La segona revolució industrial i l'expansió colonial de finals segle xix i principi segle xx

2. 1. INTRODUCCIÓ
2. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
2.1) UNA NOVA FASE EN EL PROCÉS INDUSTRIALITZADOR
2.2) UNA NOVA ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ
2.3) DESENVOLUPAMENT DE LA BANCA I CONCENTRACIÓ
EMPRESARIAL
3. L’IMPERIALISME
3.1) EL CONCEPTE “IMPERIALISME”
3.2) LES CAUSES DE L’IMPERIALISME
3.3) ELS GRANS IMPERIS COLONIALS
3.4) ELS TIPUS DE COLÒNIES
3.5) ELS PRINCIPALS CONFLICTES COLONIALS
3.6) LES CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME

3. 1. INTRODUCCIÓ

4.  A partir de l’últim terç del segle XIX, la Segona Revolució Industrial va seguir
transformant al mateix temps, l’economia i la societat de les potències
europees principals.
 L’aplicació de descobriments científics i tècnics importants, una nova
organització del treball i noves fórmules empresarials van facilitar un
desenvolupament espectacular de la producció, del comerç i dels
transports.
 Aprofitant la superioritat tècnica, militar i financera, Europa es va abocar a
dominar políticament i econòmicament la resta del món.

5. 1) Què va ser la Segona Revolució industrial? Quines novetats va aportar?

6. 2. LA SEGONA REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL

7. 2.1) UNA NOVA FASE EN EL
PROCÉS INDUSTRIALITZADOR

8.  Al final del segle XIX el món sencer va entrar en una nova fase del procés
d’industrialització = és el que es coneix com Segona Revolució Industrial.
 En l’últim terç del segle XIX van aparèixer i es van desenvolupar:
noves fonts d’energia: a destacar l’ELECTRICITAT i el PETROLI.
nous sectors industrials:
 la INDÚSTRIA QUÍMICA (fabricació de tints, medicaments,
adobs,...).
 la INDÚSTRIA METAL·LÚRGICA
(fabricació d’alumini).
 la INDÚSTRIA DE L’AUTOMÒBIL.
 la INDÚSTRIA AERONÀUTICA.

9.  A més, es van continuar desenvolupant les indústries tradicionals (indústria
tèxtil, indústria siderúrgica, la mineria del carbó,...).

10.  Bona part de l’enorme salt tecnològic de finals del segle XIX es va deure a
la unió entre la INDÚSTRIA i la RECERCA CIENTÍFICA:
creació de grans laboratoris finançats per les pròpies empreses
industrials o per l’Estat.
i així, els descobriments científics es van aplicar ràpidament a la tècnica
i a instruments que van revolucionar la vida quotidiana.: bombeta,
aspiradora, càmera de fotos, ràdio, telèfon, aspirines, plàstic,...

11. 2) Quines fonts d’energia van aparèixer en l’anomenada “Segona Revolució
Industrial”?
3) Què va fer possible l’enorme avanç industrial del final del segle?
4) Quin salt tecnològic hi va haver en les comunicacions a finals del segle XIX?

12. 2.2) UNA NOVA ORGANITZACIÓ DE
LA PRODUCCIÓ

13.  L’any 1903 TAYLOR va revolucionar els mètodes de producció inventant
l’organització científica del treball o TAYLORISME.
 El Taylorisme es pot definir com una nova forma de l’organització de la
producció que va aparèixer a principi del segle XX (en concret el 1903) i que
consistia en l’especialització del treballador en una part de la producció (el
TREBALL EN CADENA).

14.  Amb este nou sistema, la producció es va orientar cap a la producció en
sèrie que perseguia estos objectius:
 augmentar la producció.
 reduir el temps de fabricació.
 reduir els costos de producció.

15.  La fàbrica d’automòbils Ford, als Estats Units, va ser una de les primeres a
implantar una cadena de producció d’automòbils en sèrie (per això, el
Taylorisme també es coneix com FORDISME).

16.  El resultat de la implantació del Fordisme va ser:
 una producció estandarditzada (tots els automòbils iguals).
 una producció massiva (més producció).
 una reducció dels costos (més barats de fer).
 un augment del consum (com eren més barats, més gent podia
accedir a ells).

17. 5) Què era el Taylorisme? Quins van ser els principals objectius d’aquesta nova
forma d’organització del treball? On es va aplicar? Amb quins resultats?

18. 2.3) DESENVOLUPAMENT DE LA
BANCA I CONCENTRACIÓ
EMPRESARIAL

19.  Les altes inversions de capital que requerien les innovacions tecnològiques
van estimular la relació entre la BANCA i la INDÚSTRIA = els bancs es van
dedicar a finançar el procés industrial.
 A més, també hi va haver una progressiva concentració industrial = les
empreses es van fer cada vegada més grans.
 Les grans empreses van començar a signar acords entre si per a:
fixar preus.
establir àrees d’influència.
i sobretot, per a restringir la competència.

20.  Els principals models de concentració empresarial van ser:
el CÀRTEL = acords entre empreses que fabriquen el mateix producte
amb la finalitat de fixar preus, salaris, etc. i eliminar així la competència.

21. el TRUST = fusió d’empreses dedicades a les distintes fases d’un mateix
procés productiu per a crear una nova empresa.

22. el HÒLDING = quan diferents
empreses estan controlades per
una societat financera.

23. 6) Quines formes de concentració empresarial van nàixer a finals del segle XIX?
Defineix-les i explica’n el seu objectiu.

24. 3. L’IMPERIALISME

25. 3.1) EL CONCEPTE “IMPERIALISME”

26.  El concepte “Imperialisme” fa referència a l’expansió colonial que van
experimentar alguns dels països més industrialitzats del món entre el 1880 i
el 1914.
 A finals del segle XIX, degut a les transformacions econòmiques que van
experimentar alguns països (Segona Revolució Industrial), va haver una
competència econòmica cada vegada major entre les grans potències.
 A això se li va unir la rivalitat política entre les grans potències (buscaven
l’hegemonia en la política europea i internacional).

27.  Aquesta rivalitat econòmica i política va portar a les grans potències
(METRÒPOLIS = territori que ocupa un altre) a llançar-se a una carrera
imperialista = buscar nous territoris d’ocupació (COLÒNIES = territori que és
ocupat per un altre) per tal d’assegurar-se, per un costat, matèries primeres
barates i mercats reservats per als seus productes i, per altre, zones
estratègiques.

28.  En els seus inicis, l’imperialisme va ser vist com un fenomen positiu:
l’ocupació de nous territoris es va justificar amb la idea de portar a eixos
territoris el desenvolupament econòmic i polític. Es considerava que la
societat europea tenia un deute amb eixos territoris = els va servir d’excusa
per imposar els seus interessos econòmics i per imposar l’organització
política a eixos territoris.

29.  Poc a poc, ja en el segle XX, el fenomen imperialista va passar a tindre una
connotació negativa = l’explotació d’eixos territoris “per” i “per a” els
països desenvolupats.

30. 7) Com definiries el terme “Imperialisme”? Per què et sembla que l’apliquem al
domini del món que les potències industrials van aconseguir cap a la darreria del
segle XIX?

31. 3.2) LES CAUSES DE L’IMPERIALISME

32.  Les motivacions que van portar a una sèrie de països a ocupar nous
territoris són variades. Cal destacar:
 les causes econòmiques: l’ocupació de nous territoris es va fer per
la necessitat de buscar matèries primeres barates per a la
indústria.
la necessitat de buscar nous mercats particulars.
 les causes demogràfiques:
el gran creixement que va experimentar la població europea en
eixa època va portar a alguns països a buscar noves zones de
poblament i així evitar els problemes de malestar social
(desocupació, vagues,...).

33.  les causes polítiques: l’ocupació de nous territoris es va fer per
crear un imperi i obtenir un prestigi internacional.
motius estratègics (per a reservar-se zones amb una
importància estratègica militar i/o comercial).
 les causes ideològiques: per tal de justificar eixa expansió es va
considerar que les nacions occidentals i l’home blanc tenien una
missió civilitzadora que complir amb el món (concepció racista).

34.  La motivació dels països no va ser sempre la mateixa:
 per a uns, el principal motiu va ser l’econòmic (Gran Bretanya o Japó).
 per a altres, el principal motiu va ser buscar el prestigi polític:
França: volia recuperar el prestigi internacional perdut amb la guerra
franco-prussiana (1870).
Alemanya: volia territoris per tal d’unir a la seua força econòmica i el
seu predomini en Europa, el prestigi internacional.

35. 3.3) ELS GRANS IMPERIS
COLONIALS

36.  Les grans potències es van llançar des de finals del segle XIX a la lluita pel
repartiment del món = van arribar a controlar part d’Amèrica, la majoria de
les illes del Pacífic i quasi tota Àsia i Àfrica.
 Els principals imperis colonials europeus van ser el britànic i el francès, però
molts van ser els països que es van llançar a l’aventura colonial (a ocupar
territoris).

37.  Va ser l’imperi colonial més gran i important.
 Controlava les rutes comercials marítimes amb nombroses bases a
l’Atlàntic, a l’Índic, al Pacífic i al Mediterrani: Malta, Gibraltar, Adén, Ceilan,
Singapur, Hong Kong,...
 A Àfrica van formar un gran imperi de nord a sud:
Egipte, Sudan, Kènia, Rhodèsia, Sudàfrica + Nigèria.
 Però la seua colònia més important estava a Àsia: Índia (era coneguda com
“la joia de la Corona britànica”).
 A més tenia moltes altres colònies: Canadà, Austràlia, Nova Zelanda,...

39.  Va ser el segon gran imperi colonial.
 Es van instal·lar especialment al nord d’Àfrica i al sud-est asiàtic.
 A Àfrica tenien com a projecte ocupar un vast territori d’est a oest.
 En Àfrica van ocupar el nord d’Àfrica (Algèria, Marroc, Tunísia), l’Àfrica
occidental francesa i l’Àfrica equatorial francesa.
 En Àsia van ocupar Indoxina (Cambodja, Vietnam i Laos).
 També tenien el Quebec (Canadà).

41.  Com ja s’ha dit, els principals imperis colonials europeus van ser el britànic i
el francès, però molts van ser els països que es van llançar a l’aventura
colonial (a ocupar territoris):
Alemanya: Algunes colònies a Àfrica: Camerun, Togo, Àfrica
oriental alemanya (l’actual Tanzània, abans Tanganyika) i Àfrica
sud-occidental alemanya (l’actual Namíbia).
Bèlgica: Congo belga.
Països Baixos: Indonèsia.
Portugal: Angola i Moçambic.
Itàlia: Líbia, part de Somàlia i Eritrea.
Japó: Corea, Manxúria i Formosa.
Rússia: Expansió cap al centre d’Àsia i cap a Sibèria.
Estats Units: Expansió cap a l’oest del seu territori, illes del
Pacífic (Hawai, Filipines) i Cuba.
Espanya: Guinea equatorial i zones en el Sàhara.

43. 3.4) ELS TIPUS DE COLÒNIES

44.  En l’ocupació europea es van establir distints TIPUS DE COLÒNIES:
a) COLÒNIES D’EXPLOTACIÓ: Territoris que abastien de matèries
primeres i mercats a les metròpolis. Les metròpolis exercien una
política d’ocupació. Cal diferenciar dos tipus:
 COLÒNIES: els dirigents d’eixos territoris eren europeus (per
exemple, l’Índia).
 PROTECTORATS: els dirigents d’eixos territoris eren les elits
indígenes, però l’exèrcit i la política exterior era controlada per
la metròpolis (per exemple, Egipte i Sudan).

45. b) COLÒNIES DE POBLAMENT: territoris escassament poblats que
absorbien els excedents demogràfics de les metròpolis. A estos
territoris se’ls reconeixia certa autonomia en el govern interior. Cal
diferenciar dos tipus:
 DOMINIS: era el nom que rebien les colònies d’explotació de
l’Imperi britànic (Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Sudàfrica).
 TERRITORIS D’ULTRAMAR: era el nom que rebien les
colònies d’explotació de l’Imperi francès (Algèria).

46. c) ALTRES TIPUS DE COLÒNIES:
 CONCESSIONS: eren zones cedides a una metròpoli per un temps
determinat (per exemple, Hong Kong als anglesos).
 ENCLAVAMENTS ESTRATÈGICS: eren territoris xicotets situats en
un lloc estratègic (Canal de Suez, Gibraltar, Adén,...).

47. 8) Quins diferents tipus de colònies existien? Quina era la funció de cada una? En
què es pareixien i en què es diferenciaven la colònia i el protectorat? I la colònia
de concessió i l’enclavament estratègic?

48. 3.5) ELS PRINCIPALS
CONFLICTES COLONIALS

49.  A mitjan segle XIX gran part de l’interior d’Àfrica, d’Àsia i dels oceans era
pràcticament desconeguda.
 La recerca de nous territoris per expandir-se va propiciar una sèrie de viatges
científics i d’exploracions geogràfiques.
 Després de l’exploració dels territoris, es va dur a terme la seua conquista = va ser
relativament fàcil i ràpida perquè:
 els europeus van aprofitar la seua superioritat armamentista.
 els europeus van aprofitar les rivalitats internes de les tribus indígenes.

50.  Quan els països es van llançar a ocupar territoris, es van produir conflictes
d’interessos (el 1882 Gran Bretanya i França van estar a punt d’enfrontar-se
per l’ocupació del Sudan = recordar que Gran Bretanya volia unir les seues
colònies africanes de nord a sud i que França volia el mateix d’est a oest i el
Sudan interessava als dos).
 Davant estos fets, es va convocar la CONFERÈNCIA DE BERLÍN
(1884 – 1885):
es van reunir les principals
potències europees.
l’objectiu era evitar l’enfrontament
armat entre potències i utilitzar el
diàleg per a resoldre conflictes (va
quedar establert en l’article 12).

51. però es va anar més enllà i finalment es va acabar amb el
repartiment d’Àfrica entre les metròpolis.
també es va reconèixer les àrees d’influència i el domini efectiu
d’Àsia.

52.  Malgrat la Conferència de Berlin, l’enfrontament dels interessos
imperialistes es va fer inevitable: el més greu es va produir a FACHODA
(novament, el 1898, els interessos britànics i francesos pel Sudan van estar
a punt de provocar una guerra entre potències imperialistes = finalment, es
van imposar les idees de diàleg i negociació promulgades en la Conferència
de Berlin).
 Si bé els conflictes bèl·lics entre potències es van evitar amb el diàleg, sí
que es van produir, a finals dels segle XIX i principi del segle XX, conflictes
colonials entre metròpoli (territori que vol ocupar) i colònia (territori que és
ocupat). Cal destacar-ne dos:

53.  enfrontament entre els colons holandesos
(bòers) instal·lats en el nord de Sudàfrica
des del segle XVI i els britànics.
 el motiu del conflicte va ser que a finals
del segle XIX es van descobrir importants
mines de diamants en eixos territoris
ocupats pels bòers.
 els britànics, aleshores, van envair eixos territoris per quedar-se les
mines.
 després de tres anys de guerra, els britànics van guanyar i eixos
territoris van passar a formar part de la Corona britànica.

54.  enfrontament entre els ultranacionalistes xinesos (bòxers) i els
britànics.
 el motiu del conflicte va ser que des del primer terç del segle XIX els
occidentals (sobretot els britànics) havien anat penetrant els
interessos comercials xinesos i eixa intromissió estrangera va anar
creant molt de malestar entre la societat xinesa.
 a finals del segle XIX, la societat secreta coneguda com els bòxers
estava clarament en contra de la presència estrangera.
 finalment es va produir la guerra contra els estrangers en general i
els britànics en particular.
 van guanyar els occidentals, però davant este conflicte van decidir
no repartir-se Xina i actuar únicament en qüestions econòmiques.

56. 3.6) LES CONSEQÜÈNCIES DE
L’IMPERIALISME

57.  Conseqüències territorials:
 els europeus van:
 crear nous països i en van traçar les fronteres.
 talar boscos i van posar en cultius immenses terres verges.
 construir infraestructures necessàries per a explotar i comunicar els
territoris conquistats.
 tot això va comportar una modificació de l’estructura política africana =
no es va tenir en compte ni les diferències tribals, ni les lingüístiques, ni
les religioses de les poblacions = es van formar països amb problemes
greus de cohesió interna.

58.  Conseqüències demogràfiques:
 la introducció de mesures higièniques, com les vacunacions, va
permetre que els indígenes reduïren les epidèmies = això va disminuir
la mortalitat notablement i va permetre que la població augmentés.
 però l’augment de la població va trencar l’equilibri entre població i
recursos = va començar a produir una situació de subalimentació
crònica.

59.  Conseqüències econòmiques:
 es va modificar l’estructura econòmica africana:
 en les colònies es van imposar els interessos econòmics dels
colonitzadors = la majoria de la població indígena va quedar
sotmesa als colonitzadors i les seues condicions de vida van
empitjorar.
 moltes terres van passar a les mans dels colonitzadors i es van
abandonar determinats cultius tradicionals (era l’alimentació bàsica
dels indígenes) per a imposar grans plantacions de productes que
interessaven a les metròpolis (cacau, cafè, cotó fruites,...).

60.  els indígenes van haver de
treballar en les plantacions
per poder sobreviure i per
poder comprar-se els
aliments = se’ls va imposar
una economia monetària que
fins aleshores desconeixien.
 igualment, l’artesania local
es va arruïnar = no podien
competir amb els productes
industrials que arribaven de
les metròpolis.

61.  Conseqüències socials:
 els colonitzadors no van tenir gens de respecte per les formes de vida
dels indígenes.
 es van trencar tribus, se’n van unir d’altres que tradicionalment estaven
enfrontades,...
 Conseqüències culturals:
 l’impacte de la cultura occidental va fer perdre a aquests territoris bona
part de la seua identitat = es van expandir les llengües, les creences
(cristianisme) i les formes de vida europees, sense tindre en compte les
creences i tradicions tribals.

62. 9) Com es va traçar en molts casos les fronteres africanes en l’època colonial? Raona
en interès de qui es van fer aquests traçats.
10) Llig el text. De què va acusar Jean – Paul Sartre els colonitzadors? Com actuaven
per imposar la cultura occidental?
“Ja que a Europa les reivindicacions nacionals s’han fonamentat
sempre en la unitat de la llengua, s’ha negat als musulmans l’ús del
seu propi idioma. Des del 1830, la llengua àrab està considerada a
Algèria una llengua estrangera. Però això no és tot: per a desunir els
àrabs, l’Administració francesa els ha confiscat la religió i recluta els
sacerdots islàmics entre els seus assalariats (...)”.
Jean – Paul Sartre a la revista Temps moderns, 1956.

63. 11) Llig el text. Quina posició respecte a les societats africanes expressa el text de
Dubarry?
“El negre salvatge i bàrbar és capaç de totes les estupideses i,
malauradament (...) sembla condemnat en el seu país d’origen a la
salvatgeria i a la barbàrie per sempre (...).
La falta de qualsevol idea de progrés i de moral no li permet adonar-se del
valor incalculable i de l’infinit poder del treball, i les seues lleis són les
passions brutals, els apetits ferotges, els capricis de la seua imaginació
pertorbada”.
Armand Dubarry: Viatge a Dahomey, 1879

64. 1. Tipus de font: primària / secundària
2. Tipus de text: jurídic, polític, social, econòmic, artístic, article de premsa,…
3. Localització espacio-temporal: ON / QUAN
4. Autor
5. Idea principal
6. Comentari: relacionar conceptes i idees principals amb el seu context històric
(explicar idea principal relacionant-lo amb la seua època).

65. “En el cas que sorgira un desacord greu entre potències firmants de la present acta… es
comprometen a recórrer a la mediació d’una o diverses potències amigues, abans de recórrer a
les armes”.
article 12, Conferència de Berlin

66. DOCUMENT 1
“Actualment, totes les nostres operacions s’inspiren en aquest principi: cap obrer ha de fer més
pas o procés. El resultat final n’és la reducció dels seus moviments al mínim. Ha d’aconseguir-
se, sempre que siga possible, realitzar una sola operació amb un sol moviment”.
Adaptació: Henry Ford: La meua vida i treball
DOCUMENT 2
“Ahir vaig assistir a una assemblea dels desocupats. Vaig escoltar en aquesta reunió el discurs
exaltat amb una nota dominant :”pa, pa”. En reflexionar, quan tornava a casa, sobre allò que
havia escoltat, em convencia més que mai de la importància de l’imperialisme. Hem de prendre
possessió de nous territoris per a col·locar-hi l’excés de població, per a trobar nous mercats on
col·locar els productes de les nostres fàbriques”.
Adaptació: paraules de Cecil Rhodes (polític britànic) que apareixen en
Lenin: L’imperialisme, fase superior del capitalisme