1. El Panteó Marta Roig Gómez-Casero 2n bach A Història de l’Art, IES Ramon Llull Professora: Assumpció GraneroCueves
2. Índex Fitxa tècnica Context històric Estructura (exterior i interior) Contingut, significació i simbolisme Funció Entorn i integració urbana Influència anterior i posterior Bibliografia
3. 1. Fitxa tècnica Nom de l’edifici: El Panteó. Arquitecte: Desconegut. Cronologia:118 – 125 dC. Lloc on es troba: Camp de Mart, a Roma (Itàlia). Materials utilitzats:Pedra, maó i fusta; marbre per a crear una rica decoració i per a cobrir les zones més nobles; i la cúpula està feta de formigó i pedres volcàniques. Estil: Roma imperial. Tipologia: Temple. Sistema constructiu: Arquitravat i voltat. Dimensions: Pòrtic 35m ample, columnes 18m alt, tambor 58m diàmetre, cúpula 43’3m alt i diàmetre.
4.
5. L’any 80 d.C: va quedar molt afectat per un incendi i Domicià el va fer reconstruir. - L’emperador Adrià va decidir bastir un nou temple dedicat a tots els Déus, però va conservar la inscripció a la façana, en record d’Agripa.
6. 3. Estructura Consta de dues parts: una cel·la de forma circular i un pòrtic octàstil. La transició entre aquest dos cossos es fa mitjançant un pròpylon. Pòrtic octàstil Pòrtic Octàstil Pròpylon Cel·la circular
7. Estructura exterior Frontó: sense decoracions. Línies d’imposta: delimiten els tres pisos d’arcs superposats. Tambor Entaulament: hi havia una inscripció que fa referència al temple d’Agripa. Columnes: 16 monolítiques de granit egipci. Bases de marbre blanc. Porxo o pòrtic: perípter i octàstil rectangular i arquitravat. Capitells: corintis,originàriament revestits de bronze.
8. Nínxols L’interior del porxo està dividit en tres naus, les laterals tenen al fons dos grans nínxols destinats a contenir les estàtues d’August i d’Agripa. Pòrtic
9. * Interior del pòrtic d’entrada amb les columnetes interiors.
10. Tambor El mur perimetral de la cel·la o tambor, consisteix en un cilindre de tres pisos sobre el qual descansa la cúpula. Està fet de formigó, morter i maó i té un gruix d’uns vuit metres, al seu interior hi ha arcs de descàrrega superposats. Arcs de descàrrega
11. Estructura interior Òcul: proporciona una llum tranquila i difusa. Cúpula: de mitja esfera. Cassetons: 28 a cada filera. Àtic Vuit obertures Tambor
12. La cel·la es de planta circular, amb els vuit pilars que sostenen la cúpula, i entre cada pilar s’obren vuit nínxols. Els murs interiors estant formats per marbres i materials nobles, plens de columnes, cornises i pilastres, que no aguanten res (funció ornamental). Al nivell superior, hi ha una filera de finestres que obren una galeria superior. El paviment està format de quadrats als que s’hi inscriuen quadrats i cercles més petits. Aquest luxós conjunt ornamental serveix per amagar tot el sistema de càrregues que sosté l’edifici, i és un homenatge a l’arquitectura grega.
13.
14. Donar sentit d’esfericitat i de profunditat, gràcies al joc de llums i ombres.- El sol il·lumina l’interior i actua com un rellotge solar a les parets de l’edifici. - La construcció de la cúpula es va fer amb un encofrat de fusta.
15.
16. L‘altura total és igual al diàmetre, per la qual cosa es pot inscriure una esfera completa en l’espai interior. 43,30 mts
17. El mur interior del tambor està articulat amb vuit obertures, alternades semicirculars i rectangulars, una de les quals correspon a la porta d’accés (feta de bronze), i la del seu davant forma un absis cobert per volta de quart d’esfera, on es trobaven les estàtues de Mart, de Venus i de Juli Cèsar. Els murs interiors, estan revestits de marbres luxosos. Cúpula de quart d’esfera Absis
18. Columnes corínties Pilastres corínties En els espais tancats de la paret sobresurten uns templets rematats per frontons triangulars o de segment de cercle, alternativament. La resta d’obertures (sis) formen uns nínxols profunds, amb capelles a l’interior, emmarcades per pilastres corínties i amb dues columnes corínties també.
19.
20.
21.
22.
23. És una arquitectura funcional que es manifesta en l’arquitectura civil d’obres públiques: carreteres, aqüeductes, ponts, banys públics (termes), teatres, amfiteatres, circs, etc.
24. En època imperial es va desenvolupar també una arquitectura commemorativa, simbòlica, evocadora i monumental que representava el poder imperial: fòrums imperials, arcs de triomf, columnes commemoratives, mausoleus.
25.
26. Cúpula de Brunelleschi (1434) a la Catedral de Santa Maria di Fiore.
