Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

1. FITXA 21: BASíLICA DE SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE
Júlia López Valera
INSTITUT BANÚS

2. Júlia López Valera
FITXA TÈCNICA
Edifici Santa Sofía de Constantinoble
Autor Antemi de Tral·les (Tral·les, c. 474-534) i Isidor de Milet
(Milet, c.480-540)
Cronologia 532-537
Tipologia església
Materials Maó i marbre; l’interior recobert amb mosaics
Estil bizantí
Localització Istanbul- antiga Constantinoble (Turquia)

3. CONTINUADOR DE L’ART
PALEOCRISTIÀ ORIENTAL.
LA RECUPERACIÓ DE LA
CULTURA HEL·LENÍSTICA
(PERVIVÈNCIA DE LES
FORMES CLÀSSIQUES).
PILARS
I tot impregnat per la RELIGIÓ CRISTIANA
(variant ortodoxa) i la INFLUÈNCIA ORIENTAL
(Síria, Egipte, etc.) fortament arrelada en el
món hel·lenístic.
L’ART BIZANTÍ
Pérez Molina, T., www.slideshare.net/tomperez

4. Júlia López Valera
BIOGRAFIA DELS AUTORS
 L’emperador Justinià va encarregar a ANTEMI DE TRAL·LES, autor d’un tractat de geometria, la
construcció de Santa Sofia de Constantinoble, l’únic edifici construït per aquest geòmetra i teòric
nascut a Tral·les (Turquia). En aquesta empresa va tenir la col·laboració d’ISIDOR DE MILET,
reconegut geòmetra i arquitecte bizantí, director de l’acadèmia platònica, professor de les
universitats d’Alexandria i Constantinoble i autor d’un tractat sobre l’arquitectura de les voltes.
 Originàriament i malgrat les seves dimensions colossals, l’antiga basílica cristiana estava situada al
costat del palau imperial i de l' hipòdrom. Aquesta ubicació evidencia l’estreta relació existent
entre el poder civil i el poder religiós en l´época de Justinià.

5. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL

6. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Tipologia de planta: FUSIÓ PLANTA
CENTRALITZADA DE CREU GREGA
INSCRITA EN PLANTA BASILICAL
(LONGITUDINAL), I CÚPULA CENTRAL.
Santa Sofia conjuga els elements de
planta basilical de tres naus, amb atri,
esonàrtex i nàrtex, un espai diàfan i
absis, propi de les esglésies
paleocristianes, amb la planta
centralitzada de creu grega, de base
rectangular, que sembla quasi quadrada
de 71 m x 77.
Nàrtex
71 m
77 m
Esonàrtex
Atri

7. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL

8. Júlia López Valera
Dins del rectangle, en el centre, quatre
enormes pilars delimiten un quadrat
de 31 m de costat.
31 m
Damunt dels pilars s’aixequen quatre arcs torals
de mig punt que, mitjançant un sistema de
petxines, defineix el cercle sobre el que s’aixeca
la gran i extraordinària cúpula rebaixada, que
queda en suspensió, i que representa el punt
central de l’eix longitudinal principal.
4 Arcs torals de mig punt
Petxines
DESCRIPCIÓ FORMAL

9. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
A l’est i a l’oest, dues semicúpules
perllonguen l’espai fins a cobrir del
tot el rectangle, i definir l’eix
longitudinal que partint del nàrtex
de l’entrada arriba fins a l’ absis.
2 Semicúpules
71 m
77 m

10. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Divisió en tres naus: Té una nau central (més ampla i elevada), dues naus laterals (es
sacrifiquen les naus laterals per a exalçar la nau central), i un absis interior semicircular on
hi restava l’altar, passant pel presbiteri, mentre que a cada banda, tal i com prescrivia la
litúrgia oriental, s’hi construïren els dos espais auxiliars simètrics, diacònicon i pròtesi.
La diferència d'altura de les
naus va ser aprofitada per a
aixecar un segon pis
(matroneu).
Les naus estan dividides en
dues parts: les zones on es
col·locaven els fidels, i la
bema o prevere, per als
clergues. Espais separats per
la iconòstasi, reixa o cancell
que tancaven amb vels en el
moment de la consagració.

11. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL

12. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Els quatre gruixats pilars, que sostenen la immensa
cúpula, s’endinsen en les naus laterals, sobresurten
igual que els contraforts i interrompen el
desenvolupament longitudinal de les naus.
En canvi la nau central és totalment diàfana.

13. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Originalment un pati tancat, igual que en
el projecte del Panteó, precedia l’atri.
L’extrem occidental està precedit per una
un gran atri de cinc pòrtics, on es
conserven algunes columnes clàssiques
constantines i un gran recipient amb
aigua beneïda per a la purificació dels
fidels, i un nàrtex doble o vestíbuls que
mitjançant nou portes ens comuniquen
amb el recinte sagrat.
El nàrtex era la zona on s’instal·laven els
catecúmens, és a dir, els que es
preparaven per ser batejats.
Atri
Nàrtex: 9
portes
Esonàrtex
77 m
71 m
Planta de conjunt de
Santa Sofia (532 – 537),
Istanbul

14. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Columnes bizantines
Lleuger èntasi
central
Fust
llis
Corinti i compost cimaci
Teodosi
Capitells bizantins, cúbics amb decoració vegetal, acaben
en forma plana.

15. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Capitell de Santa Sofia de Constantinoble
(segle VI).

16. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
El recinte sagrat està articulat al voltant de la cúpula central, i acabava amb un absis, situat
al centre de la part més longitudinal, enmig de dues petites cúpules de quart d’esfera.

17. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
La gran cúpula central semiesfèrica, meravella del món medieval, té dimensions inaudites
per l’època: s’enlaira a 55 m d’alçada i arriba als 31 m de diàmetre.
Està composta per quaranta
nervis i els seus corresponents
panys corbs. A la base de la
cúpula 40 finestres creen
l’efecte d’una gran anella de
llum, i està recolzada en un
enginyós sistema d’arcs i
quatre petxines (triangles
esfèrics d’innovació), les quals
al seu torn posen sobre
quatre pilars, que en estar a
l'exterior de l'edifici sembla
com si la cúpula se sostingués
en l'aire.
55 m
31 m

18. Júlia López Valera

19. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Antemi de Tral·les i Isidor de Milet
Santa Sofia (planta).
COBERTA MOLT DINÀMICA:
A) Gran cúpula central (31 m. diàmetre).
B) Empentes recollides per dues cúpules de
quart d’esfera en l’eix longitudinal.
C) Descarrega en nínxols situats en la
diagonal de les semicúpules.
D) Descarrega en murs exteriors.
A BB
c
COM FER-HO? Els arquitectes, Antemi de Tral·les i Isidor de Milet, projectaren una cúpula
semiesfèrica que descansés al mateix temps sobre dues mitges cúpules, situades a cada
costat est i oest de la cúpula, i sobre quatre pilars octogonals, dos a cada costat.
C
CC
C
D

20. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Semicúpules en la
diagonal o exedres
més petites

21. Ara presenta 40 nervadures, entre les quals s’intercalen 40 finestres, i va vèncer les
tensions laterals amb dos grans contraforts a cada costat. Per tant, la cúpula de l’església
actual és la segona.
HISTÒRIA D’UN RESULTAT: Dos terratrèmols seguits la feren caure el 558, així com també va
caure una mitja cúpula.
Aleshores la cúpula
central fou
reconstruïda per
Isidor de Milet, el
jove, qui reduí les
dimensions, però
augmentà l’altura.
DESCRIPCIÓ FORMAL

22. Arquitectura arquitravada i voltada. Principal aportació: Cúpula sobre petxines.
L’aspecte més innovador de Santa Sofia consisteix
en l’organització del suport de la cúpula.
Les petxines permeten passar de la figura del
quadrat a la de l’esfera, les quals esdevenen
fonamentals a l’hora d’assumir les forces de
descàrrega que transmet la cúpula superior, ja que
recullen el seu pes i el traslladen als pilars i a les
mitges cúpules de l’est i l’oest.
DESCRIPCIÓ FORMAL

23. A l'est i a l'oest (per la part de l'absis i l'atri) l’enorme embranzida de la cúpula es
distribueix sobre les mitges cúpules de diàmetres iguals (33 m), que són dues grans
exedres o quarts d'esfera sustentades per pilars octogonals que, al seu torn, se sustenten
en altres exedres més petites.
DESCRIPCIÓ FORMAL

24. Júlia López Valera

25. Cúpula
Exedra
Exedra
Cupuletes
Cupuletes
Absis
Naus
Naus
Contraforts
Contraforts
Pilars
Pilars
DESCRIPCIÓ FORMAL

26. Els VOLUMS a l'interior presenta un
aspecte totalment contraposat al seu
exterior: ampli, buidat i lleuger
(DIÀFAN).
DESCRIPCIÓ FORMAL

27. Interior de Santa Sofia
(532 – 537), Istanbul.
INTERIOR: A cada costat de l’eix
longitudinal hi ha una nau lateral, molt
compartimentades i separades de la
nau central per un doble pis d’arcades
sobre columnes.
Per sobre de la tribuna, al mur que
tanca l’espai central s’obrin dues fileres
de finestres i, també, les altres parets
estan perforades amb multitud
d‘obertures que contribueixen a crear
una lluminositat única a l’interior, i
això és possible perquè no tenen funció
de suport.
DESCRIPCIÓ FORMAL

28. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
La cúpula central, per
tant, és l’autèntic punt
de referència de Santa
Sofia de
Constantinoble, el
simbolisme principal
prové d’ella i de la
llum que proporciona,
aquest fet tindrà una
rellevància simbòlica
fonamental en el món
medieval perquè
representa la imatge
de la presència de la
divinitat a la Terra.

29. Júlia López Valera

30. S’ha pretès alliberar el mosaic
elevant-lo de la seva humil
condició de sòl "trepitjable“ a la
majestat gairebé celestial de
l'absis i les cúpules.
A la temàtica se li dóna també
un rang elevat, ja no eren
simples dibuixos geomètrics,
símbols i al·legories de la vida
quotidiana, sinó que es tractava
de les més sublims temàtiques
apocalíptiques de la religió.

31. Júlia López Valera
ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
Santa Sofia
Circ
Palau
 Tot i les seves dimensions, originàriament l’antiga basílica no només estava en harmonia amb
l’entorn, sinó que a més dominava estratègicament un dels accessos a l’estret del Bòsfor.
Posteriorment, els minarets i els edificis annexos, aixecats quan el temple cristià va ser convertit
en mesquita, van donar al conjunt un aspecte una mica caòtic.

32. Representació en Mosaic de Constantí I el Gran. Hagia
Sofia. Constantinoble (Istanbul).
SIGNIFICAT: El seu objectiu fou
superar el temple de Jerusalem, per
això el dia en què es consagrà, 26 de
desembre de l’any 537 Justinià
sembla que va exclamar: “Salomó,
t’he vençut”.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
Consolidat el seu poder,
l’emperador inicià una política
expansionista amb l’objectiu de
restaurar l’antic imperi romà i
alhora una política de reconstrucció
de la capital.
En aquest context, el temple de la
Divina Saviesa es planteja com
l’emblema del poder imperial i com
l’ofrena més sumptuosa al Déu que
l’ha fet possible.

33. Té una funció religiosa. Tot i que el
1453 la ciutat fou conquerida pels
otomans i l’església fou convertida en
mesquita i a l’exterior s’hi afegiren
quatre minarets en forma de torre
cilíndrica, i s’edificaren diversos
mausoleus al costat de l’església,
l’estructura de l’edifici no va patir
grans variacions, però si la decoració
interior i iconogràfica que modificà
l’aspecte original, perquè els
musulmans iconoclastes eliminaren el
mobiliari litúrgic, taparen amb una
capa d’estuc o pintaren tots els
mosaics i hi col·locaren plafons amb
inscripcions alcoràniques.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

34. ASPECTES ICONOGRÀFICS. ELS
MOSAICS DE SANTA SOFIA:
El repertori iconogràfic musiu dels
murs, realitzat entre els segles IX i XII, és
d’inspiració cristiana.
Els mosaics cobrien part dels murs,
l’absis i absidioles, les voltes i la cúpula.
Foren recoberts per una grossa capa de
calç després la conquesta turca.
Posteriorment, foren restaurats i es
tragueren a la llum, en els llocs en que
escara en quedaven.
La combinació de llum i el color creen
un ambient d’extraordinària riquesa.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

35. ASPECTES ICONOGRÀFICS.
El repertori representa:
- La Verge flanquejada pels emperadors
Justinià, que ofrena l’església a la Verge, i
Constantí I que li presenta la ciutat de
Constantinoble.
- La Verge flanquejada per l’emperador
Joan Commeno II i l’emperadriu Irene.
- La “Dèisis” (Jesús Crist entre la Verge i
Sant Joan el Baptista).
- Juntament amb motius geomètrics i
florals.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

36. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
La Verge flanquejada per l’emperador Joan Commeno II i l’emperadriu Irene.

37. La “Dèisis”: Jesús Crist, entre la Verge i Sant Joan Baptista.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

38. Jesús Crist flanquejat per l’emperador Justinià i l’emperadriu Teodora.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

39. MOSAICS DE SANTA SOFIA. LA THEOTOKOS: de front, entronitzada, amb el Nen
en els seus genolls (Romànic).

40. ASPECTES ICONOGRÀFICS. La cúpula central
simbolitza la presència divina, fet que venia
reforçat per la decoració interior de mosaics
daurats, i per la il·luminació provinent dels
finestrals; aquest immens àmbit diàfan que
creava la volta de la cúpula, sota la que es
reunien els fidels, representava a un únic
Déu i una única fe per a tota l’Ecumene.
Santa Sofia custodiava les relíquies més
extraordinàries del cristianisme primitiu,
des del pou de la Samaritana, o les restes
de la Vera Creu, fins a la llosa on havia
estat dipositat el cos de Jesús Crist.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

41. ASPECTES ICONOGRÀFICS. Hom creu que l’exterior de l’església estava policromat d’una
manera similar a l’actual, és a dir, pintada d’un color salmó força cridaner. En realitat es
pretenia impressionar els fidels i així augmentava el sentit de poder de l’emperador Justinià.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

42. Santa Sofia constitueix el cim absolut de l’art clàssic en el que han arribat al seu punt
culminant dues tradicions artístiques distintes: per un costat, les tradicions
arquitectòniques i decoratives de l’art clàssic hel·lenístic i romà i, per un altre, l’estil dels
edificis voltats de l’art paleocristià i de l’Àsia Menor. És la síntesi entre Orient i Occident. El
sistema de la distribució d’espais i parets, i la utilització, per primer cop a escala
monumental, del sistema de petxines, fa que Santa Sofia estableixi les bases de
l’arquitectura medieval.
MODELS I INFLUÈNCIES

43. MODELS I INFLUÈNCIES
Església de Sant Marc (Venècia).

44. Mesquita Solimà el Magnífic (Suleimaniyé). Istanbul.
MODELS I INFLUÈNCIES