el final del regnat d'isabel ii, la revolució de 1868, la constitució de 1869, el regnat d'amadeu i, la primera república espanyola, la restauració borbònica

1. T4: EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
(1868 – 1874)
NUCLI TEMÀTIC 4: LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833– 1874)

2. 1. La Revolució i el Govern Provisional (1868-1870)
2. La monarquia d’Amadeu de Savoia (1871-1873)
3. La Primera República (1873-1874)

3. 1) LA REVOLUCIÓ I
EL GOVERN PROVISIONAL
(1868 – 1870)

4.  Cap al 1868, gran part de la població, com ara inversors, industrials, obrers,
llauradors, classes populars,..., culpaven d’esta situació de crisi al sistema
isabelí i demanaven mesures que solucionaren la seua situació.

5.  El 18 de setembre de 1868 l’esquadra concentrada a Cadis sota el
comandament del brigadier TOPETE iniciava la revolta (amb el suport del
general PRIM) = esta revolta, que va acabar convertint-se en revolució, es
va conèixer com “La Gloriosa”.

6.  A l’endemà s’hi afegia el general SERRANO i es publicava un manifest amb
el lema “Visca Espanya amb honra” que:
 denunciava la corrupció de la monarquia.
 demanava la participació dels ciutadans per defensar la llibertat.
 anunciava la creació d’un govern provisional i la convocatòria de Corts
constituents per sufragi universal masculí.

7. ¡Españoles! La ciudad de Cádiz, puesta en armas con toda su provincia (…) declara solemnemente que niega su
obediencia al gobierno que reside en Madrid, segura de que es leal intérprete de todos los ciudadanos que no hayan
perdido el sentimiento de la dignidad, y resuelta a no deponer las armas hasta que la Nación recobre su soberanía,
manifieste su voluntad y se cumpla (…).
Hollada (pisoteada) la ley fundamental (…); corrompido el sufragio por la amenaza y el soborno; dependiente la
seguridad individual, no del derecho propio sino de la irresponsable voluntad cualquiera de las autoridades; muerto el
Municipio, pasto de la Administración y la hacienda de la inmoralidad y del agio (negocio); tiranizada la enseñanza;
muda la prensa (…). Tal es la España de hoy. ¡Españoles! ¿Quién aborrece tanto que se atreva a exclamar: “así ha de
ser siempre”? (…). Queremos que una legalidad común por todos creada tenga el implícito y constante respeto de
todos. Queremos que un gobierno provisional, que represente a todas las fuerzas del país, asegure el orden, en tanto
que el sufragio universal echa cimientos de nuestra regeneración social y política.
Contamos para realizarlo (…) con el concurso de todos los liberales, unánimes y compactos, ante el común peligro;
con el apoyo de las clases acomodadas (…); con los ardientes partidarios de las libertades individuales, cuyas
aspiraciones pondremos bajo el amparo de la ley; con el apoyo de los ministros del altar, interesados antes que nadie
en cegar en su origen las fuentes del vicio y del ejemplo; con el pueblo todo y con aprobación, en fin, de la Europa
entera (…).
Españoles: acudid todos a las armas (…), con la solemne y poderosa serenidad con que la justicia empuña su espada
(…). ¡Viva España con honra!
Cádiz, 19 de septiembre de 1868.
Lo firman: Juan Prim, Juan Topete, Francisco Serrano, Domingo Dulce, Ramón Nouvillas, Rafael Primo de
Rivera, Antonio Caballero de Rodas.

8.  La sublevació es va estendre immediatament, primer per les principals
ciutats andaluses i després per tota la península.
 La reacció del govern va ser tractar d’aplastar la insurrecció per la força = va
enviar part de l’exèrcit cap al sud per posar fi a la insurrecció.
 El 28 de setembre de 1868 es va produir la batalla de Alcolea = es van
enfrontar les forces governamentals contra les forces insurrectes; la derrota
de les tropes borbòniques va provocar:
la dimissió del govern.
l’exili d’Isabel II.

9.  Paral·lelament al pronunciament militar, un extens alçament popular es va
produir en les ciutats, amb una forta presència de progressistes, demòcrates
i republicans.

10.  S’hi van formar juntes revolucionàries en moltes ciutats que es van constituir
en poders autònoms.
 Les seues peticions eren variades, però eren expressió d’aspiracions
populars àmpliament difoses i compartides per republicans, demòcrates i
progressistes:
 l’abolició d’impostos de consum.
 la supressió de les quintes.
 l’abolició de la pena de mort.
 l’educació gratuïta, el dret al treball.
 l’aplicació plena dels drets i llibertats individuals.
 el sufragi universal,...

11.  Els dirigents progressistes (PRIM) i unionistes (SERRANO) veien amb
preocupació aquestes peticions i l’extensa participació popular en les
ciutats.
 Per als dirigents, la revolució havia de ser un “moviment des de dalt”,
protagonitzat per un grup reduït de dirigents i amb uns objectius de canvi
limitats.
 Es va nomenar un Govern Provisional encapçalat per Prim i amb Serrano
com a nou regent del regne.
 El nou executiu, sense demòcrates ni republicans, va dissoldre les juntes,
va frenar el procés revolucionari i va prendre com a prioritat el restabliment
de l’ordre.

12.  Es van prendre algunes mesures demandades per la població: supressió
dels consums, dret d’associació, llibertat d’impremta,...
 Però l’objectiu del nou govern era que la iniciativa política deixés de ser al
carrer i que estigués en mans de les noves institucions i no en mans de
demòcrates i republicans.
 Per a legitimar la nova situació política es van convocar eleccions amb
sufragi universal masculí per a majors de 25 anys = era una novetat
important (els electors passaven a ser més de 4 milions = per primera
vegada en Espanya, el Poble passava a tindre drets polítics).
 El desembre de 1868 es van celebrar eleccions per a ajuntaments i
diputacions = els republicans van triomfar en 20 capitals de província.

13.  El gener de 1869 es van celebrar eleccions a Corts constituents = va
guanyar la coalició de progressistes i unionistes i demòcrates, però també
van sorgir dues minories importants: els carlins i els republicans.
 Les noves Corts es van reunir al febrer de 1869 i van acordar redactar una
nova Constitució (els carlins i els republicans es van abstenir).

14.  La CONSTITUCIÓ DE 1869 es va convertir en la més progressista del
segle XIX espanyol i establia:
CONSTITUCIÓ 1869
Sobirania
nacional
SUFRAGI
UNIVERSAL
MASCULÍ
Monarquia
parlamentària
Descentralització
administrativa
Confessionalitat de
l’Estat però amb
llibertat de culte
Drets
individuals
Divisió de poders:
Legislatiu = Corts
bicamerals
Executiu = Govern
(amb intervenció
del monarca)
Judicial = tribunals

16.  Proclamada la Constitució, les Corts van establir una regència (recordar
que s’havia establert en eixa constitució que Espanya era una monarquia) =
la va assumir Serrano.
 Prim va ser designat com a cap de govern (una de les seues principals
tasques anava a ser la de buscar un nou monarca per al país).

17.  Un dels objectius de “La Gloriosa” també havia sigut reorientar la política
econòmica per tal d’impulsar el creixement econòmic.
 En eixe sentit es van prendre algunes mesures:
Reforma
aranzelària
OPOSICIÓ DEL SECTOR DEL
COTÓ I DEL CEREAL
Lliurecanvisme
moderat + apertura
econòmica
Unificació
monetària
Reforma fiscal
Projecte Llei de
mines
Per a reduir la protecció als
productes nacionals.
Per introduir la contribució directa i
per eliminar l’impost al consum.
La PESSETA com a moneda
nacional.
Per afavorir l’arribada de capital
estranger.

18.  Ja des de l’inici, el nou govern va contar amb una sèrie de problemes
que marcarien tot el Sexenni Democràtic:
L’OPOSICIÓ DELS
CARLINS
(Defensaven una monarquia
tradicional i catòlica).
L’OPOSICIÓ DELS
ALFONSINS
(Defensaven tornada dels
Borbó = Alfons XII).

19. L’OPOSICIÓ DELS
REPUBLICANS
(No volien una monarquia).
UNITARIS
Emilio CASTELAR
Centralització de l’Estat
Conservadors
FEDERALS
PI I MARGALL + Estanislau FIGUERAS
Descentralització de l’Estat
Progressistes
MODERATS / INTRANSIGENTS

20. UNA FORTA
CONFLICTIVITAT SOCIAL
CIUTATS
(protestes per
restabliment impost
al consum i quintes
i per augment
preus)

21. PROBLEMES A CUBA
(Moviments autonomistes i
independentistes = va acabar
provocant una guerra).

22. 2) LA MONARQUIA D’AMADEU DE
SAVOIA
(1871 – 1873)

23.  Cal recordar que la Constitució de 1869 establia que Espanya era una
monarquia parlamentària, per tant, calia buscar un nou rei que substituïra
els Borbó.
 El general Prim va ser l’encarregat de gestionar l’elecció.
 Finalment va ser elegit AMADEU DE SAVOIA.

24.  El nou monarca va ser proposat a les Corts el novembre de 1870 = hi va
obtenir 191 vots de 311 diputats presents.
 El resultat mostrava un suport escàs (bàsicament el van votar els
progressistes i els unionistes).
 Amadeu I va arribar a Espanya el 30 de desembre de 1870.
 Tres dies abans, el 27 de desembre de 1870, el general Prim, màxim
valedor del nou monarca, havia sigut assassinat.

25.  Amb un sentiment de solitud (escàs recolzament de les Corts i amb el seu
valedor assassinat) va ser proclamat rei el 2 de gener de 1871.
 En el primer govern de la nova monarquia van participar una coalició de
unionistes, progressistes i demòcrates.
 Però va durar poc,
ja que esta coalició
es va dividir en:
PARTIT
CONSTITUCIONAL
Progressistes
més
conservadors
+
Unió Liberal
Consideraven que la
revolució havia anat
massa enllà i que
calia incloure a
grups moderats
PARTIT RADICAL
Progressistes
d’esquerra
+
demòcrates
Volien canvis més
democràtics i
col·laborar amb els
republicans

26.  Les disputes entre estos dos grups va provocar una gran inestabilitat =
en 2 anys 6 governs diferents i 3 eleccions convocades.
 La crisi política va afeblir la monarquia i va augmentar les dificultats per a:
 donar resposta eficaç als problemes del país.
 fer atenció a uns moviments d’oposició que anaven radicalitzant-se.
 En resum, des del primer moment del regnat d’Amadeu I es van fer evidents
les dificultats de la nova monarquia i molts van ser els obstacles amb els
que es va trobar:

27. ESCÀS SUPORT A LES CORTS
L’ASSASSINAT DE PRIM
(era el màxim valedor del nou rei)

28. OPOSICIÓ DELS CARLINS
(volien un altre rei)
TERCERA GUERRA CARLINA:
 1872 – 1876.
 carlins reclamaven el tron per a
Carles VII (nét de Carles Maria
Isidre) .

29. OPOSICIÓ DELS ALFONSINS
(volien la tornada dels Borbó en la
persona d’Alfons XII)
 van deixar de participar en les
eleccions.
 CÁNOVAS DEL CASTILLO va
començar a preparar l’arribada
d’Alfons XII.
 Església i alta burgesia van
començar a donar-los suport

30. OPOSICIÓ DELS REPUBLICANS
(no volien rei)
OPOSICIÓ DE PART DE
l’EXÈRCIT
(una part de l’exèrcit no va jurar
fidelitat al nou rei)

31. OPOSICIÓ DE L’ESGLÉSIA
(Amadeu I era de la dinastia que
havia acabat amb els Estats
Pontificis i havia reclòs al Papa en
el Vaticà).
AUGMENT DE REVOLTES
POPULARS
 al camp i a les ciutats.
 consideraven reformes
insuficients.
 va afavorir l’augment de la
influència del socialisme i
l’anarquisme.

32. EL PROBLEMA A CUBA
(moviments autonomistes i
independentistes = va acabar
provocant una guerra).
 Guerra dels Deu Anys
(1868 – 1878).
 classes dirigents +
classes populars
cubanes demanaven
més autonomia.

33.  Davant tots estos problemes, Amadeu de Savoia va renunciar al tron
l’11 de febrer de 1873.

34. 3) LA PRIMERA REPÚBLICA
(1873 – 1874)

35.  La renúncia al tron d’Amadeu de Savoia va produir una situació
d’emergència.
 Davant una cambra on estaven reunits els membres del Congrés i del
Senat, Pi i Margall va proposar la proclamació d’una República
(11 de febrer de 1873).
 A pesar de què la majoria de la cambra era monàrquica, com no tenien
alternativa política, van acceptar la proposta:
Per als
republicans
Per als
monàrquics
Era una eixida d’emergència.
La consideraven una
continuació del règim anterior
però sense rei.
Era un trencament amb el
règim anterior i l’inici per a
transformar profundament
l’Estat.

36.  El primer govern va estar presidit
per Estanislau FIGUERAS
(govern format per republicans i
membres del partit radical).
 Es va decidir mantenir la vigència de la Constitució de 1869 sense els
articles monàrquics, fins que
unes noves Corts definiren la
República com a:
 FEDERAL (estats autònoms
que es posen d’acord per a
crear un Estat de rang superior).
 UNITÀRIA (un únic govern per a
tot el país).

37.  La República va tenir un fort impacte en els sectors populars, que
l’associaven amb la idea d’un règim nou que anava a satisfer les seues
aspiracions de manera immediata:
 es van produir manifestacions i constitucions de juntes
revolucionàries i proclamacions d’una República federal.
 es van intensificar les reivindicacions obreres.
 a Andalusia hi va haver moviments de repartiments de terres.
 Però les expectatives dels sectors populars no es van complir.

39.  Les eleccions a Corts constituents es van celebrar al març de 1873.
 Les noves Corts es van obrir l’1 de juny de 1873.
 El nou govern el va presidir PI I MARGALL.

40.  La seua tasca es va centrar en tractar de pacificar les insurreccions que
s’havien estès per la Península:
EL CONFLICTE
CARLÍ
• S’havia convertit
en una autèntica
guerra = Tercera
guerra carlina
(1872 – 1876)
EL CONFLICTE
A CUBA
• La guerra iniciada
el 1868 seguia
estenent-se i
agreujant-se (a
l’illa ja
reivindicaven la
independència).
EL
CANTONALISME
• Va ser el
conflicte més
greu.
• Alguns territoris
van començar a
declarar-se
independents per
pactar
posteriorment la
seua incorporació
a la República
Federal.

41.  Pi i Margall defensava la República federal i projectava una nova
constitució que:
 anara més enllà que la del 1869 en quant als drets i llibertats (així
per exemple, proposava la separació Estat – Església, és a dir la
aconfessionalitat de l’Estat).
 proposava reestructurar l’Estat en estats regionals, incloure a Cuba i
Puerto Rico entre ells (va ser l’intent per acabar amb el problema
cubà i que eixes illes s’integraren en la Federació espanyola) i
establir una àmplia autonomia política, econòmica i administrativa
per a cada estat regional, i així acabar amb el model centralista
tradicional.
 Però estes idees es van quedar en un simple projecte = mai va ser
aprovada.

42.  El 12 de juliol de 1873 es va proclamar el cantó de Cartagena = es
constituïa en Estat independent i proclamava la república federal a
Espanya.
 El moviment cantonalista es
va estendre = es van proclamar
cantons independents a Sevilla,
Màlaga, Cadis, Granada,...
 En estos alçaments van confluir
els intransigents, els
internacionalistes i els sectors
populars (en cada cantó no sols es
van crear les seues estructures de poder sinó que també es van engegar
reformes socials).

44.  Pi i Margall es va oposar a sufocar la revolta per les armes i va dimitir.
 El seu substitut va ser Nicolás SALMERÓN (18 de juliol de 1873).
 La seua primera tasca va ser la d’iniciar una acció militar contra el moviment
cantonalista.
 Estos moviments van ser ràpidament sufocats, a excepció de Cartagena (va
durar fins a finals de gener de 1874).

45.  Amb aquestes accions, els caps militars PAVÍA i MARTÍNEZ CAMPOS se
situaven com a bastions de l’ordre.

46.  Al 7 de setembre de 1873, Salmerón va dimitir = es va negar a signar la
pena de mort de dos cantonalistes.
 El va substituir Emilio CASTELAR, un republicà unitari i de caràcter més
conservador.
 Castelar va aconseguir plens poders de les Corts i va governar per decret =
va establir una República unitària conservadora.
 Va restablir l’autoritat i va reorganitzar l’exèrcit davant els carlins.

47.  Front a eixa autoritat i centralització de la República, els federals li van
retirar la confiança a les Corts el 2 de gener de 1874.
 La derrota de Castelar en les Corts obria les portes en un nou govern
federal.
 Davant aquesta possibilitat, el 3 de gener de 1874, es produïa el colp
d’Estat del general PAVÍA = irrompia a les Corts amb forces de la Guàrdia
Civil i a penes va trobar resistència política ni popular (era la manifestació
de la feblesa de la República).

48.  El poder va passar a una coalició d’unionistes i progressistes encapçalada
pel general SERRANO, que va imposar un règim autoritari:
 es van dissoldre les Corts.
 es van suspendre les garanties constitucionals.
 es van aplicar la censura de premsa.
 es va il·legalitzar als republicans federals.
 es van suspendre ajuntaments i diputacions.
 es va acabar amb el cantó de Cartagena per la força.

49.  Serrano pretenia que els conservadors s’uniren al nou govern de la
República, però la majoria eren monàrquics (alfonsins) i pretenien ja la
tornada dels Borbó.

50.  El 29 de desembre de 1874, el general MARTÍNEZ CAMPOS encapçalava
un pronunciament militar a Sagunt que proclamava a Alfons XII, fill
d’Isabel II, com a nou rei d’Espanya = era el final de la Primera República
espanyola i l’inici de la restauració borbònica.

52. CONCEPTES A DESTACAR
 La Gloriosa.
 Exili.
 Sufragi universal masculí.
 Republicans unitaris.
 Republicans federals.
 Republicans federals moderats.
 Republicans federals instransigents.
 Alfonsins.
 Guerra dels Deu Anys.
 República.
 República federal.
 República unitària.
 Cantonalisme.
 Colp d’Estat.