1. El model comunicatiu
d’aprenentatge
Manoli Narváez
Grup: Parlar i escoltar, llegir i escriure
per aprendre.
2. Metodologia
Reflexió sobre la pròpia pràctica.
Activitats d’aplicació, anàlisi d'experiències.
Proposta d’aplicació a l’aula.
Comunicació i anàlisi compartit de les noves
propostes realitzades.
3. Alguns interrogants
Per què l’alumnat té dificultats en aprendre els
continguts?
Per què té dificultats en llegir i entendre textos?
Els diferents tipus de text -descriptiu, explicatiu,
argumentatiu...- s’escriuen amb les mateixes ‘regles
del joc’ a totes les àrees?
Si acordem com treballar les competències
comunicatives des de les diferents àrees, pot
millorar el rendiment escolar?
4. A les classes dels instituts s'aprèn
història, geografia, matemàtiques,
ciències...
Però a classe també…
Es llegeix
Es parla
S’escriu
Amb quina finalitat?
Qui ho ensenya?
Com es treballa?
5. Amb quina finalitat?
Saber comunicar és clau per...
l’aprenentatge
la comprensió significativa de les informacions
per a la construcció de coneixement
Per fer-ho, cal saber...
Expressar fets, conceptes, emocions, idees
Argumentar
Utilitzar diferents llenguatges i tecnologies de la
informació i la comunicació
6. Amb quina finalitat?
Informació vs Coneixement
Taxa de retenció:
Escoltar 5%
Llegir 10%
Escoltar i veure (audiovisual) 20%
Discussió / diàleg 50%
Fer 75%
Explicar-ho a un altre 90%
Font. National Trainnig Laboratories Institute, Bethel, Maine (USA)
7. Amb quina finalitat?
La LECTURA és el mitjà habitual de
transmissió de continguts a l'escola, per
aprendre autònomament...
8. Els alumnes ESCRIUEN per aprendre, per
recordar, per ser avaluats,...
Per construir coneixement cal PARLAR
(exposar, escoltar, argumentar...) però...
9. PERÒ...
Els alumnes amb més dificultats lingüístiques
tenen desavantatge.
Informes PISA
Estableix correlació domini lingüístic / èxit escolar
Per tant, potenciar el treball lingüístic tot
desenvolupant els continguts d’àrea, facilita
l’aprenentatge.
10. Qui ho ensenya?
Què fem davant d’aquestes
dificultats de l’alumnat?
El professorat de llengua pot ensenyar
sintaxi, regles, tipologia textual…
Però no pot ensenyar coses específiques
com:
Comentar una gràfica o un mapa
Comparar dues pintures
Interpretar un procés històric
11. Cada disciplina té el seu “patró lingüístic”
Imagina’t que ets un poeta. Descriu el bosc
Imagina’t que ets una ecòloga. Descriu el bosc
12. Com es treballa?
Habilitats cognitives
Analitzar, comparar, classificar, identificar, ordenar, formalitzar, fer
hipòtesis, interpretar, inferir, deduir, valorar, sintetitzar ...
Fa possible i s’expressa
desenvolupen
través de
Habilitats lingüístiques
Jorba et al.
Descriure, resumir, definir, explicar, justificar, argumentar, demostrar ...
Són mediadores en la Influeixen en el
construcció desenvolupament de
Coneixement científic
Conceptes,models, teories, tècniques, processos, mètodes, valors,
actituds...
13. Com es treballa?
Habilitats cognitivolingüístiques
Enunciar qualitats, propietats,
DESCRIURE característiques, etc., de
l’objecte o del fenomen
Produir raons o arguments...
EXPLICAR Establir relacions entre fets
Produir raons o arguments en
JUSTIFICAR relació al corpus de
coneixement (teoria)
Produir raons o arguments amb
ARGUMENTAR la finalitat de convèncer
(Jorba et al)
14.
15.
16. Necessitat que els professors de diferents àrees ens
coordinem
La resposta a les demandes següents, es concreta en
tots els casos en la realització d’un text explicatiu?
Explica l’argument de tal pel.lícula
Explica les causes de la guerra civil espanyola
Explica per què l’aire es dilata quan s’escalfa
Explica què has fet per resoldre el problema
I és clara la diferència entre demandes com explicar,
raonar, interpretar, justificar, argumentar, dir per
què…?
17. Elaborar un text augmentatiu, preparar un debat)
La Colonització ha afectat positiva o negativament al desenvolupament
dels països colonitzats.
Nuclears (Si/ No), ciència i ètica, salut i medi ambient...
20. ¿Per què llegir?
És el millor camí per apropiar-se del
llenguatge i les seves creacions
El llenguatge és necessari perquè
La nostra intel·ligència és lingüística.
El fons de la nostra cultura és lingüístic.
La nostra convivència és lingüística.
La màgia de llegir
21. Llegir és un procés interactiu
Llegir comprensivament és el procés a partir del qual
el lector, simultàniament, extreu i construeix el
significat del text llegit.
Coneixements del
Dades i informacions lector i les activitats
del text que realitza
El significat no esta completament ni en el text ni en el
lector, es fruit de la interacció que s’estableix entre
ambdós
22.
23. El lector i els esquemes
Text: El so i la llum
24. La legibilitat dels textos
Títol.
Subtítols.
Altres informacions, autor, procedència,
data.
Tipografia textual.
Organització general del text.
25.
26. La importància del títol
En aquest moment no parla ni entén el llenguatge
oral, a vegades emet sons de manera incoherent
durant hores. No compren els conceptes de persona,
lloc i temps, a pesar de que reacciona quan sent el seu
nom.
He passat els últims mesos treballant amb ella, però
segueix sense preocupar-se pel seu aspecte físic, i no
fa cap esforç per ajudar en las tasques de la seva
higiene i necessitats personals. Ha de ser alimentada,
banyada i vestida per altres persones.
27. El vocabulari
COM S’UNEIXEN ELS LACUS?
Ja saps que els lacumols de la matèria estan units
en sòlids i líquids i cal donar energia per separar-
los. Els lacumols estan formats per lacus units
fortament i també cal donar energia per separar-
los.
També saps que tot està format per lacumols; o
per cums o per grans estructures de molts lacus
units fortament entre ells. I per separar les seves
càrregues, també cal energia.
Si relaciones totes aquestes afirmacions entendràs
com es produeix la unió entre els lacus, és a dir,
l’enllaç.
28. Activitat lectora
Abans
Activació de la informació que ja té el lector.
Durant
Verificació de les prediccions.
Regulació, modificació de las hipòtesis.
Després
Reorganització i integració de la informació.
29. Activitats prèvies
Presentar l'objectiu de la lectura.
Activar els coneixements relacionats amb el text.
Contextualitzar el text.
Comentar els conceptes fonamentals per la
comprensió i que no es poden deduir del text.
Mirar los subtítols, imatges, estructura ... i fer
prediccions o hipòtesis sobre les característiques
del text.
30. Durant la lectura
Comprovar que es va entenen el text.
Deduir el vocabulari desconegut.
Reconèixer la idea principal de cada paràgraf.
El subratllat.
Les paraules clau.
Esquematitzar: representació gràfica de las idees
principals.
Resumir.
Mapes conceptuals.
31. Afavorir diferents nivells de lectura
Lectura literal:
Què diu el text?
Lectura inferencial
Quines coses no diu el text però em cal saber per
entendre’l?
Lectura avaluativa
Quines són les idees importants? Quines idees noves
em diu el text que no sabia?
Lectura creativa
Per a què em serveix aquest text? Aquestes idees
poden ser útils per interpretar altres fenòmens?
32. De cranta, un brosqui pidró las grascas y una
murolla nascró filotudamente. No lo ligaron
lligamente, pero no le sarretaron tan plam.
Cuando el brosqui manijó las grascas, la
murolla drinó priscamente.
1- ¿Qué pidró el brosqui?
2- ¿Cómo nascó la murolla?
3- ¿Cómo lo sarretaron?
4- ¿Quién drinó?
33. Treball posterior a la lectura
¿Que aporta la lectura al tema que estem
treballant?
¿Quines noves preguntes es plantegen?
Tasques especifiques segons l’activitat.
¿Com resoldries ara el problema...?
¿Quins arguments aporta la lectura a la
necessitat de...?
34. Fer bons lectors
Diversitat de textos
Llibre de text.
Noticies.
Hipertextos
...
D’activitats
Obtenir informació.
Aplicar coneixements per avaluar un text.
Escriure una carta al director manifestant una opinió.
...
35.
36. ¿Com llegim? ¿Què fem quan llegim?
¿Per què us he fet llegir aquest text?
¿Què feu quan se us demana que llegiu un
text?
¿ Què feu quan no enteneu una paraula?
¿Quines preguntes us han semblat més
difícils?
¿Per què?
37. «La competència lectora consisteix en la
comprensió i us de textos escrits i en la
reflexió personal a partir d’aquestos, amb la
finalitat d’aconseguir els objectius propis, de
desenvolupar el coneixement i el potencial
personal y participar en la societat».
Informe PISA 2000
38. Avaluar una exposició oral
entre iguals
http://apliedu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/curriculum/eso_btx/dcs1/modul_4/practica_1
http://apliedu.xtec.cat/ wikiform/ wikiexport/cursos/curriculum/ eso_btx/dcs1/modul_4/practica_1
39. Algunes referències
JORBA, J; GÓMEZ, I; PRAT, A. (2006). Parlar
i escriure per aprendre. ICE UAB
CASAS, M. (codra.) (2005) Ensenyar a parlar i
a escriure ciències socials. Ed Rosa Sensat
MÁRQUEZ, C.; PRAT, A. (2010).Competència
científica i lectora a secundària. Ed. Rosa
Sensat
SANMARTÍ, N. (codra.) (2003). Aprendre
ciències tot aprenent a escriure ciències. Ed.
62
Curs web Les competències comunicatives
aplicades a les àrees curriculars.