4. EL CURRÍCULUM
EL CURRÍCULUM ACTUAL
CADUCA AQUEST CURS
ES PUBLICARÀ A FINALS D’AQUEST CURS ESCOLAR!!!
• QUÈ PRETÉN?
Que l’alumne sigui protagonista del seu aprenentatge.
Que els aprenentatges siguin més permanents, transferibles i útils.
Que l’alumnat sigui capaç de resoldre problemes, de buscar, interpretar i analitzar la informació críticament,
d’expressar les seves idees, de treballar en equip...
• COM S’HA DE FER?
Cal canviar la pràctica a l’aula.
Utilitzar contextos propers, desenvolupar la curiositat, la creativitat, la imaginació, l'interès per fer-se
preguntes i superar reptes.
Comunicar les idees pròpies i discutir-les utilitzant la llengua oral (parlar, parlar i parlar).
Manipular objectes i utilitzar material didàctic que fomentin l’experimentació.
Entendre l’error com a part de l’aprenentatge.
Fer preguntes i observacions.
El/la mestra deixa de ser la protagonista. Ha d’estructurar tota l’activitat per tal que els alumnes aprenguin
més i millor, donar temps i no témer a un possible “desordre a l’aula”.
NOU CURRÍCULUM
5. RETALLS DEL CURRÍCULUM ACTUAL QUE REFORCEN EL
NOSTRE PROJECTE EDUCATIU
“Aprendre no és la simple adquisició de coneixements, sinó el desenvolupament de la capacitat d’utilitzar-los”
“Algunes de les claus per entendre què ens aporta la idea d’aprenentatge per al desenvolupament de competències són: la
integració de coneixements, la funcionalitat dels aprenentatges i l’autonomia personal de l’alumnat”
“El currículum facilita un marge força ampli per a la definició de projectes propis i contextualitzats i reforça l’autonomia de centres
cap a la definició del seu projecte educatiu.”
“El treball per projectes és una metodologia que exemplifica els plantejaments exposats en relació amb l’adquisició de les
competències bàsiques, atès que:
• Parteix d’un tema, problema o centre d’interès negociat amb l’alumnat;
• Fa protagonista l’alumnat en la construcció del propi coneixement perquè focalitza el desig de saber coses noves, la
formulació de preguntes, la reflexió sobre el propi saber, la recerca de nous coneixements i la reflexió sobre el propi procés
d’aprenentatge;
• Dóna gran rellevància al treball cooperatiu. S’elaboren preguntes o hipòtesis, es prenen decisions sobre el repartiment de
tasques i es posa en comú el resultat de les tasques individuals i s’elabora col·lectivament el resultat;
• Incentiva processos d’investigació que suposen cercar, seleccionar i interpretar informació a través de fonts diverses,
formular nous dubtes i noves preguntes i establir relacions amb altres problemes;
• Es transfereixen estratègies per aprendre: es representa el procés de construcció de coneixement, s’avalua el que s’ha après
i com s’ha après;
• S’activa la comunicació, el diàleg i la discussió en petit i en gran grup per construir coneixement de forma compartida.”
“Cal utilitzar diversos instruments d’avaluació: discussions en gran i en petit grup, preguntes i respostes orals, treballs individuals i
en petit grup, exposició a l’aula dels treballs, problemes o investigacions fetes, realització de proves, etc.”
6. QUÈ HAN DE SABER ELS ALUMNES
QUAN ACABEN CICLE MITJÀ
ÀMBIT DE LLENGÜES
Parlar i conversar
• Participar activament en qualsevol situació comunicativa en interacció amb el grup.
• Exposar temes de manera ordenada i comprensible.
• Adequar el llenguatge a la situació comunicativa.
• Usar un llenguatge no discriminatori.
Escoltar i comprendre
• Comprendre tot tipus de missatges orals per obtenir-ne informació i per aprendre.
• Tenir interès, respecte i una audició reflexiva davant les intervencions dels altres.
Llegir i comprendre
• Comprendre informacions escrites habituals de classe, de la vida quotidiana i de textos vinculats a
continguts curriculars.
• Utilitzar estratègies lectores adequades en la lectura individual silenciosa o en veu alta.
• Utilitzar estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora abans, durant i després de la
lectura.
7. QUÈ HAN DE SABER ELS ALUMNES
QUAN ACABEN CICLE MITJÀ
Escriure
• Escriure textos senzills.
• Organitzar el text per millorar la coherència i la cohesió.
• Conèixer el programari de tractament de textos, d’edició gràfica i de presentació en ordinador.
• Expressar idees de forma sintètica.
• Aplicar un procés reflexiu en l’escriptura: pensar, escriure i revisar.
• Tenir interès per la bona presentació.
Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge
• Conèixer la manera d’organitzar un text. Pràctica amb totes les tipologies.
• Conèixer i utilitzar progressivament les lleis ortogràfiques constants.
• Aplicar els signes de puntuació més bàsics (punt final, coma, interrogant, admiració, dos punts,
guió...).
• Conèixer les normes d’ accentuació gràfica (reconeixement de les síl·labes d’un mot, accent greu i
agut, reconeixement de les paraules agudes, planes i esdrúixoles).
• Utilitzar terminologia gramatical (nom, verb, oració, masculí, femení, article, singular, plural, passat,
present, futur).
• Observar el funcionament de la llengua (derivació, composició, sentit figurat, sinònims, polisèmia,
família de paraules).
• Consultar al diccionari.
8. QUÈ HAN DE SABER ELS ALUMNES
QUAN ACABEN CICLE MITJÀ
MATEMÀTIQUES
Numeració i càlcul
• Conèixer el sistema de numeració decimal i el valor posicional.
• Llegir i escriure nombres fins al milió.
• Comparar i ordenar nombres fins al milió.
• Distingir la fracció com a part d’una unitat i d’una col·lecció.
• Conèixer els diferents models de representació de les fraccions.
• Conèixer l’ús del sistema monetari.
• Elaborar gràfics i taules a partir del comptatge i la mesura.
• Comprendre els diferents significats de les operacions i conèixer les seves
propietats.
• Descompondre els nombres additivament i factorialment.
• Automatitzar les taules de multiplicar.
• Conèixer la mecànica dels algoritmes estàndard. Realitzar sumes i restes portant-
ne, multiplicacions i divisions per una xifra.
9. QUÈ HAN DE SABER ELS ALUMNES
QUAN ACABEN CICLE MITJÀ
Mesura
• Reconèixer les magnituds de longitud, massa, capacitat, àrea, temps i amplitud
d’angles.
• Conèixer el calendari.
• Utilitzar múltiples i submúltiples de la unitat. Longitud (km, m, cm, mm); massa
(kg, g); capacitat (l, ml);temps (any, mes, setmana, dia, hora, minut).
Espai i forma
• Identificar, descriure, representar, construir, comparar, fer la composició,
descomposició i transformació de figures geomètriques de dues i tres dimensions.
• Identificar adreces o punts en l'entorn proper.
• Realitzar, interpretar i utilitzar plànols.
• Identificar les simetries axial i central en figures de dues dimensions.
10. QUÈ HAN DE SABER ELS ALUMNES
QUAN ACABEN CICLE MITJÀ
Relacions i canvi
• Realitzar i interpretar sèries numèriques.
• Trobar l’equivalència en l’ús de diferents unitats de mesura.
• Establir relacions entre perímetre-longitud i àrea-superfície.
• Conèixer símbols matemàtics (0, =, >, <).
Estadística i atzar
• Interpretar la freqüència absoluta.
• Llegir, interpretar i utilitzar gràfics.
• Comprendre les nocions de moda i mediana i mitjana aritmètica.
• Descriure successos utilitzant expressions com segur, possible,
impossible.
11. QUÈ HAN DE SABER ELS ALUMNES
QUAN ACABEN CICLE MITJÀ
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL
L’entorn i la seva conservació El món dels éssers vius Les persones i la salut
Persones ,cultures i societats Canvis i continuïtats en el temps Matèria i energia
Entorn, tecnologia i societat
• Analitzar els elements físics i humanitzats dels paisatges i els principals factors de canvi produïts per processos naturals i per l’activitat humana al
llarg del temps. Reconèixer la diversitat de paisatges de Catalunya i Espanya i la necessitat de preservar la riquesa paisatgística i patrimonial.
• Analitzar alguns dels usos que es fan dels recursos naturals i de les fonts d’energia, així com algunes conseqüències dels usos inadequats. Valorar,
entre d’altres recursos, l’aigua com un bé escàs, i conèixer maneres diferents de prevenir o reduir l’impacte de les activitats humanes sobre el medi.
• Utilitzar plànols i mapes a diferents escales i interpretant els diferents signes convencionals, així com fotografies aèries. Elaborar croquis i plànols
senzills com a mitjà per analitzar elements del territori i comunicar els resultats de les observacions i interpretacions.
• Relacionar l’estructura d’un ésser viu amb les funcions que realitza. Identificar els principals òrgans del cos humà i les funcions que realitzen tot
relacionant l’adequat funcionament del cos amb determinats hàbits de salut. Conèixer les repercussions dels hàbits incorrectes sobre la salut.
• Reconèixer i respectar la diversitat de manifestacions culturals de l’entorn, de Catalunya i Espanya. Identificar les normes de convivència dels grups i
respectar els drets i deures fonamentals de les persones.
• Identificar, descriure i analitzar processos de canvi i transformació social, cultural, econòmic i tecnològic en l’entorn, en especial, els canvis provocats
per la globalització, identificant i valorant algunes de les causes de les desigualtats en el món actual.
• Utilitzar diferents tipus de fonts documentals (textuals, patrimonials, orals) per obtenir informació sobre els trets significatius de la societat
d’èpoques passades, situant els fets en línies de temps. Currículum educació primària – Decret 142/2007 DOGC núm. 4915 Coneixement del medi
natural i social 25
• Planificar i portar a terme experiències senzilles sobre alguns fenòmens físics i químics de la matèria, plantejant-se hipòtesis prèvies, seleccionant el
material necessari, i registrar els resultats i comunicar les conclusions, oralment i per escrit, per mitjans convencionals i amb l’ús de les TIC.
• Planificar i realitzar projectes de construcció d’alguns objectes, maquetes i aparells senzills, seleccionant els materials pertinents, demostrant
responsabilitat en les tasques individuals i actitud cooperativa per al treball en grup i vetllant per la pròpia seguretat i la dels altres.
• Reconèixer i explicar la presència ubiqua dels microorganismes en el medi.
• Conèixer, analitzar i valorar els mecanismes de funcionament i de participació de les societats democràtiques, aplicats als òrgans de govern de
diferents institucions, assumint responsabilitats en el sí del marc escolar.
• Usar diferents informacions procedents dels mitjans de comunicació per interpretar problemes socials rellevants. Valorar la relació de proximitat que
proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació amb altres llocs del planeta.
12. COM TREBALLEM?
Aquest curs són moltes i diverses les activitats que estem
realitzant.
Activitats lligades a sortides (Taller al Museu de les
Terres de l’Ebre i visita guiada pel casc antic, sortida al
riu amb el Camp d’Aprenentatge del Delta de l’Ebre,
taller de l’oli i l’olivera amb l’Escola Agrària d’Amposta).
Activitats del projecte (Els fenòmens meteorològics).
Activitats d’àrea (Per treballar continguts propis de l’àrea).
Racons (científic, construccions, clown, pilota, fem un
curt, esports, orquestra).
Tallers (Treball de les festes i de l'artista de l’any, Van
Gogh.)
Lectura / Biblioteca / Informàtica
14. L’ORTOGRAFIA
Escollim una norma ortogràfica
(pot sorgir espontàniament o no)
i iniciem el treball. LA NORMA
L’ACCENTUACIÓ GRÀFICA
(Va sorgir de forma
espontània a partir del
dubte sobre el mot
fenomen i fenòmens).
Vam repassar conceptes que ja sabíem i vam practicar (separació
de síl·labes, síl·laba tònica, paraules agudes, planes i esdrúixoles)
15. L’ORTOGRAFIA
Vam reflexionar sobre quines devien ser les
normes d’accentuació (cada alumne va fer la
seva aportació).
Entre tots vam arribar a una
conclusió, a la norma.
18. L’EXPRESSIÓ ESCRITA
Què valorem d’un text?
Entre tots elaborem una rúbrica
que servirà per valorar les
produccions escrites.
19. L’EXPRESSIÓ ESCRITA
Cada vegada que escrivim un text per presentar ho fem amb la rúbrica del
text anterior corregit. Així podem veure quins són els punts a millorar en el
text que estem escrivint.
25. VOLEM FER UNA
MAQUETA O UNA
EXPOSICIÓ
ELS FENÒMENS METEOROLÒGICS
• Treball i presentació de les propostes personals de projecte.
• Elecció democràtica del projecte.
• Recerca i significació: fenòmens naturals i fenòmens meteorològics.
• Taxonomia dels fenòmens meteorològics i els fenòmens naturals.
• Primera aproximació a l’anàlisi de fenòmens. Curiositats.
• Logotip del projecte.
• Lectura de notícies, llibres i articles especialitzats. Recerca
bibliogràfica.
• Debats.
...?
27. LA ROSA DELS VENTS
INICIEM
L’ACTIVITAT AMB
UN TEXT
INSTRUCTIU
TREBALLEM LA
COMPRENSIÓ
LECTORA
TREBALLEM LA
COMPETÈNCIA
DIGITAL
TREBALLEM LA
COMPRENSIÓ
ORAL
MESUREM
UTILITZEM EL COMPÀS
28. LA ROSA DELS VENTS
ACTIVITAT
CONTEXTUALITZADA
ENS ADONEM QUE CADA VENT VE MARCAT EN GRAUS
29. LA ROSA DELS VENTS
DIBUIXEM
ANGLES I
ELS
MESUREM
UTILITZEM EL
TRANSPORTADOR
D’ANGLES
30. LA ROSA DELS VENTS
ENS POSEM A PROVA!!!
DIMENSIÓ REFLEXIVA
PROCÈS INSIVIDUAL
CONVERSA ÍNTIMA
TREBALLEM
L’EXPRESSIÓ
ESCRITA
31. LA ROSA DELS VENTS
PENSAMENT
DIALÒGIC
PROCÉS COL·LECTIU
CONVERSA PÚBLICA
REORGANITZACIÓ
DEL PENSAMENT
32. LA ROSA DELS VENTS
TENIM UN REPTE I HEM DE PRACTICAR
LES TASQUES COMPLEXES SÓN LES QUE
GENEREN CONEIXEMENT
33. LA ROSA DELS VENTS
ELLS MATEIXOS AVALUEN LA
FEINA DELS PROPIS
COMPANYS I COMPANYES
34. LA ROSA DELS VENTS
L’HORA DE LA VERITAT, ANEM A PINTAR LA ROSA DELS VENTS AL PATI!!!
NO ENS
OBLIDEM DE LA
BRUIXOLA!!!
35. LA ROSA DELS VENTS
L’HORA DE LA VERITAT, ANEM A PINTAR LA ROSA DELS VENTS AL PATI!!!
ON LA PINTEM?
EN FINALITZAR L’ACTIVITAT HAUREM TREBALLAT MULTITUD DE CONTINGUTS
D’ÀMBITS BEN DIVERSOS. HAUREM TREBALLAT COMPETENCIALMENT!!!
ENS ORIENTEM EN L’ESPAI
ABANS DE COMENÇAR A
DIBUIXAR-LA
36. SORTIDA A L’OBSERVATORI DE L’EBRE
Farem una visita
guiada on gaudirem d'un
entorn privilegiat mentre
descobrim els diferents
pavellons de
l'Observatori, els seus
instruments i la
investigació que s'hi fa.
http://www.obsebre.es/ca/
37. ELS DEURES
Parlar amb els pares, amb els iaios...
Fer activitats en família
Llegir amb els pares
L’AGENDA
En fem poc ús diari
Té molt valor comunicatiu entre
família i escola.
Potencia l'autonomia, la
responsabilitat, l’organització...
Ajuda a treballar alguns
continguts
DRETS D’IMATGE
LLIBRES DE PRÉSTEC
LLIBRES DE TEXT
