Materials formadora Dolors Quinquer

1. Habilitats cognitivolingüístiques:
Argumentar
Textos argumentatius
Dolors Quinquer Vilamitjana

2. 1. Què entenem per argumentar?
Dolors Quinquer Vilamitjana

4. ARGUMENTAR
• Consisteix en defensar idees amb rigor i amb
arguments fonamentats, també preveure les
contra argumentacions per a rebatre-les.
• La clau són els arguments que han de ser sòlids,
pertinents, precisos i sobre tot fonamentats.
• Cal comptar que hi ha un un interlocutor a qui
rebatre i a qui convèncer.
Dolors Quinquer Vilamitjana

5. Component lògic
Un nombre de raons
adequat
Relacionades amb la
tesi
Sustentades amb
proves
Els arguments per ser convincents
han de ser SUFICIENTS, s’han de
basar en raons PERTINENTS, de
pes, difícils de rebatre, resistents a
la crítica, basats en EVIDÈNCIES
és a dir han d’anar acompanyats
d’exemples, demostracions,
citacions...
Dolors Quinquer Vilamitjana

6. Evidències o proves

7. Component dialògic
L’argumentació es desenvolupa en una
situació comunicativa, es produeix en un
CONTEXT, en una discussió o debat, en un
article d’opinió, etc..
Dolors Quinquer Vilamitjana

8. CONSTA DE:
TESIS
És la idea que
se pretén
defendre o
rebatre
ARGUMENTS
Són les raons amb
les quals es
justifica la tesis.
Es fonamenten en
evidències o
proves.
CONCLUSIÓ
És la part final on
es resumeixen
els punts bàsics
de
l’argumentació
Dolors Quinquer Vilamitjana, ICE de la UAB

9. Estructura argumentativa:
Tesis
Argument 1
Argument 2
Argument 3
Que, a més, serveix
rebatre un contra
argument
Conclusió, reforç de la tesis inicial

10. 2. Analitzar textos argumentatius

11. CARACTERÍSTIQUES DEL TEXT ARGUMENTATIU
1. S'exposa la tesi que es vol defensar
2. Es presenten els arguments de forma
organitzada en parts o blocs (relació
tesi/arguments)
3. Frases amb relacions causals, adversatives.
consecutives, etc..
4. Verbs de tipus: dir, creure, pensar, opinar,
etc.
5. Connectors: perquè, però, sinó, encara que,
per tant...
Dolors Quinquer Vilamitjana

12. Exemple 1
¿HAY QUE ACABAR
CON LAS NORMAS DE
LA ORTOGRAFÍA?
Es tracta d’una producció
d’un alumne de 4rt d’ESO
de l’Institut Jaume Mimó
de Cerdanyola. El text es va
fer en el marc del Seminari
coordinació primària-
secundària de Cerdanyola
del Vallès el 2011

14. Analitzar un text argumentatiu
Exemple 2
Memòries: les trampes dels
polítics
BORJA DE RIQUER | Ara.cat. 15/05/2013

15. Paul Preston, historiador britànic de
prestigi, el 2012 va publicar una obra
en català titulada Santiago Carrillo: El
penediment no existeix. Editorial Base.
(la frase de Carrillo era “en política el
penediment no existeix”).
Poc després el 2013 publica la biografia
en castellà que titula: El zorro rojo: La
vida de Santiago Carrillo. Debate:
Madrid.
Aquests llibres van aixecar força
polseguera per la visió que Preston dóna
de Carrillo.

16. Santiago Carrillo (Gijón, 1915 - Madrid, 2012) mor a Madrid després
d’una llarga vida vinculada a la política.
Sobre Carrillo hi ha al menys tres percepcions
bàsiques:
1.La de la dreta, que el considera el “rojo asesino”
responsable de la matança de Paracuellos.
2.La popular, d’heroi de la transició que es va
sacrificar a ell mateix i al PCE per interessos
nacionals.
3.La de determinats excompanys de partit, que el
descriuen com un estalinista cruel.
El mateix Santiago Carrillo va publicar les seves
memòries (Memorias de Santiago Carrillo: Las
memorias de un luchador. Barcelona, 2006 i Mi
testamento político, 2012)

17. Conclusió:

18. Conclusió: Els historiadors han exercir el seu ofici

19. EXEMPLES D’ARGUMENTS D’ALUMNES EN UN
DEBAT SOBRE MIGRACIONS
Els meus avis van emigrar a Alemanya i els
va costar molt integrar-se
Emigren perquè no tenen diners, perquè hi
ha conflictes, perquè viuen malament…
Interessa que vinguin perquè fan tasques
que aquí ningú vol fer..
Tots els homes tenen dret a una vida digna i
si en el seu país és impossible, també tenen
dret a cercar millors condicions en altres
països…
Exemple 3.
Analitzar la tipologia dels arguments emprat per
alumnes d’ESO en un debat sobre migracions
Freixenet, D. (2005): “Espais, cultures i migracions”, a Casas, M.
(coor.) Ensenyar a parlar i a escriure CCSS. Barcelona, Rosa Sensat.

21. 3. La seqüenciació de l’argumentació:
Quan començar?

22. • Primària: Més atenció a la descripció i a la narració que no a les
explicacions i les argumentacions.
• Tanmateix cal posar les bases de les diverses habilitats
cognitvolingüístiques a primària perquè ajuden a organitzar el
pensament i cal fer-ho aviat. S’hi pot aprofundir més endavant,
quan els continguts que es treballen a les diverses àrees i nivells
ho requereixin.
• Volem insistir que les descripcions, les explicacions, les
argumentacions, etc. s’han d’afrontar des de diferents àmbits o
àrees curriculars. Es convenient escriure contes científics,
descriure paisatges des de la perspectiva de la geografia,
descriure música, argumentar des de la ciència o explicar un fet
social, etc.
- A primària és possible argumentar.

23. La seqüenciació de l’argumentació a primària:
•Primer cicle: Opinar amb raons en relació a situacions
properes
•Segon cicle: Identificar la tesis, buscar arguments i
ordenar-los
•Tercer cicle: Identificar la tesis, buscar arguments i
ordenar-los, sustentar-los amb evidències, proposar
possibles contra arguments.
Dolz, J. ; Gagnon, R; Mosquera, S.; Sánchez, V. (2013). Producción
escrita y dificultades de aprendizaje. Graó: Barcelona.

24. 4. Avaluar textos argumentatius

26. Tesis: No
Arguments a favor de la tesis:
1.Llibertat (“els animals no són lliures”)
2.Mobilitat (“no poden moure’s”)
3.Explotació (dofins)
4.Empresonats (gàbies en lloc hàbitat natural)
5.Contaminació (+ que en el seu hàbitat natural)
Arguments en contra de la tesis ( fa ús d’emocions
personals):
1.M’agrada ….
2.Em diverteix
Conclusió: Reforça la tesis (“No m’agrada la vida d’aquests
animals” / “a ningú li agradaria” categoria universal)

30. 5. Revisar i millorar textos argumentatius

31. Text : ZOO

33. Què fa un ZOO?
CONTinguts: INFORMACIÓ

34. 1) PRESERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT: PROGRAMES
ESPECÍFICS DE RECUPERACIÓ i CONSERVACIÓ D’ESPÈCIES
2) PROGRAMES EDUCATIUSS
3) INVESTIGACIO
4) CENTRE DE DOCUMENTACIÓ
5) PROPOSTESS LÚDIQUES
http://www.fundaciobarcelonazoo.cat/index.php?id=home
Dolors Quinquer Vilamitjana, ICE de la UAB

36. Text : Camila (3è primària )

37. La demanda per a la Camila:
Escriu una carta de sol·licitud al director del zoològic.
Demana-li autorització, per a tu i els teus companys, per
visitar els animals. Justifica la teva demanda explicant perquè
vols realitzar la visita
Tasca:
Identifiqueu les dificultats de la Camila a partir dels
criteris d’avaluació que ja hem compartit

38. Text : Camila (3è primària )

40. Quines són les principals dificultats de la
Camila?

41. a. Models:
1) La Camila i els seus companys han analitzat models de
cartes de sol·licitud, identificant el tema, el destinatari, el
format, les diverses parts, fórmules de cortesia, etc.?
2) Heu analitzat conjuntament alguna producció d'alumne/a
identificant els errors i els èxits?
3) Heu millorat la producció analitzada oralment entre tota la
classe i després per escrit individualment?
4) Heu preparat sol·licituds oralment, per exemple mitjançant
alguna dramatització?
Deu preguntes per a la mestra de la Camila:

42. b. Comprensió de la demanda. Anticipació. Planificació
5) Com has ajudat a la Camila perquè es representi la
situació de comunicació que li proposes? En la classe heu
contestat preguntes com: Què em demanen? Qui llegirà el
text? Quin és l'objectiu?
6) La Camila i els seus companys han preparat el contingut
text, s'han documentat per identificar possibles
arguments. S'han presentat oralment aquests arguments?
7) Heu utilitzat bastides com un esquema, una base
d'orientació, un organitzador gràfic, etc.?
8) Els heu proporcionat alguna llista amb fórmules de
cortesia, expressions pròpies de sol·licituds, etc.?

43. c. Textualizació: Fases intermèdies
9) LA Camila ha escrit un esborrany i l’ha revisat
utilitzant algun instrument d'autoavaluació?
d. Text definitiu
10) Heu exposat en el mural el text definitiu de la
Camila?

44. Altres propostes :

45. Llops a Castellvell?
Arguments a favor i arguments en contra
Dolors Quinquer Vilamitjana, ICE de la UAB

47. Dolors Quinquer Vilamitjana

48. Un cas sobre vacunes (parelles)
Dues mares parlen a la porta de l’escola bressol, la mare
de la Vanessa diu que ha de portar la nena a vacunar, la
mare d’en Raül diu que ella no vol vacunar-lo, que ha
sentit dir que les vacunes poden ser causants de malestar
i febre, que són perilloses i no són necessàries.

49. 1. Sabeu si de petits/petites us van vacunar? Si és així
de quines malalties? Coneixeu algú que no estigui
vacunat? Què és una vacuna? Són obligatòries les
vacunes?
2. La tasca consisteix en llegir i analitzar la
documentació del dossier amb objectiu de trobar
arguments ben fonamentats per convèncer la mare
d’en Raül que l’ha de vacunar. També cal preveure els
contra arguments. Posada en comú oral amb la resta
de la classe.
3. Adjudicació de rols: Mares d’en Raül / mares de la
Vanessa.
4. Cada parella omple la seva la base d’orientació
5. Debat

54. QUÈ FER PER ARGUMENTAR EN UN DEBAT?
1. Conèixer el tema objecte d'argumentació
2. Escollir arguments pertinents o forts, que puguin
resistir les objeccions i desenvolupar
suficientment cada argument.
3. Utilitzar els arguments en el moment adequat
utilitzant estratègies com formular objeccions,
utilitzar cites d'autoritat, fórmules de cortesia per
persuadir i negociar.
4. Reconèixer errors i després reforçar els propis
arguments…
5. Preparar contra-arguments i possibles
objeccions
Dolors Quinquer Vilamitjana, ICE de la UAB

55. L'argumentació en un debat implica 4 operacions:
•Afirmar la tesi
•Justificar el punt de vista que es defensa (amb raons o
arguments sòlids i pertinents)
•Rebutjar altres punts de vista
•Cedir en alguna cosa per defensar millor el punt de vista
propi
•Permetre altres interpretacions per després poder
qüestionar-les, criticar-les, valorar-les
SEGONS S. E. TOULMIN: “Les usages
de l’argumentacition”, 1993
Dolors Quinquer Vilamitjana, ICE de la UAB