la revolución francesa

2. 1. LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ
2. LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ (ESQUEMES)
3. LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ:
3.1) LA REVOLUCIÓ MODERADA (LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL)
• L’ASSEMBLEA NACIONAL
• L’ASSEMBLEA CONSTITUENT
• L’ASSEMBLEA LEGISLATIVA
3.2) LA REVOLUCIÓ RADICAL (LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA)
3.3) L’ESTABILITZACIÓ DE LA REVOLUCIÓ (LA REPÚBLICA MODERADA)
• LA CONVENCIÓ TERMIDORIANA
• EL DIRECTORI
4. EL CONSOLAT
5. L’IMPERI NAPOLEÒNIC

3. 1. LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ

4. Idees Il·lustració (crítica absolutisme, règim
feudal i societat estamental)
+ l’exemple dels EUA
Crisi econòmica:
- crisi subsistències
- crisi producció tèxtil
- INFLACIÓ
Crisi política:
- burgesia té poder econòmic però NO
polític
- Oposició dels grups privilegiats a acabar
amb la seua exempció fiscal.
Crisi social:
- al camp, les terres són d’uns pocs i els
camperols tenen moltes obligacions feudals
- a les ciutats, uns pocs molt rics i la majoria
passant per moltes dificultats
CAUSES

5. 1) Quina influència va tenir la Il·lustració i la revolució americana en l’esclat de la
Revolució Francesa?

6. 2. LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ
(ESQUEMES)

7. La revolució
radical
(1792 – 1794)

8. LA REVOLUCIÓ MODERADA
(1789 – 1792)
- NO ES DISCUTEIX LA MONARQUIA
- SOLS ES VOL ACABAR AMB L’ABSOLUTISME
- OBJECTIU: FER UNA CONSTITUCIÓ PER A FRANÇA (AMB IDEES IL·LUSTRACIÓ)
- PROCÉS DIRIGIT PELS GIRONDINS (REVOLUCIONARIS MODERATS):
- PARTIDARIS D’UN SUFRAGI CENSATARI
- A FAVOR MONARQUIA, PERÒ PARTIDARIS DE LIMITAR EL PODER
REIAL

9. LA REVOLUCIÓ RADICAL
(1792 – 1794)
- S’INSTAURA UNA REPÚBLICA
- PROCÉS DIRIGIT PELS JACOBINS (REVOLUCIONARIS RADICALS):
- PARTIDARIS D’UN SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ
- PARTIDARIS DE “DEMOCRATITZAR” EL PAÍS

10. LA REVOLUCIÓ MODERADA
(1794 – 1799)
- NO ES PLANTEJA TORNAR A LA MONARQUIA, CONTINUA LA REPÚBLICA
- PERÒ S’INSTAURA UN SISTEMA CONSERVADOR (SOLS VOTEN UNS POCS = ELS
MÉS RICS)
- PROCÉS DIRIGIT PELS GIRONDINS

11. REVOLUCIÓ
MODERADA
(MONARQUIA
CONSTITUCIONAL)
•FINAL DE
L’ABSOLUTISME
•PERÒ MONARQUIA
CONSTITUCIONAL
•CONSTITUCIÓ 1791
(SUFRAGI CENSATARI)
•GIRONDINS
REVOLUCIÓ RADICAL
(REPÚBLICA)
•FINAL MONARQUIA
•S’INSTAURA REPÚBLICA
•CONSTITUCIÓ 1793
(SUFRAGI UNIVERSAL
MASCULÍ)
•JACOBINS
ESTABILITZACIÓ DE
LA REVOLUCIÓ
(REPÚBLICA
MODERADA)
•ES MODERA LA
REVOLUCIÓ
•PERÒ CONTINUA
LA REPÚBLICA
•CONSTITUCIÓ
1795
•GIRONDINS

12. 2) Quines etapes va conéixer la Revolució Francesa? Què caracteritza a cada una
d’estes etapes?

13. 3. LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ

14. 3.1) LA REVOLUCIÓ MODERADA

15. LA REVOLUCIÓ MODERADA
(1789 – 1792)
L’ASSEMBLEA
NACIONAL
(20 de JUNY –
9 de JULIOL 1789)
L’ASSEMBLEA
NACIONAL
CONSTITUENT
(9 de JULIOL 1789 –
SETEMBRE 1791)
L’ASSEMBLEA
LEGISLATIVA
(OCTUBRE 1791 –
AGOST 1792)

16. L’ASSEMBLEA NACIONAL
(20 de JUNY – 9 de JULIOL 1789)
 EL 5 DE MAIG DE 1789 S’INAUGUREN ELS ESTATS GENERALS

17.  TOT EL MES DISCUTINT SOBRE COM S’HA DE VOTAR
1 vot
1 vot
1 vot
COMPOSICIÓ DELS ESTATS GENERALS
Noblesa (300
representants)
Clero (300
representants)
Tercer Estat (600
representants)

18.  FINALMENT ELS MEMBRES DEL TERCER ESTAT DECIDEIXEN REUNIR-SE A PART I
S’AUTOPROCLAMEN “ASSEMBLEA NACIONAL”
 EL 20 DE JUNY DE 1789 ES REUNEIXEN AL “JEU DE PAUME”
 “ALLÍ ON ESTIGUEN REUNITS ELS SEUS MEMBRES ESTARÀ L’ASSEMBLEA NACIONAL”

19.  POC A POC SE LI UNEIXEN MEMBRES DELS ESTAMENTS PRIVILEGIATS
 FINALMENT, EL REI ORDENA QUE TOTS ELS REPRESENTANTS DE LA NOBLESA I DEL
CLERO S’UNISQUEN A EIXA ASSEMBLEA
 EL 9 DE JULIOL DE 1789 EIXA ASSEMBLEA PASSA A DENOMINAR-SE
ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUENT
 EL SEU OBJECTIU SERÀ FER UNA CONSTITUCIÓ PER A FRANÇA

20. L’ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUENT
(JULIOL 1789 – SETEMBRE 1791)
 MENTRE QUE L’ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUENT COMENÇA A REDACTAR LA
CONSTITUCIÓ...
 EL POBLE ES SUBLEVA (RECORDAR CRISI ECONÒMICA)
 14 de JULIOL de 1789 = ASSALT A LA BASTILLA
 AGOST de 1789 = LA “GRAN POR”

21.  DAVANT D’ESTOS FETS, L’ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUENT ACCELERA ELS
CANVIS:
 4 d’AGOST de 1789 = ABOLICIÓ DEL SISTEMA FEUDAL
 26 d’AGOST de 1789 = DECLARACIÓ DE DRETS DE L’HOME I DEL CIUTADÀ
 A MÉS, PER A SUPERAR LA CRISI ECONÒMICA:
 ES NACIONALITZEN ELS BÉNS DE L’ESGLÉSIA
 S’ESTABLEIX EL LIBERALISME ECONÒMIC
 FINALMENT, EL 1791 ENTRA EN VIGOR LA PRIMERA CONSTITUCIÓ EN FRANÇA

22. CONSTITUCIÓ DE 1791
 EN ELLA APAREIXEN LES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ:
 SOBIRANIA NACIONAL (PERÒ AMB SUFRAGI CENSATARI)
 DIVISIÓ DE PODERS:
 EL LEGISLATIU = ASSEMBLEA LEGISLATIVA ELEGIDA PELS
CIUTADANS (ELS QUE PODEN VOTAR)
 L’EXECUTIU = EL REI (ELL ÉS EL QUE ELEGEIX ALS MEMBRES DEL
GOVERN)
 EL JUDICIAL = ELS JUTGES
 TOTA UNA SÈRIE DE DRETS INDIVIDUALS (LLIBERTAT D’ASSOCIACIÓ,
D’EXPRESSIÓ, DE REUNIÓ, IGUALTAT DAVANT LA LLEI,…)
 A MÉS, ESTABLIA QUE ELS MEMBRES DE L’ESGLÉSIA SERIEN ELEGITS PER L’ESTAT
(HAVIEN DE JURAR FIDELITAT A LA CONSTITUCIÓ)

23.  REALITZADA LA SEUA TASCA, L’ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUENT ES DISOL I ES
CONVOQUEN ELECCIONS (AMB SUFRAGI CENSATARI) PER A ELEGIR UNA NOVA
ASSEMBLEA = L’ASSEMBLEA LEGISLATIVA

24. 3) Llig el text. Quina tasca va dur a terme l’Assemblea Nacional? Justifica la seua
transcendència històrica:
4) Observa l’esquema sobre la constitució
de 1791 i explica com s’organitzava el
poder.
Quines diferències hi havia respecte al
govern absolut de Lluís XVI?
Els drets de l’home havien estat
ignorats durant segles, i la nostra
declaració els ha restablert per a tota la
humanitat.
La nació no podia decretar lleis ni
impostos, i se li ha restituït aquest dret.
Els antics privilegis socials han estat
destruïts i els drets senyorials han
desaparegut.
Francesos, vosaltres heu estat elevats
al rang de ciutadans, podeu fer totes les
faenes, sou iguals davant la llei, lliures
de pensar, de parlar i d’escriure.
Nosaltres prosseguim la nostra tasca:
redactar i oferir-vos una Constitució.
Proclama de l’Assemblea Nacional, 1790.
PODER
EXECUTIU
REI
MINISTRES
PODER
LEGISLATIU
ASSEMBLEA
NACIONAL
PODER
JUDICIAL
TRIBUNALS

25. L’ASSEMBLEA LEGISLATIVA
(OCTUBRE 1791 – AGOST 1792)
 EN EIXA PRIMERA ASSEMBLEA ELEGIDA PER SUFRAGI EN FRANÇA DESTAQUEN DOS
GRUPS:
 ELS GIRONDINS (MODERATS / CONSERVADORS) = DRETA
 ELS JACOBINS (RADICALS / PROGRESSISTES) = ESQUERRA
 EIXE NOU GOVERN ES TROBA DOS GRANS PROBLEMES:
 A L’INTERIOR DEL PAÍS = CONTINUAVA LA CRISI ECONÒMICA (EL POBLE
PASSAVA FAM)
 A L’EXTERIOR = ÀUSTRIA I PRÚSSIA VOLEN RESTAURAR L’ABSOLUTISME A
FRANÇA (LLUÍS XVI HO DESITJA)

26.  A MÉS, DESPRESTIGI DEL REI (HAVIA INTENTAT FUGIR DEL PAÍS A L’ESTIU DE 1791 =
FUGA DE VARENNES)
 A MESURA QUE PASSEN ELS MESOS, ELS CAMPEROLS I LES MASSES URBANES
VOLES SOLUCIONS ALS SEUS PROBLEMES
 EL 10 d’AGOST de 1792 = NOVA INSURRECCIÓ POPULAR (ENTRADA EN ESCENA
DELS SANS CULOTTES)

27.  EIXE MATEIX DIA (10 d’AGOST de 1792) L’ASSEMBLEA LEGISLATIVA PROCLAMA LA
REPÚBLICA = FINAL DE LA MONARQUIA
 EL NOU GOVERN DE LA PRIMERA REPÚBLICA FRANCESA (LA CONVENCIÓ)
S’ELEGIRÀ PER SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ = PER PRIMERA VEGADA EL POBLE
TINDRÀ DRETS POLÍTICS

28. 5) En què s’assemblaven i en què es diferenciaven els girondins i els jacobins?
6) Qui eren els sans-culottes? Quin paper van tindre en la revolució? Per què se’ls
donava aquest nom?

29. 3.2) LA REVOLUCIÓ RADICAL

30.  DURANT ELS PRIMERS MESOS, EL NOU GOVERN (LA CONVENCIÓ) CONTROLAT PELS
GIRONDINS, TRACTA DE MODERAR LA REVOLUCIÓ
 PERÒ EL GENER DE 1793, ES JUTJA AL REI LLUÍS XVI PER TRAÏDOR I PER UN SOL VOT
S’IMPOSEN LES IDEES DELS JACOBINS = EXECUTAR-LO

31.  DAVANT L’EXECUCIÓ DEL REI FRANCÉS, ES CREA UNA COALICIÓ DE PAÏSOS
ESTRANGERS CONTRA LA FRANÇA REVOLUCIONÀRIA = GUERRA
INTERNACIONAL
 LES DERROTES + LES DIFICULTATS DEL POBLE + LA DIVISIÓ ENTRE GIRONDINS I
JACOBINS PORTA ALS JACOBINS A DONAR UN COLP D’ESTAT (1 de JUNY de
1793)
 COMENÇA L’ETAPA MÉS RADICAL DE LA REVOLUCIÓ, LA CONEGUDA COM “EL
TERROR”: JUNY 1793 – JULIOL 1794:
 ELS GIRONDINS PASSEN A SER PERSEGUITS
 TOT AQUELL CONTRARI AL NOU GOVERN ÉS PERSEGUIT I EXECUTAT
 ROBESPIERRE ESTABLEIX UNA DICTADURA
 EL NOU GOVERN REDACTA UNA NOVA CONSTITUCIÓ (1793) QUE ESTABLEIX EL
SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ (RECORDAR QUE LA CONVENCIÓ JA HAVIA SIGUT
ELEGIDA PER SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ)

34.  FINALMENT, PER POSAR FI A LES EXECUCIONS DE LA DICTADURA, ELS GRUPS
MÉS MODERATS DONEN UN COLP D’ESTAT: EL CONEGUT COM COLP D’ESTAT
TERMIDORIÀ, EL 27 de JULIOL de 1794
 ROBESPIERRE ÉS DETINGUT I EXECUTAT
 ES POSA FI A LA FASE MÉS RADICAL DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

35. 7) Explica la contradicció dels revolucionaris francesos en abordar els drets de la
dona. Què opina el marqués de Condorcet sobre aquesta qüestió? I André Amar?
No han violat tots els homes el
principi d’igualtat de drets quan han
privat, amb tanta irreflexió, la meitat
del gènere humà de concórrer a la
formació de les lleis, és a dir,
excloent les dones del dret de
ciutadania?
Hi ha una prova més evident del
poder que crea l’hàbit, fins i tot prop
dels homes erudits, que el d’invocar
el principi de la igualtat de drets (…)
i oblidar-lo pel que fa a dotze
milions de dones?
Marqués de Condorcet, 1790
Les dones han d’exercir els drets polítics i
immiscir-se en els afers del govern? (…)
No, perquè haurien de sacrificar qüestions més
importants per a les quals han estat cridades
per la naturalesa. Les funcions privades a les
quals estan destinades les dones per
naturalesa ajuden a sostenir l’ordre social. (…)
Els costums i la natura li han assenyalat les
seues funcions: educar els fills, preparar
l’esperit i el cor dels seus fills per a les tasques
públiques, elevar les seues ànimes (...). En
general, les dones són poc capaces per a les
idees elevades i les meditacions serioses (...).
Discurs del Diputat André Amar, 1793

36. 3.3) L’ESTABILITZACIÓ DE LA
REVOLUCIÓ

37. L’ESTABILITZACIÓ DE LA REVOLUCIÓ
(1794 – 1799)
LA CONVENCIÓ
TERMIDORIANA
(27 de JULIOL 1794 –
26 d’OCTUBRE 1795)
EL DIRECTORI
(26 d’OCTUBRE 1795 –
9 de NOVEMBRE 1799)

38. LA CONVENCIÓ TERMIDORIANA
(27 de JULIOL de 1794 – 26 d’OCTUBRE 1795)
 POSA FI A LA RADICALITZACIÓ (PÈRDUA DE PROTAGONISME DELS SANS-CULOTTES)
 POSA FI A L’EXPERIÈNCIA “DEMOCRÀTICA” EN LA REVOLUCIÓ (ES TORNA AL
SUFRAGI CENSATARI)
 SIGNIFICA EL TRIOMF DE LA BURGESIA (ASSOLEIX EL PODER)
 ELS JACOBINS PASSEN A SER PERSEGUITS
 ES FA UNA NOVA CONSTITUCIÓ (LA CONSTITUCIÓ DE 1795)

39. CONSTITUCIÓ 1791
•SOBIRANIA
NACIONAL (SUFRAGI
CENSATARI)
•DIVISIÓ DE PODERS:
•LEGISLATIU =
ASSEMBLEA
NACIONAL
•EXECUTIU= REI
•JUDICIAL= JUTGES
•LLIBERTATS
INDIVIDUALS
CONSTITUCIÓ 1793
•SOBIRANIA
NACIONAL (SUFRAGI
UNIVERSAL MASCULÍ)
•DIVISIÓ DE PODERS:
•LEGISLATIU =
LA CONVENCIÓ
•EXECUTIU=
CONSELL EXECUTIU
(24 MEMBRES)
•JUDICIAL= JUTGES
•LLIBERTATS
INDIVIDUALS
CONSTITUCIÓ 1795
•SOBIRANIA NACIONAL
(SUFRAGI CENSATARI)
•DIVISIÓ DE PODERS:
•LEGISLATIU =
DUES CÀMERES:
1)EL CONSELL
D’ANCIANS
(PROPOSA LLEIS)
2) EL CONSELL DELS
CINC-CENTS
(VOTA LES LLEIS)
•EXECUTIU = DIRECTORI
(5 MEMBRES)
•JUDICIAL = JUTGES
•LLIBERTATS
INDIVIDUALS

40.  EN RESUM, A PARTIR DEL 1794 LA POLÍTICA TORNA A ESTAR DIRIGIDA PELS MÉS
RICS, PERÒ:
 NO ES TORNA A UNA MONARQUIA
 NO ES RESTAURA L’ANTIC RÈGIM (NI ABSOLUTISME, NI DRETS FEUDALS, NI
SOCIETAT ESTAMENTAL)

41. EL DIRECTORI
(26 d’OCTUBRE 1795 – 9 de NOVEMBRE de 1799)
 EL NOU GOVERN, FORMAT PER 5 MEMBRES, ÉS ELEGIT PER SUFRAGI CENSATARI
 DURANT ESTA ETAPA, EL DIRECTORI HA DE FER FRONT A L’OPOSICIÓ DELS:
 ELS REIALISTES = CONSIDERAVEN QUE LA REVOLUCIÓ S’HAVIA
ACABAT I QUE CALIA TORNAR A LA MONARQUIA
 ELS JACOBINS = CONSIDERAVEN QUE LA REVOLUCIÓ HAVIA SIGUT
TRAÏCIONADA
 A L’EXTERIOR, VA FIRMANT-SE LA PAU AMB QUASI TOTS ELS PAÏSOS QUE
HAVIEN DECLARAT LA GUERRA A FRANÇA DURANT EL PERÍODE
REVOLUCIONARI

42.  EN ESTOS ANYS COMENÇA A DESTACAR LA FIGURA D’UN MILITAR: NAPOLEÓ
BONAPARTE

43.  POC A POC, LA CRISI ECONÒMICA TORNA A AGRAVAR-SE:
 TORNEN A PUJAR ELS PREUS
 EL POBLE ESTÀ DESCONTENT I COMENÇA A DONAR DE NOU EL SUPORT ALS
JACOBINS
 L’EXÈRCIT ESTÀ DESCONTENT PER LA FALTA DE DINERS QUE COMPORTA EL
DESPROVEÏMENT DE LES TROPES
 DAVANT TOTA ESTA SITUACIÓ DE DESCONTENT, DE CONSPIRACIONS INTERIORS,
DE DERROTES EN LA GUERRA CONTRA ANGLATERRA, LA BURGESIA
CONSERVADORA ES RECOLZA EN NAPOLEÓ PER A QUE ES FAÇA CÀRREC DE LA
SITUACIÓ
 El 9 DE NOVEMBRE DE 1799 (18 BRUMARI) NAPOLEÓ DÓNA UN COLP D’ESTAT I
DEIXA EL PODER EN MANS DE TRES CÒNSOLS

44. 4. EL CONSOLAT

45. EL CONSOLAT
(1799 – 1804)
 AL LLARG D’ESTA ETAPA NAPOLEÓ ANIRÀ CONSOLIDANT EL SEU PODER PERSONAL:
 INICIALMENT , ENTRE EL 1799 I EL 1802, COMPARTIRÀ EL PODER EXECUTIU
AMB ALTRES DOS CÒNSOLS (DUCOS I SIÈYES)
 A PARTIR DEL 1802 I FINS EL 1804, ÉS NOMENAT CÒNSOL ÚNIC I VITALICI (EL
PODER JA RECAU SOLS EN LA SEUA PERSONA)
 NAPOLEÓ ES FARÀ DE MANERA PROGRESSIVA AMB TOT EL PODER, PERÒ NO
ACABARÀ AMB ALGUNES DE LES CONQUESTES REVOLUCIONÀRIES = AMB EL CODI
CIVIL DE 1804 (CODI NAPOLEÒNIC) CONSOLIDARÀ ELS DRETS INDIVIDUALS
RECOLLITS EN LES CONSTITUCIONS REVOLUCIONÀRIES:
 IGUALTAT CIVIL
 ABOLICIÓ DEL FEUDALISME
 MATRIMONI CIVIL I DIVORCI
 IGUALTAT DAVANT LA LLEI
 ETC.

46.  EN ESTA ETAPA NAPOLEÓ SIGNARÀ UN ALTRE DOCUMENT MOLT IMPORTANT =
EL CONCORDAT DE 1801:
 ACORD ENTRE L’ESTAT FRANCÉS I EL VATICÀ
 L’ESTAT FRANCÉS ES COMPROMETRÀ A MANTENIR LES DESPESES DE
L’ESGLÉSIA I A RECONÉIXER LA RELIGIÓ CATÒLICA COM LA RELIGIÓ
MAJORITÀRIA A FRANÇA
 A CANVI, EL PAPA RECONEIXIA A LA REPÚBLICA FRANCESA I ACCEPTAVA LA
VENDA DELS BÉNS DE L’ESGLÉSIA QUE S’HAVIEN PRODUIT A L’INICI DE LA
REVOLUCIÓ
 ESTE DOCUMENT ACABARÀ PER CONSOLIDAR EL SUPORT DE LA BURGESIA
CONSERVADORA A NAPOLEÓ = LES PROPIETATS QUE HAVIEN COMPRAT
QUEDAVEN GARANTIDES

47. 8) Explica el concepte “codi napoleònic”:
9) Justifica amb exemples per què es considera que la revolució va establir les bases
dels sistemes democràtics que hui dia regeixen en la majoria de països
occidentals.
10) Elabora una llista amb cinc aportacions de la Revolució Francesa que continuen
vigents en la nostra societat actual i que consideres important. Justifica el per què
de la teua tria.

48. 5. L’IMPERI NAPOLEÒNIC

49. L’IMPERI NAPOLEÒNIC
(1804 – 1815)
 EL 1804 NAPOLEÓ CONSOLIDARÀ EL SEU PODER CORONANT-SE EMPERADOR

50.  EL MATEIX ANY DE LA SEUA CORONACIÓ, NAPOLEÓ APROVA UNA NOVA
CONSTITUCIÓ
 LA CONSTITUCIÓ DE 1804 CULMINARÀ EL PODER PERSONAL DE NAPOLEÓ:
 EN TEORIA ES MANTINDRÀ LA SOBIRANIA NACIONAL (SUFRAGI UNIVERSAL
MASCULÍ)
 EN LA PRÀCTICA:
 EL PODER QUEDARÀ CONCENTRAT EN LA PERSONA DE
L’EMPERADOR
 LES LLIBERTATS INDIVIDUALS SERAN RETALLADES
 S’ESTABLIRÀ UNA FORTA CENSURA

51.  ELS GRUPS QUE HAVIEN PERDUT ELS SEUS PRIVILEGIS DURANT LA REVOLUCIÓ
TORNEN A SER IMPORTANTS: LA NOBLESA I EL CLERO, JUNT AMB LA ALTA
BURGESIA, TORNEN A SER ELS GRUPS SOCIALS AMB MÉS INFLUÈNCIA
 PERÒ, A PESAR D’UNA POLÍTICA CADA VEGADA MÉS CONSERVADORA, JA NO ES
TORNA A L’ANTIC RÈGIM
 I A PESAR D’UNA POLÍTICA CADA VEGADA MÉS AUTORITÀIRA I CONSERVADORA
DINS DE FRANÇA, NAPOLEÓ VOLDRÀ EXPORTAR LES IDEES REVOLUCIONÀRIES
PERO TOTA EUROPA
 AQUESTA EXPANSIÓ PER EUROPA ES CONEIX COM LES CAMPANYES
NAPOLEÒNIQUES (1798 – 1815)

52.  L’EXPANSIÓ NAPOLEÓNICA PER EUROPA ES POT DIVIDIR EN DOS PERÍODES
DIFERENCIATS:
 DEL 1798 AL 1811: CONTÍNUES VICTÒRIES (A EXCEPCIÓ DE TRAFALGAR)
 DEL 1812 AL 1815: PROBLEMES I DERROTA
 L’ANY 1798 LES TROPES FRANCESES OCUPAVEN:
 EL NORD D’ITÀLIA (A DESTACAR LA BATALLA DE MARENGO)
 EGIPTE (BATALLA DE LAS PIRÀMIDES)

53.  L’ANY 1805 ES FORMA UNA COALICIÓ EUROPEA PER A ENFRONTAR-SE A
L’EMPERADOR FRANCÉS (ANGLATERRA + ÀUSTRIA + PRÚSSIA + RÚSSIA)
 ENTRE EL 1805 I EL 1807 FRANÇA DERROTA A LES GRANS POTÈNCIES
CONTINENTALS:
 EL 1805 A ÀUSTRIA (BATALLA D’AUSTERLITZ)
 EL 1806 A PRÚSSIA (BATALLA DE JENA)
 EL 1807 A RÚSSIA (BATALLA DE EYLAU)
 SOLS LA DERROTA FRANCOESPANYOLA EN LA BATALLA DE TRAFALGAR (1805)
VA IMPEDIR QUE NAPOLEÓ INVADIRA ANGLATERRA = A PARTIR D’EIXA
DERROTA ADOPTA UN BLOQUEIG DE LES ILLES BRITÀNIQUES (L’OBJECTIU ERA
OBLIGAR-LA A DEMANAR LA PAU)

54.  ENTRE EL 1808 I EL 1811 LA MAJOR PART D’EUROPA ESTARÀ BAIX EL DOMINI DE
NAPOLEÓ (EXPORTARÀ LES IDEES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA / IL·LUSTRACIÓ)

55.  A PARTIR DEL 1812 COMENCEN ELS PROBLEMES:
 DERROTA CONTRA RÚSSIA (ELS FRANCESOS VAN HAVER DE RETIRAR-SE PEL
FRED I LA MANCA DE SUMMINISTRES)
 DERROTES CONTINUADES EN ESPANYA (EL 1808 ELS ESPANYOLS S’HAVIEN
OPOSAT A L’OCUPACIÓ ESTRANGERA = GUERRA D’INDEPENDÈNCIA)
 ESTOS PROBLEMES VAN COMENÇAR A DEBILITAR EL PODER DE NAPOLEÓ
 EL 1813 LA COALICIÓ EUROPEA (ANGLATERRA + ÀUSTRIA + PRÚSSIA + RÚSSIA)
DERROTEN A NAPOLEÓ EN LA BATALLA DE LEIPZIG
 NAPOLEÓ HA D’ABDICAR I ÉS DESTERRAT A L’ILLA D’ELBA (A FRANÇA ES
RESTAURA LA MONARQUIA EN LA PERSONA DE LLUÍS XVIII)

56.  A PRINCIPI DEL 1815 NAPOLEÓ FUIG DEL SEU CAUTIVERI, TORNA A FRANÇA I
RECUPERA EL PODER = L’IMPERI DELS CENT DIES
 FORMA UN NOU EXÈRCIT PER ENFRONTAR-SE A LA COALICIÓ INTERNACIONAL
 EL JUNY DE 1815 S’ENFRONTEN I NAPOLEÓ ÉS DEFINITIVAMENT DERROTAT EN
LA BATALLA DE WATERLOO
 NAPOLEÓ ÉS DEPORTAT A L’ILLA DE SANTA HELENA ON MOR EL 1821

57. EIX CRONOLÒGIC
- Fes una línia del temps que vaja del 1789 al 1816.
- 2 quadres = 1 any (1 quadre són 6 mesos).
- Busca les dades corresponents (MES i ANY) i situa en el lloc corresponent.
- Les ETAPES tenen un inici i un final (UTILITZA UNA LLEGENDA); els ESDEVENIMENTS tenen una data (posa-
los amb una FLETXA).
- Situar en l’eix les ETAPES següents:
(utilitzar una llegenda amb colors!)
- Situar en l’eix els ESDEVENIMENTS
següents:
 Monarquia constitucional
 República democràtica
 República burgesa
 Consolat
 Imperi napoleònic
 jurament al “Jeu de Paume”
 Assalt Bastilla
 Abolició règim feudal
 Fuga de Varennes
 Proclamació República /final
monarquia
 Execució Lluís XVI
 Robespierre al poder
 Colp d’Estat Termidorià
 Codi napoleònic
 Batalla Waterloo