les causes, l'inici, el desenvolupament i les conseqüències de la primera guerra mundial, Societat de Nacions i la Rússia tsarista i les revolucions russes de 1905 i 1917

1. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
I
LA REVOLUCIÓ RUSSA

2. 1. INTRODUCCIÓ
2. LES CAUSES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
3. L’INICI DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
4. LES FASES DE LA GUERRA
5. UNA GUERRA TOTAL
6. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
7. L’ORGANITZACIÓ DE LA PAU
8. LES REVOLUCIONS RUSSES
8.1. LA RÚSSIA TSARISTA (RÚSSIA A PRINCIPI DEL SEGLE XX)
8.2. LA REVOLUCIÓ DE 1905
8.3. LA REVOLUCIÓ DE 1917
ÍNDEX

3. 1. INTRODUCCIÓ

4.  Al principi del segle XX les rivalitats econòmiques, colonials i nacionals
entre els Estats europeus van conduir a una escalada de tensions i a una
carrera d’armaments que van desembocar en la Primera Guerra Mundial
(1914 – 1918).
 Va ser un tipus de conflicte nou que:
 va implicar països arreu del món.
 va mobilitzar no tan sols els exèrcits, sinó també la població civil.
 va deixar un terrible saldo de morts i de destrucció.
 La participació de l’imperi Rus en el conflicte va provocar un gran
descontentament entre la població, i el 1917 una doble revolució va
enderrocar el tsarisme i va instaurar el primer Estat socialista al món.

6. 2. LES CAUSES

7.  La IGM s’explica per la creixent tensió que va anar creant-se entre les
potències europees des de finals del segle XIX (rivalitats territorials,
rivalitats econòmiques i polítiques, l’expansió imperialista, la creació de
blocs d’aliances...).
 Entre les rivalitats territorials va destacar sobretot l’enfrontament entre
FRA i ALE. Esta rivalitat venia de la guerra franco-prussiana (1870), quan
FRA va perdre l’Alsàcia i la Lorena (des d’eixe moment va voler recuperar-
les).

8.  Entre les rivalitats econòmiques i polítiques va destacar sobretot
l’enfrontament entre GB i ALE. A principi del segle XX, ALE ja era la primera
potència econòmica del continent i volia estendre eixe domini al comerç
marítim (GB veia la seua supremacia econòmica per mar en perill). A més,
ALE també reivindicava una posició hegemònica en qüestions de política
europea (GB veia la seua supremacia política també en perill).
 L’expansió imperialista que van experimentar les principals potències
europees, per a buscar matèries primeres barates i reservar-se mercats i
zones estratègiques, també van servir per
aprofundir en les rivalitats entre estos països
(per exemple les crisis del Marroc van servir
per dinamitzar l’aliança entre GB i FRA
i per aprofundir el rancor de francesos i
britànics contra els alemanys).

9.  La creació de dos grans blocs d’aliances també va servir per a
enfrontar postures: en 1882 s’havia creat la TRIPLE ALIANÇA: formada per
Alemanya, l’Imperi Austrohongarès i Itàlia; front a ella poc a poc es va crear
la TRIPLE ENTESA: formada per França, Rússia i Gran Bretanya.

10.  La creixent tensió es va veure reflectida en la fabricació d’armament a
què es van dedicar estos països en previsió a un possible enfrontament
entre ells (recordar que este període es coneix com “la Pau Armada”).
 Tota eixa tensió es va vorer accentuada pel conflicte balcànic:
 era un zona baix domini turc, però amb molts ideals nacionalistes i
d’ independència.
 des del 1875, els conflictes en la zona havien sigut continus
(independència de Sèrbia, Bulgària,…).
 l’interès en controlar la zona per part d’Àustria-Hongria i de Rússia
va convertir un problema regional en un problema internacional.

11.  el primers anys del segle XX les guerres nacionalistes de la zona
(Crisi Bòsnia de 1908, guerres balcàniques de 1912 i 1913) van
deixar clar que:
 Sèrbia volia unificar els territoris
baix el seu domini i aconseguir
una eixida a la mar.
 Àustria-Hongria estava disposada
a declarar-li la guerra a Sèrbia per
tal d’evitar-ho.
 Rússia estava disposada a
enfrontar-se a Àustria-Hongria,
com aliada de Sèrbia i per controlar
el pas dels estrets al mar Negre.
 Davant un previsible conflicte, estes potències van anar assegurant-se la
participació dels seus aliats (es va activar el sistema d’aliances).

12. 1) Per què els països europeus s’enfrontaven en les colònies? Quina nova potència
plantejava els problemes principals?
2) Llig el text i explica què van ser les crisis marroquines:
En 1905 el govern alemany va oferir suport al sultà del Marroc
perquè s’enfrontara als francesos, que volien crear un protectorat
en la zona. La Conferència d’Algesires (1906) va frustrar les
aspiracions alemanyes, perquè va establir un protectorat
francoespanyol al Marroc.
Ara bé, Alemanya, el 1911, amb motiu d’una insurrecció al sud
del Marroc, va enviar vaixells de guerra al port d’Agadir, amb el
pretext de protegir els súbdits alemanys. El Regne Unit va donar
suport incondicional a França i Alemanya es va haver de retirar.

13. 3) Quin era el conflicte principal entre França i Alemanya?
4) Quins interessos s’enfrontaven als Balcans?
5) Justifica per què aquesta època es coneix com la de la “Pau Armada” i es diu que
la Primera Guerra Mundial va ser una “guerra anunciada”.
6) En què s’assemblen i en què es diferencien els conceptes “Triple Aliança” i “Triple
Entesa”?

14. 3. L’INICI DE LA PRIMERA
GUERRA MUNDIAL

15.  L’espurna que va encendre el conflicte bèl·lic va ser l’assassinat de l’hereu
al tron austrohongarès, Francesc Ferran d’Habsburg.

16.  El joc d’aliances es va activar i va acabar convertint un conflicte localitzat
en un gran conflicte internacional = la Primera Guerra Mundial:
 el 28 de juny de 1914: Francesc Ferran d’Habsburg era assassinat
a Sarajevo (Bòsnia) per un nacionalista bosnià.
 el 23 de juliol: Àustria-Hongria enviava un ultimàtum a Sèrbia.
 el 28 de juliol: Àustria-Hongria li declarava la guerra a Sèrbia.
 el 30 de juliol: Rússia li declarava a la guerra a Àustria-Hongria.
 l’1 d’agost: Alemanya li declarava la guerra a Rússia.
 el 3 d’agost: Alemanya li declarava la guerra a França.
 el 4 d’agost: Alemanya invadia Bèlgica (territori neutral) i GB li
declarava la guerra .

17. 7) Llig el text i contesta a les preguntes:
a) Tipus de font?
b) Tipus de text?
c) Localització?
d) Idea principal?
e) Explica per què
es va enviar eixe
ultimàtum:
f) Explica què va
passar després:
“La història d’estos últims anys, i especialment els esdeveniments del 28 de
juny, han demostrat l’existència en Sèrbia d’un moviment subversiu, la
finalitat del qual és separar de la monarquia austrohongaresa algunes parts
del seu territori (...). El govern reial serbi ha de comprometre's a:
1 .Suprimir tota publicació que incite a l’odi i al menyspreu de la Monarquia
(...).
3. Eliminar sense demora de la instrucció pública en Sèrbia (...) tot el que
servisca o puga servir a fomentar la propaganda contra Àustria-Hongria.
4. Separar del servei militar i de l’administració a tots els oficials i
funcionaris culpables de la propaganda contra la monarquia
austrohongaresa (...).
6. Obrir una enquesta judicial contra els participants en el complot del 28 de
juny que es troben en territori serbi (...).
El govern imperial i reial espera la resposta del Govern reial com a molt tard
fins el dissabte 25 d’este mes, a les cinc de la vesprada”.
Del Govern d’Àustria-Hongria al Govern de Sèrbia, 23 de juliol de 1914.

18. 4. LES FASES DE LA GUERRA

19.  En un principi els països van pensar que anava a ser un conflicte de curta
durada, però al final va durar 4 anys (1914 – 1918) (de fet va ser un conflicte
que va ser molt ben rebut per la població en general = únicament un sector
dels socialistes es van oposar a ella des del principi, ja que la consideraven
una guerra burgesa).

20.  La Primera Guerra Mundial es pot dividir en QUATRE ETAPES O FASES:
 La iniciativa de la guerra la va prendre ALE amb el PLA SCHLIEFFEN:
 pretenia, en el front occidental, llançar un ràpid atac sobre FRA a través
de dos països neutrals (Bèlgica i Luxemburg) i prendre per sorpresa a
l’exèrcit francès; i confiava, en el front oriental, en la previsible lentitud
de les tropes russes.
 l’objectiu era una ràpida victòria en el front occidental i poder després
dedicar-se al front oriental (evitant així lluitar en dos fronts alhora).

21.  Però este pla va fracassar:
 les victòries alemanyes en França no van ser decisives i a més, els
francesos van contraatacar i van estabilitzar el front occidental.
 a més, els austríacs van necessitar ajuda contra els russos, de
manera que el alemanys van haver d’enviar tropes al front oriental.
 el temor alemany d’haver de lluitar en dos fronts es va fer realitat.
 El que els alemanys pensaven guanyar en poques setmanes, es va convertir
en una llarga guerra de desgast.

22.  Fracassat el pla Schlieffen, es va passar a una guerra de posicions: els
exèrcits defenien posicions fixes mitjançant trinxeres (guerra de desgast).
 Van començar a utilitzar-se noves armes: metralladores, granades de mà,
morters, llançaflames, gasos asfixiants, tancs, avions,…

24.  Al llarg del 1915 van anar incorporant-se nous països al conflicte, però no
va comportar canvis significatius en el conflicte.
 A partir del 1916, els dos bàndols van optar per dur a terme grans ofensives
contra l’enemic per tal de debilitar-lo: la BATALLA DE VERDUN i la
BATALLA DEL SOMME van ser les dues grans batalles d’eixe any (va haver
més de mig milió de morts en cadascuna d’elles, però el front a penes va
variar).

25.  El 1917 es van produir dos fets molt importants: l’eixida del conflicte de
Rússia i l’entrada en el conflicte dels Estats Units.
 En març, es produïa una revolució en Rússia que acabava amb el Tsar i
davant els problemes interns que patia el seu país, l’exèrcit rus va deixar
pràcticament de combatre (este fet i el tancament del front oriental era molt
beneficiós per a Alemanya, que podia així dedicar tots els seus esforços al
front occidental).
 En abril, els Estats Units decidien entrar en el conflicte: l’excusa va ser
l’afonament d’un vaixell nord-americà per part dels alemanys, la realitat és
que els nord-americans van decidir entrar en el conflicte quan van vorer
perillar els seus interessos (l’eixida de Rússia posava en perill la victòria
aliada i els nord-americans tenien por de no poder recuperar tota l’ajuda
econòmica que havien donat als aliats si estos perdien).

26.  A principi del 1918 (en març) es va signar oficialment l’eixida de Rússia de la
guerra (PAU DE BREST – LITOVSK ).
 Alemanya va poder concentrar totes les seues tropes i llançar un gran atac
en el front occidental. Els aliats van poder resistir i quan van començar a
arribar les tropes nord-americanes van començar a contraatacar.
 La injecció de soldats i armament nord-americà va ser decisiu i unit a
l’esgotament de les potències centrals, els aliats van començar a avançar.
 Poc a poc, les potències centrals van anar rendint-se... Alemanya signava
l’armistici l’11 de novembre de 1918 = la Primera Guerra Mundial havia
acabat.

27. 8) Observa el mapa i contesta a les preguntes:
a) Quin és el tema?
b) En què consistia?
c) Quina va ser la principal
conseqüència per a
Alemanya del fracàs
d’esta tàctica?

28. 9) Enumera les fases de la Primera Guerra Mundial i la seua cronologia:
10) Quins fets van provocar que el 1917 la guerra fera un tomb?
11) Per què van entrar els Estats Units en el conflicte?

29. 5. UNA GUERRA TOTAL

30.  La guerra de 1914 – 1918 la van anomenar la Gran Guerra = es va
considerar com el primer exemple d’un nou tipus de guerra, la “guerra total”
(ja no es limitava només als camps de batalla, sinó que implicava tota la
població i tots els recursos de les nacions contendents).
 El nou tipus d’exèrcit nacional va implicar la participació en els combats del
gruix de la població civil masculina en edat de militar (per això, els desastres
de la guerra van castigar de manera generalitzada a la població = marits i
fills estaven lluitant al front).

31.  Com que l’avanç dels exèrcits el 1914 podia ser molt més ràpid que en el
passat (disposaven de ferrocarrils i vehicles a motor), es va produir l’èxode
de milions de civils pel pànic dels saquejos, de la destrucció o de les
represàlies = va donar origen a un dels primers grans moviments de
refugiats causats per un conflicte bèl·lic en el món contemporani.

32.  Com la guerra va requerir una enorme producció d’armament, municions,
etc., es va utilitzar massivament el treball de dones i homes en edat no
militar.

33.  Els governs van instaurar economies de guerra, amb una forta intervenció
de l’Estat = les fàbriques havien de funcionar al màxim de la seua capacitat
per a fabricar armes, i qualsevol queixa o falta de rendiment es considerava
una traïció.
 Com les necessitats de la guerra eren prioritàries, la producció de béns de
consum se’n va ressentir = faltaven queviures i productes de primera
necessitat (bona part de la població que vivia en les ciutats no tenia
recursos, com en el camp, per a alimentar-se = va aparèixer la fam).

34.  Per a que el conjunt de la població mantingués la moral i contribuira a
l’esforç bèl·lic, els Estats van recórrer per primera vegada a la propaganda
= va permetre mobilitzar a l’opinió pública de cada bàndol i va utilitzar
l’exaltació a la pàtria i l’odi a l’enemic com a forma per a comprometre tota la
població en el conflicte.
 Es va recórrer també a la censura de premsa i es van manipular comunicats
militars = per a crear un estat d’opinió unànime i mantenir la moral alta (els
pacifistes o els socialistes contraris a la guerra, van ser detinguts o
silenciats).

35. 12) Quin tipus d’exèrcit es va configurar per a combatre en la Primera Guerra
Mundial?
13) Per a què van utilitzar els Estats la propaganda durant la Primera Guerra Mundial?
Què va permetre esta propaganda?
14) Què va significar la guerra per a les dones? Què van reivindicar a partir d’aquest
moment?

36. 6. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA
PRIMERA GUERRA MUNDIAL

37.  Demogràfiques:
 les pèrdues humanes per als contendents van ser molt grans
(excepte per als EUA), mai conegudes fins eixe moment en la
història: uns 2 milions en Alemanya, 1’5 milions en França, 1’7 en
Rússia, 1’5 en Àustria-Hongria, etc.
 A més dels morts, van haver milions de ferits.
 Es va produir un important descens de la natalitat.
 Va haver un gran quantitat de baixes civils (falta d’aliments, males
condicions de vida,…).

38.  Econòmiques:
 Les zones on es van produir els combats van quedar arrasades.
 Els països bel·ligerants es van endeutar (excepte els EUA, que es
van convertir en el gran prestamista).
 Les indústries van quedar paralitzades: recordar que havien dedicat
tot els seus esforços a la producció per a la guerra.
 Les grans potències europees passaven per grans dificultats =
Europa va perdre la seua hegemonia econòmica i els EUA es van
convertir en la primera potència econòmica del món.

39.  Socials:
 Milions de viudes, orfes, invàlids = gran rancor entre classes i
nacions.
 Un nou paper de la dona en la societat: la dona es va incorporar al
món del treball.
 Polítiques:
 Rancor d’Alemanya i d’Itàlia pels tractats de pau.
 Europa va perdre la seua hegemonia política en el món.
 Aparició d’una nova potència mundial = els EUA.
 Aparició de l’URSS (va acabar convertint-se en una gran potència).

40.  Territorials: el mapa d’Europa va canviar profundament.
 Va desaparèixer l’Imperi Rus: va donar lloc a Finlàndia, les
Repúbliques bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània), Polònia (amb
territoris de Rússia i d’Alemanya) i l’URSS (Unió de Repúbliques
Socialistes Soviètiques).
 Va desaparèixer l’Imperi Austrohongarès: va donar lloc a Àustria,
Hongria, Txecoslovàquia i Iugoslàvia.
 Va desaparèixer l’Imperi Otomà.
 Alsàcia i Lorena van tornar a ser
de França.
 Alemanya va quedar dividida en
dos parts pel Corredor de Dànzig.

42. 7. L’ORGANITZACIÓ DE LA PAU

43.  Al gener de 1919 es va inaugurar a París una conferència per a establir les
condicions de pau.
 Va haver un tractat de pau per separat per a cada Estat derrotat:
 TRACTAT DE VERSALLES per a Alemanya.
 Tractat de Saint Germain per a Àustria.
 Tractat de Neuilly per a Bulgària.
 Tractat de Triannon per a Hongria.
 Tractat de Sèvres per a Turquia.

44.  El tractat més important va ser el Tractat de Versalles:
 se li van imposar a Alemanya unes condicions molt dures.
 se li va declarar culpable d’iniciar la Primera Guerra Mundial.
 se li va prohibir tindre exèrcit propi.
 va haver de tornar l’Alsàcia i la Lorena a França.
 li van llevar les colònies.
 es va dividir el seu territori en dos parts separades (corredor de
Dànzig).
 se li va obligar a pagar fortes indemnitzacions econòmiques.

45.  Els alemanys van considerar les condicions imposades pel Tractat de
Versalles com una humiliació (va acabar exacerbant el nacionalisme i
l’anhel de revenja).
 El descontentament no sols va afectar als països vençuts = així per
exemple, Itàlia va quedar molt defraudada al considerar que no havia rebut
les reivindicacions territorials que se li havien promès.

46.  En les conferències de pau de París, el president nord-americà, Thomas
WILSON havia aportat la seua visió d’una pau fundada en la concòrdia i en
l’absència de revenja (els 14 punts de Wilson) = com es veu en les
condicions del Tractat de Versalles, les idees de Wilson no van tindre massa
èxit.

47.  No obstant, entre les seues idees va destacar la proposta de crear la
SOCIETAT DE NACIONS (SDN) = una organització internacional que havia
de garantir la pau i la cooperació entre els Estats i evitar així que es produira
una nova gran guerra.
 Però esta organització va tindre molts problemes des del principi:
 els països vençuts no van poder formar part d’esta nova
organització.
 els EUA, a pesar de ser els que van proposar la seua creació, no
van voler participar-hi.
 l’URSS tampoc va ser acceptada.
 no va tindre mai una força militar (sols podia fer sancions morals i
econòmiques).
 En definitiva, va acabar tenint molt poca influència en la política
internacional (i no va evitar l’esclat d’una Segona Guerra Mundial).

48. 15) Explica estos conceptes:
a) Societat de Nacions
b) Tractat de Versalles

50. 8.1) LA RÚSSIA TSARISTA (RÚSSIA A
PRINCIPI DEL SEGLE XX)

51.  A principi del segle XX l’Imperi rus era considerat com una de les grans
potències mundials, però la seua grandesa sols era aparent = en realitat era
un país molt endarrerit:
 econòmicament endarrerit:
 el 80% de la població treballava al camp.
 la indústria estava molt endarrerida (sols ocupava el 5% de la
població).
 amb una organització social molt desigual:
 un minoria posseïa les riqueses i les terres (tsar, noblesa, Església
ortodoxa i camperols rics (KULAKS)).
 la majoria (llauradors i obrers) vivien en la misèria = per això, van
anar estenent-se entre ells idees revolucionàries.
 en definitiva, a l’Imperi rus li faltava una burgesia el suficientment
forta i nombrosa per a que atenués les desigualtats.

52.  amb una organització política arcaica:
 el poder del tsar no tenia límits.
 controlava tot el país gràcies al suport d’una sòlida burocràcia, una
poderosa policia i l’Església ortodoxa.
 A pesar de tot eixe control i davant les desigualtats, poc a poc van anar
desenvolupant-se idees de canvi.
 En aquest sentit va destacar la creació el 1898 del Partit Obrer
Socialdemòcrata Rus (format sobretot per obrers de la indústria que
defensaven les idees marxistes).

53.  El 1903 es va dividir en dos partits:
 els menxevics: socialistes moderats, que defensaven la col·laboració
amb la burgesia liberal per a desenvolupar el capitalisme en Rússia i
posteriorment instaurar una democràcia i des d’ahí dur a terme la
revolució socialista.
 els bolxevics: socialistes radicals, que defenien acabar amb el tsarisme
mitjançant una revolució i instaurar així una dictadura del proletariat
(consideraven que la burgesia busca el seu propi interès i que per tant,
calia oposar-se a tota col·laboració amb ella).

54. 8.2) LA REVOLUCIÓ DE 1905

55.  El primer toc d’atenció contra la situació existent a Rússia es va produir amb
la revolució de 1905:
 els obrers es van manifestar contra la política absolutista del tsar, contra
les derrotes contra els japonesos i contra la crisi econòmica i les
dificultats per les que passava la població.
 davant les protestes a la capital (Sant Petersburg), la resposta del tsar
va ser la força: els manifestants van ser atacats per la policia.
 la brutal repressió contra els
manifestants de la capital va
ser l’espurna que va fer esclatar
les protestes per tot arreu.

56.  el poble va crear soviets (assemblees de representants d’obrers i
llauradors).
 el tsar es va veure obligat a crear una assemblea representativa
(DUMA).
 però quan la situació es va calmar i el tsar va poder utilitzar l’exèrcit per
a reprimir les protestes (la guerra contra els japonesos ja s’havia
acabat), el poder de la Duma es va reduir dràsticament i tot va tornar a
ser com abans la revolució (règim autocràtic = basat en la voluntat
sobirana del tsar).
 l’oposició al tsarisme va comprendre que sols amb l’eliminació del
sistema tsarista podria canviar la situació del país.

57. 8.2) LA REVOLUCIÓ DE 1917

58.  L’any 1914 l’Imperi rus entrava en la IGM (aliat de FRA i GB).
 La seua participació va ser desastrosa i a mesura que la guerra va anar
prolongant-se, el malestar entre la població i el desprestigi del tsar i del
règim tsarista van ser cada vegada majors (derrotes contínues, exèrcit i
ciutats desabastides, fàbriques aturades per falta de matèries primeres i
combustible, població que passava fam i fred,…).
 A principi de la guerra sols els bolxevics s’havien oposat a participar-hi…
amb el temps cada vegada eren més nombrosos els partidaris d’eixir-se’n
del conflicte.
 En aquest context de descontent general es va produir
la revolució russa de 1917 (EN TRES FASES):

59.  a febrer del 1917 van començar una sèrie de manifestacions espontànies en
la capital (Petrograd = abans Sant Petersburg).
 poc a poc van anar unint-se obrers en vaga.

60.  el tsar va enviar l’exèrcit per acabar amb les protestes, però part dels
soldats es van posar del costat dels manifestants (era el 27 de febrer del
calendari ortodox = equival al 12 de març del nostre calendari).
 la capital va quedar en mans dels sublevats, el govern va haver de dimitir.
 els menxevics (socialistes moderats) van recolzar la creació d’un govern
provisional.
 el tsar va abdicar i es va proclamar una república (el tsarisme s’havia
acabat).

61.  a la desaparició del tsarisme li van seguir una sèrie de governs de curta
duració, cada vegada més impopulars.
 estos governs volien instaurar en Rússia una democràcia i per això van
convocar per a principi de 1918 una Assemblea Constituent, que seria
l’encarregada d’iniciar les reformes que demanava el poble:
 millora social dels treballadors.
 repartiment de terres entre els llauradors.
 desig d’autonomia dels pobles no russos.
 firma de la pau amb Alemanya (la no eixida immediata de la guerra
és el que va provocar la creixent impopularitat d’estos governs).

62.  mentrestant, l’exèrcit deixava de lluitar en el front (molts soldats, coneguda
la situació del seu país desertaven o deixaven d’obeir les ordres…) =
l’exèrcit va deixar de ser una força eficient.
 al mes d’abril, va arribar Lenin a Rússia (líder dels bolxevics, estava en
Suïssa i va ser transportat pels alemanys fins a Finlàndia = Lenin era
partidari de signar la pau immediata amb Alemanya, per així poder centrar-
se en fer la revolució en Rússia = l’eixida de Rússia de la IGM era desitjada
per Alemanya).
 des de Finlàndia, Lenin
va entrar en Rússia i va
començar a demanar
reformes immediates (les
que volia el Poble).

63.  en Rússia van anar estenent-se els soviets per tot arreu (assemblees de
representants d’obrers i llauradors) i van acabar per actuar de manera
independent dels dictats del govern provisional: es van convertir en un
govern paral·lel, dirigits pels bolxevics (a més, cada vegada més populars:
defenien el que desitjava el Poble = firma immediata de la pau amb
Alemanya i repartiment de terres entre els llauradors).

64.  en febrer s’havia acabat amb el tsarisme, en octubre la revolució es va
convertir en la primera revolució socialista del món: en pocs mesos es va
passar d’un règim absolutista a un règim socialista.
 la revolució d’octubre va ser dirigida pels bolxevics (recordar que la seua
popularitat era cada vegada major, especialment des de que a finals de
l’estiu havien contribuït decisivament en acabar amb l’intent de
contrarevolució per part dels grups conservadors).
 Lenin, líder dels bolxevics, va prendre el poder a
finals d’octubre amb un colp d’estat dirigit per Trotski
= els membres del govern provisional van ser detinguts.

65.  Lenin va oferir el poder al II Congrés dels Soviets de Rússia (reunits en
eixos moments en la capital): els socialistes més moderats van abandonar
el congrés com a protesta pel colp d’estat i sols van quedar els bolxevics,
que van ratificar el poder de Lenin i els bolxevics.
 Eixe Congrés elegia un nou govern anomenat CONSELL DE COMISARIS
DEL POBLE i elegia a Lenin com el seu president: els bolxevics arribaven
al poder, la revolució socialista havia triomfat.

66. 16) Fes un mapa conceptual de la revolució russa de 1917:

67. COMENTARI D’UN MAPA HISTÒRIC
• El comentari d’un mapa històric consta de 3 parts:
1) DESCRIPCIÓ
 Tema ( QUÈ?)
 Localització espacial (ON)
 Localització temporal (QUAN)
2) ANÀLISI
 Es tracta de descriure el mapa (què es veu) i de mirar la llegenda i dir què
representa cada color i cada símbol representats al mapa
3) SÍNTESI
 Es tracta d’explicar els teus coneixements sobre el tema del tema ajudant-te
del que es veu en el mapa (fer referència al mapa)

69. MAPA 1:
EL SISTEMA D’ALIANCES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

70. MAPA 2:
LES FRONTERES EUROPEES DESPRÉS DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL