Activitat de formació curs 2014-2015: Expressió Escrita

1. La millora de l’expressió escrita
Sant Cugat
7. 10.2015
Dolors Quinquer

2. RECAPITULEM
Quina és la feina feta fins ara?

3. CURS 2014-2015

4. 10 IDEES CLAU

5. Lola Quinquer
NUCLI DE LA
PROPOSTA
Habilitats
cognitivolingüístiques
Tipologia textual
Continguts
Organitzadors gràfics Suports didàctics
Avaluació al
servei de
l’aprenentatge

6. Lola Quinquer
1.
Les habilitats cognitivolingüístiques
Les habilitats cognitivolingüístiques són estructures de
pensament que es desenvolupen quan es treballa
l’expressió escrita, sempre que siguem conscients que
l’alumnat no solament aprèn a escriure, també aprèn
a pensar.
L’alumnat està preparat des de molt aviat per
desenvolupar les habilitats cognitives de descriure,
explicar, argumentar, etc. Aquestes habilitats
necessiten continguts per activar-se.

7. - Habilitats cognitives
estretament relacionades
amb l’ús de la llengua, que
s'activen en produir textos
descriptius, explicatius,
argumentatius, etc.
- Són habilitats que
comparteixen trets comuns
però es concreten de manera
diferenciada segons l’àmbit
de coneixement.
Lola Quinquer

8. Què és descriure?
Lola Quinquer

9. Què entenem per descriure?
•Enunciar qualitats, propietats, característiques, etc. d’un
objecte o fenomen.
•La descripció és una manera d’organitzar del discurs per
representar lingüísticament persones, animals, objectes,
paisatges, processos, etc.
Lola Quinquer

10. Lola Quinquer
Estructures de
pensament

11. Habilitats cognitivolingüístiques
Enunciar qualitats, propietats,
característiques, etc., de
l’objecte o del fenomen
DESCRIURE
Produir raons o arguments... en
relació al corpus de
coneixement (teoria)
Produir raons o arguments... amb
la finalitat de convèncer
JUSTIFICAR
ARGUMENTAR
EXPLICAR
Produir raons o arguments...
Establir relacions entre raons i
arguments...

13. estructura causal
Antecedent
Antecedent
Conseqüent
Antecedent
Conseqüent
Conseqüent
Antecedent Conseqüent

14. estructura problema - solució
Problema Solució
Problema
Problema
Solució
Solució
Solució
Problema
Problema 2
Problema 1
Solució
Solució
Solució
Solució

15. estructura comparativa
S’assemblen en...
Es diferencien en...
La meva opinió és.../ La conclusió és...
Té
ca
rac
te
rís
ti
que
s
Comparació entre
2n element1r elementTé
ca
rac
te
rís
ti
que
s

16. Estructura argumentativa:
Tesi
Argument 1
Argument 2
Argument 3
Que, a més, vol rebatre
un contrargument
Conclusió, reforçament de la tesi inicial

17. Lola Quinquer
2.
Els continguts
Aprendre a escriure ajuda a aprendre continguts i els
continguts es consoliden quan s’escriuen. La coherència
textual inclou l’estructura del text (coherència formal) i el
contingut (coherència temàtica).
Allò que es diu (el contingut) ha de ser pertinent i suficient
per produir textos reeixits. El domini del lèxic específic
forma part de l’aprenentatge de continguts conceptuals.
Es recomana escriure en context, en el marc d’un projecte,
un tema, etc.

18. No podem treballar la llengua sense els
continguts, ni els continguts sense la llengua

19. Descriure música
Com és una flor?
Lola Quinquer

20. Descriure
Subjectiu:
“Es basa en les emocions. Depèn de
les opinions i dels gustos de cadascú,
pots estar-hi d’acord o no. No hi ha
encert o error”
Lola Quinquer
Objectiu:
“No depèn dels gustos o opinions. És
basa en criteris preestablerts. És cert
o fals, pot estar bé o malament...
Distanciament emocional de l’autor/a”

21. 1)Fixeu-vos en:
so: altura, durada, timbre...
ritme: ràpid o lent, monòton o contrastat
intensitat: suau o forta, monòtona o variada
melodia: aguda o greu, repetitiva o variada
instruments que utilitza
estil: monofònic, polifònic...
2) Quin és el tema? De què tracta? Per què la va compondre?
3) Com valores aquesta peça musical?
LA CLAU SÓN ELS ELEMENTS
ORGANITZADORS DELS CONTINGUTS
Lola Quinquer

22. Quan IDENTIFIQUEM I APROFUNDIM en els
elements organitzadors és quan donem cos a la
descripció.
En paraules d’un professor: “No han aprés a
descriure música, han aprés música” (Perquè han
aprés els organitzadors)
Lola Quinquer
ELS ORGANITZADORS DEPENEN DELS
CONTINGUTS

23. Descriure una flor des de les ciències
Lola Quinquer

24. Pensar en:Pensar en:
 Què ésQuè és? L? L’’aparell reproductor daparell reproductor d’’una plantauna planta
A quinaA quina categoriacategoria pertany (és un ésser viu, un material, unpertany (és un ésser viu, un material, un
objecte, un canvi, etc. …) No val dirobjecte, un canvi, etc. …) No val dir ““és una cosaés una cosa””,, ““és quanés quan””......
QuinesQuines propietats o característiquespropietats o característiques són les més importants isón les més importants i
rellevants. Nomenar-les amb un cert ordre.rellevants. Nomenar-les amb un cert ordre.
 QualificarQualificar les propietats: és de color blanc trencat (és a dirles propietats: és de color blanc trencat (és a dir
posar adjectius), iposar adjectius), i quantificarquantificar sempre que sigui possible ambsempre que sigui possible amb
precisió: la corol·la amida … (és a dir, donar valors ambprecisió: la corol·la amida … (és a dir, donar valors amb
números)números)
Relacionar una acció amb algunRelacionar una acció amb algun canvicanvi: quan es mira amb la lupa: quan es mira amb la lupa
binocular…. Si es parteix per la meitat el pistil…binocular…. Si es parteix per la meitat el pistil…
........
Com és una flor?
Lola Quinquer

25. La creativitat
La creativitat és una operació mental que cal
educar i alimentar, la informació (continguts) de la
qual disposa l’alumne també té un paper rellevant
alhora de fer una proposta creativa, és a dir
quelcom que doni una alternativa nova i diferent a
un determinat tema o qüestió.

26. Considereu innovadors els pintors que
van crear nous llenguatges artístics
com el cubisme, l’expressionisme, el
fauvisme, etc.?

34. 3è Primària
Curs 2013-2014
Montcada

35. • Es recomana que l’alumnat escrigui en un context (un
projecte, centres d’interès, tasca, etc.)
• La creativitat no neix del no res, sempre cal una base
prèvia que neix del pòsit creat per diverses vies, una
d’elles és el treball previ a l’escriptura, és a dir pel
treball de continguts, de documentació...
La creativitat

36. Lola Quinquer
3.
Els organitzadors gràfics
Els organitzadors gràfics o bases de pensament i de
continguts són útils perquè: Proporcionen
estructures d’organització del pensament, permeten
visualitzar la informació organitzada, fan surar el
pensament dels alumnes, fomenten l’autonomia....
però són bastides que caldrà retirar quan ja s’hagin
après. Les bases d’orientació són també molt útils
per representar-se allò que caldrà fer i l’ordre a
seguir.

37. Els alumnes necessiten exemples
(models) del que volem que facin i
ajudes per fer-ho (bastides)

38. “Bastida”: Estructura temporal que proporciona ajuda en punts
específics del procés d’aprenentatge” (Berni Donge)
Bruner, 1996: Desenvolupa el concepte de bastida
(“scaffolding”) en relació a “Language Acqusisition Support
System” (LASS)”
Lola Quinquer

39. A C C I Ó
P a r t o r i e n t a d o r a
R e p r e s e n t a c i ó A n t i c i p a c i ó
P l a n i f i c a c i ó
P a r t e x e c u t o r a
O p e r a c i o n s
C o n e i x e m e n t s
n e c e s s a r i s
C o n d i c i o n s d e
r e a l i t z a c i ó
E l e c c i ó d e l ' e s t r a t è g i a
m é s a d i e n t
D i s s e n y d ' u n p l a d ' a c c i ó
P a r t d e
c o n t r o l - r e g u l a c i ó
d e d e
O b j e c t i u i m o t i u
d e l ' a c c i ó
R e s u l t a t s e s p e r a t s
d e l e s o p e r a c i o n s
P o s s i b l e s e s t r a t è g i e s
P A R T S F U N C I O N A L S D E L ' A C C I Ó
Talitzina, 1988; Leontiev, 1989
N. Sanmartí

40. El procés de planificació es produeix en el lòbul
frontal i comença a madurar entorn dels
quatre/cinc anys i hauria d’estar completament
madur a l’adolescència (dotze, tretze o catorze
anys).
Una altra qüestió és que tots els adolescents ho
aconsegueixin. En moltes ocasions quan
constatem que els nostres nens i adolescents
presenten conductes d’inatenció, entenen una
cosa i els hi hem dit una altra… a vegades l’origen
del seu problema està en el seu “director
d’orquestra”, és a dir, en el seu procés de
planificació que no està prou entrenat encara,
i no en el seu procés d’atenció.

41. Són útils perquè:
•Proporcionen estructures d’organització del pensament
•Permeten visualitzar la informació organitzada
•Fan surar el pensament dels alumnes
•Fomenten l’autonomia
Estructures de pensament + continguts
Swartz y Perkins 1992, Swartz y Parks 1994
Organitzadors gràfics
Lola Quinquer

42. .
Organitzadors gràfics

43. Treballant amb els
organitzadors:
Primer, el professor fa de
model utilitzant la pisarra
digital i després els alumnes
fan la seva feina en el full
preparat

44. Escriure la descripció del seu personatge amb l’ajuda
dels organitzadors

46. Dolors Quinquer

47. Organitzador gràfic

48. Organitzador gràfic: I nfografia
Les infografies
permeten
representar, en
forma de cartell,
dades, elements
gràfics i textos que
comuniquen, de
manera simple i
concisa, idees o
conceptes
complexos i
elaborar-les
demanda dels
estudiants un alt
nivell de síntesi.
Lola Quinquer

49. ola Quinquer

53. Estructura causal del problema
Gestió dels boscos deficient per
l’escasa retabilitat
Gestió dels boscos deficient per
l’escasa retabilitat
El clima mediterrani influeixEl clima mediterrani influeix
IncendisIncendis
Perill per a
persones
Perill per a
persones
Disminució
biodiversitat
Disminució
biodiversitat
Pèrdues
econòmiques
Pèrdues
econòmiques
Erosió,
empobriment del
terrenys
Erosió,
empobriment del
terrenys
Causes Conseqüències

54. Natalitat països rics
CAUSES CONSEQÜÈNCIES
Poca mortalitat infantil
Treball femení fora de
casa
Endarreriment primer
fill/a
Cost econòmic dels fills
Envelliment població
Pensions
Despesa
sanitària

55. PROBLEMA
SOLUCIÓ
CONCLUSIÓ
Planificació:

56. Cal un canvi de mentalitat: consum de proximitat, millor
aprofitament dels recursos disponibles, etc.
Cal un canvi de mentalitat: consum de proximitat, millor
aprofitament dels recursos disponibles, etc.
PROBLEMA
SOLUCIÓ
CONCLUSIÓ
Planificació: Catalunya és un país de boscos. El clima mediterrani,
afavoreix el perill d’incendis. El retrocés dels conreus i
l’abandonament de masies en fa augmentar la
superfície, però la gestió és deficient (estan poc
explotats i poc cuidats), la causa és el poc rendiment
econòmic i l’augment dels costos d’explotació i per
aquest motiu el perill d’incendis és encara més gran
Recuperem maneres d’aprofitar el bosc que s’empraven
abans i cerquem noves propostes: Biomassa com a font
d’energia, remats, masies recuperades, pinyons, bolets,
tòfones, conreus de plantes aromàtiques, lleure......

58. Bases d’orientació

59. Planificació:

60. Lola Quinquer
4.
La tipologia textual
La tipologia textual és una eina molt potent per a
l’aprenentatge no solament per a l’àmbit
lingüístic, també a ciències, a música o d’altres
àmbits. Proporciona models i ajuda a
comprendre millor que vol dir descriure, explicar,
argumentar, etc. i a fer-ho molt millor.

61. EL NUCLI DE LA PROPOSTA
El nucli central de la proposta vincula habilitats cognitivolingüístiques
(com la descripció, l’explicació, la justificació, l’argumentació o la
definició) amb la tipologia textual. Té funcionalitat en totes les
matèries o ámbits de coneixement.
Habilitats cogni volingüís ques
Enunciar qualitats, propietats,
caracterís ques, etc., de
l’ objecte o del fenomen
DESCRIURE
Produir raons o arguments... en
relació al corpus de
coneixement (teoria)
Produir raons o arguments... amb
la finalitat de convèncer
JUSTIFICAR
ARGUMENTAR
EXPLICAR
Produir raons o arguments...
Establir relacions entre raons i
arguments...

62. - Permet visualitzar en
textos concrets els
requisits de contingut i de
forma que han de complir
les descripcions,
explicacions, definicions,
argumentacions, etc.
- Pot ser una eina
d'aprenentatge per a totes
les àrees i nivells educatius.
Lola Quinquer

63. Text descriptiu
Lola Quinquer

64. La decoració de la portada es divideix en set franges
horitzontals, on es desenvolupen diverses escenes
bíbliques i al·legòriques; la part superior, sobre l’arc del
portal, representa l’església triomfant entorn del
Pantocrator o Deu Omnipotent, envoltat dels símbols dels
evangelistes i dels 24 vells de l’Apocalipsi (...); al centre, en
les tres franges següents, hi ha escenificats diversos
exemples que cal seguir a la terra per arribar a Déu, i a la
part inferior hi ha personatges destacats que simbolitzen
l’església militant. A sota, a les dues últimes franges, hi ha
representacions d’animals fantàstics i dels set pecats
capitals.
(Pladevall, A.: Gran Geografia Comarcal de Catalunya)
TEXT DESCRIPTIU
M
ODEL
Lola Quinquer

65. MODEL

66. Analitzem el conte:
• Personatges
• Temps
• Llocs
• Narrador / punt de vista
- Com
comença?
- Com acaba?
• Narració
• Descripció
• Diàlegs
• Verbs / Connectors
/Vocabulari

68. HABILITATS COGNITIVES
analizar comparar, classificar, identificar, interpretar, inferir,
deduir, transferir, valorar, operar...
descriure definir resumir explicar justificar argumentar comparar
descriptiu instructiuexplicatiunarratiu argumentatiu
TIPUS DE TEXTOS (produïts oralment o por escrit)
activen-
reclamen
activen-
reclamen
HABILITATS COGNITIVOLINGÜÍSTIQUES

69. 5.
Escriure esborranys
Cal fomentar que facin textos-esborrany i els
millorin progressivament. Es recomana escriure
esborranys abans del text definitiu. Escriure pot
esdevenir un procés de reelaboració del text
inicial.

70. Primer esborrany
---INTRODUCCIÓ:
El problema
DESENVOLUPAMENT
Les causes
CONCLUSIÓ
Solucions

71. Text definitiu
---

72. Escriure una biografia:
1.Comprensió de la demanda. Anticipació.
2.Documentació
3.Planificació: Estructura
4.Textualització
5.Revisió / “Esta bé si ...”
6.Publicació

73. 6.
El procés a l’aula
El procés a seguir a l’aula pot desenvolupar-se en les
següents fases: entendre les demandes compartir els
objectius fent que se’ls representin proporcionar
models fer-los fer pràctiques guiades amb bastides fins
aconseguir l’apropiació i l’autonomia.

74. Resum del procés:
4. Practica
independent
3. Pràctica guiada (amb bastides)
2. Modelatge (models)
1.Compartir els objectius (entendre la demanda i
adequar-se)
Lola Quinquer

75. 7.
La clau és l’apropiació per l’alumnat
dels criteris d’avaluació del professorat.
Identificar i compartir els criteris d’avaluació dels textos
segons la seva tipologia amb altres professors/es és un
pas previ molt important per la coherència del treball en
els centres.

76. - L'avaluació és un mitjà de què disposa
l'ensenyant per fer-se comprendre. De fet
es pot concebre com un esforç de
comunicació i negociació de significats. (J.
Cardinet, 1992)
D. Quinquer

77. D. Quinquer
Proposem una avaluació com un
valuós instrument de comunicació per
apropar les representacions i
per traspassar els criteris de
realització de les tasques

78. Millorar l’expressió escrita vol dir escriure textos
Amb contingut ben organitzat i
enllaçat, en registre adequat
i amb plena correcció lèxica,
morfosintàctica i ortogràfica
Cohesió Adequació
Coherencia textual
Frases ben construïdes Sense faltes
d’ortografia
Dolors Quinquer Vilamitjana
Vocabulari

79. Els criteris d’avaluació
Són les normes, sovint implícites, a les
quals ens referim per dir que un alumne
ha fet amb èxit una tasca.
Dolors Quinquer

80. Criteris d’avaluació:
• Criteri de realització:
Anomena les accions
concretes que s’espera
que l’alumne tingui en
consideració
Dolors Quinquer
• Criteri d’èxit o de
resultats: Fixa el grau
d’acceptabilitat.
Contemplen aspectes com
pertinència, completesa,
precisió, volum de
coneixements.
Respón a la pregunta:
Està bé si …..

81. Proposta: Compartir els criteris d’avaluació
com a instrument de millora
- Els criteris d’avaluació acostumen a ser el secret
més ben guardat del professorat, però poden ser
un eina molt potent per a l’aprenentatge
- Ser ‘transparents’ amb l’alumnat els ajuda a
aprendre.
- Els companys poden ajudar a l’autoregulació,
perquè costa reconèixer el errors propis i perquè
la interacció és una eina molt potent per aprendre.
Dolors Quinquer

82. Professorat
Dolors Quinquer

83. • Qui escriu aquest text? Qui és l’emissor?
• Qui l’ha de llegir? Qui és el destinatari?
• Què em demanen? Quina finalitat es pretén?
• Quina tipologia és la més adient?
• Quina extensió ha de tenir?
Adequació = Entendre la demanda i el context
comunicatiu
Dolors Quinquer

84. Dolors Quinquer

85. Dolors Quinquer

86. Estructura
Ordenació
Dolors Quinquer

87. Continguts:
Què vol dir pertinència?
- Vol dir que les proposicions, enunciats, dades són
adequades
Dolors Quinquer

88. Continguts
Que entenem per completesa o suficiència?
- Vol dir que proporciona informació suficient
Dolors Quinquer

89. Coherencia (text narratiu)

90. Coherencia
• CONTINGUT: Proporciona informació rellevant, pertinent i suficient? Fa ús de
l’empatia per apropar-se al lector? Contextualitza la informació per fer-la més
propera?
• ESTRUCTURA: Respecta els requisits d’ordenació, estructuració, relacions
lògiques...
Dolors Quinquer

91. Dolors Quinquer

92. Els mecanismes de cohesió:
La repetició d’una paraula al llarg del discurs (o anàfora)
cohesiona el text, en lliga les diverses parts i ajuda la
comprensió. La paraula es pot substituir per un pronom o un
sinònim (per no fer feixuga la lectura).
“A l’estiu, solia passar un músic ambulant, un home vell, petit i
plàcid, amb un bigoti llarg i caigut, els ulls tristos.... Malgrat ésser
un vagabund –i un vagabund de l’escola més antiga i aquilotada-
anava relativament ben vestit, i això sembla que li era, en certa
manera, imposat per l’ofici que feia. (Josep Pla. Contraban i altres
narracions)
“He trobat els nens. Els he dit que tornessin i ells m’han contestat
que no volen venir”. (pronoms)
Dolors Quinquer

93. Els connectors i els marcadors textuals
(conjuncions, adverbis, oracions, guionets, números
etc.) s’utilitzen per organitzar el text
•Introducció: D’entrada, primerament, per començar, abans de res,
d’antuvi, en primer lloc, en segon…
•Continuació (per sumar): A més, tot seguit, seguidament, després
•Conclusió: Finalment, en últim lloc, per acabar, en definitiva
•Reformular: Tanmateix, és a dir, més ben dit..
•Temps: Abans, al mateix temps, simultàniament, després, més tard
•Espai: A dalt, a baix, a prop, a la dreta....
•Causa-conseqüència: Perquè, a causa de, atès que...
•Oposició: Però, no obstant, en canvi, al contrari
•Objecció: Malgrat que, encara que, tot i que
Dolors Quinquer

94. Connectors:
• Perquè, ja que, per això, per aquesta causa,
per + infinitiu...
• Doncs, per tant, en conseqüència, així..
• Perquè, a fi que/de, per tal que/de, amb
l'objectiu de, amb la finalitat de...
• Però...
• Si, sempre que, a condició que.
• Malgrat que, a pesar que, per + adjectiu +
que...

95. Contes: Per començar

96. Connectors per continuar …

97. Contes: Fórmules de tancament

98. Com fer que els alumnes aprenguin a cohesionar
els textos?
Dolors Quinquer

99. Ajudant-los a prendre consciencia:
- En Joan ha escrit aquest text, ajudeu-lo a millorar-lo posant les
connexions més adients:
Els meus germans van tornar ahir d’Escòcia. Sempre plou. Els homes
escocesos porten faldilles. Han comprat unes faldilles. La roba és de
quadres. Han comprat una gaita. Fa un soroll estrany. Els escocesos
són molt simpàtics. Veuen com esponges. La cervesa no és gaire freda.
Els bars tanquen aviat.
Dolors Quinquer

100. - Ajudeu a aquest cronista a millorar el seu text:
Guillem de Berguedà va ser un baró de Catalunya, vescomte de
Berguedà i de Puig Reig. Guillem de Berguedà era considerat bon
cavaller i bon guerrer. Guillem de Berguedà tingué una guerra
amb Ramon Folc de Cardona que era més ric i poderós que
Guillem de Berguedà. Un dia Guillem de Berguedà es va trobar
amb Ramon Folc de Cardona i Guillem de Berguedà va matar a
Ramon Folc de Cardona a traïció. Guillem de Berguedà va ser
desheretat i ningú el va ajudar. Guillem de Berguedà era un
faldiller que perseguia a les mullers, filles i germanes de tots els
seus amics i parents.
Dolors Quinquer

101. Altres criteris:
•Correcció lèxica
•Correcció morfosintàctica
•Correcció ortogràfica
•Correcció formal
Dolors Quinquer

102. CRITERIS
D’ÈXIT
Professorat
Dolors Quinquer

103. 8.
Apropiació criteris d'avaluació
Els nens, nenes, nois i noies han d’apropiar-se dels
criteris perquè els ajudaran a escriure textos
adequats a la situació de comunicació establerta,
coherents pel que fa a l’estructura, amb continguts
adients i suficients, ben cohesionats i amb correcció
ortogràfica, sintàctica i formal. Per tant un aspecte
central de la proposta és ajudar a l’alumnat a
identificar aquets criteris i fer que se’ls apropiïn amb
activitats diverses.

104. PROFESSOR/A ALUMNAT
CRITERIS
D’ AVALUACIÓ
APROPIACIÓ
TRASPÀS
INSTRUMENTS
D’AVALUACIÓ
D. Quinquer

105. INSTRUMENTS D’APROPIACIÓ
1.Analitzar models
2.Proporcionant informació sobre la qüestió
3.Ajudant a planificar amb organitzadors
gràfics / bases d’orientació
4.Amb instruments d’avaluació
5.Avaluació col·lectiva
6.Autoavaluació, avaluació mútua
.....
Dolors Quinquer

106. 9.
Autoavaluació
Avaluació mútua
En aquest context un instrument molt valuós per al
professorat i per a l’alumnat és l’autoavaluació o
autoregulació.

107. Autoavaluar-se requereix
que l'alumnat s'apropiï dels
criteris d'avaluació del
professorat
D. Quinquer
En paraules de mestres del CEIP Elvira Cuyàs
(Montcada):
• “Quan un nen/a és capaç de millorar la seva
composició escrita tenint en compte les pautes
treballades. (CM)”
•Generar coneixement a partir de les
correccions. (CM)
•La correcció: traspàs individual dels aspectes a
treballar (CM)

108. Gestió d’errors
Dolors Quinquer
Autogestió d’errors

109. Revisió
Reescriure un conte
Per a l’alumnat
Dolors Quinquer

110. Per a l’alumnat
Dolors Quinquer

111. Activitat d’autoavaluació : La carta

113. 10
Activitats d’avaluació i d’aprenentatge
No es tracta només de “corregir” millor perquè tenim
identificats els criteris, ni tan sols de seqüenciar per nivells
els mínims requerits per a cada aspecte o tenir
preestablerta la ponderació.... és tracta de compartir amb
els companys docents i amb l’alumnat les avantatges
d’utilitzar l’avaluació com a eina d’aprenentatge, sense
diferenciar les activitats d’avaluació de les activitats
d’aprenentatge, qualsevol activitat d’avaluació des
d’aquesta perspectiva és una activitat d’aprenentatge i a
l’inrevés.

114. Dolors Quinquer
• Analitzant col·lectivament produccions d’alumnes
• Millorant i enriquint textos d’altres ja fets.
• Assegurant que han entès la demanda.
• Consensuant criteris d’èxit amb l’alumnat (“està bé si....”) abans
d’escriure.
• Emprant rúbriques adaptades a cada nivell (no podem emprar
directament les del professorat).
• Fent que escriguin els criteris abans de fer el text
• Autoavaluant els seus textos
• Practicant la coavaluació i l’avaluació mútua

115. Activitats
d’aprenentatge
Activitats
d’avaluació
D. Quinquer

116. Escriure textos és un instrument amb un gran
potencial:
- per aprendre continguts
- per aprendre a escriure
- per organitzar el pensament

117. En l’aprenentatge de l’escriptura necessitem tenir en compte (John R.
Hayes, 1996):
•Motivació:
Fomentar l’autoestima de l’escriptor/a (en la correcció potser no cal assenyalar
tot el que fan malament, es recomana posar l’èmfasi en allò que han fet bé, en
els èxits)
La tasca dissenyada ha de tenir sentit, tenir context i objectiu.
El cost ha d’estar adequat al benefici (cal incloure un mecanisme de recompensa
prou interessant per l’alumne/a per aconseguir la seva implicació)
•Continguts. Són molt importants, són els “maons del coneixement”. Recordeu
que forma i contingut s’aprenen alhora. Què el llenguatge està vinculat al
pensament (Vigotski): S’aprenen els continguts escrivint, reeleborant les idees,
organitzant el pensament i cercant les paraules adequades, revisant el text.
•Estructures de pensament, coneixement del procés
d’escriptura, de la tipologia textual....

118. Curs 2015-2016
Proposta
1. Vetllar per a la transferència als centres de les
propostes per a la millora de l’expressió escrita de
l’alumnat de Santa Perpètua.
1. Cercar vies per a la institucionalització de les
propostes als centres.
1. Avançar en la coordinació intercentres.

119. Proposar
millores
Experimentar-lesValidar-les
Generalitzar-les
Ins tucionalitzar-les
Metodologia