Instauració del franquisme. La dictadura de Franco de 1939 a 1959. Relacions internacionals. Autarquia. Fam,

1. T10: LA DICTADURA FRANQUISTA:
LA POSTGUERRA (1939 – 1959)
NUCLI TEMÀTIC 7: LA DICTADURA FRANQUISTA (1939– 1975)

2. 1. Introducció
2. Les característiques del règim franquista
3. La consolidació del franquisme (1939-1951)
4. Els anys del reconeixement internacional (1951-1959)
5. L’adoctrinament de la societat
6. La resistència al règim franquista

3. 1) INTRODUCCIÓ

4.  La victòria del general Franco en la Guerra Civil va donar pas a la creació
d’un règim dictatorial, que va ser liderat pel mateix Franco fins la seua
mort al novembre de 1975.
 En els quasi 40 anys de pervivència, el franquisme va ser sempre un règim
antidemocràtic, tot i que les seues institucions van anar evolucionant per a
adaptar-se a les diferents conjuntures.
 La dictadura es va poder allargar tant de temps gràcies a:
LA REPRESSIÓ
CONSTANT
DELS
OPOSITORS AL
RÈGIM
EL SUPORT DE
LES CLASSES
DIRIGENTS
ESPANYOLES
LA COMPLICITAT
DE LES
POTÈNCIES DEL
MÓN
OCCIDENTAL

5. 2) LES CARACTERÍSTIQUES DEL
RÈGIM FRANQUISTA

6.  En 1939 era evident que Franco no volia implantar una dictadura militar
transitòria, que obrís pas a restaurar la monarquia, sinó que pretenia
construir un nou ordre polític “regenerador d’Espanya”, que desterrés
qualsevol idea de democràcia liberal.
 Este nou règim, EL RÈGIM FRANQUISTA, ES VA CARACTERITZAR PER:
LA CONCENTRACIÓ DE
PODERS
EL TOTALITARISME
UN CARÀCTER UNITARI I
CENTRALISTA DE L’ESTAT
UNA REPRESSIÓ
CONSTANT
EL CONTROL DELS
MITJANS DE
COMUNICACIÓ

8. Francisco Franco Bahamonde és el cap de l’Estat espanyol. Ell, en guanyar
la “guerra de liberación”, va alliberar Espanya del jou estranger. Però ell
també ha sabut guanyar la batalla de la pau i ha fet així realitat el lema:
“España Una, Grande y Libre”.
España Una perquè va eliminar els partits polítics i els separatismes que
enfrontaven els espanyols en una lluita fratricida. España Grande perquè
durant el seu “caudillaje” ha progressat en la indústria, l’agricultura, les
ciències i les arts, i hi ha assolit un nivell que ens iguala a les nacions més
avançades. España Libre perquè els espanyols disposen dels seus destins
sense cedir mai a les pressions estrangeres.
Cartilla escolar, 1948

9. Va adoptar el
títol de
CAUDILLO
(cap de
l’exèrcit)
CAP DE
L’ESTAT
PRESIDENT
DEL GOVERN
(fins 1973)
FRANCISCO
FRANCO
CAP NACIONAL
DEL PARTIT
ÚNIC
LA CONCENTRACIÓ DE
PODERS

10. Es van suprimir Es van prohibir
Només es va permetre
el PARTIT i el
SINDICAT OFICIALS
Drets
democràtics
Llibertats
individuals
la Constitució
de 1931
els partits
polítics i els
sindicats
TOTALITARISME
(inspirat en els règims feixista i nazi)

12. CARÀCTER UNITARI I
CENTRALISTA DE L’ESTAT
Es van abolir
els estatuts
d’autonomia
republicans
Es va fomentar
la marginació
de la llengua i
la cultura
pròpies de
Catalunya,
País Basc i
Galícia

14. REPRESSIÓ CONSTANT
Contra els vençuts
Contra l’oposició
Es va exercir d’una manera sistemàtica i planificada
Es va institucionalitzar una
repressió que
PERPETUAVA LA DIVISIÓ
ENTRE VENCEDORS I
VENÇUTS
Durant 40 anys d’existència, el
franquisme MAI VA MOSTRAR
LA VOLUNTAT POLÍTICA DE
SUPERAR LA GUERRA I
PROCURAR UNA
RECONCILIACIÓ

15. La política repressiva severa
NO NOMÉS PRETENIA
CASTIGAR ALS VENÇUTS
PRETENIA QUE EL CÀSTIG
FORA EXEMPLAR PER TAL DE
PREVENIR I EVITAR TOTA
ACTUACIÓ OPOSITORA
Milers de persones van
patir PRESÓ, TORTURES
O VAN SER EXECUTADES
ES VA INCITAR A LA
POBLACIÓ A DENUNCIAR
LES PERSONES
SOSPITOSES DE
DESAFECCIÓ AL RÈGIM
Es tractava de DIFONDRE
EL TERROR ENTRE LA
POBLACIÓ I APAIVAGAR
QUALSEVOL INTENT DE
DISSIDÈNCIA

18. Va ser un
“TEMPS DE POR I DE
SILENCI”
Les persones amagaven el seu
passat i no parlaven de política
L’exèrcit va ser el braç
executor d’esta repressió
(especialment durant els
primers anys)
Els tribunals militars eren els
que jutjaven les causes
Eixa despolitització forçada va
ser un dels factors que van
contribuir a la pervivència de
la dictadura
La indefensió dels
processats era quasi total
Ja en 1963 es va crear el TRIBUNAL DE ORDEN
PÚBLICO (TOP) que va inaugurar una jurisdicció civil
especial per a jutjar delictes polítics de caràcter no violent

22. EL CONTROL DELS MITJANS DE
COMUNICACIÓ
Es va establir la
CENSURA
El règim els va utilitzar com
un APARELL DE
PROPAGANDA

23.  Tres van ser els grans suports o “PILARS” DEL FRANQUISME:
L’EXÈRCIT L’ESGLÉSIA LA FALANGE
L’EXÈRCIT
Va ser el SUPORT
MÉS DESTACAT
Es va configurar
com a instrument
de la repressió
política
Va participar
activament en el
poder
Bona part dels ministres i
dels governadors eren
militars

24. L’ESGLÉSIA CATÒLICA
PAPER DESTACAT EN LA
JUSTIFICACIÓ I LA
DEFENSA DEL RÈGIM
FRANQUISTA
Recordar que el franquisme es
definia com ESTAT
CONFESSIONAL CATÒLIC
A canvi, va obtenir
BENEFICIS
ECONÒMICS
El 1939 es va
reinstaurar el
pressupost de
culte i clero
GRAN INFLUÈNCIA
EN EL SISTEMA
EDUCATIU
LA IMPOSICIÓ DELS VALORS I DE LA MORAL CATÒLICS AL
CONJUNT DE LA SOCIETAT ESPANYOLA

26. FET y de las JONS
Va integrar els adherents més
actius del franquisme
Va ser el gran instrument de difusió del
discurs oficial del règim
Va exercir el control dels mitjans de
comunicació i de propaganda
Van ocupar els càrrecs
principals de l’administració
Es va convertir en el PARTIT ÚNIC

27.  Estos dos últims pilars es van conèixer com les “FAMÍLIES POLÍTIQUES
DEL FRANQUISME” = tendències ideològiques diferents, que rivalitzaven
per a aconseguir tant de poder i tanta influència com fos possible.
Durant els primers anys del
franquisme (dècada de 1940)
Van predominar els grups que hi
havia participat durant la guerra en el
bàndol “nacional”
falangistes
carlins
monàrquics
També
reconeixement a
sectors conservadors
incorporats a la causa
franquista durant la
guerra
CEDA
republicans
conservadors
catalanistes
conservadors
Tots estos grups van quedar integrats dins de la FET y de las JONS
(Decret d’unificació del 19 d’abril del 1937) = el nacionalsindicalisme

28. L’Església va tractar d’influir en la vida política del règim
a través de diferents grups de pressió d’inspiració catòlica
Associació Catòlica Nacional de
Propagandistas (ACNDP)
en les dècades de
1940 i 1950
OPUS DEI
a partir de la dècada
de 1960
van conformar el que es coneix
com el nacionalcatolicisme
La rivalitat entre falangistes i catòlics va ser
evident al llarg de tota la dictadura

29.  A part d’estos tres “pilars” i per aconseguir suports socials, la FET y de las
JONS va crear quatre organitzacions de masses:
FRENTE DE
JUVENTUDES
CENTRAL NACIONAL
SINDICALISTA
(CNS)
SINDICATO ESPAÑOL
UNIVERSITARIO
(SEU)
SECCIÓN
FEMENINA
dedicat a l’adoctrinament de la joventut
dedicada a la
formació de la dona
per a controlar els
universitaris
sindicat
únic
patrons
treballadors
amb un sentit cristià
amb una orientació
nacionalsindicalista
integrava

30.  Les diferents ACTITUDS SOCIALS EN RELACIÓ AL FRANQUISME s’han
classificat en tres:
Suport Passivitat Rebuig
El SUPORT a la dictadura va vindre de
LES CLASSES
ALTES
Bona part del MITJANS I PETITS
PROPIETARIS AGRÍCOLES DEL
NORD D’ESPANYA
Havien fet costat del
Alzamiento el 1936
grans
propietaris, empresaris, comerciants,...
Van recuperar la seua influència
econòmica, social i política perduda
durant la Segona República

31. La PASSIVITAT amb la dictadura va vindre de
LES CLASSES
MITJANES
LA MAJOR PART
DELS SECTORS
POPULARS
La dictadura els inspirava rebuig, però
atemorits pel trauma de la guerra
La vigilància i la repressió extremes + la
por + la misèria + l’afany de supervivència
PASSIVITAT POLÍTICA
El REBUIG i l’OPOSICIÓ a la dictadura va vindre de
Cada vegada menor degut a la
repressió extrema
UNA XICOTETA PART
DELS SECTORS
POPULARS

32. 3) LA CONSOLIDACIÓ DEL
FRANQUISME
(1939-1951)

33.  Al començament de la Segona Guerra Mundial (setembre de 1939), malgrat
que el govern de Franco va declarar la seua neutralitat, mostrava
les seues simpaties envers les potències de l’Eix, que l’havien ajudat durant
la Guerra Civil.
 Després de la victòria alemanya sobre França (juny de 1940), Alemanya i
Itàlia van temptejar les possibilitats d’integrar Espanya en el conflicte.
 Franco es va entrevistar amb Hitler (Hendaia, 1940) i amb Mussolini
(Bordighera, 1941).

37.  A pesar de mantenir oficialment la seua neutralitat, el cunyat de Franco,
Ramón Serrano Súñer, va proposar enviar voluntaris espanyols que
donaren suport a les tropes alemanyes contra les tropes soviètiques en el
front oriental (la División Azul).
Falangistes
partidaris d’entrar en la
guerra al costat de l’Eix
Empresaris
Església
monàrquics
una part de l’exèrcit
contraris a entrar
en guerra

38. A més
Es van enviar uns 10 mil espanyols a
treballar a Alemanya
Espanya exportava clandestinament
TUNGSTÈ a Alemanya (mineral que era
vital per a la indústria de guerra)
Com a represàlia, Estats Units va embargar
l’enviament de petroli a Espanya (finals 1943)
DIFICULTATS GREUS PER A
L’ECONOMIA ESPANYOLA
tensions diplomàtiques
Va provocar

39.  Quan la guerra va començar a ser clarament desfavorable a les potències
feixistes, els governs britànic i nord-americà van pressionar al règim de
Franco perquè es distanciés formalment de l’Eix:
Així, el franquisme va
TORNAR A L’ESTATUS
DE NEUTRALITAT
ESTRICTA
retirar i dissoldre la
División Azul
La derrota definitiva dels estats feixistes el 1945...
VA PROVOCAR LA POR EN
EL RÈGIM DE FRANCO A QUE
ELS ALIATS EXIGIREN LA FI
DEL RÈGIM
presentava afinitats amb les
dictadures vençudes
havia manifestat el seu
suport a l’expansió militar
de les potències de l’Eix

40. El franquisme va haver d’assumir que LA SEUA
SUPERVIVÈNCIA EXIGIA DISTANCIAR-SE DEL FEIXISME
El discurs oficial va començar a
presentar el franquisme com un
RÈGIM CATÒLIC CONSERVADOR I
ANTICOMUNISTA
tenia com a objectiu
final, evolucionar cap a
una monarquia en el
moment adient
QUE
Aquesta nova fase va provocar
La marginació dels falangistes més radicals
dels llocs més rellevants del règim
L’abandonament dels aspectes
del ritual més clarament feixistes
Salutació oficial amb
el braç enlaire

41. A pesar de
les condemnes
internacionals
el boicot
diplomàtic
la reactivació de
l’oposició
antifranquista
Franco VA CONTINUAR MANTENINT ELS ASPECTES
ESSENCIALS DE LA SEUA ORIENTACIÓ TOTALITÀRIA

42.  La postguerra mundial (entre 1945 i 1947) va significar per al franquisme:
L’hostilitat de les democràcies occidentals es va fer palesa al llarg del
1945 i 1946
les Nacions Unides
(ONU) va
condemnar
explícitament el
règim de Franco
França va
decidir tancar
la frontera
amb Espanya
l’Assemblea de
l’ONU va recomanar
la retirada dels
ambaixadors de
Madrid
Una ETAPA D’AÏLLAMENT I DE REBUIG
INTERNACIONALS

43. Resolució 39. Relacions dels Membres de les Nacions Unides amb Espanya.
“L’Assemblea General,
Convençut que el govern feixista de Franco a Espanya va ser imposat al poble espanyol amb l'ajuda dels
poders de l'Eix, (...), no representa al poble espanyol, i que pel seu continu domini d'Espanya està fent
impossible participar en assumptes internacionals al poble espanyol amb els pobles de les Nacions
Unides;
Recomana que el Govern espanyol de Franco siga exclòs com a membre de les Nacions Unides o que
tinga vincles amb les Nacions Unides (...) participació en congressos o altres activitats que puguen dur a
terme (...), fins que s'establisca un govern nou i acceptable a Espanya.
Desitjant, a més assegurar la participació de tots els pobles amants de la pau, inclòs el poble d’Espanya,
en la comunitat de nacions,
Recomana que, si en un termini raonable, no s'ha establert un govern l'autoritat del qual es considere
del consentiment dels governats, que es comprometa a respectar la llibertat d'expressió, culte i reunió, i
estiga disposat a fer eleccions immediatament en què el poble espanyol, lliure d'intimidació i violència i
sense tenir en compte els partits, puga expressar la seva voluntat, el Consell de Seguretat examinarà les
mesures necessàries a prendre per posar remei a la situació;
Recomana que tots els membres de les Nacions Unides retiren immediatament als seus ambaixadors i
ministres plenipotenciaris acreditats a Madrid (…)”
Resolucions aprovades per l’Assemblea General de les Nacions Unides, 12 de desembre de 1946.

44. Però Franco i els grups que li feien costat, VAN MANTENIR SEMPRE
EL PROPÒSIT FERM DE PERPETUAR-SE EN EL PODER
Van presentar la condemna internacional com una maniobra estrangera
per a desprestigiar el país i portar als espanyols a una nova guerra civil
La persistència del franquisme va tindre un
COST ECONÒMIC I POLÍTIC ENORME
QUASI NO VA REBRE
AJUDES ECONÒMIQUES
No es va beneficiar del Pla
Marshall (1947)
Espanya va ser
EXCLOSA DE L’OTAN
(Organització del Tractat
de l’Atlàntic Nord)
Organització defensiva
occidental creada el 1949

45. Però el context
internacional va canviar a
partir de 1947
APARICIÓ DE DOS BLOCS ANTAGÒNICS
BLOC
CAPITALISTA
BLOC
COMUNISTA
ESTATS
UNITS
URSS
GUERRA FREDA
En aquest context nou, per
als EUA i per a les
democràcies occidentals
més important tenir un bon aliat
en lluita contra el comunisme
que pressionar el règim franquista
per a forçar la democratització del
sistema polític

47. Les condemnes verbals al franquisme es van mantenir, però poc a poc es
va donar pas a l’ACCEPTACIÓ INTERNACIONAL DEL RÈGIM
L’any 1947, els Estats
Units ja es van negar
a imposar noves
sancions a Espanya
L’any 1950, es revocava l’acord de retirada
d’ambaixadors d’Espanya
va pressionar per a
que l’ONU no
ratificara la
condemna al règim
que havien establert
un any abans

48.  Per tractar de dotar-se de legalitat jurídica, el règim franquista va anar
elaborant les anomenades LEYES FUNDAMENTALES (no tenien res
a veure amb una constitució democràtica):
El FUERO DEL
TRABAJO
La LEY
CONSTITUTIVA
DE LAS
CORTES
1938
regulava les relacions laborals i
establia els principis del
nacionalsindicalisme
1942
un sindicat únic que
reunia a empresaris i
treballadors
creava les Corts com a òrgan
legislador només deliberatiu
(supeditat a Franco)
organitzat en sindicats
verticals
(LEY DE UNIDAD
SINDICAL, 1940)

49. La LEY DE
REFERÉNDUM
NACIONAL
La LEY DE
SUCESIÓN
El FUERO DE LOS
ESPAÑOLES
1945
permetia a Franco a sotmetre a
consulta popular les qüestions
que considerés oportunes
1947
1945
establia Espanya com un regne i
preveia la monarquia com a
successora del franquisme
era una declaració de drets dels
espanyols (sense cap garantia
de poder-los exercir)
Ratificava a Franco com a cap de l’Estat
Llei aprovada
per referèndum
Les actes estaven redactades amb el resultat de les votacions
ABANS de l’obertura dels col·legis electorals

51.  En resum, des del punt de vista polític, l’organització de l’Estat franquista
va quedar organitzat de la següent manera (tota esta organització
s’agrupava baix el nom de Movimiento Nacional):
 Esta elecció de procuradors també es va conèixer com “democràcia
orgànica”.

52. L’autarquia
fomentava
L’aïllament exterior
La substitució del lliure mercat per la
intervenció de l’Estat en economia
Des del punt de vista econòmic, un dels objectius inicials del
franquisme va ser aconseguir l’autosuficiència econòmica
L’AUTARQUIA
QUE EL PAÍS
PRODUIRA TOT
EL QUE
NECESSITARA

53. La política autàrquica va tindre 3 grans àmbits d’actuació
La reglamentació
del comerç
exterior
El foment de la
indústria
La regularització
estatal de la
comercialització i
dels preus

54. LA REGLAMENTACIÓ DEL COMERÇ EXTERIOR
va passar a ser
regulat per
l’Estat
es van reduir les importacions
als productes imprescindibles
RESULTATS
Encariment dels productes que calia importar
(PETROLI)
ESCASSETAT DE BÉNS DE CONSUM
Desabastiment en matèries primeres i
subministrament elèctric = VA AFONAR LA
PRODUCCIÓ INDUSTRIAL

55. EL FOMENT DE LA INDÚSTRIA
sobretot el
d'interès estratègic
amb la finalitat d’assegurar la
independència militar i política
de l’Estat
L’any 1941 es va crear
l’INSTITUT NACIONAL
D’INDÚSTRIA
(INI)
creat per a promoure
la nova política
industrial
Va crear nombroses
empreses
va prioritzar les inversions en
sectors vinculats a la defensa
militar
Ibèria RENFE TELEFÒNICA

56. LA REGULARITZACIÓ ESTATAL DE LA COMERCIALITZACIÓ I
DELS PREUS
va afectar
sobretot al
SECTOR AGRARI
L’Estat era qui s’encarregava
de distribuir els productes i de
fixar els preus de compra i de
venda
Els baixos preus dels
productes va provocar
L’AFONAMENT DE LA
PRODUCTIVITAT
L’AFONAMENT DE LA
PRODUCCIÓ

57. El resultat de la política
autàrquica va ser
UN ESTANCAMENT
ECONÒMIC
PROFUND
va provocar
El col·lapse del comerç exterior
Un descens notable de la
producció i el consum
Una considerable disminució del
nivell de vida de la població
Mentre els països afectats per la Segona Guerra Mundial van
tardar entre 5-8 anys a recuperar-se i tornar al nivell d’abans de la
guerra, ESPANYA VA TARDAR 15 ANYS A TORNAR ALS
NIVELLS DE 1936

58. La rigidesa de la
reglamentació
econòmica comportava
EL CONTROL DEL
MERCAT A CÀRREC
DE L’ESTAT
els agricultors estaven
obligats a lliurar tota la
producció a un preu
regulat
L’administració s’encarregava
de vendre els productes al
consumidor a un preu també
regulat
RESULTATS
El desabastiment generalitzat d’aliments
El racionament de productes considerats de
primera necessitat
Els productes de primera necessitat
van ser distribuïts per mitjà una
CARTILLA DE RACIONAMENT
en vigor entre
1939 - 1952

61. Al pagar-se la producció a
un preu fixe, PER DAVALL
DEL PREU REAL
molts productors preferien
amagar-la per a vendre-la al
MERCAT NEGRE
L’ESTRAPERLO
Els productes tenien preus 3-4
vegades més cars que l’oficial
obtenien guanys més
alts
Aquest mercat negre va afectar
Va funcionar gràcies a la TOLERÀNCIA i a la CORRUPCIÓ DE MOLTES
AUTORITATS
ELS PRODUCTES INDUSTRIALS
LES MATÈRIES PRIMERES
ALS ALIMENTS

63. La dècada dels 40 en Espanya van ser
ANYS DE MISÈRIA I DE FAM
El nivell de vida de la
població va disminuir
considerablement
preus alts
escassetat de
productes
salaris baixos
El cost de la vida es
va incrementar entre
un 500 i un 700%
Treballadors obligats a fer jornades de treball de 12-14 hores
diàries o tenir més d’un treball alhora
La fam va provocar la reaparició
de malalties ja eradicades en
dècades anteriors
TUBERCULOSI

65. Les taxes de mortalitat es
van disparar al llarg de la
dècada
L’esperança de vida es va
reduir
53 anys per a les dones
47 anys per als homes
La misèria es va manifestar
també en la falta
d’habitatges dignes
en les grans ciutats hi va
haver un gran augment del
barraquisme
al camp va proliferar la
utilització de coves com
habitatge

66. 4) ELS ANYS DEL RECONEIXEMENT
INTERNACIONAL
(1951-1959)

67.  El malestar creat per la duresa de les condicions de vida i de treball com
també l’opressió política, va provocar protestes:
 vaga general al País Basc (1948).
 vaga de tramvies de Barcelona (1951) = les protestes van començar per
l’augment del preu del bitllet del tramvia i ràpidament va derivar cap a
una gran protesta popular per:
 Les dificultats polítiques i econòmiques, unides a la necessitat d’alleujar les
característiques del franquisme més coincidents amb el feixisme, van portar
a Franco a remodelar el govern a l’estiu de 1851.
els salaris la misèria
la manca de
llibertats

68. El nou govern
tenia com intenció facilitar l’acostament a
les potències occidentals
VA OBRIR UNA NOVA ETAPA POLÍTICA
predomini del
NACIONALCATOLICISME
Es va donar més pes als catòlics en
detriment dels falangistes

69. Es van impulsar figures no tan
compromeses amb els principis
autoritaris
Ruiz-Giménez
Luis Carrero
Blanco
nou ministre
d’Educació
va passar a
encarregar-se de
l’orientació
política del règim
es va convertir
en el
conseller
màxim de
Franco

70.  L’agudització de la Guerra Freda va facilitar que les relacions internacionals
d’Espanya, un Estat clarament anticomunista, entraren en una fase de
normalització:
A partir de 1950 va començar a ser admesa en diferents organismes
internacionals
Però el reconeixement internacional definitiu va arribar el 1953 amb
Els acords amb els Estats Units
El concordat amb la Santa Seu

71. RESPECTE ALS ACORDS AMB
ELS ESTATS UNITS
Els Estats Units van obtenir d’Espanya el dret d’establir i d’utilitzar una
sèrie d’instal·lacions militars en territori espanyol
Torrejón Morón Saragossa Rota
A canvi, Espanya va aconseguir
Material bèl·lic per
modernitzar les
forces armades
Ajuda econòmica i
tècnica
(465 milions de
dòlars en 4 anys)
EL SUPORT
POLÍTIC DELS
ESTATS UNITS
va assegurar al règim de Franco una acceptació internacional progressiva

73. RESPECTE AL CONCORDAT
DE 1953 AMB LA SANTA SEU
Es va refermar encara més l’aliança entre el règim franquista i l’Església
Espanya reafirmava la
CONFESSIONALITAT DE
L’ESTAT
A canvi l’Església catòlica va
reafirmar el seu estatus de
privilegi en territori espanyol
exempció d’alguns
impostos
Subvencions per a la construcció i
manteniment del patrimoni eclesiàstic
Dret a construir universitats, obrir emissores
de ràdio, publicar periòdics i revistes,...
Exempció del servei
militar per al clero

74.  L’admissió d’Espanya en el context internacional a mitjan dècada dels 50,
va alleujar el franquisme, però molts dels problemes interns encara estaven
per resoldre:
El nivell de vida de la població era
molt inferior del de la resta de
països europeus
La situació econòmica era
molt difícil
Entre 1956 i 1958
nova onada de protestes a
les regions industrials =
MOVIMENT VAGUÍSTIC
la principal reivindicació era
l’AUGMENT DE SALARIS
A les protestes industrials se li
van unir les PRIMERES
SENYALS de DISSIDÈNCIA
ESTUDIANTIL a les universitats
de Madrid i Barcelona
va provocar la destitució de
Ruiz-Giménez

75. L’any 1957 Franco va fer una altra
remodelació del govern
A proposta de Carrero
Blanco, van entrar els
TECNÒCRATES
Molts procedien
de l’OPUS DEI
seguia donant-se més
espai als sectors catòlics
Van ocupar llocs
decisius en la direcció
econòmica del país
es van proposar
3 OBJECTIUS
aconseguir la liberalització de l’economia
apertura comercial a l’exterior
salvar a l’Estat de la fallida
La majoria d’aquesta nova generació de polítics
(no havien participat en la Guerra Civil) seran els
que van protagonitzar l’etapa següent del
franquisme

76.  Una de les primeres actuacions del nou govern va ser:
La LEY DE
PRINCIPIOS DEL
MOVIMIENTO
NACIONAL
1958
Va ser la
sisena llei
fonamental
Va actualitzar els principis rectors del règim sense alterar-ne la naturalesa
dictatorial
Amb aquesta nova llei, tots els funcionaris estaven obligats a jurar els
principis rectors del règim abans de prendre possessió del càrrec

77. Els dirigents de la FET y de las JONS van voler
que esta llei atorgara grans poders al partit per a
controlar el govern
oposició de l’Església + militars + empresaris
El Movimiento Nacional va passar a ser
considerat com una agrupació de totes les
famílies franquistes sense predomini dels
falangistes
tots ells subordinats
al govern i sobretot,
al general Franco
Aquesta llei també va refermar Espanya com un regne (deixava en mans
de Franco l’elecció del futur monarca i el moment en què es produiria la
successió)

78. 5) L’ADOCTRINAMENT DE LA SOCIETAT

79.  El franquisme va imposar canvis profunds en la vida quotidiana, en els
comportaments culturals i religiosos i en el marc polític a tota la
societat espanyola.
 Va ser especialment vigilant amb els joves i les dones = va voler imposar
els seus valors ideològics i morals per mitjà d’un control exhaustiu de les
seues activitats públiques i privades.
Es va imposar un
CULTE A FRANCO
enaltit pels mitjans de
propaganda oficials
A tots els cinemes era obligatori projectar un
documental que exalçava tots els avanços i
virtuts del règim franquista
NO-DO

81. Es van difondre unes formes de comportament basades en la
moral catòlica tradicional
La majoria de les cerimònies que
marcaven la vida de les persones
tenia un caràcter religiós
bateig
enterrament
casament
ASSISTIR A MISSA era quasi UNA OBLIGACIÓ
Es va prohibir el matrimoni civil i el divorci
Es va penalitzar durament
l’homosexualitat
l’amistançament
l’avortament
Dues persones
que viuen
juntes i tenen
relacions
sexuals sense
estar casades

82. Les normes de comportament socials i els bons costums
indicaven que
els vestits no havien de ser
ajustats al cos ni marcar-ne
les formes
els escots no podien ser
massa oberts
des dels 12 anys, les xiques
estaven obligades a portar
calces
xics i xiques no podien
coincidir en llocs públics
(piscines, platges,...)

83. Per tal d’enquadrar la societat i adoctrinar-la...
es van crear diferents
organitzacions
El FRENTE DE JUVENTUDES
organitzava campaments,
concentracions i cicles
educatius de formació política
La SECCIÓN FEMENINA DE
FET Y DE LAS JONS
S’encarregava d’organitzar un
servei social, equivalent al
servei militar dels homes, que
les dones havien de fer
dedicat a l’adoctrinament
de la joventut dedicada a la formació de la dona

84. Per a les DONES, el franquisme va significar
la pèrdua de tots els drets
aconseguits durant la
Segona República
la consolidació d’un sistema
de valors masclista
Tornaven a la
dona a la llar
Les consideraven inferiors, tan
jurídicament com legalment
l’home s’ocupava dels afers públics,
mentre que la dona havia d’ocupar-se
dels àmbits domèstics

85. La dona no podia
comprar ni vendre béns
sense l’autorització d’ell
va retirar a les dones la
capacitat legal
va prohibir l’ús d’anticonceptius
i l’avortament
va restablir els delictes d’ADULTERI i de CONCUBINAT
(especialment castigats quan els cometia la dona)
el CODI CIVIL
El marit va esdevenir el
representant legal de la
dona i administrador de
les seues propietats

86. si la dona casada volia
treballar, necessitava un
permís del marit
En el terreny laboral
es va tractar d’allunyar la
casada de treballar fora
de casa
es va acceptar la desigualtat
salarial entre sexes
se li van prohibir certes
professions
es va penalitzar a les
mares
se les excloïa dels
subsidis familiars que
pagava l’Estat

88. L’EDUCACIÓ ES VA CONVERTIR EN UN MITJÀ
D’ADOCTRINAMENT POLÍTIC I RELIGIÓS
Va quedar majoritàriament en mans de l’Església
Es va imposar
l’obligatorietat de la
religió i de la
“Formación del Espíritu
Nacional”
Assignatura impartida per
membres del Movimiento que
ensenyava els principis bàsics
de la doctrina falangista
Es va prohibir la
coeducació
Com el destí de la dona era fer de mare i
esposa, la seua educació havia de ser
diferent i, per tant, separada
Durant molts anys, les dones van tindre
un nivell educatiu inferior al dels xics

90. 6) LA RESISTÈNCIA AL
RÈGIM FRANQUISTA

91.  L’oposició al règim franquista va vindre tant de l’exterior com de
l’interior.
RESPECTE A L’OPOSICIÓ
EXTERIOR
A finals de la Guerra
Civil, més de 400 mil
persones van fugir
a França
al nord d’Àfrica
Una bona part d’aquests exiliats van
tornar a Espanya quan el règim de
Franco va prometre que no actuaria
contra els qui hagueren comés delictes
No va complir la seua
promesa
Aproximadament la
meitat no va tornar-hi
es van quedar a l’exili
van tornar a Espanya ja després de la
mort de Franco

92. Aquest èxode va
comportar per a
Espanya la pèrdua de
personalitats importants
intel·lectuals
científics
artistes
Explica el baix nivell
de producció cultural
durant la postguerra
A França s’hi va establir una colònia
d’emigrants espanyols important
principalment a les
ciutats del sud
La seua situació va fer-se
més difícil durant l’ocupació
alemanya de França
van ser perseguits al
considerar-los
comunistes perillosos
N’hi va haver que es van allistar a
la resistència francesa que
lluitava contra l’ocupació nazi
Molts van haver
d’emigrar cap a Gran
Bretanya i a Amèrica

93. Dels que van fugir cap a
Amèrica, molts es van
instal·lar a MÈXIC
Va ser el país que
va acollir el
nombre més gran
d’espanyols
Gràcies a la voluntat
política del president
Lázaro Cárdenas
Des d’allí, les institucions de la
República i el govern català i basc
van continuar funcionant
A Mèxic s’hi va elegir un nou
govern republicà a l’exili
Es va mantenir fins el 1977
Allí es va desenvolupar una
part molt important de
l’oposició antifranquista
La majoria de les organitzacions
polítiques i sindicals republicanes
van mantenir la seua organització
fora d’Espanya
Però va anar
decandint amb el
temps
les divisions internes
l’allunyament progressiu de la
realitat social d’Espanya
A causa de

94. Les discrepàncies entre les
diferents forces va dificultar
l’elaboració de
programes comuns per
a lluitar contra el
franquisme
la creació de
plataformes unitàries
republicans i socialistes
defensaven la
necessitat de crear un
front únic
partidaris de desenvolupar
una tasca diplomàtica per
forçar la caiguda del
franquisme
anarquistes,
comunistes,
militants del POUM
defensaven la lluita guerrillera
com a fase prèvia a la
insurrecció popular contra el
franquisme

95. RESPECTE A L’OPOSICIÓ
INTERIOR
En acabar la guerra, els partits i els sindicats opositors al
règim franquista havien quedat desmantellats
La seua reconstrucció va ser
lenta i DIFÍCIL
en la clandestinitat i esquivant
la repressió policial
constantment la policia
desarticulava l’organització i
n’empresonava els dirigents
El PCE fou el partit que se’n va sortir més bé a l’hora de
refer la seua estructura i mantenir certa activitat clandestina

96. De manera general, l’actuació de l’oposició durant el primer
franquisme es pot dividir en tres etapes diferents
Entre1939 i 1944 Entre1945 i 1947 Entre1948 i 1951

97. 1939 - 1944
L’actuació de la resistència interior
va ser MOLT LIMITADA
El més significatiu fou la
resistència dels MAQUIS
quan va acabar la guerra, alguns
combatents republicans no es van
resignar a perdre, es van amagar
amb l’armament i van mantenir
focus de resistència armada
des de França es van
organitzar partides de
guerrillers que entraven a
Espanya i actuaven sobretot
en zones rurals i de muntanya

98. Algunes organitzacions (anarquistes, comunistes)
van promoure un intent d’alçament armat
probable derrota del nazisme +
confiança que això faria caure
el franquisme
A mesura que va avançar la
Segona Guerra Mundial
L’acció més important va ser la
invasió de la Vall d’Aran
18 d’octubre
de 1944
durant 10 dies van ocupar tota
la Vall menys Viella
finalment
L’ACCIÓ VA FRACASSAR
i van haver de retirar-se

100. 1945 - 1947
Esta etapa va estar
condicionada per la
derrota de l’Eix
va crear unes condicions
favorables a una hipotètica
caiguda del règim franquista
La possibilitat d’una intervenció aliada a Espanya va afavorir la
creació de plataformes unitàries entre les forces opositores
Ja en 1944 els sectors
monàrquics democràtics
s’havien organitzat al voltant
de Joan de Borbó
Creació de l’ALIANZA
NACIONAL DE FUERZAS
DEMOCRÁTICAS
socialistes i republicans
s’hi van unir

102. 1948 - 1951
Esta etapa es va caracteritzar
per la DESMORALITZACIÓ,
provocada per
la consolidació de la dictadura
la recomposició del
moviment opositor
A finals de 1948 era evident que cap potència internacional
no estava disposada a promoure la caiguda de Franco
Tampoc semblava
possible que la guerrilla
derrotés a la dictadura
de fet, a partir d’eixe 1948, tant
comunistes com anarquistes, van decidir
ABANDONAR LA LLUITA ARMADA
no obstant, al llarg de la dècada dels 50, alguns grupets armats de
maquis van continuar actius

103. La dura repressió
contra els maquis
La falta d’ajuda
exterior
van contribuir a
fer fracassar
l’estratègia de la
lluita armada
A més,
policia franquista
+ Guàrdia Civil
ja havien liquidat pràcticament tota la
resistència política a l’interior
També es va
fer evident el
distanciament
progressiu
entre
l’oposició a l’exili
l’oposició a l’interior
amb contínues
polèmiques entre els
diferents grups
cada vegada més
allunyada de la realitat
política espanyola
al final es va mostrar
l’oposició més efectiva
contra la dictadura

104. De manera tímida, ja a finals dels 40, va començar a ressorgir a
Espanya un moviment de protesta de les classes treballadores
contra la precarietat de les condicions de vida i de faena
El PCE es va
centrar en l’acció
política
clandestina
per tractar d’augmentar la
seua influència sobre els
treballadors
sectors obrers catòlics, com l’HOAC
(Hermandad de Obreros de Acción
Católica)
van començar a plantejar
reivindicacions socials i laborals

105. Poc a poc, els conflictes laborals van anar multiplicant-se
També va anar desenvolupant-se un important moviment estudiantil
demanava
vaga general en Manresa
(1946)
S’oposava al SEU
(Sindicat Oficial d’Estudiants)
vaga general al País Basc
(1948)
vaga general de tramvies
a Barcelona (1951)
moviment vaguístic a
Astúries (1958)
llibertats polítiques
una reforma en la
universitat

106. Barcelona (1957)
Madrid (1956)
Les protestes estudiantils més
significatives es van produir a
A pesar de la duresa de la
repressió acadèmica i policial
El moviment universitari es va anar estenent a altres universitats
espanyoles

108. CONCEPTES A DESTACAR
 TOP.
 NO-DO.
 Totalitarisme.
 Estat confessional.
 Nacionalsindicalisme.
 Nacionalcatolicisme.
 Autarquia.
 Desenvolupanisme.
 Racionament.
 Concordat.
 Croada.
 AntiEspanya.
 ACNDP.
 Opus Dei.
 División Azul.
 OTAN.
 Pla Marshall.
 Leyes fundamentales.
 Fuero del Trabajo.
 Ley Constitutiva de las Cortes.

109. CONCEPTES A DESTACAR
 Fuero de los Españoles.
 Ley de Referéndum Nacional.
 Ley de Sucesión.
 Democràcia orgànica.
 Institut Nacional d’Indústria.
 Estraperlo.
 Maquis.
 Alianza Nacional de Fuerzas
Democráticas.
 HOAC.
 SEU.