7. Lola Quinquer
Les habilitats cognitivolingüístiques són estructures de
pensament que es desenvolupen quan es treballa
l’expressió escrita.
L’alumnat està preparat des de molt aviat per
desenvolupar les habilitats cognitives de descriure,
explicar, argumentar, etc. Aquestes habilitats
necessiten continguts per activar-se i models per
orientar.
8. HABILITATS COGNITIVOLINGÜÍSTIQUES
• Descriure
• Explicar
• Justificar
• Argumentar
• Definir
- Habilitats cognitives
estretament
relacionades amb
l’ús de la llengua,
que s'activen en
produir textos
descriptius,
explicatius,
argumentatius, etc.
Lola Quinquer
10. Què entenem per descriure?
•Enunciar qualitats, propietats, característiques, etc. d’un
objecte o fenomen.
•La descripció és una manera d’organitzar del discurs per
representar lingüísticament persones, animals, objectes,
paisatges, processos, etc.
Lola Quinquer
13. Explicar: estructura problema -
solució
Problema Solució
Problema
Problema
Solució
Solució
Solució
Problema
Problema 2
Problema 1
Solució
Solució
Solució
Solució
14. estructura comparativa
S’assemblen en...
Es diferencien en...
La meva opinió és.../ La conclusió és...
Té
ca
rac
te
rís
ti
que
s
Comparació entre
2n element1r elementTé
ca
rac
te
rís
ti
que
s
16. Habilitats cognitivolingüístiques
Enunciar qualitats, propietats,
característiques, etc., de
l’objecte o del fenomen
DESCRIURE
Produir raons o arguments... en
relació al corpus de
coneixement (teoria)
Produir raons o arguments... amb
la finalitat de convèncer
JUSTIFICAR
ARGUMENTAR
EXPLICAR
Produir raons o arguments...
Establir relacions entre raons i
arguments...
18. Lola Quinquer
La tipologia textual és una eina molt potent per a
l’aprenentatge també de les ciències, la música o
d’altres àmbits. Proporciona models i ajuda a
comprendre millor que vol dir descriure, explicar,
argumentar, etc. i a fer-ho molt millor.
19. TIPOLOGÍA TEXTUAL (ADAM, 1987)
• Narratius
• Descriptius
• Explicatius
• Argumentatius
• Instructius
- Permet visualitzar en
textos concrets els
requisits de contingut i de
forma que han de complir
les descripcions,
explicacions, definicions,
argumentacions, etc.
- Pot ser una eina
d'aprenentatge per a totes
les àrees i nivells educatius.
Lola Quinquer
21. La decoració de la portada es divideix en set franges
horitzontals, on es desenvolupen diverses escenes
bíbliques i al·legòriques; la part superior, sobre l’arc del
portal, representa l’església triomfant entorn del
Pantocrator o Deu Omnipotent, envoltat dels símbols dels
evangelistes i dels 24 vells de l’Apocalipsi (...); al centre, en
les tres franges següents, hi ha escenificats diversos
exemples que cal seguir a la terra per arribar a Déu, i a la
part inferior hi ha personatges destacats que simbolitzen
l’església militant. A sota, a les dues últimes franges, hi ha
representacions d’animals fantàstics i dels set pecats
capitals.
(Pladevall, A.: Gran Geografia Comarcal de Catalunya)
TEXT DESCRIPTIU
Lola Quinquer
22.
23. Analitzem el conte:
• Personatges
• Temps
• Llocs
• Narrador / punt de vista
- Com
comença?
- Com acaba?
• Narració
• Descripció
• Diàlegs
• Verbs / Connectors
/Vocabulari
24. HABILITATS COGNITIVES
analizar comparar, classificar, identificar, interpretar, inferir,
deduir, transferir, valorar, operar...
descriure definir resumir explicar justificar argumentar comparar
descriptiu instructiuexplicatiunarratiu argumentatiu
TIPUS DE TEXTOS (produïts oralment o por escrit)
activen-
reclamen
activen-
reclamen
HABILITATS COGNITIVOLINGÜÍSTIQUES
25. UN DELS NUCLIS DE LA PROPOSTA
El nucli central de la proposta vincula habilitats cognitivolingüístiques
(com la descripció, l’explicació, la justificació, l’argumentació o la
definició) amb la tipologia textual. Té funcionalitat en totes les
matèries o ámbits de coneixement.
Habilitats cogni volingüís ques
Enunciar qualitats, propietats,
caracterís ques, etc., de
l’objecte o del fenomen
DESCRIURE
Produir raons o arguments... en
relació al corpus de
coneixement (teoria)
Produir raons o arguments... amb
la finalitat de convèncer
JUSTIFICAR
ARGUMENTAR
EXPLICAR
Produir raons o arguments...
Establir relacions entre raons i
arguments...
31. Descriure
Subjectiu:
“Es basa en les emocions. Depèn de
les opinions i dels gustos de cadascú,
pots estar-hi d’acord o no. No hi ha
encert o error”
Lola Quinquer
Objectiu:
“No depèn dels gustos o opinions. És
basa en criteris preestablerts. És cert
o fals, pot estar bé o malament...
Distanciament emocional de l’autor/a”
32. 1)Fixeu-vos en:
so: altura, durada, timbre...
ritme: ràpid o lent, monòton o contrastat
intensitat: suau o forta, monòtona o variada
melodia: aguda o greu, repetitiva o variada
instruments que utilitza
estil: monofònic, polifònic...
2) Quin és el tema? De què tracta? Per què la va compondre?
3) Com valores aquesta peça musical?
LA CLAU SÓN ELS ELEMENTS
ORGANITZADORS DELS CONTINGUTS
Lola Quinquer
33. Quan IDENTIFIQUEM I APROFUNDIM en els
elements organitzadors és quan donem cos a la
descripció.
En paraules d’un professor: “No han aprés a
descriure música, han aprés música” (Perquè han
aprés els organitzadors)
Lola Quinquer
ELS ORGANITZADORS DEPENEN DELS
CONTINGUTS
35. Pensar en:
Què és? L’aparell reproductor d’una planta
A quina categoria pertany (és un ésser viu, un material, un
objecte, un canvi, etc. …) No val dir “és una cosa”, “és quan”...
Quines propietats o característiques són les més importants i
rellevants. Nomenar-les amb un cert ordre.
Qualificar les propietats: és de color blanc trencat (és a dir
posar adjectius), i quantificar sempre que sigui possible amb
precisió: la corol·la amida … (és a dir, donar valors amb números)
Relacionar una acció amb algun canvi: quan es mira amb la lupa
binocular…. Si es parteix per la meitat el pistil…
....
Com és una flor?
Lola Quinquer
38. La creativitat
La creativitat és una
operació mental que cal
educar i alimentar, la
informació de la qual
disposa l’alumne també té
un paper rellevant alhora de
fer una proposta creativa, és
a dir quelcom que doni una
alternativa nova i diferent a
un determinat tema o
qüestió.
39. Considereu innovadors els pintors que
van crear nous llenguatges artístics
com el cubisme, l’expressionisme, el
fauvisme, etc.?
47. • Es recomana que l’alumnat escrigui en un context (un
projecte, centres d’interès, tasca, etc.)
• La creativitat no neix del no res, sempre cal una base
prèvia que neix del pòsit creat per diverses vies, una
d’elles és el treball previ a l’escriptura, és a dir pel
treball de continguts, de documentació...
La creativitat
48. Eix 4.
Els suports didàctics
Lola Quinquer
4.1. Organitzadors gràfics: Planificar
4.2. Escriure esborranys
4.3.L’avaluació al servei de l’aprenentatge
49. Són útils perquè:
•Proporcionen estructures d’organització del pensament
•Permeten visualitzar la informació organitzada
•Fan surar el pensament dels alumnes
•Fomenten l’autonomia
Estructures de pensament + continguts
Swartz y Perkins 1992, Swartz y Parks 1994
4.1. Organitzadors gràfics
Lola Quinquer
57. Organitzador gràfic: I nfografia
Les infografies
permeten
representar, en
forma de cartell,
dades, elements
gràfics i textos que
comuniquen, de
manera simple i
concisa, idees o
conceptes
complexos i
elaborar-les
demanda dels
estudiants un alt
nivell de síntesi.
Lola Quinquer
62. Estructura causal del problema
Gestió dels boscos deficient per
l’escasa retabilitat
El clima mediterani influeix
Incendis
Perill per a persones
Disminució
biodiversitat
Pèrdues
econòmiques
Erosió,
empobriment del
terrenys
Causes Conseqüències
63. Natalitat països rics
CAUSES CONSEQÜÈNCIES
Poca mortalitat infantil
Treball femení fora de
casa
Endarreriment primer
fill/a
Cost econòmic dels fills
Envelliment població
Pensions
Despesa
sanitària
65. Cal un canvi de mentalitat: consum de proximitat, millor
aprofitament dels recursos disponibles, etc.
PROBLEMA
SOLUCIÓ
CONCLUSIÓ
Planificació: Catalunya és un país de boscos. El clima mediterrani,
afavoreix el perill d’incendis. El retrocés dels conreus i
l’abandonament de masies en fa augmentar la
superfície, però la gestió és deficient (estan poc
explotats i poc cuidats), la causa és el poc rendiment
econòmic i l’augment dels costos d’explotació i per
aquest motiu el perill d’incendis és encara més gran
Recuperem maneres d’aprofitar el bosc que s’empraven
abans i cerquem noves propostes: Biomassa com a font
d’energia, remats, masies recuperades, pinyons, bolets,
tòfones, conreus de plantes aromàtiques, lleure......
66. 1. Què és? Com es
diu? Origen.
2. Com és físicament?
Cos rodonet, cap petit, ulls
tristos, potes curtes i
fortes, pèl aspre....
3. Quin caràcter té?
Alegre, amigable,
bellugadís, content,
divertit, dolç, dolent,
esquerp, infantil, llest,
nerviós, rialler, tímid,
tossut....
4. Què fa?
Rossega sabates
TÍTOL
EL MEU ANIMAL
PREFERIT
69. El procés de planificació es produeix en
el lòbul frontal i comença a madurar
entorn dels quatre/cinc anys i hauria
d’estar completament madur a
l’adolescència (dotze, tretze o catorze
anys).
Una altra qüestió és que tots els
adolescents ho aconsegueixin. En
moltes ocasions quan constatem que
els nostres nens i adolescents
presenten conductes d’inatenció… a
vegades l’origen del seu problema està
en el seu “director d’orquestra”, és a dir,
la seva capacitat de planificació no està
prou entrenada encara...
70. ACCI Ó
Part orientadora
Representació Anticipació
Planificació
Part executora
Operacions
Coneixements
necessaris
Condicions de
realització
Elecció de l'estratègia
més adient
Disseny d'un pla d'acció
Part de
control-regulació
de de
Objectiu i motiu
de l'acció
Resultats esperats
de les operacions
Possibles estratègies
PART S FUNCI ONAL S DE L 'ACCI Ó
Talitzina, 1988; Leontiev, 1989
N. Sanmartí
71.
72. Escriure una biografia:
1.Comprensió de la demanda. Anticipació.
2.Documentació
3.Planificació: Estructura
4.Textualització
5.Revisió / “Esta bé si ...”
6.Publicació
73.
74. Els alumnes necessiten exemples
(models) del que volem que facin i
ajudes per fer-ho (bastides)
75. “Bastida”: Estructura temporal que proporciona ajuda en punts
específics del procés d’aprenentatge” (Berni Donge)
Bruner, 1996: Desenvolupa el concepte de bastida
(“scaffolding”) en relació a “Language Acqusisition Support
System” (LASS)”
Lola Quinquer
76. 4.2. Escriure esborranys
Cal fomentar que facin textos-esborrany i els
millorin progressivament. Es recomana escriure
esborranys abans del text definitiu. Escriure pot
esdevenir un procés de reelaboració del text
inicial.
79. El procés a l’aula
El procés a seguir a l’aula pot desenvolupar-se en les
següents fases: entendre les demandes compartir els
objectius fent que se’ls representin proporcionar
models fer-los fer pràctiques guiades amb bastides fins
aconseguir l’apropiació i l’autonomia.
80. Resum del procés:
4. Practica
independent
3. Pràctica guiada (amb bastides)
2. Modelatge (models)
1.Compartir els objectius (entendre la demanda i
adequar-se)
Lola Quinquer
81. 4.3.
Una eina molt potent és l'avaluació
Identificar i compartir els criteris d’avaluació dels textos
segons la seva tipologia amb altres professors/es és un
pas previ molt important per la coherència del treball en
els centres.
82. D. Quinquer
Proposem una avaluació com un
valuós instrument de comunicació per
apropar les representacions i
per traspassar els criteris de
realització de les tasques
83. - L'avaluació és un mitjà de què disposa
l'ensenyant per fer-se comprendre. De fet
es pot concebre com un esforç de
comunicació i negociació de significats. (J.
Cardinet, 1992)
D. Quinquer
84. Proposta: Compartir els criteris d’avaluació
com a instrument de millora
- Els criteris d’avaluació acostumen a ser el secret
més ben guardat del professorat, però poden ser
un eina molt potent per a l’aprenentatge
- Ser ‘transparents’ amb l’alumnat els ajuda a
aprendre.
- Els companys poden ajudar a l’autoregulació,
perquè costa reconèixer el errors propis i perquè
la interacció és una eina molt potent per aprendre.
Dolors Quinquer
85.
86. Els criteris d’avaluació
Són les normes, sovint implícites, a les
quals ens referim per dir que un alumne
ha fet amb èxit una tasca.
Dolors Quinquer
87. Millorar l’expressió escrita vol dir escriure textos
Amb contingut ben organitzat i
enllaçat, en registre adequat
i amb plena correcció lèxica,
morfosintàctica i ortogràfica
Cohesió Adequació
Coherencia textual
Frases ben construïdes Sense faltes
d’ortografia
Dolors Quinquer Vilamitjana
Vocabulari
88. Criteris d’avaluació:
• Criteri de realització:
Anomena les accions
concretes que s’espera
que l’alumne tingui en
consideració
Dolors Quinquer
• Criteri d’èxit o de
resultats: Fixa el grau
d’acceptabilitat.
Contemplen aspectes com
pertinència, completesa,
precisió, volum de
coneixements.
Respón a la pregunta:
Està bé si …..
91. • Qui escriu aquest text? Qui és l’emissor?
• Qui l’ha de llegir? Qui és el destinatari?
• Què em demanen? Quina finalitat es pretén?
• Quina tipologia és la més adient?
• Quina extensió ha de tenir?
Adequació = Entendre la demanda i el context
comunicatiu
Dolors Quinquer
97. Coherencia
• CONTINGUT: Proporciona informació rellevant, pertinent i suficient? Fa ús de
l’empatia per apropar-se al lector? Contextualitza la informació per fer-la més
propera?
• ESTRUCTURA: Respecta els requisits d’ordenació, estructuració, relacions
lògiques...
Dolors Quinquer
99. Els mecanismes de cohesió:
La repetició d’una paraula al llarg del discurs (o anàfora)
cohesiona el text, en lliga les diverses parts i ajuda la
comprensió. La paraula es pot substituir per un pronom o un
sinònim (per no fer feixuga la lectura).
“A l’estiu, solia passar un músic ambulant, un home vell, petit i
plàcid, amb un bigoti llarg i caigut, els ulls tristos.... Malgrat ésser
un vagabund –i un vagabund de l’escola més antiga i aquilotada-
anava relativament ben vestit, i això sembla que li era, en certa
manera, imposat per l’ofici que feia. (Josep Pla. Contraban i altres
narracions)
“He trobat els nens. Els he dit que tornessin i ells m’han contestat
que no volen venir”. (pronoms)
Dolors Quinquer
100. Els connectors i els marcadors textuals
(conjuncions, adverbis, oracions, guionets, números
etc.) s’utilitzen per organitzar el text
•Introducció: D’entrada, primerament, per començar, abans de res,
d’antuvi, en primer lloc, en segon…
•Continuació (per sumar): A més, tot seguit, seguidament, després
•Conclusió: Finalment, en últim lloc, per acabar, en definitiva
•Reformular: Tanmateix, és a dir, més ben dit..
•Temps: Abans, al mateix temps, simultàniament, després, més tard
•Espai: A dalt, a baix, a prop, a la dreta....
•Causa-conseqüència: Perquè, a causa de, atès que...
•Oposició: Però, no obstant, en canvi, al contrari
•Objecció: Malgrat que, encara que, tot i que
Dolors Quinquer
101. Connectors:
• Perquè, ja que, per això, per aquesta causa,
per + infinitiu...
• Doncs, per tant, en conseqüència, així..
• Perquè, a fi que/de, per tal que/de, amb
l'objectiu de, amb la finalitat de...
• Però...
• Si, sempre que, a condició que.
• Malgrat que, a pesar que, per + adjectiu +
que...
106. Criteris d’avaluació:
• Criteri de realització:
Anomena les accions
concretes que s’espera
que l’alumne tingui en
consideració
Dolors Quinquer
• Criteri d’èxit o de
resultats: Fixa el grau
d’acceptabilitat.
Contemplen aspectes com
pertinència, completesa,
precisió, volum de
coneixements.
Respón a la pregunta:
Està bé si …..
109. Apropiació criteris d'avaluació
Els nens, nenes, nois i noies han d’apropiar-se dels
criteris perquè els ajudaran a escriure textos
adequats a la situació de comunicació establerta,
coherents pel que fa a l’estructura, amb continguts
adients i suficients, ben cohesionats i amb correcció
ortogràfica, sintàctica i formal. Per tant un aspecte
central de la proposta és ajudar a l’alumnat a
identificar aquets criteris i fer que se’ls apropiïn amb
activitats diverses.
111. Autoavaluar-se requereix
que l'alumnat s'apropiï dels
criteris d'avaluació del
professorat
D. Quinquer
En paraules de mestres del CEIP Elvira Cuyàs
(Montcada):
• “Quan un nen/a és capaç de millorar la seva
composició escrita tenint en compte les pautes
treballades. (CM)”
•Generar coneixement a partir de les
correccions. (CM)
•La correcció: traspàs individual dels aspectes a
treballar (CM)
118. Activitats d’avaluació i d’aprenentatge
No es tracta només de “corregir” millor perquè tenim identificats els
criteris, ni tan sols de seqüenciar per nivells els mínims requerits per
a cada aspecte o tenir preestablerta la ponderació....
és tracta de compartir amb els companys docents i amb l’alumnat
les avantatges d’utilitzar l’avaluació com a eina d’aprenentatge,
sense diferenciar les activitats d’avaluació de les activitats
d’aprenentatge, qualsevol activitat d’avaluació des d’aquesta
perspectiva és una activitat d’aprenentatge i a l’inrevés.
119. Dolors Quinquer
• Analitzant col·lectivament produccions d’alumnes
• Millorant i enriquint textos d’altres ja fets.
• Assegurant que han entès la demanda.
• Consensuant criteris d’èxit amb l’alumnat (“està bé si....”) abans
d’escriure.
• Emprant rúbriques adaptades a cada nivell (no podem emprar
directament les del professorat).
• Fent que escriguin els criteris abans de fer el text
• Fent-los autoavaluar-se els seus textos
• Practicant la coavaluació i l’avaluació mútua
120. Escriure textos és un instrument amb un gran
potencial:
- per aprendre continguts
- per aprendre a escriure
- per organitzar el pensament
121. Lola Quinquer
NUCLI DE LA
PROPOSTA
Habilitats
cognitivolingüístiques
Tipologia textual
Continguts
Organitzadors gràfics Suports didàctics
Avaluació al
servei de
l’aprenentatge
122. En l’aprenentatge de l’escriptura cal tenir en compte (John R. Hayes,
1996):
•Motivació:
Fomentar l’autoestima de l’escriptor/a (en la correcció potser no cal assenyalar
tot el que fan malament, es recomana posar l’èmfasi en allò que han fet bé, en
els èxits)
La tasca dissenyada ha de tenir sentit, tenir context i objectiu.
El cost ha d’estar adequat al benefici (cal incloure un mecanisme de recompensa
prou interessant per l’alumne/a per aconseguir la seva implicació)
•Continguts. Són molt importants, són els “maons del coneixement”. Recordeu
que forma i contingut s’aprenen alhora. Què el llenguatge està vinculat al pensament
(Vigotski): S’aprenen els continguts escrivint, reelaborant les idees, organitzant el
pensament i cercant les paraules adequades, revisant el text.
•Estructures de pensament, coneixement del procés
d’escriptura, de la tipologia textual....
123. Curs 2015-2016
Proposta
1. Vetllar per a la transferència als centres de les
propostes per a la millora de l’expressió escrita de
l’alumnat.
1. Cercar vies per a la institucionalització de les
propostes als centres.
1. Avançar en la coordinació intercentres.
125. 1. Quines tipologies textuals?
Quan introduir-les?
2. Quin paper tenen els
continguts?
3. I la creativitat?
4. Com planificar els textos?
5. Cal fer textos intermedis
abans del text definitiu?
1. La inversió d’hores del
mestre en la correcció
és prou rendible per a
l’aprenentatge?
2. Com generar
coneixements a partir
de les correccions?
3. Fins a on ha
d’intervenir el mestre?1. Com ampliar el vocabulari?
2. Com treballar l'ortografia i
la gramàtica d'una manera
que resulti més fàcil?
