperial Formes: exempta
Dimensions: 2,04 m alt Tipologia: dempeus
Localització original: vil·la Ad Gallinas Cromatisme: policroma
Albas (propietat de Lívia, de Prima
Porta (Roma)
Localització actual:
Museus Vaticans

2. Context Històric
Octavi August fou el primer emperador de Roma
(27 aC al 14 dC), i posà fi a les guerres de
conquesta, començant un període de pau, que amb
excepció de guerres a les fronteres, durà dos
segles (Pax Romana). En art, concretament en
escultura, hi hagué importants canvis: en època
republicana predominava el realisme extrem,
durant l’Imperi la influència grega es deixà sentir
al retrats dels emperadors, que eren idealitzats,
i resumien totes les virtuts que havia de tenir un
ésser excepcional, digne de governar l’Imperi.
August va ser representat de diferents maneres:
a demés de com a cap militar absolut, com és el
cas que en ocupa, també fou representat com a
Pontifex Maximus, amb un vel al cap oficiant com a
cap religiós o summe sacerdot. O bé amb toga
senatorial, com a cap civil absolut: August com a
Pretor. L’any 19 August ja en feia 5 que havia
mort, i l’havia succeït Tiberi, fill de Lívia, el qual
cosa sembla que és representat a la cuirassa.

3. Estil (Característiques de l’escultura romana)
L’escultura romana va rebre una gran influència de la grega, sobre tot de
l’hel·lenística. Moltes escultures gregues les coneixem gràcies a les còpies
romanes.
Té un gran realisme, en contraposició a l’idealisme grec, tot i que en l’època
imperial es tendia a idealitzar la figura de l’emperador, com és el cas
d’August, però sempre conservant el trets característics del retratat.
Sovint l’escultura està subordinada a l’arquitectura, com és el cas dels relleus
commemoratius de columnes i arcs triomfals. També escultures exemptes es
feien pensant en l’espai o marc arquitectònic on havien de situar-se.
Els materials més comuns eren el bronze, la pedra o el marbre.
Els retrats varen ser una aportació romana, inspirada en el realisme dels
retrats funeraris etruscs. Procuraven ser fidels als models, marcant defectes,
arrugues... Dins del retrat destacà la realització de bustos i retrats eqüestres,
com el de Marc Aureli.
Els relleus solien explicar esdeveniments històrics gloriosos per la Roma
imperial, com victòries importants.

4. Anàlisi formal
Descripció
Cromatisme original, on
August porta el capot roig
de general

5. Composició
Mides lleugerament superiors al
natural.
Braç dret alçat i braç esquerre
sosté la túnica i porta una llança
Al mig una vertical marca el
centre clarament.
Típica postura de contrapposto on
el braç dret, alçat, es correspont
a la cama dreta avançada i en
tensió, mentre el braç esquerra
està doblegat, com la cama
esquerra, més relaxada, ambdós
més enrere
El dofí i l’Eros resolen el problema
de la sustentació de l’escultura.
Composició oberta

6. Mostrava insígnies Còpia en marbre de Carrara
de la legió / Gest de d’un original de bronze
comandament 2 m. apx
Com un general victoriós Dempeus
Cuirassa molt cenyida
Capot roig de general
Ceptre
Sosté
túnica
Eros/Cupido
i dofí de Venus
Recorda origen
diví d’August
CONTRAPPOSTO
Pes equilibrat
Dona vida i força
És la romanització del
Dorífor de Policlet
Descalç,
original
calçat

7. Retrat idealitzat ple
de serenitat
També comença
el realisme en
faccions rostre,
representat més
jove
Cabell arrissat
Relleu narratiu
de les gestes de
l’emperador i dels seus
deus protectors

8. Aquesta escultura va donar lloc a un nou
prototip, a partir del qual es representaren
moltes de les màximes autoritats, tot i que
porten sandàlies, fet que fa al.lusió a la
grandesa terrenal.
D’August hi ha més de 80 representacions
dels diversos moments de la seva vida.

9. Interpretació
August de Prima Porta és un retrat de cos sencer on August està representat
com a cap suprem de l’exèrcit. L’original en bronze degué formar part d’un
monument commemoratiu de les últimes victòries de l’emperador a la Gàl.lia i a
Hispània i de l’inici de la Pax Augustea.
August fou divinitzat després de morir (14 dC) i Lívia, la seva dona, fou la seva
sacerdotessa. El fet d’anar descalç significa que l'estàtua es feu quan ja August
era a l’Olimp, entre els altres déus.
L’escultura revela un moment de
màxima autoritat, ja que amb el
braç enlaire (signe d’autoritat)
arenga les tropes, com un orador, o
les dirigeix, i es mostra victoriós.
Aquesta representació constata el
fet de que el Senat ha perdut el
poder que mantenia davant d’un
únic governant.

10. El retrat d’August és més proper a l’idealisme grec que al realisme romà,
malgrat l'exactitud amb que es descriuen les seves faccions, el seu rostre,
d’expressió tranquil·la i distant, ha estat idealitzat. També ho ha estat la
postura grega i les proporcions. Es representà descalç, com els antics herois
olímpics, i amb un Eros damunt un dofí, que simbolitzen la seva immortalitat
com a hereu de la deessa Venus a través d’Enees. Tots aquests símbols revelen
la clara inspiració grega del retrat oficial, convertit en instrument de
propaganda pels emperadors romans. Es tractava de demostrar al poble que
l’emperador, August en aquest cas, era un ser excepcional.
En la primera versió (20 aC),
August anava calçat, com un cap
de l’exèrcit. En la còpia feta
després de la seva mort és quan
el trobem descalç, segurament
per ordre de Lívia, per deixar
clar que el difunt ja era a l’Olimp,
entre tots els déus i com a un
més d’ells.

11. Els parts tornen als romans uns
estendards que els havien pres (el rei
part l’aguanta). El romà que el rep
representa a Ròmul o a Tiberi, fill de
Lívia i successor d’August. Tiberi va amb
la lloba capitolina al costat. A una banda
i l’altra, unes dones representen els
territoris derrotats (Galia, dreta, i
Hispània, esquerra). A la part de dalt
Apol.lo portant un carro cap al sol. A la
dreta Aurora porta una urna cap a la
lluna i una torxa. A sota la Terra, i
Diana, protectors d’August.

12. Funció
Del realisme extrem de la República passen ara a un verisme més retòric i
propagandístic
La decoració de l’armadura representa la devolució dels estendards que
August va aconseguir per mitjans diplomàtics com un oracle li havia indicat,
amb la qual cosa l’emperador surt del temps dels mortals i es posa sota la
protecció i destí dels déus
El fet d’anar descalç també el situa en aquest àmbit de la divinitat
Fou feta per glorificar a August i marcar la seva entrada a l’Olimp. Exalta
les gestes d’August com a fundador i pacificador de l’Imperi.
Instrument per tant de propaganda política, tant de la família d’August
com de l’imperi, en tots els racons del qual aparegueren escultures d’aquest
estil. També serví a Lívia per promocionar la figura del seu fill, Tiberi, hereu
d’August.
L’art romà tenia una voluntat històrica que no tenia el grec. Volien deixar
constància dels seus èxits, sempre glorificant el seu present i el seu passat.
Això es veu clarament en l’Ara Pacis, també d’època d’August, però anterior
a l’escultura que ens ocupa.

13. L’Ara Pacis
(13-9 aC)

16. Models i influències
August de Prima Porta té un esquelet estructural semblant al Dorífor de
Policlet, el qual deuria conèixer l’escultor de l’obra. La idealització grega la
barrejaren els romans amb el realisme etrusc, com hem vist, per tant, la
influència era doble: grega i romana.

17. Amb el retrat d’August s’inicià la tipologia del retrat imperial, que es
convertí en un prototip que va ser àmpliament imitat a l’imperi.
Juli César Tiberi Caracalla

18. Claudi Marc Aureli

19. Adrià Còmode Constantí