La segona etapa del franquisme (1959-1975)

1. T11: LA DICTADURA FRANQUISTA:
EL DESENVOLUPISME (1959 – 1975)
NUCLI TEMÀTIC 7: LA DICTADURA FRANQUISTA (1939– 1975)

2. 1. Introducció
2. La liberalització econòmica i els plans de desenvolupament econòmic
3. Els anys del creixement econòmic
4. Els canvis demogràfics i socials
5. Reformisme polític sense llibertats
6. La reorganització de l’antifranquisme
7. L’agonia de la dictadura

3. 1) INTRODUCCIÓ

4.  Durant la segona etapa del franquisme, la societat espanyola va
experimentar una de les transformacions més profundes de la seua història.
 L’opció de vincular-se a la pròspera economia occidental va fer possible un
creixement econòmic sense precedents en la història espanyola del segle
XX (es va parlar del “miracle espanyol”).
 Però això es va produir en un règim en el que Franco va restar fidel als
seus principis dictatorials.
 La manca de llibertats democràtiques i les noves condicions socials van
estimular el sorgiment de moviments d’oposició al règim.
 Tot això va portar al franquisme a una crisi que va deixar clar que la
dictadura no podria sobreviure la mort de Franco.

5. 2) LA LIBERALITZACIÓ ECONÒMICA I
ELS PLANS DE DESENVOLUPAMENT
ECONÒMIC

6. Cap al 1957 l’economia espanyola estava a punt de
COL·LAPSAR-SE
Exhauriment de les reserves
del Banc d’Espanya
Gran dèficit comercial
Inflació elevada
Fort desequilibri
pressupostari

7. Espanya va demanar ajuda a
diversos organismes
internacionals
OCDE
(Organització per a la Cooperació
i el Desenvolupament Econòmics)
FMI
(Fons Monetari Internacional)
Això va comportar l’ACCEPTACIÓ D’UN
CONJUNT DE MESURES CORRECTORES
Posar fi a la política dirigista
i autàrquica
Optar per una economia
lliure de mercat

8. La nova orientació econòmica va quedar recollida en el
“PLAN DE ESTABILIZACIÓN” de 1959
TRES GRANS EIXOS
D’ACTUACIÓ
ESTABILITZACIÓ
DE L’ECONOMIA
LIBERALITZACIÓ
INTERIOR DE
L’ECONOMIA
LIBERALITZACIÓ
EXTERIOR DE
L’ECONOMIA

9. L’ESTABILITZACIÓ DE L’ECONOMIA
Pretenia
REDUIR LA INFLACIÓ
Per aconseguir-ho
van reduir les despeses
públiques
(per a gastar menys diners)
Es va fer una reforma fiscal
(per a recaptar més diners)
Es van prendre mesures per
reduir el dèficit públic
Es van elevar els tipus
d’interès
Es van limitar els crèdits
bancaris
Es van congelar salaris

10. LA LIBERALITZACIÓ EXTERIOR
DE L’ECONOMIA
Es va devaluar la pesseta i es va
establir un tipus de canvi únic per tal de
facilitar els intercanvis
Es van eliminar els
obstacles per tal d’atraure
la inversió de capitals
estrangers
Es van eliminar els
obstacles al comerç exterior
(a l’entrada de mercaderies
estrangeres)
Es va posar fi a la regulació
de preus
Es van eliminar els organismes
estatals interventors
LA LIBERALITZACIÓ INTERIOR
DE L’ECONOMIA

12. A canvi de tot això
A curt termini
A llarg termini
uns quants organismes
internacionals van atorgar préstecs
a Espanya per plantar cara a la greu
situació econòmica
va evitar així una
suspensió de pagaments
es va incorporar l’economia
espanyola als mercats
internacionals
es va estimular el
creixement econòmic

13. Recordar que l’any 1957 Franco
va fer una remodelació del
govern
Es van incorporar una nova
generació de polítics =
els TECNÒCRATES
Molts procedien
de l’OPUS DEI
Presentaven un perfil més
tècnic que ideològic
(més preparats que els
seus antecessors)
es van proposar
3 OBJECTIUS
aconseguir la
liberalització de
l’economia
apertura comercial a
l’exterior
salvar a l’Estat de la
fallida
Estos tecnòcrates tenien clar que l’única manera de mantenir el règim
franquista era fent algunes reformes administratives i, sobretot,
impulsar una política de creixement econòmic
Eixe
desenvolupisme
econòmic havia de
ser la GARANTIA
principal
D’ESTABILITAT
SOCIAL I DE
CONTINUÏTAT
POLÍTICA

14. Després de les mesures del “Plan de Estabilización” es van prendre
més mesures
els PLANS DE DESENVOLUPAMENT
ECONÒMIC I SOCIAL
Era una planificació
orientativa amb els
objectius de
impulsar l’activitat del sector públic
oferir previsions i ajudes als
inversors privats
Es van promulgar 3
plans quadriennals
1964-1967 1972-1975
1968-1971
Per controlar-ne el funcionament es va crear
una comissaria del “Plan de desarrollo”
Presidida per
Laureà López Rodó

15. Estos plans van tindre
DOS GRAN LÍNIES D’ACTUACIÓ
Les
ACCIONS
ESTRUCTURALS
pretenien solucionar
deficiències en la indústria
Els
POLS DE
DESENVOLUPAMENT
intentaven reduir els
desequilibris regionals
mitjançant la promoció
d’empreses noves en zones
d’industrialització escassa

17. Els resultats van ser
MOLT LIMITATS
en molts casos els
recursos es van invertir
ineficaçment
En tot cas
sí que va dotar al país de
més infraestructures
(electrificació, carreteres,...)
també li va permetre obtenir
matèries bàsiques
(acer, carbó, alumini,...)
PERQUÈ

18. Els tecnòcrates també tenien clar la
necessitat d’adequar el funcionament de les administracions
públiques a la nova orientació econòmica
fer una reforma fiscal
(per a recaptar més diners)
dur a terme un control de les
despeses públiques
(per a gastar menys diners)
Recordar
que es va...
va afectar
sobretot als
impostos
indirectes
per a limitar el
dèficit públic
Es van modificar les prioritats
econòmiques del govern
Els pressupostos dedicats a
SERVEIS SOCIALS i a
INFRAESTRUCTURES van
experimentar un creixement
notable
DEFENSA i GOVERNACIÓ
(tradicionalment ben
tractats) van vorer eixe
pressupost reduït
A més...

19. 3) ELS ANYS DEL CREIXEMENT
ECONÒMIC

20. El motor principal de l’expansió econòmica en l’Espanya de la dècada
dels 60 va ser la INDÚSTRIA
CAUSES D’ESTE
CREIXEMENT
la inversió estrangera
a un ritme del
10% anual
VA AUGMENTAR LA
SEUA PRODUCCIÓ
1960 – 1973
la importació de maquinària i
tecnologia
la millora de la productivitat
els baixos costos salarials

21. A més, es va DIVERSIFICAR LA PRODUCCIÓ
per...
La reestructuració de
sectors tradicionals
necessitaven
poca
tecnologia
automòbil,
electrodomèstics,...
El creixement
d’alguns sectors
La competitivitat
d’alguns sectors
tèxtil
costos de
producció
baixos
alimentació
químic
metal·lúrgic
farmacèutics,
plàstics,
detergents,...
calçat,
vestits,...
siderúrgia
construcció
naval

22. Es van industrialitzar zones noves
La concentració industrial en poques
zones va continuar sent una realitat
Però les zones tradicionals van
continuar el seu predomini
Madrid,
el Ferrol, Vigo,
Sevilla, Cadis,
Huelva, Valladolid,
Pamplona, Vitòria
Catalunya
País Basc
Catalunya, País
Basc i Madrid
concentraven el
40% de la producció
industrial espanyola

23. Al llarg de la dècada dels 60 l’AGRICULTURA
també es va transformar
La tradicional indústria cerealista
VA ENTRAR EN CRISI
escassa productivitat
utilitzava mà d’obra abundant
La demanda d’aliments de la creixent classe urbana va canviar
Productes ramaders
Productes hortofrutícoles
molts propietaris van
transformar les seues
explotacions
Es van crear
explotacions
modernes
Intensificació i mecanització de cultius
Concentració parcel·lària estimulada pel govern
Promoció de regadius

24. ÈXODE RURAL
Conseqüències
Mecanització agrícola
disminució de
quasi dos milions
de persones de la
població activa
agrària
Molts llauradors abandonaren el camp i anaren a
buscar ocupació a les zones industrials
Intensificació de cultius
desaparició de
moltes
explotacions
xicotetes
sorgiment
de noves
empreses
agràries
Alta
capacitat de
producció
menys mà
d’obra

26. Paral·lelament a tot això, es va produir un INCREMENT
CONSIDERABLE del pes del SECTOR SERVEIS
Les RAONS
D’EIXE INCREMENT
Creixement dels serveis públics
Augment de les xarxes de comerç
(especialment internacional)
millora dels
mitjans
de transports
i de comunicació
Intens procés d’urbanització
va passar a exportar-se béns d’equipament i fins i tot automòbils
les exportacions
principals van deixar de
ser els productes
agrícoles i minerals
van créixer notablement
tant les importacions
com les exportacions
Desenvolupament del turisme

28. Igualment, el sector de la CONSTRUCCIÓ va experimentar
un important creixement
Incentivat per...
La realització d’obres públiques
(escoles, hospitals, carreteres,...)
L’edificació d’instal·lacions
hoteleres en les zones turístiques
L’edificació de nombrosos
habitatges en les àrees
urbanes en creixement

29. La necessitat de finançament de les noves activitats
econòmiques va promoure també el desenvolupament del
SECTOR BANCARI
En els anys 60, la
banca va obtenir
BENEFICIS MOLT
GRANS
va actuar d’intermediari en les inversions de
capital estranger
va invertir molts capitals en les noves indústries
va atorgar crèdits a empreses i particulars
Va tendir a
concentrar-se
En 1970, els 7
bancs més
importants
controlaven el 80%
dels recursos
financers del país

30. Totes estes etapes van provocar una
LLARGA ETAPA DE CREIXEMENT
Va generar un augment del
nivell de vida dels espanyols
anava acostant-se de manera
progressiva a la mitjana
europea

31. Però la rapidesa i la profunditat de les transformacions d’estos
anys no podien amagar la feblesa del model econòmic
LA DEPENDÈNCIA DE L’ECONOMIA ESPANYOLA DE
FACTORS EXTERNS
Espanya
necessitava
importacions,
tecnologia i
inversions
estrangeres
Això
significava
GRANS DESPESES
LA SUPEDITACIÓ ALS
INTERESSOS I LES
DECISSIONS DE LES
EMPRESES DE PAÏSOS
ESTRANGERS

32. A més, el govern franquista no es va atrevir
a fer una reforma fiscal progressiva
Això va provocar que l’Estat no fóra capaç d’invertir
suficientment per millorar infraestructures, serveis públics,...
que pagaren més
els que més tenien
Era el que demanava la creixent població

33. El discurs propagandista franquista va
presentar el desenvolupament econòmic
de la dècada dels 60 com a
RESULTAT DELS ENCERTS DEL RÈGIM
era qui havia planificat,
dirigit i liderat el
creixement econòmic
Però la majoria d’historiadors coincideixen
en què el “miracle espanyol”...
no va ser conseqüència de
les decisions del govern
sinó EL RESULTAT DE LA
VINCULACIÓ DE L’ECONOMIA
ESPANYOLA AL MERCAT
INTERNACIONAL

34. Van ser els enormes recursos financers
provinents de l’exterior els que...
van evitar la fallida de
l’economia espanyola
Eixe capital va arribar a Espanya PER TRES VIES
van fer possible el
desenvolupament
econòmic
Les trameses
dels emigrants
Les divises
aportades pels
turistes
Les inversions
d’empreses
estrangeres

36. Però l’arribada de recursos
financers procedents de l’exterior
VAN PERMETRE A ESPANYA
EQUILIBRAR EL DÈFICIT DE LA
BALANÇA DE PAGAMENTS
S’importava molt més del que
s’exportava
(tecnologia, maquinària, etc.)
productes imprescindibles
per a modernitzar-se
i ser més competitiu
MÉS DESPESES
QUE INGRESSOS

40. 4) ELS CANVIS DEMOGRÀFICS
I SOCIALS

41. A més, per la política
natalista del franquisme
Per les millores de les
condicions de vida
Natalitat alta
Baixada de la
mortalitat
(especialment infantil)
S’explica per
DUES RAONS
Espanya va experimentar l’augment de
població més alt de la seua història
1960 – 1975
En 1975, taxa de fecunditat
de 2’8 fills per dona
L’ús de mètodes de planificació
familiar eren pràcticament
desconeguts

42. En 1970, la piràmide de població era la típica d’una població jove
De totes maneres, a l’augmentar l’esperança de vida,
també anava creixent la població envellida
el 28% tenia entre 0-14 anys

43. El fenomen demogràfic més remarcable d’aquesta etapa van ser
ELS MOVIMENTS MIGRATORIS
exterior
1’5 milions d’espanyols
va emigrar a l’estranger
INTERIOR
En el període 1960-1975 quasi
5 milions de persones van canviar
de província de residència
LES CAUSES D’AQUEST FENOMEN MIGRATORI VAN SER LES
SEGÜENTS
La capacitat d’atracció de les
grans ciutats industrials
espanyoles i europees
oferien millors condicions
de treball i de vida
Les escasses perspectives de
futur que hi havia en gran part
de les zones rurals
dificultats de subsistència
falta d’ocupació

44. L’ÈXODE RURAL va ser molt intens
A les zones agrícoles
latifundistes del sud d’Espanya
les transformacions en
l’agricultura van deixar
sense feina molts llauradors
A les zones agrícoles
minifundistes del nord d’Espanya
la població abandonava les
seues terres buscant millors
oportunitats de vida en les
grans ciutats industrials
Les zones de més atracció
d’immigrants van ser
Madrid Catalunya
País Basc
Les ciutats costaneres del
Mediterrani i el Cantàbric

46. L’arribada massiva de població a les zones urbanes va provocar
fenòmens diversos
Increment de la natalitat en
les zones receptores
la majoria dels immigrants
eren joves
Envelliment de les zones emissores
Problemes en les
grans ciutats Falta de
habitatges
infraestructures
serveis socials

47. Redistribució de la població en Espanya
Madrid + costes
anaven poblant-se
Interior d’Espanya
(excepte algunes capitals
de província)
anava despoblant-se
i envellint-se
zones més dinàmiques i
amb població jove
zones endarrerides
econòmicament i amb
població cada vegada
més envellida

48. La distribució de la població activa per sectors també va
anar modificant-se entre 1950 i 1975
Població activa
en la indústria
Població activa
en els serveis
Població activa
en l’agricultura
Per primera vegada en Espanya, el nombre d’obrers
industrials era superior al de llauradors
del 24% al 38%
del 25% al 41%
del 50% al 21%

50. La millora dels salaris de la
indústria i dels serveis
L’increment del
nombre d’ocupats
VA PUJAR LA RENDA PER CÀPITA
L’INCREMENT DEL NIVELL DE VIDA va millorar la
capacitat de consum de béns i serveis per habitant
Les despeses familiars
també van variar
van disminuir les despeses
destinades a l’alimentació
es van incrementar les
despeses destinades a
les despeses
domèstiques
l’habitatge l’oci

52. Les transformacions
socials
van fer possible l’abandonament progressiu de bona part de les actituds,
normes de comportament i rigidesa de la moralitat de postguerra
La urbanització
progressiva
La millora del
nivell de vida
La societat es va fer més oberta a mesura que anaven imposant-s’hi
els hàbits socials i culturals que predominaven a Europa
La modernització social es va fer evident
fonamentalment en els aspectes següents
Accés progressiu a la
SOCIETAT DE CONSUM
Procés de LAÏCITZACIÓ
i SECULARITZACIÓ
Accés a l’ENSENYAMENT BÀSIC
La MODIFICACIÓ DE
L’ESTRUCTURA FAMILIAR
CANVI EN EL PAPER
DE LA DONA

53. L’accés progressiu a la SOCIETAT DE CONSUM va ser gràcies a
l’augment del
poder adquisitiu
la incorporació creixent de la
dona al treball assalariat
El procés de LAÏCITZACIÓ i SECULARITZACIÓ
va distanciar la societat de la rigidesa de
les normes i de la tutela fèrria que
l’Església hi havia exercit durant els
primers anys del franquisme

54. L’accés a l’ENSENYAMENT BÀSIC
de tots els espanyols
(homes i dones)
augment
considerable dels
universitaris
augment dels
estudiants
procedents de
famílies obreres

55. La MODIFICACIÓ DE L’ESTRUCTURA FAMILIAR
de la família extensa
pròpia dels ambients rurals
a la família nuclear (pares i fills)
característica del món urbà
CANVI EN EL PAPER DE LA DONA
Augment incorporació de la dona al món dels estudis i al treball assalariat
+
Difusió de les idees feministes que propugnaven la igualtat entre els sexes
van impulsar l’abandonament progressiu del seu
paper tradicional de mare i esposa en exclusiva

56. Este canvi generalitzat de les
pautes socials
L’arribada de l’edat adulta de
les generacions que no
havien viscut la Guerra Civil
VAN AFEBLIR ELS
SUPORTS SOCIALS DEL
RÈGIM FRANQUISTA
VAN ESTIMULAR
L’ANTIFRANQUISME
El lema “Espanya és diferent” va començar
a no ser convincent
La societat espanyola
començava a voler equiparar-se
a les societats europees
Políticament democràtiques
Econòmicament desenvolupades
Socialment modernes

57. 5) REFORMISME POLÍTIC SENSE
LLIBERTATS

58. Els governs de la dècada dels 60 van voler impulsar
una sèrie de REFORMES POLÍTIQUES
per adequar el règim a
les transformacions
econòmiques i socials
que s’estaven produint
per, al mateix temps,
emmascarar alguns dels
aspectes més autoritaris
del franquisme
Darrere d’aquest reformisme tímid hi havia la convicció que la
prosperitat i el benestar social suplirien la manca de llibertats
i d’un govern democràtic
PROMOCIONAR EL
DESENVOLUPAMENT
ECONÒMIC
RENOVACIÓ POLÍTICA per
tal de modernitzar
l’administració, la legislació i
les institucions del país

59. Estes reformes polítiques van ser les següents
Creació del Tribunal de Orden Público
(1963)
per tal de canviar la
imatge repressiva
del règim
traspassava els delictes
polítics de la jurisdicció
militar a la civil
de totes maneres,
això no va comportar
una disminució de la
persecució dels
opositors
Creació de la Ley de Prensa e Imprenta
(1966)
promoguda per
Manuel Fraga
Iribarne
va suprimir la censura
prèvia i va permetre la
publicació de revistes,
diaris i llibres que abans
haurien estat prohibits
però també es creava
un sistema de multes i
suspensions
governatives per a
penalitzar les
publicacions

60. Entrada en funcionament de la
Ley de Bases de la Seguridad Social
(1967)
va ampliar el
mecanismes de
cobertura a càrrec de
l’Estat (assegurances
de malaltia, vellesa i
viudetat)
començava així la
construcció d’un
incipient Estat del
benestar
encara que amb un
notable retard
respecte a la resta
d’Europa
Promulgació de la
Ley Orgánica del Estado (1967)
nova ley
fundamental de
l’Estat
introduïa retocs en algunes
lleis fonamentals i
confirmava el caràcter
monàrquic del règim
aprovada en un
referèndum manipulat
pel govern (només es
va permetre la
propaganda dels
defensors del sí)

61. Aprovació de la
Ley de Representación Familiar (1967)
va permetre l’elecció
dels 108 procuradors a
Corts que formaven el
“terç familiar”
només podien
presentar-se com a
candidats persones
afins al Movimiento
vot limitat als caps
de família (les
dones només
votaven si eren
caps de família)
El 1969, seguint el que deia la
Ley de Sucesión de1947...
Significava la culminació del programa d’institucionalització del règim
Franco va designar a
Joan Carles de Borbó
com el seu successor

63. Totes estes reformes van incrementar les DISSENSIONS dins del
règim franquista i fins i tot al si del govern
El projecte de Ley Sindical
no es va aprovar
La Ley de Prensa de Fraga
Iribarne va ser durament
censurada per Carrero Blanco
La Ley de Bases de la
Seguridad Social va provocar
fortes discrepàncies
bloquejada
durant 3 anys
pel temor de la majoria
del govern que les
candidatures impulsades
pels antifranquistes
acabaren imposant-s’hi
la considerava massa
permissiva i tolerant

64. El 1969, les diferències polítiques a l’interior del govern es van fer
PÚBLIQUES
ESCÀNDOL
MATESA
empresa de maquinària connectada amb
l’entorn de l’Opus Dei
cas de corrupció, en el qual es van veure
implicats diferents ministres
escàndol àmpliament difós per la premsa

65. Va provocar una CRISI GOVERNAMENTAL
Els sectors immobilistes va atribuir a
un excés de tolerància informativa el
descrèdit públic del govern
La crisi es va resoldre amb
la victòria de
Carrero
Blanco
la formació de
l’anomenat GOVERN
MONOCOLOR
va provocar l’eixida de
ministres més
oberturistes (Fraga,
Solís), considerats
responsables de la
contestació social
es va consolidar com
la mà dreta de Franco
va ordenar reprimir sense contemplacions
tota manifestació opositora

66. Paral·lelament, el concili Vaticà II (1962 – 1965)
va fer evident...
que l’Església catòlica
espanyola havia de
distanciar-se del règim franquista
abandonar el suport incondicional que
li havia atorgat des del 1939
Per impulsar aquesta
nova orientació, la
Santa Seu
va renovar la jerarquia
eclesiàstica
Cardenal Tarancón
dirigent del sector
reformista

67. El cardenal Tarancón va portar a l’Església espanyola a
PRENDRE POSICIÓ CLARAMENT A FAVOR DE
LES LLIBERTATS
DEMOCRÀTIQUES
LA RECONCILIACIÓ
POLÍTICA
Eixa postura va provocar la
irritació del govern

68. Aquesta nova orientació de l’Església també va estar
condicionada per
la crisi interna
de la institució
el context de laïcització creixent de la
societat
la pèrdua de bona part de la seua influència en
tots els àmbits de la vida espanyola
l’augment de sacerdots joves que es van posicionar
clarament amb ideals de l’oposició antifranquista
secularitzacions
disminucions de
les vocacions

69. 6) LA REORGANITZACIÓ DE
L’ANTIFRANQUISME

70. En la dècada dels 60 es va produir la recomposició de l’antifranquisme
resultat de
la pèrdua d’influència
de l’exili polític
el recanvi
generacional
les transformacions
socials
Les organitzacions opositores van plantejar UNA NOVA
MANERA DE PLANTAR CARA A LA DICTADURA
A partir de la
denúncia de
LA PRECARIETAT DE LES CONDICIONS DE VIDA
LA MANCA DE LLIBERTATS POLÍTIQUES
Necessitat de superar la Guerra Civil i buscar la
reconciliació entre vencedors i vençuts
Crear propostes unitàries per a reivindicar les llibertats polítiques i la
democràcia

71. L’ESQUERRA va tenir un protagonisme polític evident
Present en la majoria de les
mobilitzacions i els conflictes socials
PCE
PSOE
liderat per Dolores Ibárruri i Santiago Carrillo
forta presència en els
moviments de masses
va patir durament la repressió franquista
menor presència en els
moviments socials
condicionat per l’enfrontament entre la
direcció a l’exili i la militància de l’interior
En el Congrés de Suresnes (1972), els militants de
l’interior es van fer amb el control del partit
Liderat per
Felipe González

73. També va començar una
oposició moderada al franquisme
formada per dissidents del mateix
règim
Decebuts davant la
persistència de la
política repressiva
i antidemocràtica
del règim
Dionisio Ridruejo Ruiz-Giménez
El 1962
Oposició moderada
+
republicans
+
socialistes
van participar al
Congrés del Moviment Europeu
van denunciar internacionalment
la dictadura de Franco

74. També es van reactivar els nacionalismes
Partits tradicionals com
ERC o UD poc actius
CATALUNYA
però van anar sorgint noves
organitzacions nacionalistes d’esquerra
L’any 1971 es va constituir
l’Assemblea de Catalunya
organització unitària de partits,
moviments i entitats opositores
El 1974 es va crear
CDC
(Convergència
Democràtica de
Catalunya)
Organització nacionalista
moderada
Dirigida per
Jordi Pujol

75. PAÍS BASC
El PNB va seguir sent la referència del nacionalisme basc
APARICIÓ D’ETA
(Euskadi Ta Askatasuna)
(1959)
“Euskadi i Llibertat”
A partir 1968
Organització revolucionària i
nacionalista radical
Va propugnar la
LLUITA ARMADA
CONTRA EL
FRANQUISME
va atemptar contra
personalitats del règim i
les forces d’ordre públic
L’increment del terrorisme va
comportar que alguns
delictes tornaren a ser
considerats rebel·lió militar
El consell de guerra de Burgos
(1970), amb 6 penes de mort
contra militants d’ETA, va provocar
un ALLAU DE PROTESTES

76. Però la principal manifestació d’oposició al règim a partir de la
dècada de 1960 va ser la PROTESTA DELS TREBALLADORS
1960 – 1975
Els conflictes laborals
es van multiplicar
en les zones
de tradició obrera
en les noves
ciutats industrials
La majoria tenien en l’origen reivindicacions laborals
però sovint acabaven integrant
DEMANDES DE LLIBERTATS POLÍTIQUES
Els patrons i les autoritats franquistes
consideraven tota protesta i tota vaga
com un problema d’ordre públic
actuaven contra elles amb
mètodes purament
repressius

77. En relació a les
organitzacions obreres
1964
Creació de
Comisiones Obreras
(CC.OO.)
Organització clandestina
que impulsava
La lluita laboral
La lluita política
El seu èxit en les eleccions sindicals de 1966 va fer que el govern les
declarés il·legals
Combinava accions il·legals (vagues) amb mitjans legals
(aprofitava l’elecció de representants del terç sindical per
introduir-se en el sistema franquista)
Va ser detinguda la seua
direcció i jutjada
1972
PROCÉS
1001
Va acabar amb l’aplicació de
condemnes molt severes als dirigents
Marcelino Camacho

78. Format per sindicalistes vinculats a las Juventudes
Obreras Cristianas que es van separar de CC.OO.
1967
Fundació de la
Unió Sindical Obrera
(USO)
Dels antics sindicats
UGT
CNT
Va continuar amb una
activitat clandestina
Pràcticament va
desaparèixer

79. incorporació a la universitat de joves
nascuts després de la Guerra Civil
La protesta estudiantil també es va convertir en
un front de conflictivitat quasi permanent
influïts pels canvis socials i
culturals de la dècada dels 60
El SEU (Sindicato Español Universitario) era el sindicat obligatori i
falangista a la Universitat
però van anar creant-se sindicats
democràtics d’estudiants
Primer a Madrid i Barcelona
(1966 – 1967)
Després per tota Espanya

80. eren sindicats enfrontats
amb la dictadura
La resposta repressiva del règim
VA RADICALITZAR
EL MOVIMENT
sancions
expulsió de professors
tancaments de centres

81. L’impacte del Maig francès (1968)
va fer que el moviment estudiantil
es RADICALITZARA
va convertir les universitats en
centres de contestació i rebel·lia
permanents
Paral·lelament, anaven sorgint nous moviments socials a favor de les
llibertats i la democràcia
Justícia i Pau
Entitat cristiana, legal, que va
començar a demanar drets i
llibertats per a la societat
Personalitats del món
acadèmic, cultural i artístic
Associacions
de veïns
A partir de la seua demanda de
millors condicions de vida per a
uns barris desatesos per
l’administració i amb dèficits
notables de serveis públics, es
van convertir en una activisme
molt notable de protesta contra el
règim

82. 7) L’AGONIA DE LA DICTADURA

83. 1970 – 1975
El franquisme condicionat per
L’augment de la
conflictivitat social
L’ampliació de
l’oposició democràtica
Les tensions a
l’interior del règim
Eren evidències del seu desgast i la seua impopularitat

84. A aquests problemes es va afegir
L’inici d’una crisi
econòmica greu
derivada de l’augment del preu
del petroli
Guerra del
Yom Kippur
1973
Síria i Egipte
contra Israel
Els països àrabs, com a protesta
pel suport occidental a Israel
(especialment EUA)
van reduir la producció de petroli
van augmentar els preus
Conflictivitat internacional en la
colònia espanyola del Sàhara

85. Les tensions internes es centraven en la
continuïtat del règim després de Franco
Les postures es van decantar a favor de les
posicions més immobilistes
Un projecte de Ley de Asociaciones
Políticas va quedar paralitzat
La Ley Sindical va esdevenir una simple
compilació de les normes vigents
La pràctica sancionadora de la Ley de
Prensa es va endurir

86. Juny de 1973
Carrero Blanco
era nomenat
president del Govern
Es convertia en la persona clau per a assegurar la continuïtat
del franquisme després de la mort de Franco
Però eixos plans van quedar trucats
Desembre 1973
Atemptat d’ETA a Madrid
Assassinat de Carrero
Blanco

88. A partir d’aquest moment la fractura dins del
règim va anar fent-se cada vegada més gran
entre
els qui optaven per la
permanència del règim a
tota costa
els qui apuntaven cap a la
necessitat d’un canvi
progressiu
BÚNQUER OBERTURISTES

89. Gener 1974
Formació d’un
nou Govern
Presidit per
Carlos Arias Navarro
Pretenia unir oberturistes i immobilistes
“Espíritu del 12 de febrero”
va ser la data en la que va
presentar a les Corts el
seu projecte d’apertura
moderada
Però no va
convèncer a ningú
davant l’absència de
reformes autèntiques
els ministres oberturistes van
eixir del govern
van mostrar la incapacitat del
franquisme per a democratitzar-se

90. A més, a partir de 1973
CREIXEMENT
ESPECTACULAR DE LA
CONFLICTIVITAT SOCIAL
Els grups d’oposició van tendir a una acció conjunta en previsió de la
mort del dictador (es preveia pròxima)
Es van crear organismes
unitaris per
reivindicar el sistema democràtic
impedir la continuïtat del franquisme
A iniciativa
del PCE
Es va constituir a París la
JUNTA DEMOCRÁTICA
El PSOE
Va impulsar la PLATAFORMA DE
CONVERGENCIA DEMOCRÁTICA
1974
1975

91. Els programes d’estos organismes proposaven
LA FORMACIÓ D’UN
GOVERN PROVISIONAL
que implantara un règim democràtic
que procedira a dictar una amnistia de gran abast
que convocara eleccions lliures

93. En eixos anys es va produir una
RECRUDESCÈNCIA DE LA VIOLÈNCIA
ETA va incrementar
els seus atemptats
Va sorgir un nou
terrorisme ultraesquerrà
contra el franquisme
FRAP
GRAPO
Frente Revolucionario
Antifascista y Patriota
Grupos de Resistencia
Antifascista Primero de
Octubre
La resposta del govern
d’Arias Navarro
VA INTENSIFICAR LA REPRESSIÓ
Puig i Antich (jove anarquista) va ser executat
Es va instaurar l’ESTAT D’EXCEPCIÓ
Execució de 5 activistes d’ETA i del FRAP
A pesar de les nombroses peticions internacionals d’indult
1974
1975

94. A esta situació interna se li va unir
EL CONFLICTE DEL SÀHARA
El procés de descolonització africà havia sorprès Espanya sense tenir cap
previsió
El 1956, França pactava amb el
rei de Marroc la independència
de la zona francesa
el govern espanyol a
penes va ser informat
es va veure forçat a procedir de
la mateixa manera amb el
protectorat espanyol
Espanya cedia completament el territori d’Ifni al Marroc
1969
Respecte a la
descolonització
del Sàhara
Espanya acceptava la petició de l’ONU i del FRONT
POLISARIO (formació independentista sahrauí)
Celebrar un referèndum d’autodeterminació d’aquest territori

95. Aprofitant la greu malaltia de Franco, el
Marroc va exigir el lliurament d’aquest
territori del Sàhara
1975
Va organitzar la
MARXA VERDA
invasió pacífica del Sàhara que va
mobilitzar desenes de milers de civils
Davant el perill d’un conflicte bèl·lic amb el
Marroc i amb Franco agonitzant
El govern d’Arias Navarro va claudicar
14 de novembre
de 1975
Acord de Madrid
comportava el
lliurament del Sàhara
espanyol a Marroc i a
Mauritània

97. En eixe context
condemna internacional
de la repressió franquista
Retirada
d’ambaixadors
europeus
Agudització de les tensions
dins del propi règim
Crisi del Sàhara
20 de novembre
de 1975
MORT DE FRANCO
Deixava darrere un règim anacrònic i en crisi evident
Malgrat la pretensió del propi
Franco de què el futur d’Espanya
estava “atado y bien atado”
CADA VEGADA ERA MÉS
EVIDENT LA IMPOSSIBILITAT
D’UN FRANQUISME SENSE
FRANCO

100. CONCEPTES A DESTACAR
 Desenvolupisme.
 “Plan de estabilización”.
 Plans de desenvolupament
econòmic i social.
 Pols de desenvolupament.
 Tecnòcrates.
 Èxode rural.
 Amnistia.
 Dret de vaga.
 Referèndum.
 Tribunal de Orden Público.
 Ley de Prensa e Imprenta.
 Ley de Bases de la Seguridad
Social.
 Ley Orgánica del Estado.
 Ley de Representación Familiar.
 Ley de Sucesión.
 Escàndol Matesa.
 Congrés de Suresnes.
 ETA.

101. CONCEPTES A DESTACAR
 Búnquer.
 FRAP.
 Front Polisario.
 Acord de Madrid.
 Oberturistes.
 GRAPO.
 Marxa Verda.