2. L’escola de Chicago: la llavor del funcionalisme
Chicago era al principi un poble agrícola i ramader a la vora del llac Michigan.
El 1871 fou destruït per un incendi i es va haver de reconstruir per complet.
Molts arquitectes participaren en la reconstrucció, la qual, degut a la manca
de sòl i als elevats preus d’aquest, va originar els característics gratacels.
L’arquitecte més destacat fou Louis Sullivan.

3. Louis Sullivan (Boston, 1856- Chicago, 1924)
Sullivan és considerat per molts el pare dels
gratacels moderns. Es considerat l’arquitecte
més rellevant de l’Escola de Chicago. Estudià
arquitectura a Massachusets i a París on rebé la
influència del decorativisme modernista.
Començà treballant a Boston, però el 1873 es
traslladà a Chicago, on es produí un boom
constructiu després del gran incendi de 1871. Louis Sullivan
El 1879 s’associà amb Dankmar Adler, i inicià
l’època més productiva de la seva carrera.
Sullivan s’encarregava bàsicament dels dissenys
arquitectònics. En aquesta empresa treballà
Frank Lloyd Wright, el qual sempre reconegué
la gran influència de Sullivan en la seva obra.
Sullivan i Adler varen construir més de cent
edificis. Treballaren sobretot a Chicago, però la
seva fama s’estengué per altres ciutats
americanes on reberen nombrosos encàrrecs.
Dankmar Adler

4. Els projectes de gratacels de Sullivan amb estructures de ferro i formigó
convertiren aquesta tipologia d’edificis en el símbol arquitectònic dels
EE.UU. de l’últim terç del segle. Els seus edificis foren sobretot comercials.
Sullivan mantingué elements decoratius dels modernisme, tot i que per a ell
el més important era la funció de l’edifici (“La forma segueix la funció”).
Security Bank de Owatonna (Minnesota, 1908)

5. L’escola de Chicago
L’arquitectura dels EE.UU. va
seguir fins la segona meitat del
segle XIX les pautes dictades a
Europa. Poc després, l’augment
continuat de les seves ciutats els
va dur a cercar noves solucions
arquitectòniques. L’exemple més
clar d’això fou la reconstrucció de
Chicago, arrasada per un incendi el
1871. Aquí va néixer l’Escola de
Chicago.
Els magatzems Carson, Pirie & Per Sullivan cada construcció era una
Scott foren l’última gran obra de figura urbana. Així els grans edificis,
Louis Sullivan (1856-1924), en lloc de frenar la vida urbana, la
principal arquitecte d’aquesta intensifiquen i dinamitzen, ja que
escola. l’espai interior (avingudes, carrers,
voreres...) continuen en el vestíbul,
ascensors, escales i oficines.
http://en.wikipedia.org/wiki/Louis_Sullivan

6. Característiques generals
A la majoria dels edificis de l’Escola de Chicago, trobem diversos elements
comuns que podem considerar com a característiques generals d'aquesta
Escola:
• Estructures metàl·liques (esquelets o carcassa de ferro) que, entre altres
coses, permetrà realitzar edificis amb gran alçària.
2. Ús del pilar de formigó com a suport o fonament. Serà la solució al
desafiament de construir sobre un terra sorrenc i fangós.
3. Finestres esteses horitzontalment per tota la façana (amb les dimensions que
es desitgi, ja que ja no seran necessaris els anomenats murs de càrrega)
4. Possible eliminació dels murs de càrrega (gràcies a aquesta estructura
metàl·lica)
5. Desenvolupament de l’ascensor elèctric
6. Respecte a l'exterior, se suprimeixen els elements decoratius (tan habituals a
l'arquitectura artística de finals del segle XIX). S’opta per superfícies llises i
acristallades. Predominen les línies horitzontals i verticals.

7. Auditorium Building, Chicago (1886-1890)
Aquest constava d’hotel, oficines i teatre,
l’acústica del qual el convertí en una obra
modèlica
Wainwright Building
St. Louis, Missouri, 1891

8. Prudential Building, Union Trust Building
També conegut com Guaranty Building, St. Louis, Missouri, 1910
Buffalo, New York, 1894

9. Documentació
general
Títol: Magatzems Carson,
Pirie, Scott.
Autor: Louis Sullivan
(Boston 1856- Chicago,
1924)
Cronologia: 1899-1901
(ampliat entre 1903-1904)
Tipologia: civil
Materials: formigó, ferro i
vidre.
Estil: escola de Chicago
Localització: Chicago (EUA)
Magatzems Carson, Chicago, 1899-1904

10. Anàlisi formal
Elements de suport i suportats
Els magatzems Carson estan sostinguts per
un esquelet format per els nous materials,
com el formigó armat (creació francesa del
1880), les característiques del qual són: més
comprensió i plasticitat (capacitat
d’adaptar-se als motlles on s’aboca) i més
resistència al foc, cosa imprescindible en els
edificis del moment. Això forma una
estructura interna de ferro que permet fer
edificis molt més alts, obrir-hi grans
finestres i dissenyar els interiors
lliurement, sense dependre de murs de
càrrega.
Un altre element molt important, l’ascensor
elèctric, fou construït per Siemens l’any
1887.

11. La façana
Aquesta presenta dues parts ben diferenciades. La base de l’edifici, formada
per l’entresol i la primera planta, tancats amb amplis aparadors de vidre
situats a ran de façana.
Dues bandes de
rica ornamentació
de ferro fos.

12. La part superior es tanca amb una
La resta de plantes segueixen coberta plana.
una construcció cel·lular,
repetint un mateix mòdul que
segueix un ritme de finestres
horitzontals. Aquestes són més
baixes a la part superior, i estan
separades per una geomètrica
estructura de formigó.

13. Sullivan resol el trencant de la
cantonada aixecant un pavelló
circular que segueix l’estructura
del cos inferior de l’edifici, amb una
decoració molt més exagerada en la
part baixa.
Als vitralls que segueixen la línia
dels aparadors dels murs laterals
de l’edifici s’hi poden veure els
noms dels magatzems

14. Les portes del pavelló circular
permeten un a perfecta interrelació
de l’interior amb l’exterior, havent-hi
continuïtat entre carrer i vestíbul
L’ornamentació de ferro fos és
naturalista, feta de fulles d’acant
lobulades i espinoses i bandes espirals,
que emmarquen els aparadors

15. La façana està projectada per
tal que compleixi funcions
indispensables, especialment
deixar entrar la llum.
Elements fonamentals són les
anomenades finestres de
l’Escola de Chicago,
perllongades horitzontalment i
coincidint amb l’estructura de
muntants i jàsseres.
L’horitzontalitat li dóna poca
sensació d’alçada, tot i tenir 10
pisos, cosa que li permet una
major adaptació visual a
l’entorn.

16. L’ornamentació de la façana és escassa
en la resa de l’edifici. Només la cornisa
i el capitell de les columnes presenten
una suau ornamentació geomètrica.

17. L’interior
L’arquitecte concep l’edifici de dins cap a fóra,
formant els dos espais un tot indivisible, orgànic, on
no sobra ni falta res. Així, cada part reflexa la funció
a la qual està destinada: “La forma segueix a la
funció” era una de les teories de Sullivan.
La planta és lliure, només
columnes i pilars trenquen
La llum és un element predominant la continuïtat de l’espai
en tot l’interior

19. Entorn i integració urbanística
Els magatzems Carson, Pirie i Scott es troben en el xamfrà dels carrers
Franklin i Adam, dins el districte comercial de Chicago, zona històrica que fou
inclosa en el Registre Nacional de Llocs Històrics dels EUA el 1998.
La seva construcció està relacionada amb la reconstrucció la ciutat després
l’incendi del 1871, la qual significà un canvi de costums i la centralització de
les activitats econòmiques i administratives a la City, lloc que concentrava
els negocis al centre de la ciutat. És la part associada als grans magatzems i al
comerç, i el fet de trobar-se en una cantonada augmenta la seva importància i
accessibilitat.

20. Interpretació: Significat i funció
Aquest edifici va funcionar fins el 2007 com a grans magatzems de la firma
Carson, Pirie i Scott, especialitzats en la venda de roba, calçat, mobles per a
la llar, joieria i productes de bellesa entre altres.
Es consideren una de les construccions més importants de Louis Sullivan i
també un des edificis més significatius de l’Escola de Chicago. Són un clar
exemple del pensament arquitectònic de Sullivan (La forma segueix la funció)

21. Aquests magatzems donen una doble lliçó d’arquitectura: l’articulació d’un
interior ampli i la disposició d’unes façanes obertes que contribueixen a fer
l’interior encara més espaiós, aportant-li llum natural. Per alguns aquest edifici
és un gratacels apaïsat el qual organitza a la perfecció els seus volums. Sullivan
aconseguí que la seva idea rectilínia no es trobés alterada per la torre central,
la qual s’articula en el ritme del conjunt i s’adapta a les formes que l'abracen
pels dos costats. Són un autèntic antecedent dels magatzems actuals, i són
també un clar antecedent del racionalisme arquitectònic posterior.
Torre central
Idea rectilínia
Façanes obertes

22. Models i influències
Sullivan manté formes ornamentals influïdes pel modernisme, que
conegué en la seva visita a París, l’edifici recull l’essència de les
innovacions constructives de l’Escola de Chicago, desenvolupades entre
1875 i 1905.
Utilitzà els nous materials (formigó, ferro i vidre) i inicià la construcció
de gratacels, fent que el seu plantejament, segons el qual la forma està
condicionada per la funció, es trobi en l’arrel del funcionalisme europeu
posterior, en el qual destacaren Adolf Loos i Le Corbusier.
Le Corbusier - Villa Saboye (1929)
Adolf Loos Haus, Viena

23. Influència a Catalunya
Tot i que les preocupacions d’Europa per l’espai entren en contradicció amb el
gust pel manteniment patrimonial o d’estils anteriors, a Barcelona es
troba una petita influència de l’Escola de Chicago a les construccions de
la Via Laietana. La construcció d’aquest nou carrer entre 1909 i 1913, a cavall
entre el modernisme i el noucentisme, adopta aquest estil degut al tipus
d’edificacions planejades per a oficines i centres oficials. Amb tot, ni l’alçaria
ni el tipus de construcció s’apartaren de les línies convencionals.
Josep Domènech Mansana,
Edifici de Sindicats