El model comunicatiu
     d’aprenentatge
            Manoli Narváez

Grup: Parlar i escoltar, llegir i escriure
            per aprendre.
Metodologia
Reflexió sobre la pròpia pràctica.
Activitats d’aplicació, anàlisi d'experiències.
Proposta d’aplicació a l’aula.
Comunicació i anàlisi compartit de les noves
propostes realitzades.
Alguns interrogants
Per què l’alumnat té dificultats en aprendre els
continguts?
Per què té dificultats en llegir i entendre textos?

Els diferents tipus de text -descriptiu, explicatiu,
argumentatiu...- s’escriuen amb les mateixes ‘regles
del joc’ a totes les àrees?

Si acordem com treballar les competències
comunicatives des de les diferents àrees, pot
millorar el rendiment escolar?
A les classes dels instituts s'aprèn
   història, geografia, matemàtiques,
                ciències...

Però a classe també…
   Es llegeix
   Es parla
   S’escriu


 Amb quina finalitat?
 Qui ho ensenya?
 Com es treballa?
Amb quina finalitat?
 Saber comunicar és clau per...
 l’aprenentatge
 la comprensió significativa de les informacions
 per a la construcció de coneixement

Per fer-ho, cal saber...
 Expressar fets, conceptes, emocions, idees
  Argumentar
  Utilitzar diferents llenguatges i tecnologies de la
 informació i la comunicació
Amb quina finalitat?
              Informació vs Coneixement
                                                           Taxa de retenció:




    Escoltar                                                               5%
    Llegir                                                                 10%
    Escoltar i veure (audiovisual)                                        20%
    Discussió / diàleg                                                    50%
    Fer                                                                   75%
    Explicar-ho a un altre                                                90%

Font. National Trainnig Laboratories Institute, Bethel, Maine (USA)
Amb quina finalitat?
La LECTURA és el mitjà habitual de
  transmissió de continguts a l'escola, per
  aprendre autònomament...
Els alumnes ESCRIUEN per aprendre, per
        recordar, per ser avaluats,...




Per construir coneixement cal PARLAR
  (exposar, escoltar, argumentar...) però...
PERÒ...
Els alumnes amb més dificultats lingüístiques
tenen desavantatge.
Informes PISA
Estableix correlació domini lingüístic / èxit escolar
Per tant, potenciar el treball lingüístic tot
  desenvolupant els continguts d’àrea, facilita
  l’aprenentatge.
Qui ho ensenya?
 Què fem davant d’aquestes
  dificultats de l’alumnat?

El professorat de llengua pot ensenyar
sintaxi, regles, tipologia textual…
Però no pot ensenyar coses específiques
com:
  Comentar una gràfica o un mapa
  Comparar dues pintures
  Interpretar un procés històric
Cada disciplina té el seu “patró lingüístic”




Imagina’t que ets un poeta. Descriu el bosc
Imagina’t que ets una ecòloga. Descriu el bosc
Com es treballa?

                           Habilitats cognitives
  Analitzar, comparar, classificar, identificar, ordenar, formalitzar, fer
       hipòtesis, interpretar, inferir, deduir, valorar, sintetitzar ...

Fa possible i s’expressa
                                                           desenvolupen
       través de


                      Habilitats lingüístiques




                                                                               Jorba et al.
Descriure, resumir, definir, explicar, justificar, argumentar, demostrar ...



 Són mediadores en la                                     Influeixen en el
      construcció                                       desenvolupament de



                      Coneixement científic
  Conceptes,models, teories, tècniques, processos, mètodes, valors,
                              actituds...
Com es treballa?

          Habilitats cognitivolingüístiques

                              Enunciar qualitats, propietats,
       DESCRIURE                característiques, etc., de
                                 l’objecte o del fenomen



                                Produir raons o arguments...
       EXPLICAR                 Establir relacions entre fets


                                      Produir raons o arguments en
                JUSTIFICAR                relació al corpus de
                                          coneixement (teoria)



                                Produir raons o arguments amb
        ARGUMENTAR                 la finalitat de convèncer
(Jorba et al)
Necessitat que els professors de diferents àrees ens
                     coordinem

    La resposta a les demandes següents, es concreta en
     tots els casos en la realització d’un text explicatiu?

              Explica l’argument de tal pel.lícula
        Explica les causes de la guerra civil espanyola
        Explica per què l’aire es dilata quan s’escalfa
         Explica què has fet per resoldre el problema

    I és clara la diferència entre demandes com explicar,
      raonar, interpretar, justificar, argumentar, dir per
                             què…?
Elaborar un text augmentatiu, preparar un debat)
 La Colonització ha afectat positiva o negativament al desenvolupament
 dels països colonitzats.
 Nuclears (Si/ No), ciència i ètica, salut i medi ambient...
Com es treballa?
¿Per què llegir?

És el millor camí per apropiar-se del
   llenguatge i les seves creacions

   El llenguatge és necessari perquè

La nostra intel·ligència és lingüística.
El fons de la nostra cultura és lingüístic.
La nostra convivència és lingüística.
                               La màgia de llegir
Llegir és un procés interactiu
  Llegir comprensivament és el procés a partir del qual
     el lector, simultàniament, extreu i construeix el
                  significat del text llegit.

                                         Coneixements del
 Dades i informacions                  lector i les activitats
        del text                            que realitza


El significat no esta completament ni en el text ni en el
lector, es fruit de la interacció que s’estableix entre
ambdós
El lector i els esquemes

Text: El so i la llum
La legibilitat dels textos


Títol.
Subtítols.
Altres informacions, autor, procedència,
data.
Tipografia textual.
Organització general del text.
La importància del títol

En aquest moment no parla ni entén el llenguatge
oral, a vegades emet sons de manera incoherent
durant hores. No compren els conceptes de persona,
lloc i temps, a pesar de que reacciona quan sent el seu
nom.
He passat els últims mesos treballant amb ella, però
segueix sense preocupar-se pel seu aspecte físic, i no
fa cap esforç per ajudar en las tasques de la seva
higiene i necessitats personals. Ha de ser alimentada,
banyada i vestida per altres persones.
El vocabulari
             COM S’UNEIXEN ELS LACUS?
Ja saps que els lacumols de la matèria estan units
 en sòlids i líquids i cal donar energia per separar-
   los. Els lacumols estan formats per lacus units
 fortament i també cal donar energia per separar-
                            los.
 També saps que tot està format per lacumols; o
  per cums o per grans estructures de molts lacus
 units fortament entre ells. I per separar les seves
             càrregues, també cal energia.
Si relaciones totes aquestes afirmacions entendràs
  com es produeix la unió entre els lacus, és a dir,
                         l’enllaç.
Activitat lectora
Abans
 Activació de la informació que ja té el lector.
Durant
 Verificació de les prediccions.
 Regulació, modificació de las hipòtesis.
Després
 Reorganització i integració de la informació.
Activitats prèvies

Presentar l'objectiu de la lectura.
Activar els coneixements relacionats amb el text.
Contextualitzar el text.
Comentar els conceptes fonamentals per la
comprensió i que no es poden deduir del text.
Mirar los subtítols, imatges, estructura ... i fer
prediccions o hipòtesis sobre les característiques
del text.
Durant la lectura

Comprovar que es va entenen el text.
  Deduir el vocabulari desconegut.
  Reconèixer la idea principal de cada paràgraf.
    El subratllat.
    Les paraules clau.
  Esquematitzar: representació gràfica de las idees
  principals.
  Resumir.
  Mapes conceptuals.
Afavorir diferents nivells de lectura

Lectura literal:
   Què diu el text?
Lectura inferencial
   Quines coses no diu el text però em cal saber per
   entendre’l?
Lectura avaluativa
   Quines són les idees importants? Quines idees noves
   em diu el text que no sabia?
Lectura creativa
   Per a què em serveix aquest text? Aquestes idees
   poden ser útils per interpretar altres fenòmens?
De cranta, un brosqui pidró las grascas y una
murolla nascró filotudamente. No lo ligaron
lligamente, pero no le sarretaron tan plam.
Cuando el brosqui manijó las grascas, la
murolla drinó priscamente.
1- ¿Qué pidró el brosqui?
2- ¿Cómo nascó la murolla?
3- ¿Cómo lo sarretaron?
4- ¿Quién drinó?
Treball posterior a la lectura


¿Que aporta la lectura al tema que estem
treballant?
¿Quines noves preguntes es plantegen?
Tasques especifiques segons l’activitat.
  ¿Com resoldries ara el problema...?
  ¿Quins arguments aporta la lectura a la
  necessitat de...?
Fer bons lectors
Diversitat de textos
  Llibre de text.
  Noticies.
  Hipertextos
  ...
D’activitats
  Obtenir informació.
  Aplicar coneixements per avaluar un text.
  Escriure una carta al director manifestant una opinió.
  ...
¿Com llegim? ¿Què fem quan llegim?


¿Per què us he fet llegir aquest text?
¿Què feu quan se us demana que llegiu un
text?
¿ Què feu quan no enteneu una paraula?
¿Quines preguntes us han semblat més
difícils?
¿Per què?
«La competència lectora consisteix en la
comprensió i us de textos escrits i en la
reflexió personal a partir d’aquestos, amb la
finalitat d’aconseguir els objectius propis, de
desenvolupar el coneixement i el potencial
personal y participar en la societat».


                              Informe PISA 2000
Avaluar una exposició oral
             entre iguals
http://apliedu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/curriculum/eso_btx/dcs1/modul_4/practica_1
http://apliedu.xtec.cat/ wikiform/ wikiexport/cursos/curriculum/ eso_btx/dcs1/modul_4/practica_1
Algunes referències
JORBA, J; GÓMEZ, I; PRAT, A. (2006). Parlar
i escriure per aprendre. ICE UAB
CASAS, M. (codra.) (2005) Ensenyar a parlar i
a escriure ciències socials. Ed Rosa Sensat
MÁRQUEZ, C.; PRAT, A. (2010).Competència
científica i lectora a secundària. Ed. Rosa
Sensat
SANMARTÍ, N. (codra.) (2003). Aprendre
ciències tot aprenent a escriure ciències. Ed.
62
Curs web Les competències comunicatives
aplicades a les àrees curriculars.

Taller el model comunicatiu

  • 1.
    El model comunicatiu d’aprenentatge Manoli Narváez Grup: Parlar i escoltar, llegir i escriure per aprendre.
  • 2.
    Metodologia Reflexió sobre lapròpia pràctica. Activitats d’aplicació, anàlisi d'experiències. Proposta d’aplicació a l’aula. Comunicació i anàlisi compartit de les noves propostes realitzades.
  • 3.
    Alguns interrogants Per quèl’alumnat té dificultats en aprendre els continguts? Per què té dificultats en llegir i entendre textos? Els diferents tipus de text -descriptiu, explicatiu, argumentatiu...- s’escriuen amb les mateixes ‘regles del joc’ a totes les àrees? Si acordem com treballar les competències comunicatives des de les diferents àrees, pot millorar el rendiment escolar?
  • 4.
    A les classesdels instituts s'aprèn història, geografia, matemàtiques, ciències... Però a classe també… Es llegeix Es parla S’escriu Amb quina finalitat? Qui ho ensenya? Com es treballa?
  • 5.
    Amb quina finalitat? Saber comunicar és clau per... l’aprenentatge la comprensió significativa de les informacions per a la construcció de coneixement Per fer-ho, cal saber... Expressar fets, conceptes, emocions, idees Argumentar Utilitzar diferents llenguatges i tecnologies de la informació i la comunicació
  • 6.
    Amb quina finalitat? Informació vs Coneixement Taxa de retenció: Escoltar 5% Llegir 10% Escoltar i veure (audiovisual) 20% Discussió / diàleg 50% Fer 75% Explicar-ho a un altre 90% Font. National Trainnig Laboratories Institute, Bethel, Maine (USA)
  • 7.
    Amb quina finalitat? LaLECTURA és el mitjà habitual de transmissió de continguts a l'escola, per aprendre autònomament...
  • 8.
    Els alumnes ESCRIUENper aprendre, per recordar, per ser avaluats,... Per construir coneixement cal PARLAR (exposar, escoltar, argumentar...) però...
  • 9.
    PERÒ... Els alumnes ambmés dificultats lingüístiques tenen desavantatge. Informes PISA Estableix correlació domini lingüístic / èxit escolar Per tant, potenciar el treball lingüístic tot desenvolupant els continguts d’àrea, facilita l’aprenentatge.
  • 10.
    Qui ho ensenya? Què fem davant d’aquestes dificultats de l’alumnat? El professorat de llengua pot ensenyar sintaxi, regles, tipologia textual… Però no pot ensenyar coses específiques com: Comentar una gràfica o un mapa Comparar dues pintures Interpretar un procés històric
  • 11.
    Cada disciplina téel seu “patró lingüístic” Imagina’t que ets un poeta. Descriu el bosc Imagina’t que ets una ecòloga. Descriu el bosc
  • 12.
    Com es treballa? Habilitats cognitives Analitzar, comparar, classificar, identificar, ordenar, formalitzar, fer hipòtesis, interpretar, inferir, deduir, valorar, sintetitzar ... Fa possible i s’expressa desenvolupen través de Habilitats lingüístiques Jorba et al. Descriure, resumir, definir, explicar, justificar, argumentar, demostrar ... Són mediadores en la Influeixen en el construcció desenvolupament de Coneixement científic Conceptes,models, teories, tècniques, processos, mètodes, valors, actituds...
  • 13.
    Com es treballa? Habilitats cognitivolingüístiques Enunciar qualitats, propietats, DESCRIURE característiques, etc., de l’objecte o del fenomen Produir raons o arguments... EXPLICAR Establir relacions entre fets Produir raons o arguments en JUSTIFICAR relació al corpus de coneixement (teoria) Produir raons o arguments amb ARGUMENTAR la finalitat de convèncer (Jorba et al)
  • 16.
    Necessitat que elsprofessors de diferents àrees ens coordinem La resposta a les demandes següents, es concreta en tots els casos en la realització d’un text explicatiu? Explica l’argument de tal pel.lícula Explica les causes de la guerra civil espanyola Explica per què l’aire es dilata quan s’escalfa Explica què has fet per resoldre el problema I és clara la diferència entre demandes com explicar, raonar, interpretar, justificar, argumentar, dir per què…?
  • 17.
    Elaborar un textaugmentatiu, preparar un debat) La Colonització ha afectat positiva o negativament al desenvolupament dels països colonitzats. Nuclears (Si/ No), ciència i ètica, salut i medi ambient...
  • 18.
  • 20.
    ¿Per què llegir? Ésel millor camí per apropiar-se del llenguatge i les seves creacions El llenguatge és necessari perquè La nostra intel·ligència és lingüística. El fons de la nostra cultura és lingüístic. La nostra convivència és lingüística. La màgia de llegir
  • 21.
    Llegir és unprocés interactiu Llegir comprensivament és el procés a partir del qual el lector, simultàniament, extreu i construeix el significat del text llegit. Coneixements del Dades i informacions lector i les activitats del text que realitza El significat no esta completament ni en el text ni en el lector, es fruit de la interacció que s’estableix entre ambdós
  • 23.
    El lector iels esquemes Text: El so i la llum
  • 24.
    La legibilitat delstextos Títol. Subtítols. Altres informacions, autor, procedència, data. Tipografia textual. Organització general del text.
  • 26.
    La importància deltítol En aquest moment no parla ni entén el llenguatge oral, a vegades emet sons de manera incoherent durant hores. No compren els conceptes de persona, lloc i temps, a pesar de que reacciona quan sent el seu nom. He passat els últims mesos treballant amb ella, però segueix sense preocupar-se pel seu aspecte físic, i no fa cap esforç per ajudar en las tasques de la seva higiene i necessitats personals. Ha de ser alimentada, banyada i vestida per altres persones.
  • 27.
    El vocabulari COM S’UNEIXEN ELS LACUS? Ja saps que els lacumols de la matèria estan units en sòlids i líquids i cal donar energia per separar- los. Els lacumols estan formats per lacus units fortament i també cal donar energia per separar- los. També saps que tot està format per lacumols; o per cums o per grans estructures de molts lacus units fortament entre ells. I per separar les seves càrregues, també cal energia. Si relaciones totes aquestes afirmacions entendràs com es produeix la unió entre els lacus, és a dir, l’enllaç.
  • 28.
    Activitat lectora Abans Activacióde la informació que ja té el lector. Durant Verificació de les prediccions. Regulació, modificació de las hipòtesis. Després Reorganització i integració de la informació.
  • 29.
    Activitats prèvies Presentar l'objectiude la lectura. Activar els coneixements relacionats amb el text. Contextualitzar el text. Comentar els conceptes fonamentals per la comprensió i que no es poden deduir del text. Mirar los subtítols, imatges, estructura ... i fer prediccions o hipòtesis sobre les característiques del text.
  • 30.
    Durant la lectura Comprovarque es va entenen el text. Deduir el vocabulari desconegut. Reconèixer la idea principal de cada paràgraf. El subratllat. Les paraules clau. Esquematitzar: representació gràfica de las idees principals. Resumir. Mapes conceptuals.
  • 31.
    Afavorir diferents nivellsde lectura Lectura literal: Què diu el text? Lectura inferencial Quines coses no diu el text però em cal saber per entendre’l? Lectura avaluativa Quines són les idees importants? Quines idees noves em diu el text que no sabia? Lectura creativa Per a què em serveix aquest text? Aquestes idees poden ser útils per interpretar altres fenòmens?
  • 32.
    De cranta, unbrosqui pidró las grascas y una murolla nascró filotudamente. No lo ligaron lligamente, pero no le sarretaron tan plam. Cuando el brosqui manijó las grascas, la murolla drinó priscamente. 1- ¿Qué pidró el brosqui? 2- ¿Cómo nascó la murolla? 3- ¿Cómo lo sarretaron? 4- ¿Quién drinó?
  • 33.
    Treball posterior ala lectura ¿Que aporta la lectura al tema que estem treballant? ¿Quines noves preguntes es plantegen? Tasques especifiques segons l’activitat. ¿Com resoldries ara el problema...? ¿Quins arguments aporta la lectura a la necessitat de...?
  • 34.
    Fer bons lectors Diversitatde textos Llibre de text. Noticies. Hipertextos ... D’activitats Obtenir informació. Aplicar coneixements per avaluar un text. Escriure una carta al director manifestant una opinió. ...
  • 36.
    ¿Com llegim? ¿Quèfem quan llegim? ¿Per què us he fet llegir aquest text? ¿Què feu quan se us demana que llegiu un text? ¿ Què feu quan no enteneu una paraula? ¿Quines preguntes us han semblat més difícils? ¿Per què?
  • 37.
    «La competència lectoraconsisteix en la comprensió i us de textos escrits i en la reflexió personal a partir d’aquestos, amb la finalitat d’aconseguir els objectius propis, de desenvolupar el coneixement i el potencial personal y participar en la societat». Informe PISA 2000
  • 38.
    Avaluar una exposicióoral entre iguals http://apliedu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/curriculum/eso_btx/dcs1/modul_4/practica_1 http://apliedu.xtec.cat/ wikiform/ wikiexport/cursos/curriculum/ eso_btx/dcs1/modul_4/practica_1
  • 39.
    Algunes referències JORBA, J;GÓMEZ, I; PRAT, A. (2006). Parlar i escriure per aprendre. ICE UAB CASAS, M. (codra.) (2005) Ensenyar a parlar i a escriure ciències socials. Ed Rosa Sensat MÁRQUEZ, C.; PRAT, A. (2010).Competència científica i lectora a secundària. Ed. Rosa Sensat SANMARTÍ, N. (codra.) (2003). Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciències. Ed. 62 Curs web Les competències comunicatives aplicades a les àrees curriculars.