Escultura Grega de Praxíteles

1. Títol : Hermes amb Dionís infant Autor : Praxitel.les (309-330 a.C) Datació : 434 a.C Material : marbre Dimensions : 213 cm Tècnica : talla Forma : exempta, d’empeus Tipologia: grup Cromatisme :monocroma Ubicació original : Temple d’Hera (Olímpia) Ubicació actual : Museu arqueològic (Olímpia) HERMES AMB DIONÍS INFANT PRAXITEL.LES Mercè Bigorra IES MOIANÈS

2. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL ÈPOCA POSTCLÀSSICA O SEGON CLASSICISME (S.IV a.C.) El segle IV a,C. Va ser una època de crisi: Atenes va perdre l’hegemonia política i artística que havia tingut en el segle anterior, i van desencadenar-se nombroses guerres entre diverses ciutats gregues (Guerres del Peloponès), Aquestes lluites tenen el seu reflex en el terreny artístic: els escultors van crear cossos que traduïen inquietuds i inestabilitat, amb expressions nostàlgiques o patètiques. Des del punt de vista artístic, en aquesta etapa, una nova generació d’artistes s’aparten de la serena grandiositat de l’estil de Fídies, els seus déus s’humanitzen, i els rostres es fan més expressius

3. AUTOR PRAXÍTELES Va ser el gran escultor del postclassicisme, que va contribuir en l’evolució de l’estil escultòric. Va crear obres molt sensuals, de gran perfecció anatòmica i de textura mòrbida, els seus cossos descriuen unes corbes suaus (corba praxiteliana). Les seves obres més conegudes són l’ Afrodita o Venus de Cnidos (la primera figura femenina nua) que represneta l’ideal de bellesa femení i l’ Hermes amb Dionís infant. Afrodita de Cnidos, segons Plini “l’estàtua més bella del món”

4. Es tracta d’un grup escultòric on podem observar dues figures: Un jove d’empeus, nu i recolzat de forma indolent en un tronc, i un nen , també nu, subjectat pel seu braç esquerre, del mateix braç esquerre de la figura principal penja un mantell drapejat que dissimula el tronc en que es recolzen DESCRIPCIÓ

5. ANÀLISI FORMAL El material emprat és el marbre, amb gran qualitat tècnica i habilitat per aprofitar bé les qualitats del material. És evident l’ús del trepà en el tractament del cabell

6. El déu es mostra en una postura relaxada; juga amb l’infant, però manté la dignitat olímpica. L’anomenada corba praxiteliana , o arquejament del cos, sorgeix del recolzament indolent del colze en un tronc i de la descàrrega del pes corporal en una de les cames. ANÀLISI FORMAL

7. Anatomia perfecta, proporcionada harmònica i sensual. Corba “praxiteliana” fa que el cos es desplaci de l’eix vertical donant sensació d’equilibri entre moviment i repòs ( contrapposto ). Rostre més naturalista; mostra tendresa vers al nen Tractament del cabell amb clar-obscur, més naturalista El nen està poc aconseguit, el cap petit i les proporcions allargades, semblen poc les característiques d’un infant ANÀLISI FORMAL

8. La composició es resolt per mitjà d’unes línies ascendents, amb la finalitat que l’atenció es centri en el rostre del jove El joc de mirades amb el nen marca el punt culminant. mentre l’esquerra es recolza en un suport la cama esquerra, lliure del pes, toca el terra amb la punta del peu, El braç dret està en tensió, amb l’espatlla lleugerament desplaçada la cama dreta aguanta el cos, ressaltant la línia dels malucs. Hermes té el cap lleugerament girat El joc de mirades, el gest tendre amb el nen marca el punt culminant

9. EXPRESSIÓ L’expressió del rostre d’Hermes és de malenconia La forma d’expressió és figurativa i naturalista, sobretot en el cabell i en el drapejat de la roba. Hi ha un marcat interès per a la bellesa, sobretot en la figura principal; la seva postura relaxada ressalta els trets d’una anatomia perfecta, proporcionada, harmònica i sensual. Psicològicament però sembla distant, inaccessible...

10. LA LLUM La llum és un element cabdal. Llisca sobre la superfície i crea riques modulacions i subtils matisacions. L’ACABAT Delicat tractament dels músculs, acabat amb la tècnica del difuminat. Un cop acabada l’obra, Praxíteles aplicava una pàtina (gnosis), que emfatitzava el difuminat

11. EL TEMA El tema representat en aquesta obra és mitològic: el jove Hermes porta el seu petit germanastre, Dionís perquè el cuidin les nimfes; s’ha parat pel camí i sembla que l’hi ofereix un gotim de raïm, i el petit s’esforça per agafar-lo Tot i tractar-se de déus, el tema és anecdòtic i està representat de forma humana i afectuosa. El moment representat és un moment fugaç.

12. FUNCIÓ En un principi va tenir funció religiosa, es tractava d’un ex-vot lliurat al Heraión d’Olímpia, segons ens explicava Pausànies en la seva obra “ Descripció de Grècia ” Va ser trobada l’any 1877 i responia perfectament a la descripció feta per Plini el Vell i Pausànies, que parlaven d’una estàtua d’Hermes amb Dionís de Praxíteles en aquest santuari. És molt possible que fos realitzada per commemorar la pau entre Elis i Arcàdia, ja que Dionís era patró d’Elis i Hermes d’Arcàdia

13. MODELS I INFLUÈNCIES Praxíteles va seguir els cànons imposats en l’època clàssica, sobretot el de Policlet, manté l’ideal de bellesa i de proporció. Però ell va ser l’introductor d’una nova concepció de l’escultura, en què els personatges representats s’humanitzaven, els seus déus adopten actituds indolents, els seus cossos tractats amb suaus corbes, i expressió cada cop més clara dels sentiments que culminarà en l’època Hel·lenística. Influirà força en els escultors Hel·lenístics, Lisip i Scopes. La seva corba serà molt imitada al llarg de la història de l’escultura, sobretot en el Renaixement.