4. Elements plàstics
Pinzellada lliure Gran riquesa de colors
Preciosisme Colors freds
Llum: repartida Colors càlids (primer terme i part més gran)
uniformement
5. Composició
Disposició asimètrica dels personatges, molt més concentrats a la dreta.
Acció principal (signatura del nuvi), lleugerament desplaçada a l’esquerra
Cap
límit
costat
esquerra
Paret límit
No se costat
saben dret
dimen-
sions
Grup dels convidats,
Molt il·luminat
6. Hi trobem també una gran perspectiva, el punt de fuga de la qual seria
la firma dels papers pel nuvi
7. Predominen les línies verticals per sobre les horitzontals
Perspectiva Diagonals que marquen la profunditat
linial Gran espai buit part inferior
8. Espai arquitectònic fictici on Fortuny reuneix elements
Pintura de diferents llocs. Sensació d’amplitud: fons darrere
preciosista reixa i part esquerra sense tancar.
Gran interès pel
detall Quadre pot ser el martiri d’un Sant
Reixa de
separació
Llum
Biblioteca
llibres
Reflexos dels metalls Catifa vella i desarrelada
Paper oblidat Fusta dels banc
gastada per l’ús
9. Detall de l’escena central
Dinamisme per l’actitud de diàleg i la gestualitat dels personatges. Quadre
format per diverses escenes (grups) interrelacionades.
10. Descripció dels grups Poble baix
Penitent que demana
almoina per les ànimes torero i “manola”, o
Conjunt de dues figures maja, esperen el torn
del purgatori
en plena conversa
El centre d’atenció Nuvis i el seguici vestits Mobiliari com a nexe d’unió
és l’acte de la firma a la moda del segle Catifa groguenca com a
XVIII separació dels 2 grups
11. És important fer-nos una idea de les petites
dimensions del quadre, per valorar les quantitats
de detalls.
Cal observar els rostres de les figures, els seus
vestits i els objectes amb deteniment.
El juny de 1868 i
instal·lat a Roma
pinta la versió
definitiva.
Increïble virtuosisme tècnic.
Tècnica de treball de
miniaturista que aquí es fa
evident en el vestit del torero.
12.
13. Interpretació i estil (Models i influències)
La Vicaria representa la incorporació de la pintura espanyola als corrents
francesos i europeus de moda durant el II Imperi. La pintura realista que buscava
escenes relacionades amb la vida real, i que tenia a la burgesia com a principal
client i protagonista de les obres, ja que li interessa reflectir-hi els seus actes,
cerimònies i festes. Les preferències en l’elecció dels temes i vestits s'inclinen
cap al segle XVIII. La crítica social estarà lluny de les obres de Fortuny,
considerat també membre destacat de la pintura preciosista.
En La Vicaria es veu clara la influència de Goya, el qual copià, junt amb altres
pintors com El Greco, Veázquez, Ribera... quan va visitar el Prado l’any 1866. De
Goya va aprendre la seva sensibilitat pel color, la passió per la llum i la tècnica de
la taca aïllada. També va rebre grans influències dels clàssics renaixentistes i
barrocs, sobre tot des de la seva estada a Roma.
Posteriorment molts artistes s’inspiraren en ell, són els anomenats fortunyistes.
Al començament dels anys 70 Marià Fortuny fou un dels pintors més famosos del
moment, tenint un èxit aclaparador sobre tot a França. La presentació d’aquesta
obra fou l’esdeveniment de l’any i els crítics i artistes l’ompliren d’elogis.
14. La vicaria es va
inicia l’hivern de
Gènere costumista. La pintura de l’època s’allunyava de la 1867 quan Fortuny
grandiloqüència neoclàssica i romàntica i de l’abús dels va haver de visitar
un diverses
grans formats. Es preferien els quadres de reduïdes ocasions la
dimensions i la tècnica detallista i pacient. El màxim sagristia de
l’església
representant d’això fou Meissonier, que imposà els madrilenya de
“tableautins” (pintures petites). Sant Sebastià amb
motiu del seu
casament amb
El nou client dels artistes, la burgesia, preferia per les Cecília de
seves cases quadres petits i de gènere. Madrazo.
Jean-Louis Ernest Meissonier
Apunt per a la primera versió
de “La vicaria” 1867
15. S’exposà a la galeria del seu marxant, Adolphe Lagartijo en la
Goupil a París. La gent feia cua al carrer per capella
poder-lo contemplar i els principals diaris van (aquarel·la)
1867
comentar llargament el fet. A tall anecdòtic, Fortuny va
hem de dir que Goupil va vendre el quadre per utilitzar
70.000 francs. aquesta figura
per a la
realització de
“La vicaria”
Primera versió de “La vicaria”
1867
Aquerel·la “La vicaria” 1867-
1868
16. Els models Meissonier (el militar)
pintor realista francès,
aleshores molt cèlebre,
Isabel (la núvia)
de qui és sabut com Arlequino (el torero)
la cunyada del Nicolina (la "maja") s'enorgullia d'haver posat model habitual de Fortuny
pintor la model romana per a aquesta obra
Raimon (el nuvi) Cecília
el germà d’Isabel esposa del pintor
17. Marià Fortuny
Autoretrat 1858
Neix a Reus el 1838 i mor a Roma el 1874
Orfe de petit, el crià el seu avi, que afavorí la
seva formació artística. Treballà amb un plater
i miniaturista de reus, cosa que influirà en la
seva posterior minuciositat pictòrica.
Retrat de Fortuny fet
per Federico de
El 1852 es traslladà a Barcelona amb l’avi. Madrazo
1867
18. Estudi per a una crucifixió
1860
Ramon Berenguer III a
la torre del castell de
Fòs 1856-1857
Aconsegueix la plaça de pensionat de
Pintura a Roma, creada per la
Diputació de Barcelona, el 1858.
19. Cronista gràfic de
la guerra hispano-
marroquina
La batalla de Tetuan.
Oli sobre llenç 300 x 972 cm.
1862-1864
Pensionat per la
Diputació de Barcelona,
el 12 de febrer de
1860, quan esclata la
guerra amb el Marroc,
Fortuny arriba a Tetuan.
El motiu d’aquest viatge
a Àfrica és la realització
d’una sèrie d’obres on es
reculli les gestes del
general Prim en aquesta
guerra.
20. Té com a compromís lliurar a la Diputació diverses composicions: diversos dibuixos
acadèmics, còpia d’un quadre d’autor clàssic i un oli sobre un assumpte de la
història general de Catalunya.
Àfrica fou un descobriment per a ell, els paisatges, les llums, els habitants...
L’odalisca
1861
21. Gràcies a aquests
estudis va obtenir
una pensió de la
Diputació per poder
viatjar a tota
Europa i poder
estudiar els quadres
més importants de
temàtica de
batalles.
A Roma es casà
amb Cecília
Madrazo, filla del
pintor, Federico
Madrazo. Poc
després pintà La
Vicaria.
Paisatges
marroquí,
estudis per
a La batalla
de Tetuan
1860
22. El col·leccionista d’estampes
1866
El col·leccionista d’estampes
1863-1865
Escenes de gènere
Com “La vicaria” pertanyen a
l'anomenada pintura de
casaques “casacón”.
L’elecció de la model
1873-1874
23. Etapa granadina Pati en l’Alhambra
1870-1872 1870-72
S’hi instal·là des de 1868
Un gran canvi
- llum i color andalús -
Vista de
Granad
1870-72
Jardí de la casa Fortuny
1870-72
24. Escenes orientalistes
Músic àrabs
1872
El marroquí
(aquarel·la) 1869
El venedor de tapissos
(aquarel·la) 1870
25. Platja de Portici
1874
Els fills del pintor en el saló
japonès
1874
Senyora Agrasot
1874
Portici 1874
Impressionisme i japonessisme Nu a la platja de Portici
1874
26. El 21 de novembre de 1874 tornà a Roma, on morí el 21 del mateix mes, amb
només 36 anys. Malgrat morir tan jove se’l considera un autèntic geni que
marcà tota una generació de pintors.
1873, El jardí
1871, Pati de l’Alhambra
